Qui a votat los plens poders a Pétain en 1939 ? Quí vòta sempre aital ?

I a sempre un estonament mediatic per las pausicions politicas nacional-republicainistas de mantunes sindicalistas franceses. Ièu m’estona gaire.

Se cal recordar que la «préférence nationale» èra lo tèma de campanha del PCF dins las annadas 1970. Ai agut de distribuar un periodic del PCF, e de las pòrtas a pòrtas, en plena campanha, ai poscut trapar un grand’enveja de desvolopar las idèas d’aquestas preferéncias dichas nacionalas.

Mas de quina nacion vòlon parlar ?

Es la nacion d’Ernest Renan e Maurice Barrès, aquela que mescla la ciutadanetat e la nacionalitat, es de nacionalisme d’expansion, al sol profièich parisenc. Son vièlhas idèas que semblan pas èstre mòrtas, perqué ? Perqué los pòbles sotmetuts an abandonat la democracia a París, la republica a París, e donc l’assimilacionisme republican francés i a trapat un camp ideal de desvolopament del mercat-Estat-nacion per ajudar una mondializacion que lo politic es abandonat al tropèl d’avocats que lo sol biais de far de politica, es d’ajudar los ancians clients, la desfiscalizacion ajuda per se far un fialat d’amics, de finançaires e un partit (l’UMP).

«D’amics», pas d’amigas, es la sola rason qu’ai poscut trapar per comprendre la sola eliminacion de MAM del govèrn ; ni Patrick Ollier, ni François Fillon i son passats. E avètz poscut legir qu’èri pas d’accòrd ambe sas faiçons de menar lo diplomatic.

Cal notar dins la lista de las ancianas amistats politicas del candidat lorrenc del FN amarinat, listèm : PCF, LO, NPA, Riposte Laïque, e Bloc Identitaire.

Lo Bloc identitaire es segurament lo corrent politic nacionalista francés que m’interessa lo mai, perqué, uèi, s’amaga ambe una estatègia reialista dins totas las regions o províncias francesas. Lo blòc aqueste es de questionat, mas perqué fa ? La qestion se pausa. Se pausa realament quora sabèm que lo nacionalisme d’expansion, exprimit al FN, es sovent lo meteis escantilh que lo nacionalisme exprimit per totes los partits franceses, volontaris o pas per la decentralizacion.

Per çò que concernís lo FN, e per aquestas cantonalas (importantas, car van donar segurament un còp de pal sobre las espatlas dels candidats de l’UMP-NC, que s’amagan sense etiquetas per aquestas eleccions). Lo FN a çaquelà una etiqueta tradicionala : ancian OAS, ancians gendarmes, comerçanta pè-nègra, etc. Aital l’an poscut constatar los electors de l’Agenés, dimarç passat dins los articles de debuta de presentacion dels candidats. Es que cal oblidar de presentar totes los candidats dins los jornals locals ? Es que las estacions en lenga occitana devon s’interdire de donar la paraula a totes los candidats ?

Lo PCF a conservat sas idèas contra la decentralizacion, LO e lo NPA son encara contra… E quora zo sauràn pus, los lors candidats potencials seràn passats ambe candidats del FN ? Coma en 1939, pel vòt dels plens poders a Pétain ?

La laïcitat es una arma novèla contra los musulmans, es benlèu oblidat qu’es l’integrisme catolic qu’a fondat l’Estat centralista francés, per las armas… E Occitània n’a patit, coma totes los pòbles sotmetuts pels reis capecians e puèi pel nacionalisme d’expansion francesa, dinca 1860, per Niça, sul continent europèu, a partir de 1830 per Argèria.

Lo problèma es que l’abséncia de cultura politica del personal politic franchimand fabrica una ideologia FN de combat per la conquèsta novèla, pel retorn del combat al modèl Charles Martel ; mas quí ne sap melhor que la liturgia republicanista, enganadoira, de las escòlas republicanas parisencas ? La basa de l’ideologia FN es l’engana republicana de l’istòria ensenhada en França, per manténer una unitat uniformizatriça, destructriça dels pòbles e de las nacions, de la diversitat.

Quora expliqui que cal pas confondre nacionalitat e ciutadnetat, es evidentament d’aiçò que vòli escriure, e per aiçò qu’èra pel «débat sur l’identité nationale», mas pas en prefectura ! L’objectiu del debat auriá degut èstre destrusir justament l’identitat segon Ernest Renan e Maurice Barrès, destrusir Maurras and co. Una vièlha garda de l’identitat pòst empèri Napoleon III, una dictatura, qu’a laissat plaça a la republica, republica totalitària qu’a imposat una vision assimilacionista de la nacion, de la lenga, de las leis, dels poders, de la vida democratica.

La defensa del trabalh passa pel respecte de l’identitat de cada ciutadan, de cada ciutadana ; l’òbra ambe una identitat lingüistica clara fabrica la fe qu’en grope coërent fabriquèm una vida economica diferenta (HERRIKOA n’es l’exemple) ; l’identitat passa per la nacionalitat (HERRIKOA es la nacion basca que desvolopa un projecte coërent), per la descripcion antropologica d’aquesta nacionalitat, sa reconeissença, d’aquesta identitat individuala e collectiva, del vilatges o dels regropaments de comunas, de las comunas, per poder melhor defendre e entendre lo trabalh, individual o de l’entrepresa. La defensa del trabalh passa jamai per l’establiment de frontièras (préférence nationale), las frontièras son faitas per èstre despassadas, e uèi, ambe los desplaçaments potencials, los pòbles sábon coma las oltra-passar sense aver mestièr d’una armada, nimai de polícia, nimai d’una casta al poder centralista. La preferença dich nacionala pels Franceses es un biais de rebastir las frontièras dichas naturalas, dels imaginaris dels agents territoriaux o dels foncionaris de l’Estat francés.

Lo problèma es que los Occitans e las Occitanas an pas que lo modèl francés en cap, aquel de las frontièras salvatriças, de l’Estat salvador… Alara qu’es sempre estat lo contrari, l’Istòria zo explica bravament, mas pas l’Istòria republicana o oficiala, non pas brica aquesta.

Cal remarcar que la gestion de l’Estat tunisian èra un partit lo RCD ambe una casta (Ben Alí Trebalsi), lo RCD èra fait dels foncionaris de l’Estat, mai que tot… Alara al moment que lo Sud se libera, lo Nòrd, sul modèl nacional-expansionista francés, se tòrna barrar, l’imaginari o lo pantais nacionalista tòrna, se tòrna despertar.

-°-

Soi abonat a Le Devoir, per Internet es simpatic per mantunas rasons, per mens de 10 € avètz una presentacion de l’actualitat mondiala e una vision de la defensa de la lenga francesa exemplara, causa que podèm adaptar en Occitània sense cap problèma ; enfin, sense cap problèma … levat lo problèma de l’ignorança francesa, volguda e cultivada. Aital France Culture se passeja a Quebèc e devinatz de qué se parla pas, de la politica lingüistica per favorizar la dignitat del francés, se cal demandar perqué ? France Culture es damorat a Quebèc pendent una setmana, per una ora trenta de programa.

Dons l’interès es grand d’aver Le Devoir, d’o legir cada jorn, en pdf, de granda qualitat. Los legidors de Le Devoir son de granda qualitat e las intervencions de las letras dels legidors, de las legidoiras tanben, çò que fauta d’èstre trabalhat dins la premsa en Occitània, e principalament dins La Dépêche, vist que dins  La Dépêche, jornal tolzan, la règla es de limitar l’espaci pels legidors e de demesir lo contengut en nombre de caractèrs (es tot levat un jornal per la democracia).

Avètz plan legit, per mens de 10 € … perqué l’€ es fòrt, e ne cal aprofièichar, non ?

Es que podèm considerar que l’occitan es encara lenga matèrna en Occitània ? … Escaparai pas a la question per un bilhet següent.

-°-

Los Celtas de l’Euròpa Atlantica, IIIen congrès internacional sobre la cultura celta.