La toponimia francesa imposa la lenga unica, e donc la toponimia es sistematicament tripla dins l’Estat de la lenga d’impèri, lo patois parisenc. Los parisencs s’en trúfan, car son los mèstres, mas pel torisme europèu es un problèma que li costarà.
Un afar dona un lum excepcional per establir una novèla toponimia modèrna dins l’Estat francés ; l’IGN auriá de ne téner compte, una reforma es alara necita, urgentament quora lo GPS dona la direccion als transpòrts per carris europèus, mas pas sonque.
L’argumentacion per una toponimia correctament ortografiada en occitan per Occitània, o en arpitan per Savòia, s’enriquís d’un fait d’actualitat, me sembla grandir en bon sens, bona via pel futur.
Car aquel afar del bus belga, es pas simplament una istòria belga, es la confirmacion que la grafia francesa en Occitània pausa real problèma d’una pensada localista que se pensa pro sufisenta per 100 km al entorn, mas qu’oblida l’ensemble latin. La grafia francesa explica pas lo país, confirma lo colonialisme lingüistic francés, l’article 2 imposat en 1992.
L’installacion de panèus en occitan es pas simplament un fait d’identitarisme, es una grafia occitana que cal restablir, per rason gaire estudiada, lo GPS emplegat per un grope de toristas forans.
Es donc una grafia que pausa problèma al nivèl europèu, pels toristas que vòlon s’orientar en fRança. La grafia francesa per una toponimia d’unes païsses de lengas occitana e arpitana, es una grafia coloniala, mai tanben un problèma de còst dels desplaçaments quora l’engana es potenciala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada