L’Oltra-Mar cámbia d’estructuras e nosautres ?

Es un eveniment important car cap poder politic parisenc aviá pas capitat d’aver aquesta simplificacion territoriala dins los diches «outre-mers», las colonias republicanas que son jamai estada egalitàrias. Es evident que quora d’unes s’en va cap a l’independéncia, la situacion politica de la decentralizacion es pus d’actualitat dins un sistèma qu’a gardat totas sas administracions centralistas, França.

E coma sempre, se farà lentament, per nafrar pas l’Estat centralista francés e la seuna potenta administracion (antiquitat del bonapartisme) e sobretot son foncionariat (e los estatuts e pagaments unifòrmes), foncionariat que mescla lo bon estat de servici public e l’Estat, lo poder administratiu e sas estructuras.

Me soi ajudat d’una nòta de la fondacion «Terra Nova» del 25 de genièr per publicar aqueste bilhet. Lo seu director es estat candidat socialista en Catalonha del nòrd. Lo partit socialista francés debuta tanben una pensada sobre l’introduccion de règlas legalas per las regions, un recent collòqui parisenc ne fasiá estat.

Presentats en Conselh dels ministres lo 26 de genièr, los projectes de lei "portant création de la collectivité unique de Guyane et de la collectivité unique de Martinique" fabrícan una etapa istorica per las institucions de la République francesa, aital qu’una fòrma d’acabament d’un debat institucional longàs dins los departaments franchimands de las Americas, païses caraïbeans : Guiana e Martinica, uèi al encòp departament e region administrativa franchimandas, seràn pus bric caduna qu’una sola collectivitat, ambe las institucions unicas de lor biais. Segon Jean-Philippe Thiellay e Marc Vizy, aquesta novèla situacion impausa grandas obligacions a l’Estat centralista : aquela de respectar las garantias democraticas fixadas per la ConstituTion jacobina, en partir del principi que las institucions parisencas son democraticas e las garantias per aiçò ara, e enfortir lo ministèri d’oltra-mar.

 

SINTÈSI

Lo conselh dels ministres del 26 de genièr de 2011 dèu adoptar los dos projectes de lei relatius a l’oltra-mar ; marcarà una etapa istorica per las institucions de la Republica jacobina : un còp que lo primièr tèxte votat pel Parlament, en principi abans l’estiu, Martinica e Guiana, departaments d’oltra-mar dempuèi 1946, auràn abandonat l’estatut e seràn doptadas d’una assemblèa e d’una collectivitat territoriala unica, en luòc e plaça del departament e de la region. Deman, aquestas tèrras colonizadas pels comèrç triangular, dich «bouts de France» que compta mai o mens 600 000 abitants seràn administrats per una sola assemblèa, ambe d’institucions unicas per la republica jacobina e uniformizatriça. La simplificacion de la carta administrativa frnacesa serà alara reala.

Lo tèxte, que lo Parlament dèu examinar dins las setmanas venentas, marca una mena d’acabament d’una evolucion engimbrada a la debuta de las annadas 2000, en conformitat ambe las volontats de las populacions localas (çò qu’espanta encara lo landernau democratic de las autras regions francesas), e demandat pels independentistas que, tre las annadas 1990, darrièr Michel Rocard o Louis Le Pensec, estimava que las situacions particularas dels DOM cridávan responsas adpatadas, comprès d’un punt de vista institucional. La conversion de la dreita sobre la question es recenta, mai que tot dirigida aital perqué son a prendre totas las eleccions dels departaments aquestes... Dins l’encastre contitucional renovelat en 2003, cada collectivitat dispausarà d’un estatut particular e de las règlas aplicablas a cadun dels 12 collectivitats d’oltra-mar que seràn pus jamai las meteissas. La traduccion legislativa de las aspiracions martiniquesas e guianesas aurà portat, sense dobte legitimament, a una complexificacion absoludament sense precedent del dreit. L’èra del « prêt à porter institutionnel », ambe d’un caire los DOM e de l’autre los TOM, es clarament acabat al profièich del «sur-mesure raffiné» ; se notarà aital l’abséncia de la Goadelopa sul projecte novèl de lei.

Dins lo contèxte, es jà avertit per l’esquèrra centralista francesa que «l’Etat doit se garder de la tentation de jouer les apprentis sorciers et de manipuler l’élaboration en cours des textes complexes.», mai que tot l’esquèrra parisenca.

Dins aqueste sens, lo segond moment del projecte de lei que deurà èstre adoptat, que faràn règlas particularas adaptadas al departament concernit, donarà aital règlas legalas per donar similitud ambe las regions autonòmas d’Espanha, es salutat per la meteissa esquèrra centralista francesa, e que la Fondacion Terra Nova aparten. Terra Nova explica qu’es «de natura d’ajudar a las collectivitats d’aver instruments politics adaptats. Pel jorn de uèi, sol a Goadelopa es estada abilitada d’adoptat aquestas règlas sul seu territòri, e l’a fait, dins lo maine politic de las politicas ecologistas.»

Totparier, l’Estat, «garant de l’unitat nacionala», coma l’explica sa constituTion e mantunas lotjas maçonicas franchimandas, se deuriá pensar en prigondor, ambe los elegits (pas ambe los pòbles ?), a l’installacion de mecanismes politics de contra-poders (constitucions regionalas) dins los diches «territòris dotats de collectivitats unicas», çò que faguèt pas fins ara: l’unicitat de l’administracion locala, comunas de costat, pòrta a pensar a Terra Nova un risc de redaccion del contra-poder representat per una autra collectivitat competenta sul meteis territòri. Podèm aital notar que per la ConstituTion francesa i a de l’imaginacion, per las constitucions regionalas se fauta d’innovacion, o benlèu simplament de gaitar dins los autres Estats europèus.

«Enfin, dins lo contèxte de complexitat, lo renforçament del ministèri de l’oltra-mar es una prioritat (pels centralistas franceses), pas sonque sul plan de la qualitat de las expertisas mas atanben per un pausicionament dins lo trabalh interministerial.» Vesèm aital la fauta de fisença dels centralistas, fauta de fisença dins los pòbles de França d’una gestion autonòma, d’un potencial uman per gerir los territòris. La garantia de la securitat jacobina es plaçada dins los burèus d’oltra-mars, mena de « bureaux miroirs » que díson, o espia de l’autonomisme novèl, dins cadun dels ministèris podriá ajudar de melhorar la qualitat de la nòrma d’oltra-mar.

Per legir la nòta franchimanda: http://www.tnova.fr/note/les-outre-mers-plus-pluriels-que-jamais

Se cal pausar la question perqué las institucions aquestas son pas un modèl de projecte politic pel PSF-EE e l’UMP-NC per unas regions occitanas federadas, per èstre reconegudas clarament al nivèl europèu ? Perqué fariàn pas un debat sul tèma a Tolosa, per ameritar lo títol de capitala europèa e occitana !