arcuèlh

divendres, de juliol 26, 2013

Asenada de la dimenjada, MarridaJoana.

La melhora estupiditat de L'Estivada 2013 es estada dita per la MarridaJoana, professora d'universitat a Montpelhièr, escotatz plan es en francés, segur : « c'est grâce à l'état français que les langues (régionales) se parlent encore » ; se podrà aital melhor entendre perqué las formacions en occitan son d'una eficacetat mediòcra. Es tanben la confirmacion del vièlh bilhet sul meteis personatge ....

asenada

En picar sobre la frasa podrètz verificar qu’aquel personatge amerita sense cap dobte de non pas èstre professor d’universitat en lenga occitana.

dimecres, de juliol 24, 2013

L’Estivada, 20 ans, e mens 15.000 €

La subvencion del Conselh General de l’Avairon es estada demesida de 15.000 € en comission permamenta. E aquò, se faguèt la setmana de L’Estivada 2013. E los organizators ne son pas estats assabentats ! Es de dire que seriós lo Conselh General de l’Avairon pròba que l’es pas.

Inauguracion movadissa

Es evident que vist lo nivèl de finançament de L’Estivada, lo 15.000 € se podrián trapar endacòm mai (soscripcion publica per exemple). Mas simbolicament es fòrt, fòrt maladreit de la part dels elegits del Conselh General d’Avairon, Aquesta manifestacion adralha mai de monde que cap autra manifestacion de Roergue. Es maladreit perqué del costat visibilitat de l’occitan, lo meteis Conselh General fabrica pas una òbra de las grandas, per exemple lo site Internet, preséncia de l’occitan, egal ZÈRO ! Dins la signaletica qu’es del seu ròtle per esséncia, podèm dire qu’es absenta en lenga occitana (parli dels panèus d’orientacion, los panèus de las rotas, benlèu que los cal pintrar de nègre coma en Iparralde o Bretanha, per i arribar ?) ; e soi segur qu’i a renovelament de panèus d’indicas mai sovent qu’i a un discors oficial per las inauiguracions.

De mai, se los 15.000 € son elevats a la linha costumièra occitana, podèm dire qu’es una ataca clara contra lo pauc que lo departament ajuda a l’occitan, e plaçada al moment mediatic que cal.

L'Estivada 2013 Itàlia

Seriá estat plan mai astruc de presentar aiçò d’un autre biais, mas sembla que los elegits de l’Avairon son pas pron aluzerpits e qu’an pas encara dimensionat lo resson mediatic qu’a fait l’anóncia d’aquò.

S’i aviá una rason de mai per desvolopar una politica sense los departaments, lo Conselh General d’Avairon acaba de portar una publicitat de las grandas sul manca de seriós d’aqueste departament, e benlèu d’una granda partida dels departaments d’Occitània, qu’an pas encara mesurar lo mal que fan cada jorn contra la lenga occitana, de l’Avairon, a l’Òlt-e-Garona, per donar los dos que sabi ; mas la lista es talament longa, que podèm confirmar, per l’occitan, los departaments deurián èstre utiles e zo son pas.

Aumentacion del prètz de las autorotas

La mapa de las aumentacions del prètz de las autorotas es clara ; es Occitània que paga. D’aquí, lo comentari d’un catalan, son coneissedor en la matièra ; l’En Jordi Minguell Roselló explica : Pr'aquò existisson las colonias.

aumentacion dels peatges

Cal tanben considerar doás causas : 1 / la companhiá qu’aumenta aital es la meteissa que refusa dempuèi lo sièti social d’Agen de marcar la signaletica en bilingüa sobre las autorotas d’Occitània, e quitament emplega la semantica franquista de Lérida, enluòc de Lleida o Lhèida. 2 / lo segond punt es clar, l’autorota entre Lengon e Pau es pas rendabla, es evidentament per aquò que ASF l’a pas volgut prendre en gestion.

Ambe la privatizacion, Occitània a perdut un mejan public, del pòble occitan, de far pression sobre l’entrepresa, en accòrd donc ambe lo vòt UMP-NC, ultraliberal francés.

peatges autorotas 2013

-°-

Casino EstivadaCasino

diumenge, de juliol 21, 2013

La Com institucionala = Zèro en Occitània.

Ai parlat recentament del biais de determinar l’identitat per Brageirac dins la seuna comunautat de comunas. Aquò dona mai o mens l’impression que las comunautats de comunas devon èstre d’instruments per e de l‘administracion e lo mens possible èstre tocant a la populacion, donc d’identitat mai o mens administrativa, res de veire ambe l’identitat que las populacions pensan aver. Sèm en plena tecnocracia, çò qu’aima plan la futura reforma de la decentralizacion, desumanizar los contactes entre lo politic e la populacion, ambe l’ajuda de l’administracion, sempre volontari. Sense comptar que l’ipocrisia del politic que lor agrada pas d’aver a discutar dels projectes ambe la populacion, els qu’an sempre rasons tecnicament e politicament, e sembla que per los arrestar, i a pas que l’endeutament collectiu (alprèp de Dexia!).

Un autre exemple, se me podètz dire quin vilatge es concernit, campion !

Image (12)

Lo tèxte sobre l’identitat explica : « Coma la comuna servarà la seuna identitat pròpria ? » La question es pausada, la responsa corta e tecnocratica.

«Sèm fièrs d’aparténer a una granda comunautat de comunas que baila una egalitat de servicis a totes los ciutadans. Mas aquò negarà de cap manièra cada comuna de gardar las euna identitat. Aquela de …… (devinhatz aquí) damora, cresi (lo tèxte es pas signat mas es del cònsol màger), dins lo seu espaci de vida que i sentissèm plan a viure, e que las relacions umanas i son importantas» Avètz aquí lo tèxte qu’assegura cap indici per trapar la comuna.

Es aquò lo ròtle del cònsol màger negar tot problèma de comunicacion, donc i a res de tirar del tèxte.

Sèm rensenhat mai luènh sobre la «hèra de Sent-Luc», donc sèm en Gasconha, mas aurián poscut èstre en Gavotina, o Dalfinat, Auvernhe, o Lemosin, veire en Lengadòc o Peirigòrd (Brageirac).

Dedins lo document vesèm que lo redactor en cap, lo cònsol màger, es content de promòure l’escòla d’Estat (servici public que dís – donc dèu èstre de l’esquèrra), mas avèm tanben una publicitat per las formacions privadas ditas catolicas (servici privat – donc dèu èstre de la dreita) … Aquí vau donar un indici, dins aquesta comuna i a una Calandreta ; lo Cònsol màger que redigís lo document ne parla pas brica : ne podèm far la conclusion següenta, es nacionalista francés e bonapartista per emplegar lo verbiatge de l’administracion.

Vos pòdi donar un autre indici, malgrat la demanda politica e publica, suls panèus comunals nòus, i a pas de bilingüisme francés occitan :

Image (13)

Ni dins las escòlas d’Estat ditas publicas (pron valorizadas aquí e dins la boca del cònsol màger), ni dans las escòlas privadas e revendicadas coma catolicas (que la promocion s’illustra dins la revista del Cònsol màger), escòla catolica que l’occitan es ensenhat a docina, veire RES, coma dins l’Éducation Nationale :

Image (14)

Aquela comuna es donc una comuna industriala, mas de quina color politica es lo cònsol ?

Lo mai pietadós es que la reforma dels PSf-PRG-UMP-UDI vòlon prendre en compte aqueles biaises desumanistas de crear un sistèma politic elonhat de las populacions, «communauté de communes», car las populacions fan problèmas, e «jà n’i a pron !». Es que caldrà tornar las guilhotinas per assegurar una bona representacion de las populacions, e gerar realament las administracions ?

Un autre indici, sèm pas a 1500 m d’altitud.

Image (11)

E çaquelà la lenga de fusta, un autre indici (de husta), es grandament practicada, pas brica valorizada çaquelà.

responsa

La responsa es donc : Artics !

dissabte, de juliol 20, 2013

una Co-mission ‘langues régionales’ de mai !

L’administracion francesa es regulada per destrusir las lengas de França ; o sabèm, e sabèm tanben la potinga per poder aver un espèr. Èra la promessa 56 de candidat François Hollande ; coma es non tenguda, sabèm que tot lo de mai es sobrecomunicacion, mas dins l’interès de quí ? Caliá simplament, combartre lo legitimisme administratiu en regular la constitucion dels parisencs ; digun o avolgut far, malgrat la promessas socialistas ; alara la comission del ministèri de la culture sona coma una responsa pietadós, de grand novèl d’engana politica.

festenal de las ignoranças -

L’administracion francesa es regulada per destrusir las lengas de França ; quora un president valoriza un Jules Ferry, non podiam esperar grand causa d’el !

Alara avèm un ministèri qu’assaga d’atudar d’incendit politic. Lo renegament socialista novèla, pel tresen còps, o quatren ; comptam pus ! Las generacions pássan e la memòria de las engana d’esquèrra son oblidada pauc a pauc.

Avèm donc un còp de mai, e mai public, per comunicar sul net, una comission ad hoc, e plan segur benvolenta, per agradar al non res.

Radio Canada a l'espèra lenga de França

Las lengas son un ben universal, e aital s’espèra sempre una basteson d’una comission seriosa, a l’oposat avèm las classicas comissions governamentalas, una de mai que serà inutila.

Per crear una comission inutila, e que costarà res al budgecte parisenc: - prendre personas qu'existísson sonque perqué i a subvencions de la decenbtralizacion e dels poders socialistas, - prendre elegits que sonque existísson que se fan aligança ambe los socialistas, - prenètz personal administratiu que sonque son salariats pel sistèma d'Estat opression, e ambe un govèrn que los a esculhit per èstre benvolents e socialistas ; bolegatz lo tot, e la comission es a punt de crear .... una mission de comunicacion al servici del poder

E soi perfaitament en accòrd ambe las frasa d’un amic qu’explica : « s'aquò fasiá abançar la lenga e lo país ! Mas non, l'occitanisme "oficial" (en realitat francò-estatista) nos fa recuolar. Al mens cal esperar qu'aquela dòcta còlha se siá regalada de trepitjar los corredors emmoquetats del ministèri...» E d’apondre encara mai, un quicòm d’una evidéncia clara e politica : « Lo C.C.P.P.L.R.P.L.I. a balhat las siás conclusions a la ministra francesa de la cultura. Aqueste comitat es estat creat per l'estat colonial per far creire al public que s'interèssa a las lengas "regionalas". » Se parla encara de ‘langues régionales’ jà tot un simbòl de l’ignorança francesa, e especiaficament una qualification del ultrà-nacionalisme d’esquèrra, dels socialistas del XXIen sègle. Apondrà tanben : « Si-ben, una causa: l'estat colonial refusa de ratificar la Carta Europèa mas declara que far tant ben que la Carta sens ratificar la Carta! I anarètz comprendre quicòm! Ieu çò qu'i entendi es qu'es un "foutage de gueule"!»

Aquel afar aurà de faiçon legitimista dubert l’antena per entendre asenadas, dubert l’antena de RMC, per dire clar d’ont venon las informacions que cal tractar a l’antena dels mèdias parisencs, del sistèma de propaganda ministerial francés, nacional-expansionista. Jamai aquesta estacion aurà fait lo trabalh clar e precís per explicar lo problèma francés sul tèma de las lengas de l’Estat colonial francés.

avèm tanben un sistèma ministerial al servici dels socialistas de terrenh, per explicar que son asseventat del problèma vist qu’an res contra, e vist qu’an agut una co-mission de propaganda per non res, per non res far de politica lingüistica.

Pel moment avèm pas encara vist una sola critica del costat oposicion, una question d’un deputat, e segur que la responsa se podrà alara far ambe lo dorsier aquel, qu’infòrma, minialament, de las ignoranças francesas dins un sol ministèri de la supausada ‘culture’.

E benlèu fin finala, aquela mission es dobla, aucupar mantunes occitanistas, e enganar lo public dels militants…

divendres, de juliol 19, 2013

Primièra falhida de la democracia liberala

Detroit serà la primièra ciutat de declarar falhida, es de dire explicar a las bancas que los deutes se podràn pas pagar, e al meteis temps que los salaris dels foncionaris seràn pas pagats tanpauc. Es la falhida economica d’una ciutat, dins un sistèma liberal de gestion de l’economia a dos passes de Chicago (capitala de l’escòla economica dita de Chicago, aquela qu’a installat la politica economica del Chile pendent la dictatura) e del Quebèc (ont lo liberalisme a creat la primièra catastròfa industriala pel ralh, 50 mòrts, Lac-Mégantic).

NYT Detroit FalhidaFalhida de Detroit

Aqueles indicis son donc clars, pauc a pauc l’explotacion sense règlas legalas e politicas, dinca la còrdas de la planèta, farà petar lo sistèma. Es que cal arrestar lo sistèma abans que peta lo tot ?

O d’un autre costat, la falhida es la règla normala de l’economia de mercat, e que cal daissar passar lo mercat, las causas s’adobaràn. Es la sancion del sistèma administratiu qu’es jamai regulada pel politic, o lo politic que sortit de l’administratiu engana la populacion sobre las capacitats publicas de gestion, de bona gestion per las populacions.

Cal notar çaquelà que las descripcions politicas son de far : – bancas qu’an prestat al politic sense gaitar realament las potencialitats de finançament, e en jogar a las matematicas dins los mercats dinerièrs mondials, – sistèma politic conservador qu’an pensat gastar la man politica sense res cambiar, sense regular a la baissar las activitats publicas, e qu’an sempre fa fisença al sistèma administratiu per servar las paginas ancianas, – populacions que pensan que lo sistèma es sense fin, e que vòta sense questionar realament lo politic.

L’indici per Tolosa es clarament l’expansion sense fren de las zònas urbanas, e donc las destruccions non concertadas de las tèrras agricòlas, elonhament dels elements basics per far viure la populacion, çò qu’implica una logistica per portar lo viure dedins la ciutat tolzana. Perqué destrusir la tèrra, es per bastir zònas que seràn zòna industriala o urbanistica per un futur gaire clar… Detroit en falhida : quora en Euròpa ? Quora a Tolosa ? Quora a tolosa, mens de foncionari e mai de decisions politicas ?

falhida de Detroit 2

Bastamag Detroit

Detroit Le Figaro

Punt a punt, fotografias de luòcs de la vila de Detroit.

dijous, de juliol 18, 2013

Democracia per Occitània: Immobilièr en China e torisme tolzan

Democracia per Occitània: Immobilièr en China e torisme tolzan: Dins l’Estat francés es lo sistèma de defiscalizacion qu’a fabricat mai de T4 o T3 en sobre quantitat, que se necessita lo mercat a Tolosa, ...

Argent public per l’occitan, per Agen…

40.000 € es la soma maximala que lo clientelisme socialista donarà a l’occitan cada annada, en Òlt-e-Garona, e «anirà pas mai luènh» Sénher Calmette l’amic socialista de Montflanquin ; es normal, per quicòm qu’es considerat coma un suplement d’amna, non val mai que 40.000 € per an !

Lo budget total del departament pichon aquel, es de 412,7 M€, 317,6 M€ pel foncionament e 95,1 M€ per l’investiment. Es lo mai pichon departament d’Aquitània. mas la soma per l’occitan es semblanta en Gironda, lo mai grand en populacion ! Non o cal dire los departaments occitans se trúfan de la lenga occitana, punt.

E aqueste maitin sus lo site Internet de La Dépêche du Midi, se podiá veire aquesta publicitat :

Publicitat del Conselh General

I a sempre prioritat pels amics als Parti Socialiste d’Agen … Se podrà aisidament comprendre, ara perqué a Vilanuèva d’Òlt se vòta FN !

Cal recordar que l’occitan es pas un suplement d’amna, nimai una publicitat pel poder clientalista socialista, mas es un patrimòni universal del departament agenés, una lenga en dangièr de mòrt. Soi segur que, s’èra una catedrala, los socialistas e lo PRG i botarián 4 M€ !

Donc, ensenhar l’occitan val pas mai de 40.000 € pels socialistas d’Òlt-e-Garona.

Se cal pausar la question : perqué l’occitan es considerat coma un suplement d’amna pels socialista d’Òlt-e-Garona ?

Los Bascos an responduit per una aucupacion de sièti del partit politic, los vinhairons d’Aude per una explosiu de la botiga socialista. I a simptòmas que me fan pensar que la crisi pels socialistas al poder es pas acabada.

diumenge, de juliol 14, 2013

Estrasborg estacion sona en alsacian, ara

Anoncias en alsacian a la SNCF DNA

I a lo vesin que m'explica : el : - nos cal aver d'elegits* en Occitània per aiçò far tanben parier (* occitan ?) .... ièu : - mas n'avèm ? E perqué son pas pron eficaçes ?

Dempuèi l’installacion del mètro en occitan (parcialament, s’espèra encara tecnicians de nauta voladas per l’aver ! Alara que la fòrta determinacion de Bordèu l’a capitat, ambe los meteisses material !!) se demanda a Tolosa, lo TER en occitan, e lo tramvia en occitan ; las demandas son similaras a Montpelhièr, Niça, Marselha, Avinhon (futur Tramvia), Pau, Baiona, Clarmont d’Auvernhe, Lemòtges, etc.

S’espèra un personal politic que se trufa pas de las demandas de preséncia publica de l’occitan. E se cal pausar question sul ròtle dels elegits del POC : son plan plaçats a l’endreit que cal per aver aiçò ? Recordam que lo POC a d’elegits, en associacions ambe EELV : Aquitània, Auvernhe, PACA (2 elegits, un euro-cargat de mission present pertot, levat ont cal), Miègdia-Pirinèus. Cal notar que la sola region ont an pas d’elegits, es la sola qu’a fait dintrar l’occitan dins la signaletica, Lengadòc-Rosselhon, gràcia a d’elegits catalans e socialistas. Se cal recordar de quina manièra las decisions sul tèma son presas, senon per tecnicians que se trúfan de las causidas politicas.

E a la finala, se cal pausar la question de l’eficacetat de la representacion electiva (del POC, coma dels autres) dins lo sistèma de la decentralizacion.

Aquesta politica de preséncia publica de las lengas de França, dins los luòcs publics, còsta res o quasiment res al budgecte collectiu regional, mas cal aver l’intelligéncia de la prepausar al moment que cal, e donc la preséncia permamenta e convenciva dels elegits es primordiala per avançar ; O CAL NOTAR EN TEMPS DE CRISI !

dimecres, de juliol 10, 2013

La DGLFLF que fan per las lengas ? RES

Son quitament pas capables d’escriure una mapa seriosa sul tèma.

Dins un comunicat mandat a tot escantilh, Les Nuits Typiques, Patrick Lavaud prepausa coma cada annada (se cansaràn segurament), un encontre sobre las lengas de França, aquelas que son mesprezadas. Per illustrar aquel comunicat, an la mapa de la DGLFLF. Se cal pausar question, que fan aquel monde per las lengas de França, perqué semblan pas mestrejar lo problèma de la mapa prepausada per descriure l’ensemble lingüistic de cada lenga concernida. Gaitatz :

Fauta de seriós lingüistic DGLFLF

L’Agence de Presse de Bretagne acaba de veire lo comunicat e se questiona gaire sobre la remanença d’aquel encontre, coma se res avançava ! E efectivament res avança e la jornada de 2013 sembla encara a la jornada de 2012, coma a la de 2011, etc.

La lei votada en junh de 2013 es insufisenta coma a poscut lo provar un comunicat del POC en fin de junh de 2013, en se contra-dire ambe lo comunicat de junh 2013, debuta, mai coma lo fan saber los Bascos en aucupar lo sièti del PS a Baiona.

Vaquí la mapa corrigia pel costat que me sembla, ieu, mai entendre.

Fauta de seriós lingüistic DGLFLF corrigida

A-n aquesta mapa, cal apondre, lo goadelopean, lo martiniqués, l’anglés de sant Martin, las lengas de Guiana, de Kanaky, de Polinèsia e de La Réunion, amai del maorí. Ai tanben un dobte sus la zòna francica.

Lo fòrum convida ambe l’argent public, e organiza un fòrum occitan en Gasconha per emplenar lo voide de las incompeténcias dels elegits e de las elegidas que son incapables en Occitània, de crear un lòbi coma en Bretanha o de plantar una reala politica de signaletica dedins los Conselh General coma dins los departaments de Bretanha (encara).

Ai vist la lista dels intervenents ; Se farà las sampitèrnas reünions (ambe los meteisses intervenents) quantes sègles ? E los intervenents semblan èstre los meteisses dempuèi sègles, i van crevar dins aquelas reünions ?

I a urgéncia de saber : perqué los OCCITANS elegits fan res per emplegar l'occitan, dins la comunicacion institucionala, dins las signaleticas dels departaments, dins las politicas dels festenals ? I a urgéncia de saber perqué l'E.N. es lenta per installar las classas 'amb equitat lingüistica' e la seuna administracion tant rapida per las barrar al moment de reforma? E perqué Calandreta es pas presenta ? Perqué avèm pas de lei per la lenga occitana e que los socialistas de Gironda an abandonat de far votar una lei, contrariament als Bretons qu’i son tornats !

I a pas mestièr de cinquanta especialistas per entendre aiçò, gaitatz çò que Perpinyà a mandat coma messatge, es clar, non ?

Una lenga, una dreit, una lei

Pòdi ‘quò sec explicar al delegat de la Generalitat de Catalonha, que la seuna preséncia farà pas avançar lo truc ! O disi per totes los intervenents que faràn km per anar an aquela jornada.

saber sense utilitat

dimarts, de juliol 09, 2013

Bretanha, sonque, Cambia d’estratègia

En Bretanha, los 30 deputats sus 31 de Bretanha istorica an pas abandonat per cambiar l’Estat ; e los deputats d’Occitània que fan ?

conselh d'Estat

1 / nos podrèm questionar sobre l’interès de vóler cambiar un estat que de tot biais, es conservadors dempuèi sempre e malgrat los regimes.

2 / nos podrèm questionar per saber quin es l’unic deputat breton qu’es lo mai conservador, senon lo remplaçar del primièr ministre… E Òc, lo govèrn ‘socialista’ qu’avèm es una escolhida parisenca dels melhors jacobins que se pòt trapar ; es question istorica, París fabrica la sindròma Enric III de Navarra e un motlon de JACOBINS.

3 / nos podrèm questionar que se 30 deputats bretons pòdon questionar l’Estat sus 5 departaments, quantes deputats d’Occitània, 32 departaments, avèm e perqué los questionèm pas ? E perqué se son pas junt a la demanda de question sul ròtle pervèrs de las institucions franchimandas ? Es qu’en Occitània tanben avèm conservadors socialistas e nacionalistas que s’amagan ?

3 bis / ont son los deputats alsacians, còrses, savosians, catalans, martiniqueses, guadelopeans, reunioneses, polinesians, maorís, flamands, lorrens, peitavins, e bascos ? Podèm donc comptar que la majoritat dels deputats de l’Assemblèa francesa son dels territòris de lenga mesprezada pels conservatismes franceses.

4 / de que se questiona la premsa sul sicut ? La premsa d’Occitània en lenga francesa, de qué se questiona ? La premsa d’Occitània en lenga occitana se questiona segurament, mas quinas questions ?

Bretanha responsa

comentari Télégramme

-°-

Tolosa d'estiuaficha camins de crabasaficha mascaret 2013Aficha setmana de l'Euròpa

diumenge, de juliol 07, 2013

al entorn de la Felibrejada, inocéncia !

Soi estat a la Felibrejada de Brageirac 2013, sonque la jornada de dissabte e ai escotat lo programa en directe de Bleu Périgord.

Se l’inocéncia occitana matava, aquesta dimanjada e son que 5 oras lo dissabte e una ora trenta, de directe sus Bleu Périgord, l’afar auriá matat mai de 150 militants o totes los politicians presents !

E, debutar, a l’entrada una emplegada municipala explica a una residenta l’afar : «C’est la fête de la Félibrée», quid de la lenga ? Quina de la revendicacion ? Quid de la transmission ? Car es plan la «fèsta de la lenga occitana, sonada Felibrejada», pas un panèu per indicar Felibrejada, res ! Amai l’aficha oficiala explica que las animacions son a gratís, e sembla qu’en francés ‘gratuit’ vòlgue dire 3 € lo dissabte e 5 € lo dimenge. Uèi es pas la «moissonneuse-batteuse» que m’a fautat, mas puslèu una logica per aquesta fèsta de Brageirac ; alara es pas la fauta del Felibrige (la maquina a chècs es estada sollicitada, ambe succès), mas puslèu dels elegits e de las elegidas de Brageirac, totas las colors politicas mescladas. Farai la remarca de la bandièra occitana plantada sus la finèstra de la faciada de la deputada locala, tenguda per un fial de l’eletricitat del bastiment ; imaginatz una bandièra francesa aital plaçada; jà fautava de dignitat.

IMG01149-20130706-1736

La frasa que retendrai par descriure la jornada de dissabte es : «es mai aisit de trapar una banana d’apelacion del Segalar a la Felibrejada, e que parla plan occitan, qu’a Brageirac un nom de restaurant de nom occitan ?!?! » E aiçò es degut principalament al personal politic de Brageirac que de l’occitan, fins ara, ça sembla, n’an res de fotre ! Abans o aprèp la felibrée, es un moment politic complicat de passar.

Segalar

Donc a Brageirac, l’ensenhament de l’occitan es nullíssim, es la chifra de zèro qu’entendre dire mantunes còps per Bleu Périgord dins lo programa en “occitan ET francés” ; e pel programa en francés, res non ne parla seriosament del problèma, en occitan E francés ? Joanda es programa per Bleu Périgord, France Bleu e es alara presentat coma una granda victòria, es un pauc coma la lei Deixonne revotada en 2013 ! Una granda victòria per non pas aver recuolar … avèm aital una cançon miraculosament difusada, mas debuta en francés ! E lo risc politic es gaire, aurà calgut a Joanda d’abandonar Zapata, per donar de la cançon sense contengut per èstre difusat !! Avèm la fotografia d’una volontat politica d’aver res. E quora fan quicòm, pensan qu’ambe una lei votada a París las causas se faràn mai aisidas ! Sembla que los militants politics engatjats, coma los animadors engatjats de Bleu Périgord, fasquèssen mai trabalhar lo servici de la sopa que non pas la presentacion de la realitat desastrosa de la preséncia de l’occitan a Brageirac.

IMG01135-20130706-1650

Debutèm per l’entrada de la vila que –ambe vièlhs e grands esfòrçes- es tanben en occitan ; mas sobre un panèu ambe letras verdas e de dimension redusida ; aital avèm jà una ierarquizacion de las doás lengas, lo pichon panèu per la lenga inutila o clientelista, la lenga de la Felibrejada ; ai, inocentàs, pensat que lo panèu seriá al mens cambiat per renovelar las seunas colors passadissas.

Lo mai extra-ordinari es que los meteisses elegits nos fan discorses de granda elloquéncia felibrenca, mas que lo contengut es voide d’accions concretas.

Vos parli pas simplament del discors aficat e voide sobre l’identitat de l’aglomeracion de Brageirac ; un lengatge tecnocratic de naut nivèl, per dire quasiment RES ! Es un grand classic francés ; se cal alara questionar se val lo còp d’aver aglomeracions d’aqueste escantilh, un escalon de mai (que caldrà pagar !), per destrusir lo discors politic ambe la tecno-estructura franchimanda ! e un personal politic local que l’accepta … sense res dire, ni aficat de l’identitat occitana del país de Brageirac, a cada moment e pels sègles futurs.

identitat brageirac

Per la discrecion lingüistica, vesi pas mai que la discrecion protestanta de Brageirac ! Que fan los protestants per explicar perqué la lora Bíblia sonque es dins la lenga del rei ? En país occitan … Avèm crotzat Mormonds en dintrar dins la vila felibrenca, n’en sortissián (benlèu una victòria de la Felibrejada, els tanpauc pas informats), l’an aisida aqueles en dintrar dins un sistèma de destruccion lingüistica protestanta en país de Brageirac.

IMG01131-20130706-1648

La fòto indica clarament qu’i a pas una mendra politica de signaletica en doás lengas a Brageirac.

Vesetz, ai cercat sense succès productors de vins que son capables de far visitar en lenga occitana las cavas. Quitament al sindicat dels productors i an pas pensat !

E totes aqueles problemasses, seriá la fauta d’una guèrra «entre los partesans del LOU e los partesans del LO», segon Gerard Berardo de Lou Dalfin. Segur que se cal pausar la question de la qualitat dels arguments dels defenseires de la lenga occitana en tèrras cremadas, mas vóler veire un sol cap, es jà una pensada politica ; Stalin o Hitler, Franco o Napoleon, Mussolini o Cromwell volián veire un sol cap ; lo regiment dels dragons vòl veire un sol cap pels desfialats. Es la pensada del personal politic d’Occitània, que son els los primièrs a aver capèlas politicas dedins la partodocracia que los fan elegits o elegidas. Vos ai pas parlat de la reina del Felibrige, ela que fabrica separatisme, e digun ne parla !

Per astre lo dissabte de ser, avèm bravament dançat, una granda assisténcia, e soi partit crevat d’aver dançat, e crevat d’aver argumentat.

Per evitar l’independentisme felibrenc, los elegits avián installats un parafuòc ; las flors del monument als mòrts. Tres flors de colors diferentas, las colors felibrencas èran plan gardadas nacionalistament per las colors de la dictatura lingüistica francesa.

IMG01121-20130706-1605IMG01122-20130706-1605IMG01123-20130706-1605

Los dicorses èran segurament polidets …. mas la realitat del terrenh mostrava una paur franchimanda, aquela de l’etnisme lingüistic, aquel etnisme que fòrça los Occitans de se far matar a las guèrras francesas, republicanas e colonialas, d’èstre forçats d’apréner la lenga de l’impèri republican (e de trapar aiçò normal, e gente, en confusion de gènre, alfabetizacion e francizacion) e tanben l’etnisme francés que susvelha que res non cambiarà, a la Felibrejada o endacòm mai, dins lo recanton triste de Brageirac.

-°-

Via Catalana :

Via Catalana

divendres, de juliol 05, 2013

Problèma de l’occitanisme se resumís :

Aqueste maitin un bilhet explica la catastròfa qu’es lo nombre de locutors en pauc de nombre per Occitània ; bilhet sense estudis vertadièrs sul tèma çaquelà, es pas la fauta del cronicaire ! E o disi pas per aver aquel estudis, e de las chifras, es de dire per demandar subvencions per pagar lo CNRS, lo CNRS e las universitats vòl pas de l’estudis, ara e l’an jamai volgut dins lo passat !! O disi perqué es la realitat d’auèi, e de l’occitanisme dempuèi 50 ans : jamai es estat demandar un estudi seriós per mantunas rasons : entre 1950 e 1970, per fauta de mejan e sobretot pas aver de revelar las chifras importanta de l’ocutors d’occitan –lo que pagava èra l’Estat francés, coma sempre ; ara l’Estat francés, decentralizat o pas, vòl pagar per aver resultas parcialas, per regionalisme de las subvencions, e sense cap de seriós perqué pas generalizat, per Occitània sancièra.

Mas anuèit de quina manièra se pòt far comprendre lo messatge de l’occitanisme dedins lo mitan occitanista, jà ! Aprèp la populacion sancièra nos podrà creire, pel moment, non sèm pas credibles ; volètz una pròva en un document ? Publicat anuèit, juste :

problèma de l'occitanismeBlògues del jornalet un divendres de julhet

(lo darrièr document es pas la fauta del Jornalet, es la fauta de l’occitanisme, qu’es pas seriós, o cal plan escriure ; aquò o cal botar en parallèl ambe lo nombre d’Occitans e Franceses que m’an demandat una traduccion al bilhet, coma s’èri un servici public !! La pression politica per frenar la preséncia de l’occitan es enòrma.)

La seleccion dels professors se fabrica segon las nòrmas francesas, lo contengut de las formacions son pas bonas, e cal sobretot pas de militants per ensenhar los novèls, cal pas bolegar lo sistèma francés qu'escana la lenga e los locutors nòstres ... donc i a la descripcion catastrofica de çò qu’es donat aquí !
Fasèm dempuèi 15 ans, coma se lo militant èra un dangièr per l'occitanisme novèl.… E es normal, car l’Estat francés selecciona pas per s’autodestrusir, vist qu’es clarament basat sobre l’etnisme lingüistic e juridic francés ; avèm pròva de faits istorics.
Lo regent de l'escòla bilingüa de Pena -el- aviá cap document local per debutar un cors pels escolans de primari ! De mai, el que sabiá los ponts lingüistics qu’i aviá ambe lo catalan, dins la seuna formacion cap professors l’ajudèt per dintrar directament dins l’ensnehament ; l’universitat –la licéncia de l’epòca o la mestreja son pas adaptadas per ensenhar directament ; A la debuta de l'escòla.... li ai donat la pichona man ! Mas quora me vòli inscriure en licéncia d'occitan, lo sistèma pensa : te cal una licéncia mon grand !! (vertat que soi per astre pas format per l’Éducation Nationale !! Tanben. Mas l’universitat –quora pagui- accepta los sense diplòmas EN) e de tot biais soi considerat coma «trop militant», e sobretot pas la bona dralha politica, car i a una tria politica per l’occitan, una supausada tria (car es pensar que los professors son capables de far la tria, pas totes, mas d’unes especialament, sí).
Donc avèm una formacion mediòcra e la resulta es aquí. Sèm sul camin de pèrdre los trenta primièrs ans de l'occitanisme (entre 1950/1980). Es la resulta granda la lei deixonne (1954) votada al XXIen sègle pels mediòcres socialistas franceses (d’Occitània), ambe comunicats de victòria del POC-FELCO-OCBI ! La pròva d’aiçò l’avèm ambe l’aucupacion del sièti dels socialistas a Baiona, per l’IKASTOLAK –parents que son de bon nivèl politic per se defendre e indicar un autre camin per aver una lei segura per l’ensenhament de las lengas de França (los Occitans o son pas !) e que faràn pas l’error de comunicacion dels parents de Calandreta d’Albi.

Aquel comentari sobre agrada gaire a l’occitanisme (veire sul jornalet lo nombre de pausicions negativas, realitats), mas es la realitat ! E dins las realitats, cal notar qu’es pas sonque question de nombre de pòste d’aumentar, es pas tanpauc en nombre de budgecte aumentat, es question d’aver una presa de consciéncias que lo combat es pas acabat, e non pas per far votar a esquèrra, mas per aumentar lo nombre de sapients sobre la lenga occitana. De mai ….

Ambe lo document desliurat aquí, avèm tanben Calandreta d’Albi … a apondre la manièra de comunicat de mantunas Calandretas, e i a cargat de la promocion de Calandreta (!)...

Se cal demandar, se los parents d’escolans de Calandreta d’Albi sábon comunicar, e sábon que lo jornalet es una pagina tota en lenga occitana, benlèu que quitament l’imagínan pas ! Donc Calandreta d’Albi prepara pas a un sistèma de comunicacion per l’occitan que posquèsse comunicar sonque en occitan !

Occitan pels Franceses

dijous, de juliol 04, 2013

D.Batho dona gròs “cadeau” mediatic

Se sembla que las intrigas d’influéncias interessèssen o pas los mèdias parisencs, ne cal parlar e escriure sobre. Aital dins la conferéncia de premsa de Delphine Batho, ela-meteissa, a donat lo nom d’una entrepresa, e d’un cap d’entrepresa, causa raríssima. E segurament n’i a d’autras, benlèu mens plan plaçadas !

De mai, infòrma sobre los ligams entre los socialistas, las entrepresas e los Estats-Units-d’America sobre un subjecte important e que potencialament pòt destrusir Occitània, la recèrca del gas de sistre, per vendre canalizacion d’una entrepresa de capital american !

Legissètz aquí :

Batho laisse un cadeau aux médias

Ne farai traduccion :

« Pichona precision, lo patron de Vallourec, qu’a donat lo nom Delphine Batho, Philippe Crouzet, es l’òme, ni mai ni mans, de Sylvie Hubas, la directriça de cabinet del president de la Republica francesa. De que alimentar encara las conversacions de salon sul conflictes d’interèsses… se necessitat i aviá. Vaquí la realitat qu’es donada per l’ex-ministra (legir l’articlòt de premsa).

De tot biais, los que notadament, dememntre mantun(-es) blogaire(-s) del govèrn, assajavan de mininizar l’afar e anonciavan que «la potiche» auriá ren de dire ni de donar anuèch a las 15 oras devon a present n’est èstre comptables. Se avián un minímum de bona fe e de consciéncia, lor conselharai de pagar una esmemda d’aunor».

Aquel afar de salon parisenc, es simplament clar ; es un conflicte d’interès al pus naut nivèl ; coma l’anciana majoritat, n’aviá contrari a las necessitats publicas, e collectivas ; los lòbis son dedins la plaça, ambe los socialistas coma ambe l’UMP-NC, sense cap mestièr d’èstre representats, els !

Es encara un còp una pròva de mai, que lo sistèma parisienc, supausat democratic e respectuós dels pòble, non pòt pus foncionar, ni a París, ni a Brussèllas !

Es urgent de tornar tot al País, Occitània !

L’informacion e la traduccion son vengudas d’un blòg del Front de Gauche, mas cal pas èstre inocent, bisounours, es lo fait d’èstre a Brussèllas o París que destrusís la representativitat dels elegits, o de las elegidas, e pas brica la color del partit, o la seuna supausada ideologia.

Aquel afar d’Estat, es coma la de Jérôme Cahuzac, del meteis nivèl, questiona grandament la majoritat socialista e PRG, simplament tot parier que la majoritat UMP-NC de las autras annadas Sarkozy.

François Hollande Lo Cap de copar

manièra d’imposar lo respecte republican

I a pas qu’un sol mejan d’imposar lo respecte republican :

Amende républicaine

Esmenda republicana francesa : Es aquel tip d’egalitat que vòli per l’occitan, lo breton, lo basco, lo còrse –lenga co-oficiala, l'alsacian –dialecte alemanic, lo francic (lenga oficiala de Luxemborg), lo guadelopean, lo martiniqués, lo catalan –lenga oficiala a Andòrra, e lenga dels co-prince republican franchimand, las lengas de Kanaky, de Polinèsia, lo flamand, l'arpitan, l'anglés de Sant Martin, las lengas de Guiana dita francesa, lo parlanjhe, lo gallo, etc. – se los poders publics bótan pas lo bilingüisme suls panèus d’Occitània, de Bretanha, d’Iparralde, de Corsega, d’Alsàcia, de Lorrena, de Guadelopa, de Martinica, de Catalonha, de Kanaky, de Polinèsia, de Flandras, de Savòia, de Peitavin, de Bretanha gallesa, etc : 1000 € d'esmenda per jorn de monoteïsme lingüistic suplementari aprèp lo despaus d’un planh !

Òc volèm una lei per l'occitan

Soi preste d’acceptar una lei votada en Occitània, e non pas a París !

Etnica : mot clau d’una discutida politica

Se debana a París, lo país de l’excepcion culturala e de l’ignorança de l’esquèrra e de la dreita, amai d’èstre tanben lo país de la sindròma Enric III de Navarra.

Segon extremistas nacionalistas d’esquèrra o de dreita, es la causa etnica que frena tot desvolopament de la lei adaptada a las populacions. Aital per la creacion d’una «lei estructuranta» per crear un entitat pròpria en Pays-Basque, i a discutidas nacionalistas francesas, entre representant del supausat e unic pòble francés. Dins los arguments : «lo meu país es petit e polit», per exemple. O de l’autre costat : cal far atencion a l’etnisme. Es vertat que imposar lo sol francés dins las escòlas, dèu pas èstre de l’etnisme mas de sentat lingüistica publica ? Ensenhar los pòbles inferiors, coma la referéncia Jules Ferry o desirava, tanben que dèu èstre amabilitats politicas non etnicas.

Espagnac Pays-Basque

La rason de la creacion del departament de Belfòrt, es una rason etnica ; es clar que los Alemands an creat Belfòrt perqué n’en voliá pas ; mas quora Alsàcia tornava a la francizacion, a la granda France, Belfòrt auriá degut tornar al departament de Mulhaüsen; digun dins los nacionalistas franceses, per simplificacion administrativa al XXIen sègle, e per una vision prefectoralista de bona nòta, digun explica que cal eliminar aquel departament, digun.

E quora vesèm la descripcion de l’escambi pel Journal du Pays-Basque, entre doás elegidas d’esquèrra, nos pausèm questions ; non pas pus sus l’elegida nacionalista francesa (veire paragrafe precedent), mas sus l’argument en responsa, de la socialista que pòrta l’amendament.

La beutat d’un país, aquí Euskadi-Iparralde, fabrica la politica que cal establir ? O puslèu cal viure lo país ambe la populacion, per pensar una arquitectura legala. E çaquelà es un argument donat en responsa que me sembla un pauc estrait, cortet. E efectivament pas adaptat a la critica de supausada etnicitat de l’entitat basca.

La primièra manifestacion per la creacion del departament Pays Basque, i ai participat, al nom d’un movement politic de Gironda ; m’i remembri èstre anat ambe una Bearnesa que li semblava pron normal ; aviá 86 ans al moment, Dòna Darrieulat, professor de rus ; soi estat sus l’empont e en occitan, ai exprimit l’interès de la creacion d’un departament … Pays-Basque, non pas Iparralde, non pas BAB. Es plan una entitat plurilingüa qu’èra estada prepausada a Baiona per aquesta primièra manifestacion, per l’associacion dels elegits ; ai verificat : aquò a pas cambiat al fial del temps, quitament quora los EELV s’i son apondut.

Es vertat lo parti socialiste i participava pas. Èrem çaquelà mai de 8000 !

dimecres, de juliol 03, 2013

V. Feltesse argumenta per aver la LGV

Es incredible de veire de quina manièra s’argumenta per ajudar los lòbi d’aver un mercat de destruccion de las tèrras agricòlas. Anuèch es Vincent Feltesse qu’esplica als patrons expansionistas parisencs que la LGV es indispensabla cap a Endaia-Hendaye, perqué « la peninsula –iberica- un territòri d’avenir»

Vincent Feltesse péninsule ibérique

Alara per argumentar melhor vaquí dos elements de la non sapiença bordalesa a prepaus dels problèmas economics prigonds de l’Estat espanhòl en mans PSOE-PP, perqué la color politica cambiarà res per l’avenidor !

problèma espanhòl

o aquesta :

desemplec en EspanhaEspanha de la misèria

Es evident que s’an emplecs en Alemanha voldràn tornar un còp l’an a Madrid o Barcelona ; mas aquò fabrica un mercat per un client qu’aurà pauc d’argent per viatjar mai car que los autres sistèmas de transpòrts (veitura e avions) ?

Vincent Feltesse s’auriá degut calar sul tèma, o puslèu explicar perqué la linha de tren entre Merinhac e Blanhac, puèi Marselha e Niça es pas gaire en foncion ambe un investiment bravament mens car que la LGV cap al trauc del monde jacobin francés, e trauc logistic europèu.

C’est pas beau de mentir à vos amis parisiens !… Las realitats occitanas son talas que son pauc conegudas dels Parisencs, es la fauta del sistèma politic en plaça.

espanha actuala

Xavier Bosch

-°-

Mas ambe una question avèm pas de responsa :

Causida urbanistica de Bordèu fan la destruccion

Sabèm ara que las causidas urbanisticas de Bordèu son degudas a l’installacion d’aquestas linhas de tren vision parisenca, e non pas a las necessitats de Bordèu : «Bordeaux Euratlantique que prevei l’installacion de prèp de 800 ha e una novèla centralitat de l’aglomeracion» ; es plan la dinamica de Bordèu qu’es en enjòc, pagat en partida per Tolosa, e sobre l’esquina, çò qu’es mai grèu, de las tèrras agricòlas de Val de Garona. Es talament clar que Merinhac l’aeropòrt es quitament sempre elonhat del subjecte logistic aquel, coma Blanhac.