arcuèlh

divendres, de juny 30, 2017

Utilitat dels mèdias "service public" en Occitania ?

La nocion de « service public » (en francés dins lo bilhet) es una nocion de mercat, lo mercat-Estat-nacion dels jacobin francés, es de dire lo desvolopament d'entrepresa vist amb l'uèlh de StationF (la novèla platja a start-up que lo jacobinisme acaba d'inaugurar) o de La Défense ; es de dire, lo mercat francés s'imposa en Occitània ; quand emmanuel Macron es vengut a Tolosa, èra pas far la promocion del mercat francés, es de dire l'espaci economic fabricat pel politic per assegurar una basa de crompa per las novèlas entrepresas parisencas ! (per las tolzanas èra una autra istòria ... ges interessanta. E totes los mejans (meditatic o pas) son disponibles vist que lo pòble occitan lo paga aquel sistèma, e ambe lo somrire ; i a pas melhor castig qu'aquel qu'es pagat pels sotmetuts ! 

Aquel maitin un efèit jacobin nos arriba ambe un piulet de Radio France a Tolosa, France Bleu Toulouse.  Aquel estacio nes prestigiosa de la qualitat de jacobina qu'imposa a Paris, e o far ambe diplomacia ambe la coloracion occitana que fau, a miníma, per compassion e per estauviar la critica dels inocentàs que la pensa del costat del pòble occitan. Se sona collaboracion, o los bisounours del jacobinisme en Occitània.

De qué s'interessa RF Toulouse, FB Toulouse ? Lo mercat plan segur ! Lo mercat-Estat-nacion ... fRança ; lo jacobinisme mana quitament los neurònes de los que fan la grasilha dels programas dels mèdias dits de « services publics », especialament fabricats per destrusir a dolcina Occitània.

Fau èstre dins lo vent, vos diràn !  Mas s'èra una produccion d'Occitània, seriá dins lo programòt de la compassion occitana ... Mas que farián pas per ajudar lo mercat american de dintrar dins lo sistèma neuronic dels Occitans !?!?! E fan parier per la corrída espanhòla (per exemple sus France 3 Bordèu), tot val per destrusir Occitània.

Son los AS de la comunicacion de la perfaita sotmission (aquel presada pels jacobins e de sa collaboracion en regions occitanas), de l'unic interès parisenc per aver Occitans sotmetuts, plegats per èstre bons servidors del sistèma parisenc.

E per l'informacion, lo « patern » es aquel dels Parisencs que s'imposa. A totes los nivèls, de la programacion, de la produccion, de l'informacion difusada o mandada a Paris, o cridada per èstre produsida al país occitan ; jamai pensat pel país e dins lo país, donc pel país Occitània, jamai.

Dins aquela « filosofia » de la sotmission, arriba en setembre 2017 un programa de France 3 que se sona « Ô SUD », e que l'animatriça nos vendrà polideta per assegurar la beutat de la sotmission mediatica al voide o al non-res parisenc, pensat pels « estupids Occitans » (es aital que vos pensan), estupids d'Occitània. « Ô SUD » nos arriba per explicar que geograficament sèm pas al nòrd dels Pirinèus, segurament ; la pensada parisenca nos indica res qu'ambe lo títol que sèm condamnats d'èstre sotmetuts al poder mediatic parisenc, vist que lo politic en Occitània nos a afidat aital.
E quand fan remontar l'informacion, es pas question de s'imposar als Parisencs, aital lo salon de l'aeronautica a agut article en regions, alara que lo salon mondial -lo mai grand mondial- del vin, VINEXPO 2017, a pas agut una sol article dins la premsa que pensa lo parisenc mediatic, e quitament dins los ostalòts universitaris de formacion tolzana.

Quand se fabrica l'informacion en fRança, los mèdias de « service public » o pas, Paris pensa pels pòbles de fRança, e res non podrà cambiar aquò, senon una revolucion de separacion entre Occitània e fRança.

Lo mercat-Estat-nacion fRança mata la pensada de l'umanitat, cada jorn dins los mèdias d'Estat public o privat, mata en Occitània, e son pas los pichonets programas de compassions que me faràn cambiar d'avejaire.

dijous, de juny 29, 2017

Versailles perqué far ?

La majoritat del novèl president-rei-jupiterian se paga Versailles per debutar ; e aiçò al moment que fau far estauvis. La majoritat La république en Marche es donc tot levat exemplara pels ciutadans a quí se -sempre- demanda d'esfòrces per estauviar per far viure l'Estat desgalhaire de moneda e jacobin !
Lo rei solelh auriá pas pantaissat melhor que la majoritat muda que nos arriba ara, e que se paga Versailles, coma lo dictator Adolf Hitler n'aviá mestièr per vergonhar Philippe Pétain, e l'armada sotmetuda de fRança.
















Es vertat qu'Hitler tanben aviá mestièr de Versailles per mostrar als Alemands que los pòbles europèus èran en man de la novèla dicatura, e que la guèrra de 14/18 èra supausadament enterrada ; es Angela Merkel u'a demandat a la novèla majoritat de mostrar al pòble de fRança que tot contunha coma abans ?

I a pas mestièr d'arrestar aquel desgalh jacobin de l'argent de la fiscalitat de totes ? 

Amai sembla que lo jacobinisme en pòst sembla pas saber comptar.

 Sembla que tota majoritat jacobina debuta per un avuglament politic ; coma se l'ultra-majoritarisme èra simplament un castig per la populacion que vòta coma motons a l'estiva.

Fau felicitar La fRance Insoumise d'i non pas anar !
Fau tornar dire que lo Sénat parier qu'aquel tipe de despensa jacobina es inutila pels pòbles de fRança, qu'aital podriá estauviar clarament dedins lo budgecte de l'Estat. Las pichonas despensas an d'èstre pauc a pauc totas eliminadas. E l'argent de NÒSTRA fiscalitat serà aital melhor emplegada. fau una fiscalitat per Occitània, es de mùai en mai urgent, car pauc impòrta los cambiaments politics en JACOBINIÁ, serà desgalhar l'argent (a Paris) de nòstra fiscalitat del país occitan.

La supression del Sénat, fabrica una estauvi clar e evident :  Cada sénateur còsta 523 846 € per an a l'Estat jacobin e donc a la fiscalitat dels ciutadans d'Occitània. Son 348 senators... 180 miliards d'€ per an (!) d'estauvi, mai o mens 90 miliards d'estauvi per Occitània ; imaginatz lo nombre d'escòlas per l'occitan ambe aquel argent : l'utilitat es vertadierament mai granda que non pas un Sénat.

E ambe los 800.000€ de l'inutile Versailles macronista, una escòla Calandreta de mai ! O una ràdio en lenga occitana de servici al pòble occitan, 24h/24 en lenga occitana.

dimecres, de juny 21, 2017

Jacme Serbat es mòrt

Es estat un grand obrièr de l'òbra d'ensenhament de l'occitan dins totas las escòlas, de l'Estat francés, de l'Escòla Occitana d'Estiu, dels corses intensiu d'en Marcèl Esquieu, e tanben dels corses associatius en Agenés e Lomanha.

Participèt fòrça a las activitats del CAOC (fòrça), de l'IEO (fòrça), amantunas revistas occitanas, de l'EOE e totas las manifestacions publicas per la lenga occitana.
 
Laissarà en memòria sas grandas coneisséncias istoricas pauc emplegadas pels sistèmas universitaris franceses en Occitània. Èra estat un grand animator del canton de Dunas.

Anuèch, divendres l'enterrament se debana aital :
En 1992, participèt coma podiá, dins la mesura de las fòrças a la campanha electorala d'Unitat d'Òc ; èra de La Magistèra en Tarn-e-Garona, partida agenesa. 

 E plan al delai en Occitània.

Fèstas de junh per l'occitan

A la serada serà per la cors del Conselh Territorial, lo grope Nadau farà cantar l'immortèla e lo Se Canta, 20h30.

Puèi tres eveniments :


 (Informacion donada per una astrada telefonica, pel grope Pagalhós, que i seràn a las 17h00)

Informacion recevut sul corrièl personal.

lectura obligatòria per tot ciutadan dins lo dobte

Los documents donats aquí datan d'aqueste maitin abans 9 h, sonque ! Los deputats novèls son d'arribar dins lo sant sièti dels « representants » dels sistèma jacobin, prèp de La Seine. E elegit donarà los plens poders -ordonança coma los ancians reis- al govèrn d'Emmanuel Macon (fau donar lo primièr ministre ?).

Lo dobte que farà l'objecte del bilhet es lo dobte qu'ai jà perdut, la fisença al jacobinisme e als relais que son los elegits dels partits qu'an designat fòrças candidats per « representar » LO pòble d'Occitània dins la santa capitala de las sotmissions politicas e jacobinas, ambe l'ajuda de l'« État d'urgence », de sempre inutile (veire vilhet següent).
Anuèch al entorn de 8 h / 8 h 30 .... son tres piulets (twitt en patois parisenc) de militants e elegits de Les Républicains que donaràn l'exemple del problèma qu'avèm en Occitània, la representativitat jacobina dels partits de la santa republica dels Parisencs.

Aquí son Les Républicains, mas n'avèm talament d'autres exemples !

Las garrolhas son aital amassadas aquí. Son garrolhas ontologicas al sistèma dels partits jacobins, a la partidocracia decentralizada, e que fabrica « representants » pels inocents, plegas-esquinas del pòble d'Occitània.

Mas aquò debutèt per un castig vengut de l'Oèst d'Occitània adreiçat a un militant-elegit famós de l'Èst d'Occitània ; es talament famós que Les Républicains o convídan a Tolosa per far campanha quora èra pas sens que pichonet president de la PACA, donc pas ministre, e motrista famós, motodidacte. Se questiona encara perqué a Tolosa vengèt se passejar ? Vist l'eficacetat electorala de la resulta ...
Alexandre Fongaro es filh a un elegit plan conegut de Pont del Casse que li agrada melhor Espanha que Catalonha .... mas quand los Catalans (vila bessona) i son vengudas, an imposat imne e bandièra catalana, normal ; tot s'aprendrà dins las vias neuronicas de la familha Fongaro ; mas la transmission d'aiçò es pas estada faita de pair en filh... lo filh a suportat sonque las escòlas de la politica francesa ; se retròba ara dins lo camp de Les Républicains, pas la melhora formacion en politica ; es la novèla generacion (aquí tanben, çò que dona una fauta d'experiéncia politica granda) ; lo Fongaro de Pont del Casse èra -el- guidat per un Jean-François Poncet, e son experiéncia granda... per astre !

Puèi en Aquitània avèm (Ipparalde, Pays-Basque) Max Brisson que pista François Bayrou ; e s'en occupa donc per seguir plan lo sièti del Conselh Territorial, al proxíma cambiament de color politica. Mas associat a la reflexion del jove Alexandre Fongaro de Bordèu (ara), aquò sona mal, sona jacobin :
E son encara mal quand Max Brisson explica -coma ieu- que se fau occupar de son ostal de Miarrtze primièr, Biarritz pels jacobins; Alexandre Fongaro se deuriá occupar sense que Bordèu .... mararèl lo sièti es occupat per Alain Juppé; fau daissar lo vièlh viure encara, en plaça (a rendut servici) !


Lo punt final es çaquelà lo famós nissard Cristian Estrosi qu'o farà e un comentari twitter vos donarà enveja de rire ; car fan un jòc jacobin que atuda pas lo rire ; es la pietadosa republica jacobina que governa en Occitània.

 Car l'objectiu de totes (per las femnas serà lo bilhet venent) es plan devenir ministre per la pension de retirat de la politica jacobina.

Çò qu'es clar donc, la representacion jacobin es de teatre, pas brica un ensemble politic per reglar los prigonds problèmas de la populacion (cap illusion Macron serà parier) ; e l'administracion jacobina ne jòga de plan ambe aquò.

Fau èstre sus la bona onda, per devenir deputat, puèi ministre, primièr ministre o mai, ambaissador !

SÈM DINS LA PIETADOSA REPUBLICA FRANCESA DE TOTAS LAS GENERACIONS.
E ambe la novèla majoritat, avèm elegit un president sense realament un programa politic ! Lo sistèma politic francés mata la democracia.

dimarts, de juny 20, 2017

Visiblament i a un problèma francés d'administracion del rensenhament

Euronews nos explica ambe un accent tranquil anglés, lo novèl patois de Paris, que : 


Euronwes explica : « Dins l'ataca terrorista de París, lo menaire e terrorista aviá un "permís de pòrt d'armas" e èra conegut de la polícia » fistre ! Miladiu ! encara un conegut de la polícia e que preparava un atemptat...

Un pauc coma l'afar Merah a Tolosa... 

I a pas mestièr d'una lei suplementària per « l'État d'urgence » contrariament a çò que nos explica los poders politics e sindicals jacobins dempuèi tres ans, mas i a mestièr de re-organizacion urgenta de la polícia e la gendarmariá.

Ma solucion : destrusir la centralitat de l'administracion de polícia.

dilluns, de juny 19, 2017

450 lo cristianisme se fabricava una lei per Roma, l'imperiala

Sovent se parla de La Gaule, mas es una semantica latina, de l'invasidor latin ; en clar l'occident europèu èra pas encara « francizat », installat ambe la dominacion del pòble de migrants francs. E la territorializacion dels Francs èra pas la dita fRança del XXIen sègle, mas puslèu la Picardia e la Belgica (entitat creada ambe sa fòrma actuala sonque en 1831) amassadas ! 

Concretament Paris èra capitala de res, e l'aplec dels diferents reialmes dels invasidors de l'Èst europèu fabricava pas un reialme unitari. La conquesta visigotica fabricava ambe lo dreit latin, una entitat jà consequenta dins l'Euròpa occidentala, Tolosa èra la primièra capitala, puèi Narbona, puèi Barcelona, puèi Toledo.

Se parlava pas de fRança, ni d'Espanha.

La septimania èra un entitat politica que trobarà realament una foncion ambe l'arribada dels musulmans berbèrs dels sègles de l'invasion musulmana en Hispania. Narbona serà la clau dels escambis religions de la septimania, coma èra jà la vila que donava una autra vision de Roma, de l'autre latz de la mar.

Anuèch es Torrelles qu'es la platja dels Tolzans del XXIen sègle.

O tòrni escriure, 481, ni fRança, ni Espanha existavan.

Lo cristianisme acabava de s'installar a Roma (mai o mens) , coma basa del dreit collectiu (abandon del dreit polideïsta), e la mescla del dreit collectiu - ciutadanetat- e del dreit vision cristiana debutava ; l'integrisme cristian, puèi catolic o vaticanesc s'installa sul continent europèu ; e las tèrras, la Narbonesa, èra jà a la punt d'aquel dreit collectiu cristian, tot en estar vila d'escambis grands de la « mar nòstra ».

La guèrra del iòta farà mòrts dedins lo camp cristian ; Jèsus èra filh del dieu-rei o lo dieu-rei ? Qui ganharà sus aquela argumentacion integrista cristiana ? En latin la diferéncia entre la semantica qualificanta dels dos movements se diferencia per un iòta... pas grand causa.

Lo punt de vista del rei Franc se farà imposar e lo Vatican lo prendrà coma representant de dieu sus tèrra, e principalament lo papa assegurava un reialme expansionista al pichonet reial nordic franc, Picardia e Belgica associadas s'anavan agrandir, espetar d'arrogança de l'expansionista qu'a sempre rason per la fòrça de las armas.

La mescla del dreit cristian e del dreit civil o laïc debutarà sonque a l'arribada dels « eretges » qu'an volgut sortir en man de l'ecclesia catolic la monopolistica lectura de la bíblia ; seràn chaplats e lo rei-franc s'installarà al sud del territòri occitan, una escasença politica granda (sèm al XIen sègle). Jules Cesar parlava d'Occitania. Aquel idèa de separacion del dreit cristian e del dreit civil fabricarà lèu d'autras guèrras de religions dedins lo cristianisme e en tèrra occitana o de tèrra latina en Occitània, puèi arriba la lei de 1904 ... quand los protestants, sempre mesprezats al XIXen sègle, an imposat a fRança de levar lo monopòl catolic a la pensada politica per fRança. Se pensa s'ul pic a l'Iran d'anuèch que se dèu sortir del bordèl integrista dels mòllahs perses.

Anuèch aquela istòria es considerada coma francesa, alara que basicament son los Occitans -que l'an suportat primièr- son los Occitans que ne son a l'origina. Anuèch aquela istòria de la guèrra de las religions en Occitània es sancièrament desconeguda dels musulmans d'Occitània e dels autres ciutadans ; ignorança entretenguda pel nacional-expansionisme francés, e l'istòria farlabicada per la tresena republica francesa, ambe la francizacion de la santa escòla de netejament lingüistic d'un Jules Ferry. E la guèrra actuala entre las sectas musulmanas pertot sus la planèta sembla fòrça ambe çò qu'avèm viscut en Occitània. 

Se M.Merah aviá sabut, benlèu que .... 

Democracia e ciutadanetat per totes, sèm en Corsega

Las eleccions legislativas 2017 auràn vist sortir de Corsega una novèla granda victòria de la representacion nacionalista en Corsega ; i a doás brancas nacionalistas (PNC e Corsica Liberà), mas amassa son una fòrça que representa totes los interèsses politics de Corsega sense l'intermediaritat dels partits jacobins. Es un moment politic supèrbe per totas las ciutadanetats mesprezadas de l'Estat jacobin francés.
E coma s'èra l'unica novèla aprèp lo tsunami LREM [La République en Marche]  : totes los mèdias parisencs ne parlan ; coma un real estonament ! Es mal conéisser lo problèma del jacobinisme en regions sotmetudas que se despertan. Puèi fau apondre una confirmacion politica : lo jacobinisme es pas una santetat politica pels pòbles sotmetuts.

La responsa dels jà elegits es clara, al Conselh Territorial de Corsega : « avèm plan trabalhat » a totes los nivèls ont sèm elegits ; coma per donar un novèl estonament a la pensada jacobina dels mèdias parisencs.

Ara a París, se podrà parlar a reals representants d'una Corsega democratica e que pòrta un vision politica autonòma al mièg de la Mar Miègterranèa.

diumenge, de juny 18, 2017

Òm es democrata, reglar un problèma fabrica una votacion

Quand òm es democrata, e en Confederacion Helvetica, la votacion règla los problèmas de las institucions ; es una leiçon que Madrid deuriá aver après, o al cap ; sabi que la democracia en Confederacion Helvetica es mai vièlhassa qu'Espanha, mas çaquelà ; en 40 ans s'esperava una Espanha qu'aguèsse comprès la demanda de referèndum dels Catalans; aquel dimenge, a Moustier en Confederacion Helvetica se votava per restacar o pas a la republica del Júra. Resulta : 
Totas las cadenas de television e ràdios helveticas èran en directe per aquel eveniment que concernís tota la confederacion ; lo nombre d'electors èra de pas mai de 3000, aqueles de la comuna de Moustier. Las cadenas de Madrid soi a boicotar lo referèndum catalan, o a donar sonque la paraula als espanholistas unionistas, pòst-franquistas...

Son pas los ciutadans de Genève o Zürich qu'an votat, mas los de Moustier... tornèm en Espanha, per l'independéncia de Catalonha, Principat, son plan los del Principat qu'an de votar.

Vesèm aital que l'Union Europèa que refusa de far pression sus Espanha, per reglar los problèmas similars a Catalonha, per un referèndum o votacions, aquela Union Europèa es luènh d'èstre un èime clar de la democracia. La Confederacion Helvetica es una democracia, clara. E fau res esperar del vièlh MariNO Rajoy o del jove Emmanuel Macron sul tèma ; son l'expression d'un centralisme tipe renda del capital per una elita del centre de l'Estat, bonapartisme militarista.

Aquela votacion helvetica es exemplara per tot pòble que se vòl democrata sul continent europèu o endacòm.

Moustier es ara devengut una comuna suplementària a la ... Republica del Júra, .... Júra helvetic, pas lo francés ! ....

Tèxte de la reforma es aquí. car es plan una simplassa refòrma, pas un crèva-còr de crear un Estat o de cambiar de republica sul continent europèu.

 

Quina lenga a l'internacional per Occitania ?

Es un messatge a la majoritat de na Carole Delga, per vendre Occitanie/Occitània a l'estrangièr. Madeeli, l'agéncia de desvolopament economic, de l'export e de l'inovacion en Occitània / Pirenèus-Mediteranèa ; aprenèm en un piulet que la lenga basica per la MEDEELI es la lenga francesa ; sembla qu'an pas comprès la votacion del Conselh Regional al moment de l'establiment del nom de la region. L'emplec de l'occitan èra pas interdit, nimai aquel emplec del catalan. Donc quand la MEDEELI trabalha en anglés per un salon de l'aeronautica - e se ne fau felicitar - dins quina lenga se fau adressar al public ? En francés ? Non l'estand es en anglés ; mas alara perqué "Occitanie" en francés per establir lo tèxte anglés ?

E coma cada cagada, soi a repotegar car la vision lingüistica de la region Occitanie/Occitània es pas calarament vist per un personal tecnician qu'i entendrà res a las visibilitats de las lengas territorializadas, istoricas, l'occitan e lo catalan ; aital la meteissa agéncia partirà a Barcelona en parlar anglés o espanhòl !

Las errors lingüisticas son basicament una resulta de la pensada de l'ensenhament de las lengas dins lo sistèma educatiu francés (pas sonque l'economic), e al final a mediocritat lingüistica parla basic english ; fau escotar un engenièire francés d'AIRBUS que parla anglés (a France 3 Toulouse sense sobtítol ! contrariament al programa en occitan que se li imposa la sobtitolacion en lenga imperialista parisenca), es pietadós.

Fau un jorn que lo comèrci entendre plan melhor las visions policentricas per las lengas, e que los traders posquèssen parlar e vendre non pas coma l'integrisme lingüistic jacobin, mas adaptat a la clientèla, e al plurilingüisme de la clientèla mondiala.

Detalh ; ai vendut a l'estrangièr ... per los que pensi que soi un « falord d'occitanista ».

 

 E anuèch Occitània es mai qu'una region administrativa francesa. 

Un "torero" mòrt en Occitània

Quand l'espanholitat participa del colonialisme cultural e lingüistic francés, sèm en Occitània ; la confusion entre la corsa de Gasconha e la corrída modèl espanhòl (castilhan) ; corrída :

La premsa espanhòla participa d'aquel colonialisme centralista, bonapartista e jacobin : 

Fau escriure encara e encara, que lo ridicul espanhòl mata la cultura de Castilha, la dona ridicul a la cara al monde.

Fau far un panthéon jacobin en Occitània pels taures que fan un trabalh de donar, mandar una bana al ridicul a Espanha ? O fau esperar una estatua glorificanta pel taure al mièg d'una plaça en Occitània ?

E mantunes "aficionats" en Occitània, i participèm ridiculament !

dissabte, de juny 17, 2017

58 : la politica dels Tories mata mai que los jihadistas al R-U

L'avèm la lista dels mòrts de la Torre Grenfell a Londres ( ligam en francés de l'agéncia Reuters); la chifra dona unes 58 mòrts ; e podèm èstre tristàs, mas i cambiarà res ; çaquelà, o fau escriure e cridar, es la resulta de 30 ans de politica liberala al Reialme-Unit, politica aplicada pels tories, conservators angleses dempuèi l'arribada de Margaret Thatcher, e que los Laboristas an copiat fins ara.
Los tories an d'ara enlà trabalhat pel vielhum, pels vièlhs e la renda financièra ligada ; ambe lo brexit serà los Angleses del continent qu'auràn de pagar (jà fòrça an cambiat de nacionalitat); la resulta es que, una jovença europèa ne paga fòrt la factura : fan partit de la lista de las victimas ; es aquí que se pensa a far condamnar los govèrns angleses per totas las victimas que fabrican las politicas britanicas dempuèi la vomitiva Margaret Thatcher.

Válon melhor los tories que UKIP  pel Reialme-Unit ? NON !

Teresa May e sa politica mata la populacion anglesa, e europèa, jova.

Occitània Tower serà la Grenfell Tower per Tolosa ?

Grenfell Tower arriba dins l'actualitat, e mantunes setmana abans la comuna presentava ambe fastes e pompes anglofòna l'Occitània tower [Ligam del darrièr bilhet sul tèma]. La polemica per nom anglés s'es transformada en nom francés per la torre, jamais en occitan. Mas l'idèa anglesa d'aver torre dins una urgbanitat dificila de transformar sense pèrdre las eleccions, contunha... e serà la populacion que pagarà ! L'exemple del liberalisme anglés nos arriba aital, pro rufe.

30 ans de liberalisme a London, consequéncia una torre e al mens 60 victimas ; es la consequéncia de la politica de la Teresa May e del liberalisme aplicata London.


Los politicians pastats de liberalisme nos vòlon far creire qu'amotlonar la populacion dins torres de comèrcis immobilièrs es la solucion a la densitat de las vilas.
Aital lo projecte Occitanie Tower nos arriba a Tolosa ; e vist l'emplaçament, podèm dire que serà un big merdièr quand serà en òbra, puèi bastida.

Lo liberalisme mata mai que los jihadistas a London ! L'afar es clar e contunha ...

Lo sòl, la tèrra e lo plan melhor viure

La politica de las Chambres d'Agriculture [Cambras d'Agricultura], governada sper la FNSEA, en mùajoritat, i comprènon res, car son devenguts lo lòbi dels productors de potingas quimicas. L'istoric d'aquela industria dona una idèa de la politica industriala parisenca, un regionalisme d'expansion parisenc. Fau pensar al sòl anuèch, e al meteis temps lo contèxte politic francés, de totes los sègles.

Aprèp aver gaitat comprendrètz melhor perqué fau ajudar los païsans qu'an decidat d'oblidar lo productivisme per passar a una autra agricultura ; aquela agricultura pensa sistèma, bio-sistèma, ambe totas las plantas, mas tanben totes los animals de la tèrra endins.
Cada crompa bio-responsabla es una ajuda dels païsans, aqueles qu'an sobreviscuts ; atencion a l'engana marqueting de l'agricultura eco-responsable qu'entendèm de temps en temps, fau clar, una agricultura certificada AB, o Demeter, fau de seriós ; es l'unic biais de pensar melhor l'agricultura en Occitània ; fau un païsan que pensa a tot, fau un païsan QUE PENSA E REPOTEGA, e pas simplament a la vida de son compte en banca, o de son compte dins la cooperativa productivista locala.

Quand la finança mondializada (a la City of London) pensa a l'economia la PAC, Politica Agricòla Comuna (1er budgecte de l'Union Europèa) es una catastròfa pels sòls, per la vida dels sòls, per la vida en general, per la vida de las bòrdas en Occitània donc.

Quand l'industria quimica a fabricat per la guèrra de 14/18, comanda militarista dels nacionalisme-imperialisme del continent europèu, an degut trobar un novèl biais de vendre potinga, aprèp 1945, es la debuta de l'imposicion de la politica agronomica que fan la destruccion dels sòls.

Fau tornar explicar que se l'usina AZF qu'a petat en 21 de setembre de 2001 a Tolosa, es l'usina installada luènh del front, pels militars franceses ? Es clar qu'aquela industrializacion francesa en Occitània, es aquela d'un sistèma productivista, lo descendent directe de l'imperialisme francés, e del militarisme pòst-bonapartista.

dimecres, de juny 14, 2017

En l'abséncia de l'informacion suls mèdias franceses



Aquesta vídeo (corteta) explica la jornada de dimenge passat per la manifestacion de Barcelona, per sosténer l'organizacion d'un referèndum (finançat pels Catalans), dins la region Principat de Catalonha, pels Catalans e pels Occitans d'aquesta region (encara) d'Espanha.
Lo referèndum es l'element basica de la democracia qu'Espanha nèga als Catalans.

dimarts, de juny 13, 2017

Lengas e Estat francés

Anuèch al Parlament Europèu un deputat europèu recòrda la Charta Europèa de las Lengas Minorizadas. Pas un mèdia francés ne parla. Es çaquelà 25 ans de problèma francés sul subjecte politic. Es pas un deputat de l'Estat francés (per els i a pas egalitat per las lengas, mas puslèu volontat de destruccion de las lengas), ni d'Occitània, mas un deputat catalan !  e pas catalan de Perpinyà, mas de Girona (Principat de Catalonha) ; es pas un lingüistca, mas un economista, professor d'universitat !
Jamai un elegit europarlamentari d'universitat francesa o auriá fait.
Quand lo subjecte politic agrada pas al sistèma jacobin, lo sistèma jornalistic francés se censura ? Independéncia jornalistica ? 

Non las lengas son un problèma per l'Estat francés, e aiçò a coma resulta clara (anuèch dins lo jornal) :


La resulta de l'ensenhament de TOT ANGLÉS dona una resulta mediòcra aprèp las manièras que lo sistèma educatiu francés (de las escòlas matèrnas, collègis, licèus, universitats  e mai naut), d'Estat o privat (oposat a l'associactiu) ; la resulta es un embarrament qu'es pas la fauta del FN-BM, mas d'un sistèma que dona un ensenhament de las lengas per un sistèma d'autoritarisme lingüistic que fonciona coma las matematicas.

Se fau recordar la barradura dels corses d'ucrainian a Bordèu III lo mes de l'independéncia d'Ucraïna ; son sempre en punta dins las universitats francesas sul tèma lingüistic !! E se sap que l'universitat francesa considera SONQUE las lengas dels Estats, las autras es sense que question de compassion o de pression exteriora, pas de desvolopament de las conseisséncias universalas ; lo sistèma professoral francés es nacionalista francés, quitament sul subjecte de las lengas.

Fau dire qu'avèm un diplòma a la sortida del sistèma educatiu, mas pas l'assegurança de l'eficacetat de l'apreneson de las lengas... ES LA FAUTA DEL MODÈL D'EDUCACION FRANCESA.

Sa privatizacion (de las escòlas) cámbia res al subjecte ; per contra las escòlas associativas, dels parents, an totes comprès lo subjecte !
 

Abstencion pas encara antijacobina

Primièr fau parlar del nivèl de l'abstencion per las eleccions de junh 2017, e pas sonque de la Vena constitucion parisenca que la favoriza (constitucion contra l'egalitat republicana de las lengas), l'abstencion a las eleccions de junh 2017 es la mai elevada de la Vena republica jacobina parisenca : mai d'un ciutadan de la republica d'expansion parisenca a pas votat dins lo sistèma bonapartista d'eleccions constitucionalas francesas. Fau dire donc que son 24 milions de ciutadans en edat per votar en fRança qu'an abandonat als autres l'esculhida dels representants jacobins per donar una votz als representants de lor parçan per dire lo país d'eleccions ; i fau ajustar los mal-escrivuts e los que se son pas escrivuts ( mai o mens 10 milions del darrièr recençament francés), çò que dona al mens 34 milions de ciutadans que se son pas passionats per se desplaçar un dimenge de las urnas jacobinas , 67 milions d'abitants en fRança. Aquela tendéncia matematica a debutat ambe lo referèndum de Maastricht que l'elita jacobina a causit d'oblidar lo vòt del referèndum per enganar los pòbles de fRança ; es una granda tradicion republicana jacobina e regionalista d'expansion parisenca, enganar los pòbles sotmetuts. ... La pèrda de sobeiranetat occitana a debutat lo 22 de setembre de 1792, quand los Parlaments de Navarra e de Comtat Venaissin a decidat de donar la lei a fabricar fòra, a la santa capitala de 1789, Paris ; puèi lo pòble occitan s'es donc sotmetut a una elita borgesa que pensa que París val melhor qu'Avinhon o Pau per establir la lei (lo fenomèn es similar per Niça en 1860), al tractat de Maastricht lo pòble dels ciutadans de fRança decidís que lo fenomèn politic qu'an imposat als autres, es impossible per els ; arribada de la lei a travèrs del Parlament de Brussels-Estrasborg lor sembla una critica màger contra la democracia, aquela de la supausada democrata republica parisenca ; quand an panat la fabricacion de la lei en Avinhon o Pau, i a mens de cridassièras francesas per o pausar coma sense cap de dobte inadmissible. Lo pòble occitan en perdre la legislacion a perdut un pauc abans l'establiment de la moneda, lo rei dels Francs èra lo grand panaire dins l'afar, e la vila de Cáurs i perdrà fòrça al nivèl economic e financièr. 
XXen sègle, lo non respecte del vòt al moment del referèndum francés contra la constitucion europèa (TCE) a renforçat un sentiment que los Franceses an fait suportat als Occitans pendent sègles, 8 sègles de seguida. Las eleccions presidencialas de 2017, se son debanadas dins aquel sistèma jacobin que pana la democracia per nos far creire qu'es establida a Paris, se parla de representacion republicana que se carga d'enbucar lo pòble sotmetut ambe la « granda » pensada republicana francesa E l'auca sembla contenta, pas sonque la mitat de la populacion en Occitània. 
Es un cas costumièr de fabricacion de l'opinion pels mèdias e gropes financièrs que son isntallats a París, prèp de La Défense ; autre còp èran aqueles de la glèisa catolica -glèisa de l'inquisicion- que donavan la votz mediatica per imposar los reis representants de « Dieu sus Tèrra » ; podèm donc confirmar que de l'ancian regime al novèl regime republican parisenca, res a cambiat en Occitània.
Se l'afar del sègle XXen sègle pòt semblar illegitime, l'afar politic mai vièlh es tanben illegitim per sotmetre lo pòble occitan. Lo dicton popular francés assegura en bon sentit : "Les politiques changent mais la politique reste!" Lo politic cámbia mas la politica damora ! Lo sistèma jacobin atuda pas un estonament, es istòria quand es pas oblidada ; quand l'Union Europèa es l'union dels Estats es simplament una autra manièra d'imposar los Estats imperialistas europèus, son polidetas paraulas politicas de sempre e accion del terrenh contra los pòbles, e Occitània damora dins l'abstencion ; çò que capiti pas d'entendre es que quatre departaments d'Occitània son çaquelà quatre departament qu'an lo mai votat ; son « bons ciutadans » nos explica La Dépêche du Midi ; coma que lo jacobinisme es tanben plan assimilat dins los neurònes dels jornalistas quitament en Occitània. L'union Europèa es lo pantais politic novèl dels Estats vièlhs per nos far creire que faràn pus de guèrra per las estupiditats de las frontièras de las administracions centralistas ; causa que fabrica poténcia politica centralizada, mai tanben inegalitat, pauretat, conflictes e budgecte (quasiment tot ligat a las lengas que los pòbles sotmetuts an degut oblidar de parlar) . Aviat tornarèm a la realitat d'Occitània ?!?!?
Al meteis moment que la ciutadanetat d'Occitània oblidada de votar e signar dins los registres del jacobinisme, per rasons socialas diversas, la populacion de Barcelona (40.000 manifestants) manifestèran contra Madrid que refusa lo vòt (referèndum d'independéncia) que lo govèrn catalan a finançat pel 1er d'octobre 2017. 

Es plan clar lo sistèma catalan es exemplar per la democracia, lo pòble occitan es plan dins sa sotmission al tòrt sistèma jacobin. Espanha sembla talament a fRança !

dilluns, de juny 12, 2017

eleccions francesas e reaccions

Dins las eleccions francesas avèm dos fenomèns de notar : abstencion massiva, e lo fenomèn motonièr del vòt dins un sistèma politic qu'o favoriza.

Fau castigar una abstencion quand lo sistèma mediatic a trabalhat per explicar que tot èra plegat, que lo movement del president recentament elegit ganhava ; alara que pauc de temps abans totes èran per dire que elegir Emmanuel Macron es elegit un òme sense partit.

Totes defòra, es l'eslogan del FN-BM, mas que serà aplicat per LERM ... sobre lo PSf-PRG, LR-UDI, EELV, PCF-FI, e totes los autres. Las vièlha sonçaines del renovelhament contunha alara que lo sistèma politic, constitucional tòrt, es pas previst d'o cambiar, jamai.

Lo darrièr a aver una majoritat a l'Assemblée dita Nationale et al Sénat èra lo president socialista François Hollande, se vegèt qu'es pas estat eficaç per votar, per exemple, la promessa 58 sus las lengas de fRança. Mas al mens, el, a poscut donar un argument que « frondeur » -referent a la fronde de 1649 contra lo regime reial- seguissián las promessas del rei-president ; mas pas aquela de la votacion per las lengas de fRança, çaquelà! Fau dire que sèm en republica, los « frondeurs » aqueles son pas ,devenguts enemic del rei-president, mas del govèrn socialistas, devengut enemics dedins lo PSf, çò que sembla piège, en République française !

I aurà de « frondeurs » dins la gròssa majoritat LREM dins l'Assemblée dita Nationale ? Mas seràn «frondeurs» sus quina basa del programa, lo programa lo sabèm pas brica ! L'idèa de gènium es aquela, aver un programa amagat un pauc coma lo programa amagat del FN-BM ... quand fau descodat las frasas de Jean-Marie Le Pen ; sembla que lo fenomèn motonièr electoral francés li agrada los programas electorals que son pas clars. E vertat que sabèm que l'elector de basa li agrada los debats televisuals mas pas legir los programas car sábon que son de farlabica per inocents del vilatge, coma una emisison de telerealitat çaquelà.

Lo moton nègre francés es aquel que fabrica una majoritat sus la basa d'un programa fosc, sembla èstre una règla politica francesa ; fau castigar lo pòble que refusa de participar a l'establiment d'un programa politic, o lo sistèma que fabrica rei-president ambe lo parallèl obligatòriament uman, del « frondeur » que mesestima lo rei-president. Es que fau un programa al « frondeur » per o devenir ? 

L'oposicion al tsumani dels motons-electors franceses se nomma La République en Marche, LERM. Lo sistèma electoral favoriza tot, levat un sistèma republican de gestion de l'Estat, la democracia en pluralitat de pensada politica. O deuriá saber los vièlhs de la politica e s'estauviar de dire irresponsabilitat, alara que lo sistèma es el que l'a fabricat ambe mantunes amics e amigas. e quand lo sistèma èra monocolor de sa familha -lo mot es clar, o emplegan els Les Républicains- que disiá Alain Juppé ?

Donc avèm un sistèma a l'anglesa que dona una majoritat mas ambe un temps electoral que dura sièis meses! Lo republicanisme francés dura e s'acaba, se semba, en colha, mas degun per cambiar aquel sistèma.

E quitament lo sistèma anglés es tòrt ; car a London i a mas la majoritat LERM, mas i a un bordèl electoral que dona una majoritat a Teresa May qu'es ambe un partit que costeja d'unas extremistas que nos agradariá pas d'aver al cap de l'Estat jacobin francés.

Well well, avèm pas lo FN-BM al poder, ni a l'Assemblée dita Nationale mas avèm ... un aligopòl electoral, LERM, de marqueting electoral per votants vièlhs o avuglats pel sistèma. E fau pas oblidar que lo Sénat es blau, de la dreita francesa dita republicana, gràcia als socialistas franceses e lo govèrn precedent.

Al Reialme desUnit o dins la République jacobina Française las causas son un pauc coma titola lo jornal escossés The National :
La democracia se passeja mòrta, camina, walking dead, ambe los dos sistèmas electorals (XXIen sègle) de las doás grandas poténcias electoralas del continent imperialista europèu (referent al sègle XIXen e debuta XXen).

E tot aiçò es pas la fauta del jihadista, mas de los que vòlon pas reformar de manièra sancièra los dos sistèmas electorals dels impèris republicans e reials de Paris e London.

Mas la realitat en fRança es que (ligam) :

 E fins finala, la realitat se la reforma se basava sus la proporcionala sancièra : 


dimarts, de juny 06, 2017

François Sureau afirma que la filosofia de la lei francesa es ...

François Sureau afirma que la filosofia de la lei francesa es ... antidemocratica ; convidat per fRance CUlture aqueste maitin, l'avocat assegura sus la basa de son activitat e sus l'estudi preciós de las leis fargadas per las Assemblées dita Nationales, son leis que se fan sul modèl jacobin e que de cap manièra son sortidas de la pensada umanista d'un Montaigne o d'un Montesquieu.
Per çò que concernís Voltaire assegura que la maissanta interpretacion fabrica leis tòrtas e contra los pòbles.

La convidacion de François Sureau fasiá una seguida d'un article que el publiquèt a Paris per protestar contra l'Estat d'Urgéncia permanent en fRança, ambe los elegits Les Républicains o UDI, o quitament ambe los elegits PSf-PRG. En politica jacobina votar una lei es considerar reglar lo problèma ; donc coma an decidat de marcar mediaticament, son a votar leis per combatre lo terrorisme fabricat pel sistèma jacobin, el-meteis. Es un pauc coma far la guèrra al terrorisme, coma se l'istòria èra de cap utilitat, la guèrra que faguèron las tropas de Bonaparte en Castilhan an fabricat unicament lo concepte de Guerrilha, jamai vençuts o son estats los rendièrs castilhans qu'acceptavan pas lo regime novèl imposat.


En matièra de renovelement lo govèrn La République en Marche ! assegura la perseguida de l'engana republicana e jacobina francesa, aital podèm dire que los ciutadans aficats son atanben conservators del sistèma. Lo modèl FN-BM es tanben d'aquela pasta ultra-jacobina e puslèu encara mai avuglanta pels dreits dels cituadans.

La paraula de l'avocat François Sureau èra salvatriça d'entendre. Donava una idèa rasonabla e d'un jurista francés, educat, contra aquel sistèma conservator jacobin, bravament luènh de l'anarquisme que sèm accusat sovent per l'escriure aquí en lenga occitana.

La filosofia occitana dels tèxtes d'un Montaigne o d'un Montesquieu, o d'un Pierre Bayle, totes d'origina d'Occitània granda (Aquitània dels tempses ancians), ambe l'ajuda de François Sureau, pròba que l'adapatacion francesa fabrica pas la democracia.

Lo Parlament Europèu se tafura .... mas de qué ?

Lo Parlament Europèu publica ièr un sondatge pagat per saber .... gaitatz : 

Quand los poders politics fan un sondatge es que son sancierament desligat de la realitat de las populacions! Alara quand ièr ai vist aquel document qu'indica que « 78 % dels respondents de l'Eurobaromèstre dins un sondatge (survey, dins la lenga del #Brexit), vòlon una politica per combatre lo caumatge, (unemployment, dins la lenga del #Brexit).

Fistre, ieu que pensavi qu'èra l'urgéncia de totes los elegits dempuèi 30 ans !...

Lo Parlament Europèu dona la pròba qu'abans d'arribar a 78 %, segur que la populacion a respondut a 50+1 % e qu'ambe 50+1 % la majoritat del Parlament Europèu a pas encara trobat qu'èra una prioritat economica, trobar un trabalh per totes los ciutadans europèus.

Aprèp nos diràn que lo vòt extremista es pas una bona causa que l'Union Europèa, diràn « Euròpa », es essenciala per la democracia ; e lo primièr dels truands d'afortir que se va pre-aucupar d'aiçò ? El qu'a organizat lo panatòri institucional del Luxemborg per far venir la fiscalitat dels Estats vertuoses... en reparticion de la solidaritat per totes, caumaires comprès ; se sona liberalisme; vesèm la resulta per l'Estat del Reialme-Unit, ambe la bancarizacion de l'economia (The City) e la pauretat de la rèsta de l'Estat.

Aquel sondatge, survey dins la lenga del #Brexit, dona la pròba de l'inutilitat del Parlament Europèu. La susvelhença de las populacions pels tecnocratas europèus es segur pas pro sufisenta per aver un real e bon retorn de l'informacion per la representacion que se sona deputats o deputadas del Parlament Europèu.

Dementre aiçò, la tecnocracia europèa, e los elegits al cap de la santa comission de l'Union Europèa dels Estats europèus, nos van explicar que sèm maissants ciutadans e que sèm contra l'Union Europèa, ambe maissantas rasons, plan segur !


Fau saber se aquel mamot tecnocratic europèu es utile pels ciutadans ; la question se pausa dempiuèi un briu; sabèm fins ara, que malgrat lo bon lòbi de la FNSEA, la PAC es funesta per l'agricultura, e lo bon viure dins lo país agresta d'Occitània.

E lo Parlament Europèu, monopolizat pels europeïstas, a quitament pas previst un ... budgecte especific per la Banca Centrala Europèa !  


Vos fau remarcar que l'Union Europèa es ... una Union d'Estats Imperialistas, e donc qu'an paur de l'Union Europèa e d'un foncionament real pels ciutadans, directament, europèus.