Dincal 21 de junh, la LICRA prepausa
una exposicion a Tolosa, una exposicion dins un luòc public de
Tolosa, la capèla dels Carmelita carrièra Peirigòrd.
L'exposicion es estada inaugurada
oficialament per la comuna de Tolosa. E sembla que li an pas donat
que fautava quicòm a l'exposicion.
E sembla que Tolosa fosquèsse pas pro
prèp d'Espanha, e sos elegits tanpauc, per saber qu'en matièra de
discriminacion e d'antisemitisme, d'intolerància, de xenofobia,
d'exclusion e de caça als josius, Isabel dita la catolica a plan
instrumentalizat un Espanha imperialista, contra las religions josiva
e musulmana.
Aquela immigracion dels josius, los
musulmans son partits pel Magreb occidental, es arribada en
Occitània, Baiona, Bordèu, Tolosa, Narbona, Lunèl, Nimes, Avinhon,
Sant Remèsi de Provença, Ais-de-Provença … E sembla qu'aquel
istòria dels josius d'Al Andalós immigrats forçats per
l'integrisme catolic espanhòl fosquèsse pas conegut pels elegits de
Tolosa. Nimai per la LICRA de París qu'installa una exposicion, e que respond pas als corrièl de demanda d'informacion, la LICRA vòl damorar en
tota preséncia discreta e publica a Tolosa. E al meteis temps, dimenge dins los mèdias parisencs, un centre
cultural ebraïc explica, ièr, que
vendrà pas sus la plaça del Capitòli pel Fòrum de las Lengas, per
fauta de securitat publica.
Es que cal tornar donar l'istòria
iberica sancièra a la populacion dels militants de la LICRA ? A
prepaus de l'ostracisme catolic contra los josius albergats, puèi,
en Occitània, entre Baiona-Bordèu e Sant Remèsi de Provença.
Aquela populacion es plan coneguda
devath lo nom de Marranas, los teissons en lenga espanhòla. Èran
clavats dins las juderiás en Catalonha e Espanha. Se trapa qu'es
l'arquevesque de Sevilla que lança lo «pogrom», 1391 [donc dins los quadres de las datas concernidas per l'exposicion]. Aquò se
desvoloparà malastrosament a Còrdova, Tolèda, puèi a València, Lhèida,
Barcelona, Palma. D'ara enlà una partida dels josius son convertits
al catolicisme, e son sonats los Marrans.
Puèi un sègle pus tard, Isabel la
catolica e Ferdinand d'Aragon faràn la caça als Marrans per non pas
èstre pro-catolics. Es lo papa Sixte IV que signarà lo document per
establir l'inquisicion, en 1480 seràn creat los tribunals de
l'inquisicion, sul modèl qu'avèm conegut en Occitània contra los
«bons cristians» o catars. Segur que la LICRA dèu conéisser
l'inquisitor Pedro de Arbués (canonizat en 1867 ! canonizat...),
E coma los «bons cristians» an fugit
en Aragon, per proximitat lingüistica e an ajudat a desvolopar lo
reialme cristian de València, los josius Marrans se son installats
en Occitània, e an desvolopat lo comèrci. Per exemple, lo chocolat
de las ciutats de Baiona, Bordèu, Tolosa, Carcassona, Lunèl, etc.
son un element de creacion dels josius locals.
Se lo compte es plan fait e precís,
podèm listar 1.430.000 personas (e pauc impòrta las chifras) son estadas expulsadas del reialme de
Castilha e d'Aragon, oblidat per una exposicion a Tolosa en 2015 !
Es gròs non ?
Donc cal conselhar la LICRA la revista
«Revue
des Études Juives» ne parla : xiv 162-183 …. Estonat que
fosquèssen oblidat, non ? estonat que los elegits de l'inauguracion sapiguèssen pas aiçò a Tolosa ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada