Barak O’Bama acaba de donar una frasa que deuriá questionar totes los bonapartismes europèus, totes los jacobinismes, totes los centralistas, totes los imperialistas, totes los borbonismes, totas las aristocracias amb sang blava, amb comèrç florissent, amb l’arrogança politica per èstre lo centre de tota la decisions, ambe los qu’an la constitucion empeutada, ensertat en cantarèla, al cuol capital per frenar una consultacion sul tèma de l’independéncia d’una nacion sense Estat.
Es una frasa dins la tradicion d’un Lafayette que parla de democracia pel novèl Estat creat contra l’imperialisme anglés, e que las idèas s’an pas poscudas installar pendent la revolucion dita francesa de 1789, per causa de La Terreur. O cal recordar, Lafayette èra un sang-blau vengut d’Auvernhe… en Occitània ! E un democrata, modèls Pierre Bayle, Toqueville, Montesquieu, Montaigne o La Boétie, modèls d’Occitània.
Lo chaple, recentament en Kabilia, es una consequéncia d’aquesta arrogança francesa, de l’expansionisme francés, un occitan de Nissa, o Nissart, a pas encara comprès que la dominacion francesa imposava sa politica diplomatica e donc forçadament un pauc de retenguda dins los seus desplaçaments. A oblidat que, a Nissa, s’imposa la determinacion francesa, de fòrça de la carta d’identitat, de la «nationalité» imposada pel dreit del mai fòrt. E donc, se deuriá imposar d’autras idèas politicas nissardas per la dignitat d’Occitània manténguer, per la libertat d’èstre sus la planèta, per la dignitat dels deplaçament sense aver de suportar las estupiditats diplomaticas e militaristas francesa, o parisencas, adobadas per una elita collaboracionista e representativa del sistèma politic francés en Occitània.
Quí me podrà explicar de quina manièra se mesura la dimension de las nacions qu’an dreit d’èstre representadas a l’ONU ? Perqué Luxemborg, Liechtenstein, Mónego, Andorra an dreit a una sièti a l’ONU ? E pensi qu’a lo dreit autanplan plan que la Federacion de Russia. Mas de quin dreit internacional un ocmissari europèu, representant d’Estats imperialistas, e actor de la sotmission dels pòbles, a lo dreit de decidir que tala tropa o tala nacion a un dreit de dominar las autras, e aquela a pas lo dreit d’èstre a la taula de Brussels.
Es plan al temps de Lafayette que la via de l’engana politica sus la definicion de nacion, a portat lo primièr problèma a la comunautat internacionala ; e perqué ? Perqué lo qu’a bastit lo concepte a problèma, la definicion revolucionària de nacion, aquel Ernest Renan voliá mordicús que lo seu país d’origina fasquèsse partit de la novèla França qu’avèm la definicion enganadoira de la nacion ; e dempuèi un comissari s’autreja lo dreit de refusar a las nacions escocesa e catalana d’èstre ambe una cadièra a l’Union Europèa ; que val aquel comissari per èstre talament decisionari, contra los pòbles fins ara sotmetuts a las seunas estupiditats politicas del modèl francés ?
Pels barbars extremistas supausadament musulman, l’ostatge matat èra «francés», un «sale français» dixit lo comunicat dels barbars, e vist lo nom e la filosofia, amai l’origina, èra de Nissa, es de dire francés a causa d’una referèndum manipulat en 1860, pels bonapartistas franceses ;los «sale français» que faguèron abans Putin, un referèndum que lo OUI èra sola responsa possible, OUI per l’annexion francesa, santa e republicana ; devèm prendre l’irregulatitat per determinar la «nacionalitat», coma un comissari europèu o un barbar supausadament musulman ?
Cal, coma Cornelius Castoriadis, tornar a las raiças dels mots, me sembla essencial ; la nacion es aquel qu’es fòra la ciutat a Roma, es aquel barbar que, ontologicament, non podrà respectar la lei perqué es fòra la lei … de l’Estat o Republica de Roma. Tornèm a legir las conferéncias de Cornelius Castoriadis, tòrna legir lo grèc e lo latin, directament.
Fòra las parets de la ciutadanetat, del juridic d’una nacion, los barbars assajan de dintrar dins la ciutadan, la nacion amenaçada decida de determinar de quina manièra se podrà lo melhor descriure los barbars forans, la lenga sembla èstre lo melhor element, es pas lo sol element ; la nacion parla una lenga especiala, lenga qu’ajuda a convéncer que dedins es melhor per conviure, melhor que matar per justícia divina unica, que defòra, liure sul continent europèu.
Es per aiçò que la ciutadanetat es la patz, es pas per aiçò que coma Ernest Renan o Maurici Barrès devèm mesclar, per abandonar una, las definicions de ciutadanetat e de nacionalitat. La nacionalitat assegura una descripcion dels pòbles, ajuda un collectiu a conviure e s’autodeterminar a costat dels autres pòbles. Es donc una definicion antropologica qu’a mestièr d’existir, e sobretot d’èstre pas mesclada al juridic, al dreit qu’es sonque per far conviure un ciutadan, un collectiu, e personas moralas dedins la ciutat.
Non saber aquò, fabrica la barbaritat islamista, l’extremisme, o un comissari europèu.
Es estranh, mas Barak O’Bama o dèu pas saber tot aquò, e sembla pro complicat per gausar l’ensnehar dedins las escòlas dita republicana, perqué Jules Ferry es un instrument militarista, res d’autre.
Donc, coma, en Barak O’Bama o dèu pas saber, lo mai simple es de determinar que cal respectar las nacions que fosquèssen pichonas o grandas, es l’esperit de l’Union Europèa, de la debuta, ara oblidat ; se l’U.E. es lo respecte de totes los ciutadans e collectius, o volèm plan creire, s’ara, l’objecte primial es cambiat, vòli creire que soi pus d’aqueles Europèus que vòlon èstre la sang blava del XXIen sègle, soi pas del camp de la tecnocracia dominatriça.
Lo contrari de la barbaritat islamista, o de la tecnocracia d’un comissari europèu, es la democracia basicament grèca.
-°-
-°-
Mas totes los discorses son pas del nivèl d’en Barak O’Bama, lo novèl Borbons Felipe VI sap pas l’istòria d’Espanha !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada