arcuèlh

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentat. Mostrar tots els missatges

divendres, d’agost 11, 2017

Éric Ciotti vos prepausa la dolça còca jacobina

fRança s'autoproclama la « patrie des Droits de l'Homme », e aquel afar mediatic es sovent dins la boca dels elegits e elegidas jacobinas francesas [o suportèm en Occitània grandament, sobredosats que sèm, o quitament lo dreit lingüistic es pas jamai respectat, e o serà jamai en fRança], mas concretament es un pauc coma lo sucre dins l'industria agro-alimentària, un dangièr per la sentat, e la sentat politica d'Occitània ; per ne donar la pròba ; avèm un Éric Ciotti, un campion de Niça aquel, perqué desparla fòrça dins los mèdias parisencs, monopòl d'Estat (privat o o d'Estat) e dona fusta per cremar dins la chaminèia del confòrt supausat per Occitània, o Comtea de Niça.

Éric Ciotti es un jacobin de la casta al poder que sap emplegar lo concepte politic de « Dreit de l'Òme » mas sonque pel grand benefici de SA casta jacobina. Amai coma es de Niça, es un parçan integrat a fRança per un referèndum modèl Louis-Napoleon Bonparte e donc que pròba que la manipulacion jacobina es fòrta, una dòsi granda d'eficacetat politica per manipular la granda populacion a Niça, e d'oltra-Var ; es una potinga certificada per las paraulas d'un Éric Ciotti, certificat NF de la manipulacion politica jacobina.

Quand l'Estat francés nos parla de « Dreit de l'Òme » es per pas l'aplicar a la populassa, mas per salvar la casta al poder dels « dangièrs » dels pòbles despertats, despertats vòl dire aluzerpida de las enganas dels jacobins. E per salvar la casta jacobina, la familha politica e la familha (los ligams de l'ADN) son unes elements essencials coma per la màfia.

Guillaume Blardone, piulaire sul net, consciéncia politica de l'Estat vision dignitat politica, indica lo sentit de l'emplec del « Dreits de l'Òme » a variabilitat dobtosa dins los camins dels neurònes del sotmetut Éric Ciotti, sotmetut al sistèma jacobin dins lo continent europèu lo mai jove integrat al sistèma jacobin francés.


Guillaume Blardone, piulejaire sul net, ne dona aisit per un piulet encara pron plan eficaç.

Soi a gaitar un programa sus la nocivitat del sucre, e dels metòdes marqueting e de comunicacion qu'an los lòbis per se defendre dels cercaires qu'an trobat problèmas multiplas per l'usança de sucre dins l'industria de fabrica de sucre (glucòsi e fructòsi) ; lo jacobinisme es un lòbi coma aquel lòbi del tabac o del sucre.

Programa de ARTE TV indispensable de gaitar.

 
Dr. Yoni Freedhoff"s obesity medicine take on health, weight loss and life in general - lo mètge Yoni Freddhoff es un especialista de la medecina ligada a l'obesitat, per una melhora sentat, e vida en general. Aquel mètge dona dins la problematica de la sentat umana, lo pès uman dins la societat, de manièra individuala e collectiva.

Quand l'Estat jacobin potinga Occitània es per engraissar los afidats, unicament, similar a l'ancian regime d'abans 1792 ; L'Éric Cotti, importacion de Niça, es d'aquela potinga que fabrica pollucion mediatica e frena la pensada politica clara a Niça e tanben dins d'autres parçans, en Occitània granda per exemple ; es simplament una marca mediatica, mas n'avèm d'autres politicians en Occitània d'aquel escantilh, e pas sonque dels ancians partits jacobins (Ligue du sud, FN, LR, UDI, PSf, PRG, EELV, PCf, FI, LO, NPA, etc.), soi segur tanben d'aiçò pel novèl vengut que se dís LREM. 

E pauc impòrta la color politica dels partits, o partesans, o militants o afidats, la supausada administracion politica de l'Estat, totes son del jacobinisme, una potinga coma lo tabac o lo sucre per la sentat umana.

Avèm pas mestièr de tabac, ni de sucre de l'industria, ni de jacobinisme.

Lo jacobinisme ajuda tanben als presidents d'aver un bèl carnet d'adreiçaS, aital lo Nicolas Sarkozy s'explica pichonetament sus Le Figaro.... Mas fau pas oblidat qu'a une retirada de president de la republica e qu'es remunerat tanben coma membre del Conselh Constitucional republican francés .... 



Aquò nos explica que lo mercat-Estat-nacion francés es plan un mercat de basa per ajudar a crear multinacionala del mercat mondial e per engraissar encara mai una casta jacobina.

Lo « melhor » dementre els aurà sempre un pòst dins lo sistèma privat que viu del mercat jacobin, e ajuda a dintrar sul mercat mondial via l'Union Europèa.

dimecres, de juliol 19, 2017

Éric Ciotti s'interessa a la sentat de ....

Éric Ciotti s'interessa a la sentat ... de la populacion, non, de l'armada sí !

Es que fau conselhar al Éric Ciotti de pas aver mestièr de l'espital de Niça ?
Es que fau conselhar al Éric Ciotti d'anar se far potingar en Liguria o Piemont, de l'autre costat de la frontièra franco-italiana ?
Es que fau conselhar als accidents que lo van tocar, d'o far a l'estrangièr ?

O es que Éric Ciotti sap jà, coma privilegiat jacobin, que serà potingat dins l'espital de l'armada francesa ?


Es interessant de saber que Le Républicain Éric Ciotti estima mai la sentat de l'armada que la sentat de la populacion ! Fau esperar que per las prochènas eleccions l'electorat Les Républicains s'en sovenguèsse fòrt ....

Se fau aver d'arguments per pus votar per els (!).

_+_

Fau pas oblidar los sordats tanpauc, e dins totes los conflicte, an tanben mestièr de bona sentat....
Centenars de sordats d'Ucraïna se son suïcidat en tornar a l'ostal aprèp la guèrra russa dins lo Donbàs.

 Ligam en vídeo sobre Tweeter

dissabte, de juliol 08, 2017

Quand l'Union Europèa se desperta

La Politica Agricòla Comuna de l'Union Europèa fabrica subvencions pel productivisme (tot tipe de productivisme) e prètz baisses qu'avèm dins los supermercats, per la carn de baissa qualitat, mas certificada "Made in France"; aital los productors que fan esfòrçes de qualitat, sul mercat, non pòdon trobar resorgas bèlas per finançar un desvolopament. Mas DOUX que fabrica mèrda, recebiá subvencions europèas. Lo lòbi FNSEA a una utilitat a Brussels.

La causa sembla s'arrestar ara. Serà una bona novèla ? Non dins la mesura de la sufisenta del projecte industrial aquel que coma prevision a jamai pensat a una pòrta de sortida... que se fabrica ambe las pròprias finanças de l'entrepresa. Donc l'inquietud de Le Telegramme en çò que concernís lo lectorat, qu'es sovent obrièrs o obrièras a DOUX, en Bretanha.

Lo jornal breton Le Telegramme o anóncia coma una catastròfa per Bretanha ; lo patriotisme, coma lo sindicalisme, es capables d'ajudar mèrda per dintrar dins lo mercat de la consomacion europèa, de moment que dèu èstre un actor de l'economia del jornal ... 

E segur l'Union Europèa serà criticada per aquela politica novèla qu'es, çaquelà, de sentat publica pels consomators de l'Union Europèa !

Contra lo chantatge a l'emplec avèm FO-CGT-CFDT, que refusa la barradura de las vièlhas centralas nuclearas, e que son preste d'ajudar los maçons a fabricar mèrda o EPR per nos botar en dangièr nuclear tota una region europèa.

Per l'agricultura avèm DOUX e la FNSEA que son mans dins la mans per desvolopar una crisa contra los païsans pichons e inventius, per fabricar mèrdas o carns certificadas per minjar en Euròpa. 

_°_

 
_°_

Conselh de debat del dissabte 8 de julhet, prèp del Comenge e Corserans, Varossa e Bigòrra : la Val d'Aran. Ligam e entrevista en francés aquí, ajudarà los jornalista de Libération...


dimecres, de maig 31, 2017

La politica en jacobiniá es la weed en vila de Tolosa

Ah òc, vertat, totes/as sábon pas çò qu'es la "weed", es un novèl mot en patois parisenc per indicar la podra blanca que se consoma un pauc coma l'indica lo jornal en linha de Tolosa, Toulouse7 :
Toulouse7 explica que la "weed" es la "death" al cap del nas, es cremar. Es un biais d'illustrar que la "weed" e sa prmocion son interditas en fRança, fins ara ; la "weed" a un autre simbòl sul net, la fuèlha del canadà blanca.

Me recòrdi una dopla pagina de La Dépêche du Midi, que trobava de la prostitucion industriala (es pas una metafòra) a L'Empordà....  Els, jornalistas professionals, que son editats en banlèga de Baissa Camba, Polida Font e La Reinariá, un pauc luènh del Canal a Matabuòu ...

Quand la majoritat dels Tolzans de la dita classa mejana s'en va a Barcelona, es clar per ne trobar a Barcelona o sa corona urbana (rarament a Andòrra), Girona, Figueres, etc.

Mas i a un grand comèrci a Tolosa de las "èrbas de Provença" (vièlha semantica per indicar qu'arribava un còp èra de Marselha!) ... e aiçò, ara, dins las carrièras de Tolosa centre, Matabuòu, Marengo, Joanjau, W.Wilson,  Arnaud Bernard, a la pòrta de l'universitat de Tolosa-Miralh,  etc. Ai pas fait la lista segura d'aqueles luòcs de venda, mas soi quasiment segur qu'i a mai de luòcs de venda (en totala libertat, e sense taxa, lo liberalisme aplicat segur) que de luòcs de venda de tabac o d'alcòol, que fan quinquanèla ambe lo comèrci illegal del tabac vendut d'Andòrra per trens, cadenas de veituras, o busses sancièrs.

Dins un article publicat anuèch una ràdio catalana confirma que la consomacion de "weed" es de mai en mai correnta, lo percentatge de consomacion es sovent mai fòrt que los percentatges politics per arribar al poder en fRança. Fau notar dons 25 % dels joves en Catalonha (Principat) son consomators de "weed" ... 25 % quin es lo candidat qu'es arribat a 25 % de la populacion per capitar las eleccions ?

 Vesèm aital qu'i a urgéncia de reglar lo problèma e que la repression es pas la solucion ; arrestar un "weed trader" a Matabuòu arrestarà jamai lo trafic de la podra detaxada.

Quand serà taxat e qu'engraissarà los comptes de las regions, Conselhs Regionals ? Aital la venda serà mai segura e lo CR aurà enfin un finançament autonòme. Puèi la polícia francesa se podrà aucupar d'autras causas, coma la reala securitat dels ciutadans. Una lei d'Estat (car los CR son pas competents suls subjectes legals, es pietadós) serà necita.

Mas la dròga es tanben viventa en Occitània (ambe lo regime jacobin) es tanben la politica ; avèm dreit a un tsunami de candidats per las legislativas 2017 ... la politica es una dròga, e coma la "weed" dona una sorga de finança per la populacion que sortís de sciences-po !
 

dilluns, d’octubre 17, 2016

Quand Aran manifesta, se vei quicòm d'important

Dins la region administrativa francesa Occitanie se manifesta jamai ambe la lenga d'Occitània al cap de la manifestacion. En Aran si ; perqué ?

Fau notar que l'escòla aranesa qu'a permetut aiçò es jamai visitada oficialament pels capolièrs de l'Éducation Nationale, coma una aisina de formacion dels regents, professors de lengas, etc.

Donc vaquí la fòto qu'amerita totes los comentaris, lo subjecte es pas la lenga occitana, mas la lenga es emplegada normalament, e per las femnas d'Aran ! Çò que fauta en Occitània, granda o administrada.

Remarcatz sul pic, per la comunicacion ambe Occitanie vesina, i a lo francés ; Aran es lo territòri d'Espanha que s'ensenha lo mai aisidament la lenga de Paris, aquò frena pas una bona coneisséncia de l'occitan, se la lenga es ensenhada per immersion lingüistica e PER TOTES/AS en Aran.

Segond punt, l'espanhòl es pas abandonar, car lo torisme per Aran arriba tanben de Euskal Herria, Aragon, e Castilha-La-Mancha, enfin d'Espanha.

Tresen punt, la granda autonomia aranesa oblida pas la lenga dels pairs politics catalans ; fau notar que lo trilingüisme es quasiment la règla en Aran, l'anglés e lo frnacés o son tanben ensenhat, en tota normalitat.

Es donc bravament un modèl per Occitanie, region administrativa francesa ; quantes foncionaris i son passat oficialament per tornar loi modèl  dins la region administrativa ; son vesins totun ! Per la granda Occitania es benlèu mai complicat, mas de foncioniari de l'Éducation Nationale jamai i son estats oficialament per tornar l'exemple dins las tombadas occitanas ont i a escòlas d'Estat. E per l'universitat francesa en Occitanie, quantes estudiants i son estats far Eurasmus aquí ? Dos o tres, pas mai, mas zèro es segur la bona chifra.

Remarcarèm per fin, es pas una manifestacion, mas una caminada, puèi qu'es un problèma, las popas, qu'a a veire ambe l'environament, e lo minjar ; donc aquí soi pas segur que lo problèma fosquèsse près en entièr per las autoritats politicas ; lo problèma de sentat publica de las popas es ligat al tipe d'alimentacion que se dona, e en Catalonha-Aran, lo productivisme favoriza Mon$anto puslèu que d'autres sistèma mai biologic per produsir...

De l'autre costat de la frontièra dels Estats imperialistas, lo problèma aquel dimenge èra una messa per demandar perdon ; quantas messas per demandar perdon al sistèma politic que refusa de veire los dangièrs del minjar productivista ? E pas sonque lo productivisme, i a tanben los desplaçaments umans, mai de 2 milions de toristas per an en Aran, e lo sistèma automòbil per los portar... Los Pirinèus son fresques, mas es que son sanitoses ambe la fòrta pression toristica de la civilizacion del petròli ?

 Quinas son las chifras per Aran un divendres d'ivèrn entre 17h e 21h ?

La sentat publica es per curat los òmes e las femnas, mas abans de curar, i a pas bric d'autres problèmas a pensar ? Lo problèma francés e lingüistic es curat, absent, en Aran, es exemplar lingüisticament, puèi ara fau portar una politica sus d'autres subjectes ?

dimarts, de setembre 01, 2015

Extrèma-dreita francesa o d'Ucraïna e decentralizacion

Dins un bilhet recent me planheguèri de las incapacitats dels contractants de Minsk, França, Alemanha, e Rússia, de donar leiçons per aver una decentralizacion en Ucraïna, un Estat jove. Aiçò a la seguida d'un bilhet publicat dins ARA, dimarç passat.

Anuèch soi encara mai optimista per la democracia en Ucraïna, es l'extrèma dreita d'Ucraïna que me dona aquel optimisme, an manifestat contra la lei de decentralizacion que lo Parlament d'Ucraïna votava. 

Se vei aital qu'Ucraïna es un Estat democratic coma fRança, mas a la diferéncia de fRança es que las idèas antidecentralizacion, pel minímum jacobin potencial, o per una autonomia de las regions per la nòrma politica europèa, s'exprimís pas a l'extrèma-dreita solament, mas dins tot l'escàs politic ; es la pròva que l'«anti-régionalisme» francés es pas luènh de las idèas d'extrèma-dreita, sul continent europèu.
Vertat es que l'extrèma-dreita d'Ucraïna i vei clarament un dangièr aprosmat, lo regime expansionista vesin e an benlèu rasons, vist que son autanplan expansionistas que los Jacobins franceses. Qual es lo dangièr expansionista còrse ? breton ? alsacian ? occitan ? catalan ? basco ? O benlèu que cal protegir l'expansionisme francés qu'envasís totas aquelas pauras pichonetas regions sotmetudas a la violéncia d'Estat centralista francés, e qu'aiçò, ambe la propaganda francesa, assegurariá una vida melhora a las populacions sotmetudas.
La securitat sociala francesa -CPAM- es una assegurança de vida melhora, de sentat melhora, la gestion la fabrica París, e sul terrenh (l'ai viscut en patient mistèri a Tolosa, bilhet recent) : las consequéncias son : aumentacions regularas de las cargas o cotisas salarialas, demesidas regularas dels remborsaments. La Sécurité Sociale de Mossela-Alsàcia es gerida per Estrasborg, lei de Bismark del moment de l'Alsacia-Mosella germanica, consequéncia : demesidas de las cargas e cotisas salarialas, aumentacions dels remborsaments. Quin partit jacobin prepausa de decentralizar la securitat sociala, es de dire la sortir de la gestion parisenca ? Quí a prepausat sonque en 1945, una securitat sociala e perqué l'aver causit centralizada ?

Perqué los partits jacobins e expansionistas parisencs lor agrada un poder centralizat, perqué elonhat de las populacions, la rason : aqií podrà far çò que lor agrada ambe los budgectes, sense cap de dobte contra los avantatges que ne pòt aver tota la populacion, l'occitana comprèsa.

divendres, d’agost 21, 2015

Lo patient mistèri de l'espital tolzan

Coma felicitar los espitals de Tolosa

O cal plan dire los mètges dels espitals de Tolosa son bons... Donc me sembla que la faciada es polideta ; e coma l'astrada del jorn arriba aquela informacion sus mantunas felicitacions institucionalas del bon gost politic, me sembla important de donar la realitat de l'endedins dels Espitals de Tolosa. L'ai viscut en debuta de julhet, sense o vóler, soi devengut « patient mistèri » de l'Espital de Tolosa, mantuens espitals de servici public, de servici al pòble (occitan) e que parla pas occitan, nimai signaletica d'espital modèrne e nòu.

Alara vau contar una pichona istòria pro personala.

Un diluns dins un pargue de Tolosa, èra 16h30, soi tombat al sòl, mantunas segondas aprèp èri sul banc a l'ompra, puèi ai près lo meu VTC per tornar ; èra quasiment 19h30 ; i a temps qu'ai pas poscut comptar... vesètz la fotografia del problèma.
Lo ser de cap a las uèit oras, ai agut una talent importanta, donc a las vint oras, VTC en man, soi estat prendre una salada industriala e ai minjat en acompanhament un pichonet hambuger made in Tolosa sul modèl USA. Puèi soi estat dormir.

Lo lendeman maitin, podiá ni manjar, ni marchar, e aiçò dinca sètze oras ; ai convidat un amic aprèp 16h00, me conselha d'anar veire lo mètge, urgent ! Serà donc lo lendeman, de cap a las uèit oras.

De finèstra en finèstras, soi arribat a set oras trenta al mètge. De finèstra en finèstras car per marchar èra encara impossible de me téner dreit e marchar solet.

Dins l'aula d'espèra, ai poscut recuperar un pauc, uèit oras, lo mètge dubrís la pòrta : «à qui le tour?» En general lo mètge sap que, quora soi aquí, i a un grèu problèma... Ai marchat dinca la cadièra del mètge, e … li ai explicat lo tot qu'avètz poscut legir (aviá jà remarcat lo problèma de mobilitat). Lo mètge a lèu entendut mon problèma, me diràs lo problèma en semantica medicala e que cal anar sul pic a l'espital. Me dona lo nom del problèma, de la malautiá ; es pas grèu … mas necessita l'espital per ne saber mai.

Lo mètge meu telefòne al 15, me cal anar a Purpan o Ranguèlh (èra una question) ; lo mètge me questiona al meteis temps que parla al 15 : « disèm Purpan o Ranguèlh ? » Responsa meuna : « lo darrièr còp qu'ai agut de far ambe Purpan m'an perdut las ràdios faitas, alara serà Ranguèlh» ; lo 15 sap pas ont son las ambulanças, donc serà los pompièrs !

Al 15 se lor dirà que pòdi pas marchar, traduccion : « soi al sòl colcat ».

Lo camion dels pompièrs arriba de cap a 8h30, en urgéncia, tres pompièrs ! E tot lo material per portar una persona colcada e que pòt pas marchar. Podiái marchar mas ambe granda dificultat. La malautiá demandava pas tantes materials. Nimai lo mètge pompièr vist que lo mètge meu èra en fàcia ieu e que la consultacion semblava bona en pronostic ; mas lo 15 a pas comprès qu'èriam en consultacion ambe lo mètge meu !

Donc marcharai ambe dificultat cap al camion dels pompièrs ; i a segurament una felicitacion oficiala a donar als Pompièrs car trabalhar ambe camion de tal maissant confòrt es pietadós per las loras sentats...  E per los que fan los budgectes publics dels pompièrs tolzans.


Arribat sul parcatge de Ranguèlh, las urgéncias, lo parcatge es plen d'ambulanças ; sembla que lo 15 o sapiguèsse pas, mas los espitals, o veirèm pus tard, sábon – los contractes per anar d'espital en espitals es mai interesant que non pas venir en centre ciutat tolzana, l'estiu, ça sembla. La contactualizacion dels ambulancièrs fabrica aquel tipe de problèma, e l'abséncia d'informacion al 15 ! Quí fabrica aquela causida ?

Arribat a las urgéncias de Ranguèlh per un problèma d'ORL, ai vist una mètge per confirmar lo diagnòstic del mètge meu. E aprèp aver esperat mai de 40 minutas, ai vist arribar doás autras mètges per constatar, çò que mon mètge aviá constatar mantunes còps a las uèit oras, ai un pauc de tension, mas pas de problèma de còr (per rassegurar los lectors) ; e donc una de las mètges (la segonda) me farà minjar una potinga quimica per baissar la tension ; una ora aprèp la tension aviá aumentat de tres punts (vesedor sus la television presenta dins l'aula de repaus) ; o veirèm pus tard, èstre mètge en espital tolzan sembla limitat a donar a minjar las minjalhas de las multinacionalas e las potingas quimicas dels laboratòris, coma una mecanica plan installada. Aquò val una medalha o felicitacions de segur, una autoproclamacion de qualitat quimica !

Pauc a pauc, aprèni que l'ORL es pas Ranguèlh mas Larrey, Larrèi (que díson [larré] dins la boca de totas los personals). Donc coma i a 500 o 900 mètres, cal una ambulança, pòdi sempre pas marchar sense ajuda. Sèm mai o mens de cap a 11 oras ; podèm jà listar lo problèma de las pèrdas de temps ambe lo sistèma dels espitals tolzans, una matinada de perduda.

Arribada a Larrèi, l'especialista de l'ORL per Ranguèlh es aquí. Efectivament en urgéncia, mas sense las Urgéncias (n'i a pas a Larrèi), lo mètge m'explica … sempre la meteissa causa. E resumit dempuèi uèit oras del maitin (levat a 4 oras, car ai pas poscut dormir, ni minjar, mai o mens), ai vist, lo meu mètge, un mètge-pompièrs que repotegava ambe rason d'èstre vengut, tres mètges de l'Urgéncia de Ranguèlh, e lo mètge especialista de Larrèi ; comptatz : sièis mètges ! (per un diagnòstic que èra clar a la debuta, a uèit ora del maitin!).

A Larrèi, l'especialista jove e competent (çaquelà coma totes los mètges vist fins ara), m'explica lo mal e me dirà clarament lo nom del problèma : neuvrita vestibulatòria ; ai pas encara poscut reténer lo nom de cap.

Lo mètge m'explica : « aquí avèm pas pro de lièch per vos gardar, aquí a Larrèi [larrè], vau telefonar a Purpan per lor anonciar que venètz […] mas s'an pas pro de lièch, vos recebrèm aquí »

Donc cal una ambulança, aquí tanpauc pas cap problèma d'aver una ambulança ; es un mercat pro interessat ; a cada ambulança, i a dos ambulancièrs, sempre totes competents, un per menar l'autò e l'autre per me seguir darrièr alongat ; remarca : ambe un pauc d'ajuda, podiái marchar, e digun l'a vist aital pels desplaçaments, digun ! E marchar es la cura de la neuvrita vestibulatòria ....

Aprendrai, pus tard, perqué vau a Purpan...

Cal notar tanben que es a l'ambulancièra de trobar lo camin del servici, en gaitar lo problèma del malaut ; dinc un sistèma informatizat, i a pas un sol còdi barra per indicar tot aquò ; lo tot papièr es la règla de l'espital de Purpan, Ranguèlh a Larrèi : aital a l'espital de Ranguèlh, ai agut de respondre a mantunas questions, responsas colcadas ambe un credon sus un papièr ; aital mon adreiça, notada sus ma carta d'identitat, m'es demandada vocalament (per saber se podiá parlar segur) ; e SOLFERINO escrit al biais de la coneisséncia francesa, SOLE FERINO per Ranguèlh, a Purpan serà SOL FERRINO.... E serà un element interessant per la sortida, veirètz. Los papièr de ranguèlh son pas transportat per l'ambulança a Purpan. Donc remplir papièrs a Ranguèlh per me portar a Purpan, èra donc de temps perdut.

Arribat a Purpan, « ont cal anar ? » s'explican los ambulancièrs, un còp a l'arcuèlh veson clarament que val melhor anar endacòm mai, vist la fila qu'i damora.... per l'administratiu ! Sèm arribat dins un espital tot nòu, se vei de l'exterior e a l'interior tanben (signaletica sonque en francés, ni en alemand, ni en anglés, ni en occitan, ni en chinés-mandarin, las quatre lengas pro emplegadas a Tolosa – e l'espital es nòu, jà lingüisticament pas adaptat, mas pas sonque aquí, esperatz).

Arribèm a la consultacion Purpan ; cal notar que, se passejar dins los corredors sus un lièch, es puslèu agradiu per temps de calorassa, de debuta de julhet. E aital me podiái pausar, coma me dirà que cal far lo mètge, d'unas minutas aprèp.

A Purpan, es ambe un autre mètge especialista qu'aurai de veire ; comptam un mètge de mai, e una intèrna, estudianta d'ORL ; lo meu cas amerita ma visita forçada a Purpan, es un cas escòla, neuvrita vestibulatòria e sonque aquò ! Vaquí LA rason de ma visita a Purpan.

Car aprèp una visita al mètge especialista, qu'es d'origina portugesa -competent al pus naut nivèl- mas que comenta son problèma actual ambe lo francés, la lenga, « j'ai des problèmes avec le R que je roule comme en portugais» li explica a l'intèrna, en un francés mai correcte que lo francés que se parla per tempsada al Miralh ; l'ai rassegurat, e li ai explicat lèu qu'aquel fenomèn èra corrent abans l'arribada massiva de la television parisenca, e que «vòstre problèma es puslèu la prononciacion de la U» … sul pic cambièran de subjecte !

Una ora aprèp la consultacion, la cambra èra liura ; lo mètge m'a pro plan explicat qu'abans los estudis de l'uèlh pus precís doman, me cal pausar, traduccion : dormir.

Èra 17h30 ! Recordèm, ai passat una jornada entre ambulanças, pompièrs, consultacions e espitals de Tolosa, per aver la sampitèrna resulta : neuvrita vestibulatòria. E èra levat a 4 oras del maitin, normalament auriá degut poder aver la volontat de dormir sul pic. Arribat a la cramba liura, la calor èra mai granda que dins un cambra devath teulat a Tolosa, donc ai dubèrt la finèstra e poscut gaudir de la situacion privilegiada de Purpan, entre rocada o periferic, e canal de davalada o pujada dels avions de l'aeropòrt de Blanhac ; ai pas poscut manjar correctament tanpauc, sense aver la minjalha de las multinacionalas quitament pas localas ; es la localizacion que lo grope de mètges tolzans -los que se lor baila felicitacions- qu'an decidat de modernizar Purpan aquí ; e la modernizacion es pro polida, la peira tolzana en faciada, mas las parets de fèrre nègre dins las cors interioras, aital la cramba èra plen oèst, en julhet de calorassa, vos podètz imaginar que sense climatizacion (non engimbrada fins ara, e vist l'orientacion e la paret obligatòria) la calor èra intensa dedins la cramba (e l'emplec de la climatizacion forçarà a aver un budgecte d'entreteniment gròs). Mas quí a ordenat la basteson d'una espital talament mal concebut arquitecturalament ?

Detalh, ai demandat, en marchar dins lo corredor fresc de l'ORL de Purpan, de trobar una solucion per dormir a l'infirmièra ; aquela tornarà ambe una potinga quimica coma la solucion mariculosa ; e notarà sul document que me seguirà «il demande des somnifères, et refuse de les prendre», precedit per «hystérique» ; lo lendeman maitin fasiá una descripcion ambe mantunes qualificatius, l'actitud d'aquela infirmièra : legitimista, convencionalista, conformista, al mètge que tornarà en urgéncia perqué voliái partir ... me pausar en cambra solenciosa.

Donc levat lo dimècres a quatre oras del maitin, una nuèit sense dormir, e una indicacion donada a l'infirmièra, que vòli sortir d'aquí per poder «me pausar» coma lo mètge l'a demandat ; uèit oras del maitin, lo simpatic mètge portugués arriba per … me convéncer de non pas partir ; nos acordarèm per sortir a dètz oras trenta en matinada, aprèp las consultacions ORL e Quiné. Vertat a dètz oras trenta tot èra acabat. Mas per sortir, impossible ; me volián gardar, encara e encara. Tot en sapient qu'es impossible de se pausar sense potinga quimica dedins aquel espital ipermodèrne !!!!

Un amic venut al moment dels examèns a pas poscut tornar, per m'acompanhar e rassegurar lo personal espitalièr e lo mètge. Donc a las 17h30 èri encara a l'espital, ambe una agulha dins lo braç, per res potingar ! Mas per me conservar dins l'espital segur.

Aviái a 17h45, en man, tot çò que cal per poder sortir, mas solet, impossible ; cal notar que lo tramvia es en bais de l'espital e qu'o auriái poscut prendre se l'espital m'aviá donat una cana... Donc an comandat un VTC...trenta minutas de mai, ai vist lo moment que damoravi a l'espital, la cambra liura, ara.

Lo VTC es aviat aquí e sèm dos a èstre tornat, al mièg dels taps costumièrs de Tolosa, dins una automòbila de granda qualitat, una mercedès de cuèrs automatica (que conselharai pas coma occasion de reprendre en man). Recordatz l'adreiça de las infirmièras de Purpan qu'èra pas la mesma grafia qu'a Ranguèlh : SOLE FERRINO. Aquela carrièra es dins un barri de Tolosa prèp del famós barri Sant Albin : lo menaire del VTC de Colomièrs coneis pas lo barri, e indica ambe la man tot en debutar de menar l'autò, l'adreiça indicada per las infirmièras de Purpan, SOLE FERRINO : « elle existe pas votre rue » Vos dirai pas çò qu'ai respondut, mas aurà a veire ambe las incompeténcias istoricas de l'ensenhament donat pel sistèma nacionalista francés que sembla pus ensenhar la batalha del «sant» òme Napoleone Ier, lo traïdor còrse de la republica.

Temps de percors a travèrs de Tolosa entre 18h30 e 19h30, 45 minutas, lo temps exacte que m'a calgut quinze jorns aprèp per venir a pè de Sant Albin a Purpan, a pè !

Aurai passar doás jornadas dins los Espitals de Tolosa !

Conclusion, lo trauc de la securitat sociala (centralizada parisenca) es pas creat pels espitals rurals, mas pel sistèma dels espitals de las grandas aglomeracions, e coma lo poder politic escondut dels mètges es grand, amerita felicitacions politicas per un classament, o autoproclam sense valor per la populacion, per ela, li caldrà suportar la realitat de l'engana espitalièra francesa en Occitània.

La sentat en Occitània se pòrta mal es a causa d'aquel sistèma que dona tota la plaça a la superba qualitat dels mètges, e res es pensat per l'entorn ; l'entorn mata la qualitat nauta dels sabers medicals en Occitània.

A còps felicitacions devenon ridiculas....

divendres, de juliol 25, 2014

Femnas e òmes, e vielhiment

Las femnas vívon mai de temps que los òmes. La constatacion es scientifica. Podètz legir en francés l’article de La Recherche en data de junh 1999. E pensatz qu’aiçò auriá poscut cambiar, en 13 ans ?

lògo La recherche

Dins lo numèro del mes d’agost de Sciences et Vie podèm legir un article que las potingas de las industrias farmaceuticas potíngan melhor los òmes que las femnas.

Image (85)

Ont es l’injustícia ? Quí fabrica l’injustícia ? L’industria farmaceutica fabrica l’injustícia ?

La responsa la donarà pas una lexicografa occitana, Josiana ubaud, qu’acaba de publicar, a compte d’autor (coma se los editoprs occitans èran pas pron aluserpits per veire l’interès d’aquel document, o benlèu simplament per determinar un contracte per l’autora), lo diccionari occitan de las sciéncias. Aurèm tota la semantica que cal per descriure la sentat bona o maissanta dels Occitans e de las Occitanas.

Josiana Ubaud publica

Tre qu’aurai aquel diccionari en man, ne farai un bilhet sus aquel blòg. E benlèu traparai una responsa pels Occitans e per las Occitanas qu’an jamai agut los tractats –en latin- de medecina occitana en man, aqueles de l’Universitat de Montpelhièr.

Mas tornam al problèma : quí es favorizat per l’industria de la potinga en Occitània ? Las femnas o los òmes ? Es evident que l’un e l’autre an mestièr de las potingas per viure una vida en plena sentat; donc, la medecina e los laboratòris farmaceutics (importants en Occitània) lor seràn necites a l’un e a l’autra, a l’una e a l’autre, de faiçon balançada, a moment diferent de la vida. Vist que l’òme viu mens de temps que la femna, podèm pensar que la potinga jòga un ròtle estranh per la sentat de l’òme.

De còps, podèm pensar que l’òme a mens besonh de potinga de las femnas. Alara, se pausa los ròtles de la farmaceutica per la sentat de l’òme ; es de dire lo contrari de la basa de le reflexion que pòrta lo mensual Sciences & Vie !

O alara los laboratòris que son lo mesme que los que fan la potinga per la cara, e las caras de las femnas se ne potíngan pron, per la bona aparença faciala feminina …. O alara los laboratòris per la potinga de cara son una industria farmaceutica dangierosa per las femnas ? Los òmes estent mens tocat per aiçò. Se prenèm lo constat de Sciences & Vie del mes d’agost de 2014. Mas pauc a pauic, los òmes ne pòrta de las potingas per las caras, nos l’explica mantunes jogaires de rugbí de temps en temps dins las publicitats.

-°-

femna e òme

dilluns, de novembre 05, 2012

2 mòrts en Occitània–PRS zèro

La resulta de l’establiment de la PRS tecnocratica (e del pauc empressament dels socialistas per l’annular, e tanben de l’integrar dins lo sistèma de decentralizacion, per ajudar tota la populacion), e sense gaire de consultacion en Occitània, a fabricat un objecte antisentat publica en Occitània ; podèm ara listar, 2 mòrts per Occitània aprèp aplicacion de la PRS per la tecnocracia de la sentat de l’Estat centralista francés.

Lo primièr es per Fijac, lo veïcul èra personal, d’un jove copla, per una naissença ; lo segond es aquel del veïcul ambulancièr, per una vièlha perigordina de 93 ans.

Art de morir en Perigòrd

La PRS, plan regional de sentat, dèu tanben èstre un afar dels Conselhs Regionals e non pus de l'Estat ! Sabèm que l’Estat es incompetent, en tot çò que tòca Occitània, tot, per rasons simplas, es una oligarquia qu’a res d’una idèa dels besonhs de las populacions en Occitània, e lo sistèma partidocrata francés en Occitània cobrís las incompeténcias tecnocratiucas, e a còps, la tecnocracia frnacesa coneis res de la geografia d’Occitània.

Es lo segond mòrt en Occitània encausa de la novèla PRS, tecnocratica e sense consultacion.

La PRS dèu èstre annulada (avèm pas cambiat de majoritat politica ?), e represa en mans pels elegits dels Conselhs Regionals, una competéncia que lo Conselh General d’Aran trabalha ambe l’espital de Sent Gaudens, perqué non pas generalizar aiçò en Occitània ?

Farai la publicacion de tot comunicat de partits politics que podràn ajudar a melhor la vida dels Occitans e de las Occitanas, es de dire enlevar a la tecnocracia de l’Estat francés la prerogativa de vida o de mòrt suls ciutadans occitans, que fosquèssen jovenòts o vièlhs.

fRANÇA es un dangièr per Occitània, i a res de mai de dire.

La tecnocracia francesa, e la partidocracia centralista, nos capítan d’explicar coma es l’art de morir en Occitània, e lo sistèma politic se cala tròp.

diumenge, d’octubre 21, 2012

Un mòrt en Occitània centrala sobre las mans de la dreita regionala.

A la darrièra cecilha del Conselh Regional, la majoritat regionala (FdG, PRG, EELV-POC e socialistas) an refuzat de votar lo plan de l’Estat per la sentat : la sentat es pas una causa decentralizada encara ; la fauta a un sistèma de securitat sociala arquaïc e centralizat. La securitat sociala es gerida pels sindicats, que son totes conservadors e centralistas, sense excepcion.

Donc aquesta majoritat tolzana a votat contra lo plan de l’ancian governament UMP-NC, e donc coma es classic, la minoritat UMP-NC del Conselh Regional a votat per aquel plan. Malgrat tot la paradòxa es que la votacion sus un document establit per l’administracion, sense gaire de concertacion, èra jà datat, vist que lo governament a cambioat recentament. Mas lo plan fasiá una prevision dins una region granda coma lo Beneluc, Miègdia-Pirinèus la barradura de mantunes establiments, per exemple Fijac.

Donc pendent unes tempses de protestacion avèl poscut far circular lo document que seguís :

Urgent Maternitat

Anuèch podrèm far circular lo document novèl, resulta de l’aplicacion tecnocratica e republicana francesa en Occitània centrala ; la portada de la DDM indica donc la resulta de la gestion francesa d’Occitània :

Image (54)

Plan segur se podrà encara un còp potingar lo sistèma francés en Occitània ; mas çò de segur la gestion francesa d’Occitània es complicada e mata, n’avèm la pròba.

Lo problèma –ara- es de saber quin partit poltiic prendrà la carga de non pas simplament potingar lo problèma francés en Occitània, mas demandar que la sentat fosquèsse gerida per las autoritat de la decentralizacion, directament sense foncionari d’Estat (que son particularament incompetents per la participacion ciutadana).

Mas o cal notar qu’aquesta mòrt la pòdi directament atribuar a la minoritat de la dreita nacionalista francesa, elegida en Occitània, al Conselh Regional, e que se trufa de la populacion vist qu’a acceptat lo plan tecnocratic.

En refusar una decentralizacion radicala, los sindicats FO (majoritari dins l’administracion frnacesa e dins l’administracion de la decentralizacion), amai los autres que s’amágan, son tanben responsables del problèma francés en Occitània. O cal recordar que lo centralisme mata.

Dins quina mesura un sistèma partidocrata francés (PSf, PCF, PRG, PdG, MRC, EELV, LO, NPA, FN, etc.), que dona majoritats de representants dins los Conselhs Regionals d’occitània, sense poder aver los reals poders regionals, es pas tanben responsable de l’afar ? Sense cap de dobte los programa electoral dels militants an pas jamai donat una prioritat per reglar los problèmas localament sense aver mestièr de l’Estat, que ara, un còp de mai, sabèm qu’es destructor de l’èime occitan, e de la vida en Occitània.

S’espèra aquí meteis un comunicat de totes los movements occitanistas, politics, per explicar quina de las consequéncias ne faràn la valorizacion per las prochenas campanhas electoralas.

Podètz tornar escotar en linha l’entrevista de Guilhem Latrubesse. Lo subjecte es abordat.

Personalament, la linha editoriala del meu blòg es aquesta (document en seguida), e aiçò dempuèi sempre ; aquò farà lèu dètz annadas ! Aquò farà dètz annadas qu’espèri un sistèma politic responsable en Occitània. L’esperança farà viure.

Comentari Centre pour la fRANCE 2Occitània es en dòl

Comunicat del Front de Gauche PRS e mòrt de Fijaccomunicat del partit Opcion Nacionala e fijac

dimecres, de setembre 07, 2011

Bon minjar es la vida pel pòble

Siam arribat ambe los Mac Donald’s pertot (a un moment donat, un licenciat economic de IBM aviá moneda per bastir una entrepresa, fabricava un Mac Donald’s al solelh ! en Occitània donc – uèi fabrícan d’autras mèrdas d’aquel escantilh), quasiment trenta annadas aprèp lo Reialme-Unit, çaquelà. Uèi, ailà se páusan politicament  la question de saber se cal pas limitar lo menú Mac Donald’s, un còp al jorn. Mas de quina manièra ?

Vesèm passar nosautres la pulbicitat per aver uèit fuchas per jorns a minjar ; avètz vist un restaurant uèi al XXI en sègle vos servir una frucha, una copa de frucha de causir per desert ? Ambe un autre biais de minjar, ne siam arribat al meteis nivèl de salubritat publica, de mala sentat ambe l’obesitat creissenta.

Uèi, i a mai que Mac Donald’s … la lista es donada per The Independent :

calorias de Mac Donald's TheIndependent 080911

E Òc, coma per la practica d’una lenga, la practica del minjar, lo maissant coma lo correcte per la sentat, es una decision personala, o una vision collectiva. E lo politic s’en trufa, car l’agrada de favorizar lo mercat ; uèi lo politic se questiona mas per rason ecologica, e lo lògo AB remplaça pas una pensada collectiva sobre l’afar, non ?

La collectivitat a una responsabilitat dins las prepausicions cosinièras, individuala o collectiva privada o publica, de las seunas conservacions ; la conservacion de practica cosinièra se podrà far ambe las produccions agricòlas aprosmadas de las conseissenças de las populacions consomatriças.

Uèi, lo sistèma a elonhat lo poder de decision politica de la populacion, e la populacion a donc abandonat la lenga occitana que fasiá las transmissions del bon viure sobre un territòri, d’una geenracion a una autra generacion ; las formacion cosinièra son pas brica sufisenta, uèi ; lo bon viure sobre un territòri passa per lo minjar e la lenga que se fabrica l’expression.

Lo modèl imperialista favoriza lo transpòrts dels sabers (ont son los melhors beneficis ambe tal produït o tal autre, sobre tal territòri o takl autre – los supermercat i sábon jogar, contra l’Estat e la sentat publica en general) e de las causas exoticas, donc una logistica dels transpòrts dels produïts, e l’elonhament dels sabers emplegats, donc favorizar l’industrializacion del minjar ; puèi l’industrializacion favoriza lo minjar de tipe Mac Donald’s, lèu fach, sense experiéncia de restaurants costumièrs e istorics, e lo lèu minjar ; alara damora, dins lo biais de minjar, d’una generacion a una autra, la consequéncia, l’obesitat.

Lo modèl anglés, escossés, o gallés, alemand, neerlandés, danés, nòrd-american, nos semblava bons dins las annadas 1980, talament que la pujada dels viatges estudiantins ailà èra, amai per apréner la lenga, èra tanben per apréner a minjar coma agrada a l’industrial, las polas als uòus nascuts dins quarrat concentrat, sobre 4 qm de granja, e dins caissas antivivença normala per un animal... L’uòu produsit aital èra sense gost e donc industrializat per l’amagar, lo viatge èra una prioritat (sempre prezat per la produccion productivista de uèi, sobretot dins la boca de la FDSEA que vòl transportar per noirrir lo planèta) ; lo mercat del minjar èra l’exportacion. Se parlava de minjar pomas de Lemosin o de Nòva-Zelàndia, sense se questionar sul còst del transpòrts. Normandia o Anglatèrra son estadas tèrras de pomièrs, mas res n’i faguèt, lo sistèma a destrusit lo balanç ancian, las tradicions, las costumas, e totas las experiéncias del saber viure sobre un territòri ; lo sistèma es lo mercat, e la populacion i trapava lo gost de ne trapar una mòda, un biais de viure, èra «branché», un «good way-of-life».

Es que cal s’atacar a Mac Donald’s, o es que cal s’atacar al sistèma politic qu’a favorizat las installacions de las zònas industriala ambe Mac Donald’s ? Mac Donald’s o KFC son noms generics per explicar lo mal minjar, qu’a destrusit los restaurants d’obriers, religat al territòri e a las produccions territorializadas, pauc a pauc, per l’Estat francés, en Occitània o endacòm mai. Cal notar tanben que las crompas a Metro per mantunes comèrces de las grandas ciutats dona pas melhor que Mac Donald’s sobre la capacitat dels comercants d’anar causir una territorialitat a las prepausicions de la restauracion sobreviventa.

La restaurancion del bon minjar es pas sonque saber cosinar, o causir lo minjar del restaurant, es tanplan saber crompar, pel comerçant, ambe una lista de fornisseires territorializats e prèp del luòc cosinièr. Es un saber far qu’existís pus per mantunas rasons que son pas forçadament economicas.

Dins aquel sistèma lo biais de virue occitan es a morir en meteis temps que sa lenga. L’imperialisme mata pas sonque las lengas, mata l’autonomia dins la vida de cada jorn de las populacions, servar una lenga es tanben refusar l’industrializacion de la pensada de cada jorn.

Quí sap comptar las consequéncias de l’abandon d’una lenga ?

Assisas occitanas