arcuèlh

divendres, de febrer 17, 2017

migracion de campanha electorala o campolejada dins las colonias

Sembla que lo Guit Encadenat se fosquèsse enganat la setmana passada, sempre sobre l'afar François Fillon and Family ; anuèch, aquela setmana santa de campanha republicana 2017, lo setmanièr guiteran dona una frasa del Fi(ll)on, àngel legal republiCAN, la crèma de la Sarthe encastelada : « j'y suis j'y reste, en plus, je postule au prix Nobel de la paie »  Lo guit s'engana, es faus, es manipulat subjecte del complòt antidemocratic vengut de Rússia contra la santa dreita bonapartista francesa, lo Fi(ll)on es un animal politic que se passaja, fòra Sarthe, coma tot jacobin en campanha electorala, la « santa republica es(dita) democratica » e genta ; fau encontrar, fau passejar en campanha, dins la Sarthe ( the hard of republican Gauloiserie ) e encara mai luènh del castèl generosament crompat ambe l'activitat fictiva finançat per la fiscalitat de totes los ciutadans legalament inocents e sotmetuts de fRança, continentala o d'oltra-mar.

Lo jacobinisme es un pauc coma un CAN, un gos, un chen, que adoptat, dintra dins lo jardin, e alara se passeja dins lo jardin en escapar un pauc d'aiga, levar la pata de can, al entorn, sobre las family-parets e / o lo lindal de l'ostalàs, las flors o los troncs de las sorgas francesas vertadièra, per préner possession republicana de l'espaci novèl.  Mas lo can, gos o chen imposarà jamai sa lenga, un pauc son lengatge al novèl domicili, benlèu un pauc la seuna escolarizacion o l'alfabetizacion de la populacion (la family), imposarà son lengatge jamai sa lenga, e daissarà lo mèstre d'ostal ambe frontièras, de platussar, de charrar sa lenga academica entre els, e per l'ensenhar las novèlas manièras bonas pel can dins lo novèl espaci politic seu.
Sèm en campolejada o migracion dins la campanha electorala francesa. Sèm en províncias, passejadas per las colonias e veire las populacions sotmetudas, al mòde l'ancian regime quand lo rei se passejava.
La pensada francesa es coloniala ; van en visita cada quatre ans en gropetons e nos fan creire « veire LO pòble » en vistalhar los departaments, environats per garda de còrs, elegits e elegidas, militants inocents e sotmetuts ontologicament. Alara la premsa, escrita o pas, jòga a « lo candidat encontra LO pòble », clar coma per la glèisa catolica i a  UN pòble republican.

De quina manièra « lo » pòble es determinat ? Avèm la CAMPOLEJADA e los motons per aplaudir.

La confession e confusion entre lo pòble antropologic e lo pòble juridic es lo sistèma tòrt, lo real REPUBLI-can français.

Mas lo jòc jacobin contunha, e los mèdias i son l'aisina de difusion de la manièra, gormandisa de Nadal per nos explicar la pluralitat republicana, 13 desèrts o 99 despartaments sucrats per subvencions (ambe la moneda de la fiscalitat de totes).

La pensada francesa pompa la fiscalitat e « generosament » o pas, clienteliza las subvencions pel « desvolopament ». Los mèdias fan romantisme, e lor agrada las províncias per fargar polida imatges de cada jorn de la manipulacion centralizada.

Pendent la campanha presidenciala (estranha campanha mediatica e de terrenh), la camèra es gaire luènh, cada television vòl mòstrar sa servitud devenguda volontària ; s'en va passejar dins lo quite Oltra-mar car lo candidat s'i passeja, es exotic ; lo tapís roge alendat los ajuda a melhorar la fotogeneïtat de la campolejada ; Bonaparte a pas jamai fait melhor.

Un còp cada cinc ans, la casta se filma en província, se passeja Jeanne d'Arc, o Louis XIV, o Jules Ferry, o Ernest Renan, dins las tèrras elonhadas e valorizadas per una magnifica sotmission republiCANhA, e las florissentas subvencions qu'an davalat pel « ben del pòble », segur.

E la Réunion es una iscla que prepausa una sotmission que fabrica una granda falhida en matièra economica ; i a qu'a gaitar Maurice a costat per entendre e comprendre que fRança es pas la panacèa, bona solucion politica e economica per aquela iscla d'Ocian Indian, es de la falhida d'una casta parisenca, aquel que viu en Sarthe o a l'Oèst de Paris.

La pensada coloniala passa per aquela vièlha iscla borbona, vièlha idèa ; la populacion de la Réunion es una resorga per la repopulacion jacobina organizada en Lemosin. Aital lo gaulista Debré a deportat dins las annadas setanta una populacion de joves cap al Lemosin ; lo capital del jacobinisme es la migracion forçada de las populacions. Quand se sap coma lo sistèma, de 1830 a 1930 a agut mestièr d'obrièrs sotmetuts de Lemosin, Auvernhe o d'Occitània en general, cap a la santa capitala, s'acaba per entendre quina es l'ideologia de la casta parisenca ; sèm coma pel regime d'apartheid d'Africa del Sud, una populacion-K de tèrras de conquèsta que se podrà mudar al plaser del rei-president, de sa casta que viu sul mercat-Estat-nacion, e de las entrepresas del quite mercat ; sèm d'esclaus sonats ciutadans (que de temps en temps vòtan) que sabèm pas nos realament gaitar ; mas sèm utiles per la perseguida del sistèma politic expansionista jacobin (un renovelament del sistèma reial de l'ancian regime borbonic) ; lo sistèma se farà clar quora nos explicaràn los « bien-faits » de la colonizacion, Oltra-mar o Occitània.

Car lo colonialisme es un autre biais de refusar a las populacions de pensar a la politica sense un jacobin dins l'aula del debat.

En diplomacia fRança es similar qu'a l'interior. La planèta o sap pas pron clarament. Fishte l'a escrit en Alemanha quora las tropas bonapartistas son arribadas a Berlin.

dimecres, de febrer 15, 2017

Tolosa : la dròga es lo costat privat de la dimenjada

Dins una societat de l'ignorança, l'activitat de l'illegal moralista es amagada, e la carga de la polícia (que fins finala i podrà jamai arribar qu'en causir lo public que deurà suportar lo castig, los paures) ; aital la distribucion tolzana de podra blanca, de la droga, se farà viva cada divendres de ser a partir de 20h a Tolosa ; la populacion que fabrica la ditribucion es de totas las versions etnicas ; pas sonque los beurs de banlega, coma o vòl far creire la polícia, o los gendarmes qu'an abandonat de susvelhar los trafics de drògas en monde rural occitan (son talament monbroses!), e las casernas talament elonhadas dels luòcs de trafics. Dins una societat moralista francesa (modèl santetat catolica) que refusa d'i pensar, la legalizacion de la dròga blanca seriá una solucion.


Dins la populacion politica la dròga es tanben lo tabó ; n'en vòlon pas entendre parlar que devath la vision policiària. Puèi la classa politica pensa que lo sistèma orwell de susvelhença de la populacion cambiarà l'afar ; nos fau rire ? (o legit lo bilhet sul tèma de la susvelhença lançat per la municipalitat Orwell de Tolosa, Les Républicains-UDI-MoDem).

Per la premsa es un pauc parier, son sempre legitimistas e l'accion d'informacion sul tèma es nulla : mas quí los frenan ?

Per las classas universitàrias, lo tabó es similar a la casta borgesa que refusa de veire qu'es ela la basa del mercat tolzan.

Dins l'Estat espanhòl la dròga se podrà produsir de manièra privada, causa que fabrica una migracion tolzana regulara cap a Barcelona (per los qu'an lo mens d'imaginacion), Girona (soi estat shiulat un jorn que prenguèri lo bus per anar a Barcelona, en francés per un Marrocan, vendiá de la blanca), Figueres, Tarragona o Zaragossa, Bilbo, Donostia, Huesca, Lhèida, etc. Lo Marròc, grand productor d'agrumas, es lo principal productor per Occitània de la dròga blanca, e travèrsa Espanha ... (sembla tranquillament dinca la frontièra franco-espanhòla del tractat dels Pirinèus).

Dins l'Esta francés, l'illegalitat de la produccion, de la consomacion e de la distribucion de dròga aumenta l'activitat de la polícia, encombra la justícia, un encombrament clar en moment que benlèu i auriá d'autres problèmas de tractar ; e los incidents de societat, crimis de tot escamtilh, enboca los burèus de la polícia, e que aital fauta de mejan e agrementa lo programa de l'extrèma-dreita francesa en demandar mai de mejan.

E parli pas de las criminala consequéncias dins los Estats elonhats, e basicament luòc de produccion a mendre còst, e grands problèmas logistics que fabrícan una màfia coma las màfias istoricas qu'avèm agut a Marselha pendent tot lo XIXen sègle.

Dinca ont s'arrestarà l'ipocrisia sul tèma ?

Dins mantunes Etats nòrd-americans, la ditribucion e produccion de dròga blanca es oficiala e taxada, e emplena las resorgas dels Estats. I a d'autras solucions europèas sul tèma...

dimarts, de febrer 14, 2017

Visita de "Toulouse l'occitane"

Dins lo pichon libret de l'ofici de torisme de Tolosa ai descobèrt una convidacion agradiva, aquò farà mai de dètz ans que l'esperavi ; l'engatjament de l'Ofici municipal del torisme d'integrar l'occitan dins la presentacion de la vila mondina ; es un pauc una susprèsa del primtemps 2017. Ambe totes los candidats a la licéncia d'occitan èra estonent de non pas aver aquí d'especialista (perqué es pas una coneisséncia generalizada e normala a Tolosa al XXIen sègle ; lo netejament cultural contunha en fRança).


















Evidentament fau positivar, es una avançada, mas quina avançada ; una pichoneta piada dins la coneisséncia granda que fauta dins lo monde tot de l'ensnehament a Tolosa (de las escòlas dinca l'universitat) ; es una visita qu'es conselhada als Occitanistas per assegurar la perseguida ... Sembla una visita de comunautarisme lingüistic occitan ; perqué los Occitanistas i deurián anar ; per ne saber mai que los ciutadans a quí lo sistèma educatiu jacobin generaliza pas l'ensenhament dels sabers occitans sus la vila de Tolosa ? E los sabers occitans son pas simplament lingüistics, i a tanben de totas las sicéncias umanistas, religiosas e bravament mai.

Fau pôsitivar, e esperar que din las visitas normala, s'informarà los toristas rus (que li agradar l'annexion de Crimèa coma Niça es estada annexada per Napoleon III), lo torista espanhòl que refusa lo referèndum a Catalonha (e donc una certana vision franquista de la "democracia"), lo torista escocés que regreda de non pus poder damorar dins l'Union Europèa que fabrica AIRBUS a Tolosa, lo torista chinés (mandarin o cantonés) que refusa lo dreit a l'autonomia pel Tibet o la minoritat mongòla al nòrd de la famosa paret "que se vei d ela luna", o del torista indonesian que refusa de considerar las minoritats dins lo seu Estat pluri-etnic, etc.... car aquela vision occitana de Tolosa es politicament incorrecta per una certana manièra de fabricar una visita de torista mondializat ; perqué ? Es clar que lo torista li agrada pas d'èstre bolegat dins las seunas certituds politicas.

"Toulouse, l'occitane" es aquí una certitud, la lenga francesa es la lenga constitucionala, en linha 2 de la constitucion, lo tèxte santa e republican, e l'administracion de l'Estat jacobin francés a mestièr d'una lei per emplegar l'occitan ; son legitimistas coma la casta nobilièra de l'abans 1789.

Sabi qu'es previst per 2018, una annada per promòure l'occitan a Tolosa ; veire l'entrevista de Jean-Michel Lattes sus aquel meteis blòg. Lo pichonet premièr elegit de la vila fabrica çò que pòt, mas en fàcia i a un sistèma politic jacobin e son administracion que trabalha mai sovent la neteja istorica e lingüistica per assegurar una « France de pure souche gauloise à Toulouse », e los mejans son bravament mai bèls, pus grands per imposar l'imperialisme de la pensada francesa que non pas préner l'istòria politica occitana per la portar a l'universal. 

Aqueles cambiaments de pluralitat dins la pensada a Tolosa, se faràn pas sense un terratremol politic. fau esperar que los toristas concernits per la visita, sauràn pausar questions que faràn evoluar o capvirar lo mamot jacobin. Mas los toristas son devenguts tanben diplomats ... alara ?!?! veirèm.

Es que fau èstre dins la convivéncia e lo paratge ambe los qu'an lo poder de la neteja de la sapiença occitana ? Fau esperar encara longtemps per aver aquela sapiença universala e occitana difusada per totes los ciutadans, sense cap d'excepcion, migrants o/e toristas comprèses ?

dilluns, de febrer 13, 2017

Radio France : Quand l'ignorança s'afica dins los mèdias

Coma ai passat 50 ans, vesi melhor las ignoranças (es de dire la resulta de mai de 40 ans d'Éducation dita Nationale) e sobretot quora es aficada dins un mèdia que se dís de CULTURE. Ai agut la chança de curar las ignoranças veïculadas pels sistèmas franceses educatius... mas las armas son vengudas d'una formacion … agricòla !

Dins un programa de granda escota e matinal de fRance CULture, l'animator, de formacion « École de journaliste » se questiona : coma tradusir impowerment en francés, la lenga constitucionala e d'emplec obligatòri dins la santa fRança republicana e jacobina. L'escòla de jornalisme es pas coneguda, mas dèu èstre una granda, vist que se passeja ara sus fRance CULture, mas sembla que quitament las grandas escòlas de jornalisme francés an pichonet problèma d'educacion lingüistica basica.

Quand soi passat per las escòlas, a la sortida del collègi, en fitotecnia e biologia, animala e vegetala, e dins mantunas autras matièras ensenhadas (45 oras per setmana), los professors del sistèma d'ensenhament agricòl (ministèri de l'agricultura) nos an explicat coma se fabrica los mots de sciéncia en lenga imperialista francesa, academica francesa, la lenga santa e de l'Estat centralizador que refusa a las lengas ditas regionalas d'èstre autra causa que mespresadas.

Pus tard, dins lo cors de francés, a la granda suspresa meuna, la professora nos explica que fau legir Claude Duneton, « parler croquant » per aisidament comprendre la sociolingüistica ; mas qu'es aquò ! Lo libre es estat editat e re-editat mantunes còps pendent mai de 30 ans, ara es un editor lemosin qu'o re-edita, a pas ges perdut de son actualitat e deuriá èstre de lectura obligatòria a los qu'emplegan lo mot « patois » dins los mèdias franceses, sobretot sus la TNT, fRance 5 per exemple, mais tanben LCI-TF1 (resson de las regions lo dissabte de ser, mai tanben a 13h sus la primièra cadena), RMC découverte, etc.

Apuèi, ai comprès melhor ambe la lenga occitana e los gropes de terminologia bascas e catalanas, gaelicas e asturianas, de quina manièra se fabrica los mots novèls sense ne panar a la lenga del #brexit.

Alara coma l'ADN de l'umanitat Fox P2 es basic per totes per las lengas articuladas, me sembla que sonque l'ignorança francesa cultivada ajuda a non pus saber coma los mots franceses (lenga parisenca d'expansion recenta) se farlabica normalament, e pas sonque constitucionalament.

Recentament tanben quatre paginas de la revista n°1193 Sciences-et-Vie (paginas 66) an indicat de quina manièra la fonetica èra influenciada per la geografia ; fautava lo paragrafe sus la geografia politica dels Parisencs per l'ignorança lingüistica, e las annexas dins lo servici COM de l'aglomeracion de Tolosa coma ai poscut verificar dins un bilhet recent. Aquela ignorança sembla èstre la resulta de l'ensenhament de l'Éducation dita Nationale …e generalizada.

Mas quitament sus fRance CULture i son programas sus la traduccion -tròp cortets- mas que pòdon ajudar a pensar melhor sobre las lengas. Dissabte al ser per exemple.

E vist la reforma socialista de la dita Éducation Nationale, lo tunèl de l'ignorança serà de mai en mai long en fRance de las académies.

 

diumenge, de febrer 12, 2017

La susvelhença Orwell de Tolosa arriba en 2017

Dins mon barri, entre Bonhoure e Marengo, cada divendres maitin dins un espace redusit de la vila mondina, i a vidres d'automobils que son petadas de l'exterior dempuèi lo trepador. I a pas la mendra camèra e quand se prevendrà la polícia, es pron aucupada per constatar lo pichoneta delicte ; donc l'automatizacion de las tastas de polícia es pensada ont serà lo mai rentable -plan segur- ; es una pensada anuèch de la majoritat LR-UDI-MoDem en plaça, mas pas dins mon barri car las violéncias an pas un còst pron important per far bolegar las politicalhas de totas las colors.

Dins la rèsta de Tolosa, las camèras « intelligentas » religadas a logicial concebuts per l'american IBM, van susvelhar lo ciutadans, automobilistas dins l'ipercentre ciutat comtala, mai benlèu mai ; La susvelhença d'estacionaments se farà en tempses reals ; vist e moltat sul pic ; car l'important coma l'explicava Sarkozy èra d'encaissar moneda per l'adminitracion, per l'Estat central, aquí per l'administracion municipala. Aqueles novèls mejans son installats per una filosofia Les Républicains, modèl Nicolas Sarkozy o François Fillon ; se tracta de trobar un modèl economic per daissar mai que la moneda pel foncionament de l'afar ; se parla alara de « retour sur investissement » que lo calcul installa la camèra dins l'endreit lo mai rendable de la vila, l'endreit qu'i a lo mai de passatge donc de motlables, ciutadans que son supausats saber pagar las moltas lo mai aviat possible e se calar. De saber, las moltas seràn de 17 a 35 €, per contravencion. Lo còst del logicial d'aprèp La Dépêche du Midi es de 150.000 € (quitament pas lo còst d'una botiga en vila) !...E benlèu las start-up(s) ne podriá crear sense cap dobte a mens car a Labèja !... En seguida de l'installacion, l'interès politic seriá de privatizar l'afar, e aital Orwell dintrariá en vila non pas en 1984, mas en 2017 ; l'analisi dels comportaments se podriá far automaticament, pas de carga salariala coma l'espèra los amics del MEDEF...(la presa de temperatura a distança es estada inventat per un laboratòri tolzan, benlèu que l'idèa es pas encara venguda a la còlha Moudenc de l'adaptar e aital evitar la propagacion de malautiá en vila ? )... 

Pel moment sabèm pas la lista de las localizacion de las camèras, mas o faràn saber tre que serà possible de saber aquela localizacion de la susvelhença modèl Orwell-1984 de Tolosa. O fau saber ? Grenòble a vendut las camèras de susvelhença, per estauviar lo còst de la gestion e per ineficacetat en matièra de securitat publica.

Sèm en 2017, jà l'etemptat de Niça filmat per totas las camèras de la majoritat Estrosi de Niça (èra en julh 2016, sièis meses), l'atemptat de Niça es oblidat ; l'eficacetat de las camèras es nulla per contrar los atemptats, mas sèm en guèrra donc totas las estupiditats politicas son autorizadas, lo pòble occitan paga e se cala. Sèm sus la via de Donald Trump ...

Mas dins la vila comtala de Tolosa, los capitolièrs Les Républicains perseguisson l'afar per ajudar a l'arribada al poder de la securitat publica modèl FN. Sèm en 1936, Jacques Doriot fabrica lo PPF, Philippe P. èra pas encara a « salvar » fRança. Charles De Gaule n'èra qu'un jove loctenent que parlava de vièlhas pensadas sobre la manièra de gerir l'armada francesa.

Lo capitolièr Les Républicains, Olivier Arsac, es en carga de la securitat, es, el, la clau de l'installacion del roman d'Orwell en vila ramondina del XXIen sègle. Monsieur sécurité es encara en avança per installar material que se podràn pivatizar e ajudar la politica del FN d'èstre una realitat abans que Marine Le Pen arribèsse a la presidéncia a la prima venenta ; son trumpistas e avangardistas Les Républicains ; se sembla que quand los dreits d'autors de l'industria del cinèma son tocats lo politic jacobin sap protestar, quand es lo dreit dels ciutadans, son mens aluzerpits ; i aguèt ges consultacion dels abitants, puèi s'i aviá consultacion dins quin endreit se podriá liurament discutir, i auriá camèra per arquivar los debats ? La question dels dreits fondamentals dels ciutadans es clarament pausada per aquela societat politica que respecta pas l'etica en politica mas que carga la populacion de la taca de totes los problèmas qu'an creat, els, ambe las loras maissantas politicas. Dins la populacion dels malauts, podèm listar lo personal politic de la majoritat de Tolosa (elenada a la fluiditat dels desplaçaments automòbils ?), majoritat de genièr 2017. Lèu serà la libertat de circular que serà tocada per X rasons de sentat publica o de sentat politica ? D'unes pervers diràn que serà la polícia municipala tanben que serà susvelhada, quand serà albergat dessota un lindal per se protegir de la plèja e que moltarà pas los veïculs mal estacionats, dabans lo Pullmann ; lo ciutadan aurà çaquelà d'acceptar de manièra umanista los imatges manipulats, e benlèu que el tanben los filmes seràn potencialament emplegables contra la polícia francesa coma dins l'afar Théo en region parisenca. D'elegits se son inquietats, son pas de la còlha Les Républicains, ni de la minoritat que la polícia es presenta dedins. L'inquietud dels ecologistas de EELV se donèt sus un comunicat a la seguida d'una reünion de la comission securitat a la comuna de Tolosa ; se parla de non respecte de la Charte européenne pour l'utilisation démocratique de la vidéo surveillance, Carta Europèa per l'emplec democratic de la vídeo susvelhença. Los centres commercials del centre ciutat seràn los mai susvelhats, los clients e las clientas seràn rassegurat/ada/s, s'es cotelat a la sortida de la botiga (coma a l'Edat Mejan), la victima aurà un filme per son avocat e lo planh que pausarà mai clarament mas contra quí (?) ; mas aquí serà sempre aprèp lo delicte ; çaquelà dins los centres comercials privats de l'environa de Tolosa, jà, lo filmatge privat es sistematic, e quí protesta ?

La societat politica en Occitània èra jacobina, umanista (benlèu), mas clarament per una vida privatizada del mercat-Estat-nacion, e moltable per la fiscalitat encaissar ; es donc presta per arcuelhir lo vòt FN-BM. Les Républicains son la politica de FN-BM, ambe la corrupcion jacobina al cap e una politica de còpia los « melhors » tempses de la repression automatizada debutada ambe lo ministre de l'interior Sarkozy, e lo primièr ministre François Fillon, l'accion jacobina legala ambe la fiscalitat dels pòbles de fRança que se sap calar. Se fau demandar se lo regime de Philippe P. èra pas melhor que las camèras de susvelhença ?

La fRance va bien, nous sommes encore avec l'étiquette de République, mais pas pour longtemps.

dimarts, de febrer 07, 2017

Comparason fRança / Romania

Quand se compara e se questiona per saber ont es la democracia ... lo respecte de la fiscalitat de pòbles ?

Qui se remembre de l'usatge primièr-ministerial del falcòn (grope Dassault) per anar de la santa capitala en vacanças al Marraquesh, o per anar en dimenjada dins la Sarthe o en províncias sotmetudas, de l'oèst o del sud, de l'èst o del nòrd de la santa capitala jacobina.
Donc desgalhar la fiscalitat dels ciutadans de fRança es legal, coma es legal, podèm contunhar a castigar los pichons revenguts car son pron estupidits per votar per nosautres e per pagar los impòsts sense res dire de la despensa del jacobinisme, còst del centralisme français.

Los elegits e las elegidas del jacobinisme son lo som del conservatisme, coma los nòbles un còp èra abans 1792, totas las colors politicas amassadas ; alara de quina manièra cambiar aquel sistèma politic qu'engana quand emplega la fiscalitat que pagèm ?

A Bucarest, se manifesta per un decret qu'institucionalizava la corrupcion a dolcina, la corrupcion legalizada. Mas coma los ciutadans de Romania an tastat jà a la dictatura, ara se sábon manifestar.

Lo govèrn de Bucarest a abandonat lo decret governamental per protegit la casta novelament elegida ; en fRança avèm las excusas d'un candidat pietadós de la Sarthe. E la còlha Les Républicains que comença de veire que lo radèu de la medusa s'enfonsa... donc li daissa contunhar car « an pas d'autras solucions jacobinas e partidocratas a posite » ; pietadoses.

Las excusas valon caríssim en manièra mediatica e pels militants inocentasses, coma los tres dets qu'avèm aquí :


Mas fau pas oblidar que cada vagada qu'i a una finèstra que se dubrís sus las turpitudas, poirrituds del jacobinisme, avèm sempre las meteissas resultas, levat la destruccion del sistèma politic jacobin, e lo retorn o arribada -enfin- de la democracia en fRança.

Parlament francés se vòta privilègi d'ancian regime, es legal



Lo sistèma republican francés fabrica un sistèma de finançament de privilegiat sul modèl de l'ancian regime. Es donc tot legal ; e nos pòdon explicar los uèlhs fàcia a las camèras de LCI, BFMtv, FranceTV, TF1, EuroNews, o CathoTV, o pòdon explicar sense se dobtar que lo legal es benlèu pas etic, l'etica politica.

Anè un còp de mai per demandar la supression del Sénat ; son las las derivas, son simplament la fauta de contra-ròtle dels ciutadans e la reala distança volguda pel sistèma entre las províncias dominadas e la realitat dels parlamentaris, e dels assistents parlamentaris (generalament sortit totes del meteis motle, sciénces-po e de l'universitat del netejament jacobin) ; totas pensadas fòra de la linha jacobina aurà cap chança de dintrar dins aqueles ostals de creacion dels privilègis.


Qui nos parla dels emprunts a zèro de cent d'interès que fan la creacion immobiliària dels ancians deputats e de las femnas, que sovent tròban unas plaças dins las listas electoralas dels partits installats en Jacobiniá, municipalas, regionalas, europèas.

Nos pòdon tanben fabricar candidatura(s) ambe l'argent qu'an ganhat sul mercat-Estat-nacion centralizat que favoriza sonque las entrepresas de La Défense... o dins las redaccions dels grands mèdias parisencs.
Lo sistèma es talament poirrit, que ameritariá un corruptour coma al Mèxic.
La corrupcion es legala en fRança, a rason François Fillon ; el a emplegat naturalament lo sistèma pendent 30 o 40 ans (èra plan format) e a plan comprès coma foncionava ; quantes van votar per aquel sistèma de corrupcion LEGALA ? 

I a encara filosofa de la politica francesa que se pausa la dilemna : identité française o identité nationale mas es la meteissa finalitat, enganar Occitània, e aiçò ambe l'agradabla fiscalitat que lor mandèm regularament.

diumenge, de febrer 05, 2017

Macron, la mediocritat politica jacobina

L'avètz totes vist, es la television dels merçants de mèdias, son unes gropes de mèdias que nos vendon Macron, l'òme de programa voide, l'òme de la banca, d'una casta jacobina .... Devèm plorar de pauretat e de ridicul ? Es pas lo sol a passejar per far companha ambe 5 gardas del còrs, sembla una tradicion republicana, un euritatge d'aver estat ministre, o primièr sinistre, o president de la santa republica jacobina ; aquel fabrica una procession de 5 gardas que s'i creson coma a Washington o dins lo lindal del Trump Tower, o dins lo Parlament Europèu per la candidata del FN. I a pas una mesura de realitat concrèta per la populacion, pas un RSA de programa. 
Tot es faus coma la solidaritat del RSA, o lo RSA, revengut dit universal. Tot es clientelisme e marqueting gràs, François Bayrou aviá trobazt lo marqueting aprèp una mesura de legitimitat, aquí tot es voide coma un iaort biò de Danone. Pas 1 gramme de fe dins un cambiament de societat (un pauc coma Chaban un còp èra) que la politique deuriá servir dins un sistèma politic normal, levat en Jacobiniá ; aital en Jacobiniá se manifesta pas contra la corrupcion, se vòta per aver la corrupcion de la casta al poder financièr. Se nos vendrà l'afar pertot a la television, debat ? Qu'es aquò ? i a pus mestièr, sonque la promocion dels arganhòl que piadejan a la pòrta bastarà coma programa. La mana de la riquessa del mercat-Estat-nacion fRança favoriza miliardari, e coma per Donald (pas aquel dins los filmes de Disney, l'extremista politic de dreita tanben), nos fabrica l'illusion politica, la fe del fogal jacobin que reglarà tot, mas mòstra res, se passeja aquí o ailà per fabricar la massa dels motons que son en cerca del lop que los minjaràn; es la mostracion del cinisme sancièr, lo ridicul de la ciutadanetat francesa, del renonçament absolut e la desaparicion de las sapienças politicas. Mas en Jacobiniá, o fRança, se lor agrada de non pas parlar de politica, los Napoleon son sempre plan venguts, ambe los militars, o dins lo retorn dels 100 jorns de l'Iscla d'Elbe ; qual es aquela casta parisiana que nos vòl vendre aquel arganhòl ? 


La television nos fabrica una cadidat del res, del non-res, e los autres candidats a la candidatura ambe al mens lo mendre contengut, de qué ne fasèm ? Lo contengut pòt agradar o pas, mas al mens son pas los banquièrs que los los an causits ! 
La majoritat dels actes de candidaturas qu'an pauc de chança d'aver lo sosten banquièr de la casta dels jacobins parisencs, e lèu la fauta de signatura de sosten per se presentar per una campanha mediatica oficiala e lo sosten de las redaccion tala fRance CULtura que convida per parlar cultura un candidat que revendica de non pas aver programa ! Se fau demandar perqué ? Vaquí una pichona lista comentada :

Daniel Adam, filosòfe, militant dels Dreits Uman, pòrta-paraula del movement « Le Peuple Président » e membre de l'Institut des Hautes Études sus la justíce, provenent de Moyeuvre-Grande en Lorrena, lo país dels traïdors, Jeanne d'Arac, Jules Ferry. Declara a la seuna assemblèa generala d'aquel institut èstre candidat a la presidenciala. Se presenta coma lo « candidat de dignité morale ». La dignitat en Jacobiniá ... avètz pas enveja de rire ?

Michèle Alliot-Marie, anciana amiga dels dictators de tot escantilh, especialament en Tunísia, anciana ministre de l'interior, deputada europèa de l'UMP (dreita liberala al Parlament Europèu), presidenta del partit creat per ela, Nouvelle France98 ; anoncièt tanben sa candidatura lo 8 decembre de 2016, aprèp la primaire qu'a seleccionat François Fillon lo candidat de la « dreitura en politica jacobina de dreita ». En genièr de 2017, dempuèi Hendaia, d'una familha que fabrica la politica coma d'autres fan de còca, la còlha seuna assegura aver agut pron de signatura per se presentar. Vist que la paraula dels candidats UMP-Les-Républicains sembla èstre paraula d'evangili, car « trop c'est trop » coma explica lo fica de François Fillon aquesta dimenjada.

François Asselineau, president-fondator de l'Union populaire républicaine (UPR), ja candidat a la candidatura en 2012, sense capitar d'aver las signaturas ; assegura aver « solides chances d’être candidat ». Vertat qu'avèm 36.000 comuna en fRança jacobina e donc serà simplàs -malgrat los freina partidocrata- de trobar 800 signaturas, enfin benlèu. I fau creire coma los que van veire « era immaculada concepcion a Lorda » ?

 Hugues Aufray, cantaire, « pensa assajar d'amassar los sostens necites per participar ». Un òme del diversiment fautava, non ? Mas coma l'animacion es pas pron granda, declara que vòl pas èstre candidat, lo jornal Marianne explica en genièr 2017 que lo collectiu « Cercle des gens de peu », un gropuscul d'extrèma-dreita, faus nas del Lys-Noir, partesan d'un còp d'Estat modèl .... Frnaçois Fillon segurament, auriá cercar a manipular lo cantaire. Conclusion la cançon mena a tot, quitament a l'accumulacion d'ignorança sus las trapèlas politicas del nacional-expansionisme jacobin.

Laurent Baffie anóncia lo 30 setembre 2016, dins lo programa La Bande originale de France Inter, presentada per Nagui, qu' a massat las 500 signaturas encitas (ne fau 800 !) per se presentar las eleccions presidenciala francesa de 2017. Encara un que pensa que la partidocracia francesa a mestièr d'aumentar lo nombre de comica dins los seus rengs.

François Bervas, 81 ans, militaire à la retraite, ges comedian, « candidat le plus courageux depuis Bayard » e cap del movement « En avant » ; ai pas escrit « en Avant Marche » ; mas lo paure militar, lo fauta una tropa, un tropèl de moton, Ceuta e Mellila, lo sosten dels regimes amics Nazi e Musolinian, car sèm pas en 1939. E lo « democrata » Franco èra mai jove per durar dinca sa mòrt adobada per totes los regimes occidentals dinca 1974. Mas i a una idèa ... per la jacobiniá ; fau trobar l'enemic per l'enbastilhar dins una iscla, benlèu en fàcia la Toscana ?

Jean-Luc Berruet, membre del Parti socialiste, ancian conseiller municipal e dentiste a Saint-Dié-des-Vosges (amics dels traïdors Ferry e Jeanne d'Arac, e fin finala la pesta jacobina arriba d'aquel parçan), favorable a la baissa demografica, per torna al servici militar (dèu pas conéisser François Bervas), pro-nuclear (per l'autodestruccion dels pòbles donc), a indicat la seuna intecion de presentar sa candidatura sense passar per la primaire de la belle alliance. Enfin un discident jacobin que se lança en politica d'esquèrra, me sembla novèl non ?

Yves Bontaz, òme d'afars e candidat a la candidatura en 2007 e en 2012, s'es de tornarmai declarat ; mas dèu pas far partir del ceucle dels amics a Macron, que el l'a près de cort, en debutar una carrièra al prèp del fuòc jacobin.

Jacques Borie, jà candidat a la candidature en 2012, ancian membre del Parti radical de gauche, candidat a las europèas de 2009 e 2014 ambe Europe Démocratie Espéranto. Un discident a Jean-Michel Baylet, nos fautava non ?

Naea Bourgeois, ancian director de cabinet de Francis Sanford (malastrosament desconegut sul continent de la sapiença jacobina), s'es declarat candidat a Papeete en reaction a-n aquela d'Oscar Temaru. Enfin una candidatura seriosa.

Renaud Camus, escriveire d'extrèma-dreita a l'inici del concepte del grand remplaçament ; es de dire lo remplaçament de la populacion occitana en Occitània, pel pòble expansionista francés ? La clartat del discors es reala, dins aquel monde de l'ignorança francesa ; alara es Souveraineté, identité et libertés (SIEL), lo partit desconegut que n'es membre actiu, e qu'aparten al Rassemblement bleu Marine dinca novembre 2016, discident FN (nos fautava tanben), indica, sense rire, que « sosten la candidatura de Marine Le Pen tot en gaitar ambe benvolença aquela de Renaud Camus ».

 Qu'est-ce qu'on s'amusa en Jacobinie !

Olivier Delafon, ancian òme d'afars e châtelain de Montjalin, es candidat al nom de la Nouvelle France. la novèla es un retorn a l'ancian regime o benlèu mens lèu, lo polit temps del XIXen sègle de la restauracion. Potencialitat, se li copèm lo cap ambe la guillotine farèm una reconstitucion istorica.

Sylvain Durif, autoproclamat « Christ cosmique » e plan conegut del costat de Quilhan (Occitània), entrevista de Bugarach en 2012 a virat sul net per son seriás e sa decomplexion, sobre lo biais de sobreviure a la fin del monde alara anonciat lo 21 de decembre 2012 ; lo candidat se vòl portaire de la  « la paix sur terre et dans le cosmos ».

Yves Gernigon, president del Parti Fédéraliste Européen a tanben anonciat sa candidatura ; coma es pas elegit deputat europèu, a pas de burèu per comunicat fortament alprèp dels mèdias parisencs, plan aucupat a la candidatura de l'amic dels banquièr Macron

Jean-Pierre Gorges, deputat LR d'Eure-et-Loir, cònsol de Chartres ; en genièr 2017, anoncia aver amassat 312 promessas de signaturas ; mas quand las promessas en politicas válon gaire, se questionarà sul seriós de la candidatura. Lo partit Les Républicains - seriós- a suspendut la seuna investitura per las eleccions legislativas ; vertat que los que son condamnat dels elegits Les Républicains an mens de problèma sul tèma. Avèm aquí una discidéncia, non pas PSf, PRG, mas Les républicains ; es pas acabat !

Henri Guaino, deputat LR de las Yvelines, ancian conselhièr seriá del pichon comic Nicolas Sarkozy al palatz de l'Élysée e ancian comissari al Plan (n'i a encara en Jacobiniá o èra un emplec fictiu tanben). Lo parti Les Républicains a suspendut son investitura per las eleccions legislativas. Vist lo seriós de las investituras al partit Les Républicains, François Fillon pista per saber se podrà emplegar un cosin al Sénat.

Stéphane Guyot, ja candidat sense signaturas en 2012, tòrna tanben ; es lo Parti du vote blanc, un partit jacobin utile per saber pas votar o causir entre un jacobin e un autre.

Alexandre Jardin, escriveire e fondator de l'associacion Bleu Blanc Zèbre, se declara candidat lo 3 de decembre de 2016 sus France Info. Sabèm pas lo programa, dèu èstre utile de far saber vist que la redaccion de France Info l'ajuda a se presentar, mas pas son programa, fau pas possar mameta dins las ortigas. 

Carl Lang, ja candidat a la candidatura en 2012, discident FN de sempre donc, es tornamai candidat (a priòri ) es candidat ambe l'etiqueta variable de Parti de la France o Union de la Droite Nationale.

Jean Lassalle, ancian vice-president del MoDem, discident MoDem donc (fautava), deputat dels Pyrénées-Atlantiques e cònsol de Lourdios-Ichère, anónça sa candidature comunala lo 14 de març de 2016 sus France Info. Dona aital un punt final a son torn de fRança a pè, dins lo mitan rural. Dins sa valèia bearnesa la populacion coneis pas Castorama.

Henry de Lesquen es candidat « national-libéral ». Una peticion (qu'amassa 83 000 signaturas en octobre 2016) vòl lançar sa candidatura d'extrèma-casta de l'Oèst de Paris ; conegut per paraula d'extrèma expression del racisme français, de bona soca.

Charlotte Marchandise, candidate designada per LaPrimaire.org (per Internet), que Corine Lepage a sostengut per èstre sosten de Macron ara, la traïson es una tradicion jacobina.  Una candidata sortida de la societat dita civila, mas elegida sus una lista d'una comuna de Bretanha, region administrativa francesa.

Jean-Claude Martinez, jurista fiscalista, ancian deputat europèu e vice-president del FN, discident de sempre del FN, es tanben sampitèrne candidat a la candidatura.

Jean-Pierre Mélia, ancian participant al programa de la TV jacobina francesa, Pékin Express, a anonciat sa candidatura pel partit, assetat ? Le Vrai Rassemblement !

Kamel Messaoudi, candidat al nom de l'Union des démocrates musulmans français (UDMF). S'espèra la cultura musulmana imposat a totes en République française. I a de trabalh ! E la discidéncia serà lèu aquí, dins un Estat integrista catolic.

Alain Mourguy, candidat pel movement qu'es seu, Union des gens de bon sens. Un vrai aplec necite donc. Encara un ! E coma la signaletica politica del "bon sens" es tanben alsaciana, candidat en seguida...

Paul Mumbach, cònsol (regionalista) de Dannemarie (Alsàcia nauta, prèp de Mülhausen), president de l'associacion dels cònsols rurals de Haut-Rhin, cofondator de la Fédération démocratique alsacienne (formacion clarament contre lo « Grand Est » novèla region administrativa francesa) e president-fondator del movement dels « Fédérés », anóncia sa candidatura a la candidatura en febrièr 2016, aprèp aver recebut lo sosten del president del Mouvement Franche-Comté. L'elegit alsacian, qu'aviá al principi sostengut la candidatura de RPS, Christian Troadec, s'es declarat prèste de sortit de la corsa se lo punt politic del candidat RPS se fabrica mai clar.

Sébastien Nadot, professor agrégé d'education fisica e esportiva (ne fau per aquela campanha) e escrivèire. es totparier doctor en sciéncias socialas. Declarat lo 10 de mai 2016, data de remembre istoric. S'explica del movement dit Mouvement des progressistes (MdP) per representar los ciutadans; parla de la vertadièra vida ; a volgut participar a las primaires de l'esquèrra PSf-PRG. Cambadelis a fabricat un discident de mai.

Jacques Nikonoff, economiste altermondialista, ancian dirigent d'ATTAC e  del Mouvement politique d’émancipation populaire (M’PEP), president del Parti de la démondialisation (Pardem) creat lo 20 febrièr 2016, virulent sul net e per corrièl, presenta sa candidatura a la candidatura en junh, ambe lo títol « Rassemblement pour la démondialisation ». Totes los candidats que vòlon lo ressemblement se deurián amassar per far un partit dels AMASSAIRES JACOBINS.

Robert de Prévoisin, delegat de l'Alliance royale, s'es declarat candidat a la presidéncia de la republica al moment de l'universitat d'estiu del partit, lo 3 e 4 setembre 2016. Sembla èstre lo sol candidat reialista d'aquela eleccion. Ai pas legit dins lo programa lo reviscòl de la guillotine.

Olivièr Régis, discident de Les Républicains ; coma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

William Rouanet, candidat pel movement L'Autre voie de l'écologie ; donc un discident EELV ; mancava non ?

David Saforcada, jà candidat a la candidatura en 2012, vòl representar la France Bonapartiste ; aiçò tanben per l'animacion politica nos fautava.

Rafik Smati, candidat tanben pel moment, Objectif Francecoma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

« Super Châtaigne » vos fautava, o pensi, es un personatge amagat resident en Ardècha ( benlèu Cyril Pommier, lista d'esquèrra), actiu localamet dempuèi 2012, e describut coma « ecolò e antiliberal » (coma los autres donc), a anonciat la candidatura en nom de l"associacion « Les affranchis », e en revendicar coma « lo justicièr dels ciutadans » ; me sembla qu'es aquel que vòl reviscolar la guillotine.

Sébastien Taupin, ingeniaire de 22 ans e president del movement ciutadan centrista Le réveil de le France (LRF), anoncièt sa candidatura a la canditura en binòme ambe lo seu fraire besson Nicolas Taupin en març 2016 ;  coma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

Lo General Didier Tauzin a anonciat mantunes còps que podriá èstre candidat pel momvement Rabâtir la France ; e sembla vóler confirmar ;  coma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

Oscar Temaru, ancian president de la Polynésie française, condamnat per la justícia francesa  mantunes còps, pensa poder competir vist que las condamnacions judiciàrias frenan pas per èstre candidat de Les Républicains

Serge Tinland, sense etiqueta ; es segur per aquò que digun lo contacte ...  coma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

Emmanuel Toniutti anoncia sa candidatura coma candidat al moment d'una reünion de l'Union des entreprise des Alpes-de-Hautes-Provence lo 5 d'octobre 2016 ;  coma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

Christian Troadec, cònsol de Carhaix-Plouguer, conselhièr departamental de Finistèra, sostengut per Région et Peuples Solidaire, es candidat al nom dels regionalistas aqueles. Es sostengut per totes los elegits de Corsega al cap de la collectivitat territoriala còrsa. Es lo sol qu'a una idèa clara a prepaus de la situacion juridica de las lengas en fRança.

François Vigne, 46 ans, maridat e paire de 4 dròlles, entreprenèire de La France en marchecoma es pas deputat europèu, pòt pas emplegar lo servici comunicacion del Parlament Europèu per sa candidatura, ne sabèm gaire ; lo programa pòt èstre autanplan emplenat qu'aquel de Macron, quí sap ? Pas cap mèdia parisenc lo convida, nimai la redaccion de fRance CULture !

Antoine Waechter, fondator e president del Mouvement Écoliguste Indépendant (MEI), jà candidat en 1988 (3,78 % des voix, ambe l'investudoira de Les Verts), es estat designat candidat pel conselh nacional del MEI los 19 e 20 març 2016, jorn dels sants inocents coma totes o sabèm.


Quí me podrà dire que sonque lo banquièr e ancian ministre Macron es utile de promòure dins los mèdias parisencs ? I a tantes candidats a la canditura de 2017, que me sembla que las redaccions parisencs (totes mèdias mesclat) an pel moment un pichon problèma e pas sonque ambe lo CSA.

 

dissabte, de febrer 04, 2017

Quand lo Gal es simbolica de fRança

I a encara d'occitans per creire que fRança es la solucion politica per Occitània ? 
Quand lo gal bica la galina, lo masclisme politic francés s'i rebèrta clarament. A l'estrangièr e quitament dins las colonias que son pas forçadament d'oltra-mar, lo gal es tanben un simbòl. Vaquí una pichoneta lista que reviscòli aprèp aver vist la cobèrta d'una setmanièr alemand, redaccion que trapa lo bessonatge franco-alemand un pauc complicat per donar una fòrça al continent europèu, per fortificar enforçar l'Union Europèa ; ambe una malauta que malauteja sempre, fRança, de qué podèm far ? Que podrà far Occitània en creire a la malauta fRança ?
 Bravament abans lo BREXIT, un caricaturista a sortit un autre gal, que me sembla de jorn en jorn de campanha electorala d'actualitat.

Èra en 2015, e avèm copar lo cap a digun ! Imaginatz coma los Angleses s'enganan sus l'expansion politica parisenca.
Son de las illusions anglesas, tornar trobar los revolucionaris parisencs dins lo fial de l'istòria europèa; pel moment, sembla que totas las condicions son ... a punt dempuèi que la politica dita républicaine française se fabrica dins los castèls de Sarthe o de Neuilly, o dins un castèl de la santa republica en Provença l'estiu.
I a tanben lo gal utile çaquelà, mas es un fantasme occitan ; car pel moment la fiscalitat d'Occitània engraissa lo cassolet a París ! 
Son talament fòrts los elegits d'Occitània que vòlon pagar pels Jòcs Olimpics parisencs, mentre que fan la destruccion pichon a pichon de la memòria tolzana, dins los pargues o dins las plaças per i plaçar camèras de susvelhença dels Occitans.
La salsissa a l'alh se sap vendre a travèrs la partidocracia parisenca.
E lo cumul dels mandats es alara d'una granda utilitat per far viure la familha politica e l'environa.
Los uòus d'Occitània son la fiscalitat d'Occitània dempuèi sègles e sègles, fiscalitat qu'engraissa la vida jacobina parisenca, vida que nos díson République française (ambe lo santificat e sangnós imne e la bandièra tricolorada, la partidocracia e de temps en temps unas guèrras d'expansion).
E çaquelà sèm avertit pel nòrd de Belgica :

divendres, de febrer 03, 2017

Tolosa afica l'ignorança lingüistica

Recentament un elegit de la comuna de Tolosa a revelat que l'oxigène dels elegits de l'aglomeracion de Tolosa èra lo desplaçament dels veïculs ; èra signalat per una comunicacion de servici COM de l'aglomeracion (bilhet precedent). Anuèch es encara l'aglomeracion que punteja, lo son servici COM, qu'informa los automobilistas que son ignorants de las nòrmas lingüisticas a Barcelona :
Cada divendres de cap a las 19h, unes 20 % dels joves de Tolosa se van alenar del fum d'èrbas licitas a Barcelona ; segur devon pas aver las idèas claras, e donc devon aver problèmas per gaitar la signaletica en vila comtala de Barcelona. Aprèp la plaça de Catalunya que i van daissar lo veïcul, fan las .... Ramblas, devon pas saber que totes los panèus indícan RAMBLES. Car en catalan, lenga oficiala de Barcelona dempuèi la fin del franquisme, lo plural es atona, e las finalas al plurals es -ES... e non pas -AS coma dins la lenga espanhòlas de Madrid ; vertat que lo personal politic de Tolosa es vièlh e que se dèu remembrar los bons temps franquistas que las RAMBLAS la lenga catalana i èra interdita.

Lo temps qu'èra licit de daissar la mercedés sus las via de ciclista, coma a Jean Jaurès, aquel vrespe.
Una autra èra parcada sus una via d'entrada d'immòble, e lo menaire fumava en esperar que la polícia municipala passèsse.

Per astre, la polícia municipala aviá trobat un lindal per se protegit de la pichoneta plèja.

Oblidèm las lengas occitana e catalana

Lo lògo de la region Occitània, region administrativa de Tolosa-Montpelhièr, es sortit ; lo conselhièr regional militant nos manda una primièra fòto de la presentacion montpelherenca, en çò de FB ; l'informacion es esperada. E podèm confirmar que la votacion dels Conselhièrs Regionals sul tèma lingüistic e lo nom plurilingüe de la region es pas respectada.
Coma sempre se doblida las lengas de la region Occitània, dins las presentacions oficialas quitament del lògo qu'illustra lo novèl nom de la region Occitània, e qu'aital confirma que la votacion de Montpelhièr sul nom de la region (un còp èra) èra de l'illusion politica, de crum electoralista ... Vaquí donc lo lògo sense la lenga qu'escana l'occitan e lo catalan, a gratís, e donc transformat per bilhetista que soi :
Quand se vòta quicòm, al Conselh Regional o al Conselh Territorial departamental, a l'Assemblée Nationale o al Sénat, me sembla qu'o fau aplicar a se. Lo nom de la region pòt èstre publicar oficialament en catalan e occitan ; perqué o fan pas l'administracion que los elegits e elegidas an causit per votacion ?

dijous, de febrer 02, 2017

Obéir aux ordres

Un eveniment mondial es arribat, un còp d'Estat contra un candidat a las eleccions, donc un cap d'Estat virtual acaba de recebre un còp d'Estat per las accions que -el- a decidat dins sas accions publicas ancianas d'elegit del sistèma bonapartista ; e es pas coma un foncionari qu'aubedís als òrdres de sa ierarquia, el a causit d'èstre actor del còp d'Estat ; es un eveniment mondial, car unic dins l'istòria de la planèta !

Donc anuèch vos vau parlar un pauc d'istòria, car sembla que la vida tumultuosa de la santa republica francesa necessitèsse de tornar las basas de son istòria, ara i a l'istòria del « roman national » modèl François Fillon, del còp d'Estat virtual e de premsa per rason accions passadas e pauc clara, e l'istòria de las tèrras colonialas, istòria oblidada mas nacional-expansionista parisenca que los autors díson « Histoire Mondiale de France » ; es vertat que de mondial l'impèri republican francés l'es grandament, d'oltra-mar es la fRança oblidada dels turiferaris nacionalistas franceses. Donc universitaris an bastit un libre que se vòl un succès de librariá, utile mas per quí ?
Dins un programa TV, un dels professors assegura : « mens 34.000 primièra data del començament », pas brica las originas, confirma ; se parla encara de culture française en oblidar lo concepte basic de la santa revolucion dita francesa, etc... Assegura e se tòrna ges question dels productors s'aiçò es pas simplament una autra faiçon de fabricar una istòria imperialista de l'expansionisme parisenc, una istòria que plaça lo còp d'Estat contra Fillon dins una clau mondiala de la pensada istorica, al centre de l'istòria mondiala ?

Ambe aquela istòria colonialista e francesa podèm per sempre benlèu determinar la banalitat del mal tal que Hannah Arendt o vesèt, non pas per una persona fisica, mas una persona morala, persona politica, vida juridica e ciutadana, fRança.

Dins l'estupiditat de la pensada francesa avèm l'urgéncia occitana de donar a Occitània, lo pichoneton territòri de lenga occitana, una reala istòria descolonisada (coma l'explica Joan Larzac dins un pichonet libre editat en debuta de las annadas 1970), o/e tanben una via de trabalh es aquela istòria sul modèl de Alèssi Dell'Umbria per son istòria universala de Marselha.

L'istòria mondiala o romanesca de fRança es l'istòria per Occitània d'una sotmission que fabrica lo pòble occitana (ensems dels locutors de lenga occitana) coma actors docils e collectius de la sotmission republicana. En collectiu podèm escriure una autra istòria per Occitània, sense oblidar digun ? Sense pensar en istoriador francés ?



Aquí avèm una debuta, pichoneta e rapida coma YouTube o vòl.

Fau cridar a la creacion d'un grope de trabalh per bastir l'istòria dels locutors de lenga occitana sus un espaci de l'Estat francés e fòra ? Mas aiçò se podrà pas far sense libertat, es de dire « sans l'argent de la princesse », aquela que se dís reiala o republicana, fau inventar una via occitana, laïcos en grèc modèrne e ancian, per escriure l'istòria que fauta a l'Auvernhe, al Lemosin, al Dalfinat, a Niça e sa Comtea, a la Gavotina, a Provença, a las tèrras de la region administrativa d'Occitània e de la Novèla Aquitània, e se podrà far sense participar a la division administrativa francesa ? Se podrà far sense destrusir l'estructura IGN d'aquelas regions de l'Estat francés que se díson Occitània, la bèla.

Faudrà far un còp d'Estat per aiçò aconseguir ?