Es una casta republciana sortida de las classas dels elitas. Elita que desgalha la moneda publica collectiva, la moneda publica que los occitans an daissat gerir per fRança (dempuèi lo 22 de setembre de 1792) (fRança vòl dire l’Estat francés, republican o autre regime), e sa cara administracion bonapartista.
Radio France n’es la votz del mestre, France Culture o explica aqueste maitin. Mas la novèla presidenta autoseleccionada pel CSA, gropament de la casta francesa, o praticava dins un entrepresa que viu sul mercat de l’Estat francés, e que l’Estat francés li autreja lo mercat dels Estats europèus.
E cal notar tanben que l’article sortís de L’Express, non pas per argumentar sul tèma de la moneda dels Occitans, mas per donar una vision de l’esquèrra que «favoriza» –se gon els, la draita jacobina francesa ; je ne suis pas dupe. Mas es una realitat politica e economia occitana, car los Occitans la pagan la factura del centralisme parisenc, e Radio France tanben, servici dit public que refusa de bastir programa digne (non pas compassional) en occitan, lor cal bombas coma en Corsega, benlèu, en Bretanha e Iparralde (que emetedors an sautat un còp èra).
Dementre que la casta parisenca interdit a la populacion occitana d’aver los seus pròpis impòsts (e donc lei collectiva) coma resorga collectiva clara e comprenedoira, la decentralizacion autoriza sonque l’emprunt sul mercat mondial, mestrejat per las bancas parisencas, ancianas bancas d’Estat jacobin (formada ambe una elita italica), e la populacion decidís de trabalhar a gratís pel collectiu, sense èstre reconegut per sa nacion e sa volontat d’èstre en comun coma Occitans de Comenge.
Aquò me recòrda l’arribada de l’occitan dins lo mètro ; la decision politica es estada de far trabalhar una agéncia de comunicacion parisenca, que ela a fait trabalhar a gratís los actors locals, coma se l’intermediari parisenc èra una necessitat per aplicar una decision politica tolzana.
Puèi per las eleccions regionalas, los partits castics mandan candidats pastats al sistèma que fabrica facturas a París, o fornisseire de servicis que se pagan cars, son al’PSf-PRG e a l’UMP-UDI. Es lo bipartisme autorizat pel jacobinisme ; aiçò nos còsta pro car sempre e fabrica pas competéncia en Occitània, mas justament fabrica lo contrari, l’asserviment politic e economic. Nos damora los de EELV o del FN … veire las listas discidentas, o del MoDem.
O coma l’Estat fabrica tanben una casta europeïsta e nuclearista, al nivèl internacional del continent, aqueles son a nos gastar la vida futura per aver lo minjar correcte per pensar melhor, e donc sense els, en favorizar una multinacionalizacion de la mediocritat del minjar e beure.
Alara, coma la lei es fabrica pels Parisencs amics del facturisme collectiu, devèm esperar aquela lei per l’occitan….
-°-
Casta parisenca de dreita, un autre exemple :
La color politica del bipartisme francés es pas un problèma per enganar los pòbles del monde, i a pas fòto entre PSf-PRG e UMP-UDI, es un sistèma que pausa realament problèma a Occitània, e donc al monde.
Mas a còps, los que son estats fòrabandits per la casta francesa, e de lenga francesa son d’escotar.
D’escotar en Indonèsia, benlèu. Mas non pas coma una exemple francés, mas coma una exemple universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada