Mas lo problèma es sovent que París, per Quebèc, es la referéncia, alara que per nosautres los indigènes de la republica, los istorics, sèm sempre a repotegar contra l’uniformizacion al modèl parisenc, ambe lo patois academista e lenga del rei-president legislador.
Amb la Bastille los Franceses nos an fait creire que podiá portar als pòbles de França ambe la Citoyenneté que díson ; es vertat qu’èrem pus subjectes del rei franc coma en Espanha uèi pels Borbons, mas actors de la legalitat, mas la legalitat es devenguda obligacion etnica e francesa, per la règla escricha sonque dins la lenga del rei-president o dictador (Bonaparte e puèi Napoleon I, e III)… Per fin, serà un imperialisme lingüistic republican, per teoria, puèi es devengut una dictatura borgesa contra los autres pòbles que parlávan pas la lenga del rei-president legislador.
Las lengas autoctònas son estadas alara mesprezadas, perqué èran la majoritat de la populacion. Donc tre la debuta la republica francesa èra una dictatura d’un pòble que parla una lenga contra los autres, la majoritat. Un modèl per Quebèc ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada