La primièra novèla per se regaudir es l’eveniment en Egipte, depuèi tres jornadas (dempuèi lo 25 de genièr) e especialament uèi (dimenge), que, ambe l’arribada de cambiaments, que ne son gaire çaquelà, lo pòble egitcian s’es levat maitin per anar a Tahrir Square per protestar pacificament.
Sobre la television oficiala e sul net censurat, res apareis. Es la pròba que lo poder a páur.
Al meteis moment en Barcelona, es un simbòl del Franquisme qu’es sortit fòra ciutat catalana, enfin !
La Question se pausa clarament, perqué sonque ara, aquesta estatua es tirada de las carrièras catalanas, perqué sonque ara ? La fin del franquisme èra en 1974 … la transicion a tardar la presa de consciéncia e la volontat de pas pressionar las elitas del franquisme, per aver una transicion en patz, son la causa ?
Quora vesèm uèi, lo biais que las autoritats tunisiana fan ambe los fugitius de las familhas Ben Alí e Trabelsi, nos podèm pausar las questions de la qualitat dels politicians que son al cap del regime dich democratic qu’avèm en Espanha e França. La partidocràcia francesa e lo biais espanhòl de fabricar eleccions, an portat una elita de s’adaptar ambe los pòbles, mas realament pas cambiar d’actitud per respectar los pòbles.
Jà Egipte en en vista de Al Jazeera, ambe la censura egipciana en marcha contra lo seu pòble, mas los jutges son sortits dins las carrièras totparier qu’en Tunísia lo avocat.
Al Jazeera parla de «dramaticas scènas».
Çò que vesèm now es un replay, un crit dels protestadors son montat dins la granda ciutat de cairo, dinca las aurelhas de las TV internacionalas, qu’an mal de poder transmetre, censura.
E coma en Tunísia, i a milícia de vesins per protegir la populacion dels barris, non pus la polícia, ni mai l’armada.
L’armada es al centre de la ciutat, mas es lo pòble qu’es contra-rotlant las carrièras. Coma en Tunísia.
Mas es clar, lo pòble d’Egipte vòl la fin del regime.
Lo filh de Mobárak es jà en occident, coma se l’occident èra lo sol endreit per poder salvar la pèl d’aquestas autoritat qu’an fait foncionar los partits-administracions, sense vóler donar al pòble lo real poder de gestion dels territòris.
La familha Trebelsi es en partida al Canadà, etc.
E pensatz que los partits-administracions son pas l’organizacion que faguèran U.R.S.S., Cúba, Alemanha de l’Èst, Ongaria darrièr la paret, Polònia e Romània dels «amics» Causcescu, etc. ? Mas tanben totes los Estat bonapartistas coma França, lo modèl … Avètz vist quina es la qualitat de candidat pels partits de govèrn qu’avèm en França ?
Nosautres tanben avèm quicòm de reténer per aquestes unrest en Tunísia e Egipte, e sancierament dins lo monde arabe ? Ièu pensi qu’òc, coma Vicent Partal sobre Vilaweb... Puèi podèm tanben afortir que la francofonia es un instrument per servar las dictaturas sobre aqueste planèta ; la francofonia ajuda al comèrç d’armas, als mercats de las entrepresas parisencas (coma pels tempses dels reis quora las familhas prèp dels Capecians avián lo mercat dubert e las règlas adaptadas als besonhs lors), ambe una elita francesa militarista (es encara melhor), e l’avèm uèi ambe los amics de Dassault e del Figaro, o d’Europe 1 (grope Hachette, lo meteis grope qu’a facilitat borsièra per aver plus valua en borsa en vendre las accions d’AIRBUS), mas l’avèm perqué França pòt pas èstre governat per autra clica que los militaristas, exportadors de violéncia sobre aqueste planèta. Per exemple los camions de combat contra lo pòble egipcian son de marca francesa.
Quí participa al mercat de las ricas botigas de Vendôme a París ? Quí ajuda lo mercat-Estat-nacion França de reglar per votacions partidocratas lo conservatisme del sistèma republicanista ? Quí s’agrada a parlar de Palestina en oblidar Corsega, Bretanha, Euskadi, Occitània, Catalonha, Alsàcia, etc. ?
Me vos cal escriure un raconte que m’es arribat mantunas annadas farà !
Sobre un programa de radio a Bordèu, i aviá un programa sobre la democràcia en Argèria ; los animadors avián una granda consciéncia que la democràcia en Argèria podiá pas èstre similara a l’Union Europèa. A-n aqueste moment ai telefonat per explicar lo contrari, mas soi estat plaçat dins lo camps dels fòls, dincal moment qu’ai donat un exemple concret, «un cantaire amazigh que canta ambe un cantaire breton, segur que…». Ai pas poscut contunhar a l’antena. la censura foncionava en 1990 dins l’Estat francés, dins la comunautat argeriana sul subjecte. uèi vesèm una causa qu’auriá pas poscut veire de ma vida. Es un pauc coma la caiguda del mur de Berlin.
Ara, m’auriá agradar d’entendre aqueste animador e de saber son punt de vista sobre çò que se debana en Africa del nòrd…
Lo XXIen sègle serà grandament diferent. SONQUE AMBE LA VOLONTAT DELS PÒBLES.
Un pichon apondon d’espèr dins un article qu’acabi de legir, dins lo jornal catalan ARA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada