Aquel periodic es un mesadièr, publicat a Vanesca, tombada de Coni, dins la region Piemont. Es una vièlha revista occitana (38ena annada), autotitolada “Jornal Occitan” dempuèi bravament longtemps.
Encara un còp ai agut en man, lo numèro de febrièr 2011, que cridava contra una decision del poder de Piemont contra las ajudas a las associaicons de promocion de la lenga occitana. Lo tèxte es en italian, una lenga que mestrezi gaire quora es escricha ; la lenga italiana sonada m’agrada melhor.
L’informacion aquela es pas jamai arribada per Internet, a jamai circulat. Es pietat, perqué aital auriam poscut desvolopar una solidaritat e un biais d’informar melhor los poders de la Liga Piemontesa a prepaus d’un títol de premsa qu’auriá jamaiagut d’èstre.
Sembla talament a çò qu’arriba a Sijan, pendent l’estiu 2011, ambe la Calandreta e lo poder comunal dich d’esquèrra, influenciat pel NPA e lo sindicalisme d’ensenhaire del monopòl d’Estat d’ensenhament (e que refusa l’occitan dins las escòlas, per fauta de formacion e de recrutament convenient). es evident tanben que lo site Internet del mesadièr donarà informacions mai regularas, e comparar los castigs contra la lenga nòstra, lenga occitana dels Alps als Pirinèus.
Alara, ambe las riscas de desaparicion de las ajudas, OusitanioVivo crida en primièra pagina per anar a l’Espaci Occitan, per s’organizar per respondre a la risca aquela. Pel moment coneissi pas las responsas donadas, lo 5 de març de 2011 ; l’informacion circula mai d’un costat a l’autre d’Occitània : domatge.
Per tornar a la presentacion de la revista OusitanioVivo, es segur la melhora revista de l’Èst d’Occitània, d’una qualitat informativa granda e d’un contengut dubèrt al public lo mai bèl de las valadas, quitament aquel que saurà pas escriure la lenga occitana normalizada de l’Espaci Occitan, la majoritat dels articles son en lenga italiana oficiala. Uèi es la revista que cal informar de las creacions occitanas, coma l’a poscut pensar Macarel per i botar publicitats.
La revista tanben es implicada dins lo fialat de las entrepresas de las Valadas, los comèrçes ; i a publicitats qu’ajúdan al desvolopament de la melhoracion de la presentacion : ai agut en man aquela revista dins las annadas 1990, e vos pòdi assegurar que la qualitat de la revista a res de veire en comparason de l’edicion anciana.
La revista, la revisda, es implicada dins la presentacion de las raiças culturalas occitanas de las Valadas, coma es escrich dins l’article de la primièra pagina adreiçada a las autoritats de Piemont. Ai poscut legir la pagina sobre lo Carnaval e las aisinas per poder cantar las cançons tradicionalas de la temporada de febrièr.
Lo mesadièr còst 1€50 e se tròba dins las valadas occitanas en fin de mes. Son dètz paginas passionantas, per una revista sense equivalent en Occitània granda. L’abonament me sembla quasiment obligatòri per totes Occitans e totas Occitanas que vívon dins los Alps, e quitament per los que son de la Comtea de Niça.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada