Co-sanguinitat tecnocratica dangierosa

La diplomacia es pastada d’una co-optacion dels quadres de la diplomacia, l’Union Europèa a fabricat una co-optacion generalizada en Euròpa, e donc façonat un biais de pensar la vida dita democratica al cap de la supra-legalitat europèa.

Las entrepresas an pastat una co-optacion dels quadres de la gestion d’entrepresa, ambe l’ajuda del sistèma bancari e dels escambis generalizats e sense barrièras, e donc l’objectiu es d’aver un mercat global, planetari, cap a una legalitat que frena pus l’expansion de monopòl entreprenarial. e lo sistèma educatiu public o privat an ajudat ; La Business School Of Economics de Tolosa per exemple, sonque un pichonet exemple.

Un tractat internacional de mercat assaja d’ajudar a la mondializacion de l’entrepresa ambe l’ajuda de la co-sanguinitat de las tecnocracias economistas. Lo rei d’un còp èra ajudava los amics a bastir un comèrci sul mercat qu’èra l’espaci politic del rei ; se fabriquèt aital las companhiás oltra-mar qu’an fabricat l’esclavagisme o lo «commerce triangulaire» dels esclaus nègres.

Ara lo fenomèn es generalizat, e se dimensiona pus l’esclavitud en foncion de la color de la pèl, nègra o pas, mas en foncion de la capacitat d’aver las informacions (de dintrar a l’escòlas dels Economics), la sapiença per poder manipular o crear son mercat sus l’esquina del consomator, en general inocent consomator qu’es installat per tota la planeta. Mas consomator tanben es inocent de non pas veire la man-òbra generalizada.

Un reportatge d’ARTE explica los dangièrs democratics dels tractats entre Canada e Union Europèa, e l’inocéncia politica dels membres de la Comission (designat per la dreita europèa) dins la negociacion d’un tractat. Se cal remembrar que la Comission es pastada dels lòbis, i a pus mestièr d’èstre fòra dins burèu annèxe, lo lòbi entreprenarial e multinacionalista a son comissari europèu.

Las entrepresas americanas, en l’abséncia d’un Estat federal fòrt, an desvolopat un sistèma juridic que lor dónan una avança per rapòrt als ciutadans que se dèu sistematicament defendre contra un monopòl de las entrepresas que son, mai o mens, un dangièr per la quita vida del ciutadan, per sa sentat primièr, puèi en botar en gàbia quora lo ciutadan respecta pas lo juridic imposar pel sistèma del monopòl de las entrepresas.

Aital CNN explica clarament la consequéncia del sistèma juridic privat de las entrepresas, sistèma que lo reportatge explica naturalement s’imposarà ambe los tractats que la Comission Europèa, inocentassa comission, crei mestrejar  :

E la co-sanguinitat parlarà, sense vergonha, de la nocion de «Freedom» per sa causida de vida economica de las societats umanas. Freedom, lo maine collectiu de la libertat, per etimologia, sense vergonha emplegat dins un sens que fabrica exactament lo contrari pels individús o pels pòbles sotmetuts.

Los EUAN –USA- fan 25% dels presonièrs mondials, e nos vòlon donar leiçon de libertat en Euròpa, la gestion juridista de la societat fabrica una societat del securitanisme, d ela vídeo-susvelhença permanenta, las armas pertot dins la societat (la libertat de matar son vesin, sobretot si es nègre, es de dire diferent de mesclum de la pensada dita normala), lo modèl nòrd-american, que lo tractat internacional signat per la dreita europèa a Brussels nos vòl tanben imposar, non pas per las votacions, mas pel juridic internacional.

La co-sanguinitat de las tecnocracias politicas e entreprenarialas facilita la signatura d’aqueles documents diplomatics pro elonhats de las realitats viscudas pels pòbles, dins los Estats Units de Washington comprès. La sang blava d’abans 1789 a fabricat tanben un problèma pels pòbles d’Euròpa, e migracions massivas, a fabricat tanben la violéncia que seguirà sul continent europèu.

La co-sanguinitat nos explica que d’un costat i a «la libertat», freedom, (tot tipe de libertat, els, donc) e de l’autre lo sistèma sovietic, un sistèma socialista. La co-sanguinitat pensa en nègre e blanc, sense cap nuança politica, nimai economica, perqué las nuanças son fabricadas per las frontièras, las doanas, las legislacions fabricadas pels Parlaments (que, o cal plan dire son pas al nivèl que cal pels pòbles europèus). Se las frontièras en Euròpa an plan mestièr de càder, son pas la circulacion de l’informacion, dels pòbles, la sola causa qu’auriá degut daissat en plaça son los mercats diferenciats.

La co-sanguinitat a fabricat capitalistas que preferíscan pas préner risques, e donc investir oltra-atlantic, ambe lei francesa (per exemple), lei de defiscalizacion, qu’an ajudat l’expatriacion del capital, la finança se ne portèt melhor. La finança mestreja la moneda mondiala, l’€ per exemple ; donc per levar la moneda a la finança, idèa de monedas localas es nascuda ; aquò recòrda lo temps que Cáurs èra una plataforma per escambiar las monedas qu’èran pas del rei, e lo rei n’aviá una tanben.

D’un autre latz, los tracs anti-tractats diplomatics e co-sanguinaris son un pauc coorporatistas (obrieristas alara que concernís tota la societat, del cap de la pichona entrepresa als quadres de totas las administracions, tot gestionari), e explícan pas pro de quina manièra lo camin endralhat pels tractats es un esclavitud acceptada, suportada e fin finala la cultura de la mòrt.

Quí se rebelarà primièr ? La comission participa de la co-sanguinitat, Washington o Moscó tanben, la dreita europèa ajuda la co-sanguinitat dins las entrepresas, quí ? Se vei pauc a pauc, designar encara una ciutadanetat europèa (mai que tot en Alemanha, e Estats germanics), protestar abans que lo tractat arribèsse en foncion, mai aviat que los sistèmas parlamentaris. Mai prèp de las realitats, sembla que los elegits e las elegidas localas se despertèssen :

Mas vist que la co-sanguinitat a pro plan après a manejar las tecnocracias electivas, o vengudas de las eleccions, sol damora lo despertar ciutadan, e l’ataca del sistèma –jà- pel juridic per elevar lo dreit de la co-sanguinitat de nos vendre coma esclaus, o lo fabulós mercat per las entrepresas multinacionalistas (e la nacion es rarament antropologica aquí) o globalisantas, que vívon de la co-sanguinitat dels quadres.

Se trapa qu’es un productor alemand de mèl que pausa problèma als avocats de las multinacionalas ; donc es plan clar que la protestacion serà la sola potenciala, aquela de la basa dels pòbles, totes los pòbles quitament los que son estats negats pels jacobins, los primièrs a nos aver enganat.