Lo jornal tolzan a prepausat un article recentament sul tèma de l’A65. Lo mercat que l’autorota a despertat es pas realament çò d’esperat per l’entrepresa privada que l’a finançada… Nos podèm alara questionar.
Se cal questionar çaquelà sobre aquesta volontat politica que voliá d’aquesta autorota : UMP-NC e PSf, mai tanben totas los partits productivistas que podràn existir del nacionalisme francés, del productivisme del mercat-Estat-nacion França. L’autorota dona pas al nivèl dinerièr las resultas esperadas, es que seràn castigats per aver causit una causa inutila de bastir ?
Car concretament an bastit quicòm qu’a destrusit un ecossistèma balançat per installar un sistèma que favoriza lo tot petrolièr e los desplaçament egoïsta dels ciutadans, a un moment que l’ecologia debuta una pujada calara dins los esperits.
Aquò me recòrda la podrariá de l’Agenés, volguda pel sistèma militarista francés, per salvar las «frontières naturelles» de l’Estat republican e centrlaista francés, fàcia a l’Alemanha pantaissa de la guèrra de 14/18… Ai legit e particularament trapat lo libre sul tèma interessant.
La podrariá es jamai estada bastida, los païsans son estats espoliats sense èstre pagat, e la podrariá jamai destrusida, lo luòc a servit al pus nègre de la santa republica francesa, per tot tipe d’autras expropriacions de populacion, per la gloriola del centralisme francés, de sos ministèris parisencs (armada, torisme e jovença, e agricultura).
Es que cal perseguir longtemps d’aver projectes d’aquestes escantilhs, costoses, e que servíscan gaire qu’a valorizar lo nacional-expansionisme francés, per exemple l’autorota entre Tolosa e Castras … per prendre un exemple prèp de Tolosa (las entrepresas Fabre pòdon segurament prendre una rota a doás vias normalas, non ?).
Ambe l’argent d’aquesta autorota gascona, una ligason ralh de qualitat auriá estada potenciala dins lo quadrat Arcaishon, Pau-Baiona, Auch, e tanben per desvolopar la linha existenta cap a Agen, e aital ligar Tolosa ambe una autra linha cap a l’Atlantic sense passar per las montanhas pirinencas… nimai per Bordèu. Facilitar la ligason ambe Bilbo. La pensada seriá estada alara autocentrada sobre las necessitats localas, pensadas localament e ambe un budgect limitat, per considerar las finanças publicas actualas.
Es de se questionar se lo personal politic de la decentralizacion n’es capable ? Es que lo personal politic de la decentralizacion es sonque capable de se pagar autorota en moneda de servici public, per ajudar las multinacionalas de la logistica installadas a París ?
-°-
Jordi Barre en 3 CD en venda a Perpinyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada