Estranh comèrç e patrimòni francés qu’es la Corrída*

La Corrída mata un buòu, es sancierament contrari a la cultura occitana, de Gasconha a Provènça.

L’introduccion de l’espanholista corrída es estada dins los parçans qu’i aviá jà la corsa lanesa o camarguesa en plaça. Es una question de mercat suplementari pel vendeire de buòu, es economic e jamai cultural. S’amagar darrièr lo cultural es una ipocrisia culturala francesa de mai, un mercat-Estat-nacion França.

Introdusida per d’immigrats rics espanhòls per Tolosa, borgeses mai que tot, es devengut un mercat suplementari per mantunes proprietaris de manadas, contra la cultura locala, de Gasconha a Provènça, e per trapar un ligam nacionalista francés per assimilar Occitània, e per engana culturala, lor far saber que l’immigrat pòrta moneda (un vaccin contra las pensadas que vesèm ara, contra los immigrats, li trobar una utilitat dinerièra), efectivament la corrída pòrta moneda... Zo podèm legir sul site Internet del jornal Sud-Ouest, lo meteis jorn. Es lo meteis jornal, redactor en linha, que refusa los comentaris (veire un bilhet precedent) en lenga occitana, donc interdira una lenga es interdire sa cultura...

Puèi d’aquestes mèdias locals, de La Provence, Midi Libre, La Marseillaise, L’Indépendant, Vaucluse Matin, La Dépêche, Sud-Ouest, etc, son totes ligats economicament al sistèma del mercat corrída, un engana pel pòble occitan, el qu’es pacific de civilizacion.

L’arribada de la patrimonializacion del Frederic Mitterrand es ligat a sa visita a Nimes, aquestes jorns… Aquel que refusa una lei sobre las lengas de França, malgrat las demanda d’un ensemble de deputats supausats republicans ; un ministre de la cultura que refusa una lei sobre las lengas diferentas de la lenga del rei-president, es contra la cultura portada per aquestas lengas, contra la diversitat culturala e lingüistica. E donc dins la meteissa filosofia, la corrída se transforma en instrument per matar la cultura occitana qu’ela refusa de destrusir lo monde animal ambe las corsas gascona e provençala.

La Corrída es un espanholisme a res de veire ambe l’occitanisme.

Donc contrariament a las protestacions dels anti-corrídas, sovent marginalizats car pauc ligats als territòris ont vívon, e sovent nacional-expansionista francés (an jamai fait un rapòrt entre la lenga e la cultura occitana), soi d’accòrd per aquesta patrimonalizacion francesa : soi pas francés.

Soi pas Francés, alara pòdon èstre espanholista e matador, los Franceses, es pas una glòria de matar un buòu d’aquesta manièra, es puslèu vergonhós, e vergonhós es tanben d’anar veire aiçò, e de pagar car per zo veire. França s'es sempre fabricada sobre la violéncia, per militarisme, lo mercantelisme d’una casta, alara un espanholisme violent pòt èstre francés, m'en trufi.

Soi pas francés, e de causida politica d’aqueste escantilh me fan pensar de mai en mai luènh del ligam ambe la cultura francesa e de sa lenga.

De tot biais, l’inscripcion de las lengas de França dins la Constitucion a agut cap de rebats politics concrets per l’Estat francés. Alara las causas francesas son per me, republicana o reiala, d’una inutilitat sense cap de limit, sobretot quora venon dels ministèris parisencs.

-°-

Qu’es aquò la cultura ? Un exemple en Bretanha…

Aital soi de mai en mai independentista, gràcia al Frederic Mitterrand, un ancionalista que se vòl pas èstre, mas que practica gradament.

-°-

* Corrída =/= Corrida … prononciacion occitana es diferenta, primièr es [corrida] e lo segond es [corridoe], que una corsa a pè – me sembla important d’o far saber ; l’accent tònic adapta en occitan la grafia occitana pels mots estrangièrs, la Corrída es un mot espanhòl, foran al sistèma occitan donc.

-°-

Vaquí un programa de France Culture, enfin utile per destriar la nacionalitat e la ciutadanetat. Es un programa sapient qu’entendrèm pas ambe los filosòfes nacionalistas franceses que son sobre la meteissa grasilha de programa de France Culture lo dissabte maitin.