Anuèch, en matinada, s’acaba una ceremonia de commemoracion del primièr genocidi del sègle XXen. Se debanava en 1915, a la debuta del sègle, mas aquel sègle ne veiràs pro d’autres nombroses.
E quand plòu leugièr a Erevan, l’Estat armenian pensa a sa memòria, canoniza los 1,5 milions de mòrt, matat per un Estat que se cercava una rason dins la violéncia, e qu’a trapat dins la violéncia de mantunes pòble turc o kurde, la man per una matança generalizada del pòble cristian armenian ; aquela matança sembla talament a las matanças dels djiadistas d’anuèch. Mas la matança generalizada es un arma sempre emplegada pels Estats novèls, o per un sistèma castica que vòl assetar un poder jove ; ne sabèm quicòm en Occitània, nosauts l’avèm suportat tres vagadas (contra los bons cristians, contra los protestants –2 vagadas- e contra los jasenistas), e sempre l’Estat francés e l’integrisme catolic a pas recebut cap idèa de perdon donat al pòble occitan.
La matança d’una partida de l’umanitat es sempre degut a la cultura de l’ignorança.
De memòria istorica a Tolosa n’avèm fòrça pels autres, gaire per nosautres occitans. E l’ignorança occitana es cultivada pel sistèma francés d’ensenhament, pel sistèma politic, per la societat sindicala, per la pensada de dreita o d’esquèrra francesa, pel regionalisme de la decentrlaizacion, que sempre faidiva la sapiença occitana.
O cal remembrar a Tolosa, a Tolosa solelha mas lo sistèma politic –encara- refusa la memòria de las matanças generalizadas dels Occitans pels poders parisencs e vaticanesc.
Alara la commemoracion armeniana sona per me, coma un rapèl que la violéncia dels poders (Estat, o religioses) son la clau que fan que Occitània es endormida, mas quora se despertarà –evident- que sonarà mal del costat de París.
E son pas las flors portadas a Erevan que faràn que Tolosa portarà sa memòria al nivèl que Erevan pòrta la seuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada