Pel democrata Tocqueville, la centralizacion liga la monarquia e lo Consultat dins l'istòria dita nacionala francesa (nacion modèl Ernest Renan), aquela d'un poder central, lo reial, qu'a tutelat los subjectes devenguts «Français» aprèp la dita Révolution française. An capitat aital de destrusir las societats tradicionalas en plaça. Es l'objectiu que Fichte aviá plan entendut e qu'aviá refusat en venent arribar la violéncia bonapartista.
La centralizacion es un «produït de l'ancian regime» reciclat pels militants de La Terreur per poder governar aisidament los pòbles de França. La novèla societat aital creada serà un exemple que los soviets o los maoïstas auràn al cap, e tantes autres.
Tocqueville aurà listat mantunes elements : un còrs unic al centre del reialme (Lo Conseil du roi : « tot acaba a el, e per el partís lo movement que se comunica a tot », al reialme e la seuna administracion), dels intendents e dels subdelegats en província, l'impossibilitat pels còrs administratius «segondaris» de se mòure sens se referir al centre (aquò a pas cambiat quora s'entend al XXIen sègle, la santetat de la République française, que res s'auriá poscut far sense ela), l'existéncia dels tribunals excepcionals per jutjar mantunes cases que l'administracion seriá interessada : « basta d'abaissar tot çò que puja al torn d'ela perqué se fasquèsse una cara tala que la vesèm». Ambe mantunes intendents agents unics de la volontat del govern (coma los prefectes bonapartistas), lo contra-ròtle general de las finanças de qué dependon, devenon central. Aquela imatge d'una monarquia dotada de poder fortament centralizat al torn del Conseil e del contra-ròtle general a perdurar longtemps dins una tradicion istoriografica pro sostenguda pel discors dels «legistas» e glorificators reials, o quitament los adversaris. La destria centralizacion de govèrn o centralizacion administrativa, emplegada per Tocqueville dins De la démocratie en Amérique per listar las especificitats americana e anglesa comparat al cas francés, s'estopa dins L'Ancien Régime et la Révolution.
Los intendents fan çaquelà la lenta eleboracion, al XVIIIen sègle, del juridic e dels contencioses administratius de reglar ; aquò o faràn en contra lo poder central, e las decision del soveirans parisencs, e los tribunals ordinaris : es notat sovent qu'en 1734, la cor de las ajudas de Montpelhièr se planh de las entrepresas de l'intendent de Lengadòc, d'Agnesseau respond alara qu'en çò que li tòca la direccion e l'administracion «non pòt gaire passar dins las mans d'una Compagnie numerosa» ; la conclusion es que la Compagnie dèu èstre « menada sola e dins l'esperit unic » ; los independents fan los monopòls per l'entrepresa, e coma son los representants del rei, sol li enteressa a el, lo rei, de recebre la moneda que li es deguda per la província esmemtada.
Es plan normal que la question se pausèsse en Occitània, car aquí lo dreit èra collectiu, e pas sonque l'afar d'un representant del rei, l'intendent.
Del meteis biais, quora un elegit d'Agen explica a una associacion : «mas de qu'en pensa lo prefecte», sèm dins la mesma situacion de dominacion de l'ancian regime al XXen sègle en Occitània ; e la protestacion es quasiment impossible car los Occitans an abandonat la fabricacion de la lei als Parisencs, es de dire aquel que formarà los intendents o los prefectes ; ambe la revolucion francesa, avèm pas cambiat de regime ; un esper damorava en 1982, quora la decentralizacion es arribada … mas ni lo legal, ni la finança son estadas decentralizats.
La centralizacion que fosquèsse de l'ancian regime o del novèl pòst La Terreur, a pas cambiat per Occitània la situacion de sotmission, a una casta, una autrocracia reiala o republicana, objecte antiodemocratic que mana per Occitània, amb l'arrogança coma sol biais de foncionar.
La libertat per Occitània, lo seu pòble, serà quora podrèm aver las nòstras pròprias constitucions, pròprias leis, pròprias biais de foncionar, o far foncionar la societat tal coma la logica istorica occitana o a jà explicat dins mantunes periòdes. Es plan evident que las situacions fàcia a una centralizacion occitana non pòt que questionar, vist la manièra que la centralizacion francesa dona l'ancian sistèma qu'avèm suportat de Nissa a Bordèu.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada