arcuèlh

divendres, d’agost 31, 2012

Mantunes elegits tolzans se trúfan de las demandas rasonablas l’occitanisme

Un simple dccument per ne far la pròba :

comuna de Tolosa 1

Lo segond monument en bilingüe, francés iedish o alemand (jamai inaugurat).

Tolosa portalh e pòrtas 017

Aquí amont avèm l’anglés qu’es plaçat per 10 % de la populacion, e 60 % de la populacion demanda l’occitan mai present (enquèsta lingüistica del Conselh Regional, en 2010) ! Pel Iedish ai cap d’idèa.

Aquí se vei Tolosa, e sa politica liongüistica dins l’afichatge d’una manifestacion largament pada per la comuna, mas podèm pensar que amai de la cultura, la lenga occitana se podriá emplegar dins totas los servici qu’an lo public en fàcia, de la mediatèca, servici urbanistic e rotièr, als pargues e òrts. E parli pas de la comunicacion de Tolosa e del Grand Tolosa…

Avèm per contra, un quicòm per apatzimar mantunes occitanistas, lo Conservatòri Occitan (COMDT per far mai tecnocratic, qu’a cambiat de nom ambe la draita), e que l’esquèrra i a plaçat un director del Front de Gauche, l’occitan es alara subdiminal, dempuèi una crisi personala al moment d’una reünion publica (es escantalós de pensar que la diversitat per l’esquèrra culturalista es la multipliucacion dels pans e non pas la diversitat de l’aisina de fabricacion dels pans, la segonda critica es que cal cridassar per aver dreit al mens del minímum coma emplec de l’occitan)… quitament es pas al nivèl de l’anglés, tal qu’o vesèm sobre l’aficha indicada abans.

Puèi aprèp avèm :

conservatòri occitan 1conservatòri occitan 2Image (70)

La causa es clara : perqué l’administracion tolzana es pas ensenhada politicament per emplegar naturalament l’occitan coma l’anglés, e que la cargada de mission seriá simplament aqui per respondre a las demandas de traduccion, a mièg temps donc.

La dignitat de l’occitan a Tolosa es pas encara al mièg temps !

-°-

Ensenhar l’occitan :

tu tanben ensenhament d el'occitan en francés

estatgis d'immersion lingüistica

Acadèmia Occitana

Image (71)

Còr de Toilosa en occitan

dijous, d’agost 30, 2012

Plena solidaritat ambe lo francés al Canadà, e sobretot al Quebèc

I a una campanha electorala actualament al Quebèc, e lo francés es dintrat evidentament en campanha. S’en cal felicitat, e lo reportatge de Stéphane Parent per RCI.

reportatge de RCI sus la lei 101

Cal dire que la situacion es pas la mesma per Occitània, avèm pas cap lei coma la Loi 101 al Quebèc, e sembla que las passejadas toristicas dels socialisats lo 31 de amrça darrièr a Tolosa ajudarà pas a l’inscripcion d’una lei per las lengas al parlament parisenc… encara una promessa non tenguda pels socialistas e serà lo tresen còp qu’o fan aital.

Dins lo camp de la negacion de la diversitat lingüistica, i a donc lo partit liberal del Quebèc, l’UMP, lo NC, lo PRG, los socialistas franceses, la Libre Pensée, mantunes franc-maçons, lo Front de Gauche, lo MRC, lo FN, ….

Podèm ambe aquel reportatge pron plan explicar la pression de l’anglés sobre lo francés, la pression aquesta la suportèm en Occitània dempuèi mai o mens dos sègles, enfortida a partir de l’arribada de la television etnica francesa dins totes los fogals d’Occitània.

Dins lo reportatge que podètz escotar en linha, lo candidat Charest (PLQ) es qualificat de en dangièr politic, perqué ? Charest a declarat vóler aplicar la lei 101 al … federal ; imaginatz que los occitanistas voldrián imposar a la prefectura l’occitan ! Mas las sabors nacionalistas de Charest faguèt páur als anglofònes que vòlon pas far un esfòrç per saber lo francés, tanpauc. Es un pauc coma los Franceses que vòlon pas far un esfòrç per l’occitan !

Dins lo reportatge se farà lo balanç negatiu del ròtle del PLQ al nivèl de l’emplec del francés. Es un pauc coma lo ròtle de la decentralizacion per l’occitan !

La lei 101 festeja lo 35en aniversari, mas es a man de morir ambe lo PLQ ; E per l’occitan esperèm, pregam, que los socialistas-radicals-ecologistas…. per aver un espèr de listar aiçò de las discutidas eventualas, se l’astrada es bona, se lo vent bufa coma cal, se…. Al Quebèc an de votar per partits (autres) qu’an clarament près en carga lo francés, lenga minoritària en dangièr (PQ, ON, SQ). Lo PQ ganhariá las eleccions, e alara farà coma la campanhiá PS-PRG-EELV ?

Nosautres en Occitània avèm pas cap associacion que fan aquel lòbiing independent per la promocion de la lenga mesprezada : avèm pas http://www.french-future.org/fr/ 

Encara un còp vos conselhi d’escotar lo reportatge, es pron interessant per totas las minoritats qu’an de suportar lo francés sul continent europèu, e la lenga es lo supòrt de las ideologias nacional-expansionistas francesas sul continent cap d’Asia.

-°-

1er setembre a Plasença deu Gèrs

Amnesty arma de defensa massiva contra lo nacionalisme francés dins l'Escòla d'EstatCalandreta en libertatvent de libertat per Escòcia

dimecres, d’agost 29, 2012

Quí engana quí es Espanha ?

La paraula Espanha es aquí, aquela de las autonomias o supausadas autonomias, del federalisme espanhòl talament prezat pel PP e pel PSOE. Espanha es aquí aquesta qu’explica, en fRANÇA, a travèrs de l’InstitutO Cirventès que s’i parla espagnol.

Se debana quicòm d’un pauc extra-ordinari, sembla que l’Estat espanhòl volguèsse aclarir los seus comptes sobre l’esquina de totas las autonomias (inicialas o novèlas) e aital aver un compte clar al nivèl intenacional, e sobretot al nivèl europèu, per poder parlar ambe fRANÇA (Jacobina coma espanha) o Alemanha (Federala) ; quí engana quí en Espanha ?

Rare

Lo Principat de Catalonha, es de dire l’activitat economica del Principat de Catalonha ajuda Espanha (l’Estat) cada annada de 16 mM €… per un retorn de l’Estat espanhòl pichoneton, un quasi-abandon de la politica al Govèrn de la generalitat tot en lo criticar per èstre tròp independent o supausadament independent; e aquò quasiment dempuèi 20 annadas ! Quora tot anava plan per l’economia, ges de problèma…  Las corbetas politicas podián emplenar lo sistèma mediatic, fortament orientat.

Se cal questionar, qui pagarà los interèsses dels emprunts de l’Estat espanhòl e de las bancas privadas ? Los Catalans independentistas explícan la causida que se faguèt ièr dins un accòrd politic entre Convergència i Unió e lo Partido Popular. O díson lo maxímum discret… Mas Internet fonciona.

Alfons López Tena explica sobre la seuna pagina FB : «Mas çò que s’explica pas es que, aquestes 5.000 milions de rescat (redompcion financièra), sonque serviràn per pagar una partida dels deutes e, de fait, jà non los tenon. Lo mai que anirà tornaent es èstre similar e auriam de tornar al rescat ambe los nòstres dinèirs e pagant ;los interesses. Catalunya (NDLR Principat) teniá un deute de 12.000 lilions d’€ quand es entrat Mas, Ara aurà (NDLR aurèm) un deute de 42.000 milions.»

La conclusion de Alfons López Tena es «Independéncia o misèri, es pron simplàs.»

Es evident que mai avança l’afar de l’endeutament de l’Estat centralista espanhòl, que la moneda recaptada per las regions ricas aurà sonque servit a la manipulacion immobiliària o a la basteson d’unes fialats logistics sense interès economic, o quitament man-òbra mafiosa coma ambe lo PP a València, mai avança l’afar, mai es clar que pels Catalans cal sortir de la barca madrilenca. D’unes diràn qu’es per fauta de solidaritat per las regions páuras, mas en trenta annadas de gestions madrilencas de las regions páuras (e de lairons constituciuonals en Catalonha e Euskadi), son encara regions, regions páuras… Es que lo sistèma se podrà perseguir aital ? Es que l’Union Europèa podrà acceptar longtemps qu’Espanha ipotequèsse l’Union Europèa encausa de practicas mafiosas e centralistas ?

Pel moment, una majoritat de Catalans vòlon l’independéncia, es que l’UE acceptarà de daissar Madrid dins son bordèl financièr en daissar partir l’endrona espanhòla del principat de Catalonha ?

Pareis que Artur Mas a prometut las eleccions se … Madrid pagava, o puslèu tornava una moneda panada ; tot en passar per Madrid, son los interesses que se calcúlan ambe la taula alizerpida de multiplicacion dels deficits bancaris.

Senon i a benlèu una solucion venguda d’Aquitània, se parla d’un tresaur d’Aquitània ; las asseguranças politicas madrilencas fan que lo tresaur d’Aquitània sembla autanplan segur que lo qualificatiu de responsable pels poders madrilencs, PP o PSOE:

Del tresaur d'Aquitània per Catalunya

Dins un editorial, Vicent Partal explica que Espanha es un «lairon», o cal pensar aital, o explica un economista madrilenc !

«[…] Aièr Catalunya (ndlr Principat) a demanat cinc mil milions d’euros al govèrn espanhòl per poder seguir funcionant. O faguèt quand resulta que un calcul basat dins las donadas de la mateissa Generalitat evidencia que lo deficit fiscal determinat per l’annada aquesta es simplament lo doble e passa ja dels dètz mila milions. Mas lo nòstre autogovèrn es talament limitat e talament precari que s’acában reclamant una almoina que nos pana dins las mans plenas. Almoina que, en mai, lo lairon nos cobrarà a prètz d’aur dementre mentre nos fòrça a complir òrdres. […]»

Dins l’editorial se parla del fracàs catalan. Lo fracàs catalan seriá sonque l’almoina, la caritat budgectària ?

Balanç politic en Catalonha Artur Mas governa amb Madrid.

I a quicòm que truca ambe Unió per aquel govèrn de la Generalitat de Catalonha… O seriá puslèu lo fracàs de doás linhas politicas pauc claras, aquela de Convergència (a Barcelona) e aquela d’Unió (a Madrid) ? Se lo tripartit a fracassat tanben, se podrà dire que Convergència i Unió ajudat pel PP es tanben un fracàs pels Catalans.

Tot aiçò recòrda grandament lo reialme d’Aragon qu’a enganat los Catalans per finançar Castilha.

fresca del reialme d'Aragon

dimarts, d’agost 28, 2012

Las tres colors aquestas son un trofèu de guèrra francesa en Africa

Dins cada manifestacion de l’Estat francés, i a pas fauta de tres colors (Bleu-blanc-Rouge), son las francesas, e se vei quora es una manifestacion per la lenga occitana, se vei coma un castanisme novèl ; lo 31 de març avèm vist aquelas del president del Sénat, un òme d’Arièja, mai tanben de fòrça elegits en campanha electorala. Los elegits de la partidocracia francesa en Occitània semblan èstre pivelats ambe las colors aquestas coma un simbòl que sense, podrián èstre considerat coma separatistas, veire occitanistas e engatjat politic pel l’idèa d’un Estat=una Lenga, l’etnisme occitan sul modèl francés de l’etnisme d’expansion.

color d'una implicacion francesa en Africa

Alara quora un sordat de la republica francesa, en Africa, Còsta-d’Ivòria, mostra un ruban tricolorat del sistèma politic de Còsta-d’Ivòria, lo mostra coma un trophée de guèrra, nos podèm questionar. Nos questionam perqué los elegits de Còsta-d’Ivòria avián après del sistèma francés de portar sistematicament aquel ruban al modèl francés, alara quora l’elegit o pòrta pus e qu’es un sordat qu’o pòrta per lo mostrar aital, al fotografe ; nos questionam sobre lo ròtle de l’armada francesa en Africa, en Còsta-d’Ivòria.

Imaginatz un sordat alemand portar las tres colors Bleu-Blanc-Rouge d’un elegit de la IIIena republica en 1940 … Imaginatz.

Nos podèm imaginar, de qué far l’armada francesa en Africa, vist que lo colonialisme republican sembla èstre acabat ; de qué l’armada republicana o supausat republicana fabrica en Africa senon sosténer los mercats de las multinacionalas francesas, una elita de dinerièrs aprosmada del poder seleccionat per las eleccions ? Alara nos podèm questionar encara sul ròtle de la republica francesa senon de fabricar mercats, o un mercat-Estat-nacion, pòst-colonialisme, per mantunas entrepresas aprosmadas dels poders, d’una elita de financièrs d’Estat, de París per tot dire.

Lo colonialisme d’oltra-mar es pas acabat, la fòrma politica es pus existenta, per contra lo poder dinerièr de mantunas entrepresas parisencas emplega l’armada francesa pel seu pròpri e unic servici, interès. Quí paga l’armada francesa senon tanben los impòsts dels Occitans ?

Nos podèm questionar alara del ròtle de la republica francesa ? africa questiona grandament.

-°-

Cal pas oblidar tanpauc que l’armada francesa podriá èstre utila aquí :

taliban

EUS : Bilingüisme coma actor del torisme

Aqueste estiu i a un fòto qe m’a agradat fòrça, e aquesta :

Vitoria Gasteiz

Es una fòto de Antoni Luesma Gari, pausada sobre la pagina FB meuna.

Aquesta fòto m’agrada perqué ? Es un exemple de bilingüisme per aisina del torisme… causa que las vilas occitanas sábon pas far.

De mai, aquesta signaletica bilingüe explica tanben fòrça causa d’Euskal Herria, província d’Euskadi.

Vitòria es lo nom donat pendent lo reialme de Navarra (serai pas nostalgic d’aquel reialme, totun), 300 annadas d’oficialitat d’una lenga latina, decidada al Parlament de Navarra, en Bearn ! Es En Miquèu Grosclaude que ne faguèt l’explicacion dins un libre publicat per Per Noste, aquò farà mai de 30 annadas ! Lo malastre es que los franceses e los espanhòl li pensa coma un nom d’origina espanhòla ; l’excepcion frnacesa es l’ignorança, e çaquelà l’an encara al ment l’expression «de France et de Navarre»… Expression ridiculizada a partir del moment que lo Parlament de Navarra a abandonat lo dreit de fabricar la legislacion en mans dels poders parisencs, en setembre 1791. Aquel abandon es una pietat per la dignitat occitana, e gaire ne fan memòria, es una vergonha que los Bascos, els, an encara en cap. Car es plan Joana d’Albret qu’a autorizat la Bíblia en lenga basca, e en lenga de Bearn, lo bearnés. Avèm abandonat totas aquestas informacions, al moment de l’indignitat d’Enric III de Navarra que preferisquèt la corona franca (sense Parlament) que la dignitat de Navatta e son parlament ! Aquesta fòto explica VITÒRIA coma una victòria de Navarra, mas la desfaita d’Enric III de Navarra, desfaita qu’es devengut un sindròma politic de los que pújan a Paris, e qu’oblídan los dires politics del país nòstre. Los bascos an plan rason de se mesfisar dels Bearneses, amai per extension dels Occitans sotmetuts al sistèma francés de pensar la politica dempuèi la Terror.

Ambe Gasteiz vesèm qu’al mièg de l’ALAVA, una region de lenga majoritària espanhòla, lo basco es valorizat ; La província d’Euskadi installa una societat ciutadana, juridica, pas simplament ligada a la lenga, quitament se Gasteiz es valorizat. Vesèm un modèl per Occitània d’anuèch. Gasteiz es la lenga basca, en tota dignitat.

Aquesta fòto es donc presa per un amic FB catalan ; aital podèm realament pensar que l’amic catalan a en cap un saber sobre aquesta situacion lingüistica e politica que l’occitanisme a pas cap al ment, benlèu un passeron, mas pas gaire una educacion politica de granda qualitat per la dignitat dels pòbles manténer, coma autriá poscut escriure un poèta del Reialme de Navarra installat a Nerac dins la famosa cors de l’Albret.

Acabarai aquí perqué aquesta fòto es d’un grand interès politic europèu… e donc podriam dire mantunas causas mai longassas sul tèma. Vesèm que la lenga serà tanben un argument toristic, tot simplament.

Siria dins l'actualitat

Silva Lata formacion d'octobre 2012

dilluns, d’agost 27, 2012

La Libre Pensée s’ataca a Calandreta

Es un pauc coma quand Calandreta es atacada a Montpelhièr per èstre egemonica per l’ensenhement de l’occitan ; aquí a Montpelhièr es una ataca politica, de l’esquèrra extremista e universitària.

E ben, l’ataca de la Libre Pensée lemosina contra Calandreta a Lemòtges es una ataca contra l’occitan tanben, tota la lenga. S’espèra mantunes comunicats occitanistas, d’occitanisme politic, per exemple del partit occitan per exemple, vist que lo secretariat es gaire elonhat de Lemòtges ; mas s’espèra mantuneas autras organizacion e benlèu una manifestacion aquí tanben, coma a Clarmont d’Auvernhe, mas sèm benlèu pus en temps electoral ; los comunicats seràn alara totas publicats dins Le Populaire, L’Écho du Centre, La Montagne, etc… e dins totas las estacions localas (Totem, RF, RTF, radio PAC, etc.).

sosten del pdt de la region contra la Libre Pensée Lemosin.

Cal rassegurar J.-P Denanot e li donar la rason de l’ataca, es de nacional-expansionisme francés, son pel netejament lingüistic del territòri de dominacion imperiala e republicana parisenca. Es de nacionalisme d’agression, Claude Duneton auriá segurament trapar que la vòstra reaccion es pas pron fòrta ; aquel nacionalisme francés, el, l’a descrivut dins un libre Le monument, que vos conselhi de legir, mas cal pas èstre dins lo tristum… Lo nacionalisme francés a emplenat los monuments als mòrts de la vòstra region administrativa francesa. A la Libre Pensée li agrada los tempos de mòrts.

Senon, per entendre la Libre Pensée, cal se situar al sègle passat, lo libre Claude Duneton explica dins Parler Croquant coma la lnga lemosina es estada atacada ; la Libre Pensée es dins aquela dralha d’un Jules Ferry, que de lenga ne voliá qu’una, e que del pòble superior (lo francés) li aviá donat una rason, aquela d’educar los pòbles inferior que… parlávan patois !

E dire que lo Lemsoin es estat la tèrra qu’a vist nàisser una demanda politica de normalizacion de la lenga de l’administracion d’Aquitània, e qu’es devenguda la lenga del Trobadors ! La Libre Pensée es dins la dreita linha de l’excepcion francesa, l’ignorança.

-°-

Affiche Catalunya comentada

-°-

i a un dessenh que circula sul net, me sembla que cal far una correccion politica rapida, e que conven plan dins la seguiida d’aquel bilhet. I a mantunes professors duberts (se lor podrà pas negar) politicament (tanpauc se lor negarà pas) que semblan pas imaginar que son los pionts del sistèma politic francés aplicat dins l'escòla.

fantasme de republicanitat l'Escòla d'Estat francés

Aquel dessenh lo fan circular mantunes regents occitanistas (lor cal pas negar que cal èstre militants per èstre dedins lo sistèma, a l’imatge de Fèlix-Marcel Castan dins lo PCf) ; me pensi personalament, i a tròp de professors dins l’occitanisme, cal dubrir a d’autras professions per aver una vision politica mai clara de l’occitanisme politic, e mai simplament per Occitània...

La desillusion costumièra ambe los Franceses…. que díson far de politica.

La fabla de l’escorpion e de la granòta ajuda melhor a comprendre las dificultats occitanas al nivèl politic.

Granòta e escorpion castaniana 2

Pel moment, avèm pas cap novèla d’una cambiament de la constitucion per agrear un article sobre las lengas de fRANÇA? Nimai pensam pas qu’una lei serà un jorn programada ambe los socialistas per las lengas de França ; se cal sonar David Grosclaude, filh de militant socialista, per zo creire… e elegit del Partit Occitan ; es que faliá qu’i aguèsse ligams fòrts socialistas franceses per i aver dreit ; o cresi. avèm pas cap novèla dempuèi lo 31 de març de 2012 (ni per la manifestacion ni per la medalha ‘occitanie’ doinada a Carcassona), levat que l’occitanisme aurà vist passar los socialistas pendent una manifestacion, en tot fasent creire que la lei serà la lora primièra pre-aucupacion politica.

Valls e Montebourg, segurament pas per astre amassa an declarat la guèrra a una idèa europèa que podèm far sense nuclear ; las ‘frontières naturelles’ del nacional-tecnocratisme francés an jà oblidat Fukushima e Tchòrnobil; díntran aital dins lo sistèma productivista enegetic e tecnocratic nacionalista francés, clarament designat. E sistematicament, los elegits en plaça…

La pensada politica francesa es quicòm coma un escorpiu ; tot personal politic occitan qu’assaja de jogar ambe ela, serà picat un còp que la bèstia serà salvada dins lo sistèma electoral.

Occitània trabalhada per las 'valeurs républicaines'

I a pas cap sistèma partidocrata (francament occitanista o pas) qu’aurà pas cambiat d’avejaire en tocar lo sistèma republican francés parisenc, pas cap. Es donc plan aquel sistèma parisenc, sistèma politic, qu’es un problèma.

Es per aiçò que cal gerir los afars occitans directament al país nòstre, sense passar per París. Mas atencion, sèm pas tanpauc d’àngel per gerir aiçò, e serà bravament complicat vist que ne sèm gaire format per ajustar coma cal una politica pel ben de tota la populacion ; e la populacion o sap, ela que refusa de votar occitanistas dempuèiu trenta annadas, segurament ambe rasons.

Valls Montebourg Observatoire du Nucléaire comunicat del 270812

L’idèa d’una aligança ambe EELV es aital normalament caduca (mas aquò lo cal pas donar en boca a David Grosclaude puèi que dirà lo seu contrari quasiment mantunes meses aprèp, o manunes trimestres aprèp) … o alara per EELV val melhor los pòstes politics (Davod Grosclaude es capable aquí de dire lo contrari) e las pagas que la rason politica. Aquesta aligança EELV pausa donc un problèma a RPS-Partit-Occitan, e donc afortís clarament que cal pus jamai fabricar una aligança politica ambe los partits franceses (es aital lo rasonament del Partit de la Nacion Occitana dempuèi sa creacion, sola causa que me semlbla grandament bona).

Dins lo seu comunicat l’Observatoire du Nucléaire dona la causa coma clara, totas aligança ambe lo PSf-PRG es un dangièr per la pensada politica, e l’accion politica en foncion d’un programa. Lo PRG-PSf es un partit de la tecnocracia nacionalista francesa que lo seu ròtle es la desprogramacion d’una lista de programa politic. La tecnocracia francesa destrusís la politica, es justament per aiçò qu’es estada bastida.

Atencion cal pas confondre lo castanisme e la linha politica del Partit Occitan, se se sembla bravament, son çaquelà un pauc diferenta, mas an consequéncias similaras al nivèl politic ; lo castanisme es una pensada dedins lo partit comunista, un activisme (e que tot assag de l’en srtir es una engana conceptuala) ; lo partit occitan es assajar d’aver elegits per finançar un partit e las activitats culturalas ligadas (IEO per exemple, i a pas de IEO sense Partit Occitan e al revèrs) ; mas a la finala fan que l’occitanisme politic tombèsse en indignitat nacionala.

Morir de non pas aver capitat la fabla de la granòta e de l’escorpion…

Granòta e escorpion castaniana 2

-°-

RTL la nacionalista 2

L’ensenhament del conservatisme, Bertrand Badie, IEP de París e CERI

sobeiranetat vist per l'IEP de Paris

Lo convidat del programa de France Culture aurà probat en quinze segonda qu’es nacional-estatista, pòst-franquista e nacionalista francés ; aquel òme se sona Bertrand Badie, professeur à l'IEP de París e del CERI. Per èstre clar d’Espanha a pas totes los elements per poder parlar a l’antena de France Culture, mas benlèu qu’es la realitat que France Culture vòl far passar, l’idèa que Madrid pòrta, dempuèi las guèrras entre os republicans e la guèrra contra lo franquisme, e lo temps del franquisme meteis. Aquel òme es del camp franquista, o puslèu encara mai grèu del camp qu’a installat los Borbons a Madrid, los bonapartistas, es de dire lo primièr grand problèma politic e militar europèu.
Aquel òme parla de l'egoïsme dels Catalans e Bascos, en segonda partida de programa ; me sembla que cal assabentar en francés aquel programa.  E clarament l

Es clarament una legitimacion de l'esclavagisme financièr de Madrid sobre Catalonha en nom de la solidaritat (inexstenta per als regions d'Espanha coma Andalosia, supausada solidaritat de Madrid ambe Andalosia, plan segur).
De l'autre costat, ;lo costat basco, es estat botat dins la meteissa selha ; coma se lo coorporatisme entreprenarial basco a pas ajudar los Bascos de sobreviure economicament dins la mondializacion, e donc a fabricat en Euskadi una sistèma economiuc qu'ajuda Madrid a s'enriquir amb pauc de còst.... Es un personatge que cal listar coma nacionalista espanhòl e francés. Pòrta una ideologia sul sobeiranisme grandament fosc, los magres qu'an pas d'economia los comprendràn se se revòltan, E donc se se fan castigar e matar, mas los autres son egoïstas…. Es un personatge professoral francés dangierós per la patz en Euròpa.

La preséncia non confrontada d’opinions que son reveladas coma causas seguras e dignament ensenhablas, dona una linha editoriala a France Culture qu’es grandament nacionalista francesa, dona a-n aquel programa un gost d’imperialisme politic, de franquisme, de bonapartisme. Es un programa conservador, que lor auriá agradat l’Argèria francesa.

Es un programa d’escotar, ambe l’aurelha de las dignitats dels pòbles pauc impòrta las dimensions, e en pensar manifestar lo 11 de setembre a Barcelona.

manipulacion francesa per la television

Me soi questionar tot aquel estiu que fariam pas sense los universitaris nacionalistas franceses, e sense los mèdias parisencs que sonque li dónan la paraula ; me soi questionat que devendriá aquel blòg ?

Se i a plan un subjecte que sábon entendre e comprendre, volontariament o pas, es la sobeiranetat.

manifestació 11 de setembre 2012Basco e fiertat

-°-

Del dedins l’intoxicacion politica de l’InstitutO Cervantès contunha.

aquí pausarai un document ; aquel document indica plan que lo sistèma espanhòl es exclusivament emplegat per la lenga de Madrid, dicha Castillana per mantunes catalanistas, mas que concretament se sona ESPAGNOL per l'INSTITUTO Cervantès... dins l'estat francés ; i a pas cap ensnehament de galician, basco, aragonés, o catalan dins aquel InstitutO

InstituO Cervantès

diumenge, d’agost 26, 2012

Tot es normal a l’Estat francés, la premsa es muda.

Los dos fòrts independentismes pirinencs arríban fortament dins l’actualitat ; e que vesèm dins la premsa francesa, un article solet ! Parlèm pas d’article eventual per la merdica DDM, Le Dauphiné, Le Progrès , La Montagne, o Midi Libre, o La Provence, La Marseillaise, L’Écho du Centre, Nice Matin o Centre presse, o Le Populaire, o La Charente Libre, o La République des Pyrénées, o malastrosament Sud-Ouest, res de res pels vesins dels independentistas bascos e catalans. Que faràn los elegits locals quora i aurà decalaracion d’independéncia catalana o basca ?

independentismes

Digun sembla se questionar, quitament al Partit Occitan ! Es de dire… E sembla pas tanpauc èstre a la question de RPS !

Donc avèm una granda manifestacion independentistas per Barcelona, segurament mai granda qu’aquela de 2010, puèi 61 % que votaràn lèu en Euskadi (una region Euskadl Herria) per d’independentistas, contra lo PP e lo PSOE-PSE.

La mortitud de La Dépêche du Midi

Se cal demandar realament se La Dépêche du Midi sap legir las enquèstas lingüisticas sortida recentament pel Conselh Regional. Es que sábon legir mantunes redactors de La Dépêche du Midi, per encara associar mòrt e lenga occitana ? O alara l’espèran talament que son forçats de fabricar un modèl Couët per assegurar aquesta mòrt ? En matièra de psiquologia collectiva i a pas melhor modèl !

DDM e la mortitud

E vos pòdi dire que La Dépêche du Midi es pas encara mòrta, e i a un fum de ciutadans de Miègdia-Pirinèus qu’o estimarián utile per la vida politica de la region. E coma la natura estima mal o pòrta una orror del voide, serà lèu remplaçada, e podrà èstre que melhor.

dissabte, d’agost 25, 2012

Manifestar a Barcelona lo 11 de setembre 2012

Soi d’aquel=es que an jà comprès l’interès de la nacion catalana per despertar Occitània, ai agut mestièr d’unes encontres excepcionals, coma aquel d’En Enric Garriga-Trullols, per entendre que Occitània podrà pas sortir de gap que sèm, sense una independéncia de Catalonha.

Donc soi estat en julhet 2010 manifestar a Barcelona, vist la quantitat de pòble qu’i aviá, ai pas poscut veire Enric Garriga-Trullols. pauc impòrta, manifestavi.

2012, se tòrnarai manifestar a Barcelona per la Diada NACIONAL de Catalonha, i serai tanben, e coma l’ase catalan soi caborrut, i serai !

dignitats

Podrèm cantar la comuna de Narbona,serèm nostalgics, podèm parlar d’un país que vòl viure, mas que morís çaquelà … mas sèm res en Occitània sense Catalonha d’anuèch.

Donc encara un còp manifestarai a Barcelona, capitala europèa de las libertats dels pòbles mesprezats ; e donc convidi totes los occitans, e totas las occitanas, mas tanben totas las nacions europèas de venir manifestar a Barcelona, serètz plan arcuelhit per la nacion catalans en marcha (marxa), e son pòble talament generós per la dignitat dels pòbles.

NON PODÈM FAUTAR, RES QU’EN PENSAR EN MATIÈRA DE SOLIDARITAT, LINGÜISTICA E POLITICA.

Image (68)

Ai tanben legir lo comunicat de Partit de la Nacion Occitana, e apreciat l’engatjament, enfin ! Fauta los engatjament de las autra nacions oprimidas de l’estat francés – se per encàs tot arriba en son ora, seràn publicats aquí los comunicats.

OCCITANS e OCCITANAS, avèm pas jamai e o farèm jamai de quichar per la nacion nòstra, donc devrèm manifestar en bona companha, aquela de la nacion catalana.

Bandièra occitana 2 Catalunya

Sertèm una agulha politica, in vívo, pel pòble occitan, e devèm portar los amics e las amigas nòstre/as a Barcelona pel 11 de setembre…. una bona leiçon de dignitat.

dimecres, d’agost 22, 2012

La television en lenga occitana es per quora ?

Avèm manifestat, e i a agut un apèl d'oferta que sembla pas èstre estada utila per debutar quicòm de seriós e de programat ; èra una iniciativa mancada de David Grosclaude.

Sembla quitament ambe d’elegits famoses al CR d’Aquitània e de Miègdia-Pirinèus, Ròse-Alps, Auvernha e Provènça—Niça e País Gavòt, la causa avança pas gaire… se cal demùandar perqué ?

diversitatTV TNT

E anèm suportar l’arribada de novèlas cadenas, e aquí tanpauc l’arribada de la TNT aurà pas ajudat los elegits a èstre mai eficç sul cas irgent de la TV en lenga occitana. An quitament refusat d’ajudar un projecte seriós sul tèma, perqué èra dels amics bearneses.

Pel TER en Aquitània e Miègdia-Pirinèus es un pauc parier, lentassa es l’eficacetat dels elegits, autoproclamat representant de la lenga occitana e de sa promocion.

imperialistas francés e espanhòl comentatimperialistas francés e italian comentat

manipulacion francesa per la television

televiosion francesa

divendres, d’agost 17, 2012

Quand un mèdia Internet fa FLÒC !

lo floc en accion

Cal felicitar aquestes dos joves bretons per aver far avançar la justícia francesa, e l’acte d’emplec de la lenga bretona (amai de las autras per jurisprudéncia).

N’i a que s’imagínan que l’installacion de la lenga francesa se faguèt sense castig contra las populacions ; e d’autres que s’imagína que per recuperar la dignitat de las lengas mesprezadas se farà per las letras, l’universitat, las escòlas, l’ensenhament (coma se lo modèl irlandés èra pus dins los caps), o la musica, la creacion culturala (coma se la cultura podriá pas èstre sense la lenga, e simplament una referéncia lingüistica idealizada)…

Uèi i a mantunas manièras de far avança la dignitat lingüistica per laslengas meprezdasas, los actes de justícia, l’actitud de cadun fàcia al sistèma, la lei francesa, e lo sistèma europèu de las cors internacionala de justícia per far condamnar l’Estat francés per non respectar aquesta dignitat.

L’afar de Bretanha ajudarà per far avançar la causa car es un potencial de condamnacion francesa al nivèl europèu ; e pauc a pauc las condamnacions aumentent, l’Estat francés aurà de pagar per las estupiditats aquestas, e quora n’aurà pron de pagar, cambiarà sas leis, las farà enfin democratica.

Mas aiçò impausa un ensenhament breton, occitan, catalan, còrse, savosian, alsacian, en combat juridic contra l’Estat francés ; e aquí i sèm pas encara arribats ! Las letras sufiràn pas, es plan evident que cal una formacion pron completa per combatre l’Estat francés, letras, pedagogia, conceptes en sciéncias politicas, juridic, comunicacion, (e segurament bravament plan d’autras causas). I a pas cap formacion al nivèl que cal actualament.

Lo franchimand normalizat farà remarcar qu’es de la lora fauta d’aver demandat un traductor de breton, e alara que o devon pagar ; cal dire que la remarca es d’un professor en «langue régionale» que me zo faguèt ; es al mens la pròba qu’a mestièr e de faiçon urgenta,d’una formacion en politica lingüistica, per saber coma es bastida, e donc s’es en plaça, en,sneha la «langue régionale», es un pauc a causa d’una debuta de politica lingüistica, mas oblída qu’es lo dreit e la lei 101 qu’a fait avançar lo francés al Quebèc, e non pas las letras francesas !

Aital un còp de mai, l’Union Europèa a la pròba que las institucions francesa –aquí la justícia- es una aisina de repression lingüistica ; car s’èra pas estat, i auriá agut, al pus naut de la diplomacia francesa, un foncionari per explicar que jamai un foncionari a agut de demandar lo breton en justícia, e donc qu’i a pas de demanda, e que totes los ciutadans son content ambe lo sistèma. Es çò que se debana ambe l’institucion Éducation dicha Nationale quora son questionat al Sénat o a l’Assemblée nationale.

Donc per mantunas rasons, e perqué lo FLÒC’HINGTON es aquí, nos devèm felicitar qu’aqueste afar fosquèsse publica, politica e publicada.

dimecres, d’agost 15, 2012

Los estrangièrs e las eleccions municipalas

La question es pausada per una peticion lançada sul net… mas jà la peticion èra marcada dins mantunes engatjaments politics a l’UMP, NC e FN : de non pas autorizar lo vòt del estrangièrs per las eleccions municipalas.

interdissèm lo vòt dels franceses

Per estonazr mantunes soi per far votar los estrangièrs en Occitània, o alara cal demandar als franceses de non pas votar en Occitània ; cal èstre ligic, non ?

Sabi quantes Franceses son d’expulsar de la democracia que volèm en Occitània, mas n’i a segurament mai de 4 milions…. Alara la prepausicion es simpla, los estrangièrs vòtan en Occitània, franceses compreses ; e los Franceses que vòlon pas que los estrangièrs votèssen, aquí en çò n♫9stre, en Occitània, qu’anguèssen votar a París, ambe una migracion causida, lor imposarèm pas de migrar dins lo bordèl parisenc, non ! Sèm pas dictadors republicans, nimai colonialistas ! Podèm acceptar Lille, Amiens, Nancy, Dijon, Orlhenx, Rohan, Angers, Versailles, Neuilly/Seine, Le Havre, Caen, Bourges, Montreuil, Orly, Roissy, Villers-Cotterêt, Liège, Valenciennes, etc son disponibles…

Interdissèm als Franceses de votar en Occitània.

Per clavar, e per rassegurar los autres nacionalistas d’esquèrra, que vívon en Occitània, lo vòt dels estrangièrs en Occitània serà benlèu autanplan malpensat que pel sistèma francés, vist lo nivèl de motonizacion del sistèma republican. Benlèu qu’un jorn comprendràn çò qu’expliquèt Cornelius castoriadis en explicar la diferéncia entre l’antropologia (nacion) e lo juridic (la ciutadanetat), en seguissent pas las idèas d’un Ernest Renan o Maurice Barrès sul tèma.

Made in France … cal èstre solidari ?

Apareis una vertadièra campanha per crompar … francés. es de dire crompar las automòbils que son fabricadas al nòrd de l’Estat republcian francés, continental europèu (un site Internet ajuda, ne fasèm la publicitat dins LeParisien-Aujourd’hui, jornal distribuat pertot dins l’impèri continental europèu francés, e republican çaquelà ; i a pas una usina de Peugeot o Renault, o Citroën o Toyota en Occitània. I a jamai agut de politica parisenca per desvolopar una industria automobila en Occitània, donc suportarèm pas la desfaita industriala aquesta. Perqué èstre solidari ara ? Perqué Occitània deuriá èstre solidari d’una abséncia de 60 annadas de politica industriala en Occitània ?

Image (56)

Donc quora un jornal parisenc prepausa mantunas paginas per sosténer l’industria francesa, es aquela del nòrd, aquela de lor espaci regional de difusion, del regionalisme del Jornal du Dimanche ; aquel regionalisme es un nacionalisme d’expansion, una imposicion per totes los mejans potencial d’una sola vision economica, de moment que passa per París.

Lo jornal parisen jòga alara lo seu ròtle de premsa parisenca, regionalisme d’expansion pel mercat-Estat-nacion parisenc, res de mai ; perqué la premsa aquesta se servís del sistèma nacionalista de difusion de la premsa per existir sobre aquel mercat-Estat-nacion, ambe l’ajuda de la CGT LIVRE, mai o mens eficaça (çaquelà).

question de Occitània a fR-nça

De mai, quora son els, los nacionalistas franceses fan croimpas, zo fan per las entrepresas alemandas ! e sovent se farà en anglés, melhor qu’en occitan (veire bilhet següent d’una ecologista que repotega contra l’occitan e son emplec en Provènça, nacionalisme lingüistic assumit, coma la pròsa de Mèstre Jourdain dins Molière).

crompar una automobila francesa a l'UMP

Alara, devèm èstre solidari ambe aquel tipe de pensada francesa que nos engana sempre ?

Exagònefabricat en OccitàniaOccitània subversius

Estimar Occitània es crompar coma l’estimatz, en evitar de crompar francés, per l’automobil.