arcuèlh

diumenge, de desembre 29, 2013

Èri en Aran ièr

Per èstre clar, i a sonque un document que vos cal legir ententativament, seriosament, per aprèp regretar que fosquèssen pas pron nombroses los Occitans sotmetuts a l’Estat francés, en Aran-Vielha, ièr.

Perqué los Occitans d’Aran, i èran, e de totas las colors politicas, totas !

Image (71)

L’antena de l’Assemblea Nacionau de Catalonha en Aran es una associacion de CIUTADANS e CIUTADANAS per un futur melhor per las Aranesas e los Aranesis, dedins un encastre CIUTADANS e DEMOCRATICS en Euròpa.

Ai tantas causas d’escriure que farai mantunes bilhets sul tèma dins las setmanas que venon. I aurà tanben sul meteis blòg, la vídeo de la serada, pron interessant per levar las opinions escepticas que son dins los caps dels occitanistas d’aqueste costat de la sotmission a França. Demanda pron de trabalh volontari e farem aquel trabalh per la ciutadanetat occitana en Aran. Non podrem fauta ! E sabèm lo camin seriós qu’Aran a interès d’aver per la riquessa d’Aran e per èstre clarament sobre la mapa europèa, un element de la nacion occitana, un element de dignitat reala, vertadierament. La causa politica que fauta a Occitània, la dignitat.

Es estat un grand moment per Occitània, a Vielha. L’aula cinematografica de Vielha èra pas pron granda per emplenar la novèla volontat aranesa de democracia.

dijous, de desembre 26, 2013

L’identitat amagada, projecte politic ?

D'unes ne seràn contents, los plegas-esquinas diràn : «avèm una pagina en occitan, jà es eveniment», e per astre es pagada per acompanhar las subvencions del meteis departament a la «setmana occitana», una foscor politica de las grandas e d’una eficacetat dobtosa al nivèl reconeisséncia lingüistica ; mas dins quina condicion d'edicion !!! Dins la pagina «Expression» qu'es donc pas la pagina de la linha editoriala oficiala del departament. Donc, dins una revista oficiala del Conselh Departamental de l'Òlt-e-Garona podèm verificar de quina manièra se fabrica l'handicap lingüistic francés ; se cal prepausar sonque document acompanhat de la traduccion en lenga colonialista, al sègle XXIen. Per l'estatua de Henry IV de France, la causa es diferenta ; vesèm aital l'eficacetat de l'occitanisme en 50 ans ; alara l'identitat segon los socialistas se mesura sus la pagina d'opinion dels gropes electorals del dit departament 47 :
Identitat
L’estatua de Nerac, ela, emplega la lenga de l’Enric III de Navarra, «A Noste Henric» ; e dins los caps politics, tanben, lo francés èra pron valorizat.
Alara de qu’as cambiat ?
D’aquel temps segur la populacion parlava encara la lenga, mai sovent qu’ara ; o podèm regretar, mas podèm pensar que 50 ans d’occitanisme es pas estat de la granda eficacetat per aiçò virar d’un autre biais ; mas, al moment, la sabián pas brica escriure, vist que l’alfabetizacion per Jules Ferry se transformèt en francizacion (e François Hollande ne faguèt un simbòl seu), un imperialisme lingüistic que suportèm encara, ara, dins la presentacion d’aquesta pagina tradusida en francés.
Los rensenhaments generals franceses an talament fisença als membres seus que parlan occitan, que los acompanhan sempre d’un non-locutor de la lenga veïculara pel grope que cal susvelhar, los «dangieroses regionalistas».
E bè, pels socialistas de l’Òlt-e-Garona, es parier. Cal acompanhar l’occitan del francés, e sobre la pagina «Expression», per èstre segur que las linhas en occitan lor fosquèsse pas atribuadas.
Es una polida fotografia del biais que los socialistas ageneses veson l’occitan : una clientèla de locutors per las eleccions. Quand se sap qu’a sciéncias politicas de Bordèu lo cap del departament 47 a encontrat un occitanista estudiant al meteis endreit, se pòt questionat encara sus l’occitanisme, vièlh e modèrne.
Puèi i a lo redactor, Jean-Pierre Hilaire, candidat “Bastir 2014” e president del PNO ; es un òme volontari, que trabalha ambe la dreita o l’esquèrra de moment qu’i a visibilitat de l’occitan ; la filosofia me sembla bona. Donc cal creire que li an refusat la bandièra d’Occitània per i plaçar aquela de Lengadòc ? Perqué a Agen, la comuna es la bandièra d’Occitània qu’es estada plaçada, ambe los conselhs seus.
Fins a una data recenta, las causas de descripcion lingüistica se fasián pas ; mas la lenga se parlava, e sonque la distança percorreguda, anuèit, pausa un problèma de «parlars diferenciats», perqué la lenga es pas ensenhada pron a l’escòla.
Dins un temps reculat, la meuna familha èra fargada de boçinons d’un costat Peirigòrd, Roerguat o Gascon, per una autra partida Agenesa … e la question dels «parlars diferenciats» se pausava pas. Perqué ? perqué la lenga se parlava, l’emplegavan sense vergonha, e sense traduccion a la lenga imperiala e republicana franchimanda.
Tornarèm prendre una frasa que dèu pas agradar als socialistas : «Serà gascon totjorn e franchimand jamai» Gensemin, en memòria de sa mòrt en 1864. Aquela tanpauc s’èra jamai tradusida al moment que se diguèt, ara los socialistas an pas mestièr de traduccion, mas perqué son imperialistas franceses, sábon aplicar las consequéncias politicas, donar un handicap e cap de politica lingüistica a l’occitan en Òlt-e-Garona. Es lo sol «chèque en blanc» que son capables de donar per la lenga occitana ; malastrosament, l’autre costat politic, a pas gaire comprès tanpauc.
frasa de filosofia Montesquieu

dimarts, de desembre 24, 2013

Bon Nadal, fèsta cristiana

Bon Nadal @jd2tolosa

A Tolosa, mantunas messas catolicas son previstas cantadas, mas ges en lenga occitana ; sabi qu’i a una messa en occitan prevista a Montpelhièr.

Es una fèsta catolica tradicionala, dins la linha dreita de l’ostracisme lingüistic catolic contra l’occitan (i a quasiment pas d’escòla catolica per ensenhar per immersion l’occitan), la lenga dels «bons cristians», aqueles qu’an tradusit la Bíblia dins la lenga del pòble a quí volián adreiçar lo messatge, bravament abans Vatican II. S’espèra encara un quicòm del costat del Vatican a prepaus del chaple de l’inquisicion contra aquestes «bons cristians».

S’esperarà Bernadeta Sobiron per veire tornar l’imposicion de la lenga a l’ecclesià catolic a Lorda, èra segur ni la volontat seuna, ni aquela del pòble bigordan que la valorizèt ; mas simplament aprèp una pichona peticion de protestacion car la famosa frasa de Bernadeta Sobiron, lo curat local la voliá en lenga imperialista e republicana francesa ! Es Filadelfa de Gèrde que fabricarà la peticion ; la paura poetessa serà pauc reconeguda, fòra una placa a Bordèu plaça Gambetta. La paura Bernadeta Sobiron serà exilhiada a Nevèrs en franchimandia coma una reala sancion de non pas parlar la lenga que los curats volián imposar.

Al XIXen sègle, lo pòble de Dieu en França es aquel que parla sonque francés, e aiçò contunha al XXIen sègle. Lo pòble occitan es lo sol qu’a pas recebut un tractament digne per part del sistèma catolic, contrariament als Bascos, Catalans, Alsacians, Savosians, Bretons, Flamands, etc.

La primièra associacion a aver questionat los militants per aver la Bíblia en occitan al XXen sègle, es l’associacion Per Noste en Bearn, ambe una traduccion collectiva, Michel Groclaude e Gilabert Narioo. Mas aquò faguèt pas introdusir las lecturas en occitan dins las messas de Bearn, ni pels protestants, ni pels catolics.

Puèi un autre exemplar aranés es arribat, puslèu catalano-aranés, sense aver realament cercat s’i aviá jà d’autras òbras sul tèma.

L’an passat ai tanben après qu’un temple lengadocian, de Narbona, fasiá la lectura de tròçes del tèxte biblic. Çò que pròva al mens que introdusir regularament l’occitan dins las messas, es possible ambe un pauc de volontat. Vist lo temps qu’i a entre la primièra publicacion modèrna, e l’introduccion primièra dins una messa protestanta, podèm dire clarament qu’es pas una prioritat pels cristians engatjats de recuperar la lenga occitana, legitimisme sapitèrne, segur.

Ara en 2013, es l’associacion e editor Letras d’Òc que demanda a Joan Larzac de donar sa version lengadociana de la Bíblia.

Nadal catalan 2013

dilluns, de desembre 23, 2013

Espanha a problèmas e de la fauta de quí ?

Anuèch lo jornal catalan El Punt AVUI explica dins «efemèrides», mantunes eveniments istorics passats. Es utile de notar aquel d’anuèch.

23 de decembre de 1808, lo tron d’Espanha es donat als Bonaparte ; Josep I Bonaparte es lo fraire del dictador francés, Napoléon Ier. Es gràcia a un paperòt supausat èstre una «constitucion de Baiona» que lo fraire es dintrar sul sièti del rei d’Espanha.

Istòria d'Espanha 2

Evidentament, aquel sistèma a pas agradat als Castilhans ; al meteis temps lo dictador Napoléon Ier prepausava als Catalans de dintrar dins lo sistèma dels departaments tal que l’avèm de suportar en Occitània. Per astre, o son pas dintrat, mas es fauta d’una promessa non tenguda pels Bonaparte, encara una promessa francesa non tenguda.

Cal notar que la repression es arribada francesa en Castilha, puèi ; e lo General Bugeault, qu’a carrièra e plaça a Lemòtges, serà aquel que serà lo castigador de las populacions castilhanas ; la populacion resistiguèt, ambe una pichona guèrra que lo nom serà a partir d’aquí nommat guerrilha.

Tornarèm trapar lo general Bugeault en 1830, per l’invasion d’Argèria, per recuperar lo tresaur turc per fin de pagar una campanha electorala a un autre Bonaparte. E sabèm las consequéncias d’aquesta conquèsta mantunas annadas pus tard, sobretot après los chaples que Bugeault faguèt en aquel territòri berbero-arab.

Per Tolosa, n’avèm conservar d’aquel temps, cementèris, obelixe, noms de carrièras, nom de barri. Un pauc coma a Lemòtges e dins mantunes endreits que son damorats de l’empèri del dictador Napoléon Ier.

Espanha aurà gardat lo problèma creat pels Franceses, ESPANHA, una certana faiçon de veire Castilha y León dins l’expansion modèl napoleonian (modèl franquista e Primo de Rivera), e la «marca España» que los pòst-franquistas lor agrada de promòure contra los Catalans e los Bascos.

Mas çaquelà aprèp lo depart de las tropas napoleonianas, Espanha se representava aital en quatre tròçes :

Mapa de resisténcia espanhòla basca e catalana

-°-

DUI Declaracion Kossòva

Demandas d’una tv en lenga… …bretona

Malgrat la preséncia d’una television per Internet, la demanda d’una television, una vertadièra television (mejan e programa tota la jornada), es encara viventa en Bretanha.

NGO Kevre Breizh

Kevre Breizh es una coordinacion de las associacions de promocion del breton, associacion qu’an totas un engatjament public e politic clar, e que s’amagan pas per non far la promocion d’un partit o d’un autre partit breton o francés. Es una associacion independenta de tota organizacion politica.

Jà la demanda aviá ameritat una peticion ; la pròva que las peticions per Internet son pas gaire eficaças, levat per mobilizar un fiquièr qu’ajuda a bastir una associacion de ciutadans per far pression, e quora son pas per desvolopar un fialat de militants (que devendràn politics) a l’amagat.

TV bretona manifestacion e peticion

Es vertat que cal debutar, mas dempuèi quant de tempses la television en lenga bretona per Internet a debutat, e qu’a pas realament encontrat un public, vist la dificultat tecnica de recepcion, e l’inadaptabilitat espontanèa del public per la recebre.

Una television se dèu batre –que fosquèsse en lenga francesa, occitana, o bretona- sul terrenh de la difusion dels autres mejans de televisions oficialas (95% son parisencas en França, 5% restentas son d’Estrasborg e de Lyon), es de dire, sobre la TNT (TDT). Ara, es aital, perqué totas las televisions normalas son sus aquel mejan numeric. E amai d’aiçò, aquesta television non dèu èstre lo relai d’un partit politic, mas clarament un instrument industrial per Bretanha, o per Occitània quora l’aurèm la television que m’agrada de poder donar coma bona resulta d’una militança occitanista, un ensemble natre de ciutadans d’Occitània.

Recentament es aparegut sul net, una television en lenga occitana, quatre oras de programa en serada ; sovent reciclatges que France 3 refusa sempre de difusar en granda dimension, e pas simplament en pichonet fenestron, e aiçò malgrat la Carta de television publica qu’es supausat seguir, mas que cap politician nacionalista francés farà aplicar sul tèma lingüistic.

Avèm un programa que serà segur publicat dins los mèdias de l’elita concernida ; lo modèl de finançament, la tecnica de difusion e mantunes contenguts, la fan pas de la qualitat que cal per èstre l’instrument politic qu’es supausat èstre dins aquel document-quí :

OcTeleOcTele politica

Ai vist passar mantunas vagadas la promocion sul net d’aquesta «television en lenga occitana», en lenga occitana, catalana o francesa ; es una pichoneta debuta bearnesa, vist la dimension, me sembla sense que la meteissa causa que la vièlha OC-TV, es de dire una difusion per una elita d’occitanistas, e los arquius que son a passejar se sap gaire pas ont. Espèri me poder enganar. L’espèr fa viure.

La bastison d’una television, malgrat la montanha de subvencions e la proimocion per los que recebon subvencions dels meteisses organismes publics, non se podrà improvizar per agradar al programa electoral. Las subvencions fan pas una television, una television es dedins una politica lingüistica, clarament volguda, e installada sobre mantunas detzenas d’annadas. Avèm pel moment un ambrion, e l’Estat que dèu regular aquesta politica, malgrat las polidas paraulas politicas bailadas per la pression populara dels «bonnets rouges», non se podrà pas faire sense una reala volontat del capolièr republican de l’Elisèu ; es aital lo sistèma francés, es bonapartista, del cap a bais.

Anatz veire lo site o blòg de l’associacion Kevre Breizh, son engatjats politicament, en ciutadanetat, mas son natres per l’etiqueta politica, e faràn pas la dintrada dins l’enjòc politic, ni per las municipalas, ni per las regionalas, ni per las europèas ; en Bretanha i a mantunas colors politicas qu’o fan jà, ambe mai de seriós que çò que vesi en Occitània. Vertat qu’es mens grand, Bretanha, ambe Naoned compresa.

Lògo Kevre Breizh

Se cal recordar de quina manièra TV3 es estada bastida ? Se cal recordar que los dreits de difusion de Dallas en lenga catalana per Espanha, li an bailat una estatura de dimension internacionala ? TV3 èra la clau d’una debuta de politica lingüistica, ambe una volontat politica clara.

Se cal recordar la debuta d’EITB ?

-°-

bretonNadal occitan

dimecres, de desembre 18, 2013

Armanhac : l’occitan se pòt veire pertot

Dissabte passat soi estat dins una cava tolzana, especializada dins la qualitat dels alcòols distribuats, i soi estat per rason d’una convidacion de l’interprofession dels armanhacs. Ai donc descobèrt un luòc, un pichon comèrci de Tolosa, barri del Carmes (a dos passes de l’estacion de mètro), botiga d’una granda qualitat. L’endreit ideal per tastar de las produccions d’Armanhac (departament administratiu e francés del Gèrs, per la màger part).

I a res de dire las begudas d’Armanhac, amai d’aver resistir al filoxerà, son damoradas d’un grand prestigi per çò qu’es de la qualitat. Es plan segur un aunor de saber las destriar.

Mas abans de debutar una explicacion en lenga occitana, vos pòdi informar que la qualitat de l’interprofession es tanben de prepausar un document promocional e direccional en tres lengas, francés, anglés E OCCITAN !

Armanhac document de promocion

Lo document prepausat aital nos agrada per una «planvenguda» plan venguda justament per la promocion de l’emplec de l’occitan e tanben per una modernitat lingüistica.

Malgrat saber demandar l’armanhac en fin de repais, soi d’aqueles que sábon tastar l’armanhac, perqué ai de familha que ne fan ; lo meu armanhac es donc, coma ai poscut determinar, de l’armanhac classificar d’«Armanhac Mençonat per l’edat», en general la qualitat que cal per apreciar l’armanhac, non pas dedins lo café, mas solet en fin d’un repais e sense sucre, per exemple dins lo ret dels restaurants Qualivòre del país tolzan, o dins los mercats tolzans que s’i prepausa restaurants que sábon emplegar los produïts locals.

Un bon armanhac es en general un present del restaurant que o sap causir ; lo restaurant que o sábon pas causir, son d’aqueles que, sovent, vos o fan pagar coma un alcòol fòrt classic e de discotèca (oblidatz) ; cal saber causir los seus restaurants en foncion de l’armanhac prepausat ? Sí, segur es un indici de respectabilitat de l’establiment. Lo repais occitan normal se dèu acabar amb prestigi, ambe la dolçor d’Armanhac mençonada ambe l’edat.

Aprèp l’armanhac es pas simplament un alcòol qu’a tardat dins la barrica de casse, es tanben un trabalh d’una civilizacion occitana de Gasconha, unica al monde ; o cal plan dire, mas o vos vòli assegurar per un exemple ; dins una familha anglesa que n’èri lo convidat, ai portat una botelha d’armanhac de la familha coma present ; es l’oncle que m’a alara dubèrt sa cava : «here find ONLY armanhac» ; io que pensavi que los Angleses èran afidats sonque al Cognac. Mas un Armanhac es de cap manièra un Cognac ; per l’Armanhac, la qualitat de l’òbra pagesa e agresta es primordiala, de mai cal pas oblidar lo terrador, la cultura agronomica, e lo sòl : i a tres terradors determinats, mas cada païsan vos podrà ajudar per escolhir lo terrenh que fabrica l’armanhac que vos agradarà.

La documentacion en occitan ajuda en díser : «Pelòtonat al còr de Gasconha, lo vitatge d’Armanhac, eretat deus Romans, capera haut o baish 15.000 ectaras e amassa ua bèra partida deu departament de Gèrs, atau coma quauques cantons de las Lanas e de l’Òut-e-Garona. Qu’ei constituït de costalats aus penents doces e au solan. Se destrian tres parçans de produccion, definits peu decrèt Falièras en 1909 ; a l’Oèst, lo Baish-Aramanhac, au mitan, l’Armanhac-Tenarèza, a l’Èst, lo Haut-Armanhac.»

Lo document dels socioprofessionals baila una mapa, bèla e grandament utila, per viatjar en Armanhac. La podètz comandar a www.armagnac.fr  E se faràn un plaser de vos respondre en occitan e de vos mandar la quantitat de document que necessitatz.

Rolihlahla Mandela e lo “couac” francés

La premsa francesa titolèt sus Mandela, sense cap de problèma e sense cap originalitat editoriala de l’Humanité, a La Croix, en passar per Le Monde, Libération, Le Parisien, L’Équipe. Per la premsa setmanièra es un pauc parier, mas Le Canard nos informa clarament qu’i a una linha editoriala especiala per l’Africa del Sud dins lo grope Dassault. Es vertat que l’Africa del Sud es estada un simpatic client del grope de fabricacion d’armas, quora èra de l’apartheid.

Image (62)

Mas i a una sola causa que la premsa parisenca e francesa li interessa pas ; de quina manièra la politica del monoteïsme lingüistic africanèr es passada a la politica del plurilingüisme ambe Rolihlahla Mandela.

Nelson Mandela comentari

Las ràdios d’umor, elas, se son basadas sul Qunu per ne rire !!

dijous, de desembre 12, 2013

Catalonha : lo referèndum en vista

Cal felicitar los partits politics catalans qu’an decidit enfin la question (doás) e la data pel referèndum d’independéncia de Catalonha ; ai seguit aital la volontat del pòble catalan, es un acte de granda democracia.

Aital la premsa internacionala ne parla ; e la vitessa de publicacion d’aquesta novèla es impressionanta.

referèndum en Catalonha The Guardiansreferèndum en Catalonha ABC Newsreferèndum Radio CanadaReferèndum BBCReferèndum RTSReferèndum News Zeland NewsReferèndum 7Seish.info

Ara se pausarà la question de saber se Madrid, lo poder pòst-franquista, es pron democrata per acceptar la resulta e quitament lo referèndum. Mas ara, sabèm que los partits en plaça al Parlament de Catalonha son majoritariament per establir una granda democracia al Sud Occitània, al Grand Sud nòstre. N’ai jamai dobtat, mas lo procèssus politic catalan m’a semblat un pauc lent.

Jà sabèm que lo movement politic e ciutadan País Nòstre a mandat per comunicat, en lenga francesa, lo seu sosten a la democracia catalana :

comunicat en lenga frnacesa de País Nòstre

Lo Partit Occitan, pel moment a plan notat qu’èra del costat socialistas a Barcelona (es de dire del PP, de Ciutadanos, de UPyD, los partits pòst-franquistas), e dels socialistas de Madrid (pietadós PSOE-PSC). Lo PNO mandarà segurament lo comunicat la setmana venenta. Libertat es pron embarrassat ambe los Bascos, proximitat ambe Bearn (majoritat dels militants son ailà) e segurament dèu trapar la democracia catalana tròp borgesa per la sosténer !

comunicat del Partit de la Nacion Occitana

Los autres movements politics en Occitània son esperats aquí tanben : …….

Nivèl dels partits franceses

Per los ajudar, los vòli informar de las doás questions ; l’informacion arriba per mantunes canals, mas vos vòli assabentar del document CiU ; tot en reténer que las doás questions de CiU-CUP-ERC-ICV pel referèndum del 9 de novembre 2014 son pron claras :

las doás questions de CiU-CUP-ERC-ICV pel referèndum del 9 de novembre 2014criticas sus la question dobla

Per informar los publics franchimands e l’estupid occitanisme politic, dins la lista dels partits catalans son totes democratas, ambe de las variacions politicas grandas, de la dreita cristiana, al centre-dreit liberal, en passar pel centre-esquèrra, los ecologista ancian comunistas e los alternatius. Catalonha es una granda democracia jà, un exemple per l’ensemble Mediterranèu.

NacionalDigital lança jà lo referèndum : picatz aquí per votar ! EDR !!

ara volèm votar ARA portada del 12 de decembre 2014

Referèndum Vilaweb

dimecres, de desembre 11, 2013

SNCF : engana francesa del servici d’Estat

Anuèch soi estat en Aquitània, ai poscut crompar lo jornal de Bordèu, sempre de grand’interès, melhor qu’aquel de Tolosa…

Ai çaquelà agut de legir la pagina “Région”, e me soi questionat sobre las causidas de paginacion, gaitatz :

Paginacion Sud-Ouest

Soi un pauc estonat que Foulquier, RIP, patz a la seuna anma, foquèsse installat en sobre l’article sul tèma de l’engana financièra de la SNCF, e donc sus la moneda que totes devèm pagar per nos far enganar per una entrepresa de servici d’Estat, la SNCF ; me sembla qu’ai talament d’exemple, que pensi que la SNCF nos engana dempuèi la creacion, 1936. Soi estonat çaquelà, vist la qualitat del jornal de Bordèu, i aguèsse pas agut una paginas sancièra, veire una dobla paginacion per cumular los exemples : en Iparralde, a Briva, a Pau, etc. o / e endefòra de la region de Bordèu.

De mai podèm legir amassa l’article establit segurament aprèp un comunicat de premsa del Conselh Regional d’Aquitània, e per loqual la redaccion de Sud-Ouest a segurament adobat la redaccion per dintrar dins lo pichonet espaci ; es un pichon espaci per una engana financièra qu’aurèm de pagar totes en Aquitània. E la factura es pas pichona, quora vesi que nos es demandat per la lenga occitana –en dangièr- d’estauviar … e ue la SNCF refusa realament d’emplegar normalament, coma refusa d’emplegar la bandièra catalana a Matabuòu a l’arribada del TGV de Barcelona, la capitala catalana.

Alain Rousset parla clar fàcia a la SNCF e los quadres de l'entrepresa d'Estat

Per astre, Alain Rousset, per oposicion a tota l’esquèrra nacionalista francesa, Alain Rousset sap que las entrepresas de servici d’Estat son enganadoiras, enganan lo sistèma de la decentralizacion, que paga e far pagar los ciutadans d’Aquitània. Mas l’Estat a establit una imposicion de discussion ambe los quadres que l’Estat fòrma e imposa a las entrepresas d’Estat.

Calrassegurar Alain Rousset, quora lo servici public es abandonat a una entrepresa d’Estat, lo servici public es en dangièr ; quora es gerit per las aglomeracions de Bordèu o Tolosa, lo servici public se desvolopa. Donc … per aver un servici public a la dimension de als subvencions desgalhada a la SNCF, val melhor aver una entrepresa de servici public, al servici del pòble occitan e basco d’Aquitània, car senon es enganas sus enganas ! Perqué ? perqué l’Estat francés engana los pòbles de França, e aiçò dempuèi que La Terreur a imposat una manièra d’enganar : Maitre on vous aime, pouvez nous enculer plus profonds ?

Lo sistèma regionalista de la decentralizacion francesa es una engana dempuèi sa creacion, 1982. Mercés a la SNCF de ne far la pròva, mas l’avèm tanben ambe l’Éducation Nationale … e totes los servicis d’Estat «en Région» coma díson los nauts-foncionaris de la bonarpartie.

S’espèra un front democrata comun per combrate aquel tipe d’imperialisme d’Estat dins las entrepresas de servici d’Estat, SNCF, Air France, Éducation Nationale, etc.

Los Bretons vòlon una politica pel ralh en Bretanha (administrada pels Franceses), val melhor non la donar a la SNCF, per estauviar l’argent public al moment que ne fauta.

Pareis que la Generalitat de Catalonha voldriá la SNCF per concurrenciar la RENFE : MÈFI ! Ni l’un ni l’autre son al nivèl que cal per Barcelona.

-°-

excepcion culturala l'ignorança espanhòla 22 12 2013

16 es la chifra del jorn que fabrica pròvas politicas seguras

16 es la chifra del jorn que fabrica pròva del sistèma socialista dins l’Estat francés ; es clar que son pas los militants que fan la linha politica del PSf, mas puslèu un tipe de finançament qu’es un pauc fosc. Es d’autanplan fosc qu’es una gestion parisenca de la moneda publica o privada.

16 –la chifra es pichona dedins lo Parlament Europèu- serà l’ensemble dels elegits socialistas franceses qu’an empachar una lei europèa sul tractament ecologic de las mars de las prigondors.

Donc i aurà pas de lei per salvar los ecosistèmas de las mars prigondas, sapient que la majoritat dels batèus que fan aquesta destruccion, son pas d’artesans, mas una industria ligada a la pesca e als sistèma dels supermercats modèls franceses. O cal plan dire, es ligat al grope Intermarché. Lo PSf paga aital las accions qu’an favorizar los gropes de supermercats contra lo pichon comèrçi dempuèi annada e annadas.

Aital avèm la peticion de l’UPA, per salvar lo pichon comèrçe ; e donc per consequéncia, totas las leis que son en camin son per favorizar lo comèrçe qu’a los mejan de portar un projecte maritnièr per destrusir los fons marins.

UPA contra la lei socialista

La peticion francesa se sona «sauver le comemrce de proximité», salvar lo comèrçe de proximitat. Cal çaquelà escriure que pendent d’annadas e d’annadas, los partits jacobins se son plan noirrits de la finança ligada a l’installacion de las zònas comercialas e de las rondelhas, causas elonhadas dels centre ciutat. Perqué ? Perqué l’interès dinerièr èra mai grand que l’interès general, contrariament al discors que nos es servit a cada campanha electorala ; e l’administracion que governa mai que tot, i trapa aital una sorga d’activitat, tot en oblidar de susvelhar los tipes de contractes que lo sistèma fabrica, e qu’es bravament mens social que los socialistas o pòdon pensar.

Aital recentament Nalhós (Nailloux pels Franchimands), qu’es un fracàs dinerièr e comercial, mas que mantunes investidors lo vòlon far al entorn de baiona e del País Nimesenc.

Donc dins la logica de la destruccion del sistèma de solidaritat dels centreciutat, los socialisats franceses an votat contra l’ecologia maritima, en ajudar aital las entrepresas mondialistas franceses del comèrçe.

Es donc ambe gratitud que podèm felicitar EELV de nos informar, vist que cap mèdia francés, vist las publicitats ue son ligadas, farà l’esfòç d’explicar al jornal de 20h00 lo sistèma socialistas de finançament ligat a las multinacionalas del comèrç francés : Intermarché, Carrefour, Leclerc, etc.

16 vòts per frenar la destruccion dels Oceans

Remarcarèm que trapam dins lo camp l’abséncia de lei, lo FN, l’UMP e lo PSf. E cal notar que EELV assegura : « que la batalha aiçí es pas aquela de l’emplec car la pesca artesanala estauvia l’emplec mai que la pesca industriala e que lo chalutatge en aiga prigonda  es gaire importanta pel comèrce del peis que se minja en Euròpa». La biodiversitat defenduda per EELV es pas simplameznt aquela qu’agrada a las multinacionalas del comèrçe.

Se los militants socialisats son sovent gentes, es sovent per inocéncias politicas, e de lor costat lo cap del Partit e los deputats de Brussèllas fan tot per servar las amistats ambe las multinacionalas dels comèrçes franceses, contra per evidéncia lo pichon comèrçe ; e per aver una politica socialisats pels pichonas comèrçe, se cal levar d’ora, coma un comerçant o bitiguièr, pas coma un militant socialista. Son jamai estats suls mercats, ni los militants, ni los quadres socialistas franceses, en defòra de las eleccions benlèu.

De las meunas obsessions logisticas

Lo dètz de decembre dins un jornal de Catalonha (www.elpuntavui.cat) se podiá donar una idèa de l’interès europèu de la platafòrma logistica de Barcelona, dins dos elements pron clars e identificables politicament.

Perqué aquestes dos elements pòdon èstre utiles per la pensada logistica en Occitània ? La rason majora es que lo TGV portarà los clients de Tolosa a Barcelona per gaudir d’aquesta platafòrma, mai rapidament –ara o sabèm- qu’ambe lo TGV-LGV atlantica que nos portarà a las pòrtas parisencas mas pas dins los aeropòrts parisencs. Es donc una rason basicament economica, es pas simplament una «pensada tòrta occitanista» (sovent entendut e sempre utile al jacobinisme qu’a pas d’argument al nivèl que cal per acarar normalament lsa evidéncias politicas).

Anuèch sabèm qu’un TGV foncionarà a partir del 15 de decembre per Barcelona, dempuèi Tolosa, Carcassona, e Perpinyà.

Ara gaitèm de quina manièra se prepara las arribadas aquestas ; la SNCF brandís la bandièra franquista dins l’estacion de Matabuòu e IBERIA –en catalan- lo verbiatge PP :

Iberia Obsession espanhòla comentat

E benlèu es alara una uelhada mens fòrta que la bandièra franquista de la SNCF. Mas se la SNCF vòl recuperar lo mercat dels trens de l’Estat independent catalan, li caldrà èstre al nivèl politic que cal ; es pas aquel de IBERIA, ni de las bandièras installadas a la gara de Matabuòu pels quadres regionalistas del grope SNCF.

Perqué o cal saber, la nacion catalana –enfin en procèssus d’independéncia- aurà un fum d’entrepresas mondializadas que li faràn uelhadonas e del costat que los agrada a una granda majoritat non silenciosa catalana, un real mercat d’identitat fòrta :

Norvegian Obsession del mercat

Caldrà benlèu ensenhar melhor al personal politic e economic d’Occitània, de quina manièra s’adaptar a las novèlas estructuras politicas del nòrd mediterranèa de la debuta del sègle XXIen.

dijous, de desembre 05, 2013

Desfisença de l’Estat a Bretanha

Dins lo document qu’acompanha la subvencion clientelista per «salvar l’economia» regionalista de la «Bretanha administrada» per França, e qu’es estada pron mediatizada (donar sòus a un moment de crisi budgetària es lo modèl de gestion de l’Estat qu’agrada a Jean-Marc Ayrault per Bretanha o Marselha), se pòt veire mantunes detalhs que fan la pròva que la tecnocracia francesa a pas res comprès al «problèma breton» (coma lo pensan), mas es puslèu dels problèmas europèus e franceses en Brertanha que cal parlar e reglar.

1 / lo document emplega la lenga bretona, un pauc per explicar que son Bretons que l’an escrit, segurament collaborador al centralisme frnacés, son nombroses los Bretons dins l’estructura administrativa francesa, mas es perqué son Bretons aquí dedins qu’an la solucion als problèmas franceses e europèus en Bretanha ?

Bonnets Rouges

L’emplec lingüistic fa plaser, l’esperèm sovent en Occitània per la meteissa populacion de tecnocratas de la santa republica francesa que se crei lo centre de la pensada per las regions sotmetudas, las províncias «réputées étrangères» (veire bilhet següent).

Mas es pas perqué una pensada se vestís d’una lenga dita regionalista, lo breton, que la responsa es bona, pels Bretons e per las Bretonas. Jà o podèm notar dins l’introduccion del document :

Bonnets rouges 2

2 / «Al nom de Bretanha, los elegits de Bretanha (la majoritat socialista del Conselh Regional) a aital formulat ambe fòrça una demanda de fisença de la part de l’Estat». Traduccion politica : Vos pregui senhor (Estat central) de me donar lo dreit de pensar e de bastir una politica, alara donatz me los sòus per poder la banhar, lo clientelisme es un afar que sabèm menar.

Per aquel tipe de frasologia enganadoira, e de la soca decentralizadoira, lo francés es fòrt utile. En francés se parla de blabla jacobin.

Dins lo paragrafe següent son los actors de la decentralizacion e de l’Estat centralizador, s’oblida l’Union Europèu, la PAC e lo ròtle de la comission en agricultura, qu’an de cambiar Bretanha, e non pas s’adaptar a Bretanha, e las realitats de Bretanha ; la sotmission contunha. Nos podèm satisfaire de veire qu’an comprès l’urgéncia… mas es gaire tot.

Bandièra de Bretanha

La particularitat de la situacion es donada per l’arribada de l’ecotaxa dins un endreit sense peatge en França, mas la situacion particulara es tanben donada dins totas las regions de França ; la gestion de la PAC e de las causas de l’Estat centralista son mal gerida pertot en regions sotmetudas ; la responsa non pas èstre de gardar la meteissa postura politica conservatriça e jacobina, vist çò qu’avèm vist e entendut dins las manifestacions de Kemper e Karaez.

D’unes se questiónan de saber de qu’an comprès los socialistas e centralista franceses dins la demanda de poder economic e politic en region, n’en vòlon simplament una demanda regionalista ; es aiçò lo problèma, car los sols regionalistas e expansionistas e que sábon pas gerir los problèmas es l’elita centralista francesa.

Lo document  Pacte d’avenir per la Bretagne indica encara e encara que las elitas francesas son pas adaptadas a reglar los problèmas en Bretanha (44 + la region administrativa francesa), en Occitània (veire document següent per saber de qué parli). Sembla que la famosa frasa «es pas una revòlta, es una revolucion» contunha d’èstre d’actualitat e o serà tant que lo centre regionalista e expansionista parisenc gardarà tot lo poder republican, per enganar los pòbles de França.

-°-

Consequéncia, lo comentari breton :

Bonnets Rouges 3

Encara un còp nos podèm questionar sul ròtle del sistèma politic francés, sant e republican, e de l’administracion centralista e coorporatista, per enganar los pòbles de França…

E sobre las radios oficialas del centralisme francés :

Bonnets Rouges 4bonnets rouges 5

Autra reaccion :

Sortons les Jacobins pour les élections

dimecres, de desembre 04, 2013

Urgent : combatre lo nacionalisme francés

Las entrepresas ditas de «service public», que son fins finala las entrepresas de l'Estat centralista francés, del mercat-Estat-nacion parisenc, del sant Estat del sindicat (CGT, FSU, FELCO, FO, CFDT, CFTC, UNSA, etc.) e coorporatisme nacionalistas franceses, nacionalistas d'expansion, son un dangièr per totas las populacions de ciutadans, per totas las nacions sotmetudas, donc per Occitània, e lo pòble occitan.

Martin Malvy, e lo Conselh Regional de Tolosa, gerís l'extructura de la decentralizacion ,sense finançament e sense un poder normal per una region qu'es de la dimension del Benelux ; e tanben en cavant lo voide de quaranta annadas de gestion d'Estat centralista. Legissètz lo francés, Martin Malvy, president socialista de la region Miègdia-Pirinèus, l'explica :

confirmacion del ròtle de las entrepresas d'Estat

La SNCF-RFF es ni capable d’aver novèls clients internacionals, veire las bandièras franquistas a la gara de Matrabuòu per l’arribada del TGV de BCN, ni per las infra-estructuras, veire l’intervencion de Martin Malvy e del dangièr de la linha Tolosa-Pau.

Ni lo PS, Marilyse Lebranchu es out, ni l’UMP, an donat las solucions que cal a las regions occitanas ; los bonnets rouges ne son lo crit politic, mas es un crit larjament partatjat per totas las regions a fòrtas identitats que de París, an pus mestièr per se desvolopar.

Bandièra de Midi-Pyrénées

La bandièra regionalista de Miègdia-Pirinèus, aquela de la decentralizacion del sègle passat e del clientelisme modèl Defferre, amerita una dignitat politica que l’Estat francés non li vòl donar.

-°-

trac 3

Egalitat republicana qd lor agrada PUNT

Recentament una cercaire del CNRS expliquèt dins un collòqui universitari qu’es l’egalitat republicana qu’a interdit la generalizacion de l’ensenehament de las lengas de Polinèsia.

Sabèm que per l’ensenhament, son las bombas qu’an agut lo darrièr mot per establir d’una certana manièra un ensenhament obligatòri de la lenga còrsa ; es un pauc coma la causida de personal de Radio France dins las localas, lo pès de las bombas a agut mai de resson que las dignitats lingüisticas ; mas, en Corsega, tot en amagar que la qualitat de l’ensenhament es pas al nivèl d’una reala recuperacion lingüistica e tot en saber que lo modèl irlandés es pas mai una evidenta eficacetat per tornar emplegar normalament una lenga, dins la societat sancièra.

L’egalitat es tanben aplicada en Catalonha, ont totes los escolans son dins las escòlas catalanas e fan totes corses de totas las lengas qu’an mestièr per la vida futura, tot en aguer una lenga lindal, lo catalan. Es lo modèl de la Val d’Aran qu’agrada ges al sistèma Éducation Nationale, quitament los vesins del Comenge, Corserans o Varossa, los son jamai estats portar coma modèl, segur perqué lo sistèma aquel –eficaç per l’ensnehament lingüistic – 5 lengas- es considerat coma dangièr per la lenga francesa e la seuna egemònia educativa en tèrra de locutors occitans.

Christian Guyonvarc’h explica dins una entrevista pel jornal breton Le Telegramme, que l’egalitat republicana es donada encara per non respondre a la demanda d’autonomia economica dels «bonnets rouges». Es lo punt de viste de totes los nacionalistas franceses, expansionistas, de la dreita extrèma a l’extrèma-esquèrra (Front nacional de Gauche, Jean-Luc Mélenchon, per exemple, l’amic de l’universitat de letra de Montpelhièr, o Front National de dreita mai tanben lo NPA, UMP, UDI, LO, MRC, PRG, PS, PCf, etc.).

egalitat republicana 2

"Un dels arguments sovent entenduts explica qu'un tractament particular per Bretanha fariá precedent perqué las autras regions acceptarián pas … de qué respondètz ?”

La questiuon es jà un interès grand en se. Dona la basa de la pensada del sistèma jornalistic francés, l’egalitat republicana es basicament endoctrinada pertot los neurònes de lkas escòlas francesas, talament qu’en Bretanha se refusèt, del burèu del prefecte directe, de notat en lenga bretona lo famós «liberté, égalité, fraternité» (paratge en occitan), coma s’èra desvalorizat d’èstre escrit en breton !

Es tanben una question interessanta, perqué las regions totas las regions pòdon pas considerar que la gestion centralizada dels afars en region es pas bona dempuèi París estent ? La question jamai un jornalista la pausarà. Lo personal politic de la decentralizacion convida los naut-foncionaris, que fosquèsse de qualitat o pas, foncionaris que l’Estat nomma en region, e a mestièr d’aver la decentralizacion per èstre segur que lo bas pòble serà mantengut en servitud. La situacion politica a pas cambiat dempuèi 1792.

E la responsa de Christian Guyonvarc’h, UDB-RPS, es pron interessanta tanben ; e assegura una evidéncia, aquela que lo sistèma republican francés, prendrà totes los arguments per damorar en plaça tal coma es, es un sistèma conservador, al pus prigond del mot, dins la conserva ideologica e dins los fantasmes d’una istòria manipulada, e oficiala.

"Son los quites Parisencs, a París totparier, que van donar a la metropòli de Lyon una collectivitat particulara a estatut particular sense cambiar una vergueta a la ConstituTion e que, al meteis temps, nos explícan qu’es pas possible de far de Bretanha una collectivitat territoriala a estatut particular. E per Bretanha, res es possible de far. Quora la demanda de regionalizacion arriba de Bretanha, es NIET. Quora es arribada de Corsega, es ÒC. Quora es de Lyon l’estatut particular es ÒC. Belcòp de Bretons, los que son sincèrament estacat a una regionalizacion an lo sentiment desagradiu d’èstre près per colhas. I a vertadierament dos pès doás mesuras."

O cal plan dire, lo poder central parisenc, prendrà sistematicament las regions, per províncias e per colhas politicas; sistematicament, es ontologic al sistèma francés.

E donc se pausa ara la question de saber de quina manièra l’idèa aquesta de la sotmission als poders parisencs podrà dintrar dins lo cap dels pòbles sotmetuts ? Lo pès dels mèdias que se ne fan lo resson es alara de mesurar ; Internet ajuda a far passar los messatges, mas TF1-France Television es lo mèdia europèu lo mai escotat a la minuta difusada al 20 h ….

Complement :

Lo dreit a l'autodeterminacion

Presentacion d’un diccionari vièlh

Se debanarà aqueste vrespe a Tolosa, Ostal d’Occitània, 18h30. Es un seccion duberta e publica, a gratís, per la coneisséncia nacionala de la lenga occitana. Es la presentacion d’una passion occitanista, redigir un diccionari de la lenga occitana ; aquò se debana en Provença… E podèm veire un document en primièra pagina qu’amerita tot lo vòstre interès politic :

Province de Provence Languedochttp://documents.univ-toulouse.fr/150NDG/T1/PPN165803770.pdf

La coberta, e las primièras paginas son sul tèma de l’epòca, e donc en lenga francesa ; mas es la lenga del rei, e es un biais de valorizar çò que seguirà, que jà al XVIIIen sègle es mesprezat pels poders politics en plaça.

Mas podèm remarcar que Lengadòc, “Languedoc”, es sinòmin de Occitània.

Se cal alara pausar la question que nommar la Generalitat, territòri fiscal, de Lengadòc, del nom de l’espaci mai bèl es pas un biais de redusir la potencia d’aquel territòri. Car es conegut pron per lo titolar al meteis moment de «province réputées étrangères» :

mapa Occitània province réputée étrangères

Donc la basa de l’Estat reial es estat la basa de la revolucion francesa, mas aqueles documents fan la pròva que la revolucion francesa es justament un biais de sotmetre Occitània, e de considerar la fin d’aquestas consideracions d’estrangièra (ambe la manipulacion d’una supausada ciutadanetat qu’englòba los Occitans, la manipulacion d’en Ernest Renan), mas tanben es un biais d’explicar qu’i a pus de colonialisme francés en Occitània, Lengadòc ; e donc que los Occitans, als elitas, pòdon tanben trapar interès al colonialisme d’oltra-mar ; efectivament son las elitas occitans, de Bearn e Comtat Venaissin (22 de setembre de 1792), puèi Niça (sonque en 1860), qu’an vendut Occitània, e la facultat de fabricar leis al poder parisenc, e donc d’enlevar la pòble occitan la facultat legala que los autres pòbles europèus an sabut gardar fàcias als autres imperialismes europèus.

Es al sègle XVIIIen en lo reialme centralizat de fRANÇA, notatz lo biais de presentar : Lengadòc = Occitània PUNT. Aquel diccionari serà presentat a l'Ostal d'Occitània, a 18h30, per Joan Thomas, lingüista occitanista e militant del POC.