arcuèlh

dimecres, de febrer 02, 2011

Contra lo lòbi del nuclear e la responsa als escriches UMP.

Le Monde.frPunt de vista

publicat per Stéphane Lhomme, president de l'«Observatoire du nucléaire».

L'enèrgia nucleara declina en França e dins lo monde

Traduccion occitana de la tribuna Internet

Set parlementaris UMP an signat una tribuna lo 17 de genièr sul LeMonde.fr ; dedins fan una crida a França (NDLT donc las centralas installadas per França en Occitània) de gardar las seuna "avança" dins lo sector de l'electro-nuclear. Aquesta tribuna necessita mantunas reaccions importantas, e contrariament a çò qu'es pretendut dempuèi annadas e annadas, França fai pas cap maèstria dins lo sector del nuclear :

- Es pauc conegut, mas 54 dels 58 reactors nuclears franceses son en realitat americans : a la debuta de las annadas 1970, es la tecnologia de Westinghouse qu'es estada causida (e pagada fòrt car) per EDF al detriment de la filiària francesa "grafit-gaz" desvelopada pel Comissariat de l'enèrgia atomica (francesa).

- L'usina d'enriquiment de l'uranium, uèi en basteson a Tricastin (Droma-Occitània), emplegarà mantunas centrifugosas pagadas per AREVA a son concurrent URENCO (Alemanha, Païses-Baisses, Reialme-Unit) : contrariament a divèrses Estats dementre l'Iran, la França nucleara mestreza pas la tecnologia de las centrifugosas.

- Cap solucion existís bric per las daissas nuclearas produsidas dempuèi cinquanta annadas en França : las mandar en Sibèria (tal coma zo fa EDF) o las enterrar dins la dessòta-sòla (tal es previst a Bure, dins la Meuse) son de las opcions irresponsablas mas en cap cas mantunas solucions.

- EDF trantalha a explotar correctament lo seu pargue de 58 reactors ; la disponibilitat es caduda a 75 % quora per d'autres Estats (Belgica, USA) son a mai de 90 %. Aquò vòl dire que, en França, un reactor nuclear es arrestat un jorn sobre quatre en mejana. E que dire a prepaus dels pro-nuclears que castígan las eolianas de non pas virar a cada moment, sempre…

- Los reactors purament franceses an conegut de las desconvengudas majoras : los "grafit-gaz" jà-donats (que una detzena d'exemplars, arrestats dempuèi mai d'una detzena d'annada, damòran de desmantibular), lo sobregenerator Superphénix (10 miliards d'€ desgalhats en cap d'utilitats), e uèi l'EPR (reactor nuclear de tresena generacion) que coneis los pièges auvaris dins las òbras de Finlándia e de Flamanville (Normandia).

De facto, i a res d'estonant per çò que l'EPR a mancat la crida d'ofèrta de l'emirat d'Abu Dhabí ; aquí an preferat mantunes reactors sud-coreans, aquò clarifica per l'opinion francesa que la seuna industria nucleara èra pas la «campiona» tant venerada.

Amai, cal ajustar los investiments faraonics portat per EDF e Areva als EUAN e al Reialme-Unit per i bastir mantunes reactors nuclears… que veirèm pas vertadierament jamai la linha sobre lo libre de lor istòria. Als USA-EUAN en particular, coma zo reconeis lo PDG d'EDF, la màger part dels projectes son annulats : ailàs bric per las rasons environamentalas ajustadas pels ecologistas, mas tot simplament perqué los productors d'electricitat fan sentiments : l'electricitat es bèlcòp mai cara de produsir ambe lo nuclear que per las autras filiaras, e en particular per mantunas centralas al gaz.

Çaquelà, lo president-director general d'EDF batalha grandament aquestes tempses ambe los seus concurrents, per debutar ambe GDF-Suez, per lor vendre lo mai car possible lo corrent produsit per las centralas nuclearas. Curiós revirament de l'istòria : aprèp aver pretendut pendent mantunas annadas que lo prètz de l'electricitat nucleara èra lo mai bais, EDF, d'ara enlà es forçada per la lei de ne vendre una partida a sos concurrents, reconeis subte qu'aquesta electricitat es pron cara de produsir.

De la meteissa manièra, los deputats Bataille (PS) e Birraux (UMP), aprèp aver promòugut lo nuclear dins los rapòrts dempuèi vint annadas, vènon per fin d'avoar la trista realitat : dins un rapòrt devath la fòrma d'una vertadièra pipa corta, s'esbaudísson de çò que los industrials del nuclear, aprèp aver ganhat bèlcòp d'argent, fan grimaças ara per despensar mantunes miliards per s'aucupar (mai o mens) de las daissas radioactivas qu'an produsit.

LA PART DEL NUCLEAR DINS L'ELECTRICITAT MONDIALA DAVALA

Lo nuclear es donc dins la panada en França, mas es gaire mai florissent endacòm mai. Los parlementaris UMP afírman dins la tribuna lora que "le nucléaire est en pleine renaissance partout dans le monde", çò qu'es una contra vertat : mai o mens totes los projectes nuclears sul planèta son annulats, e sonque China contunha un vertadièr programa. Aquel pòt paréisser important vist d'en çò nòstre, mas l'atòme farà pas mai de 5 % de l'electricitat chinesa, es-de-dire mens d'un 1 % de la consomacion d'enèrgia de l'Estat.

Podèm çaquelà confirmar sul site Web de l'industria nucleara (World nuclear news) que la part del nuclear dins l'electricitat mondiala descreis de contunh dempuèi uèit annadas, e es passada de 17 % a la chifra de 13 %. Es grandament devançada, per exemple, per l'idroelectricitat qu'es a mai de 20 de cent. La produccion electrica de las enèrgias renovelodoiras es donc plan mai importanta qu'aquel del nuclear, contrariament a çò d'escrich pels deputats UMP.

Cercar de promòure encara lo nuclear tòrna a pensar encara un còp d'enfonsar França dins una via bòrnha. Encara mai, las dramaticas aucurrenças recentas en Africa -mantunes salariats d'AREVA son retenguts en ostatge e dos joves franceses i an trapat la mòrt- illústran que, contrariament a çò que sovent pretendut, lo nuclear pòrta bric a l’independéncia energetica : lo combustible de las centralas, l'uranium, es importat per França (NDLT via lo pòrt de Narbona) amb una chifra de 100 %, en particular del Niger. Aquestes aprovisionaments son de mai en mai amenaçats pels capviraments politics o climatics. França se podriá plan trapar en pana de nuclear e, ailàs, ne camineja ambe un retard dramatic dins lo desvolopament de las enèrgias renoveladoiras… totun las solas qu'an un avenidor.

Stéphane Lhomme, president de l'«Observatoire du nucléaire»

concors_literari_2011_Felibrejada_Belvés