arcuèlh

dimecres, de juny 10, 2015

La casta fa rire o plorar de paur politica

Sempre la dictatura es estada una aisina del liberalisme economic, coma a poscut provar lo regime franquista e pòst-franquista (vestit de la manipulacion dita "democracia"). La sortida del regime sovietic a provat, a la sortida per la libertat de paraula pels pòbles, a provat que lo sistèma èra pas melhor per non pas engraissar una casta.
E quora fa rire, la casta (es possible encara, aquí sul continent europèu, de l'Oèst), es la primièra etapa d'un procèssus politic, personal o collectiu (quora lo personal encontra un pichon grope qu'es plegat de rire coma el).
De quina manièra aquel rire collectiu se podrà transformar ?
La representacion politica seriá lo sol biais de condicionar las democracia, perqué ? De qu'avèm en matièra de representacion politica ; la representacion religiosa al fial del temps se vòl representacion politica e la politica sembla, pauc a pauc, al document en seguida. E la santa République française a creat un sistèma religiós sense prèire, sense curat (encara que ne podèm trobar d'unes que s'i creson aital), amb dogmes, urbanitat de la santetat, simbòls e colors associadas, e militars en desfialats per assegurar lo servici aprèp-eleccions. De la representacion religiosa, de qu'avèm :

E los gorós extremistas de las Aràbias son amics dels elegits o elegidas qu'an la gestion de las urbanitats grandas en Euròpa ; es pas aiçò cara consolessa socialista Anne Hidalgo ?
E fins finala, cercar un goró, religiós o pas, per èstre representat, es quin tipe d'actitud politica o de societat ? Cercar un representant es quin tipe d'actitud politica ?
Puèi la dimension de la "democracia" que nos es prepausat, es conforma a la dignitat dels Òmes, a una dignitat de vida en grope, a un biais de viure que la persona en grope podrà suportar ambe la numerizacion de la ciutadanetat ? 
E de qué fabrica lo sistèma centralizat francés (lo bonapartisme portava aisidament lo seu goró expansionista europèu), un pauc coma lo sistèma estanisian o canadenc de "democracia", mas lo sistèma pòst-sovietic fabrica màfia ortodòxa, qu'es pas melhor ! La dimension de la democracia, la granda fabrica mantunes crocodils que fan la lei pels pòbles, e zo fan sul terrenh de gòlfe (annulacion de la votacion sul tèma del TIPP al Parlament Europèu, en exemple) o a l'acès dels monts del Sud d'Alemanha federala, a la pòrta dels paradís fiscals.

dimarts, de juny 09, 2015

Òrdre mondial en 3 figuras e una 4ena pista politica

1 / Un petit instant dans la caste, casta mondiala de las bonas e vièlhas manièras
2 / dementre que, dins la prada alpina, se prendrà lo bon aire, se prenguèt un alen non polluat aquel, sense particula ! E puèi a París, COP15, tornaràn prendre las particulas que lor fautan ...
3 / s'espèra çaquelà que la dreita penguèsse decisions -votèsse clarament- per desvolopar una politica europèa franca. Que fabrica la deputada Sud-Ouest del Parlament Europèu ? La dòna qu'estima melhor los dictators e l'òrdre que non pas la democracia, dòna Alliot-Marie ?
4 / de qué caldrà reviscolar, al nivèl mondial, per aver un respecte dels pòbles ? Hilh de Puta, una idèa per vos ajudar ? Detalh, soi pas regionalista, soi pas qu'un ciutadan francés que vòta encara coma occitan, e donc que pensa sus l'etica mondiala en politica, coma tot ciutadan del monde, soi un ciutadan occitan donc del monde. Cal matar La Terreur qu'es un instrument dels mercats-Estat-nacion, de l'Estat que fabrica Estats e mercats, per la finança tot parier ; e per clavar soi pas contra lo capital, mas per una etica acompanhanta lo capital.
Quand Jean-Luc Mélenchon serà pus lo cap del jacobinisme d'esquèrra, Syriza, Podemos (o una devesa occitana), o HDP, serà possible en fRança, donc Jean-Luc Mélenchon es utile a totes los personatges de la partida 1, 2 e 3 !
Jean-Luc Mélenchon es utile al regionalisme d'expansion parisenca, per conservar lo sistèma castic francés.
Quand la dreita serà pus jacobina, i aurà un poder de dreita digne dels pòbles de fRança.

La fRança fa vomir quand es conservatriça del sistèma que la mina, la cava, la poirrís, lo jacobinisme.

Lo singular Lo Pòble es un acte politic engatjat

Dins l'actualitat, avètz segurament entendut a parlar de l'arribada dins lo païsatge politic turc d'un partit lo HDP ; i a mantunes occitans pervèrses, pro pervèrses, qu'an sul pic, pensat Hilh de Puta ! Mas es pas aiçò la traduccion turca, ni curda. Dins lo jornal L'Humanité, que sempre es a la punt de tot çò que tòca la CGT, o los partits que fan pòble (al singular sempre) a l'esquèrra (València, Barcelona, Madrid), ai poscut legir un article qu'explica que mantunas nacionalitats son presentas dins los elegits de l'HDP.
Sul pic, coma i vas car redactor del blòg, L'Humanité parla de "nacionalitats" per la descripcion de las diversitats umanas e elegidas ? As mal legit, segur, tòrna al jornal e veiràs sul pic que jà la traduccion francesa de HDP es pas bona :
Ai donc pas agut una maissanta vision, es plan un article per qualqu'un que coneis, ni lo turc, ni lo curd, ni l'anglés... o benlèu qu'es un mot sonque al singular dins un Estat pantaissat pel redactor ? O per la redaccion de L'Humanité ?
La causa es clara pel plural en occitan, Lo Pòble es pas Los Pòbles, Le Peuple en francés es pas Les Peuples, mas en anglés e sobretot se lo detalh escapa a un estudiants de cinquena, People's... es pas Peoples'....
E son pas los sols a fabricar errors, e pòdi pas pensar qu'es per error tanpauc, coma per AlJazeera !
Lo NY Times faguèt la meteissa error, donc cal pensar que son las agéncias de premsa qu'o faguèron. E perqué ai pensat que l'error es sistematica dins la premsa internacionala, RFI o fabricava al singular, fRance CULture o fabrica al singular ; bè non pas brica; RFI mescla tot dins un article plan fosc.


Coma se l'afar èra entenduda, cal pas dire qu'en Turquia i son mantunes pòbles, mantunas nacionalitats, per un sol Estat ; e çaquelà L'Humanité o explica pro plan dins l'article, al cas per cas, donc lo cap del tèxte es pas del redactor de l'article, causa possibla, la censura se fabrica aisidament a París sul tèma, e un Hilh de Puta de partit HDP que fabrica pel seu nom un plural que la premsa francesa, e internacionala, oblida !
I a pas de premsa liura, i a simplament un jornalista e puèi una premsa influenciada a la talvera per un environa ideologica de granda o pichona poténcia en foncion del subjecte tractat.

Cambiament de vestits simbolic al delai de València

Una novèla vision de la politica se passeja ara dins las carrièras de València. Gaitatz :

 
Totes los vestits classics semblan amagar un biais de fabricar la politica per ben personal o lo plaser d'una partidocracia... pertot en Euròpa, dinca l'Union Europèa, parlament e Comission !

La cravata de Valéncia, ambe lo vestit classic, amaga annadas de tripatolhatges financièrs ambe l'argent public, formula 1 (F1), corsas dels mondes de la vela (espòrts instruments dels tripatolhatges dinerièrs, aiçò pas sonque a la FIFA), accident de mètro, destruccion de zònas umidas, enriquiment personal, emplec personal d'argent public, etc. L'impunitat juridica acompanha tot aiçò, car la justícia d'Espanha es devenguda, non pas la justícia pel collectiu, mas la justícia que fabrica una casta ambe sas leis madrilencas (dins un congrès a color politica unifòrma).

La leiçon es clara per Espanha, lo bipartisme e lo jacobinisme son una problèma pel ben collectiu.

G7, abséncia d'Espanha, sembla que los autres poders europèus o an remarcat, remarcaràn qu'els tanben son un problèma ambe aquel sistèma partidocrata que destrusís la democracia e fabrica terrorisme. Lo Congrès dels socialistas franceses qu'an desaparegut per anar veire lo tènis, lo rugbí, o prendre l'avion per anar a Berlin, simboliza sancierament lo problèma de la partidocracia.

Dins un aprosmat bilhet, paralarai de HDP, que vòl pas dire Hilh De Puta, o alavètz cal trapar la bona tonalitat ! 

Moneda locala en Alsàcia

Parlarai pas de l'idèa que podriá èstre contestada, mas simplament del fait qu'una decision politica, emplegat tres lengas, Die Stück (o tres biaisses de comptar la moneda), per desvolopar una politica publica es possible, l'an comprès a Estrasborg ! E coma ne soi segur pensar en tres lenga imprimida, còsta pas mai qu'en una lenga imprimida !


La moneda es un element major dels escambis, malastrosament sembla que la dona en gestion a las bancas (privadas o publica) fasquèsse pichon problèma del redistribucion del crèdit.

Se la moneda es locala, un còp èra l'es estat en Occitània, e Cáur ne faguèt grand profièich per èstre una borsa d'escambi de moneda pendent mai de 100 ans, albergat per un poder segur de glèisa catolica (dinca la guèrra entre protestants e catolics), entre territòris en guèrra.

S'espèra un jorn la patz lingüistic en Occitània, la patz lingüistic passa per l'abandon del monopòl lingüitsic de l'article 2 votat pels parisencs sonque en 1992.

Mas abans tot cambiament parisenc, caldrà cambiar de generacion politica per aver una multiplicitat de politica que l'occitan serà jamai pus oblidat, e serà pas un sol còst suplementari pels budgèctes generals de als delegacions de poder que son las ditas decentralizacion modèl francés.

dilluns, de juny 08, 2015

Los extremismes regionalistas franceses son contents ambe lo sistèma

Los extremistas regionalistas franceses son contents ambe lo sistèma actual, es per aiçò que son conservators, d'esquèrra o de dreita.

Quin es lo sistèma politic francés ; es un sistèma eiritièr de l'ancian regime, ambe al mièg una dita Révolution française de 1789/1792 qu'engana son monde, los pòbles de fRança.

 
Recentament en Catalonha, ciutadans (alara qu'èran subjectes del rei) an decidat de far votar la populacion per saber quí èra la famosa «majoritat silenciosa» que l'extremisme de dreita espanhòla lor donava coma una resulta segura sus que el imposava la linha politica jacobina sul modèl francés per Espanha.



Los ciutadans catalans se son près en carga (autonòmes d'esperit politic que son), los ciutadans an fabricat una votacion dins un pichon vilatge, puèi dos, tres, etc. Dinca fargar una votacion granda dins tot lo Principat de Catalonha. Es estat un grand succès qu'a virat sus la planèta coma un exemple de democracia amb participacion ciutadana.



Capborruts, d'unes Bretons an decidat de se prendre en carga coma ciutadan en realitat, de vertat, e an decidat de fargar votacions localas. E donc dimenge passat dins un vilatge una votacion se debanava ; sul pic, los instruments del nacionalisme d'expansion parisenca, los jacobins an sortits las armas de l'informacion ; dimenge, Ouest-France publica un comunicat del partit nacionalista francés Front de Gauche.

Dins l'actualitat recenta, alara que la cauma de la fam del David Grosclaude s'acabava, a l'Elysée lo president François Hollande ne parlava ambe un ministre d'origina bretona que se dèu presentar a las eleccions regionalas de 2015 ; e coma es normal, de «langues régionales» ne parlèran, vist que la promessa socialista -encara un còp- es pas estada tenguda, èra mai prioritat de pensar als Gais e Lesbians pel maridatge per totes/as (nòta personala, que soi d'accòrd ambe aquela egalitat juridica, farà de la chifra d'afar pels avocats), son encara militants del Parti Socialiste francés.

Lo ministre en tornar, sul pic endoctrina lo seu país de Bretanha, pensa sul pic a lançar un escooooop, pel Télégramme, la Carta Europèa de las Lengas ditas «régionales» serà à ratificar... E «o farèm» lèu, «lo president l'a demandat a Christine Taubira»... L'autonomia dels ministres es aquí plan tocada, Christine Taubira a res contra las lengas, l'a jà provat, mas perqué li demandar expressament ? Senon per fabricar un buzz mediatic e rassegurar los militants socialistas qu'an pensat que sol lo PSf n'èra capable, çò qu'es benlèu vertat, vist la seguida.

Sul pic, tanben, lo PCf publica un comunicat favorable a la ratificacion de la Carta ; Les Républicains e UDI son muts per rasons diferentas ; Lo PCf es membre del Front de Gauche, mas sul tèma capita pas de far calar lo caríssim* Jean-Luc ; * pareis qu'i a una factura per la darrièra campanha electorala, qu'es pas una fractura politica.

E coma la premsa parisenca es la majoritat de la premsa en fRança, sul pic, un jornalista francés normal (es de dire nacionalista francés sense o saber) tròba un interlocutor preste de ne parlar, Jean-Luc Mélenchon, non pas Paul Molac, o Christine Taubira, mas lo mai extremista sul subjecte, lo mai extremament contra lo desvolopament normal -a egalitat- de las lengas en public e per totes/as los pòbles qu'i vívon en regions sotmetudas francesas.
Una professora de Montpelhièr, la MarridaJoana (escainom qu'ai pas inventat, se passeja), professora de letras occitanas (lo vèrme nacionalista francés dedins lo sistèma universitari francés, e lo sistèma de formacion occitana), nos explicarà lo contrari, mas concretament avèm una comparason aisida entre Mélenchon-Parti-de-Gauche (lo PdG es membre del Front de Gauche) e Philippot-Front-National-Bleu-Marine, avèm un parallèl PdG=FN sul tèma aquel. Mas dins los mèdias se vei sonque Front de Gauche = contra la ratificacion de la carta europèa, coma s'èra natural d'èstre contra Alemanha e contra aquela carta europèa, dangierosa per la santa République française. Aital lo Psf a una clau per destrusir lo FdG.



Mas lo FdG es tanben un partit contra l'expression dels pòbles de fRança. E pas simplament contra l'expression dins la lenga que vòlon ...



Dins aquel contèxte arriba aquel comunicat del FdG de Bretanha, contra l'expression dels ciutadans d'un pichon vilatge de Bretanha, e donc per extension de totes los vilatges de Bretanha, donc contra la democracia quora es pas manipulada per la partidocracia francesa.



Es de dire que lo Front de Gauche es del costa del Front National, del costat del nacionalisme francés, que coma Napoleon III manipula un referèndum en Savòia e Comtea de Niça en 1860 per annexar aqueles dos territòris vesins, aprèp una intervencion diplomatica de Napoleon III per plaçar la casata de la familha de Savoy al tròne d'Itàlia novèla. Savòia e Comtea de Niça èran pas francés, alara que Algèria vesiá arribar las tropas de l'engana francesa en 1830, lo général Bugeault organizèt los chaples, ailà ; e la guèrra d'Algèria podiá trapar sas basas politicas. Ara, coma Jules Ferry, aquel General francés, de las mans emplenadas de las sangs de las conquèstas republicanas, aurà plaças e charrièras dins sa region d'origina, entre Lemosin e Peirigòrd.



Es pas l'estrangièr qu'es dangierós vist de fRança, es l'ideologia francesa per Euròpa, vist d'Occitània e de totes los continents ; lo dangièr francés es universal, car es l'antidemocracia ontologicament, vist l'istòria politica que los Occitans fabrícan pas, la supòrtan puslèu, nimai la pòdon endoctrinar dins las santas escòlas o universitats de letras occitanas en fRança.

Per clavar, lo tèxte es escrit per un non-regionalista, mercés de notar aquò dedins los caps dels regionalistas d'expansion parisenca, e mercés a els, de far trabalhar los neurònes.

La Razón : lo franquisme viu encara

Segon la dreita espanhòla, pòst franquista, Chávez es un extremista perqué es d'esquèrra, o fabrica una politica etiquetada a esquèrra.
Bon, perqué pas cadun sas incompeténcias dins l'etiquetatge politic ; es una etiqueta donada per un jornal d'opinion dit La Razón, que de rason n'a gaire.
La pròva ?
La seguida, La Razón excriu "Hasta en las cartas de los restaurantes", dinca escriure las cartas de menús en valencian, lo valencian, o catalan de totes a Valéncia, Elx, Alacant !
Soi segur que fau lo torn de la còsta que los restaurants devon aver escrit en anglés, alemand, francés o espanhòl, las cartas dels menús, dins lengas dels toristas del País Valencian, normal non ?
Donc, escriure un menú dins la lenga d'un país de lenga pròpria e mesprezada, segon La Razón, es un «acte d'extremisme», un acte de terrorisme que se gausèm nos diràn que val los atemptats d'ETA !


Ieu, questioni : quí es terrorista ? Los restaurants que fan los menús en lenga locala, e dins totas las lengas qu'an mestièr, o La Razón que val per sos escrits un extremista d'esquèrra.... modèl Chávez !

Es aquel extremisme que fabrica Espanhòls que refúsan de veire las bandièras independentistas e que s'en van dels òtels quora la veson a Andòrra.

Quina idèa estranha ! Se fabricar menú en occitan, valencian (lo catalan de totes a Valéncia), basco, galician, sard, còrse, breton, alsacian, arpitan, flamand en Flandras, creòl dins las Isclas d'Oltra-Mar de la santa republica francesa, en berbèrs a las Canàrias, ... es una idèa estranha car quora aquel mitan politic pensa en lenga de fusta, o fa sense cremar las efigia del generalíssim Franco, mas en los brandir coma exemple de netejament lingüistic, devath l'idèa simplassa : «en España se habla español» (modèl franquista), e sabèm nosautres qu'avèm l'equivalent jacobin : «en France on parle français», puèi en «Itàlia se parlariá l'italian», puèi en «Belgica se parlava lo belge», coma se en «Confédération Helvetique certains parlaient le confederationhelvetiquois» (mantunes «lingüistas» estanusians son a la recèrca, per nos montar un polit article en anglés, sense aver daissat lo burèu universitari d'oltra-atlantic) o dins «l'ex-URSS, on parlait l'ex-URSSien» !

Es clar que lo problèma qu'an aquel tipe de concepte politic, es de pensar subre l'ignorança de la diversitat umana en se basar sus la coneisséncia del sègle XIXen al XXIen ! Es una pensada que considèra un Estat = una lenga, etnisme. Son estupiditats del sègle XIXen, aquelas que faguèron la basa ideologica dels Nazis.

Aquela ideologia avança en recuolar, mas coma nos vòlon enbicar tot en nos far pensar que son idèa d'abans-guarda ?

La question pausada per l'Internauta («per què les cartes dels restaurants no estan en valencià» alara que totes los politicans del Partido Popular se díson valencians e díson far una politica pel valencian, ça díson), la question es çaquela intelligenta : perqué o son pas, los menús en valencian, los qu'el a la costuma de veire ? - per abséncia de politica lingüistica (pro sovent en PV, tot especialament tanben en Occitània), - per ignorança del restaurant sul tèma lingüistic en zòna toristica o pas (perqué un torista li agradariá pas d'aver lo menú en occitan de Tolosa, Bordèu, Niça, Marselha o Avinhon, o catalan de Castelló, Valéncia, Alacant, Elx ?), - per incompeténcia gastronomica e formacion dins las escòlas professionalas mal adaptadas al mercat que respecta pas las diferéncias cosinièras.

E sobre totas aquelas ignoranças, l'extremisme regionalista d'expansion madrilenca, o parisenca, se plaça aisidament.

La Razón trabalha son òrt expansionista espanhòl. 

dissabte, de juny 06, 2015

Manifestacion de Peirigüers

Peirigüers, capdulh de Peirigòrd, pichona vila occitana, manifesta anuèch per l'ensenhament de l'occitan ; cal esperar que, pauc a pauc, totas las pichonas vilas occitanas aguèssen las loras manifestacions per la lenga occitana e pensi que cal programa aiçò de tal biais que fosquèsse permanent. Car lo jacobinisme lingüistic es pas encara crevat !
La manifestacion es un acte politic, car ensenhar l'occitan es un acte politic, coma ensenhar solament lo francés e l'anglés es un acte d'imperialisme lingüistic, coma oblidar d'ensenhar lo latin e lo grec es tanben politic (mas se ne parla dins los mèdias parisencs, e l'occitan ?).

Se una aprèp l'autra, cada vila occitana, cada ciutadanetat occitana fabrica sa manifestacion per la lenga occitana, pauc a pauc, l'agènda dels mèdias (majoritariament parisencs) comprendrà que Mélenchon sul tèma es benlèu pas lo melhor intervenent.

 Èran tres fòtos, pauc abans lo depart de las dètz oras :
 



La manifestacion agropa mai de 200/300 personas e se passejarà dins la vila ; musica e cançons previstas e pancartas en mans. Discorses plan segur, e sobretot visibilitat dins las carrièras de la vila ; France Bleu Peirigòrd anoncia la manifestacion, donc... benlèu qu'entendrèm un quicòm sus France Info, RTL, Europe 1, RMC, BFM TV, TF1, France TV2, France TV3 Paris, Sud Radio, etc.



La manifestacion es partida a l'ora, 10h00. Es una causa que dèu èstre un fenomèn tipicament peirigordin, car pels autres occitans ...

divendres, de juny 05, 2015

"Parachutage jacobin" que s'acabarà mal.



Rapèl istoric, son los jacobins qu'an
decidat la decentralizacion, 1982, ne faguèron un instrument de gestion de
las províncias vençudas, car l'Estat centralista e tots las
administracions d'Estat avián provat totas las loras incapacitats, e
es pas acabat.

Ara, dempuèi 1982, nos an donat lo
poder de causir los elegits en carga d'aquela delegacion de poder
(causa que cal tornar explicar çò sembla als professors de
sciéncias-pòts à Paris). E donc coma es una delegacion de poder,
los elegits son plan forçats de seguir çò que l'Estat vòl, donc
per exemple la fusion de region ; Alsàcia repotega, mas serà
dintrat de fòrça d'Estat jacobin dins la novèla e merdica ALCA.




Uèi un candidat del parachutatge
directe dempuèi lo patridocrata jacobin francés, e de las redaccions
parisencas (acaba de far una virada dins totas las redaccions
parisencas per far campanha dins la region de parachutatge), e
candidat del partit jacobin UMP, devengut Les Républicains,
nos explica : cal arrestar la fusion de las regions. Es de dire, simplisme politic, los socialistas an sistematicament tòrt donc cal èstre contra la fusion, simplàs non ?

Sembla que los candidats
UMP-Les-Républicains son emplenats d'umor politic ! Car se lo poder central èra estat UMP-Les-Républicains, lo verbiatge politic seriá estat bravament diferent. Donc son candidats del sistèma e pas brica per las populacions concernidas, per portar una politica a destinacion de las populacions.




E seriá pas mai simple, quora l'UMP
èra al poder de fargar un Estat francés federal (la reala reforma
que cal), puslèu que de mentir als electors e a las electriças amb promessas que
podrètz pas téner (estant lo sistèma jacobin), e ridiculizar la politica jacobina socialista (que benlèu o amerita tanben, mas pas d'aquesta manièra) ?

En esperar la responsa, vaquí una entrevista sul meteis tèma d'un candidat seriós per la novèla region, seriós, certificat per me ; e coma soi pas tancat, uèlh partesan, se i a d'autres candidats serioses o farai saber ; los candidats del parachute jacobin o seràn jamais, serioses.

passejada reiala made in París by french socialist

Auriái poscut indicar pantalonada republicana, un jorn del rei a Paris, especial Voici ! Voici, una revista setmanaièra qu'a res de comun ambe las pravdas jornalièras coma Le Figaro, Le Monde, L'Opnion, La tribune, Les Échos, La croix, res a veire !

I a realament un filtre numeric entre los Sud d'Euròpa e lo trauc neuronic parisenc, me sembla. L'informacion arriba pas dinca París, i a un real problèma de saber, de coneisséncia, los crums, las particulas finas de las pollucions parisencas, benlèu ?

En visita, lo descendent de Franco, filh legitima del rei que Franco a installat a Madrid, es recebut a París e alavètz, lo personal politic socialista fabrica discorses, posturas politicas ridiculas, que fan creire l'ignorança bruta d'aquel personal politic.
  
1 / Anne Hidalgo, consolessa de París, inaugura una placa en francés per commemorar la resisténcia dels republicans espanhòls en fRança ; perqué pas, es plan, mas o fa en companhiá del descendent politic del generalíssim Franco !

Lo lendoman, l'esperit FIFA, arriba per explicar que lo Qatar es ... un actor privilegiat de la santa capitala parisenca ; es vertat que l'immobilièr li dèu gròs, gròs en matièra de sobre-evaluacion de l'immobilièr parisenc. 
2 / Manolito Valse, dit Manuel Valls sus la carta d'identitat, lo catalan filh de republican, personatge assimilat a las estupiditats jacobinas francesas, aprèp aver felicitat los socialistas catalans d'èstre devengut coma Franco per una «España una y indivisibla» un còp èra a Barcelona, o confirma dins un discors alprèp del novèl jove rei en pantalonada, «inocent rei espanhòl» mas que dèu saber d'ont ven lo seu poder.


Comprenètz perqué se siula dins un estadi a Barcelona per la finala de la copa del Rei, anciana finala de Generalíssim Franco ? Non o comprenètz pas... alara sètz bravament jacobin e pre-franquista.

E lo jornal satiric Le Petit Journal a remarcat sonque un problèma de discors en decalatge dins l'aula del minjat de l'Élysée ! Factor ignorança ? E remarcat que lo Rei parlava francés, dèu plan rire de las estupiditats socialistas de París.


Vomir fRança !

dijous, de juny 04, 2015

Felicitacions a David Grosclaude per las bonas novèlas

Dins la vrespada de ièr, recebiái una imatge de Jean-François Laffont qu'èra plan simbolic del sistèma francés, es jacobin e una androna. Mas o dirai a Joan-Francés Laffont cal pas abandonar l'encontre prefectoral tolzan, cal sortir de l'androna (veire la fòto), vist qu'ara la capitada sembla sancièra, se tot s'enfiala plan coma indicat per mantunes/as dins los moments cauts de la nuèit.


Cal pas abandonar de donar d'explicacions als agents de l'Estat, agent de la gestion jacobina d'Occitània, els, coma jòc de carta, serián autanplan capables de copar lo cap a Montmorency que de desvolopar una politica per la lenga occitana.
 
Mas anuèch es temps de fèsta al Conselh Regional de Bordèu, e sobretot de felicitacions a David Grosclaude.
 
Un aplec de fèsta es previst al Conselh Regional d'Aquitània, a las 16h00 al vrespe. Pensi qu'i serà nombroses los militants de l'occitan e de sa dignitat.

Cal felicitar tanben los autres militants (que vegèri en realitat o en fòto sul net), militants del Partit Occitan d'aver acompanhat David Grosclaude dins aquela batalha.

Una cauma de hami es pas aisida per totes, o totas. Es evident que la responsa a un Estat avuglat pel jacobinisme non podiá èstre qu'aquela, dins la situacion critica que sèm, lo comunicat de Convergéncia Occitana es pro clar sul tèma, e amai es jà un pauc optimista, alara ! Mas avèm la simpatia de la populacion e aiçò val un decret, enfin çaquelà es pas pro.




Vos conselhi ara de legir sancièr lo comunicat del David Grosclaude, en lenga occitana plan segur.
Se podrà pas dire, escriure e contar que l'occitanisme sap pas emplegar los mejans modèrnes de comunicacion e se podrà pas dire que podèm pas far sense los mèdias parisencs de comunicacion, vist que lo boicòt, en una setmana, es estat una realitat de cada jorn, i a sens qu'una redaccion parisenca qu'a gausat (cal emplegat aquel mot encara) escriure, enregistrar o filmar l'eveniment per la lenga occitana, una primièra cauma de la fam en fRança per una lenga, l'occitana.

Ièr jà a 23h, lo «blòg occitan» signalava la fin de la cauma, e lo vírus numeric s'es passejat coma un fuòc en Provença, o coma l'anoncia del 27 de mai darrièr. E sembla que las novèlas occitanas d'anuèit, son sempre bonas e acompanhadas. 

Mas atencion l'Estat francés, fabricat per una administracion centrala e decentralizada, sas universitats, sas escòlas, sos mèdias publics o privats (sempre de propagandas), son sistèma partidocrata, sap organizar l'engana tanben, o cal pas oblidar, es per aiçò que totas las protestacions devon èstre acompanhadas e multiplicadas, a cada moment que la lenga occitana amerita una protestacion comuna, fàcia a un Estat jacobin qu'amerita sempre lo castig perpetual.

E cal felicitar totes los actors politics del sistèma partidocrata que fan lo bon camin cap a la dignitat de l'occitan, enfin !

dimecres, de juny 03, 2015

L'Estat francés se trufa de quí ?

A la question en títol, vos pòdi dire que l'Estat se trufa dels ciutadans d'Aquitània e Miègdia-Pirinèus e dons dels representants elegits, que per assegurar l'argument, son de la mesma color politica que las ministras en plaça.

Mas ara, vòli mandar un messatge politic seriós e imminent (car serà legit sul pic) al president de ma region administrativa francesa, lo gente Martin Malvy (e donc tanben al gente Alain Rousset) : de qué imminent vòl dire.

Dins un comunicat del diluns passat Martin Malvy, ancian jornalista e que sap causir los mots, installa dins lo seu comuncicat lo mot IMMINENT. Èrem diluns 1er de junh 2015, 2015!, diluns passat a 18h00.

Lo lendoman, dins l'actualitat, lo jornal L'Orient Le Jour, emplega tanben aquel mot dins un article per determinar una invasion d'una ciutat de Síria pels jihadistas. Èrem dimarç a las 19h00.
 

Per una astrada qu'espèri IMMINENTA, pensi que las liberacions al Liban serà mai imminenta que la politica lingüistica seriosa per l'occitan.

Donc soi estat cercar la definicion dins un diccionari francés tradusit en occitan per saber çò qu'imminent vòl dire :
Es un emprunt del latin, lenga que vòlon destrusir dins l'ensenhament al collègi, en companhiá de l'occitan (manifestacion imminenta tanben per l'occitan al collègi dissabte 6 de junh 2015 a Peirigüers), imminent p.prés.adj. De immunere «èstre suspendut al-dessús», «amenaçar», [….]
  1. Que se produsirà lèu dins un avenidor aprosmat, dins pauc de temps (en parlar de çò qu'amenaça) → pròxim. Dangièr, perilh imminent , → amenaçant, Sens dangièr, imminent, → sul pic, Rompadura, arrestacion imminenta.
  2. (1821, sense idèa d'amenaça) L'instant imminent de son arribada, «Marius aviá pro pauc viscut encara per saber que ren es pus imminent que l'impossible, e que çò que cal sempre preveire, es l'imprevist» [Hugo, Les Misérables, traduccion pel bilhet]
Contrari : Elonhat, lontanh

«Res es pus imminent que l'impossible» es aiçò que lo jacobinisme explica a Occitània cada jorn ; es pietadós de veire qu'i a elegits (e qu'an votat a l'inanimitat en ...junh 2014!) qu'an la plega-esquina pel jacobinisme aisida, mèstre l'avètz magnifica e imminenta, talament que sabèm pas coma nos fa... diplomaticament, car la color politica es la mesma a París e en regions occitanas ; e se podrà pas dire que la diferéncia de colors politicas frena ! Avèm una pichona memòria istorica.

Se volèm plan indicar que lo sens que se comprendrà dins los neurònas dels elegits en carga de la delegacion de poder del sistèma decentralizat, podèm confirmar que los jihadistas los faràn mai imminent que lo jacobinisme, qu'es puslèu elonhat de la rapiditat que cal per una bona gestion del sistèma centralista francés.


E badini pas, quand legissi aquel comunicat conjunt, editat a Tolosa a 21h00 aquela nuèit del 3 de junh de 2015 (imminent per atudar lo fuòc de l'enràbia occitana), 1 / sabi ara çò qu'imminent vòl dire pels jacobins, 4 a 5 meses adaptats pels Occitans (solament pels Occitans), e donc 2 / soi plan enrabiat per un sistèma que sembla a esperar un an perqué doás ministras legisquèssen lo projecte votat a l'inanimitat pels elegits dels Conselhs Regionals d'Aquitània e Miègdia-Pirinèus, e que lo signèsse, sense quitament donar d'argent pel projecte (es de dire !).

Se volèm una pròva de l'inutilitat del centralisme francés, l'avèm ENCARA de faiçon subtana, aquí. E avèm res demandat !

E per nos fa passar la pillula, al potinga jacobina (cal pas èstre enrabiat, díson mantunes sapients de l'occitanisme plega-esquina, e animators de ràdio que parla bigordan), nos explícan que lo projecte serà mai grand qu'a la debuta, coma se los Conselhs Regionals vesins occitans èran pas pro madurs per o saber solets ! Plan plan... de façon imminenta, modèl Martin Malvy, lo regionalista de l'etapa !

E se en decembre 2015, de façon imminenta, valor jacobinisme francés per l'occitan, votaviàn de manièra imminenta per els ? Que ne pensatz ?

Donc, aprèp aver esperat un an, ambe d'elegits regionals que semblan s'en trufar grandament, cal esperar 4 meses de mai, e aiçò es «imminent» segon Martin Malvy e Alain Rousset.

Lo jacobinisme e los aligats de la delegacion de poder, me fan pietat.

dilluns, de juny 01, 2015

Afar Estat e votacions non respectadas dels CRs

Las relacions entre los CRs e l'Estat jacobin (que pel moment es pas tocat pel burn-out que se sapiguèsse), las realcions son de tipe esclau/mèstre ; aital lo mèstre prepausa un contracte Estat/Region (e lo contengut es mai o mens organizat pels elegits de la decentralizacion, coma delegat elegit dins lo sistèma de la partidocracia francesa) ; quand l'esclau decidís de s'organizar en defòra de las règas administrativas, las causas son complicadas per l'Estat, sense burn-out donc ; aital per aver un institut basco similar a l'Institut demandat per las votacion dels CRs d'Aquitània e Miègdia-Pirinèus junts (per estauviar), la demanda non pòt pas passar sense que pel ministèri de l'interior coma son «violents» los Bascos ! O sabètz car los mèdias franceses vos «infòrman» clarament sul tèma basco, mens sobre la cauma de l'occitan del David Groclaude, elegit totun !

Aquel vrespe la cauma de la hami del David Grosclaude se perseguissiá. Aital la cap de lista EELV a las eleccions regionalas 2015, acompanhèt David Grosclaude dins l'entrada del CR d'Aquitània.
E avètz jà legit que la solidaritat europèa es mai granda que la solidaritat dels autres elegits, quitament de la majoritat dels CRs concernits. E la solidaritat europèa es de multicolor politica, çaquelà.

Pel moment, ai pas vist, cap elegit socialista, ni PRG, ni europèu, venir en solidaritat ... nimai UMP o UDI o MoDem ! E çaquelà tot èra plan previst ambe la signaletica en lenga occitana, oficiala del CR, aquela qu'esperèm en Miègdia-Pirinèus dempuèi .... of ! sabèm pus. Tot èra plan previst per la fòto, per una bona campanha futura.

Dins aquel afar, David Grosclaude, elegit del Conselh Regional, elegit !, aurà degut esperar un an, e una cauma de la hami per legir aquel document del president del CR de Miègdia-Pirinèus, Martin Malvy. Martin Malvy es estat çaquelà ministre (donc coneis plan la complexitat del sistèma jacobin), e sembla que li a calgut una setmana per saber quí, de manièra imminenta, anava signat lo document oficial de l'Estat ;
Donc aqueste vrespe aprèp un encontre ambe lo vice-president del Conselh Regional, Gérard Onesta, e Marin Malvy ajudèt a accelerar l'afar entre Paris la jacobina, e Bordèu-Tolosa qu'esperavan dempuèi un an, alara David Grosclaude nos manda un comunicat cort, un twit, un piulet twitter, que sembla urgent.
Imaginatz, un ciutadan normal que vòl trabalhar ambe aquel bordèl jacobin francés ! Imaginatz ... E pareis que fan reformas ... Lo burn-out sembla pas un problèma jacobin, çaquelà !

Pel moment, e al moment qu'escrivi, la manifestacion de dimècres es mantenguda, vist que Martin Malvy a simplament una delegacion de poder, informat segurament plan, mas veirèm de quina manièra tot aquò se debana al fial de la nuèit e jornada. Es una manifestacion per Tolosa e Marselha.

LICRA : exposicion de Tolosa oblida los Marrans

Dincal 21 de junh, la LICRA prepausa una exposicion a Tolosa, una exposicion dins un luòc public de Tolosa, la capèla dels Carmelita carrièra Peirigòrd.

L'exposicion es estada inaugurada oficialament per la comuna de Tolosa. E sembla que li an pas donat que fautava quicòm a l'exposicion.


E sembla que Tolosa fosquèsse pas pro prèp d'Espanha, e sos elegits tanpauc, per saber qu'en matièra de discriminacion e d'antisemitisme, d'intolerància, de xenofobia, d'exclusion e de caça als josius, Isabel dita la catolica a plan instrumentalizat un Espanha imperialista, contra las religions josiva e musulmana.


Aquela immigracion dels josius, los musulmans son partits pel Magreb occidental, es arribada en Occitània, Baiona, Bordèu, Tolosa, Narbona, Lunèl, Nimes, Avinhon, Sant Remèsi de Provença, Ais-de-Provença … E sembla qu'aquel istòria dels josius d'Al Andalós immigrats forçats per l'integrisme catolic espanhòl fosquèsse pas conegut pels elegits de Tolosa. Nimai per la LICRA de París qu'installa una exposicion, e que respond pas als corrièl de demanda d'informacion, la LICRA vòl damorar en tota preséncia discreta e publica a Tolosa. E al meteis temps, dimenge dins los mèdias parisencs, un centre cultural ebraïc explica, ièr, que vendrà pas sus la plaça del Capitòli pel Fòrum de las Lengas, per fauta de securitat publica.

Es que cal tornar donar l'istòria iberica sancièra a la populacion dels militants de la LICRA ? A prepaus de l'ostracisme catolic contra los josius albergats, puèi, en Occitània, entre Baiona-Bordèu e Sant Remèsi de Provença.

Aquela populacion es plan coneguda devath lo nom de Marranas, los teissons en lenga espanhòla. Èran clavats dins las juderiás en Catalonha e Espanha. Se trapa qu'es l'arquevesque de Sevilla que lança lo «pogrom», 1391 [donc dins los quadres de las datas concernidas per l'exposicion]. Aquò se desvoloparà malastrosament a Còrdova, Tolèda, puèi a València, Lhèida, Barcelona, Palma. D'ara enlà una partida dels josius son convertits al catolicisme, e son sonats los Marrans.

Puèi un sègle pus tard, Isabel la catolica e Ferdinand d'Aragon faràn la caça als Marrans per non pas èstre pro-catolics. Es lo papa Sixte IV que signarà lo document per establir l'inquisicion, en 1480 seràn creat los tribunals de l'inquisicion, sul modèl qu'avèm conegut en Occitània contra los «bons cristians» o catars. Segur que la LICRA dèu conéisser l'inquisitor Pedro de Arbués (canonizat en 1867 ! canonizat...),

E coma los «bons cristians» an fugit en Aragon, per proximitat lingüistica e an ajudat a desvolopar lo reialme cristian de València, los josius Marrans se son installats en Occitània, e an desvolopat lo comèrci. Per exemple, lo chocolat de las ciutats de Baiona, Bordèu, Tolosa, Carcassona, Lunèl, etc. son un element de creacion dels josius locals.

Se lo compte es plan fait e precís, podèm listar 1.430.000 personas (e pauc impòrta las chifras) son estadas expulsadas del reialme de Castilha e d'Aragon, oblidat per una exposicion a Tolosa en 2015 !

Es gròs non ?

Donc cal conselhar la LICRA la revista «Revue des Études Juives» ne parla : xiv 162-183 …. Estonat que fosquèssen oblidat, non ? estonat que los elegits de l'inauguracion sapiguèssen pas aiçò a Tolosa ?