Quora l’istòria se tòrna repetir …

D’un continent a un autre, la geografia fabrica corrent de comèrç que se pòdon semblar.

Occitània es sempre estat un ligam entre los pòrts miegterranencs e l’atlantic, ambe mai o mens de transformacions potencialas.

Uèi es Panamà a una autra dimension ; la comèrç mondial exista sempre, mas la dimension del planetari sembla aver cambiat.

Del Canal du Midi al Canal de Panamà, lo Canal du Midi es estat concurrenciat pel tren, los poders economics chineses vòlon prendre lo tren per aumentar las rotacions dels contenedors entre Africa-America-Euròpa e Èst-Asia.

Mas contrariament al Canal du Midi, los poders politics an pas abandonat lo Canal de Panamà, al contrari ; alara lo fèrre es pas la solucion tant rapida que se pensa…

Uèi lo Canal du Midi es devengut un patrimòni UNESCO e un luòc de torisme important per Occitània, per batèus de plasença (ambe totas las dificulats de sobrecarga de la navigacion) e per velò (ambe las dificultats de las ribas que son atacadas per la navigacion fòrta).

Soi segur que lo Canal de Panamà aurà pas aquesta trista fin, perqué al Panamà lo país-Estat es ara independent, aprèp un sègle de sotmission als Estats-Units d’America del Nòrd...

-°-

Es un document bilingüe, per certans fenhants de Franceses que vòlon pas far lo mendre esfòrç per assajar de comprendre l’occitan ; alara, coma son fenhants(tas), demandan als Occitans e a las Occitanas de tradusir per els o per elas.

Enbata nos pòrta informacions sobre l’activitat de François Alfonsi

Es lo nòstre deputat europèu, elegit en Provènça e Dalfinat, es donc un deputat representant de tèrra de lenga occitana.

Lo document es difusat per Enbata setmanari basco de lenga francesa. Aquí junt doás paginas disponiblas, lo document es fabricat sobre un ensemble de sièis paginas.

L’activitat dels deputats europèus ligats a las promocions o la defensa dels interèsses dels pòbles sotmetuts es essencial per aqueste blòg.

Lo deputat a una adreiça a MARSELHA…. e sembla pas saber l’escriure, benlèu perqué lo panèu de Marselha es pas encara installat a l’entrada ?

-°-

Sortida a Marselha, es lo moment tant qu’i a petròli, e de tot biais i a una linha de camin de fèrre encara, per Marselha… o encara mai luènh en Catalonha, Torroella-de-Montgrí e l’Estartit (programa interessant tanben), que podètz anar veire, d’Occitans, perqué pas…

 

Podrètz verificar qu’a Marselha se parla dificilament occitan, e qu’a Torroella-de-Montgrí e l’Estartit s’i parla melhor occitan ambe Catalans. E s’anatz aquí o alai, serètz pas fenhants ! mila dius…

Tolosa es vila occitana

Malgrat l’imposicion de la pensada francesa, l’occitan puja pauc a pauc dins son emplec dins la ciutat de Tolosa.

Aprèp lo mètro e las placas de carrièra, la creacion de l’Ostal d’Occitània… avèm doás exposicions en vila e en doás lengas.

Uèi es tanben la debuta de la campanha de l’annada occitana 2011 per Tolosa. La campanha per l’occitan s’acabarà a la davala per un collòqui sul tèma de la lenga occitana. Mas cal notar sobretot divendres 6 de mai, “cerqui la vertat'” un encontre politic «Aux Abattoirs», centre cultural d’art modèrna de Tolosa, 15h00.

Es vertat que los primièrs 400 signataris (en 20 jorns dins 20 botigas de la vila, sense cap publicitat) de la primièra peticion pel mètro en occitan, èran pas conscients que quicòm anava cambiar aprèp … E ne soi bravament content.

Uèi Ben Vautier es pertot dins los afichatges publicitaris de la vila, e las camisetas o quessòts (en pensar a la paritat edr!) dins la botiga de Comando Sudista a Tolosa, carrièr del potz verd... Anatz-i, n’i aurà pas per totes e totas…

Las frasas de Ben (Vautier) son estadas botadas sobre las camisetas de Comando Sudista, una partida de las vendas serà portada a Calandreta pel desvolopament d’aquestas escòlas.

Me sembla que l’iniciativa comerciala es de sosténer, grandament, patrioticament (n’i a que van pas èstre content del qualificatiu, mas assumi).

-°-

Exposicion sobre l’istòria tolzana que cal anar veire al meteis temps que l’exposicion fotografica Georges Ancely (1847-1919) al musèu Paul Dupuy del 24 de febrièr al 30 d’agost de 2011.

Soi jamai estat tant content de plaçar tot aiçò sobre lo meteis bilhet.

ÒC, TOLOSA, TOLOSA te mandi aquestas flors d’Agenés, car zo amerita de plan en 2011, mas te caldrà far melhor en 2012, puèi encara e encara per las annadas venentas…

Euròpa : Parallèls UMP-PP, segon Alain Juppé

Al moment de l’arribada de l’UMP coma fòrça politica sarkozista en França jacobina e centralista, ai poscut un jorn entendre : « Lo PP es un modèl per l’UMP», dixit Alain Juppé, quí, al pè d’Espanha, podiá fabricar la comparason o lo parallelisme; èra pas encara ministre dels afars forans.

Los franquistas an conegut las legions hitlerianas o/e musolinianas sonque per castigar e matar los Bascos e lo Catalans, amai totes los manants o pèterroses que pensávan prendre lo poder a Madrid, coma republicans. Lo poder franquista a fabricat camps e expulsions collectivas, e matadoiras sommàrias; lo franquisme es pas enterrat a Madrid, se sona PP ? Los republicans se son defenduts, pauc importava la color politica o/e la color nacionala.

A prepaus de modèls, uèi avem una reaccion d’un candidat PP qu’es de notar :

Soi quasiment segur qu’i aurà pas d’expulsion del candidat dels rengs del PP.

La reaccion arriba al meteis moment que se demanda de cambiar Schengen, e d’enfortir l’organisme que se vòl frenar l’immigracion en Euròpa, FRONTEX, ambe jà l’ineficacetat que podèm notar… Tot tipe de tecnocracias a probat son ineficacetat.

Dins un site Internet de premsa europèa, ai psocut notar lo dessenh umoristic aqueste, es encara d’actualitat. L’ai adobat al problèma europèu Sarko-Berlusconian.

Amai tanben un autre dessenh explicava :

Farai una comparason istorica sul dessenh d’umor, a la debuta del XIXen sègle avèm agut aquel :

Los poders UMP-PP e democristians en general en Euròpa, es lo freg dels «bons» tempses de las tradicions europèas, las guèrras. Benlèu qu’aquel patrimòni sangnós aurà una consideracion pel ministre francés de la kulturé, vist que la corrída n’aguèt.

Se veirà una orientacion politica clara al dessenh, pro-anglofrancés, e contra l’Euròpa de l’Èst.

Aprèp aquesta guèrra europèa grèva, la doctrina dels dreits a l’autodeterminacion dels pòbles es estada portada pel President Wilson ; una plaça simbolica de Tolosa a alara cambiat de nom, gràcia a un vòt del conselh muinicipal.

Aprèp aquesta guèrra europèa grèva, los poders jacobins, bonapartistas e militaristas franceses nos an explicat qu’aviam ganhat la guèrra, e donc nos an bastit e inaugurat mantunes monuments «mort pour la France», un per vilatge o grope de collectius occitans mòrts per las «frontières naturelles» del nacional-expansionisme francés ; per pas escriure aiçò, lo monument de Genciòus es jamai estat inaugurat, qu’èra notat sobre «mort à la guerre elle tue nos enfants»…

Aprèp la guèrra europèa grèva, unes ciutadans lorrens e alsacians an pensat crear una republica, aquò durèt sonque un mes, car l’armada francesa tornèt lo poder jacobin en plaça e massacrèt los activitas d’aqueste novèl Estat que se voliá republican e laïc, mai tanben pacific, amai entremièg per evitar las guèrras.

Se daissèm en mans dels conservadors, l’Union Europèa, las guèrras per las «frontières naturelles» tornaràn.

Bona cosina e nucleocracia.

Mantunes jorns farà, lo Nouvel Obs aviá oblidat mantunes elements per la "bona cosina" del confinament de l'informacion sobre los produïts de la cosina.

Me sembla que caldrà prendre en consideracion lo nivèl d’irradiacion dels produïts que minjarèm dins las annadas venentas, e se mesfisar dels mèdias dominents e oficials.

E zo cal dire, caldrà sonque pendre en compte aiçò (las pichonas irradiacions del minjar), car aprèp Tchernòbil podèm considerar que gràcia als LIQUIDATORS podèm encara viure en Euròpa, mai o mens normalament.

A causa del personal politic de la partidocracia, FN-UMP-NC-PRG-PSF-PCF-MRC-LO-LCR, avèm lo pargue nuclear –en densitat- lo mai bèl del planèta.

Un conselh de vídeo sul tèma dels liquidators, aquestes que nos an permetut de sonque parlar d’irradiacion leugièra… e pensatz a la vòstra cosina, la sentat de las personas que mínjan la causa cosinada, al vòstre ostal.

-°-

Manifestacion tolzana de mai 2011, de notar e gaitarètz coma se debánan las causas.

 

Ambe lo sosten de totas las institucions de la decentralizacion.

Una làmia fa lo primtemps

Acabi de legir un tèxte important, anonciador del primtemps … Totes sábon ara que l’Estat francés es montat per expansionisme e primièr per recuperar las riquessas accumuladas en Occitània per fabricar la riquessa del sant patron, èra representant de Dieu en França, lo Rei… Puèi lo Rei a fabricat una casta per governar lo territòri conquesit, aquesta casta l’a fotut defòra a la revolucion dicha francesa de 1791. La casta en plaça a fabricat mantunas dictaturas en seguida, puèi un Napoleon e dos, puèi un Pétain, e ara un regime partidocrata. e per donar la patz dels pòbles de França, lor an donat lo dreit de botar un papièr dins l’urna… e Son contents.

Alara quora las làmias fan òbra de destruccion entre èlas, nos podrèm que felicitar, non ? Lo mercat-Estat-nacion França s’encamina cap a sa destruccion.

Lo grope Carrefour qu’es un problèma politic en França, monopolistic e tot e tot, s’encamina cap a sa destruccion gràcia a las làmias que son supausat èstre accionistas de l’entrepresa.

Lo grope AREVA-EDF es un grope monopolitic e tecnocratic, es un problèma en França.

Tot grope d’entrepresas qu’es pas frenat dins son desvolopament monopolistic es un problèma per la democracia.

Ambe l’article aqueste, es donc lo primtemps per la democracia s’aquò arriba.

-°-

Jean-Louis Borloo l’astre politic del centre !?!?

Quí vòl de la candidatura de Jean-Louis Borloo, de qu’es capables aquel ?

Bè, pel moment sabèm doás causas concretas d-el, puèi qu’es estat tanben lo grand manipulador de l’encontre sobre l’ecologia en França…

Las maisons dichas de Jean-Louis Borloo èran de social, totes los crompaires son ara dins la mèrda gràcia a una sostractença venguda de Lituània… donc contra totes los artesans locals, que els págan los impòsts d’Estat centralista per far viure la casta que se trufa d-els.

L’autorizacion per la recèrca del gas de sistre es estada signada per el, juste abans de partir del govèrn de son amic Nikolas. E sembla que la casta dels engeniaire del mines cambiarà pas d’avejaire, lo pòble occitan serà pas questionable. La dictatura francesa e republicana dels engeniaires dels mines contunha.

Lo “grenelle de l’envioronnement” èra una maquina per descredibilizar los ecologistas, e valorizar las companhia prèp del govèrn (clientelisme entreprenarial), e “astrosament” una centrala nucleara a petat… al Japon per probar lo contrari.

Jean-Louis Borloo es un candidat per favorizar quí ?

Alara, perqué DSK e Jean-Louis Borloo son apareguts per aqueste fin d’ivèrn e debuta de primtemps dins las grasilhas dels sondatges per l’eleccions 2012, e dins la boca de totes los “jornalistas” de las telé e ràdio parisencas ? Perqué far ?

-°-

I aurà Claudi Martí, es jà una bona causa, mas segur i traparètz pas una informacion sobre la campanha electorala francesa, perqué los candidats que nos van prepausar (els seràn de la partidocracia), son totes de la casta parisenca que govèrna Occitània, en nos demandar (fins ara) simplament d’anar plaçar un papièr imprimat per els e ambe lor nom sobre, ambe los nòstres dinièrs, per acreditar que sèm encara e encara sotmetuts, dempuèi 1209.

Estranh comèrç e patrimòni francés qu’es la Corrída*

La Corrída mata un buòu, es sancierament contrari a la cultura occitana, de Gasconha a Provènça.

L’introduccion de l’espanholista corrída es estada dins los parçans qu’i aviá jà la corsa lanesa o camarguesa en plaça. Es una question de mercat suplementari pel vendeire de buòu, es economic e jamai cultural. S’amagar darrièr lo cultural es una ipocrisia culturala francesa de mai, un mercat-Estat-nacion França.

Introdusida per d’immigrats rics espanhòls per Tolosa, borgeses mai que tot, es devengut un mercat suplementari per mantunes proprietaris de manadas, contra la cultura locala, de Gasconha a Provènça, e per trapar un ligam nacionalista francés per assimilar Occitània, e per engana culturala, lor far saber que l’immigrat pòrta moneda (un vaccin contra las pensadas que vesèm ara, contra los immigrats, li trobar una utilitat dinerièra), efectivament la corrída pòrta moneda... Zo podèm legir sul site Internet del jornal Sud-Ouest, lo meteis jorn. Es lo meteis jornal, redactor en linha, que refusa los comentaris (veire un bilhet precedent) en lenga occitana, donc interdira una lenga es interdire sa cultura...

Puèi d’aquestes mèdias locals, de La Provence, Midi Libre, La Marseillaise, L’Indépendant, Vaucluse Matin, La Dépêche, Sud-Ouest, etc, son totes ligats economicament al sistèma del mercat corrída, un engana pel pòble occitan, el qu’es pacific de civilizacion.

L’arribada de la patrimonializacion del Frederic Mitterrand es ligat a sa visita a Nimes, aquestes jorns… Aquel que refusa una lei sobre las lengas de França, malgrat las demanda d’un ensemble de deputats supausats republicans ; un ministre de la cultura que refusa una lei sobre las lengas diferentas de la lenga del rei-president, es contra la cultura portada per aquestas lengas, contra la diversitat culturala e lingüistica. E donc dins la meteissa filosofia, la corrída se transforma en instrument per matar la cultura occitana qu’ela refusa de destrusir lo monde animal ambe las corsas gascona e provençala.

La Corrída es un espanholisme a res de veire ambe l’occitanisme.

Donc contrariament a las protestacions dels anti-corrídas, sovent marginalizats car pauc ligats als territòris ont vívon, e sovent nacional-expansionista francés (an jamai fait un rapòrt entre la lenga e la cultura occitana), soi d’accòrd per aquesta patrimonalizacion francesa : soi pas francés.

Soi pas Francés, alara pòdon èstre espanholista e matador, los Franceses, es pas una glòria de matar un buòu d’aquesta manièra, es puslèu vergonhós, e vergonhós es tanben d’anar veire aiçò, e de pagar car per zo veire. França s'es sempre fabricada sobre la violéncia, per militarisme, lo mercantelisme d’una casta, alara un espanholisme violent pòt èstre francés, m'en trufi.

Soi pas francés, e de causida politica d’aqueste escantilh me fan pensar de mai en mai luènh del ligam ambe la cultura francesa e de sa lenga.

De tot biais, l’inscripcion de las lengas de França dins la Constitucion a agut cap de rebats politics concrets per l’Estat francés. Alara las causas francesas son per me, republicana o reiala, d’una inutilitat sense cap de limit, sobretot quora venon dels ministèris parisencs.

-°-

Qu’es aquò la cultura ? Un exemple en Bretanha…

Aital soi de mai en mai independentista, gràcia al Frederic Mitterrand, un ancionalista que se vòl pas èstre, mas que practica gradament.

-°-

* Corrída =/= Corrida … prononciacion occitana es diferenta, primièr es [corrida] e lo segond es [corridoe], que una corsa a pè – me sembla important d’o far saber ; l’accent tònic adapta en occitan la grafia occitana pels mots estrangièrs, la Corrída es un mot espanhòl, foran al sistèma occitan donc.

-°-

Vaquí un programa de France Culture, enfin utile per destriar la nacionalitat e la ciutadanetat. Es un programa sapient qu’entendrèm pas ambe los filosòfes nacionalistas franceses que son sobre la meteissa grasilha de programa de France Culture lo dissabte maitin.

Michel Vauzelle se dèu tanben donar l’exemple.

Es estat elegit per nos representar, pas per èstre en sampitèrna campanha electorala…

Bon partent de la volontat de far ganhar l'esquèrra, perqué pas, mas totas las condicions, quitament las pus foscas ?

Las eleccions ajúdan per causir un(es/as) candidat(s/as), aquel(a) candidat(a) aurà lo poder de governar, pas d'emplegar las aisinas del poder per aver un punt de viste electoral, d'estratègias electoralas ?

Quora i a una eleccion, es plan un representant qu'elegissèm. Quora es devengut president del Conselh Regional de PACA (coma díson los Franceses) es lo representant de totes e totas. Alara perqué emplegar los mejans de totes e totas per donar una estratègia politica, partesana, sobre una campanha electorala en 2012 ?

Lo president d’un Conselh Regional a dreit d’aver un punt de vista politic sobre los afars de la region, perqué nos representa, mas quora es una estrègia politica qu’es escrich sobre un comunicat ambe l’encap del Conselh Regional, i a quicòm que truca.

Es pas aital que las bonas manièras arribaràn en politica franchimanda ... sobretot quora se mescla lo mandat electiu e los instuments (devenguts gratuïts) del poder.

Es aital donar d'arguments al FN e la dreita.

I a grandament mestièr d'una reforma de las institucions, totas las institucions, quitament lo ròtle dels elegits.

I a mestièr de Constitucion regionala adaptada a cada regions occitanas, per reformar la decentralizacion e passar a un poder legal regional, ambe la seuna assemblèa de decisions o actes politics, e un grope de contra-ròtle qu’i dèu aver tota la societat civila.

Question de “service public” adreiçat als ciutadans … mèfi donc.

Quin ròtle jòga lo dich "servici public" de television e ràdio de l'Estat francés ? France Télévision e Radio France : quin ròtle dins la manipulacion mediatica francesa ?

Stéphane Lhomme es candidat a la candidatura Europe Écologie Les Verts, coma es pron eficaç al nivèl de las promocions d’aquesta candidatura, nos podrèm estonar (o pas) de l’abséncia d’aquesta novèla de las linhas redaccionalas de l’Estat francés (lo dich service public ambe jornalistas diches “independents”). Plan segur Stéphane Lhomme es pas estat lo sol de prepausar sa candidatura, mas son abséncia dins los mèdias francés es puslèu estranha ; l’abséncia qualifica negativament aquestes mèdias del silenci, los pòt tanben desqualificar.

De quina manièra l’omission mediatica del dich service public de television e ràdio manipula l’informacion e las questions de las entrepresas de sondatges, o las conversacions politicas per orientar lo debat ?

I a pas cap mèdia de l’Estat francés qu’es independent del poder central, cap.

Alara, es segur, cal lançar un avís de mesfisença cap a-n aquestes mèdias, de “service public”, o pas. Encara un còp podrèm confirmar, que lo dich “service public” es un sevici public, o puslèu un servici d’Estat centralista, per la pensada unica, e ambe l’illusion de la pensada plurala, autoproclamada a cada programa. A tot moment, aquel biais de veire l’actualitat d’Estat es dobtosa en França, se cal sempre questionar perqué ne párlan (quora ne párlan), o simplament de quina manièra ne fan una manipulacion dels pòbles de França.

Lo servici privat serà ligat a las poténcias merçandas de las armas, l’especialitat francesa, lo militarisme o del productivisme mercat-Estatal francés. Alara …

-°-

Lo 22 d’abrial es lo primtemps de l’ecologia mondiala…

Aquò arriba al moment que sentèm clarament que lo nuclear (que peta, sempre zo serà) en un endreit localizat aurà consequéncias sobre lo planèta sancièr, e lo mai aviat possible, en mens d’unas jornadas.

L’urbanisme, lo transpòrts en avion, o lo carburent dich biologic, auràn tanben consequéncias planetàrias… mas pus lentas sul planèta, e sovent per la dòsi variabla que lo planèta aurà de suportar.

E çaquelà soi sempre espantat per la mediatizacion de conceptes o paradigmes politics per las institucions mondialas, veire europèas. Aital lo 22 d’abrial es estat decretat Jorn de l’Ecologia Mondiala. Podètz legir dins lo document següent que lo còr es una publicitat ONG per la «Bonne fête pauvre planète».

Se podrà tanben questionar sobre l’emplec del vidre dins l’arquitectura, se podrà questionar sobre las tecnicas agricòlas pre fabricar dels produïts biologics per remplaçar lo petròli.

Es evident que dins un cas coma dins l’autre, se cal questionar sobre l’etica aplicada al tèma. Es que los ciutadans fosquèssen aptes per jutjar lo nivèl coërent per poder aver aquesta politica ecologista que cal pel planèta.

Se cal questionar evidentament se l’usança d’avion de faiçon sistematica per transportar es tanben una usança ecologica, e se cal pas taxar los desplaçaments en avion ?

E al meteis moment, la concentracion del nombre de viatgers dins un sol avion, ajuda a demesir los còst en querosèn, e donc en prelevament petrolifèr sul planèta.

Se los sauts de continent a un autre, pòdon semblar utiles, per rasons de temps ; l’usança de l’avion per far de saut de puça, d’una ciutat a mens de 250 km de l’autra son transpòrts pauc ecologics alara que pòdon èstre remplaçats per una via de camin de fèrre eficaç.

Per contra es tanben lo periòde de sortida dels vins de l’annada 2010, es una autra faiçon de veire l’ecologia dels territòris en país occitan. Car l’ecologia es tanben un costat de plaser per una vida coërenta sobre lo planèta, e per començar sobre las tèrras del pòble occitan, o aquelas que son estadas pastadas per la civilizacion pòst-latina occitana ; aquel terrenh se sona Occitània, en Medòc autanplan.

La consomacion de vins es mondiala, e Bordèu ne pòrta la referéncia, la marca mondiala. Aital los periòdes del testatge mediatizat dels vins de Medòc es una pèira dins lo comerç mondial… Mas la conclusion de l’article me sembla clar, val melhor anar en Medòc per causir sos vins, e donc prendre l’avion, oblidar las penuria de carburent “bio”, o pensar a l’urbanisme de las trader ciutats mondialas.

L’ecologia es una pensada politica globala, e aiçò zo díson los ecologistas dempuèi annadas e annadas, malgrat las criticas de las dreitas o esquèrras francesas, es una pensada globala per la societat occitana, o pel planèta.

L’occitanisme es un ecologisme lingüistic.

Los Sòrbes, minoritat nacionala europèa qu’interessa La Libre

Al moment que lo Comitat de las Regions (Europèas) se questiona sobre un budgecte per salvar de la desaparicion de mantunas minoritats (gaitatz la vídeo sul costat dreit del blòg), l’abséncia sanciera d’article de premsa (parisenca principalement perqué es ela que manipula los supausats representants DEL pòble de l’Estat francés) es sempre un element de l’abséncia de volontat de desvolopar la diversitat umana, las lengas e las culturas –Èstre cultural- dels pòbles e nacions sotmetudas pel sant poder republican jacobin parisenc.

Alara a-n aqueste moment podiam aver dins LaLibrebelgique un article de doás paginas sul tèma dels Sòrbes ; Son aquí disponiblas talas que son estadas botadas en venda dins tot l’Estat francés a partir de dimarç passat, dins pauc de quiòsques en Occitània.

Cal remarcar se França estima fòrça destrusir la diversitat lingüistica, la republica alemanda sosten clarament los Sòrbes, mas tot es pas question de sosten public, dels poders politics…

Çaquelà, lo sosten politic e public es çaquelà indispensable, per poder passar a una autra estapa de desvolopament de las lengas e culturas amenaçadas. Aquesta estapa es pas encara arribada en França, la santa França republicana, uniformizatriça e arroganta culturalament.

Dins los programas politics, l’òbra sul tèma de la ciutadanetat es pas pron sufisent, sobretot per amagar darrièr aquel trabalh una confusion entre nacionalitat e ciutadanetat, una expression politica que florís a dreita coma a esquèrra en França, es una santa expression politica del comunautarisme politic parisenc e mediatic.

-°-

Soi pel modèl belga adaptat en França, Belgica acaba de dintrar dins lo Guinness dels recòrds. Es sense govèrn, e aiçò fauta en França, per la libertat dels Occitans.

Ièu, soi personalament d’accòrd per aver pas de govèrn francés pendent 310 jorns, vist que Belgica fonciona encara, e aital los Belgas se pòdon estauviar d’aver una susmedializacion del govèrn en plaça. Pensi qu’es la solucion francesa, solucion que caldrà assajar un jorn, pel plaser dels pòbles de frança, e per verificar que lo personal politic actual es gaire utile per la vida d’una nacion o de l’Estat sancièr.

es que cal lançar una campanha : França sense govèrn (la practica belga) es la solucion rasonabla al moment d’estauviar budgectes.

La cultura absenta del projecte socialista

Es que l'Estat se dèu aucupar de kulturé, del meu punt de vista occitan : NON. Vist la resulta.

La politica de l’Estat francés concernent la cultura es una catastròfa, perqué ? La confusion entre la cultura de l’Èstre (çò que díson lo separatisme identitarista o comunautarista, antirepublicanisme) e la cultura de l’aver (çò que gausi sonar la kulturé, que lo parisianisme ne fa una expression mediatica costumièra)  es entretenguda per aver de clientèla electorala.

La politica de l’Estat francés concernent la cultura fabricada ambe las lengas, es sancierament absenta. Donc cambiarà pas grand causa.

la politica de l’Estat es tanben sul tèma, sense cap de dobte tecnocratica e adminbistrativa, al resulta d’un bonaaprtisme ; zo ne podrà explicar granda causa lo teatre en lenga occitana, mas soi segur qu’i a un fum d’endreit aital que se debana aital.

Lo melhor espèr es d’aver una politica culturala dins las regions que l’Estat s’aucupa de l’essencial, de res seriá melhor.

Lo problèma es de quina manièra l’Estat a l’intencion de plaçar las regions en capacitat de s’autofinançar sense aver un dictat centralista, sobre la cultura o sobre la LGV.

Pel moment, l’Estat es estat incapable de respondre a la demanda dels parents per l’ensenhament del basco, e las escòlas associativas son en dangièr perqué l’Estat respectarà pas sas signaturas… passadas.

E se parliam de la cultura de l’extremisme republican francés… una construccion politica dempuèi mai de trenta annadas.

Tota la cultura de la bandièra del nacional-expansionisme en Occitània.

Los integristas nazional-expansionistas franceses son pron coneguts en Provènça … Mas lo nazional-expansionisme francés a tanben las tres colors d’aquela burqà… A Niça avián jà trapat una idèa de l’emplec de la bandièra republicana e parisenca… e me sembla que tòrna trapar una utilitat aquí (èra un emplec comun, d’una necessitat cagadoirenca, e reciclador per la maquina de lavar de temps en temmps), l’utilitat tòrna aqueste vrespe aprèp la destruccion d’una òbra de dimension mondiala en Provènça, en Occitània.

Se podrà pas dire que França es pas coërenta ambe sos extremismes, politics, religioses e culturals. E aiçò l’a fabricat la République française dempuèi las vint darrièras annadas.

E quí supòrta, senon Occitània !

Occitània tanben supòrta la ierarquia integrista de la religion catolica, e dempuèi sègles e sègles.

Lor aurà calgut 40 annadas, Limós

Acaba d’aver devath l’uèlh una publicitat en occitan per la blanqueta de Limós. Es una beguda que recomandi sovent… coma la blanqueta de Dia, e lo cremant de Bordèu ; e vesi pas cap concurréncia, mas l’expression d’una diversitat occitana. Mantunes vòlon la blanqueta promòure e sonque per localisme, departamentalisme o regionalisme, e aiçò s’en rendon pas compte… coma Mèstre Jourdain fasiá de pròsa sense saber.

Aquesta publicitat arriba de mantunas manièras un pauc mal.

1 / l’occitan s’en va de l’ensenhament de l’Estat francés, e lo relais Calandreta es jamai estat prepausat dins aquesta valèia nauta de l’Aude. La rason n’es simpla, l’esquerrisme estrait e republican dels elegits, e donc del sistèma economic ligat.

2a / La frasa emplegada podrà agradar, perqué se l’espèra dempuèi mai de 40 annadas. Çaquelà es lo rebat d’una diglosia fabricada en 40 annadas d’abséncia de volontat d’emplegar l’occitan dins la comunicacion de las cooperativas d’esquèrra de Limós. À Limoux, aquò’s en francés… A Limós, aquo’s en occitan… etc. La diglosia mata lo seriós d’una publicitat, adreiçada mai que tot als Catalans, que els pòdon èstre estonat que veire qu’ailà en Aude, lo franquisme i es pas passat, e que l’afar de destruccion lingüistica es estat mai eficaç qu’en Espanha.

2b / se trapa que l’occitan classic, e ensenhat, pòrta accents ; se trapa que l’accent grafic en occitan a un ròtle lingüistic clar. Saber pas botar los accent pausa lo problèma de l’amaterisme… Es vertat que dins l’Aude sábon pas destriar “païs” e “país”, e aiçò dins la boca dels militants que se vòlon los capdavancièr del combat lingüistic.

3 / quora se passa a Carcassona lo CDT oblida de prepausar la “Blanquette de Limoux” sobre las taulas dels mèdias internacionals venguts per la sortida internacionala d’una òbra sul catarisme… Alara.

I a un gròs problèma dins l’Aude e es pas sonque dins lo mitan viticòl.

Es vertat quora los militants los mai escotats parlaràn encara e encara de “régionalisme” per explicar l’occitanisme, o de “langue régionale” per parlar de l’occitan, etc., las causas podràn pas èstre claras pel mitan economic local, nimai en viticultura.

-°-

 

La hèsta se farà ambe qué ? Cremant ? Jurançon ? Armanhac ? Blanqueta ? Clareta ?

-°-

E una autra iniciativa privada e en favor de l’occitan, Balètis regulars dins Tolosa, La Dynamo… (dins un barri que s’espèra las doblas placas de carrièras en occitan e francés).