Jòcs Olimpics a París, perqué non.

Vaquí una pichona rason, ontologic a las federacions francesas d’espòrts.

#‎Marcafrança‬ = racisme ontologic e arrogança de superioritat que se reberta dins las federacions esportivas ; es la rason perqué cal pas los jòcs olimpics a París, senon n'anèm flestar.

"Dans la vie, il y a deux choses que je déteste par-dessus tout : les Corses et le chou-fleur. Je trouve ce légume particulièrement affreux au goût, quant aux Corses, ils me font vomir. Pour certains c’est les Roumains, pour moi c’est les Corses." Frederic Thiriez, pdt de la federacion francesa del fótbol demissionari.

“Dins la vida, ia causas que detesti per amont del tot : los Còrses e lo caulet. trapi aquela verdura particularament afrosa pel gost, per çò que tòca als Còrses, es vomitiu. Per mantunes son los Romaneses, per me, es los Còrses.” Frederic Thiriez, ancian pdt de la federacion francesa de fótbol, demissionari.

E coma es demisionari, sembla que la federacion es neta sus aquel tèma ; òr, cal plan dire qu’es estat elegit abans per aquesta federacion ; ieu oblidi pas München 1936…

L’Estat francés amerita pas de recebre competicions internacionala, cap competicion, ges.

Quora se sap que lo caulet es una especialitat alsaciana e que lo sabèm tanben pro plan cosinar en Occitània… Se podrà questionar sus la capacitat d’aquel personatge de non pas sonque viure dins las 5 bòrdas reialas ancianas, «cinq grosses fermes», sus la mapa de 1732.

Sabi pas çò que cal pensar de l’arrogança francesa, mas sembla que puja al mesme nivèl que la pujada de l’expansionisme parisenc, e del seu regionalisme francilian, o quitament de l’assimilacion politica de la sotmission a-n aquesta idèa mediatizada, assimilada pels pòbles sotmetuts.

L’arribada dels jòcs olimpics agreujarà la causa, donc :

Es una urgéncia de far saber al pus naut nivèl internacional.

Amb aquel bilhet, avèm una rason essenciala de dignitat epr l’umanitat, e per la borsa de cada ciutadan d’Occitània, qu’es sempre aleugerida pels las errors nacionalistas francesas.

Car la pensada politica es la pensada d’un regionalisme que pensa dins l’espaci de las «cinq grosses fermes» de l’ancian regime reial, una dictatura borbonica. Sa definicion de «nation» es fabricada per non pas destrusir aquel espaci de pensada per un pòble conquestaire, e matador dels autres pòbles, per las armas, per imposicion lingüistica, en emplegar lo papisme e l’integrisme religiós, o simplament per l’arrogança parisenca en vacanças en Occitània (veire bilhet següent).

Espèri que París ganha, espèri que las regions occitanas (Granda Occitània de La Rochelle a Evian, es de dire las «provinces réputées étrangères») non pagaràn per aiçò, al mens !

-°-