Lo problèma francés dempuèi 1792

La Terreur es lo problèma francés dempuèi 1792. Es lo moment que la revolucion dels pòbles de fRança a copiat lo sistèma politic expansionista reial. es lo moment que la dita Révolution française es devenguda una reformeta modèl francés que devendrà un sistèma de non reforma de sempre.

Me remembri una question, sense responsa, donada a un Fèlix Castan dins la granja d’Uzeste : la question l’ai pausada en occitan e totas la granja l’a plan comprèsa, Fèlix Castan primièr .

«Parlatz fòrça de Nation -sempre parlava francés, mas concretament qual es la diferéncia entre nacion e ciutadanetat ?»

La question damora sense responsa aquel jorn, levat un «c’est une bonne question» ; e malgrat que la question es estada pausada a un autoproclamat «Homme de gauche», vertat qu’a batalhat sense resulta pendent trenta annadas dedins lo PCF per far cambiar l’avejaire dels communistes sul tèma, aprèp sa mòrt benlèu, la question pausada per un Cornelius Castoriadis abans 1968, la question damora sense responsa dins los rengs de l’esquèrra francesa d’anuèch en 2015 ! Ne vòli la pròva l’aficha d’un movement socialista SOS Racisme :

E en companhiá de SOS Racisme, l’ignorança politica francesa soma FCPE, FIDL, UNEF, Solidaires (sindicat francés d’esquèrra), UCH Jean Moulin !

Es pidetadós de veire que la basa politica francesa, instrumentalizada pel FN, e la Ligue du Sud, las extrèma-dreita de fRança en Occitània, pòrta una error politica, de sciéncias politicas, deguda a una nostalgia d’un Ernest Renan per sa region d’origina, pantaissada coma francofòna en 1792 !

Es pietadós l’error de definicion que pòrta la Nation version francesa.

Es pietadós de veire que las leiçons comunistas d’abans 1962, son pas estadas retengudas ; pietadosa fRança d’esquèrra.

Alara qual es la diferéncia entre la Nation e la Citoyenneté ? O cal explicar als fRanceses, es pietadós.

Dins la roma imperiala, tota persona fisica èra ciutadana de Roma de moment qu’èran dedins las parets de la ciutat imperiala, republicana ; donc, se èra esclaus o pas, èra gerida segon las leis de Roma. Fòra las parets, los Barbars èran a l’ataca, diverses evidentament. Alara Roma per descriure los Barbars que caliá combatre los caliá plan definir, per la lenga e lo biais de viure, èra clar e simple, èran doinc Barbars de diferentas nacionalitats, diferenta nacion, sense la lei de Roma.

Dins la nacion descriptiva, antropologica, la nacion cambia al fial del temps, mas segon règlas que son pas las leis de Roma. Las leis de Roma que fabricava la ciutadanetat, cambiavan segon las règlas d’una parlamentarisme (que se podrà criticar), mas que cambiava aprèp un vòt, o un diktat, una causa juridica, forana del pòble sovent, mas acceptada pel pòble.

Espèri ara qu’avètz comprès que la diferenciacion es realament important per la democracia e la convivéncia democratica al XXIen sègle, totas las autras manipulacions francesas fan lo nacionalisme de neteja, lo nacionalisme d’expansion que sembla a un regionalisme arrogant que se crei superior car parla francés, la lenga de la lei, coma èra estat lo latin de Roma per la lei de Roma.

Escòcia vòta per Istòria, Londres Tories

Las eleccions generalas del Reialme-Unit son excepcionalas, mas faràn mai aisit la liberacion d’Escòcia. Son los Liberals-Democratas qu’an refusat l’independéncia d’Escòcia a Westminster e al govèrn ancian del Reialme-Unit.

Son resultats inesperats per las enquèstas prèvias ; aital los Tories an una majoritat solets a Londres, se son desfait dels Liberals-Democrats.

E alara, la premsa escocesa ne farà títols istorics :

Alex Salmond sortís lo deputat Liberal-Democrata qu’èra en pòst dempuèi quasiment un sègle en Escòcia. Se debanava a Gordon, Escòcia.

Es la victòria d’una femna al cap de #SNP, Nicola Sturgeon.

Aprèp la manipulacion dels mèdias de Londres pendent lo referèndum de l’an passat (la BBC principalament, mai tanben lo grope Murdoch de premsa), la manipulacion de las urnas pendent lo referèndum (passat en justícia en seguida e que digun ne parla sul continent), e l’impossibilitat a Londres d’imposar las promessas dels conservators angleses, Tories, en campanha en Escòcia per rason de l’aligança ambe los Liberals-Democrats al govèrn, avèm aquela resulta sapienta, en responsa ; es lo pòble d’Escòcia, en emplegar un modèl d’escrutin que dona lo sièti al primièr melhor resultat de circonscripcion, que dona una totala eleccion generala del Reialme-Unit en Escòcia, als candidats de l’#SNP.

Es la victòria dels pro-europèus en Escòcia, e dels anti-europèus a Londres.

Donc la victòria escocesa dona una novèla cara per l’Union Europèa, Escòcia es pro-europèa, 100%, e Angletèrra dona la votz anti-europèa amb majoritat a la pensada europèa del mercat «libre et non faussé», pensada que los Estats son los sol a poder bastir l’Union dels mercats interiors. Es tanben la victòria d’una Euròpa vièlha que sabèm, l’AELE (vièlha maquina politica, anti-Union Europèa).

Cal pas oblidar tanpauc que los Tories son al PPE dins lo Parlament Europèu e qu’an votat pel bandit luxemborgés e desficalisador Junker per cap de la comission europèa, un biais de destrusir lo federalisme europèu.

A l’oposat, damora una Escòcia que crida per un estatut independent, una preséncia directa dins l’Union Europèu, coma un actor positiu, e non pas destructor de la maquina, #SNP crida per una melhoracion de l’Union Europèa. Vist que l’Union Europèa es l’Union de las castas estatalas europèas, es un partit que non pòt qu’agradar pas.

Dementre que #ERC falicita #SNP (companh al Parlament Europèu), UKIP parla a la BBC del problèma de l’escrutin anglés per las eleccions generalas del Reialme Unit, mas pas sonque :

La #SNCF los engana dempuèi annadas !

Los es simpla de definir, son los elegits a quí sèm succeptibles de far fisença pel ben public collectiu. Es pas d’aver assajat de lor far saber que se cal mesfisar de la SNCF, cal legir regularament aquel blòg e lo darrièr bilhet data del mes passat.

E anuèch un twit de 11h aquel jorn, per confirmar sul tèma de la #LGV, mas lor caldrà alargar lo subjecte :

Las expertisas independentas son estadas sempre demandadas pels oposents bascos al subjecte, e soi segur que alargar los estudis a la linha que vòl davalar los parisencs en vacanças en Occitània, o pujar los quadres de als entrepresas qu’an sièti a Paris o foncionaris sotmetuts al sistèma jacobins a Paris, es relament lo problèma que pòrta coma inutile la #LGV.

L’oposicion basca es luènh d’èstre anarquistas que son supausats èstre car contra lo sistèma de las entrepresas d’Estat, decretat santa car d’Estat.

E l’oposicion occitana es luènh d’aver bastit una contra-argumentacion poderosa coma l’oposicion basca. Lo modèl basco es tanben un modèl de resisténcia contra lo jacobinisme que cal importar en Occitània, en Val de Garona e pertot.

Lo sistèma jacobin engana nòstres elegits dempuèi annada per trobar plaça a las castas de las grandas escòlas parisencas dins luòc segur e que emplenar la borsa personala, sus l’esquina del pòble occitan, bon pagaire dins totes los afars que son de la santa République.

Un jorn lo pòble occitan se despertarà, e entendrà melhor perqué dempuèi 10 ans escrivi aquel bilhet.

Los elegits an benlèu comprès perqué l’Estat lor a descargat las rotas, los collègis, los licèus, etc. (se sona decentralizar, deCONcentrar); Es simplament perqué l’Estat es incapable de ne far una gestion qu’estauvièsse l’argent collectiu, gestion seriosa de la moneda dels ciutadans, e per exemple aqueles d’Occitània (la granda), de Bretanha, de Flandras-Picardia, d’Iparralde, de Catalonha del nòrd, d’Alsàcia-Mossela, de Savòia, o de Corsega, e vòli pas carga l’ase de la farça en parlar de l’estat mantengut de sotmission coloniala pels «territoires» departamentalizats d’oltra-mar.

Per tempses de crisi budgetària, los elegits devon mai serioses e rigorioses (enfin diràn mantunes), alara se debuta una presa de consciéncia que las entrepresas d’Estat los pòdon enganar ! Car coma l’Estat cruba la moneda occitana per la portar a París (TVA, redevenças publica, etc.), las entrepresas d’Estat (SNCF, RFF, mèdia, etc. publica o privada, Bouygues, Bolloré, etc.) fan tot parier que l’administracion francesa, e elonhan las aisinas democraticas per las melhor manipular a París (Parlaments, ministèris) o La Défense o Saint Lazare (sièti de la SNCF) sus l’esquina dels inocents pòbles sotmetuts.

De bon maitin se leva… la polemica d’Oèst

De bon maitin se leva la polemica, e i a pas melhor que los Occitans per ne fabricar una sense interès, sense contengut seriós : la grafia de la lenga.

Se trapa que lo primièr monarc a aver pensat que la lenga del reialme ameritava la dignitat lingüistica, una nòrma e donc una grafia, es una reian de bearn, Joana d’Albret ; de la granda Joana d’Albret avèm donc en Bearn la F dels toponims, Sant Faust, per un Sent Haust mai modèrne e respectuós de Bearn.

En Bearn an tres jornals, del mesme grope de premsa e çaquelà un jornal en foncion de l’istòria religiosa de doás populacions (protestant, un, catolic, l’autre), quitament se los dos jornals an pus aquesta referéncia ; mas es sonque en Bearn que lo grope Sud-Ouest capita d’aver tres edicions ambe Sud-Ouest tanben vendut car, totun, Bordèu (lo sièti de Sud-Ouest) maneja la moneda d’aquestas edicions ; las divisions en Bearn son estadas sempre negociadas a l’exterior. Dins aquel afar editoriala de premsa es important de trapar una règa per fabricar visitas sil site de l’un o de l’autre dels jornals, la grafia es un subjecte de pauc d’interès, alara o cal valorizar :

De l’exterior, es anuèit considerada la «grafia occitana», vertat que los «Béarnais de souche» (sovent catolic en manca de repression protestanta) an de mal de conéisser l’istòria de la lenga de Bearn, e donc de la grafia ne fan un Casús Belli, Cessante causa cessat effectus farà la lei que son a pregar, son els manipulats pel nacionalisme francés (sovent dempuèi la migracion bearnesa de París), mas aquò o vòlon pas explicar e o nègan mas la realitat es aquela.

La santa republica (1) de Bearn es qu’una republica sotmesa a la pensada parisenca, lo jornal es una faciada. S’i espèra dedins articles en lenga de Bearn (sus tèma que fosquèssen pas la lenga de Biarn), s’i espèra una lenga activa modèrna; e coma explica sempre un Bearnés, a Pau sempre «hè bèth temps», «eth bèth temps de Pau» (2), «de dia com de nuèit». En general a Pau, i son  mens polemicas la corsa del grand prix de la pollucion automobila (3). En general a Pau, i son mens polemicas suu tèma d’Henry IV (de France) [totun s’oblida sovent qu’es estat lo traïdor de sa maire Joana d’Albret] ; Enric III de Navarra, Enric II de Bearn, per avariça es estat un grand traïdor de Navarra, e donc de Bearn ; i a mens de polemica sul tèma, a l’ompra del famós «castèth de Pau» (4).

Donc per desvolopar lo fluxe, i a pas melhor qu’una polemica sus la grafia (5). E dons lo jornal, que coneis res a la lingüistica (francés classic, l’ignorança al cap), parlarà de «langue béarnaise» (6-) ; causa que farà plegar de rire los que los costeja, e que son de Bigòrra, del costat de Lorda, prèp de Nai, car de «Langue béarnaise», la devon parlar e trobar similara, mas son de «langue bigourdane» !  Cal tanben explicar aqueles personatge que defendon la «langue béarnaise» son capable de defendre (deféner) lo francés del Quebèc, mas pas capable de comprendre la Loi 101, que oficialisa lo francés del Quebèc al Quebèc. E alara que lo panèu objecte de manifestacion es la pichoneta debuta de politica per la lenga que la vòlon «langue de Béarn», donc son pas la mòrt a cort tèrmi de la «langue de Béarn», son donc los primièrs a non pas aver visitat sense qu’una classa d’occitan (Calandreta o escòla d’Estat), son los primièrs a non pas aver escrit un libre en «langue béarnaise» sus l’istòria del «sant Bearn», etc. Son dins la «défense» lingüistica (7), non pas la promocion. Dab eth, serà lo sebeliment de primièra classa bonapartista francesa.

Sèm dins una polemica tipicament francesa en Occitània, una polemica qu’es basada sus l’ignorança cultivada francesa, un element academic francés de grand nivèl, l’ignorança.

Pichona manifestacion a Coarrasa de Nai farà alara lo buzz e la polemica, sul site del jornal o sus Facebook :

Vesètz lo nivèl dels polemistas favorables a la manifestacion sus la grafia de la sotmission francesa ! Se lo ridicul matava, segur que dempuèi 50 ans que fan la polemica, serián totes cramats, se l’Estat francés i trapava pas un interès grand, dividir per regnar.

E pertot i aurà una sana polemica per donar los arguments, car i a pas cap mèdia que podriá seriosament agotar lo subjecte d’una polemica entre la sotmission a l’escritura francesa, imposar per l’ignorança academica francesa, vièlha reiala ignorança (legir Claude Duneton, «parler croquant»), e l’istòria granda de la lenga dels trobadors (trobadors que son mens coneguts en Bearn). Per astre en Bearn, un grand trabalh es estat fait per un Gilabert Narioo o un Miquèu Grosclaude sus aquel tèma, e se pòdon encara legir en costejar Per Noste, l’editor. O podèm questionar tanben Reclams, revista istorica del Felibrige, abans d’èstre fòrabandits del felibrige, son devengut diplomata sus la question grafica, contrariament als novèls «Béarnais de souche» que fan la polemica e la manifestacion.

En escríver aqueth bilhet participi a la polemica, ne soi segur, car soi segur qu’Internet se limita pas a las frontièras istoricas de Bearn/Biarn pantaissat (soi pus al temps de Joana d’Albret), soi pas d’aquel camp, los «Béarnais de souche» que pantaissan del vièlh Bearn, sense realament ne saber quicòm.

Son los reals regionalistas qu’a mestièr Paris per imposar sa lei. La lei que los Bearneses an abandonar de votar lo 22 de setembre de 1792, següessent aital lo traïdor Enric III de Navarra que el se pensava amerita una corona mai granda e sobretot un caissa personala mai granda, ambiciós del reialme-dictatura francesa, la sindròma Enric III de Navarra es nascuda e capita de se desvolopar dempuèi pertot en Occitània ; cada còp qu’avèm un representant a París, sembla que la caisseta que París lor dona (al ministèris, al Sénat o a l’Assemblée dita Nationale), lor far oblidar la representacion occitana que devon èstre.

Es en tant qu’antiregionalista, que me feliciti d’aver, enfin, una signaletica digna en Bearn per la SNCF ; e que vòli, voi, gràcia a la polemica de premsa e per FB, felicitar lo socialista Alain Rousset d’aver desvolopat aquesta politica, president de la region administrativa Aquitània, sièti a Bordèu e grand pescaire de trucha en Bearn. Es la politica que fauta en Bearn e pertot dins los autres parçans d’Occitània, de Nai a Manton.

La polemica assegura una granda promocion a-n aquela politica tota novèl a sièis meses abans las eleccions regionalistas francesas.

Comunicar per enterrar las criticas

Pauc impòrta la color politica del ministre, sembla, se debana la mesma causa. Lo ministre / la ministra fabrica una politica sobre las donadas administrativas supausadament determinar la realitat. E coma pausa problèma dins l’ensemble dels territòris republican francés, l’Estat francés, cal protegir una reforma en comunicar, mas quand las donadas administrativas per la reforma son faussas que cal far ? I a encara un sistèma politic francés que, per èstre nacionalista sense saber, farà encara fisença a l'administracion jacobina francesa. ; es aquí l’error politica francesa.

La concertacion es sempre bastida ambe la populacion que protegís l’administracion jacobina. I a jamai tròp de criticas, se sap jamai que la critica fosquèsse considerada coma revolucionària, e antiparisenca…

Concretament, per l’alemand suprimit, sembla que l’informacion es pas faussa vist las protestacions de la basa, dins los collègis que veson suprimir las autras lengas que fosquèssen pas l’anglesa. Mas la comunicacion persegís son camin jacobin, dins l’avuglament parisenc. Es clar que, malgrat la potencialitat de redaccion dels fonctionaris de l’Éducation dita Nationale, las interpretacions se fan sempre tòrtas, perqué ? Per malgrat las donadas, se vòl encara un còp fabricar una politica per respondre als problèmas parisencs, e las regions s’en fóton clarament.

Se lo latin e lo grèc desapareisson pas, perqué las manifestacions ? E coma l’occitan es considerat coma lo latin e lo grec en opcion, perqué los comunicats per rapelar l’existéncia de l’ensenhament de l’occitan ; perqué lo foncionari qu’a escrit lo tèxte, es totalament desligat de las realitats del terrenh, terrenh que –quora i a prepausicions dignas- l’occitan es en demanda granda.

«L’ensenhament del cristianisme es facultatiu» la frasa es faussa segon la ministra, mas segur que se cal demandar quora s’ensenharà pas l’istòria dels Dominicans en Occitània, e donc s’oblidarà la crosada contra lo pòble cristian que parlava occitan dins las glèisas antipapistas del Comtat de Tolosa, e dels entorns. Mas la religion d’estat es encara aquela de Roma, sense saber … la sapiença politica es del nivèl de la mediocritat de las resultas sortidas de licèus o collègis, o escòlas matèrnas modèl Jules Ferry.

Se la reforma s’atacava realament als fondamentals, soi segur que las decisions publicas per l’ensenhament en fRança se farián pus d’aquesta manièra jacobina, e donc podèm apondre que los fondamentals centralista per las reforma son servats, mercés a un sistèma politic qu’a pas encara comprès lo problèma ontologic del jacobinsime francés e que la reala reforma a pas cap idèa de coma se dèu amanar ambe dignitat per èstre diferenciada entre París e las regions sotmetudas al poder parisenc, al bonapartisme de l’Éducation dita Nationale. Idèa positiva, e se lo ministre que vendrà, orquestrèsse enfin una reforma, region per region administrativa francesa, en s’adaptar a las realitats ? E que cada region aguèsse SA reforma adaptada e respectada pels jacobins, utòpia ?

Es evident qu’aquela reforma reala es pas per domar, vist que lo coorporatisme sindical viu del sistèma, especialament a París ; mai lo mamot es grand melhor se podrà amagar dins lo sistèma administratiu francés, e èstre «bon» sindicalista, o bon administrator per enganar la decision dels ministres jacobins.

-°-

-°-

Quí verificarà dedins l’administracion de la realitat ?

Immigracion causida es tradicion francesa

L’immigracion causida es tradicion francesa, especialament de l’armada francesa. Nos recordam jà la guèrra d’Argèria, que De Gaule arrestèt en 1962. En 1962, avèm daissar tombar una granda partida de la populacion qu’a ajudat l’armada francesa a combatre lo «terrorisme algérien» (Jean-Marie Le Pen podriá grandament explicar un fum de causa sul tèma), es de dire las tropas que consideravan que la République française èra un problèma per els e per tota la populacion ; n’i avián d’autres qu’an assajat de temporizar la maquina francesa, qu’es pauc a pauc apareguda coma irreformable per èstre democratica (l’avèm encara al poder a París). E sabèm ara, De Gaule a favorizat, a Evian, los mai extremistas per bastir l’Argèria independenta, son devenguts militaristas (sul modèl bonapartista francés), e alara tanben pro-sovietics, puèi pro-islamics, mas sempre contra lo pòble amazigh, una vièlha tradicion de l’Estat jacobin francés. An fabricat un sistèma politic e economic pauc egalitari, e sobretot coma pertot en Africa francofòna, favoriza gaire la reparticion de las riquessas per bastir un Estat del bon viure ; ara, avèm una immigracion de massa qu’arriba a las pòrtas de l’Union Europèa, coma Jean-Marie Le Pen la predicava, o que morís en massa dins l’aiga umanista de la mar de la mòrt ; son pas los batèus militars franceses que faràn cambiar l’onda de salvatjetat, ni la comunicacion sul tèma que vesèm arribar.

Lo cas es regular, cada vagada que l’armada francesa s’en va sul terrenh foran, es de dire per las guèrras d’oltra-mar (per decision politica que lo pòble dels ciutadan an res de dire, sempre), a mestièr de traductors (de l’incompeténcia de las universitats francesas per fabricar locutors de lenga particulara), e cada vagada l’armada francesa –que los budgectes son redusits per aquò pagar, mens per engraissar Dassault, un deputat de la casta al sampitèrne poder jacobin- se vei forçada de mesprezar los indigènes-traductors e los autres, els que parlan francés.

Se parla tanben de las dificultats de l’armada francesa per aver un budgecte per poder se vestir en sortida al Malí. Es de dire poder agit dignament e non pas morir, cal dire que lo politic francés a sempre agut mesprès per la populassa que fabrica l’armada francesa.

Ieu me recòrdi una armada mal equipada, per exemple : los camions èran pas de gasolina, e lo còst del transpòrt èra grand per anar d’Agen a Peitieu, e vos disi pas per las man-òbras d’Agen en Provença, o en Lorrena, o en Carcin dempuèi Agen, e pendent setmana. E vos parli pas del material electronic …. o del biais de prepausar la logistica.

Es de se pausar la question : mas quí es en carga de las crompas a l’armada francesa ? Quí es l’estupid gestionari ? Dempuèi l’armada francesa a, sembla, pas gaire bolegat ; los foncionaments dels budgectes de l’armada francesa son una catastròfa diplomatica per l’imatge politica de fRança. E o escrivi sus un blòg que daissa res passar sus la mediocritat francesa, mas los politicians d’Occitània nos an daissat montar sus aquela barca tòrta francesa e soi segur que los sordats de l’armada de l’Estat francés, son pas gaire contents del biais que se debana las causidas qu’an los politicians occitans per l’armada francesa en man-òbra o en operacion forana.

Seriá pas urgent d’aver la nòstra armada occitana ? Una armada que podriá grandament ajudar a la basteson d’una tropa internacionala d’intervencion, un còrs europèu, un còrs liure de totas las estupiditats politicas que París fabrica. Un còrs que coneis lo sindicalisme militar fòrt sense n’aver paur, perqué es un actor de la democracia per totes.

De la pensada sobre l’armada, podèm grandament pensar que totes los sistèmas franceses son calamitats pel pòble occitan e que ne cal aver un sistèma pròpri que respecta la dignitat de totes los pòbles sus aquesta planèta.

-°-

Arcuèlh de fRança :

-°-

Arcuèlh colonialisme francés en Occitània, per la gràcia dels Dominicans …. que se son questionats, vertats santas ?

De l’extrèma estupiditat francesa

Lo 1er de mai, un pichon* 3-4-5-6 mila de militants del FN son anats escotar la santa paraula de la presidenta del partit. – * Pichon car son mai de 20% de vòts dedins l’Estat francés, çaquelà ! E i a mai de 15 milions de ciutadans a París.

Los mèdias parisencs qu’an sempre confondut, tractat lo subjecte e acarar lo subjecte (dins un engatjament politic qu’an sempre agut e que sovent capítan pas de veire dins lo miralh matinal), an donat una tribuna de las grandas al vòt repulsiu contra la casta mediatica ; aquela casata es incapabla dempuèi 30 ans de pausar lo problèma de la nacion modèl La Terreur dins los mèdias d’Estat public o privat, que son incapables de fargar real debats mediatizats e argumentats e pas simplament del punt de vista jacobin d’esquèrra francesa ; e quora assaja nos manda Marchais, Chevènement, Mélenchon, Valls, etc. E la dreita De Villepin, Sarkozy, Lo marquès de Vendèa, Pasqua, etc. Mas pel moment, jamai d’aqueles an sabut explicar l’error nacionalista francesa. Lo FN o sap e contunha lo meteis camin regionalista d’expansion parisenca.

Donc aquel maitin la satira nacionalista d’esquèrra francesa presenta aquel montatge :

Lo títol francés es personal : caricatura extrèma del regionalisme d’expansion parisenca.

Lo comentari de Jean-Michel Gayrol es : «Desvirament e legida de l’imatge : las doás femnas sul costat son dins lo registre del pastiche e de la caricatura, contrariament al prevaricator bòrlhe al centre de l’imatge…» Aquel biais de practicar me farà sempre vomir.

Sabi que Jean-Marie Le Pen pòrta un CV particularament vomitiu, mas per contrar lo seu biais de presentar la politica, me sembla que cal èstre mai intelligent, çò que l’extrèma esquèrra es pas brica, nimai los mèdias parisencs. Manifestar contra Le Pen, e portar una autra violéncia, que l’estat nacionalista francés valorizarà aisidament, es tanben una estupiditat politica.

Lo suivisme mediatic de l’esquèrra dona un pè extrèma a l’ideologia que pòrta lo maissant biais de contrar la familha Le Pen.

L’esquèrrisme francés es d’una estupiditat que me sembla d’una dimension extra-ordinària, una dimension que fabrica vòts del FN cada jorn. E los mèdias –que dempuèi trenta annadas- an jamai convidat un elegits dit regionaliste a l’antena, jòga pas lo seu ròtle dins aquel debat ; qual es lo debat politic que cal portar ?

Car lo debat es pas suls subjectes politics que l’actualitat pòrta, e que los militants del FN sábon jogar, lo debat es sus la definicion que fan lo findal al nacionalisme francés, un regionalisme d’expansion nascut ambe La Terreur e que poirrís França dempuèi sa creacion, lo FN es juste l’extrèma expression d’aquel problèma francés.

Quí gausarà dins las televisions parisencas portar un debat sus la nacionalitat e la ciutadanetat, quina diferéncia e quina consequéncia sus l’expression del regionalisme d’expression parisenca que poirrís la vida politica dempuèi 1792.

Per se defendre lo FN que pòrta lo debat sul nacionalisme francés d’extrèma, per se defendre fabrica una violéncia tradicionala, non pas aquela tradicion de la linha del patrimòni 75-1 de la constitucion francesa mas qu’i podriá dintrar, coma los vestits del XVIIIen sègle o los instruments bonapartistas emplegats al Conservatòri Occitan de Tolosa.

Çaquelà la violéncia dels mèdias parisencs plaça un debat qu’es pas sonque contra lo FN, plaça un debat perqué lo debat es sempre orientat segon las nòrmas de la pensada jacobina francesa ; e donc coma lo FN es un partit jacobin tanben, i jòga coma un guit dins la clòta de la bòrda.

L’esquèrra francesa e la dreita ignoranta se fan plaser en emplegar la granda mediocritat politica francesa (nos fan un teatre mediatic) per contrar lo supausat dangièr de l’extremisme d’un (n’i a d’autres) un nacionalisme francés qu’es tanben ontologic a tota la classa politica francesa, tota.

Mantunes amics vos podràn explicar coma un jorn ai poscut explicar a un avocat de la familha Le Pen que separava los «régionalistes» de la casta regionalista d’expansion parisenca, dit nationaliste français etiquetat o pas. Soi pas regionalista e o tòrni escriure.

-°-

-°-

Apondon important dins l’estupiditat politica contra l’extrèma-dreita, o benlèu qu’es pas tròp estúpid e alara una intervencion directe dins las manipulacions politicas en Occitània. Aquel pòst d’Internet data del 7 de mai de 2015.

De l’exposicion universala de Milano2015

Dementre que se gaita las Femen dins un grand òtel parisenc, e la milícia de la manifestacion del FN que dintra dins lo «Grand hôtel de Paris» (ambe l’autorizacion de quí ?) per organizar l’animacion politica violenta, i a una granda manifestacion pacifica contra los projectes inutiles a l’inauguracion de l’exposicion universala de Milano2015, EITALIA.

Lo mai interessant son pas los eveniments, mas de quina manièra se pòdon produsir sense gaire desrengar la casta politica : primièr exemple la ministra francesa de l’ecologia èra a l’inauguracion … en companhiá del amic d’esquèrra de Roma.

Dins l’exposicion nos infòrma per Twitter de la …. qualitat ecologica del productivisme de l’exposicion universala.

Sèm bravament informat es clar !

Lo 1er de mai es jorn de manifestacion dels sindicats, mas a Milano2015 serà una granda manifestacion difusada en directe per ràdio Popolare, dels anti-TAV, devenguts #noexpo manifestacion, protestacion contra un grand projecte sense utilitat sense que per la màfia de la construccion en Itàlia, e per destrusir la montanha alpensa qu’una partida es occitana. E un projecte qu’es luènh d’èstre d’una valor ecologista qu’ameritèsse pas una protestacion d’una ministra francesa de l’ecologia.

Milano2015 parla d’ecologia e de COP21, mas a costat i a la linha Turin-Lyon que prepausa un projecte productivista que destrusirà la montanha e los fluxes d’aigas, per exemple. La vergonha es que la ministra francesa de l’ecologia i participa !

Es encara una vision vergonhosa de las accions de la casta al poder, poder supausat democrata e pro per «respectar l’ecologia», alara que fan que crear violéncia pel privilègi d’una casta financièra de productivistas, d’urbanistas, de destructors de la vida sana de las populacions.

Capital occitan de servici al pòble occitan

Es encara una istòria d’avion. Un avion que tòca directament al servici del pòble occitan.

Sabètz aqueles intellectuals parisencs que sábon pas qu’avion, lo mot- es nascut en Occitània… e bè per la gestion de l’aeropòrt de Tolosa, sembla que lo jacobinisme socialista, socialisme de mercat, aguèsse pas comprès encara sa maissanta gestion d’Occitània.

Donc ambe aquel bilhet es raríssim vòli felicitar l’accion socialista, dels recents elegits del Conselh General de Nauta-Garona o Garona-Nauta, del departament de Tolosa.

Cal felicitar l'accion aquesta, es de dire l’acte de presa de capital dins l’entrepresa aeropòrt de Tolosa; son Occitans que fan saber a l'Estat central qu'acceptan pas d'abandonar lo servici al pòble occitan. Son encara mai meritòris car son socialistas a París e Socialistas a Tolosa, çò que sembla èstre diferent politicament. O pensavi abans, e ara ai confirmacion, París es pas lo país occitan. La dreita lcoala a pas encara comprès l'afar ... o tòrni esciure : Paris es pas lo país occitan. França es pas Occitània.

L’aeropòrt es una infra-estructura que se dèu d’èstre au servici de tot ; l’Estat francés es jamai estat qu’al servici de se-meteis, o cal pas oblidar.

Donc lo sol servici public que valguèsse es aquel qu’es en mans politics dels elegits de la decentralizacion, e clarament revendicat aital.

L’accion d’ièr del Conselh General de Garona-Nauta pròva una certana maturitat.

Las criticas de l’UMP-UDI me sembla non pas comprendre que la vision parisenca es pas favorabla al servici de totes e totas en Occitània ; e avèm una lista, pels elegits e per las elegidas de l’UMP-UDI, que nos podrà probar la fotografia qu’ajuda a l’argument que «França es pas al servici d’Occitània», mas França gerís mal Occitània e occitània supòrta mal, de mai en mai mal.

La libertat del mercat quora es gerida per França o lo mercat fabricat per França, es una engana pel pòble d’Occitània. Sufís pas de brandir una crotz occitana per comprendre l’argument.

I dèu aver una solidaritat dels Occitans de Tolosa, contra los jacobins del mercat mondializat, e lo berretofòbes que fan de l’aeropòrt una joguina personala per d’entrepresa privada, l’aeropòrt de Tolosa es ben public, del pòble occitan.

E coma tal, li fauta realament una preséncia lingüistica occitana.

Dins l’esperit dels Occitans, lor caldrà explicar un jorn la diferéncia qu’i a entre servici public (al servici del pòble d’Occitània) e servici d’Estat. Sembla que fosquèsse pas encara evident per mantunes militants politics de Tolosa.

Aital quora lo tramvia arriba a l’aeropòrt de Tolosa-Blanhac es pas simplament per recebre estrangièrs en fRança, nimai per la migracion dels Occitània a l’estrangièr, es per recebre d’estrangièr en Occitània.

-°-

-°-

Labour or Conservative o UKIP

Per Escòcia es similar, mas lo problèma es ara que la sancièra Escòcia debuta una campanha per aver totes los siètis escoceses a la cambra, cambra de Londres que la majoritat serà impossible de fabricar.

Dins un sistèma electoral amb un torn, que lo primièr resultat dona directament l’eleccion ; la causa passa d’èstre aisida pel SNP.

Mas ambe aquel sistèma, similar, la causa Angletèrra pels Conservators o Labours serà mai complicada, car i a competicion gròssa, Ecologist, UKIP, e s’assegura que lo partit Liberal es fòra de jòc. Mas donc, Westminster serà segurament pro diferencada e segur que per aver un govèrn una co-aligason serà una necessitat imperiativa.

L’es jà estat lo darrièr còp, que los conservators an degut s’aligar ambe los Liberals (partit central).

Se lo vòt Labours puja, la pujada sembla pas sufisenta per ganhar la plaça al govèrn. E encara mens ambe la declaracion aquela qu’assegura que lo vòt SNP es lo sol que valguèsse per cambiar lo Reialme-unit radicalament ; car o cal plan dire se parla de sortir lo Reialme-Unit de l’Union Europèa, dins los vòts UKIP e Conservators.

SNP es pro-europèu e anti-Reialme- Unit.

Lo Labours es de la color de la resulta electorala, mas la resulta li serà pas favorable (“this means he will not be able to form a majority” – fintatz lo programa televisual en linha-, dins aquel programa lo cap de Labours assegura que refusarà tota aligança ambe los SNP, donc “aquò vòl dire que serà pas capable de formaruna majoritat”), especialament en Escòcia que se vòta pus pels partits angleses.

La situacion risca d’èstre similara, ambe mai de complexitat en Espanha. La preséncia dins l’UE es pas en jòc, mas la division d’Espanha en tres, si.

Donc avèm aquí una fotografia electorala Britanica e Irlandesa que podriá semblar a una Occitània qu’auriá trapat un partit per los representar a París, mas un partit colhós, pro colhós per demandar una referèndum d’independéncia e l’oténer per las urnas dins una eleccion d’Estat. Es per aiçò que las eleccions al Reialme-unit son pro interessantas en 2015.

-°-

La dreita francesa manipula lo concepte per excludir, l’esquèrra francesa per aver tropa de militants assimilats.