Ièu m’èri sistematicament questionat sobre las capacitats d’aver un balanç jornalistic eficaç per escriure sobre las activitats logisticas de l’administracion publica francesa en Occitània.
Tisseo es una administracion publica dels transpòrts, es çaquelà de tipe francés. Lo transpòrts a Tolosa es la logistica dels movements del pòble tolzan.
Un jornalista (dins un jornal bravament esportiu dabans la television) ne farà lo rebat : es sufisent las chifras e las conferéncias de premsa oficiala, o un messatge internet del servici comunicacion de Tisseo ? Alara, lo repapiatge se resumís a mantunas questions sul tèma. (quora fan d’articles sobre l’occitan dins lo mètro son mai critics…)
M’auriái agradat de saber quina quantitat de personas prenon los buses (las linhas acabadas) e lo novèl tram ara. M’auriá agradat de saber se de Bauzèla (dialecte local, coma es escrich sobre Wikipèdia – se sap pas de quina lenga, es segurament l’administracion oficiala qu’a escrich la pagina), de Bauzèla enlà lo tram es equivalent als buses, se lo public es estat consultat per saber se l’estacion tram èra estada pron ben situada, de quina manièra la linha s’acaba a las Arènas, etc.
M’auriá agradat de la fotografia reala dels desplaçaments tolzans, uèi, aquò farà cinc annadas, dètz annadas, puèi las previsions claras e publicadas.
Se parla d’article comandat per far papièrs a prepaus de las decisions administrativas que son aital legitimadas … segur maissantas lengas. E los que creson que lo politic mana pels transpòrts collectius, devon aver oblidat que las demandas pendentas de las eleccions municipalas èran per aver lo tram cap a l’aeropòrt, e que l’afar es estat enterrat, segur per agradar als lòbis, los taxis … e los vòts de la CRCI-CCI e qu’encáissan la novèla taxa de l’Estat francés (jamai tractat per la premsa esportiva tolzana).
Perqué los estudis prepausats (Tisseo) dels movements tolzans de populacion, estudiats pel mètro e pel tram son pas coërents ambe las realitats del terrenh ?
Dins lo dessenh dessota, podrètz veire una zòna industriala, que i a mai de 15.000 emplegats e qu’AIRBUS-AEDS es forçat de crear parcatge de tres o quatre nivèls per respondre als desplçaments del salariat (mai de 40 km al entorn), cap linha de mètro es prevista de passar dessota, ni cap tram, ni cap tren ambe una estacion finala per venir de Lomanha o del país tolzan del nòrd, lo Carcin del Sud.
La linha 71, qu’exista pus sobre lo meteis percoregut, ajudava los personals d’anar al cort camin entre Blanhac e Tolosa [(1) contra (2)], uèi còsta una ora de mai per la navigacion matinala, un desplaçament per legir lo jornal esportiu local, aisidament… Lo tram es una manièra de daissar la revòlta dins lo 15.000 clients per jorn dins una linha que fabrica de Nòrd->Sud, alara que cal de Oèst->Èst per organizar melhor los transpòrts. Benlèu que alara caldrà far un pont novèl per alargar lo trafic rotlièr entre Bauzèla e Sant-Jòri ? La solucion de tot rotièr per fauta de logica ecologista del servici public dels transpòrts tolzans. la solucion es tot rotièr per fauta d’establiment d’un plan de finança coërent pel servici public tolzan.
De mai se descriu pas sobre l’esquema prepausat, los movements pels espòrts (Rugbí e fótbol, mai tanben totes los movements del dissabte de vrespe per totes los autres espòrts), pels espitals, per anar a Colomiers, per anar a Labèja o Castanet. Se cal questionar tanben sobre l’eficacetat del tren per las linhas cap al nòrd o cap a l’oèst, mai tanben al sud cap a Murèth.
Se prevei una novèla gara a Sant-Anhe, una gara TER, Conselh General ; mas es realament aquí lo problèma ? Se podriá questionar sobre la soleta linha de tren-SNCF cap a l’Oèst del país tolzan, o de las dificultat de gestion de la SNCF de la linha cap a Sant-Guirons e Sant-Gaudens/Lanamejan.
Vesèm clarament que fauta un cap, un cap que decidís.
N’i a mantunes qu’an pas encara acabat de cridassar per dire que lor cal 1h30 per partir de Montalban dinca Tolosa-Sud per anar al Conselh Regional, perqué vòlon pas prendre lo tren. Segur que se caldriá demandar perqué ? Segur qu’i a una evidenta demanda de satisfar la clientela entreprenariala de la persona que cridassa, mas çaquelà … vist lo bordèl de la gestion logistica de Tolosa, se podrà gaire mai signalar, que mal partir ambe la dreita, sense realitat de volontat de resòudre lo problèma dels desplaçaments de las populacions, e ambe una esquèrra partesana e sindicafila o coorporatista, nos podèm sens que questionar sobre coma far per destrusir tot e tornar pensar la logistica dels desplaçaments a Tolosa, aglomeracion.
Encara un còp, caldrà saber qu’es un ecologista que faguèt las òbras logisticas de Bordèu, es un exemple qu’auriá poscut èstre a Tolosa tanben ; pantaissi … es lo cap-d’an 2011.
Uèi es clar nos cal una pensada suls desplaçaments tolzans, mas cal pensar tanben a l’eficacetat del servici public, passa pel mendre còst d’aqueste servici, e donc per una gestion bona del còst dels salaris de las personas qu’i trabálhan. Pel moment, es mai aisit de préner lo bus que lo tren… Es la paradòxa del sistèma tolzan. Perqué ? Una paradòxa quasi-sovietica, o bonapartista (de dreita o d’esquèrra çaquelà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada