Dins mantunas enquèstas se podràn confirmar que l’arribada de las institucions europèas a Brussles aurà consequéncias sobre la francizacion de la ciutat, de la vida juridica, de la vida poltiica, de la vida economica, sonque dins un primièr temps (que d’unes díson urós, los francofonistas).
Las pròbas son donadas, dins un article, recentament establidas per mantunas enquèstas publicadas per La Libre Belgique divendres passat.
M’èri sempre demandat de qu’èran aquestas demandas acceptadas per la numerologia identitària republicana francesa, la responsa es donada per la pròba de Brussels, Brussèllas en occitan. Lo sobtítol de la fòto es «Las placas d’immatriculacion, una aisina estatisdica revelatriça», e podrèm ajustar, una aisian politica per saber de l’emplec de las lengas; las immatriculacions ambe los numèros dels departaments (en França) es una manièra d’aver estadisticas localizadas dins un Estat francés que practica la neteja etnica francesa, es confirmar lo projecte politic francés de netejament identitari francés.
A Brussels, la pròba es donada que pas mai de 7 % dels ciutadans de la vila se díson de lenga neerlandesa e d’identitat flamanda, zo sabèm gràcia a la placa d’immatriculacions, la novèla presentacion.
De mai, se podrà alara pensar que lo percentatge de francofònes es aumentant dinca arribar a 93 % ; e bè, sí, mas siam pas assegurats d’aver sonque francofònes, car mai que tot, los Anglofònes se reconeisson dins lo sistèma francés de dominacion lingüistica en país neerlandés…
Vesèm qu’i a una solidaritat entre las lengas imperialistas, e sobretot los locutors anglofònes de l’Union Europèa, contra las lengas consideradas coma de mendre emplec o mendra utilitat. Se podrà alara fabricar de politica de la diversitat lingüistica, utòpia, se las practicas son aquelas de la destruccion lingüistica dins lo foncionariat europèu ; aurèm sempre problèmas lingüistics; es clarament un problèma d’educacion dins las zònas europèas de lengas imperialistas.
Lo recrutament europèu se farà jamai sense que l’anglés fosquèsse pas prioritat dels sabers lingüistics, aital un locutor germano-italian serà jamai recrutat… quitament se coneis lo rus e lo catalan e lo francés… Lo modèl anglés unic es lo modèl lingüistic francés per un sistèma juridic unic, l’Union Europèa. Podèm benlèu esperar que la Republica federala alemanda zo voldrà pas acceptar.
Aital podrèm melhor comprendre de quina manièra lo problèma neerlandés en Flandras es tanben un projecte politic que concernís totes los territòris de lengas amenaçadas, Occitània, Irlanda, Catalonha, Euskadi, Corsega, Bretanha, Alsàcia, Lorrena, Savòria, Martinica, Goadelopa, Guiana, Kanaki, Polinèsia, mas tanben totas las zònas de lengas mesprezadas en Itàlia, Alemanha federala, Espanha, Portugal, Romània, Polònia, Tchequiá, Slovènia, Slovàquia, Bulgària, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Suèdia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada