Ai recebut recentament un document informatiu sobre una conferéncia aeronautica tolzana, èra en anglés, ai demandat una traduccion en une lenga latina, la còpia de la demanda l’ai mandada a professors progressistas franchimands e d’universitat.
De la persona qu’a mandat lo tèxte en anglés ai obtengut una traduccion en catalan ; se cal demandar perqué lo monolingüisme de sa comunicacion es aital acceptada sense qu’una demanda de traduccion en lenga latina se fasquèsse un retorn sul pic del public franchimand o aparisenquit ; se cal questionar sobre lo mal del monoteïsme lingüistic, e l’assegurança de los que se fan una vida en monolingüisme del pensar que los autres son coma els, de locutors «normals de la lenga imperialista».
D’una professora d’universitat, ai obtengut un comentari : te cal demandar l’aplicacion de la lei Toubon, ambe lo ligam Internet de coma cal aplicar la lei franchimanda. Ai sul pic respondut que la lei Toubon l’aplicarai pas jamai, vergonha imperialista franchimanda, car es una lei qu’es, fins ara, estada aplicada sonque contre l’occitan e lo breton, pels franchimands los mai imperialistas e nacional-expansionistas potencials. E alara qu’es normal per una pensada de dreita, lo fait qu’es una professora d’esquèrra m’espanta… Es l’expression d’un nacionalisme francés que la dreita francesa a plan assimilat, a ofèrt a l’esquèrra que se ne fabrica sa pròpria utilitat d’extrèma-esquèrra. Es lo meteis Toubon que demanda al poder turc un respecte de las minoritats lingüisticas… dins lo Parlament Europèu ; espantent aital tot lo Parlament que s’en sovent encara malgrat los cambiaments 2 còps dels deputats. Donc la lei Toubon la boti a las lordèras de l’istòria del nacional-expansionisme francés, dins lo recanton ipocrisia conservatriça francesa, dins lo recanton excepcion francesa, l’ignorança (es una avuglament diplomatic coma per l’afar Ben Alí en Tunísia).
Es normal que pels Franceses que se páusan pauc questions sul tèma de la democracia lingüistica, es normal de crear leis liberticids per favorizar lo monoteïsme d’una teocracia republicana centralista. Aiçò es la descripcion de l’integrisme francés, de dreita coma d’esquèrra. Zo tòrni escriure, soi pas Francés, o Franceses de fòrça, coma un dels meus aujòls que ne fasiá una revendicacion abans 1939. E me fa cagar que los Franceses vegèssen pas dins lor afar tota una relativitat politica republicana, en foncion de las lengas que lor auriá calgut respectar e aprendre, totas las lengas mesprezadas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada