arcuèlh

dijous, de novembre 27, 2014

Aquitània, 1000 ans franceses de perdut

I a una region que la reforma socialista dita del territòri fabrica sense gaire de dificultat, al contrari, es lo retorn a una dimension istorica per la capitala Bordèu ; o devèm a Alain Rousset, socialista d’Aquitània ? O simplament a la natura de la geografia locala ? O mai que tot a l’una istòria junta.

Es lo retorn de l’Aquitània. e coma sempre, serà París que l’imposarà.

Aquitània lògoAquitània Neustria BorgonhaMapa d'Aquitània 1152

Lo jornal Sud-Ouest se pausa lo nom de la region, anuèch ; me sembla clar d’explicar que L’AQUITÀNIA ES DE RETORN.

Mas las doás causas que tornaràn pas, son : – un parlament que decidís las leis, destrusit pels francs en 1453, e acabat de destrusir en 1792 per La Terreur e lo jacobinisme francés, – un regulacion internacionala que reconeissiá AQUITÀNIA coma un Estat, pel quite Vatican !

Los 1000 ans de perduts seràn retrobats quora Aquitània tornarà a la dignitat qu’es estada describuda per Montaigne, Montesquieu e La Boétie.

Donc vaquí la mapa qu’es estada votada per Aquitània, la nòva del XXIen sègle :

Novèla mapa socialista per una reforma aprèp vòts

I a un dolç perfum de clientelisme socialista, e de rèiras pensadas politicas per las eleccions venentas, per servar regions als poders patesans socialistas.

mapa de la reforma socialista vist per l'UDB

Èra la vision bretona (d’esquèrra e revendicat) d’aquesta reforma mancada. Sonque la primièra pagina de la critica.

Çò de clar, es qu’i aurà pas de delegacion de fiscalitat, la sola reforma que cal.

dimarts, de novembre 25, 2014

La susmauta catalana es aiçò del pòble

Dins mantunes mèdias franceses entendre çò que se debana en Catalonha es una grnada dificultats politicas ; e çaquelà, ne fautèm pas de diplomats de «sciences politiques» que fan clar que son un problèma per donar al pòble lo real poder, encausa : los partits.

En Catalonha, l’excepcionalitat catalana es basicament la ciutadanetat en marcha per demandar l’independéncia. Es una causa que sciences po non podrà comprendre, els que la sola pre-aucupacion es dintrar dins lo sistèma dels partits, per la via electorala, los secretariats politics o los mèdias e las escòlas de jornalisme, d’èstre influent sense èstre vist.

Lo jornal catalana El Punt Avui l’explica ambe un títol anuèch d’una granda intensitat en «sciences politiques» :

portada El Punt Avui 25112014

Aprèp los partits es supausar arribar lo postpartidisme. En Catalonha son los ciutadans que fan lo movement independentista actual. Son los ciutadans que fan lo movement de la «revolucion jauna».

Es evident que la ciutadanetat, quora es plan organizada, non a mestièr d’aver los partits per poder l’accion del poder ; mas aquí avèm una causa unica per la «science politique» (e sense estudi fin ara dins las escòlas de sciéncias politicas francesas), un pòble que se desperta dins una ciutadanetat unica, diversa politicament e socialament, mas unica per pressionar los partits per avançar cap a un objectiu politic clar, non determinat per una casta o plutocracia autoproclamada coma sapienta.

E aquesta ciutadanetat, contrariament a çò que l’Estat francés a mostrat en 1792, es pacifica. Lo modèl francés es pas aplicat en Catalonha, en Catalonha es la ciutadanetat reala, la presa de poder la vólon pas, vòlon un objectiu clar ; perqué l’an poscut determinar, per la força d’una ensenhança generalizada, al contrari de l’Estat francés que l’ensenhança es devenguda per una casta de privilegiats, aqueles que son ben etiquetats pels partits.

Catalonha es exemplara, mas dins l’Estat francés, los partesans de la «democracia participativa» (se cerca encara çò que pòt èstre, mas ne dotèm vist lo sistèma francés) son damorats muts a çò que se debana en Catalonha. E serà pas un present estupid, modèl MariaNONONO Rajoy, qu’ajudarà a s’interessar. La recerca universitària francesa es nacionalista francesa e crei encara als partits politics, sobretot se son d’esquèrra. E l’esquerrisme occitan (Libertat) o comprendrà pas melhor.

Dins la guèrra contra la susmauta de la ciutadanetat catalana, MariaNONONO Rajoy a previst portar lo Senado espanhòl a Barcelona …. farà un investiment en bastiment a Barcelona, per una futura constituanta ? Aquela idèa portada a Barcelona, per un primièr ministre espanhòl incompetent politic, sembla una farsa dels darrièrs per una Espanha pòstfranquista.

L’excepcionalitat de la susmauta catalana designa una avançada politica de las grandas e sobretot una vision de la presa de poder politic per la ciutadanetat, directament, sense intermediari ; es una vision de futur ? Sembla que la recerca francesa s’i interessa gaire, a-n aquel fenomèn politic, estonant coma l’accion del nacionalisme francés destrusís la curiositat de la recerca.

diumenge, de novembre 23, 2014

Jòc de la reforma territoriala

I a un jòc politic que se passeja un pauc pertot sul net, quin nom portar a las regions socialistas novèlas.

Es oblidar lo contengut de la reforma, i son grandas paurs que fosquèssen gaire que mediòcres en fin de corsa parlamentària francesa.

Alara l’entrepresa Citroën vos prepausa de jogar :

Occitania Citroën

Sus una pagina Internet :

cambiar de veïcul Citroën

Es plan lo primièr còp qu’una entrepresa francesa emplega lo marqueting etnic e l’actualitat per fabricar una promocion dels priduïts seus.

Sus la pagina Internet se remarca que Occitània, malgrat èstre 15 milions de consomators, es aquela qu’arriba pas primièr ; podètz far quicòm ?

Ah sabètz perqué los jòcs de la causida del nom de la region de Tolosa-Motpelhièr amusa la premsa a Tolosa ? DDM o Voix du Midi ? E perqué Occitània ganha a Voix du Midi ? Ai votat Occitània (Occitanie), non pas perqué m’agrada de notar la reforma coma un eveniment, mas per donar un plaça sus la mapa a Occitània, e comptar los qu’en Occitània i creson realament. La DDM pensa qu’Occitània es pas pro, alara an botat Occitanie-Pyrénées …. La DDM a çaquelà assajat de negar lo peis dins una longa lista de noms oficials futurs.

Cap dels mèdias tolzans a pensat un nom en lenga occitana.

Nimai Citroën dins la lengas regionalas concernidas : en francés per Paris, en occitan per Occitània, en còrse per Corsega, etc. Podèm aital veire que l’egalitat politica o consomatriça passa per l’uniformizacion lingüistica, e que los simbòls vòlon pas dire dignitat nacionala pels pòbles sotmetuts.

Concretament, esperèm la fiscalitat adaptada a la novèla region (la reforma serà pas socialista), e a las novèlas regions occitanas, pauc impòrta lo nom.

nom de las novèlas regions de la reforma socialista suplement

L’Estat francés es un mercat-Estat-nacion que lo nacionalisme s’exprima de diferentas manièras, e los acronims regional an coma modèl PACA…

dilluns, de novembre 17, 2014

Consequéncia del modèl FNSEA

Lo modèl FNSEA es lo modèl del productivisme que aquel sindicat favoriza dins la Politica Agricòla Europèa, ambe l’ajuda dels conservators europèus del Parlament Europèu, amai dels socialistas sul terrenh (dins lo Tarn per exemple).

1 / degradacion de las talveras, los bosques dels entorns-talveras dels camps destrusits :

consequéncia del productivisme 1

Mas aquel tipe d’agricultura productivista, destrusís los sols, e donc l’arribada de l’aiga en quantitat ajuda per debutar un sistèma agronomic desertic. E donc se cal adaptar, alara la filiara productivista inventa la solucion NPK (modèl AZF), l’irrigacion, los pesticids adaptat a varietat de plantas OGM – es l’agronomia off Shore. I a -me sembla- fòrças militants agricòles qu’an las memòrias cortetas, e los banquièrs son contents (es pas bon signe per l’umanitat).

L’agricultura off shore es l’agricultura industriala neerlandesa. Consequéncia segonda :

consequéncia del productivisme 2

Es un modèl agricòl violent, per esséncia. Sembla que la FNSEA a oblidat la vaca fada !

e son novèlas de la jornada, mas soi segur que la frequéncia d’aquelas catastròfa umana se faràn mai nombrosas se i botèm pas un fren radical, en las interdire ; cal interdire l’agricultura productivista e las violéncias qu’aquel sistèma fabrica naturalament, a #Sivens o endacòm mai.

divendres, de novembre 14, 2014

Lo debat francés sus la reforma dita …

Lo debat republican francés es bastit sus basa que son sistematicament tòrta ; per exemple, se parla jamai de simplificar e donc estauviar organisme d’Estat que son costoses e que fan un trabvalh collectiu puslèu negatiu pels pòbles de França. Dins aquela lista dels organismes costoses, sabèm qu’i a lo Sénat. Aquel organisme constitucional fabrica clientèla antidemocratica, e un budgecte puslèu costós.

supression del sénat

Dins un article presentat en francés per Les Échos, podèm listar segon un papièr anglés, l’Élysée ; me sembla qu’an plan rason tanben. Cal notar que dins lo Ducat d’Aquitània o lo Reialme de Navarra, los budgectes dels Ducs e dels Reis èran votat en decembre per l’an qu’arribava. Per l’Élysée sabèm gaire de quina manièra los pòbles de França sabon contra-ròtlar los emplecs costoses que s’i fabrícan industrialament. Per contra, los abitants de l’Élysée sabon explicar que la decentralizacion fabrica emplecs que son pas utiles, al contrari donc ; e la premsa parisenca ne farà jamai la comparason.

suprimar l'Élysée

La centralizacion de la premsa francesa ajuda tanben lo nacionalisme francés, aital son sistematicament del costat dels conservatismes que fan l’Estat jacobin e bonapartista parisenc ; aquò o díson pas nacionalisme d’expansion, mas «salvar la republica» qu’es aital decretada santa, un pauc coma la Constitución en Espanha pels politicians PP-PSOE (republicanisme o novèl franquisme), o l’autra version es «salvar l’Estat» (bonapartisme o novèl mussolinisme). E lo sindicalisme i jòga tanben la meteissa partidora politica.

nacionalisme francés dins la premsa parisenca Le Point

Avèm donc ara es, demai en mai, clar, dos camps europèus, los democratas que vòlon veire los pòbles s’exprimir, benlèu en donar a la representativitat electiva mens de poder, e la dictatura dita republicana de la majoritat imperialista que viu a París o Madrid.

Los abitants de París o Madrid, çò que los interessa es gardar las causas coma son, perqué farà la riquessa economica de las doás capitalas. Es pas un projecte de dreita o d’esquèrra, a la dreita o a l’esquèrra del rei, es un projecte imperialista.

Es estonent que l’istòria es estada pron lèu oblidada e notament en periòde de commemoracion de la debuta de la guèrra de 14/18. Los imperialistes parisencs o madrilencs an oblidar que lo «dreit d’autodeterminacion dels pòbles» es estat emplegat per destrusir un concurrent, l’impèri Àustro-Ongarés, concurrent que desvolopava un federalisme, un poder per cada pòble (a l’epòca territorialament pln definit) ; e donc quora los interessa lo «dreit d’autodeterminacion dels pòbles», Paris e Madrid l’emplegan, mas quora veson una perda de poder, sabon castigar lo pòble que vòl far parlar la democracia.

La division dels pòbles es primièr aqueles imperialismes parisencs e madrilencs que l’an fabricada en Euròpa, en divisar : los territòris bascos, catalans, e flamencs (neerlandeses), tanben en fasèm la guèrra a l’Alemanha (per la França), alara que la populacion de la Lorrena-Alsàcia èra basicament germanica, e que la francofòna èra pas en dangièr, pas mai qu’en Sarrland aprèp 1945.

Lo projecte politic dels Franchimands es un imperialisme de netejament lingüistic, per amassar moneda e pagar l’estructura administrativa e bonapartista francesa, ges pel «bonheur intérieur brut» dels pòbles concernits.

Donc, ambe aquel imperialisme, vesèm plan que la dita reforma territoriala francesa es de fum politic per aucupar l’empont mediatic e non parlar de la realitat, adaptat l’Estat francés a la pujada de la creissença economica de la region, e non pus gerir l’expansionisme parisenc. La realitat es clara : l’economia es pas la basa de la politica parisenca, dels jacobins, la basa es de pura ficcion nacionalista d’expansion per enganar los pòbles sotmetuts a la santa paraula republicana francesa.

E aiçò pauc impòrta la color politica presenta a Madrid o París. La «réforme territoriale» serà sonque un biais de re-centralizar l’Estat, vist la pensada unica que puja a París non podrà èstre d’una autra manièra que la preparacion de l’arribada al poder del FN e d’aquesta quita pensada. Manolito Valse, immigrat catalan en Iscla-de-França, val pas melhor que Louis Aliot, immigrat d’Arièja en Catalonha del nòrd. Napoleon èra còrse, Cromwell, gallés, Hitler, austriac, Stalin, georgian, Franco, gallician, Mussolini, sicilian, Garibaldi, nissart, e son totes estats la clau del desvolopament d’un nacionalisme d’expansion per la nacion imperialista que los an arcuelhits.

nacionalisme francés FN o PSf

Es urgent de pensar que las regions, las províncias, devon pensar en elas-meteissas, ontologicament las accions politicas que lor seràn necitas e non pas esperar de Madrid o París, quicòm que lor serà sempre malefic ; lo procèssus ciutadan e democratic es bravament en camin e de faiçon exemplara en Catalonha e Aran (Principat de Catalonha).

Catalonha independenta 3

dimecres, de novembre 12, 2014

InterNACIONal : sampitèrnas socialistas tòrts

Los socialistas an una vision de l’istòria que plaça lo nacionalisme d’expansion coma la solucion politica per la patz en Euròpa ; es oblidar los tèxtes de Jean Jaurès, o simplament ne fabricar una interpretacion qu’es realament contrari al tèxte d’en Jean Jaurès.

Se la guèrra de 14 es arribada es la granda frauta dels nacionalisme d’expansion, regionalisme d’expansion. Es plan un nacionalista serbe qu’a matat un imperador que fabricava un Estat federal, Estat imperial Àustro-Ongarés. Es la fin de la guèrra e la declararion de Woodrow Wilson per l’autodeterminacion dels pòble (una plaça a Tolosa), que declara una version politica, una certa diplomacia internacionala, e qu’ajudava los regionalisme d ‘expansion parisenc e londonian qu’an destrusit l’Estat federatiu en construccion, l’Impèri Àustro-Ongarés. Los franquismes a Madrid son tanben dins aquel batèu ideologic. Es pietadós çaquelà de veire republican espanhòl e socialista ajudar los socialisats franceses a desvolopar aquelas idèas de destruccion dels pòbles, de las nacions (antropologicas).

Nacionalisme dangierós segon los socialistas

Es la segonda vagada que la santa paraulka del’imperialisme republican francés se desvolopa sobre aquesta basa.

Dinc lo subjecte es enfin al cap de las pre-aucupacions francesas, mas l’interpretacion es francesa, donc tòrta.

Es pensar que lo movement ciutadan en Catalonha e Aran, qu’es independentista, es contra-ròtlat coma en França l’engana de la partidocracia o fabrica, contra-ròtlat per un partit o un autre. Encara un còp, e coma l’indica un jornalista d’Europe 1 a un jornalista de ARA, França a pas los instruments que cal per descodar Catalonha e Aran. Es la fauta l’informacion, es la manipulacion de l’informacion parisenca.  O explica tanben un militant independentista dins una entrevista que faguèri, vaquí tres setmana ; e que podètz escotar aquí sul meteis blòg, dins la colomna dreita.

E o sap la diplomacia espanhòla, ela qu’ajudat per PP manipula l’informacion ambe TVE, e contunharà :

PP Catalonha remerciat per Madrid

La diplomacia espanhòla assaja de limitar las paraulas dels ciutadans catalanas e de las ciutadanas catalanas, per qualificar coma lor agrada lo palm de nas, politic e d’una version catalana. la limitacion ajudariá a far entendre que els son democratas (per interdire l’expression d’un pòble !), e que cal pas escotar los «fascistas catalans», «independentistas», «separatistas», sempre populacion «dangierosa per Euròpa» (los que vòton, #9N) ; malastrosament son los fascistas reals del PP que son dintrats dins lo Parlament de Catalonha (cap mèdia francés ne parlèt), ambe l’autorizacio nd ela «simpatica» Sánchez-Camacho, pòrta-paraula de la vergonhosa paraula del PP ; e sembla aver intoxicat los socialistas franceses, es vertat que son amics dels socialistas ortodoxes de Barcelona, Manolitito Valse los es estat veire en pensar los ajudar… contra los «separatistas». Es vertat tanben que l’ideologia socialista a Barcelona interpreta l’istòria francesa coma o fan los jacobins…

Anuèit la tresena via a trobat una novèla etapa per l’independéncia, per esperar que lo camin serà mai long e que la populacion oblidarà lo camin de separacion d’Espanha ; la fòrta preséncia dels vièlhs catalanistas a la consulta del #9N m’ajuda de dire que serà pas talament simplàs coma los socialistas o Unitat d’Aran o vòlon. Cal legir l’editorial de Vilaweb per entendre melhor aiçò.

L’ideologia socialista, ambe la santa paraula del François Hollande, pròva que dempuèi lo François Mitterrand de l’abans 1962, sembla qu’an encara e encara res comprès a l’istòria, ni a las rason de la guèrra d’Argèria, la fauta dels nacionalistas franceses dempuèi 1945 en escotar sonque los blancs europèus d’Argèria, es de dire lo regime fautat d’un apartheid combatut pels nacionalistas argerians. Al meteis moment, en Arica del Sud l’apartheid se desvolopava; la République française en fesèm la guèrra d’Argèria s’es plaçada del costat de la vision politica que portèt l’apartheid en Africa del Sud. Lo nacionalisme francés faguèt la guèrra en Argèria, e plaçèt aital al poder l’extremisme nacionalista argerian (FLN), contra lo nacionalisme democrata (UDMA).

Quand s’emplega «nacionalista», coma los espanhòls, vòlon pas veire qu’i a doás categorias : los expansionistas (definicion d’un Ernest Renan, expansionista per assimilar Lorrena, la vesina) e los que se vòlon defendre per damorar sus la planèta, es question de sobrevida d’una nacion (antropologica).

Alara frena pas de confirmar lo dessenh umoristic aquel :

Nacionalistas franceses de Montpelhièr

Es per aquesta rason que l’entrevista del deputat occitan, al Parlament de Catalonha, en Àlex Mòga, ajudarà a melhor entendre lo problèma interpretatiu francés, que fosquèsse socialistas o gaulista. La publicacion se farà dins una o doás jornadas sobre aquel quite blòg.

Encara un còp, ambe la vision del François Hollande, rapèl qu’a recebut la vergonhosa medalha «d’Occitanie», sabèm que podèm jamai far fisença als socialistas per donar un punt de vista natre sus un subjecte del nacionalisme, son sempre dedins lo sistèma del nacionalisme d’expansion e son donc actors del nacionalisme francés, dangierós per Occitània.

-°-

nacionalisme francés FN o PSfnacionalisme francés dins la premsa parisenca Le Point

dilluns, de novembre 10, 2014

A la devesa de l’occitanisme, los cocos.

Aquò farà fongtemps que la pensada unica portada pels comunistas a encontrat «un falord»* sonat Fèlix Castan ; a jamai poscut far dintrar de sa vida la pensada occitanista dins lo PCF ; èra plan considerat pendent mai de trenta annadas coma un falord politic dangierós pels militants del PCF. E coma la glèisa pels «bons cristians», los comunistas franceses an jamai fait d’ajornamiento sul tèma. L’estèla indica que las presas de paraula de Fèlix Castan son estadas per d’unas coma los «sants» libres de las messas, o practica regulara religiosa diversa, un revelator d’un pantais, arribar a convéncer lo pòble occitan qu’an la «santa» solucion, se sona recuperacion politica per ajudar d’unes militants de suportar las presas de pausicions pròchas del jacobinisme a París, coma los autres partits. En general, sabon pas quitament argumentar ambe las tradicions ancianas occitanas, la devesa sábon pas çò qu’èra, mas ne fan un complèxe perqué se son enganats pendent la guèrra l’Argèria.

Mas la CGT Spectacle velha encara a la pensada ortodòxa per l’occitanisme, sobretot dins lo mitan musical occitan, e las subvencions autrejadas.

occitanisme e comunista

La question que pausèri a Fèlix Castan un mes abans sa mòrt, espèra encara una responsa : me, «-quina es la diferéncia entre ciutadanetat e nacionalitat ?», un dicípol d’aquesta religion comunista franceses, religion ligada a la volorizacion en sens unic de la paraula sobre l’occitan se podrà fotografia ambe un sant personatge tolzan, Claude Sicre ;Lo Claudi Sicre a refusat de donar la question dins un debat «democratic» al moment de la famosa jornada sonada «forom» de las lengas, e que de fòrum a pas brica la realitat, a quitament una potencialitat de far fugir l’occitanisme qu’es pas decretat sant e ortodòxe, en general pro conservator del sistèma francés en Occitània, vist d’esquèrra. D’el Fèlix Castan ai pas agut la responsa, ai sonque agut un « – es una bona question» (esperavi res coma responsa, mas la non responsa explica plan perqué vòlon pas tractar lo subjecte, lo nacionalisme francés d’un Ernest Renan o Mauric Barrès). Aquel tipe de pensada se podrà legir dins L’Humanité, La Terre, Mesclum dins La Marseillaise, mas tanben dins Le Monde Diplomatique que fabrica un non-res-compreneson de çò que se debana en Catalonha. Aquel occitanisme comunista pensa que l’independéncia d’Argèria o de Catalonha, aurà pas consequéncias sus Occitània, e donc cal pas parlar de las errors d’aquel occitanisme comunista, o de las errors del comunisme francés (?).

Encara un còp, un encontre lomanhòl pòrta cada annada la «santa» paraula del debat comunista sus l’occitanisme, e s’autoproclama lo sol a o far … coma cal. Aquesta annada es la soma de las elitas «occitanistas» e pròches dels comunistas qu’es convidada, sonque eles, es clar que lo monilh servís de manièra de non pas pèrdre la «santa» paraula de Fèlix Castan. Sèm pas en Alemanha de l’Èst, mas la paret de Berlin es pas tombada dins lo cap de Daziron.

Donc dins un document imprimit e mandat vaquí mai de tres setmanas en pdf, ai poscut venificar lo tipe d’ostracisme que pòrta aquela pensada filha autoproclamada del Fèlix Castan ; se sembla que l’autoproclamacion fosquèsse pus gaire democratica per acceptar la question que pausèri a Fèlix Castan e qu’espèri d’el e d’autres comunista franceses, la responsa.

Aital una militanta de Montpelhièr a fait una remarca, ma fe, pro clara ; son entre mascles !

occitanista e comunista

L’unica femna del programa imprimit, sembla èstre la secretari que sap las causas super-poeticas, e que de l’occitanisme ne dèu pas saber grand causa vist que l’ensenhament se pratica ges dins las formacions subvencionadas pels Conselhs Regionals d’Occitània. La poësia es causa simpatica, ges derengador per la «granda» pensada masclista d’un occitanisme d’òmes sants apòstols de la version comunista de l’occitanisme.

E coma la critica es arribada a l’ora, sul pic i aguèt cambiament, que foguèron mandats un pauc pertot per la correccion. An convidat l’estraztèga e protectriça de la bona pensada universitària, la Marrida Joana. Per saber quí es aquela Marrida Joana, o cal plan notar e legir aquí ; atencion es un tèxte fòrt e MESURAT per mantunas experiéncias e crotzament de discutidas, es pas un tèxte pensat a la lèsta.

Sembla qu’i aviá urgéncia, per credibilizar lo discors lomanhòl e lo fòrabandir del masclisme d’un occitanisme vièlh e que se dèu renovelar dempuèi 50 ans, sancierament en pensar a totas las professions que son l’occitanisme en viu.

Donc, en conclusion, es un endreit qu’es gaire utile a l’universalitat de l’occitanisme ; cal saber quí son e son listat ; cal èstre socialistas (ges del costat de Manolito Valse, donc) o comunistas (d’Occitània) per aver lo dreit de paraula. Aquela tria de la pensada sembla per son extremisme a-n aquela dels nacionalistas de dreita francesa, a a la pensada segura dels poders d’Alemanha de l’Èst, la paret es pas tombada dins l’occitanisme politic del XXIen sègle ; sempre lo retard al cap. Aquò podrà ajudar mantunes de pensar que la pensada aquela es pus d’actualitat, mas es malastrosament encara un verm per non pas ajudar de convéncer la populacion sancièra realament installada a viure en Occitània.

-°-

resulta politica de Barcelona #9N

dissabte, de novembre 08, 2014

Agricultura : se batre per las bolhas

Es una foncionari dels arquius departamentals qu’a despertat lo mot ; es un mot sancierament absent de tot diccionari occitan (lengadocian de l’Albigés).

I a dos tipes d’agriculturas que se fan batèsta actualament en Occitània ; la politica modèl Beauce arriba en Occitània dins las annadas 1970, ambe l’installacion de las grandas explotacions dels pès nègres que se fan jorn 10 ans prèp lor arribada d’Argèria, e l’idèa que lo modèl de la Beauce es possible se l’irrigacion arriba ; debutarà la destruccion d’Occitània, pauc a pauc, e sobretot de las tradicions agricòlas occitanas, e tanben de la transmission d’aquelas tradicions (la pèrda lingüistica farà oblidar las bolhas e las devezas). La practica modèl Beauce de l’agricultura es lo modèl del lòbi FNSEA a Brussèllas, e donc la PAC dempuèi 50 ans, e podèm clarament dire qu’aquela politica a destrusit Occitània.

La FNSEA aurà baptejat los ecologistas o biologistas de Sivens de «Djihadistas verds», cal notar que lo qualificatiu fòrt es jamai estat criticat per la premsa francesa, donc lo lòbi FNSEA-Jeunes-Agriculteurs son d’aqueles que fan pression politic per non pas respectar lo dreit de critica ; e o avèm poscut veire quora los ecologistas (lo partit critica) son directament vizats pendent aquela manifestacion tolzana.

Fen gràs pels ecologistas

Se contra los ecologistas se parla de «casseurs», pels «djihatistas del productivisme» se parla de qué ?

20141105_165139

Se cal imaginar de quina factura la comuna UMP-UDI mandarà a la FDSEA-FNSEA-FRSEA e als Jeunes Agriculteurs ? A Agen, la comuna an decidit de crompar las patatas, a Tolosa es gaire possible, vist que lo fen es pas comercializat… una idèa economica benlèu, a la fin de cada manifestacion ?

20141105_154154

Quí pagarà lo material e tot lo personal mobilizat per la comuna tolzana, per reglar los passatges dels «djihadistas del productivisme» ?

Cal remarcar tanben una comparason tecnica ; lo fen poirrit per las carrièras de Tolsoa serà d’un emplec aisit e d’un transpòrt aisit, perqué es sec. Lo fen poirrit es relativament sec. Lo fen plaçat pels ecologistas es puslèu gràs … Donc escriurai que los païsans an rason de valorizar los ecologistas, els que son sus la via tòrt de l’agronomia, fan tota la rason als ecologistas. Car concretament l’agricultura de la FDSEA-FNSEA a tuat l’emplec en mitan rural, e los tractors emplegats indícan clarament dins quina pòcha aquela estupiditat agricòla es estada la mai inquieta per la falhida d’aquela agricultura : lo CRÉDIT AGRICOLE.

20141105_16542420141105_164902

Las cambras d’agricultura que refúsan de veire que lo modèl agricòl es pus lo bon e que d’autras vias son possible, son en fauta tanben ; mas quí governa las Chambres d’Agriculture ? Senon las FDSEA ? (i a sonque un departament occitan qu’es pas lo cas).

De quina manièra la PAC es estada pauc a pauc renduda impossibla ambe l’ajuda de la FDSEA, impossible per ajudar a la transmission per una autra agronomia ?

De quina manièra los Licèus agricòls an formats, annadas a prèp annadas, una pensada unica en agricultura ?

Etc. Lo problèma es pas dins lo camp dels ecologistas, es dins lo camp dels «djihadistas del productivisme», que refúsan de gaitar quina agronomia diferenta pòdon préner per evitar de passar per la casa CRÉDIT AGRICOLE e alara la falhida, en passar pel deute e las inqueituds compassionablas al nivèla politic que coneis res dins la filiara agricòla (exemple lo president Carcenac o lo deputat Valax dins lo Tarn).

Mas cal veire tanben que lo simbolisme es clar, los païsans son venguts en vila manifestar.

E del costat de la vila tanben se podrà castigar ; quinas son las autoritats politicas qu’an destrusit los camps agricòls prèp de Tolosa, per bastir e bastir mèrda de tot escantilh, mas destrusir lo minjar de la diversitat de las verduras (pel plaser de mantunes propietaris capitolians de Bòrda Roja), e installar una linha de mètro (utila, mas qu’a destrusit lo minjar dels tolzan).

Las bonas tèrras tolzanas son partidas en fum, e non pas en fen. Alara l’agricultura assaja de sortir las verduras que Tolosa pòt pus fabricar ; la novèla zòna de produccion serà mai alonhada (#Sivens per exemple, ambe l’irrigacion en illusion, e las subvencions europèus e un sistèma altament subvencionat pel departament albigés, e non pas pels tolzans), e los païsans auràn de se levar d’ora per venir vendre a Sant Albin (per exemple, lo sol mercat païsan que fonciona a Tolosa), vendre los bons produïts que los bobòs vòlon aver sus la taula tolzana, tot en aver polit apartaments (en 2014, veirèm dins vint ans) a Bòrda Roja…. Pels salaris-revenguts païsans de misèria, levat a 4 oras, dormir a las 20h ! Per  mens de 20 m€ a l’annada, es de dire lo salari del primièr manitencionari de la vila tolzana, ambe responsabilitat que son grandament diferentas ; Lo CRÉDIT AGRICOLE lor recòrda sovent.

Conclusion : lo consomator vòta un tipe de societat ambe los pès ; la responsabilitat de la manifestacion de la FDSEA-FNSEA-FRSEA es collectiva, mas la manifestacion aquela ajuda pas a melhorar l’imatge collectiva dels païsans dels entorn tolzan, al contrari.

E lo questionament que lo ciutadan tolzan se dèu plaçar al cap, es pas brica lançat dignament e democraticament ambe aquela manifestacion, contra-productiva.

20141105_164724

La FNSEA avança a contra-corrent, sus la linha del transpòrt collectiu de la pensada politica que cal per Occitània, cal una dignitat agricòla, es pas aquela de la FDSEA-FRSEA-FNSEA, e dels «Jeunes Agriculteurs».

Pel malastre collectiu, los ciutadans de Tolosa capítan pas de comprendre que la manifestacion de la FRSEA èra generada per causida que son d’els. Lo ciutadan de Tolsoa marcha a contra-corrent de la manifestacion dels païsans, mas demanda jamai d’ont venon los produïts dels mercats e de quina manièra son produsits.

D’un autre latz, i a jamai de presentacion de la geografia e politica agricòla dins las escòlas o universitats tolzanas, per exemple dins la Toulouse School of Economics; aquí s’i parla anglés e se fabrica una gròssa foncion de produccion e consomacion, que los quites matematicians tolzans son luènh d’entendre en practica. La resulta se fabrica en manifestacions dels païsans de l’entorn de Tolosa, ambe trator que lo CRÉDIT AGRICOLE susvelha, sovent d’ancians estudiants d’aquela escòla de la pensada del Toulouse School of Economics. La resulta se fabrica en manifestacion de militants pacifics que son caçats a Marengo un divendres de ser per non dintrar en vila per una manifestacion –ela- interdita …. L’Estat jòga un ròtle fosc per ajudar als conservatismes sul subjecte, los politicians de la decentralizacion an pas encara comprès aquel sistèma tòrt fabricat contra lo pòble occitan.

Tolosa : desesperanta politica per l’occitan

La pichona politica per l’occitan es gaire sufisenta, e benlèu que dins los actors politics l’èime es pas pron fòrt, e que lo sistèma tolsan ajuda pas per aver una pausicion clara sul subjecte, se tracha pas simplament de servar l’existent….

Pòdi e devi escriure aquel bilhet, aital serai pas accusat per l’esquèrra de non pas èstre balançat per castigar lo personal politic, pauc impòrta que fosquèsse de l’esquèrra o de dreita, l’occitan amerita una REALA VOLONTAT PACIFICA E A GRATÍS per emplegar l’occitan. Fauta pas d’escasença per zo far, e se pòdon trobar aisidament, ambe un pauc d’imaginacion e un emplec correcte del personal public (sovent volontari, mas sabèm ont i a los frens, per exemple a TISSEO). I a un director de la comunicacion que pausa un real problèma ; Jean-Luc Moudenc o sap ; es pietadós de pensar qu’es lo sol foncionari qu’es damorat en plaça de cambiament politic en cambiaments verd, rosat o blau !

Anuèch, dins las carrièras de Tolosa, TISSEO e lo servici comunicacion a encara tocat per non emplegar de la lenga tolzana, l’occitan, dins una campanha de promocion d’un novèl servici que l’emplec de l’occitan seriá a gratís.

Alara la COM emplega lo patois parisenc ! QUINA VERGONHA PER OCCITÀNIA e la francofonia. E soi pas contra l’anglés de moment que l’occitan es dignament tractat, emplegat ! Per evitar tota etiqueta de replegament lingüistic (que tot franchimand monolingüe se farà un plaser de me donar), pòdi apondre que parli anglés (de l’East-Anglia), correntament per l’aver emplegar en relacion d’afar logistica europèa de Bordèu a Moscòu, e que sabi mantunas autras lengas, a diferents nivèls, segur que soi un ciutadan europèu.

20141107_165609

Donc aprèp aver visitat la montanha de moneda installada per explicar als sodars en vila tolzana que pòdon prendre lo mètro dinca 3h…. l’occitan es sancierament ABSENT. Lo còst dintrat dins aquel programa per l’occitan SERIÁ ESTAT A LA TALVERA del budgecte.

L’occitan seriá estat a gratís.

E sembla que jà escriure una evidéncia, geina jà lo ciutadan tolzan ; çaquelà es justament una descripcion de la flaquessa tolzana, l’inconsequéncia de las paraulas politicas donadas, las promessas válon sonque par las aurelhas que las pòdon suportar, e que preferíscan se calar per dire que son pas donada en acte politic real.

E aiçò val per l’esquèrra coma per la dreita francesa que frabrica una politica per Tolosa.

Es qu’es rasonable de pensar qu’en 7 annadas de parladissa de totas menas ….

1 / lo Conservatòri Occitan aguèsse pas tornat trapar son nom real e son ròtle per dinamizar la politica culturala de Tolosa e plan al delai de la region tolzana, al delai de SA REGION ADMINISTRATIVA FRANCESA.

2 / qu’en 7 annadas, los documents de promocion del Conservatòri Occitana, nommat per una cronim tecnocratic francés, poquèsse sonque enplegar 3 mots en primièra pagina, e 4 mots compassional dedins. Lo progrès lingüistic se farà dins quantes sègles ? Ambe quantes reünions politicas en istoric ? Las parladissas tolzanas publicas se tròba aital provada coma sense interès per cambiar fortament (cal escriure aital per avec 20 mots ?) las vision politica ? i a un deputat de Roergue que diguèt un jorna l’Assemblèa dels Parisencs : «cal èstre terrorista per aver rason ?».

Amagat darrièr l’ofici de torisme, qu’a pas encara comprès que l’occitan podiá tanben èstre escrit en occitan per sa signaletica, e aiçò còsta quant ?- ai poscut fotografiar lo document distribuat als occitanistas a l’Ostal d’Occitània, 4 mots en faciada – document distribuat a l’Ofici de Torisme de Tolosa, 1 mot en faciada e document amagat dins los toradors per èstre un libre complet e annadièr que cal demandar.

20141107_15295220141107_15243720141107_153015

Lo panèu de l’ofici de torisme dins la sola lenga francesa indica plan lo problèma ; lo problèma es que l’occitan es ENCARA considerat coma una «langue régionale» e donc al foncionari de TOLOSA lor an pas explicat perqué l’occitan es pas una lenga regionala ; lo problèma es simplament aquí : l’occitan es encara una politica pels occitanistas, per una clientèla electorala, alara qu’es la populacion sancièra que la demanda !

Lo nacionalisme francés tòca pas sonque lo DRAC carirèra de la fondariá, lo drac del nacioanlisme francés es dedins l’administracion francesa de Tolosa, e lo personal politic gausa pas portar l’informacion de la dubertura politica occitana dedins los burèus, l’accion de cada jorn de l’administracion tolzana.

20141107_150215

La DRAC es un DRAC, e nos explica aquò ambe la santa bandièra de la sotmission tolzana al jacobinisme parisenc – es evident qu’aquesta critica non se podrà donar pels actors culturals occitans que son els que recebon a còps subvencions del quite DRAC ambe bandièra tricolorada ; cal remarcar que la DRAC de Tolosa es dins un bastiment dels templièrs, qu’an fòrça marcat Tolosa mantunes sègle abans d’èstre sortit manumilitzari pel rei dels Francs.

A quin moment, los «representants» (cal esperar qu’o fosquèssen, representant del pòble occitan de Tolosa), representants politic tolzan, o capítols, posquèsse comprendre un jorn de quina manièra bolegar los conservatismes nacionalistas franceses a Tolosa, ajudarà Tolosa a aver una plaça en Euròpa ; Tolosa a un enjòc grand sus aquel tèma, es la LENGA OCCITANA.

Alata, tot aquò es escrit, e un conselh gente, m’es estat mandat ; cal anar a docina ; me sembla qu’es jà un manièra de tractar l’occitan. Alara aquela politica a docina acabarà de matar l’occitan.

Me sembla qu’i a urgéncia de saber : que truca dins lo cap dels politicians tolzans per non arribar a portar una dignitat lingüistica per la LENGA TOLZANA, l’occitan ?

dimecres, de novembre 05, 2014

#Sivens : Felicitacions a France Culture

Es estonent, vist qu’ai agut jà de criticar lo parisianisme de la redaccion de France Culture, o vòli escriure melhor, ara, e me felicitar de mantunes programas sus l’afar de #Sivens. Es un afar que l’abséncia de coneisséncia agronomica e del mitan agricòl de las redaccions parisencas, es sempre estats mal tractada ; Mas France Culture assaja de contra-balançar l’omnipreséncia del productivisme FDSEA-FNSEA-Jeunes-Agriculteurs, a l’antena dels mèdias parisencs, coma se lo modèl agricòl èra estaninian e unic, es de dire aquel qu’es propausat –unicament- dins los licèus agricòl.

Aquel modèl monopolistic fabrica de transicion agricòla al entorn del Testet, joves que reprenon explotacions, joves format al modèl tòrt qu’entèrra la tèrra agricòla, joves que, a l’oposat dels parents un còp èra, son mai influenciables pels actors del modèl productivista. O explica dins una entrevista un païsan de l’endreit e que, contrariament a çò que díson los mèdias dominants, son a l’oposat del modèl productivista ; escotatz plan lo païsan, e vos dirà aisidament de quina manièra se manipula un projecte ; atencion, cal saber lo monde agricòl, per entendre entre las frasas ont lo modèl #Sivens engana la majoritat de la populacion que vòl de minjar sanitós e prèp dels luòcs de trabalh.

Lacoste Sivens Contra l'estanca d'irrigacion

Sus France Culture an debutat un ajornamiento redaccional ; mas pel moment son encara los relais elonhats de l’agricultura locala, de l’agricultura que sap de quina manièra viure sul terrenh, en respectar la tèrra occitana, tot en viure al país, coma se disiá tre la debuta de las annadas 1970.

Vesèm aital, que los mèdias locals an pas pro de longor d’antena per poder desvolopar lo debat suls problèmas d’amanaitjaments desgalhadors de moneda publica, per poder bastir un debat real. Pensi a France 3, o Radio France (las localas) que fan pas pro per desvolopar lo debat public e democratic, ambe una escota qu’ajudariá lo pòble occitan a non pas tombar dins l’abstencion de las idèas e de las argumentacions ligadas al territòri occitan. Cal pas demandar al privat, que son ròtle es engraissar moneda e non pas transmetre lo debat public, nimai a las ràdios associativas qu’an pas l’ideologia e la sapiença pro importanta per bastir un debat, al nivèl de France Culture. Lo problèma es basicament dins la formacion dels jornalistas causits per devolopar un debat sobre l’agricultura, lo recrutament de las localas e dels temps d’antena, favorízan pas lo fenestron dins la creacion de debat public.

A desfaut donc, vos conselhi d’escotar France Culture

Invité de France Culture

Sus aquel blòg, vos estauviarai dels comunicats del deputat socialista Valax – lo traïdor d’Occitània-, del president del Conselh General Carcenac (l’odiós en politica), los Djiadistas de la FDSEA (que son jamai condamnat per la justícia francesa per destruccion de ben public), o los quites  comunicats dels occitanistas (sense competéncia sul subjecte), e quitament lo comunicat ambigú d’un Martin Malvy sul tèma.

Dins aquela intervencion radiofonica lo deputat europèu Jadot aurà los mots que cal, per donar un moment de patz al problèma que pausa la decision autocratica d’una plutocracia socialista al poder dins lo Tarn e en Miègdia-Pirinèus ; lo problèma es pas dins lo camp dels autoproclamats Zadistas. Lo deputat Jadot : Lo cal felicitar e convidar a Tolosa, quin melhor actor per defendre Occitània ?

E del meteis biais, e perqué i a una enquèsta publica, vos signali que lo trajecte LGV  (cap a Paris en faguent pagar las regions occitanas, unicament) es a la question actualament, la SNCF o far saber grandament en pegar aficha dins totas las estacions concernidas. Participar al debat aquel, aquò vòl pas dire que lo pòble occitan serà considerat, o que la participacion serà pas amagada per la decision finala, es aiçò lo real problèma francés en Occitània ; la democracia es confiscada per una plutocracia socialista e totes los satellits al entorn, UMP, UDI, Sindicat francés de l’agricultura productivista, syndicat dels obrièrs (ambe l’illusion de la creacion d’emplec que son jamai estats capables de fargar en realitat politica).

20140915_160525

Lo problèma francés en Occitània se pausa de mai en mai, quora l’Estat e los elegits son pus los relais per la dignitat occitana manténer, nimai un occitanisme dit nacionalista ; lo problèma se pausa quora la ciutadanetat es unica a defendre l’interès collectiu occitan, en defòra d’una oligarquia qu’a plan amagat fins ara la seuna autocracia politica, en crompar la noirritura de luxe que la FDSEA non fabrica.

Cap mèdia associatiu a poscut fins ara far passar lo messatge al pus grand nombre, nimai los mèdias de «service public», dits locals, o regionalistas sul papièr. Donc cal felicitar France Culture d’i èstre arribat per l’afar de #Sivens. Mas es pas pro sufisent per far entendre als joves païsans que se son fait enganat pel sistèma educatiu portat per un ministèri parisenc d’agricultura, e que la logistica ideologica en plaça los engana encara e encara sul terrenh, ambe l’ajuda benvolenta dels socialistas, per fabricar per Mac-Donald’s del Made in France, fabricat en Occitània (una paradòxa socialista de mai) ambe l’etiqueta Sud-Ouest. Alavètz es tanpauc pas pro per assajar de far entendre que quora la femna d’un primièr president de region miedjornala crompa dins una epicariá de luxe occitan, non o podrà far se lo seu òme persegís de sosténer #Sivens, e tot projecte d’aquel escantilh, pauc agronomic e pauc ecologic.

Cal notar que, al moment de l’espiçariá de luxe al prèp del mercat Victor Hugo (ara barra per fauta de repreneire e de finança per la represa d’entrepresa), una femna d’un primièr elegit-president èra la primièra d’arribar lo chec en abans, per crompar la bona noirritura de luxe regional, aquela que lo productivisme de la FDSEA non fabrica, e non fabricarà ambe l’aiga de #Sivens, nimai ambe los projectes condamnats per la justícia administrativa francesa, mas qu’an acabat d’èstre sense legalitat, coma sábon far dins lo Tarn los socialistas, o en Òlt-e-Garona lo ministèri francés de l’agricultura ambe lo Licèu Agricòle. E devon pas èstre los sols projectes que la justícia administrativa francesa a condamnat, sense arrestar lo projecte tòrt de gestion francesa d’Occitània, sense respecte de la tèrra occitana, e de sa vida balançada economica, un universalisme, un umanisme.

_°_

Lo pòble Catalunya

La democracia es en Catalonha, l’oligarquia es a Madrid, a París, e trapa collaboradors en província, en region, per exemple lo deputat Valax, del Tarn. Lo deputat Valax explica : serà #Sivens fabricat o demissionarai ; alara un conselh al deputat francés Valax :

Valax demissionlacheté Valax

dimarts, de novembre 04, 2014

“Al poder los socialistas son dangieroses”

Es la conclusion que mon paire a tengut pendent d’annadas e d’annadas al cap. Es la resulta d’una constatacion de l’aprèp guèrra que se passejava dins lo cap del monde païsan de l’aprèp guèrra, lo monde qu’es estat far la guèrra en nom del nacionalisme francés per una frontièra de l’imaginari nacionalista francés, e al meteis moment votavan los plens poders a Pétain. Es la resulta politica que lo Général de Gaule portava, el en partent en Anglatèrra. Mas èra pas lo camp de la familha agenesa que ne soi afilhat.

Franco, lo meu grand paire o disiá sempre, el qu’a viscut Dunkirk, lo tren militar cap a las usinas alemandas, puèi la primièra e darrièra permission, alara al resisténcia, lo transpòrt de las idèas e de las populacions, mai de las armas… dins la resisténcia. Puèi Franc refusa de recebre en 1947, la medalha de resistent en public, car «lo prefecte li portava», jà los prefecte èran etiquetats per el.

Cal pas oblidar tanpauc que la guèrra d’Argèria, abans 1962, èra jà decidada pels futurs socialistas de las annadas 1981 al poder tornamai. e i son installats abans 1962, per aver paur dels comunistas e dels gaulistas. Car la politica en França se fabrica ambe las paurs politicas. Lo problèma es França, e lo sistèma dels partits, lo gaulista comprès.

1970, lo meu paire a vist arribar los prefectes, o la prefectorala, en companhiá de la Chambre d’Agriculture ambe los «amics» païsans de la FDSEA dins la cors de la bòrda, per aquela famosa politica d’irrigacion que deviá «salvar l’agricultura» occitana, perqué èra la modernitat de la PAC… Consequéncia cap a 1980, lo nombre de païsans a demesit de mai de 50 %, la PAC èra una engana tecnocratica contra los païsans, e per l’industrializacion de l’agricultura europèa, per «noirrir lo monde» (de fait destrusir las autras agriculturas mondialas).

E cada vagada, al poder èran socialistas !

E al poder èran socialistas que daissan far l’administracion … sempre legitimista. E ne son contents, e fan un grand circ politic per indicar que son democratas.

Donc dins un sistèma que lo vòt es lo sol biais d’expression, a donar votacions las mai estranhas que se son elonhadas de las realitats del país occitan. Èrem en «République française», o «Union Européenne» ; e soi estat per l’Union Europèa, per non aver mesurat realament los dangièr que portava, l’ambient escolar (manipulacion de l’interior) ajuda d’acceptar lo mal que pòrta un ensenhament legitimista.

E anuèch coma en 1939, los socialistas ajúdan de destrusir la pichoneta democracia de mèrda qu’es la «République française». #Sivens e #NDDL, mas son pas los sols, van ajudar los socialistas per desvolopar la traïson politica del pòble que los an elegits. Los socialistas ajúdan de votar pas… o pus. Car los «voyous» son etiquetats socialistas o RPR-UDI-UMP per #Sivens o #NDDL.

Consequéncia primièra: aquela enquèsta …

resulta d'una enquèsta telefonica iTele 04112014 comentatresulta d'una enquèsta telefonica iTele 04112014 2

De mai, son talament persuadits que son democratas, que faràn tot per enganar son monde, tot en donar la pòrta duberta als lòbis de tot escantilh.

Aital arriba lo problèma de la privatizacion de l’aeropòrt de Blanhac, que destrusirà lèu l’aisina que ajudar AIRBUS d’existar.

De l’autre latz politic, avèm las incompeténcias d’extrèma-esquèrra… E pauc a pauc, l’abstencion amenaça de votar FN.