La conjoncion de coordinacion es un acte politic qu’es pas una expression del nacional-expansionisme francés. Es un occitanisme digne e istoric, es un acte politica democrata, coma d’emplegar l’identitara crotz occitana, pertot de cada manièra potenciala, mas cal pas oblidar la lenga, e sa visibilitat. La visibilitat de l’occitan frena pas la comunicacion, perqué l’occitan es lenga vulgara latina, la basa de la nòrma per totas las lengas latinas vulgaras, espanhòl, portugués, italian, e francés comprès.
Fa plaser de veire una crotz occitana multicolorada, mas de crotz occitana ne vesèm pertot, e un pauc coma lo catarisme, ne vesèm pertot, mas pauc la lenga dels catares associats, e sobretot la lenga de lor Bíblia, pron abans Vatican II. La civilizacion occitana èra pron en avança suls tempses istorics, e zo es estada sempre (dins un autre bilhet dirèm quicòm sobre la Compagnie du Midi).
Lo projecte de l’occitanisme es estat sempre d’aver una lenga oficiala e una autra del país, pròpria de las populacions, doás lengas vesedoiras donc ; son 400 annadas d’istòria del Ducat d’Aquitània (entre 950 e 1453), o del Reialme de Navarra (entre ~1100 e 1791, l’annada del harakiri parlamentari de Navarra/Bearn, e en Vauclusa, Provènça) que ne dónan la pròba, son pas promessas electoralas, promessas que sovent lor cal quaranta annadas frnchimandas per espelir dins la realitat politica, quora son francesas, per èstre aplicada en Occitània (Bearn, Gasconha, o endacòm mai en Occitània).
Uèi se cal felicitar de l’abséncia de netejament lingüistic quora l’occitan es present e afichat dignament en Occitània.
Pau debuta una politica per la signaletica, aprèp mantunes tempses, periòdes, e annadas per aver un pichon quicòm, pichonèu programa ; Es pas una revolucion ; quitament es una politica de visibilitat de l’occitan que còsta res o quasiment dins la mesura qu’es pensada per totes/as, zo cal remarcar un còp de mai.
Cal notar çaquelà que lo panèu en occitan desperta de redaccional per Sud-Ouest ; sembla èstre un eveniment, alara qu’es una normalitat en Euskadi del nòrd, en Bretanha, en Corsega, en Catalonha del nòrd… o en Alsàcia. Es clarament la pròba qu’Occitània es una excepcion culturala, pels redactors franceses de la província occitana sotmetuda fins ara.
Podèm tanben remarcar que l’installacion dels panèus, panèls en lengadocian, se farà dins un contèxte favorable pel budgecte de la vila, al moment d’una politica de visibilitat de la signaletica, simplament tota la signaletica, quitament la francesa.
Se cal tornar dire las causas, zo vau far : l’installacion dels panèus en occitan es pas accidentogèn, nimai un problèma de circulacion, nimai una installacion de l’anti-França, ni mai un integrisme. Es la nòrma politica minimala per Occitània, la visibilitat d’una lenga amenaçada, amenaçada per un totalitarisme francés en Occitània. Lo totalitarisme francés, republicanisme, bonapartisme, fenhantisme politic francés, academic e professoral (a còps), tot aiçò explica : «Parlons français», o melhor «en France on parle français», «mais ça pose problème» pus discret mas autanplan gaire argumentat, e nacional-expansionista sense zo saber.
La confusion entre la lenga e l’identitat de l’Estat que domina, e donc un problèma de nacionalisme d’expansion francesa. Es un problèma francés per l’Union Europèa (que condamna jamai, alara qu’o fa per Turquia), de la meteissa manièra aqueste nacionalisme imposarà lo tot anglés, contra lo francés, çaquelà ; aiçò a l’exemple del ministre de l’Éducation, recentament. E quora se parla de bilingüisme dins la boca dels Franchimands, es sovent per un secretariat bilingüe, anglés / francés, en oblidar lo multilingüisme, en Occitània en doblidar l’occitan.
Alara se cal regaudir, perqué mantunes socialistas trapèssen lo bon camin del bilingüisme, puèi per normalitat del multilingüisme. Lo multilingüisme es la nòrma d’un continent poliglòta coma Euròpa, mas dins la poligocia, l’occitan damora en dangièr, zo cal recordar politicament ; es aquí qu’avèm mestièr de discriminacion lingüistica positiva, coma pel francés al Quebèc. E çaquelà, per èstre una clau, un pont lingüistic latin, l’occitan es una aisina que cal pas abandonar, sa visibilitat debuta una politica de dignitat.
Per clavar, cal felicitar totes los militants, e totas las militantas qu’an trabalhat per la dignitat de l’occitan, damora d’òbra de far, e lo camin serà long per la dignitat sanciera.
Al delai de la nostalgia del “Viure al País” l’occitanisme dèu dintrar dins un sistèma politic modèrna e una modernitat, aurà capitat de dubrir las pòrtas lentament, car lo nacional-expansionisme francés es fòrt e agressiu.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada