La SACEM discrimina, fRança de sempre.

La SACEM es una organizacion para-etatica que prelève moneda sul mercat de la venda de disc e que ne fabrica la re-distribucion ; es para-etatica en França, es un actor de l’«exception culturelle» que díson ; efectivament son excepcionals en matièra de discriminacion lingüistica, e l’union Europèa se cala, coma lo Parlament Europèu.

Aital recentament an fargat un concors per escriure letras per cançons ; e lo premiat recebrà moneda, plan segur e serà editat ; donc, es interessant.

Donc un amic occitan de Provença qu’escriu cançons, se lança, e questiona la SACEM per ne saber mai, vist que lo concors indica en francés e en creòl. Vaquí la responsa e l’indica per aquel concors.

La crida a candidatura, aprèp lo corrièl, es estat modificat, per mençonar «écriture de chanson en langue française».

Sabèm pas s’es en lenga helvetica o belga o canadenca o monegasque, lo concors es encara constitucional, mas sabèm que la discriminacion lingüistica francesa fonciona bravament contra l’occitan e las 75 autras lengas, sobretot quora una tecnocrata de l’establiment cantador francés s’engana sus la redaccion del concors e que gràcia a un occitan avizat, sapient –e bravament mai que la tecnocrata francesa, la redaccion del concors es estat cambiada.

Çaquelà lo cambiament nòta plan l’ignorança francesa dels tecnocratas de l’«exception culturelle française», amai de pensar que se vòlon los mai duberts del monde de la francofilia, o francofonia.

Donc ambe aquel document avèm tot per exemplar una discriminacion reala e actuala, e française, fauta pus que de trapar l’avocat per portar aquò en justícia parisenca, puèi europèa. E o cal far lèu car las eleccions son prochènas e aquel tipe d’actitud agradarà al FN, ne soi segur :

La SACEM, amic del FN, o podiàn creire dempuèi longtemps, los qu’an sempre promogut la pluralitat lingüistica en França…

La SACEM, amic del sistèma de netejament lingüistic, o sabiàn dempuèi bèl briu.

Plòu a Erevan e solelha a Tolosa

Anuèch, en matinada, s’acaba una ceremonia de commemoracion del primièr genocidi del sègle XXen. Se debanava en 1915, a la debuta del sègle, mas aquel sègle ne veiràs pro d’autres nombroses.

E quand plòu leugièr a Erevan, l’Estat armenian pensa a sa memòria, canoniza los 1,5 milions de mòrt, matat per un Estat que se cercava una rason dins la violéncia, e qu’a trapat dins la violéncia de mantunes pòble turc o kurde, la man per una matança generalizada del pòble cristian armenian ; aquela matança sembla talament a las matanças dels djiadistas d’anuèch. Mas la matança generalizada es un arma sempre emplegada pels Estats novèls, o per un sistèma castica que vòl assetar un poder jove ; ne sabèm quicòm en Occitània, nosauts l’avèm suportat tres vagadas (contra los bons cristians, contra los protestants –2 vagadas- e contra los jasenistas), e sempre l’Estat francés e l’integrisme catolic a pas recebut cap idèa de perdon donat al pòble occitan.

La matança d’una partida de l’umanitat es sempre degut a la cultura de l’ignorança.

De memòria istorica a Tolosa n’avèm fòrça pels autres, gaire per nosautres occitans. E l’ignorança occitana es cultivada pel sistèma francés d’ensenhament, pel sistèma politic, per la societat sindicala, per la pensada de dreita o d’esquèrra francesa, pel regionalisme de la decentrlaizacion, que sempre faidiva la sapiença occitana.

O cal remembrar a Tolosa, a Tolosa solelha mas lo sistèma politic –encara- refusa la memòria de las matanças generalizadas dels Occitans pels poders parisencs e vaticanesc.

Alara la commemoracion armeniana sona per me, coma un rapèl que la violéncia dels poders (Estat, o religioses) son la clau que fan que Occitània es endormida, mas quora se despertarà –evident- que sonarà mal del costat de París.

E son pas las flors portadas a Erevan que faràn que Tolosa portarà sa memòria al nivèl que Erevan pòrta la seuna.

Euroregion e medecina, Òsca !

Montpelhièr es un dels luòcs mondials de desvolopament de la recèrca en medecina, e o es estat dempuèi mai de 10 sègles !

E Barcelona, la filha-capitala d’un Jacme de Montpelhièr, a tanben de las resorgas sul tèma :

Cal felicitar totas las recèrcas que fan avançar la coneisséncia sus l’òme, e notar que las recèrcas se fan dins l’Euroregion occitanò-catalana.

Es pietadós que d’un costat coma de l’autre, las recèrcas son sempre publicadas en anglés, e que l’occitan e lo catalan fosquèsse pas la lenga que los posquèsse ajudar a melhor trabalhar amassa.

Sant Jòrdi, una fèsta del libre, e catalana

La Sant Jòrdi es devenguda una fèsta del libre per la planèta blava a la seguida d’una volontat politica de l’UNESCO.

Per la fèsta aquesta, vos vòli donar las meunas ròsas agenesas :

Es una fèsta pacifica e per la sapiença del monde, legir pòrta una sapiença umana e mata l’ignorança.

Jòrdi es un sant catolic qu’es conegut per èstre venerat en Anglatèrra, amai tanben en Catalonha ; Jòrdi es lo sant patron de Catalonha.

La ròsa es aital associada amb un libre, per far un present a l’aimada. L’UNESCO a pensat que la tradicion catalana podiá èstre universala, es un modèl de pensada que me sembla d’una granda sapiença.

Lo libre meu per la jornada es un libre vièlh :

Es domatge que fosquèsse pas re-editat. Data de las annadas 1995.

Get Britain out EU

Es lo nom d’una campanha que me questiona fòrça sus lo grand interès que podriá portar en donar un vam real a l’Union Europèa, en tornar a la raiça politica de la creacion de l’Union Europèa, mai federala, mens espaci economic.

Sèm en campanha electorala, UKIP ajuda a desvolopar idèa d’aqueste escantilh en Angletèrra, idèa que recebon lo castig en País de Gallas e Escòcia.

Ai legit per vos e comentat lo document que prepausan sul net.

Es un pauc coma se lo Front National dintrava al govern a París, l’expulsion de l’Union Europèa seriá una urgéncia.

Lo General Charles de Gaule aviá rason, avèm perdut 40 ans ambe una Union Europèa que lo R-U èra dedins.

Co-sanguinitat tecnocratica dangierosa

La diplomacia es pastada d’una co-optacion dels quadres de la diplomacia, l’Union Europèa a fabricat una co-optacion generalizada en Euròpa, e donc façonat un biais de pensar la vida dita democratica al cap de la supra-legalitat europèa.

Las entrepresas an pastat una co-optacion dels quadres de la gestion d’entrepresa, ambe l’ajuda del sistèma bancari e dels escambis generalizats e sense barrièras, e donc l’objectiu es d’aver un mercat global, planetari, cap a una legalitat que frena pus l’expansion de monopòl entreprenarial. e lo sistèma educatiu public o privat an ajudat ; La Business School Of Economics de Tolosa per exemple, sonque un pichonet exemple.

Un tractat internacional de mercat assaja d’ajudar a la mondializacion de l’entrepresa ambe l’ajuda de la co-sanguinitat de las tecnocracias economistas. Lo rei d’un còp èra ajudava los amics a bastir un comèrci sul mercat qu’èra l’espaci politic del rei ; se fabriquèt aital las companhiás oltra-mar qu’an fabricat l’esclavagisme o lo «commerce triangulaire» dels esclaus nègres.

Ara lo fenomèn es generalizat, e se dimensiona pus l’esclavitud en foncion de la color de la pèl, nègra o pas, mas en foncion de la capacitat d’aver las informacions (de dintrar a l’escòlas dels Economics), la sapiença per poder manipular o crear son mercat sus l’esquina del consomator, en general inocent consomator qu’es installat per tota la planeta. Mas consomator tanben es inocent de non pas veire la man-òbra generalizada.

Un reportatge d’ARTE explica los dangièrs democratics dels tractats entre Canada e Union Europèa, e l’inocéncia politica dels membres de la Comission (designat per la dreita europèa) dins la negociacion d’un tractat. Se cal remembrar que la Comission es pastada dels lòbis, i a pus mestièr d’èstre fòra dins burèu annèxe, lo lòbi entreprenarial e multinacionalista a son comissari europèu.

Las entrepresas americanas, en l’abséncia d’un Estat federal fòrt, an desvolopat un sistèma juridic que lor dónan una avança per rapòrt als ciutadans que se dèu sistematicament defendre contra un monopòl de las entrepresas que son, mai o mens, un dangièr per la quita vida del ciutadan, per sa sentat primièr, puèi en botar en gàbia quora lo ciutadan respecta pas lo juridic imposar pel sistèma del monopòl de las entrepresas.

Aital CNN explica clarament la consequéncia del sistèma juridic privat de las entrepresas, sistèma que lo reportatge explica naturalement s’imposarà ambe los tractats que la Comission Europèa, inocentassa comission, crei mestrejar  :

E la co-sanguinitat parlarà, sense vergonha, de la nocion de «Freedom» per sa causida de vida economica de las societats umanas. Freedom, lo maine collectiu de la libertat, per etimologia, sense vergonha emplegat dins un sens que fabrica exactament lo contrari pels individús o pels pòbles sotmetuts.

Los EUAN –USA- fan 25% dels presonièrs mondials, e nos vòlon donar leiçon de libertat en Euròpa, la gestion juridista de la societat fabrica una societat del securitanisme, d ela vídeo-susvelhença permanenta, las armas pertot dins la societat (la libertat de matar son vesin, sobretot si es nègre, es de dire diferent de mesclum de la pensada dita normala), lo modèl nòrd-american, que lo tractat internacional signat per la dreita europèa a Brussels nos vòl tanben imposar, non pas per las votacions, mas pel juridic internacional.

La co-sanguinitat de las tecnocracias politicas e entreprenarialas facilita la signatura d’aqueles documents diplomatics pro elonhats de las realitats viscudas pels pòbles, dins los Estats Units de Washington comprès. La sang blava d’abans 1789 a fabricat tanben un problèma pels pòbles d’Euròpa, e migracions massivas, a fabricat tanben la violéncia que seguirà sul continent europèu.

La co-sanguinitat nos explica que d’un costat i a «la libertat», freedom, (tot tipe de libertat, els, donc) e de l’autre lo sistèma sovietic, un sistèma socialista. La co-sanguinitat pensa en nègre e blanc, sense cap nuança politica, nimai economica, perqué las nuanças son fabricadas per las frontièras, las doanas, las legislacions fabricadas pels Parlaments (que, o cal plan dire son pas al nivèl que cal pels pòbles europèus). Se las frontièras en Euròpa an plan mestièr de càder, son pas la circulacion de l’informacion, dels pòbles, la sola causa qu’auriá degut daissat en plaça son los mercats diferenciats.

La co-sanguinitat a fabricat capitalistas que preferíscan pas préner risques, e donc investir oltra-atlantic, ambe lei francesa (per exemple), lei de defiscalizacion, qu’an ajudat l’expatriacion del capital, la finança se ne portèt melhor. La finança mestreja la moneda mondiala, l’€ per exemple ; donc per levar la moneda a la finança, idèa de monedas localas es nascuda ; aquò recòrda lo temps que Cáurs èra una plataforma per escambiar las monedas qu’èran pas del rei, e lo rei n’aviá una tanben.

D’un autre latz, los tracs anti-tractats diplomatics e co-sanguinaris son un pauc coorporatistas (obrieristas alara que concernís tota la societat, del cap de la pichona entrepresa als quadres de totas las administracions, tot gestionari), e explícan pas pro de quina manièra lo camin endralhat pels tractats es un esclavitud acceptada, suportada e fin finala la cultura de la mòrt.

Quí se rebelarà primièr ? La comission participa de la co-sanguinitat, Washington o Moscó tanben, la dreita europèa ajuda la co-sanguinitat dins las entrepresas, quí ? Se vei pauc a pauc, designar encara una ciutadanetat europèa (mai que tot en Alemanha, e Estats germanics), protestar abans que lo tractat arribèsse en foncion, mai aviat que los sistèmas parlamentaris. Mai prèp de las realitats, sembla que los elegits e las elegidas localas se despertèssen :

Mas vist que la co-sanguinitat a pro plan après a manejar las tecnocracias electivas, o vengudas de las eleccions, sol damora lo despertar ciutadan, e l’ataca del sistèma –jà- pel juridic per elevar lo dreit de la co-sanguinitat de nos vendre coma esclaus, o lo fabulós mercat per las entrepresas multinacionalistas (e la nacion es rarament antropologica aquí) o globalisantas, que vívon de la co-sanguinitat dels quadres.

Se trapa qu’es un productor alemand de mèl que pausa problèma als avocats de las multinacionalas ; donc es plan clar que la protestacion serà la sola potenciala, aquela de la basa dels pòbles, totes los pòbles quitament los que son estats negats pels jacobins, los primièrs a nos aver enganat.

Migrants la mòrt o l’explotacion europèa

Lo migrant es estat sempre una variabla per sistèmas politics qu’an pas sabut respondre a la demanda d’un pòble, o de mantunes pòbles (Estat federal o pas) ; l’origina de l’immigracion africana d’auèi es la lista dels Estats africans qu’an pas sabut gerir lo politis, nimai la vida d’una societat dins los cambiaments perpetuals que cal per un monde qu’es sempre novèl ; e lo capitalisme mondializat es pas causa novèla, mas l’incompeténcia longassa de las elitas africanas es una permanença.

Al Senegal, son los accòrds de pesca ambe l’Union Europèa que pausa la fam coma un element consequent qu’a repercucions : l’immigracion cap a Euròpa via lo Malí des-establizat, puèi Líbia destrusida ontologicament.

Al Malí, contrariament a çò que pensa l’inocenta jovença convidada a Canal plus, es un Estat qu’assegura la patz a l’economia del nuclear francés de Niger. E al meteis temps Niger es la clau del nuclear –dit «indépendance nationale» pendent annadas (!). En d’autres mots, se sembla que la casta parisenca –pro nucleara- se trufa dels Malians, de l’Azawad e tanben dels ciutadans del continent europèu.

La Còsta d’Ivòri que s’i nega de veire las consequéncias d’una pensada politica francesa dins lo sistèma politic qu’assaja dempuèi bèl briu de mestrejar la bomba politica… Mas que las aisinas de la pensada francesa son pas adaptadas.

Nigeria que la casta anglofòna a pas sabut crear un Estat federal al nivèl de la creissença de populacion (o auriá puscut jamai far ?), nimai de boum del petròli de la region Sud. La casta angofòna a pas sabut tanben fabricar una gestion apropriada de l’afrontament de las religions, al nòrd musulmans, al sud cristians. A sabut del federalisme sens qu’amagar un problèma creat ambe la guèrra del Niafrà.

Somàlia en se dividir en dos, a fabricat un problèma musulman dins l’Estat reconegut del Sud, al nòrd a fabricat ambe lo comèrci mondial lo piratatge, fenomèn politic qu’èra desapaergut entre 1950 e 1990.

Eritrèia, la creacion de l’Estat sus basa religiosa e d’extremisme politic pòstmaòïsta, a fabricat un drac sus la mar roja. Aquí se trapa lo meteis extremisme que de l’autre costat de la mar, al Iemen dempuèi la fusion dels dos Estats.

Al Sodan del Sud, la creacion de l’Estat cristian, a creat una guèrra civila, qu’ajuda a la fugida dels vesins cap al nòrd. e l’Estat del nòrd a plan vist l’interès qu’aviá de non pas integrar las populacions novèlas de migrants en transportar lo problèma a costat.

Etiopia, pauc a pauc l’arribada de l’Estat dins las piadas del mercat mondial de l’ago-industria, fabrica despoderats de tèrras. E la casta al poder non sap de quina manièra, non pas respectar aquel castig que lor pòrta riquessa, castica.

Notar tanben qu’es l’intervencion dita occidentala qu’a destrusit Líbia, sortir un dictator (segur), puèi se creèt dos sistèmas politics que son pus aisit de destrusir per l’extremisme politic musulman.

Cal notar atanben que l’Africa del Sud qu’èra supausadament, l’Estat que deviá portar règlas africanas pel continent, es devengut un problèma politic en se-meteis pels pòbles qu’i vívon e que i an pensat una tèrra d’arcuelh per migrant.

Çaquelà la manièra de gerir aquel problèma african, es tanben una variabla politica que mesura aital la capacitat de las societats occidentalas (europeanizadas) de poder suportar los defís que seràn de mai en mai nombroses.

Alara, la solucion simplista es aquela d’Austràlia ?

La creacion de camps sembla a la creacion dels «camps de concentration» de la santa republica francesa, en 1938/39 per «albergar los republicans espanhòls» (dinca las annadas 1950!), dangieroses qu’èran aital considerats, «dangieroses» pel sant sistèma République française. Totparier, cal notar que las politicas europèas per assegurar un avenir economic a las populacions d’Africa (operacion blabla o diplomacia europèa), es un fracàs dels gròsses.

Pauc a pauc sèm tornats al meteis sistèma politic mondial, en respectar pas la democracia, la volontat de democracia, la volontat de plan melhor viure de las resorgas de la tèrra, del parçan, concernit. Lo viure al país es un programa politic que la baissa de las frontièras a abandonat, e qu’al contrari a favorizat la descadença de l’economia mondiala.

Car migrar es devengut la sola resorga d’un sistèma politico-financiaro-capitalista que pensa que las frontièras son un problèma per la vida de las entrepresas, e dons las facilitats dels escambis de capital privat (ara) o public (un còp èra).

Quora lo capital èra d’Estat, la migracion èra organizada per la lei (lo comèrci triangular), e los mòrts èran a la mar granda, o sus las còstas d’America, sus las tèrras panadas als autoctònes dits Indians d’America, e que la gestion èra dels blancs forçats a l’immigracion per regimes europèus dictatorials.

La migracion es un individú o un collectiu a genolh sul cròs de l’identitat personala o/e collectiva, sul «viure al país» que se cridava dins las annadas 1970 en Occitània.

Promocion del torisme occitan a Barcelona

Annada aprèp annada, quin argent public desgalhat ; lo CRT fabrica una promocion del torisme occitazn que semblariá melhor a una campanha franquista de promocion del torisme occitan que non pas respondre a las necessitats e demandas del public de Barcelona.

Es vertat que la decentralizacion de 1982 a pas assegurar l’eficacetat economica dels estands toristics a Barcelona. E es vertat que la «reforma» novèla assegurèsse melhor.

Es pietadós de veire que 5 ans aprèp l’eleccion d’un elegit en carga de l’occitan, lo personal del Centre Régional du Ttourisme aguèsse pas encara comprès l’interès de l’occitan. O benlèu que l’administracion de la decentralizacion mestrejèsse tot del politic ?

Cal de manièra sampitèrna renovelar l’informacion d’aquel personal de l’administracion decentralizada : l’occitan es co-oficial a Barcelona dempuèi 2006 ! cal notar qu’en Catalonha (Principat) la sapiença sobre l’occitan es mai grand que dins los rengs de l’administracion a Tolosa.

Es pietadós d’escriure e tornar escriure las meteissas linhas sul subjecte, o cal benlèu pensar qu’un renovelament total del personal del CRT ajudarà a melhor entendre la causa ? Perqué escrivi aquò, car me sembla que lo director actual –e installat dempuèi bèl briu- foncionararà contra totes los arguments portats per desvolopar un marqueting eficaç a Barcelona. Donc es contra l’eficacetat de l’argent public.

Mas quora lo bilingüisme es fortament demandat pel sistèma politic, a Brussels per exemple, lo CRT de Tolosa sap emplegar lo bilingüisme … Donc podèm afortir, que lo personal politic actual es pas pro explicit sus aquel tèma, ni a l’Euroregion (que l’occitan es estat designat coma co-oficial, enfin!), ni dins las regions de Tolosa o/e Montpelhièr.

Occitània al còr, transpòrt de l’electricitat

Occitània es coneguda coma estent al centre potencial d’una logistica europèa, l’oèst Euròpa. per mantunes subjectes : aiga, nuclear, agro-industria, aerian, rotlièr, ferroviari, etc. Ara podèm confirmar tanben lo fialat de l’electricitat europèa, e se parla jamai d’enterrament de las linhas.

Aital tot çò que se debana en Espanha deuriá interessar la premsa de Bordèu, Tolosa, Perpinyà e Montpelhièr. Jà la MAT del costat de Catalonha del nòrd (Perpinyà e reire-país, Girona e Figueres) vos auriá jà poscut questionar.

Se parla de problèma de linhas tanben en Iparralde, e la resisténcia es jà pro presenta. S’esperava pas una resisténcia occitana, un programa de France Culture a poscut ne fa la presentacion clara.

Ailà son a combatre un transformator d’electricitat, per ligar las produccions d’Avairon al fialat europèu de l’enèrgia que se pòdon pas consomar localament, en Occitània, per fauta de politica industriala balançada e occitana, d’autonomia politica.

Lo programa explica plan de quina manièra una lei francesa (encara) es emplegada per : 1 / èstre en accòrd ambe las leis mondialas de balanç de las pollucions de las entrepresas (per las far mai verdas que son jamai estadas) – se parla de borsa a la pollucion (mas i son tanben d’autres fenomèns economics desfavorablas a la vida localament, al viure al país), e 2 / per agradar a l’aficatge politic de las entrepresas dins la politica d’aficatge de la partidocracia francesa sul tèma de l’«ecologia responsabla», se parla rarament de «pollucion responsabla» (!). Tot es aital pauc mestrejat pels paures militants dels partits franceses (maiquetot lo sols presents en Occitània), partits que son sempre manipulats sul subjecte.

Donc la guèrra contra un transformator en Roergue, dins un pichonet vilatge, se trapa èstre encara un còp al còrs de las resultas de las magolhas europèas dels grands gropes industrials, o man-òbras per servar l’economia dins las meteissas mans. Se parla jamai de politica adaptada a las populacions e las capacitats dels «territoires», levat dins los polits discorses d’aficatge (@CarolDelga recentament un 4 d’abrial de 2015).

Dins un programa precedent (dissabte 18/04/2015), France Culture, “magazine de la rédaction”, explica que la BCE, es la Banca de la Corrupcion Europèa, sobretot dins la situacion grèca. E que tot lo sistèma politic o sap plan … Pensatz qu’es diferent per d’autres parçans de l’Union Europèa e especialament per las regions* sempre desfavorizadas ? (* es complicat d’emplegar un mot digne, per aquelas designacions).

Se los sordats de la ciutadanetat en Roergue o sabon pas, lor cal explicar : la politica espanhòla (PP e PSOE) es actualament installada dins los comitats de direccion de las grandas companhiás de distribucion de l’electricitat e del gaz en Espanha, e pas sonque (car i a centralizacion de asl activitat d’Estat). Aital la lei espanhòla favoriza aquelas entrepresas especialas ; de quina manièra ? Es aisit ; basta per exemple, a un productor d’electricitat de li interdire de consomar l’electricitat produsida sus l’ostal (fotovoltaïc), o dins lo prat (eolian). E donc que la reparticion devendrà una obligacion, e l’installacion alternaciva e localizanta serà frenada ; per consequéncia generalizada, la dictribucion e la logistica per l’electricitat renduda obligatòria. La tecnica es diferenta per frenar l’autoconsomacion en França, mas la consequéncia es similara ; tot afavoriza los gropes de la casta al poder.

Qui a la Comission Europèa es estat en carga de la comission enèrgia, un membre del PP qu’a ligam de familha ambe la casta qu’a mestièr de la logistica per l’electricitat. Es clar que l’enèrgia serà un element clar per establir la democracia sus la planeta, jà o es, mas o veirèm mai clar.

Donc, un pichon transformator electric de Roergue (Centre d’Occitània) es devengut aital un pauc coma lo projecte de panar l’aiga de Ròse per lo portar a Barcelona, un objecte de la manipulacion d’una casta que vòl viure suls territòris, mas sense tocar la realitat dels territòris e lo famós Viure al País que sabèm istoric en Occitània dempuèi las annadas 1970.

Aquel mercat dona aital la pròva que al cap de l’Union Europèa son pas los representants dels pòbles (l’occitan ne parlèm pas), mas son representats grandament los lòbis dels industrials del mercat dit comun.

Lo pichonèl transformator de Sant Victor en Roergue ne devendrà lo simbòl, simbòl de la resisténcia per la dignitat dels pòbles europèus ?

Cristanofobia musulmana: 12 mòrts a mar

L’actualitat pòrta una pròva, e aquò non pòt aver concequéncias politicas ?

I a pas sonque los extremistas que son dangieroses pels Cristians, quitament qui l’amarum de la traversada de la Mar Miègterranèa, los Musulmans devenon dangieroses pels Cristians. Los Musulmans –que podrián pensar en precaucion politica granda e potingar totes los migrants pauc impòrta la religion- son quitament dangieroses pels vesins cristians.

Jà entendi, los crits d’orfèa que me van tractar d’islamofòbes, mas l’afar me sembla pro clara, o alara montada de tota peça pels Cristians de la barca qu’an mancat perdre la vida perqué èran cristians (pòdi pas èstre accusat de vóler matat ni los cristians, ni los musulmans, ni los josius, mas considèri que las religions son un dangièr per l’umanitat, totas las religions). E i aurà benlèu la teoria del complòt que se bastirà dins los gropusculs d’extrèma-esquèrrao d’extrèma-dreita, per non pas entendre Israël (que crida contra los Palestinians de la banda de Gaza), o las reaccions europèas de mantunes cristians quand devon costejar musulmans (faràn pas qu’un grope, per simplisme segur), integristas o pas.

L’informacion arriba de L’Orient Le Jour qu’an la costuma de costejar los musulmans (segur que fan un grope unic), integristas o pas, arriba aviat e en lenga francesa. Me remembrarai una conversacion ambe un curat de l’Institut Catolic de Tolosa, un curat de Liban, sus aquel tèma ; e sabi que dempuèi 7 ans (aquò farà), mon opinion  sul tèma a variat, e l’actualitat ajuda per un cambiament que me fan pensar que lo problèma educatiu dels musulmans (en global, e se vei dins la jovença musulmana), es grèu, e en causa la religion musulmana ensenhada dins las mosquèas.

L’informacion arriba tanben de la RAI, en lenga italiana :

E sembla que l’afar desrenga fòrça los mèdias parisencs que, dins lo concensús de la planpensança costumièra, per exemple l’informacion per non far paur a PEGIDA, es absenta de l’informatiu de ARTE a 19h45, o tanben, lor agrada de far parlar dels actes d’islamofobia, e de las associacions qu’an format aquela jovença que fracassa per educacion de la comunautat musulmana, mas pas a costat de l’actualitat aquela …

Aprèp lo problèma se pausa de quina manièra las frontièras intèrnas a l’Union Europèa auràn pauc a pauc d’èstre gardada ; la guarda de la frontièra ajuda lo Reialme Unit e pausa problèma a Calais ; lo problèma es grèu, un Polonés a matat una pichona filha alara qu’èra supausat èstre interdit de territòri francés.

Los dos afars junts fan paur a diverses nivèls.

- Pauc a pauc, la guèrra contra los musulmans integristas risca de pujar a un autre nivèl social, e l’institut de l’islamofobia se deuriá realament pausar la question de 30 ans de mòllahs mals educats dedins las mosquèas de França.

- Mantunes partits politics per rasons politicians faràn saber qu’aiçò ajuda los lors agumentaris anti-musulmans, e se parla pus ara d’extremisme religiós aquí, mas de causir quí a lo dreit de vida sus aquesta planeta, musulmans o cristians, musulmans o josius, bodistas o cristians, musulmans o bodistas.

- Schengen es un problèma grèu sus la planeta que sèm a suportar ara, ambe las guèrras que se debanan de l’autre costat de la Mar Miègterranèa.

- Lo tractament de l’informacion es devengut un espòrt de combat politic, que los mèdias inocents sul problèma, faràn créisser l’onda de l’òdi e l’asirança contra los musulmans, en practicar una ierarquizacion de l’actualitat en foncion del tipe de musulman, o en foncion de l’actualitat que prejudica pas a la planpensança jornalistica.

- De quina manièra, ni Itàlia, ni Espanha, ni l’Union Europèa son al nivèl politic e securitari per l’onda de migracion qu’arriba del monde arabe en guèrra sancièra ?

Qui gausarà dins l’Union Europèa d’interdire l’arribada de la cristianofobia generalizada dels musulmans recentament immigrats, e fecondar los autres o los convertits, per tornar far la guèrra en Síria, Nòrd-Iraq o Yemen, o Eritrèa, o Sodan, o Líbia ?

Qui gausarà pausar un problèma del contra-ròtle de las frontièras pels Estats europèus que pauc a pauc prenon la via contrària a la convivéncia de l’Euròpa occidentala, fins ara ? Se comprendrà melhor que l’extremisme pujèsse en Ongria, que lo laxisme liberal pausèsse problèma en Polònia, que la migracion dels Ròms, cap a l’Oèst, es fomentada pel racisme romanés, etc.

De quina manièra l’Union Europèa s’arriba pauc a pauc a l’autodestrusicion ?

-°-

Un pauc de geografia nos farà de ben

L’extrèma-dreita francesa li agrada d’explicar qu’i a una expansion de las seunas idèas, ambe la creacion de gropusculs sonada Dissidence française, quora lo poder es d’esquèrra en França, sempre a-n aquel moment plan segur. La dissidéncia es grandament virulenta quora lo govèrn es d’esquèrra. Las vièlhas garolhas politicas francesas son permanentas al filas dels sègles franceses.

Gaitatz donc aquela mapa, publicada sul net e qu’amerita pas de trapar un ligam per los visitar.

Podèm notar la concentracion dins las region Peitieu-Charenta, Normandia, Francha-Comtea, Parisenca (que sembla normal vist que son al focal del regionalisme d’expansion parisenca), un pauc en Savòia (Arpitania) prèp de la frontièra de Ginèbra, mai tanben sus las linhas de camins de fèrre o autorota los mai frequentats.

I a tanben lo trauc juridic francés de Bordèu, installacion pichona en Bearn, dins lo Lengadòc de la corsa camarguesa, e a Niça la còsta dels vièlhs parisencs en pension administrativa francesa.

Es alara utile de remembrar l’enquèsta francesa sus las lengas parladas dedins lo seu territòri, al moment que Jules Ferry, en contra Joan Jaurès, pensava que pausava un problèma per l’educacion d’o far dins una lenga que fosquèsse pas aquela de l’Acadèmia, es de dire del rei.

Plan evidentament, l’enquèsta es pas seriosa (jamai seriós quora se parla de lenga dedins l’Éducation dita Nationale), oblida de generalizar l’enquèsta, oblida de qualificar las responsas ; l’enquèsta aviá sonque per ròtle de destrusir las lengas e s’assajar de veire ont caliá fargar una politica apropriada, e donc diferenciada (causa que vòlon pas far per reviscolar aquelas lengas, ara).

Mas l’enquèsta dona donc una mapa imparciala de las  populacions que son estadas castigadas – pendent una alfabetizacion qu’a, per nacionalisme parisenc d’expansion, confondut alfabetizacion e francizacion.

Se fasèm la comparason de las mapas, vesèm qu’aquel tipe d’educacion a sonque servit a desvolopar l’extrèma-dreita dins las zònas ont i a aps agut d’enquèsta, perqué lo nacionalisme d’expansion parisenca, es un nacionalisme etnic, pels «français de souche» que ara vòlon parlar anglés, e que la ministra socialista ajuda plan en destrusir las estructuras lingüisticas que fonciona contra lo netejament lingüistic francés.

Se cal remembrar tanben ont son las «grandes fermes», aquela directament de gestion del rei dels Parisencs expansionistas. La mapa reiala de 1732, ajuda :

En verd, avètz las tèrras o províncias repudadas estrangièras. En violet, las futuras tèrras o províncias que seràn reputadas estrangièras, mas conquestadas enfin !

Dignitat del feminisme occitan d’anuèch ?

#feminism #féminisme #Occitània #Occitan Après lo collòqui del 4 d'abrial, la sola causa que mantunas feministas occitanas e tolzanas an tropat per criticar l'organizacion es la fauta de femna dins lo personal politic francés que fabrica una gestion decentralizada d'Occitània.

Remarca : sus l’empont, es estat lo personal politic de la gestion francesa d’Occitània qu’es estat convidat ; e es pas la fauta dels militants occitans s’i a gaire qu’òmes ! Alara la guèrra de farlabica installada per una professora de Tolosa me crida …. una enveja de li dire : calma-te sètz pas al nivèl politic que cal.

L’intervencion d’una professora d’universitat (que se presenta a las eleccions, e qu’es plan) a lançat l’afar, sa presa de paraula dedins lo collòqui del 4 d’abrial l’a ajudat a escriure aquelas linhas per aver de son, plorar coma una vit podada, me sembla pas la bona tecnica per se far entendre dins un ceucle de militants :

Apondon 1 : la letra-peticion es en lenga francesa, segurament per èstre melhor entendut de totes e totas (soi capable de me plaçar al nivèl intellectual de l’intervencion del 4 d’abrial, tanben).

Apondon 2 : farai pas tanpauc un apondon sus la territorializacion de la critica, es un modèl politic que me sembla pro francés dedins lo cap de la redactriça.

Ieu m’agrada de veire la realitat :

- Pôle Emploi, 85 % de femnas ; aquò se verifica aviat quora se va sul mercat de l’emplec e quora l’empelc es pas securizat coma una professora d’universitat o de licèu.

- Agéncia immobiliària, 70% de femnas (e podrai listar comerci que son près sonque per femna e que d’òme i podrián èstre tanben)

- universitat e professorat, majoritat de femnas, e aiçò pausa un grèu problèma d’autoritat dedins las classas e per la potencialitat de reforma, reforma indispensabla.

- secretariat de las collectivitats territorialas e entrepresas, 90 % de femnas, aquò tòca quasiment al Bore-Out. Dins las formacions en creacion d’entrepresas son tanben monopolizat per òme, e cada formator explica que fauta femnas. M’agradariá de veire professora d’universitat crear son entrepresa, especialament las de Tolosa.

- espital e sentat publica, tòca al 95 % ; e soi segur qu’a la CPAM i a femnas al cap de l’establiment public e que la gestion es parisenca, centralista contrariament a Alsàcia-Mosella qu’i dèu aver femnas segurament.

E la lista podrà èstre perlongada ; se cal demandar perqué i a pas mai de femnas dins los sectors coma la creacion d’entrepresas, coma la recèrca, coma l’inconegut en general dins las sciéncias … Bon per l’armada es una causida que pauc a pauc cámbia.

Se lo feminisme occitan se vòl utile, li cal criticar primièr lo sistèma masclista francés que prepausa un sistèma de gestion que concentra las femnas ont i a pas de poder.

Per las femnas que son a preparar una responsa al bilhet, vos pòdi ensenhar qu’en 1991, èra plan complicat de trobar femnas per las botar sus una lista, e çaquelà (èri candidat), èri candidat a la paritat sense la lei francesa !

Ieu, soi a l’espèr de veire l’organizacion de «feminisme occitan» prepausar un collòqui (a Montpelhièr per exemple) sus la gestion masclista de França en Occitània ; pel moment los militants occitans –que son pas masclistas- fan çò que pòdon ambe las femnas occitanas que vòlon plan defendre la lenga occitana e lo país. Mas al mens cal pas èstre ipocritas e femnas, un pauc de dignitat, fauta sovent en politica !

Ieu m’agrada de veire femnas ont ne fauta, e òmes ont ne fauta, mas dins las criticas me sembla que, per las femnas, lor cal ajustar melhor la direccion politica d’aquelas.

Jòcs Olimpics a París, perqué non.

Vaquí una pichona rason, ontologic a las federacions francesas d’espòrts.

#‎Marcafrança‬ = racisme ontologic e arrogança de superioritat que se reberta dins las federacions esportivas ; es la rason perqué cal pas los jòcs olimpics a París, senon n'anèm flestar.

"Dans la vie, il y a deux choses que je déteste par-dessus tout : les Corses et le chou-fleur. Je trouve ce légume particulièrement affreux au goût, quant aux Corses, ils me font vomir. Pour certains c’est les Roumains, pour moi c’est les Corses." Frederic Thiriez, pdt de la federacion francesa del fótbol demissionari.

“Dins la vida, ia causas que detesti per amont del tot : los Còrses e lo caulet. trapi aquela verdura particularament afrosa pel gost, per çò que tòca als Còrses, es vomitiu. Per mantunes son los Romaneses, per me, es los Còrses.” Frederic Thiriez, ancian pdt de la federacion francesa de fótbol, demissionari.

E coma es demisionari, sembla que la federacion es neta sus aquel tèma ; òr, cal plan dire qu’es estat elegit abans per aquesta federacion ; ieu oblidi pas München 1936…

L’Estat francés amerita pas de recebre competicions internacionala, cap competicion, ges.

Quora se sap que lo caulet es una especialitat alsaciana e que lo sabèm tanben pro plan cosinar en Occitània… Se podrà questionar sus la capacitat d’aquel personatge de non pas sonque viure dins las 5 bòrdas reialas ancianas, «cinq grosses fermes», sus la mapa de 1732.

Sabi pas çò que cal pensar de l’arrogança francesa, mas sembla que puja al mesme nivèl que la pujada de l’expansionisme parisenc, e del seu regionalisme francilian, o quitament de l’assimilacion politica de la sotmission a-n aquesta idèa mediatizada, assimilada pels pòbles sotmetuts.

L’arribada dels jòcs olimpics agreujarà la causa, donc :

Es una urgéncia de far saber al pus naut nivèl internacional.

Amb aquel bilhet, avèm una rason essenciala de dignitat epr l’umanitat, e per la borsa de cada ciutadan d’Occitània, qu’es sempre aleugerida pels las errors nacionalistas francesas.

Car la pensada politica es la pensada d’un regionalisme que pensa dins l’espaci de las «cinq grosses fermes» de l’ancian regime reial, una dictatura borbonica. Sa definicion de «nation» es fabricada per non pas destrusir aquel espaci de pensada per un pòble conquestaire, e matador dels autres pòbles, per las armas, per imposicion lingüistica, en emplegar lo papisme e l’integrisme religiós, o simplament per l’arrogança parisenca en vacanças en Occitània (veire bilhet següent).

Espèri que París ganha, espèri que las regions occitanas (Granda Occitània de La Rochelle a Evian, es de dire las «provinces réputées étrangères») non pagaràn per aiçò, al mens !

-°-