Coma lo federalisme agrada pas al sénher Berlusconi, Berluscogglioni pels intimes, la polemica a pujat per una novèla data de commemoracion del nacionalisme d’expansion italiana. Es la liga pemontesa que dèu n’aver gròs sobre l’estomac… els que son al poder ambe aquel arganhòl. Se cal recordar qu’abans l’annexion del Reialme de Napòli, lo territòri –ara sudenc- èra un luòc ric de la vida economica Miègterranèa… Berluscogglioni amerita plan l’escaisnom, mas pas sonque per la seuna vida sexuala famosa. E damor incomprenedor perqué la Lega Norte e la Lega Piemontesa foguèssen encara al poder ambe aqueste arganhòl, levat qu’en pensar qu’èstre de reita es mai important qu’aver idèas politicas francas e claras.
Astrosament ai vist tractat lo subjecte dins un revista que lo nom es sense cap de dobte dins l’ambient.
Per la nacion dicha italiana (ambe las tres colors caracteristicas e las despensas estatalas per las commemoracions), coma la dicha francesa –qu’es mai que tot parisenca, coma la dicha espanhòla, la nacion es «essenza delle cose», la nacion expansionista. Sense expansion, non i a Espanha, non i a Itàlia, coma non i a França.
La polemica es establida sol tèma d’una novèla data de vacanças, lo 17 de març…. Per ajudar los Occitans e las Occitanas d’Itàlia, en Occitània granda, e per commemorar la debuta dels expansionisme aquestes, i aurà una commemoracion lo 16 de març a Montsegur ; lo 17 de març podrà tornar sul camin de lor dominium centralista, e oblidar qu’an un jorn de léser de mai dins lo calendrièr.
Benlèu que podrà passar a Niça, aquí se farà un jorn de dòl, per èstre mandar al dominium de París.
L’unitat d’Itàlia es estada una catastròfa politica per Savòia (donc per la democracia en Savòia, e zo veirèm ambe lo projecte francés d’olimpisme per 2018), e Niça (donc per Occitània), l’animal parisenc aviá qu’a minjar la preda. Çò faguèt en 1860… siá 30 annadas aprèp Argèria (que els se son liberat en 1962). Niça es estat lo darrièr territòri de lengas occitana e liguriana qu’es estat annexat per las armas d’un referèndum manipulat.
La casta dels governants de Piemont a escambiat un tròç de territòri pichon per un mai bèl ; l’afar èra bèl, mas an pas sabut zo conservar, pequé los pòbles se son despertats, un pauc coma en Tunísia, Egipte o Líbia per aquestas passas.
16 de març per Montsegur.
Anè, per aver un pauc d’optimisme politic, commemorèm a Montsegur un chaple franc, serà tanben clar e sense despensa sul modèl italian o francés, o espanhòl. Lo 16 de març a Montsegur podrèm explicar qu’es la debuta d’un sistèma politic que serà modelic per mantunes distadors, casta e donc per mantunes mercat-Estat-nacions que se faràn unas guèrras dinca l’arribada de l’Union Europèa.
Darrièra novèla : los ancians partesans de l’Argèria francesa seràn primièr a las eleccions venentas ! Nouvel Obs en temps real… Una rason de mai d’anar commemorar a Montsegur, abans l’interdiccion.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada