arcuèlh

dimecres, d’abril 13, 2011

Crida socialista e tardièra contra l’Estat centralista

finança regionala crida ARF

Un comunicat per la premsa e lo braç de fèrre son lançats ambe l’Estat UMP-NC ; Incapables de finançar lo retrecissament volgut pels electors de l’UMP-NC e tanben FN, mai tanben dels liberalistas socialistas e PRG, o MoDem, l’Estat centralista de l’UMP-NC debuta de prendre dins las caissas de las regions.

E alara, promessas en mans, las direccions dels Conselhs Regionals en cap dels socialistas an signat un document de vint paginas per protestar collectivament e per cridar per un projecte politic per 2012, las eleccions presidencialas, un projecte que las regions se lor donarà finança per restablir los comptes de l’Estat centralista.

Pel moment lo ròtle de las regions e dels departaments es ligat als budgectes que pòdon pas èstre en deficit, levat que l’Estat los carga de mantunes budgectes suplementaris sense lor donar lo dreit de poder cambiar los projectes, nimai d’aver resorgas suplementàrias, projectes pensats, els, pel poder centralista e lo Parlament centralista de majoritat UMP-NC.

La crida es normala, mas es la fauta de quí ? realament ? Quí sap pas jamai modificat las estructuras regionalas per las daissar en mans democraticas de las eleccions regionalas, quí a pas sabut fabricar constitucions regionalas per fa viure las regions una aprèp l’autra dins sistèma democratics adaptats (l’exemple de Corsega per totes) ? Dins la republica federala alemanda, son los Länder que fan l’estructura de la politica interiora de l’Estat ; lo modèl es presat ambe budgectes respectats, e per una gestion monetària exemplara ; perqué lo modèl es pas estat adapatat dempuèi 1988 pels socialistas que son arribats mantunes còps al poder centralista francés ?

E ara, fan una crida unida (car son quasiment totas d’esquèrra) contra l’Estat centralista (de dreita).

Sembla donc que la tecnocracia de la decentralizacion e las estructuras d’esquèrra francesa aguèsse jamai agut finença en las regions per lor donar los poders que lor aurián permetut de non cridar pas uèi.

Aquí se podrà dire qu’es fauta de l’Estat e de son govèrn sarkozista, mas per fauta de vision sul tèma, alara l’esquèrra francesa es tanben de castigar.

Aquò contunharà longtemps aital ? De se trufar dels pòbles de França ?

-°-

Vaquí Provènça que tòrna fòrt, en musica e instruments provençals, venguts del pòst bonapartisme.

Galobet en Provènça Festenal

-°-

Dab l’aida des Conselhs Generaus, un placard que pesa … e que harà charrar suus estadis de Bigòrra (Nauts-Pirinèus) e deth Armanhac (Gèrs) : era lengua deth vilatge suu placard oficiau de la federacion de rugbí !

rugbí e gascon