Per una casta al poder, jacobina o pas, totes los mejans son bons per damorar al poder.
E cal far atencion, totes los mejans son pas bons pels militants de promocion de las lengas meprezadas. Uèi qu’avèm la possibilitat de comunicat fòra del sistèma dels mèdias contra-rotlats, cal comunicat pacificament. L’an debutat d’entendre en Euskadi.
Per una casta al poder, centralista o pas, borbonista o pas, francofòna o pas, la casta estima plan l’imperialisme lingüistic per sa pròpria lenga ; alara totes los mejans son bons per frenar son visibilitat, sa dignitat, son emplec per una collectivitat qu’es pas sonque dels locutors e de las locutriças ; los que vívon dins un espaci lingüistic que la lenga se parla, la pòdon aprendre (es plan), mas an tanben un ròtle per sa sobrevida. La lenga occitana es la lenga de totes/as.
Quora mantunes militants argerians an pensat que la democracia se podiá desvolopar d’un biais que fosquèsse pas similar a l’Euròpa, se podiá pas dobtar que la faciada democratcia de l’Euròpa èra per installar ineternam dinastias de dictadors en Estats arabes (Legissètz Kalima, la revòlta tòrna en Argèria)
Quora los militants inocents en Occitània valorizan la francofonia, se pòdon pas dobtar que la francofonia en festenal a Lemòtges ortracizava l’occitan de Lemosin, e aiçò dempuèi mai de trenta annadas. La fauta d’informacion e sa fauta de circulacion es una fauta dels militants. Se l’òm vòl de l’occitan, de sa dignitat, se cal informar, cal saber e comparar ; far circular l’informacion es alara indicpensable.
Cada comentari sobre aqueste blòg es un aisina per far circular l’informacion a la vitessa d’aqueste planèta, e dels bessonhs per la defensa de la lenga, uèi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada