Que náissin flors a cada instant, coma explica la cançon.
Es vertat qu’aiçò es pas una flor … Mas es un pintre de carrièra qu’a installat aiçò sobre una paret de Tolosa, per simbolizar l’enveja del cònsol socialista de Tolosa d’installar camèras de «proteccion» dins la ciutat. Segur que la violéncia aurà pus qu’a passar sobre l’autre trepador, un pauc mai luènh, e lèu nos diràn que las cal installar pertot dins la ciutat.
Es una politica ajudada pel govèrn actual, e mesa en aplicacion a Tolosa pels socialistas.
Acabi de legir lo punt de vista dels socialistas a prepaus de l’enèrgia nucleara, e me soi dich : «-los pintres de las parets tolzanas son plan inspirats, non ?». S’espèra dels candidats socialistas, e de Hulot, una clartat a prepaus del nuclear, clarament contra la nucleocracia.
Inspirats son estats los govèrns socialistas per ajudar lo grope Casino de ganhar mai d’argent, sobre l’esquina dels gerents de pichons casino-spar… escotatz la finala del programa «le smic de la peur» de Là-bas.org. Lo programa frena l’expansion de Casino, donc es passat en justícia ; lo sistèma judicial seriá una ajuda al mercat-Estat-nacion frnacés ? E sonque ?? Es encara una politica socialista franceses que sembla fòrt a la politica UMP-NC. Se cal demandar perqué ? Benlèu pas tantas questions : la tecnocracia de las sciéncias politicas francesas es sortida de la meteissa règa universitara, e la representativitat es puslèu regulada per la partidocracia.
Suls tèmas, pichon comèrç e nuclear, e tantas autras causas, es lo voide dels programas, e quora lo programa interessa pas la partidocracia, es abandonat sul pic, sense cap debat, miladiu, ne cal pas.
Gràcia al 3031, la comuna de Tolosa e son personal politic an decidat d’interdire los instruments de musica, rpèp de las aurelhas del burèu oficial del conselhièr municipal en Kader Arif, el que dèu aver las aurelhas fragilas entre dos viatges europèus e parlamentaris (?). Segurament un pas clar cap a la politica de l’aver cultural, aver una subvencion serà lèu la sola marca per poder musiquejar a Tolosa Daurada… Aquí caldrà pus debarcar los intruments de musica.
Aital dimarç 12 d’abrial ai poscut anar a Murèth, luènh (quinze minutas en tren, ambe una frequéncia puslèu bona), «luènh» dels miracles politics tolzans ; e a ma grada susprèsa, a Murèth, la comuna a decidit de participar d’un biais oficial al 800en aniversari de la batalha de Mureth.
© DR plaça dels dos monuments en commemoracion de la batalha de Mureth sul camp de Pere d’Aragon, vengut sosténer los poders locals de Comenge e Tolosa fàcia a las tropas francesas de Simon de Montfort, ajudada per las tropas espanhòlas.
Un comitat d’organizacion e de desvolopament d’un projecte istoric es nascut diluns passat. Mureth 2013 serà una data importanta per commemorar la mòrt de Pere d’Aragon, en setembre 1213.
Se parla d’un monument mai bèl, mai bèl que los dos installats darrièr la gara de Mureth, e prep del licèu professional, e en fàcia la direccion de l’equipament departamental. Benlèu i aurà tanben un collòqui, e una reconstitucion populara. sabi pas la color politica de la comuna, mas es una iniciativa qu’emplenar lo voide de la coneissença istorica dels oficis de torisme, quora legiràn la premsa sul tèma.
Avís a la populacion europèa !
Mandi flors a la comuna de Mureth qu’a decidit de se tornar viure coma una comuna amb istòria, Mureth al cap dels vièlhs «Estats de Comenge».
Mercés a Mureth de pensar a l’istòria europèa, a l’Istòria occitana e donc a son istòria pròpria.
-°-
Acabi de recebre una educacion francesa dins las annadas 1960, sèm luènh dels trobadors e de l’amor cortés… en lenga d’Òc ; aquí es en lenga d’Oïl, o francés republican, gratís e laïc.
Avètz aquí lo modèl francés d’educacion.
-°-
Per acompanhar BricQ A Drac (Ièu l’estimi mai amb un Q qu’amb un K, es aital… es question de «tradicion» imposada pels Franceses, edr!), lo festenal de la musica irlandesa de Sant Sulpici la Punta, a dos passes de Tolosa (e de son famós silenci institucionalizat ambe d’esmendas municipalas), convida Occitània.
Acabi de veire BricQ A DRAC a Viars de Seren, al nòrd del Grand Sud, o al Sud del Lemosin, luènh de Tolosa… Mas un país del “Grand Site'”, ai vist un grand grope musical e de cançons occitanas, modèrne e viu. Un grope influenciat per Lo Dalfin, mas que pòrta una modernitat novèla a l’identitat occitana, puslèu occidentala occitana, e sa musica ambe d’instruments occitans manejats ambe granda victuositat. Dins lo maine de BricQ A DRAC, i a lo DRAC e la DRAC que son questionat grandament, ia tanben lo BRIC de l’economia mondiala, e lo Q o lo K per las ligasons. Es un turbò comentari per BricQ A DRAC.
Çò d’excepcional es tanben que lo festenal irlandés de Sant Sulpici la Punta es pas finançat per las autoritats politicas, amerita tanben un uèlh interessat e occitan, coma una uèlh autonòme, un exemple de seguir ?… L’exemple irlandés. Lo festenal Irlandés es alara interdich a Tolosa Daurada.
-°-
Bordèu : los instruments de musica i son pas encara interdiches.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada