arcuèlh

dimecres, de juliol 30, 2014

Israël-Gaza, cercar la vertat, vertat, lo mot

Se cerca sempre la rason, de còps la vertat ; serà la vertat que m’interessa, lo mot e lo seu contengut dins lo conflicte e dedins las lengas. Perqué las lengas ? Que los volguèssen o pas las lengas an mot que pòrtan messatge que lo quite locutor a pas consciéncia. La lenga es pas lo lengatge, o cal tornar afortir.

solidaritat Palestina 1

Cada costat assaja de legitimar actes politics, militars e diplomatics, mai o mens durs e costoses pels pòbles, ambe l’exposicion de la vertat, disèm, per explicar, que vòlon las loras vertats. Jà es un biais de veire la vertat, mas aquí es pas aital que vòli explicar las dificultats de comprendre la vertat, per l’exterior del mot, aquò serà pas la tòca del bilhet.

Vau escriure sus la “vertat” tal que las lengas e los locutors an fabricat la seuna realizacion que pauc a pauc dona coma complicat de comprendre los conflictes, la compreneson la mai simplassa es fòrça sovent una causa de l’installacion de revendicacion financièra per las resorgas que son sul territòris concernits. Es tanben lo cas per Gaza, ambe lo gaz dins la mar de l’espaci maritime que la comunautat internacionala a decidat d’autrejar a cada Estat.

Mas dins aquel conflicte tornam encara e encara al mot, perqué i a pas sonque aquesta vertat, nimai las loras vertats…

dessenh de Palestina Gaza

Dins un mot, i a pas milas paraulas, mas simplament mila faiçons de comprendre lo mot, e pas sonque. Dins un conflicte entre pòbles, i a sempre mila faiçons de comprendre lo seu desvolopament.

«L’Istina en rus e l’ebrèu ‘èmèt tòca al contengut divin de la vertat, dememtre que lo grèc alètheia e lo latin veritas tòca a la seuna forma umana ; lo mots rus e grèc son de maine filosofic, lo latin e l’ebrèu son de maine sociologic […] : per un Rus e un Grèc, la vertat tòca a l’adara per cada persona, dememtre que pels locutors latins e ebraïc, i es d’una mediacion sociala» traduccion occitana de «La Colonne et le Fondement de la vérité», p.22

La valor russa es la valor de l’ortodoxia cristiana, lo cristianisme istoric, aquel que revendica encara a còps l’usança de l’aramean en Iraq e qu’es castigat per l’integrisme musulman … tornam al reialme de Bizança, que conquestat devendrà l’impèri Otoman destrusit per la guèrra de 14/18 e l’aligança que faguèt ambe la Prússa. Mas tornam al passat ; La Roma èra envasida pels Barbars, que els an destrusit l’emplec del latin blós, mas an conservar la valor de la semantica, alara avèm dins totas las lengas d’originas latinas, la vertat de contengut latin, la veritat a còps.

La frasa de la pagina 22 demanda talament de comentari que Barbara Cassin dins son libràs sul vocabulari de filosofia europèa, ne farà mai de 22 paginas ! (la vergonha, sonque tres paginas) O conselhi de crompar, es un grand libràs.

La vertat del Rus modèrne es donc l’istina e la pravda, o sabèm dempuèi que los extremistas marxistas l’an promòugut pertot al continent europèu e fòra es devengut un espaurugal que faguèt milierats de mòrts sus totes los continents, causat pels sovietics, o per los qu’an agut paur de l’invasion comunista (los nòrd-americans son estats tanben matador dels pòbles encausa d’aquesta paur, Laòs, Taïlanda, Cambodge, e Vietnam, e segur America del Sud). Es pas coma la vertat e la realitat … mas podèm descriure d’una autra manièra los dos mots : pravda es la vertat que se vei, superficiala (la reala ?), l’istina es la vertat ontologica, interiora, a còps amagada (e que la libertat de la premsa assaja de sortir al lum per totes los lectors e qu’Internet ajuda).

Podèm per extension dire que la pravda es ucraïniana e l’istina es russa dins lo conflicte de l’Èst d’Ucraïna e de Crimèa. Dins lo jornal sovietic La Pravda se fasiá una descripcion diferenta del temps dels soviets, èra un jornal indispensable de crompa, per saber la vertat, e se trapava l’istina entre las linhas, dedins lo tèxte sense que fosquèsse clar a l’uèlh de la censura.

La raiça ebraïca ‘MN a ajudat lo latin de donar mai clara aquesta paraula qu’entendèm dins las glèisa e temples cristians europèus. Coma lo bilhet es pas per determinar la vertat, e vos ajudar de la trapar clara e evidenta, alara o dirai : AMEN !

dissabte, de juliol 26, 2014

Le Maire: la barbariá ganhariá, mas pq ?

La crida contra la barbariá es portada per Bruno Le Maire, novèla lutz politica de l’UMP. Bon, o sabèm jà, l’UMP es jamai estada una lutz pel pòlis, per çò qu’es de la politica tal que Grècia l’ensenha.

La violéncia de la dimenjada passada, e l’inquietud de la jornada d’anuèch, fan escriure Bruno Le Maire ; se son debanada a Barbès e Sarcelles, recanton del regionalisme francés ; aquestas violéncias son estadas faitas per la violéncia de grope social daissat a la talvera del sistèma economic que Bruno Le Maire se vòl lo portaire, lo liberalisme parisenc sul mercat-Estat-nacion francés, la talvera estent la violéncia de la pauretat, e donc la violéncia de la talvera a trapat la Palestina per s’exprimar en grope, ambe assegurança de fabricar una destruccion segura, perqué destrusir ? E Bruno Le Maire instrumentaliza coma es estada sempre fait, per assegurar que lo sistèma jacobin es lo melhor, encara e encara la mesma estratègia politica per daissar al poder una casta autoreproductiva jacobina. Bruno Le Maire representa plan aquesta casta parisenca qu’es un dangièr per las dignitats democraticas dels pòbles de França, e d’endacòm mai.

La solucion dels jacobins es d’emplegar lo dreit, la justícia, per reglar lo seu problèma jacobin. Es la vision que lo PP (partit pòst franquista e membre del PPE a Estrasborg, coma l’UMP) explica quora cal aplicar la constitucion e res qu’aiçò per contrar l’independentisme catalan.

E que cal far d’aquel personal politic que los problèmas socials o sábon pas reglar d’una autra manièra qu’ambe las leis que la casta s’es autoproclamada coma sola per las poder escriure e votar, en respectar pas lo dreit de decidir dels pòbles ?

UMP e sciéncias del pòlis

Mas ambe los problèmas regionalistas qu’an lo personal politic parisenc, Bruno Le Maire e l’ensemble de l’UMP, o la casta politica socialista ambe Manolito Valse en primièr elegit regionalista d’Iscla-de-França, es normal que la ràbia politica s’exprimèsse. Son enrabiats de qué justament ? Lo sistèma republican non fonciona, alara que l’an decretat sant e universal, donaire de leiçon als «régionalisme repliement sur soi» (a Bordèu, Bastia, Aiacciu, estrasborg, Brest o Kemper, Fort-de-France, Cayenne, Sant Denís de la Réunion, Caen, Dunkirk o Annecy, Nissa o Marselha, Perpinyà o Baiona, Tolosa o Lemòtges o Clarmont, enfin la mauvaise province que serà plan segur decretada coma polida per enganar melhor) …. aqueles regionalismes son autodecretats, melhors destructors de fRANÇA, los vòlon fòra de París qu’es la capitala e que pensa plan e republican, plan segur.

En Alsàcia, mantunes an comprès lo problèma, e an fugit perqué pensan que la resolucion francesa del problèma politic jacobin es impossibla (ne soi pas luènh de pensar parier), sense la destruccion de fRANÇA (lo sistèma jacobin francés desaparegut, benlèu qué, un espèr me damora !); e perqué ? perqué lo sistèma educatiu es una propaganda nacionalista e lingüistica de cada jorn e que fòrma a la revòlta comunautarista, la classa (coma indica Marx) se revòlta a docina, e la casta al poder li agrada pas (normal).

educacion bilingüa

Es clar que fauta d’una radicalitat dins l’Éducation Nationale, es de dire eliminar los regents monolingües, non podrèm resoldre un problèma que Jules Ferry a installat, lo monoteïsme lingüistic francés.

En Alsàcia, an la chança d’aver un Estat FEDERAL en fàcia, de l’autre costat del flume ! Mas en Lemosin, en Auvernhe, en Roergue, Carcin, Peirigòrd, Agenés, Albigés, Montpelherenc, Provença, Lengadòc, Gasconha, Bigòrra, Bearn, Varossa, Corserans, Comenge, País Tolzan, Comtea de Nissa, País Gavòt, País de Bordèu, Savòia, Martinica, Guadelopa, La Réunion, Kanaki, Polinèsia, Guiana, Bretanha, Normandia ? De qué an ?

Es clar que fauta d’una radicalitat dedins la pensada politica, es de dire eliminar la pensada d’un Ernest Renan o/e Maurici Barrès que confondon lenga e ciutadanetat, etnografia e constitucionisme, ensenhament e vida publica, dialectes e pòlis grèc, non podrèm acabar ambe los problèmas creats pel jacobinisme francés, e l’aprèp 1793. Lo mal-astre es qu’avèm una casta politica d’esquèrra o de dreita, plan formada dedins las escòlas e universitats de l’endoctrinament jacobin, que nos vòl far engolir lo contrari. Donc, quin serà lo chòc politic que resoldrà la situacion ? Senon una novèla dimension guillotine a la supausada République française ?

La barbariá dels pòbles de fRANÇA ganharà perqué lo personal politic es jacobin, es tot.

Catalonha independenta

-°-

E a l’esquèrra socialista, l’avuglament es tanben la règla de casta.

avuglament socialista

divendres, de juliol 25, 2014

Femnas e òmes, e vielhiment

Las femnas vívon mai de temps que los òmes. La constatacion es scientifica. Podètz legir en francés l’article de La Recherche en data de junh 1999. E pensatz qu’aiçò auriá poscut cambiar, en 13 ans ?

lògo La recherche

Dins lo numèro del mes d’agost de Sciences et Vie podèm legir un article que las potingas de las industrias farmaceuticas potíngan melhor los òmes que las femnas.

Image (85)

Ont es l’injustícia ? Quí fabrica l’injustícia ? L’industria farmaceutica fabrica l’injustícia ?

La responsa la donarà pas una lexicografa occitana, Josiana ubaud, qu’acaba de publicar, a compte d’autor (coma se los editoprs occitans èran pas pron aluserpits per veire l’interès d’aquel document, o benlèu simplament per determinar un contracte per l’autora), lo diccionari occitan de las sciéncias. Aurèm tota la semantica que cal per descriure la sentat bona o maissanta dels Occitans e de las Occitanas.

Josiana Ubaud publica

Tre qu’aurai aquel diccionari en man, ne farai un bilhet sus aquel blòg. E benlèu traparai una responsa pels Occitans e per las Occitanas qu’an jamai agut los tractats –en latin- de medecina occitana en man, aqueles de l’Universitat de Montpelhièr.

Mas tornam al problèma : quí es favorizat per l’industria de la potinga en Occitània ? Las femnas o los òmes ? Es evident que l’un e l’autre an mestièr de las potingas per viure una vida en plena sentat; donc, la medecina e los laboratòris farmaceutics (importants en Occitània) lor seràn necites a l’un e a l’autra, a l’una e a l’autre, de faiçon balançada, a moment diferent de la vida. Vist que l’òme viu mens de temps que la femna, podèm pensar que la potinga jòga un ròtle estranh per la sentat de l’òme.

De còps, podèm pensar que l’òme a mens besonh de potinga de las femnas. Alara, se pausa los ròtles de la farmaceutica per la sentat de l’òme ; es de dire lo contrari de la basa de le reflexion que pòrta lo mensual Sciences & Vie !

O alara los laboratòris que son lo mesme que los que fan la potinga per la cara, e las caras de las femnas se ne potíngan pron, per la bona aparença faciala feminina …. O alara los laboratòris per la potinga de cara son una industria farmaceutica dangierosa per las femnas ? Los òmes estent mens tocat per aiçò. Se prenèm lo constat de Sciences & Vie del mes d’agost de 2014. Mas pauc a pauic, los òmes ne pòrta de las potingas per las caras, nos l’explica mantunes jogaires de rugbí de temps en temps dins las publicitats.

-°-

femna e òme

dijous, de juliol 24, 2014

Raskas, fòlc al mòde occitan, Las Valadas

Jà farà unes meses que m’an contactat sus la meuna pagina FB, francament es un grope que coneissiái pas. Mas soi pas lo centre del monde musical occitan ! Alara acabi de recebre lo CD e l’ai escotat a la manièra d’un ancian programator de ràdio associativa.

Image (84)

Lo primièr títol m’a recordat un modèl Nadau (version darrièra) de la musica fòlc orquestrada, a l’electrica ; me sembla que caldrà donar un nom a-n aquestas musicas occitanas, un biais de caracterizar la modernizacion de la musica anciana occitana, al gost del XXIen sègle.

Los Raskas son pas de la generacion de Nadau, pas brica, an debutat en 2010 ; son d’aqueles gropes musicals occitans de Las Valadas Occitanas dels pès dels Monts Alpencs de l’Èst d’Occitània, costat Estat italian. Lo grope es nascut a Coni, non gaire luènh de Nissa (per la linha de tren que cal salvar, o cal pas oblidar en Occitània granda).

Un membre del grope Raskas m’a contactat, primièra demanda, la meuna : «- lo CD en es lenga occitana ?», responsa : «- plan segur senon vos aurai pas contactat» ; m’a contactat en lenga occitana, en tota naturalitat. Jà aiçò, amerita lo bilhet sus aqueste blòg. Lo CD es prepausat en lenga italiana, aquò ajudarà los Franceses a se dubrir a d’autras lengas que la santa republicana.

Es una musica occitana que ròtla per Occitània, mas que se vei que la pratica musica es granda ; i a jà un entrainament grand de mantunes concèrts, mai que tot als Pès dels Monts Alpencs, e tanben del país Gavòt prèp de Nissa. Fan jà ambe la prepausicion aquela una euroregion musicala.

Clar qu’es de musica a dança, mas clar, vos cal pas limitar a-n aquò, son bravament mai qu’aiçò. La ritmica indica que se vòlon aprosmar d’un public jove, la mesma generacion, e dintrar dins la programacion normala de las estacions de ràdio d’Occitània ; es un grope de generacion que non doblida los ancians, benlèu qu’escótan Nadau e totas las autras prepausicions musicalas occitanas sus una ràdio occitana coma Ràdio Planèta Occitània.

Jà dins las Valadas Occitanas an, mai que tot, praticat las fèstas dels bals los mai bèls, Primadòc, Fèsta de Lo Dalfin (mantunas vagadas), Granda Fèsta Occitana de Ligúria, Festival de la Cançon de Impregno, e son venguts tanben dedins l’Estat francés a costat de Nissa e la Festejada de Gussan, prèp de Narbona.

Soi segur que pòdon èstre un polida convidacion pels festenals occitans d’un pauc pertot en Occitània. Amai del concèrt, del bal, e de la consciéncia occitana, soi

Lo disc qu’ai en man e qu’escoti ara, al meteis temps qu’escrivi sus la maquina a blòg (edr!), «La Macha Niera», es lo primièr, la resulta de cinc ans de passejadas per Occitània, pas pron pel moment ; O cal escriure e apuntar, son pas pron convidats del costat Oèst d’Occitània. Benlèu que los Occitans an complèxes e pauc de dinamisme per l’aventura d’una pratica musicala occitana exemplara, aquela de las Valadas Occitanas dal Pès dels Monts dels Alps, de l’Èst d’Occitània. Lo grope explica que fan de musica, els, «sense complèxe e ambe fòrça dinamisme» ; ai escotat, e o pòdi confirmar.

Raskas lo grope

Silvan Jennesseaux, Francesc Olivero, Peiròt Adamo, Martin Adamo, Danièu Danzi, avètz aquí lo grope.

Es un grope tanben militant, an sostengut e sostènon la revista Ousitanio Vivo, per aver participat a la compilacion «Ensem per Ousitanio Vivo»

Lo disc baila l’enveja de dansar, e l’escota es un grand plaser. Serà programat ! (e segur o podètz crompar).

dimarts, de juliol 22, 2014

France 3 e la manipulacion jacobina

France 3 c'est now
E aquò foguèt sistematicament aquò, sobretot al moment que un bbon jornalista de television publica aviá sonque se sortir dels burèus de comunicacion de l’armada francesa, una annadas de verificacion abans de passar a la realitat de la manipulacion, verificacion del nacioanlisme francés abans de lo lançar sul mercat d’Estat jacobin ; èra, TF1FR3 e Antenne 2, puèi es devengut France télévision, e lo sistèma de televisions privadas que sabèm.





De quina manièra fonciona. Es estat interessant de veire  una informacion precisa, aquela que France 3 dit ‘national’ non voliá difusar e es interessant de veire de quina manièra France 3 Ile-de-France a fabricat lo reportatge, unicament per l’Iscla de France segur ; alara que las atacas contra las manifestacions pro-palestina fasián lo plen de las redaccions de Europe 1, iTele, RTL, TF1-LCI, BFM-TV, LCP, etc. (veire bilhet següent). France 3 Ile-de-France determina qu’es una «vidéo amateur» que dona la solucion (difusada sul net sense comentari, levat los qu'an filmat), e donc pas oficiala tal que, els, 'les journalistes patentés', designan lo jornalisme professional (aver una carta de jornalista acreditada per la prefectura), alara que las atacas dels pro-sionistas (govèrn socialista comprès) son estadas largment difusadas pertot en França, devath lo principa plan conegut, l’Internacional es París que tracta l’informacion, levat quora li es pas favorable, favorable al jacobinisme de la pensada politica parisenca, e al sistèma politic francés, e sas causidas.

Dins la boca dels organizadors de la manifestacion, se precisa «antisemita», sense saber realament çò qu'es un semita ! Mas la fauta es estada faita per totes los mèdias franceses, sense excepcion.

Se cal alara demandar quí ajuda l’anti-sionisme, senon los que fan de la manipulacion un acte politic per acreditar la «bona votz politic dels governants» (al govèrn o dins mantunes partits pro-sionista), de la casta al
poder. La departamentalisacion es aquí una regionalisacion de l’informacion, regionalisacion qu’es sistematicament castigada per èstre una error del «régionalisme» occitan (per exemple), o breton, o còrse. Mas quora es important pel poder franchimand, la regionalisacion, o regionalisme de l’informacion, lor serà alara utile, sobretot per gardar la patz a París, una capitala emplenada de sotmetuts, que els devon èstre gardar ambe l’idèa que «França es un sistèma politic republican magnific» que s’i plan contra-ròtla lo tot, e l’alienacion republicana dèu pas èstre tocada per una informacion perturbatriça.

L’abséncia de tractament de l’informacion internacionala dins las redaccions de las regions sotmetudas a França, administradas pel sistèma jacobin francés, e la regionalisation o departamentalisation de l’informacion, es una de las claus que fan que lo poder jacobin francés damora en plaça. L’Estat e los seus mèdias parisencs son lo problèma politic francés ; lo problèma es que 95 % de l’actualitat «française» es tractada a París ambe las nòrmas politicas parisencas e jacobinas. Aquel sistèma parsienc de tractament de l’informacion refusa un tractament diferenciat en regions, sonque París a rason, las antenas de France 3 son alara de provesidors d’objectes informatius, imatge e idèas que, sonque París determinarà se son bons/as de veire en Corsega, Perpinyà, o Baiona, se son de Bretanha, Alsàcia, o balèga parisenca. La tria de l’informacion passa pel fialat jacobin francés, parisenc.



Aquò ajuda la casta parisenca de damorar al poder, es per aiçò que la reforma dita territoriala es de fum politic del jacobinisme parisenc, per re-centralizar las decisions politicas. En d’autres mots, la decentralisation modèl Defferre es acabat, «devèm tornar contra-rotlar lo tot», e se possible de faiçon positiva, per enganar melhor los pòbles sotmetuts. Per astre i a Internet.


diumenge, de juliol 20, 2014

Palestina, socialista, Franceses e premsa

Palestina – Israël es lo subjecte que calfa dins las redaccions parisencas, los socialistas franceses al poder an ajudat una dòsa de violéncia en interdissent una expression devath la fòrma d’una manifestacion, e per acabar vesèm una premsa parisenca (85 % de çò qu’es difusat en fRANÇA sul subjecte) qu’assaja de manipular coma sempre o sap plan far.

E tot aquò que comença de se veire al nivèl internacional, donc lo biulhet qu’escrivi es plaçat dins lo contèxte, non pas del conflicte entre Israël-Palestina que i vòli pas botare lo dit, mas dins la situacion francesa e la libertat d’expression.

FB dona mantunas manifestacions en Euròpa per la patz, las redaccions parisencas parlan sonque de la pacifica de Londras….

solidaritat Palestina 2

Passèm sul fait, qu’una manifestacion interdita a Nissa, a jamai agut problèma per èstre una manifestacion pacifica, es la setmana passada ; a París, contrariament a Lyon, Marselha, i aguèt incidents.

solidaritat Palestina 4solidaritat Palestina 3solidaritat palestina 9

Jà nos podèm questionar del ròtle de l’interdiccion del govèrn socialista d’aquesta manifestacion parisenca ; es encara un còp una brilhenta gestion socialista per crear violéncias d’Estat contra la libertat d’expression.

Aont en Euròpa, las manifestacions se son debanada en patz, Tolosa ? Bordèu ? Montpelhièr ? sabi pas ; mas ai de ressons per l’Euròpa sancièra : Istanbol,

solidaritat Palestina 7solidaritat Palestina 5

O fòra Euròpa :

solidaritat Palestina 12

Jà una pagina Internet d’informacion remarca que París dona dins l’excepcion ; París l’Estat centralista, de gestion actuala socialista, un Estat ontologicament plaçat per establir la repression de la libertat d’expression, ambe l’ajuda de quí ? Los mèdias centralistas parisencs :

solidaritat Palestina 6

Ai escotat aquesta estacion, particularament dempuèi doós jornadas, es plan evident que fan dins la manipulacion ideologica sul tèma. Mas Le Monde, Libération, Le Figaro, La Croix, TF1, LCI, iTele, France TV, etc. fan sobre una linha diferenta, mas son pas clars tanpauc. Sonque L’Humanité es dins una linha mai digna, se fasèm abstraccion de l’interès qu’an de portar lo messatge pro-palestinian per o recuperar, o cal pas oblidar : los comunistas an jamai acceptat lo PC d’Argèria abans l’independéncia. I a un recuol pron internacional per RFI… e donc mens parisiano-centrat.

S’i aviá un argument per ajudar l’extrèma-dreita a desvolopar l’argument que «la juiverie gouverne à París» (es pas lo meu punt de vista, o me cal escriure, perqué aprèp serai tractat antisionista), los socialistas al govèrn an plan governat. L’irresponsabilitat socialista es encara del nivèl del ministre François Mitterrand coma ministre de l’interior ambe la situacion en Argèria abans 1962.

Jà l’idèa es veïculada per la premsa internacionala, pro-palestiniana ; avèm l’art socialista de botar lo fuòc ont la patz e lo pacifisme èra una linha que caliá assajar de bastir tal que l’occitan Jean Jaurès o pensava :

solidaritat Palestina 8

Mas se ne cal estonar ? Al meteis moment la bretona e socialista Marylise Lebranchu, aquel que manca totalament la reforma territoriala 2014, es estada portar la provocacion en Corsega :

repression de la diversitat - modèl socialista

La provocacion es l’Estat francés, lo nacioanlisme francés, los socialistas al poder son plan dins la linha de 1793, e la dita «reforma territoriala» que semblarà a una recentralizacion, dona tanben dins aquel biais de veire las accions socialistas, dangierosas pels pòbles, e orientada diplomaticament e politicament cap a l’avuglament sobre lo biais de governar de l’Estat d’Israël.

destuccion de la diversitat dels pòbles Iturria

Dempuèi 1793, França es un problèma, non pas simplament per Occitània, es un problèma per son poder centralista, pauc impòrta d’etiqueta e lo partit al govèrn.

-°-

Descendent del Franquisme e de 1793, los socialistas espanhòl de Catalonha. La sampitèrna tresena via federala a jamai foncionat ambe Madrid, pauc impòrta lo regime.

socialista espanhòl en Catalonha

Lo sant Manolito Valse a interdit una manifestacion pel respecte dels pòbles, particularament aquel de Palestina.

dissabte, de juliol 19, 2014

Avizar de non pas emplegar lo catalan, world markets


Un viatge avizat se pòt far en catalan, TripAdvisor.


I a una peticion per criticar la censura lingüistica de TripAdvisor, que refusa los comentaris en lenga catalana per indicar a Barcelona.
Aquò se sona discriminacion lingüistica.

Ara mai de 40.000 signaturas demandan a TripAdvisor que non discriminèsse lo catalan. Aquela entrepresa es sorda a la crida, çò que la frena pas per promòure Barcelona coma destinacion, per exemple sobre una cadana francesa de la TNT, e en lenga francesa. La causida d’una lenga o una autra es donc un acte politic, TripAdvisor refusa los comentaris en catalan es donc un acte politic qu’amerita sancion.




Una peticion es lançada ; « si milers d'usuaris decidíssim retirar les nostres ressenyes fins que ens les deixin escriure en català ? »

Un pagina Facebook tanben o demanda. E infòrma regularament de l’afar.

TtripAdvosor fonciona ambe los comentaris dels toristas per saber la qualitat dels endreits de recepcion dels toristas.

Me sembla important de notar l’afront qu’aqueste site far a la lenga catalana, en refusar los comentaris en catalan. Aquesta pagina Internet de comèrç per Internet amerita una sancion de moment que respecta pas la lenga de Barcelona, lo catalan. E perqué pas interdire de difusar los espòts de publicitat que fan referéncia a Barcelona ?

Es pas la sola entrepresa del net que refusa lo catalan ; es de mai en mai comprenedor que los 11 milions de catalanas fosquèssen independentistas per poder imposar lo catalan a Barcelona, coma tot Estat independent o pòt demandar.

Lo mercat qu'es acceptat per la mondializacion de las entrepresas, es lo mercat d'un Estat.

dijous, de juliol 17, 2014

Respectar las religions, mas…

Respectar las religions, mas dinca quin punt ?

ambassades synagogues

En Occitània, sabèm lo dangièr de l’integrisme religiós, es estonent qu’aiçò fosquèsse pas ensenhat dedins l’Estat francés, e especialament dins las escòlas dita del modèl République Française.

Es evident que la frasa indicada per Pierre Minnaert es grandament polemica ; los parallelismes qu’ai establit en seguit dona una explicacion, sobre la basa del modèl Pierre Minnaert de twitt, ai establit per las doás autras religions un parallelisme, dos parallelismes que fan l’explicacion e rendon l’escrit de Pierre Minnaert dangierós, dins un contèxte que vòlon (josius e musulmans) importar la guèrra entre Palestina e Israël sul continent europèu.

Mas se la frasa es qualificada d’error politica, per fòrça, per caver sonque castigar la religion josiva aprèp l’afar de la sinagògue de la Roquette a París, me sembla qu’es tanben una error ontologica per contrar una sola religion sense i associar las autras monoteïstas que se fan mai o mens la guèrra a travèrs populisme religioses que devenon sovent integrismes, e a la finala simplismes politics, e aiçò dempuèi sègles e sègles.

Una societat modèrna dèu suportar las illusions que pòdon portar las religions, mas segur que dèu donar lo dreit de refusar l’acceptacion avugla de las letras religiosas de caduna, e las balivernas dels especialistas de cada religion e lor eleccià ensenhat o pas ; es a partir del moment qu’una religion non accepta bric la critica antireligiosa que l’integrisme s’installa dins la societat sancièra. E alara la religion e los adeptes devenon un dangièr per tota la societat.

La lei de 1905 a installat una patz religiosa en França, contra l’integrisme religiós catolic, vaticanesc. Cal pas remplaçar aquel integrisme per un autre, josiu/sionista o musulman/islamista. Per aiçò la lei de 1905 es encara d’actualitat, pertot en Occitània, mai tanben en França.

dimecres, de juliol 16, 2014

Commemoracion francesa oblidada

1 / París depòrta josius.

deportacion de josius parisencs

2 / Las gestions francesas e nazi d’Occitània, depòrtan a Pena d’Agenés, via los trens de la SNCf en Alemanha nazi.

repression francesa en Occitània

Dins la lista, i son d'unes Delmas ... Frank e Jean, res de veire ambe la meuna familha ; mas es simplament per indicar que la repression francesa e nazi a tocat tanben Occitània, aquí Pena d'Agenés. A tocat las familhas occitanas de totas las confessions, e de totas partenanças.

dimarts, de juliol 15, 2014

Forma socialista e cap consulta dels pòbles

Sempre la reforme territoriale dels socialistas. Cal notar que l’UMP-NC aurà pas autanplan capitat de monopolizar l’interès, benlèu qu’èra justament mai presentada, tanben. La bipartidocracia francesa dita republicana, es benlèu pas lo melhor biais de consultar las populacions de las loras volontats.

Sempre París aurà decidat sense los pòbles de França, ambe una casta de privilegiats adobats pel Vatican (la sang blava menava), o una casta de republicans adobats pel sant esperit republican e de la «représentativité» (la sindròma d’Enric III de Navarra aplicat als «représentants républicains»); jamai la consultacion populara, per çò que los concernís directament, es estada lo sistèma de gestion democratic del territòri de dominacion «République Française», encara mens ambe lo sistèma reial francés.

Alara, los regionalistas (prepausicion 6) se questiónan sempre per aver la melhora resulta, son pregàrias de granda dimension, pseudòdemocratica ; los curats son dins las universitats o escòlas de pensada pel jacobinisme en plaça (prepausicion 5, e 2). E la partidocracia li agrada aiçò, i trapa un dreit d’existir, perqué los debats que far foncionar, son sempre per aver lo darrièr mot e explicar que sense ela, res non se podrà far.

Los Bretons son los mai fòrts sul terrenh, en l’abséncia d’interès dels Còrses, o Martiniqueses o Goadelopeans, o Kanaks… Se pensan que cal pregar que la «représentativité» donèsse una bona reulta, per els, la Bretanha istorica, aquela que Philippe Pétain a negat en destacar Naoned de la Bretanha administrada pels Jacobins republicans franceses.

Ai listat 6 mapas d’una administrativitat regionala per l’Estat continental europèu francés :

Mapas de la reforma socialista

(podètz respondre a las question en comentari d’aquel bilhet)

Se pausa jamai lo problèma de l’administracion prefectorala, qu’es de mens en mens utila, levat per l’Estat central que vòl aver lo darrièr mot, ambe aquesta organizacion e las escòlas e universitat afidadas. la prefectorala es la violéncia bonapartista en plaça, o cal pas abandonar, es essenciala per èstre fRANÇA dedins l’Union Europèa, mas per la democracia, la prefectorala es puslèu un grand fren, un engana-pèc, la tòca-maneta de la republica, ges de «représentativité», simplament del plega-esquina seleccionat dins las escòlas jacobinas de formacions dels mèstres parisencs.

Ai tanben recentament comparar mapas de l’Estat francés, benlèu que los cal aver en cap per respondre a las questions del darrièr document.

mapas amassadas França

Los privilègis destrusits en 1792, son aqueles de las regions pas encara sotmetudas a la lei parisenca. La data fatidica serà per Occitània en Avinhon e Bearn, un 22 setembre, l’abandon de la borgesiá occitana de la facultar d’establir leis democraticas, coma èra pas lo cas dins la rèsta del reialme franc.

La geografia es una utopia tecnocratica quora es en mans dels nacionalismes expansionistas, e particularament lo francés, nacional-expansionisme que, ontologicament, non pòt que negar al pòble de decidar, la democracia.

Quora li demanda per referèndum, i a dos fenomèns qu’arriba, per abséncia de basa ciutadana en region : 1 / lo referèndum es manipulat per amontnaut (1969), 2 / la votacion del referèndum, negativa al sens de la casta al poder, es negada per la tecnocracia parisenca o de l’Union Europèa, tractat de Maastricht.

S’i a una capacitat de decidar, seriá benlèu de daissar los ciutadans de las comunas d’èstre o pas contents d’èstre d’una region o d’una autra. La libertat de decidar, es pas aquela que los d’ennauts an decidat per los d’en bais. La democracia es una decicion d’en bais qu’es aplicada amontnaut.

comentari sobre la reforma territoriala socialistacomentari breton sobre los amandaments socialistas

-°-

Novèla mapa socialista per una «réforme territoriale» jacobina.

Novèla mapa socialista per una reforma.

Escòcia, Catalonha, Occitània e Bordèu

Crotzam la pensada jacobina de «Sciences Po» ambe una analisi d'una tribuna publicada per Sud-Ouest divendres de 11 de julhet 2014.

La paur dels cambiaments dins los poders vièlhs fabrica conservatismes dels Estats violents e vièlhs, ajudat per una tecnocracia jacobina, centralista, nacional-violenta e la tecnocracia europèa actuala.

Un professor de «Sciences Po» de Bordèu, un ancian professor qu'a degut causir lo remplaçar en foncion d'aquela idèa de la santetat de l'Estat central, a donat lo seu punt de vist dins lo jornal Sud-Ouest del 11 de julhet 2014.

Image (80)

Ai legit l'article perqué ai legit primièr l'apondon associat al seu nom ; lo parentèsi (1) indicava «François-Charles Mougel, "Une histoire du Royaume-Uni, de 1900 à nos jours", édition Pérrin, 575p.» ; jà lo títol del libre, sovent causit per l'editor, me sembla pron precís per contunhar legir l'article publicat per Sud-Ouest.

La primièra frasa aprèp aver establit en anglés (sense l'indicar qu'es en anglés) «"Independence or no independence ?" Lo 18 de setembre 2014, los Escoceses (que son pas ciutadans coma per l'Estat francés, benlèu qu'o cal explicar tanben), se questionaràn sobre lo contracte que, dempuèi 1707, los lígan als Angleses dedins la comuna Granda-Bretanha?» (traduccion meuna) me sembla interessanta per ameritar comentaris, e una conclusion que farà la polemica.

Me dona una pietat especiala l'emplec de «Grande-Bretagne» legat a la concepcion de contracte, donc de juridic. Es benlèu un assag semantica per non emplegar sistematicament Reialme-Unit, United-Kingdom o Royaume-Uni, la bona semantica ; mas benlèu cal explicar tanben que «Granda-Bretanha» es realament una realitat geografica, una Iscla ; avèm donc una iscla e dos Estats potencials, aquò existís dins lo monde, entre Asia e Austràlia n'avèm mantunes Estats sobre una sola Iscla. Confondre Granda-Bretanha e Reialme-Unit me sembla una pegesa gròssa, pegessa francesa costumièra, mas darrièr lo calam d'un professor de «Sciences-Po» me sembla una error semantica que cal pas far. Lo debat deuriá èstre dubert dins los mèdias televisuals d'Aquitània e de la rèsta d'Occitània, car nosautres tanben aquí i devèm participar ; es un debat de la ciutadanetat europèa.

Mas jà a la segonda frasa, i a un problèma de semantica diferenta, comentam unes pauquetons : « Per els (los Angleses), en efèit, l'Union (amb un grand U) foguèt e damora abans del tot un afar d'interès (e per quí? Jamai se pausa l'espòli capitalistic londonian). Que la poténcia britanica (jà es un problèma aquel qualificatiu) s'aflaquèsse, e Escòcia, autentica nacion ufanosa de la seuna identitat e de la seuna istòria (jà me sembla un castig dins l'escrit d'un franchimand), se questiona sobre lo luòc dedins lo Reialme-Unit (lo mot es precís, e benlèu qu'o cal explicar encara e encara, car ...).»

Dins aquela article sul referèndum d'Escòcia, lo professor mençona lo balanç que Madrid ne farà, e explica «çò qu'Espanha pensa», jamai es mençonat lo problèma europèu que pausa realament ;la question de saber qualificar la pensada de Madrid, non arriba jamai ; de quina manièra ciutadans europèus pòdon pensar l'afar ; perqué jà membres d'un Estat dedins l'Union Europèa, auràn de sortir de l'Union Europèa de moment que vòlon cambiar de situacion juridica dedins l'Estat membre de l'Union Europèa ? De mai aquela question pausa realament lo problèma d'una Union Europèa que seriá realament l'expression dels pòbles europèus, e non pas aquela d'unas castas al poder al cap dels Estats, la rason que lo Reialme-Unit, vision anglesa e nacionalisme vièlh (UKIP o Moviment 5 Estèlas, o FN e Lega Norte), vòl sortir de l'Union Europèa o destrusir l'instrument de liberacion de las dominacions nacionalistas e expansionistas vièlhas ; aquel instrument podriá èstre l'Union Europèa e lo seu Parlament Europèu d'Estrasborg-Brussels.

Dedins la tribuna del professor emerita de «Sciences Po» fauta donc l'essencial, e aiçò mantunes meses aprèp las eleccions europèas que seràn, un còp mai, lo rebat del refús d'una tecnocracia europèu de respectar la pausicion critica dels pòbles cap a la tecnocracia en plaça. En fasent aital, lo professor de «Sciences Po» de Bordèu, pensi ligat la pensada parisenca, a la dominacion parisenca de Bordèu (dempuèi 1453 per conquèsta violenta) ; aquel professor auriá poscut indicar que favoriza aital l'extremisme nacional-expansionista dels vièlhs Estats qu'an fabricat guèrras en Euròpa a partir de 1791, e abans tanben (sense n'aver aquela etiqueta o concepte politic de nacion modèl Ernest Renan e Maurici Barrès) e dinca nòstre XXIen sègle, e las destruccions e migracions forçadas de mantunes pòbles (e las migracions contunhan dedins un continent que fabrica immigrats, e mudanças forçadas).

Donc, la question dels Referèndums (acceptats o pas) en Escòcia o Catalonha (e segur lèu d'Euskadi, ambe los poders cridats en Iparralde dedins lo sistèma de la «reforma territoriala» dels socialistas), pausa realament lo problèma de saber de quina manièra lo continent europèu podrà tirar la pagina de las violéncias dels Estats vièlhs, per daissar als pòbles, lo dreit de decidir la patz dedins l'Union Europèa.

Europèu bandièra ambe l'estalada catalana

Car una causa es segura del XVIIIen sègle al XXIen sègle, los problèmas son dels Estats imperialistas europèus. Aqueles Estats son pas brica sants, ni brica lo bon caval per desvolopar una ciutadanetat europèa, nimai una assegurança sociala per una melhora vida dels pòbles.

La tribuna d'en François-Charles Mougel pausa una idèa jacobina e vièlha de l'Union Europèa, benlèu que lo debat se podrà desvolopar mai, se lo jornal Sud-Ouest gausar donar la paraula al delai dels jacobins professors seleccionats de «Sciences Po», a la paraula castica, mas benlèu que mantunes conselhièrs regionals o elegits occitans e bascos an quicòm d'escriure sul tèma ; la crisi del regionalisme limita la pensada a la «réforme territoriale» dels socialistas (?) ; çaquelà pels elegits occitans ne dobti doblament, pel tèma de l'Escòcia e pel tèma de la reforma territoriala dels socialistas.

Conselharai a la redaccion de Sud-Ouest a Bordèu de legir mai regularament Enbata.

Ligam Escòcia The Economist

dilluns, de juliol 14, 2014

Dur es l'oblit d'un pòble

«Dur, l'adieu aux arbres» es lo títol que presenta lo problèma urbanistic dels foncionaris del ministèri de l'agricultura per installar un bastiment novèl. Dur es l'oblit d'un pòble, auriá poscut èstre un títol araiçat a Occitània. O debi a un ancian del meu vilatge que regretava que la jovença aguèsse unes interèsses sobre un fum d'autras causas... e non psa l'istòria del país ; aiçò a evidentament consequéncias grèva sobre lo país, la seuna identitat e la vida economica en Occitània.

Adiu a l'arbre del Licèu agricòl

Lo licèu agricòle es devengut lo Lycée Étienne-de-Restat, èra l'escòla agricòla installada sul terrenh militar que deviá èstre «La Poudrerie» l'annada 1939 e qu'es jamai estada installada vist que la guèrra dels Franceses contra los Alemands, es estada perduda aviat en 1939 : ai un grand-paire occitanofòne que testimoniava de l'interès dels Angleses sus las platjas de Dunkirk per salvar la soldatesca republicana francesa dels Alemands. Mas a «La Poudrerie» lo militar en plaça per installar la fabrica, el refusava que se li parlèsse patois... e emplegava los ancians republicans espanhòls o catalans ambe contractes de misèria, lèu son devenguts (los Catalans) emplegats dels païsans al entorn, suls tucs de l'entorn ; e los Espanhòls -els- an agut melhors contractes (mas pas bona vida çaquelà), lèu, per bastir lo mur de l'Atlantica, al nom de regime nazi que el sabiá escriure contractes. E que son devenguts los païsans de la zòna d'implantacion de la «non podrariá» d'Estat militar francés ? Son estats expulsats, manu militari francés, puèi lo camp de replegament nacionalista e militarista francés es devengut un camp de repression dels novèls militars d'invasion, las tropas alemandas del regime razi se son emplegats per trobar una usança a l'estupiditat quimica francesa.

E d'aquela preson de cèl dubèrt, iniciada pels militars franceses, es estada lo maissant recanton per plaçar los mauvenguts del regime en plaça dempuèi 1939, regime installat per un parlament de Bordèu qu'a votat per Philippe Pétain e la novèla companhiá politica de «pure souche», e tanben del regime nazi en Occitània. Puèi los mauvenguts del regime pétainista son passats per la gara de Pena d'Agenés per trapar la mòrt a Dachau (veire illustracion).

Los païsans sinitrats pel regime militar francés, entre Cassanuèlh, Vilanèva-d'Òlt e Sant-Liurada (200 ha), son estats matats pendent la guèrra, mas evacuats manu militari e an degut trapar de qué sobreviure endacòm mai qu'en val d'Òlt ; levat una familha qu'a resistat a l'imposicion militara ambe d'actes de justícia, dinca 1954 ! Lo terrenh èra devengut manu militari possessiondel colonialisme francés, los Occitans fòra ; alara en nom del ministèri de la guèrra perduda i a quitament bastit una linha de camin de ferre, destrusida dempuèi. Tot aquò es explicat dins un magnific libre «La Poudrerie». Mas en 1954, lo procès perdut, m'imagini, l'Estat francés a cambiat la proprietat, es passada del ministèri de la guèrra perduda al ministèri de l'agricultura que-dèu-far-minjar-lo-monde-sancièr, benlèu tanben de l'agricultura modernizada e que lèu perdrà lo teissut agricòl occitan.

O cal escriure encara e encara, l'Estat francés es un predator de las tèrras occitanas e un emplegaire del pòble sotmetut, novèls esclaus de l'Estat centralista, res d'autre. E l'administracion, ajudada pels collaboradors que son sempre los occitans (!), es programada per destrusir son pòble e la capacitat d'aquel de s'adaptar a l'espaci de la planèta que li es estat autrejat per un trabalh de sègles e sègles, en tota dignitat e gaire de violéncia, ni gaire militarisme al modèl francés o alemand. Es lo contrai de l'Estat francés (de sempre) e del regime nazi de 1936-45 o prussian de 1914-18.

Ara, l'actualitat tòrna al Licèu aquel. Bastien Souperbie de Sud-Ouest explica lo problèma dels cyprès vièlhs ; devon èstre çò que damora de l'ancian proprietari expulsat per la violéncia d'Estat francés, sus 2000 ha que los païsans occitans an perduts e que l'Estat francés passeja la proprietat de ministèri de la guèrra perduda (ara ministèri de la défense nationale) al ministèri de la destruccion agricòla, Estat que sabiá pus que far, levat un luòc per las daissalhas umanas del seu nacionalisme d'expansion o colonialisme (avètz segurament entendut parlar del camp de Viars - Bias en francés, aqueles que sábon pas escriure la lenga del País que ne fan colonial de proximitat, ambe un pòble pron sotmetut per festejar las fèstas que París desira).

Los administrators del ministèri de l'agricultura semblan, semblança segur alonhada, aver consciéncia del problèma, pichona consciéncia que pausan a la realitat istorica d'aquel terrenh ; lo jornalista de Sud-Ouest sap pas brica tot aquò perqué l'istòria de «La Poudrerie» li es desconeguda, coma l'èra quora soi estat estudiant dins aquel licèu sense vergonha qu'a matat lo sistèma agricòl occitan abans d'installar la pensada FNSEA dins los caps dels païsans del «Sud-Ouest» ; Los administrators an mauconsciéncias del problèma d'aquesta memòria que son los arbres ; los vòlon destrusir per contunhar... Benlèu que se pensa istòria dels arbres o ecologia, ne dobti.

Se parla de desvolopament economic de la boca de l'elegit local, lo cònsol local ; mas de quin desvolopament se parla, senon la destruccion sistematica d'Occitània. Aqueles dos arbres segur que son pas un problèma per bons arquitectes, e donc lo luòc e l'urbanisme dèu respectar la memòria istorica, mas quí non vòl de memòria senon l'ensemble dels elegits collaboradors del regime bonapartista francés ? La sola memòria que lor agrada es aquela que pòdon manipular dins lo contèxte del nacional-expansionisme parisenc. Es pietadós. Aquelas memòrias que fan un 14 julhet en Occitània, ne fan una «granda fèsta», fèsta de la vergonha, e benlèu de la destruccion d'Occitània pels regimes franceses, sonque lor agradan.

Los ciprèses son tota aquela simbolica ; s'espèra comunicats e protestacions per la dignitat e la memòria manténguer, escrits pels Occitanistas d'Agenés.

Cal apondre que salvar vièlhs arbres es pas tornar a l'idèa «d'una civilizacion de la cadèla», mas balançar las resultas d'un longàs sègle d'errors francesas en Occitània, per trobar novèls camins mai serioses per l'umanitat e per Occitània.

divendres, de juliol 11, 2014

Anuèch Occitània es mai granda !

Vau parlar de la dita «reforma territoriala» del Manolito Valse ; apondrai abans que res non val l’editorial de Enbata, de julhet 2014, per plan entendre qu’es una engana pôlitica jacobina francesa ; mas aquesta «reforma» socialista desperta çaquelà fantasmes politics en çò dels elegits e del personal associatiu occitanista ; se pòrtan a pensar que pòdon obténer quicòm de París que foncionèsse coma Occitània, la vertadièra, e quitament per las Charantas, o país de Santonge, lo Santongés que se vòl d’Aquitània. La consequéncia es que lo Peitavin serà alara condamnat a viure ambe lo … centre, region fosca que podriá pauc  a pauc assimilat lo foscós Pays de Loire.

L’afar d’aquesta refoma socialista es coma un jòc de dominò, se son pas mainat de mantuans causas que son a aver consequéncias de tot escantilh, lo primièr es que París se trufa dels elegits locals, al Conselh Regional de Tolosa o an plan explicat los socialistas : sèm pas estat consultats, se els o díson, me sembla qu’o devèm creire.

Avèm çaquelà agut la susprèsa d’una pensada politica per la region Sud-Ouest dins lo grope UMP-UDI del Conselh Regional de Tolosa. Cal notar que la reforma UMP-NC del govèrn passat a pas despertar los espèr que los socialistas an despertat, sense o vóler benlèu, mas es realament un fait politic bèl.

Donc tot comptar fabrica quicòm qu’es gaire esperat dins l’occitanisme, un sentiment politic d’identitat comuna, e aquela identitat es sempre ponctuada per una bandièra plan installada, aquela del Lengadòc, quitament en Charanta !

Portada del jornal Sud-Oèst 11072014 Charanta e Aquitània amassa

Ai sempre pensat que la vertadièra reforma es aquela :

mapa reformada realament

E coma mantunes me tractan de populista, e a còps de xenofòb, islamofòb (etc !), e qu’ai un pauc de campanha electorala dins lo cap, d’experiéncia girondina, pensi que las Charantas devon dintrar dins la dança occitana. E alara, lo verd d’Occitània per aquesta mapa, e pas sonque perqué i a la Charanta lemosina, mas perqué o demandan, los cal far dintrar dins la dança occitana, en Occitània ; Occitània dèu èstre lo mai grand possible e perqué pas pensar al Parlanjhe quora escrivi aquestas linhas ? Occitània, per rason politica, dèu respectar la demanda de las «Charentes», lo Santongés dèu dintrar dins la nòstra dança.

Puèi pensar que Lemosin dèu tanben èstre dintrat dins l’Aquitània. Perqué oblidar Auvernhe, lo País Gavòt e lo país de Provença ?

La question qu’es sempre pausat pels catalans es : quina serà la capitala ? Es que devèm pensar coma un Parienc quora devèm fabricar Occitània ? Se los Catalans pausan la question es perqué Barcelona non se podrà negar coma Capitala del Principat de Catalonha. Mas en Occitània, devèm pensar coma París, o coma los Helvets ? Coma los Belgües ? Coma los Alemands ? etc.

La situacion de las volontats bascas (Iparralde) e catalanas ( Perpinyà ) non seràn que melhor respectada, ambe una Occitània d’aquesta dimension, aquela que redusirà aital las regions de l’Estat centralizador francés.

Mas cal pas oblidar que las competéncias regionalas son encara estequidas e que ne cal d’autras, o explica l’editorial d’Enbata. Una Occitània dimensionada aital, non podrà que pesar sus París per las obténer, pels Occitans, Charaneses, amai del Bascos e dels Catalans. Puèi d’explicar que cal un finançament autonòme per aquela region Occitània que respecta l’Estat e lo seu centralisme, mas que se dèu organizar per sobreviure, coma los de Charantas l’an plan comprès.

Cal «rendre la reforme aux citoyens» qu’explica Sud-Ouest dins lo seu editorial. Vertat non ?

Se en Charanta l’an comprès, perqué pas a Nimes, Montpelhièr, Avinhon, Ais, Tolon, Gap, Barceloneta, Nions, Nissa, etc. ?

Val melhor se petassar entre «gens du Sud», civilizats politics (los citoyens plan nommats per Sud-Ouest), puslèu que de passar per París, non ? Ne podèm dobtar d’aiçò ? NON.

dimecres, de juliol 09, 2014

Tolosa, espectacles occitans per l’estiu ‘14

La causa es estada complicada d’explicar a la majoritat d’esquèrra, principalament socialista. mas 2014, serà l’ora novèla per l’animacion al torn de la lenga occitana a Tolosa.

Aqueste estiu 2014, enfin, Tolosa dona d’espectacles occitans pel grand public, pel mai grand public potencial. O cal far saber, perqué pel moment es sonque sobre la pagina “viure al país” de la comuna de Tolosa. D’unes diràn qu’es plan, maspensi que cal èstre exigent ambe una lenga en dangièr.

Tolosa Garona l'occitan i serà en 2014

Image (79)

Dins la lista de las exigéncias per desvolopar la dignitat de l’occitan, la pichona emission «qu’es aquò» de la TLT es segurament pas pron per sensibilizar tota la populacion tolzana a l’occitan ; dins la convencion signada, i a d’una manièra dinamica una demanda d’emplegar l’occitan ? Una convencion tanplan signada ambe TLT ajudarà pas tanpauc los toristas planetaris que visitarà la vila aqueste estiu 2014, de ne melhor saber sobre l’occitan de Tolosa, e l’objecte cultural e lingüistic qu’es lo pont de la latinitat e una plaça europenca per Tolosa.

Mas jà per l’estiu 2014, Tolosa aurà vist lo cambiament politic en matièra occitana, enfin !

Cambiament de municipalitat, de la color politica e d’un engatjament clar per l’occitan (es la sola lista qu’a rendut còpia de las promessas, per escrit), enfin l'occitan dintra dins la programacion normala de la vila de Tolosa, 'Toulouse d'été' e 'Toulouse Plage' convida un grope occitan e lo conte occitan, tanben la creacion audiovisuala occitana, enfin la nòrma ! Lèu «Tolosa l'estiu» convidarà la cultura francesa, e las vesinas, e «Tolosa platja» s'enfocarà coma una convivialitat occitana e la nòrma tolzana, la mai granda temporada possibla.

Soi pressat de veire, d’ausir, de reflechir, dins los autres servicis municipals –fòra la cultura e l’animacion- de quina manièra l’occitan se podrà dintrar sense dubrir una autra linha de còst per la collectivitat, tot en respectar la dignitat lingüistica qu’amerita l’occitan, la lenga tolzana istorica.

dilluns, de juliol 07, 2014

Un document pron amusent e descriptiu

Sul net circula un twit d’un esportiu francés, medalhat mantunes còps e instrument del nacionalisme francés coma sempre medalhat, puèi devengut lo militant e elegit de l’UMP aprèp èstre estat ministre del govèrn UMP.

Lo document es interessant per mantunas rasons. Ai sotalinhat los mots important, lo document es cort mas pron interessant.

twitter Douillet UMP comentattwitter Douillet UMP

1 / Aquesta manièra de negar «la droite» e sa diversitat, per fòra bandir d’escriure UMP – mai cort per un twitonet, sembla pron plan a aquela dels socialistas franceses que parlan de «la gauche» ; perqué lo sistèma del bipartisme a mestièr de fòrabandir la vision e comunicacion del unic quand fan estupiditats a dreita o a esquèrra ? Perqué lo sistèma bipartisme a la facultat de pensar que lo ciutadan es estupid ? (quin es lo nivèl d’abstencion ?) Se cal recordar que la nocion de «de droite» o «de gauche» es del temps primièr de la revolucion parisenca de 1789, quora èran de l’esquèrra o de la dreita del rei, aquel qu’an descapitat aprèp. Quora perdon las eleccions es la granda fauta dels autres «à droite», o «à gauche», quora ganhan las eleccions, Champagne !, es lo moment d’emplenar los comptes del partit unic «à gauche», o « à droite» ! Es un sistèma tecnocratic qu’a res de representatiu de tota la societat, es una critica que son lèste de donar als sindicats tanben.

2 / "cette" esquèrra, divizar l’esquèrra per melhor destrusir lo prinipal enemic, lo partit unic que risca de ganhar las eleccions, lo partit unic «de gauche», o «de droite», mas « la gauche » fabrica tanben aquel cinèma, en faciada coma del temps del cinèma egipcian ; al final en Egipte s’acaba mal, es aital la ciutadanetat, díson e crídan a la citoyenneté, que paga las loras incompeténcias. Dona una idèa de la futilitat dels programas, o quitament se i a un programa, de l’incapacitat d’aplicar una programa irrealista, o de la casta dins l’incapacitat de l’aplicar en donar la fauta a l’autre latz.

3 / «notre identité», l’emplec d’aquel mot es pron amusent quora sabèm que lo Drouillet es lo primièr a castigar politicament los comunautarismes dels pòbles sotmetuts en revendicacion levada, comunautarisme a basa d’aquela «identité» que son alara devengudas dangierosas per èstre basca, bretona, còrsa, flamanda, lorrena, alsaciana, savosiana, occitana, catalana, martiniquesa, guianesa, kanaka, etc. Una comunautat fabrica una identitat, mas s’i a identitat per l’UMP es qu’i a pus de partit, ni de discutida politica per un programa dins lo partit de Douillet, donc qu’an perdut lo P de l’U-M-P. Çò que me sembla una revelacion per los que legíscan lo document, lo grand public, mas pas la casta amb identitat de la partidocracia qu’engana lo pòble, ni pels pòbles que sábon lo dangièr del sistèma partidocrata francés, notadament per la gestion d’Occitània. Detalh, l’identitat de la partidocracia es pas especifica a l’UMP ; mas passèm al punt quatre per zo descriure, es subdiminal.

4 / sabi pas d’es una error volontària, o una engana provincialista, una error de la casta amb identitat fòrta, mas la causa es subdiminala. «voleurs» es panaire en occitan. «valeurs» es valor en occitan, e dins fòrça autras lengas latinas. los Occitans o sábon, mas pas los que me legisson ara sus un autre continent politic o geografic ; l’accent parisenc es potencialament classificable per una formacion fonetica que vau descriure aquí : pel nom de l’Estat díson [frôôôns] per França, France en francés [frôôns’] e anglés {frAns] ; i a donc una confusion potenciala entre lo A e lo O long, en patois parisenc. Donc aplicat al patois francilian lo mot «voleurs», dona [vôôaloeurr], quasiment lo mot «valeur» entendut per un occitan sense accent parisenc. Alara sembla qu’entre «voleur» e «valeur» sábon pas far la diferéncia (rire, per l’UMP, lo partit de l’Oèst parisenc amb accent del francés o patois parisenc marcat). L’omofonia es una carateristica que dona la complicacion de la lenga francesa, e pas simplement en politica. Ara, qu’avètz comprès (messatge als lectors e las lectriças de l’ensemble latin), podètz rire, mas lo twitonet es estat escrit seriosament ; e ara sabètz lo nivèl politic bais de la partidocracia francesa.

Son quatre rasons que fan una descripcion clara de la capacitat de nocença de la partidocracia francesa, mercés a un twitonet d’un esportiu UMP de fRANÇA.

E vos passi las fauta d’ortografia del filh del «mèstre politician» Nicolas Sarkozy que dona una idèa de la capacitat de parlar d’aquela casta al poder, de parlar francés e de conselhar d’anglicizar Neuilly/Seine, sempre.

Bigmalion UMP lo ret

La societat politica francesa es lo «bug» democratic francés, es un «big mal», en patois parisenc.

dissabte, de juliol 05, 2014

Las nocenças francesas, bonapartisme

Las nocenças francesas son politicas, se sónan bonapartisme. Es istòria, mas las lescas istoricas aquestas son encara viventas, son nocenças seguras e pauc diplomaticas. L’arrogança francesa se basa sobre aquesta ignorança istorica.

Imatge d'una casta

Lo bonapartisme es un modèl de governament qu’es supausat agradiu pel pòble francés, jamai pels pòble sotmetuts dedins l’Estat francés, o fòra. Lo bonapartisme es coma l’hitlerisme, una catastròfa europèa, dedins fRANÇA o fòra sul continent. Lo bonapartisme es un causa militarista, ne damora un costuma per la prefectorala, e la nocença dedins l’Estat francés, mas pas sonque… las feridas son politicas e gròssas pertot en Euròpa.

La data d’anuèch es donc una data importanta per determinar las nocenças francesas.

Sobre aquel document :

nocenças francesas en Euròpa dempuèi mai de dos sègles.

1 / la nocion de guerrilha es estada fabricada per combatre las tropas francesas invasidoiras en Castilha per remplaçar una familha reiala per una autra, qu’agrada al dictator parisenc Bonaparte Ier. Las populacions de Castilha van resistir e crear un modèl de defensa, la guerrilha. Lo general present en Castilha es encara valorizat per las populacions occitanas, aquò pròva encara la servitud occitana, aquela que La Boécia, de peirigòrd legadocian, parlava dins un famós libre (libre qu’es a la traduccio nen occitan) ; se debana en Lemosin, la plaça Bugeault e l’avenguda, encara son pron en vist a Lemòtges ; Bugeault es d’aqueles generals qu’an provat la violéncia contra los pòbles, e pas sonque en Castilha, tanben en Argièr, 1830, per recuperar moneda dels Turcs (e l’emplegar de manièra fraudulosa per una campanha electorala, jà en fRANÇA dita «novèla») e castigar los Amazighes.

2 / L’installacion dels Borbon a Madrid, e que la nocença es encara granda gràcia al «democrata» F.Franco, encara d’actualitat a Madrid, e emplena las corses de justícia espanhòla en temps dits democratics, l’installacion dels Borbon es la fauta de las decision de Bonaparte Ier, donc de l’imperialisme francés, d’una volontat de dominar Euròpa, coma Hitler o a volgut far un sègle aprèp. Adolf li agradava legir la biografia de Napoleon Ier. Pareis que lo rei installat per Franco a Madrid, lo pair e lo Felip VI, son tanben estats reis madrilencs amb un títol per Corsega…

3 / las messorgas francesas en politica, son unas grandas tradicions, dedins l’impèri, la republica, o per la diplomacia francesa. Los casses de la messorgas catalanas, per lo aver calmes, tranquils, e servar d’aver sonque dos enemics en «Espanha», forçèt los bonapartistas de messorgar en Catalonha, Separar los Catalans d’'e «l’Espanha» pantaissada, crear departament coma per Perpinyà (la lenga catalana seriá alara desapareguda). D’aquesta politica de messorga ne damora l’illusion espanhòla de fabricar un Estat modèl de las prefecturas francesas, estructuras que son encara anuèch en Occitània, un grèu problèma politic (gaitatz la cobèrta de Enbata d’aqueste mes). A l’Estat espanhòl la deputacion es una descendéncia estructurala bonapartista. Se cal imaginar que los Catalans an una memòria de las messorgas francesas, contrariament als Occitans qu’an una facultat de las oblidar amai de n’èstre negacionistas d’universitat.

Enbata julhet arriba en quiòsc

I a aquí tres gròssas rasons (pas gaire foranas) per pensar que fRANÇA e pauc impòrta la color politica o lo sistèma politic (reial, legitimista, imperialista, o republican a cambiadissime numèro, mas pas estructuras), fRANÇA es un gròs problèma politic per l’Euròpa e dempuèi 3 sègles.

Waterloo a pas acabat lo problèma, ni lo retorn de l’imperador Napoleon Ier. E tot retorn d’imperador francés ajuda jamai al sistèma francés de devenir democratic.

Bandièra francesa

-°-

Bonapartisme gendarmes

divendres, de juliol 04, 2014

Leis e magouilles made in fRANCE

«Jamais je n'ai commis un acte contraire à l'Etat de droit»

Jamai ai cometut un acte contrari a l’Estat de dreit, qu’explica «lo ciutadan coma los autres», sus TF1-Europe-1 (enregistrament en miègdirecte abans) al jornal de 20h00. Èra una intervencion coma un president en plaça, al govèrn centralista francés, coma s’aviá pas enganat pendent 5 ans, coma s’aviá pas enganat los militants de l’UMP a prepaus dels comptes de campanha, de las santas facturas bygmalion, coma se los ciutadans, els, pòdon pas saber que lo nivèl de facturacion bygmalion es d’un autre monde, aquelas d’una casta qu’engana o que se servís del sistèma per enganar los pòbles de fRANÇA, quitament los sotmetuts. MEDIAPART aurà aital, ambe Le Canard Enchaîné, ajudat a despertat las facturacions modèl BYGmalion.

L’Estat de dreit es l’Estat nacionalista francés, fait per la casta republicana franchimanda, e sonque d’emplec per ela. L’Estat de dreit es pas Occitània, mas aquò vòl pas dire qu’Occitània a pas mestièr d’un real parlament per aver las seunas pròprias leis, las seunas dignitats legalas que seràn pas aquelas d’un «ciutadan normal» que lo lendeman d’una mesa en accusacion, per la «justícia francesa» (que los Occitans pagan tanben, e qu’aplica la lei qu’es de la gestion francesa en Occitània), lo lendoman, passa a la television devath lo pretèxte qu’es un ancian president d’una republica parisenca numèro 5.

Sarkozy en justícia francesa

Facebook es un instrument formidable per saber que ne pensan los militants UMP ; es extra-ordinari de veire l’avuglament partesan. Es veire de quina manièra l’esquèrra oblida aviat lo cas URBA dels socialistas d’un còp èra.

Sarkozy lo melhor d'entrenosautresSarkozy bisounours made in FranceSarkozy a la justícia francesa bisounours

Dèu èstre «lo melhor d’entrenosautres», coma explicava Jacques C. tanben inculpat per …. la «justícia francesa». E es pas perqué es pas originari d’Occitània, que Jacques C. es pas inculpable a París !

Mas tornam a la frasa : «Jamai ai cometut un acte contrari a l’Estat de dreit» Nicolas Sarkozy. L’estat es aquel del jacobinisme.

Es extra-ordinari de veire que la casta en plaça sap emplegar las leis que s’es autovotat per explicar als angelets, bisounours, de la ciutadanetat francesa que la casta respecta la lei, sa lei ; la lei parisenca faita per la casta parisenca, senon l’auriá pas votada ! E l’autoregulacion legala es la seuna tanben.

Pensi a-n aquel moment als presonièrs bascos, còrse, polinesian, etc. qu’an els a suportar la «justícia de la casta francesa», e son pas sus TF1 lo lendoman per explicar lo punt de vist d’«aqueles terroristas» antirepublicans, coma se fraudar ambe l’argent public èra pas antidemicratic.

Aital, tot parier, i a una causa que los Parisencs arríban pas d’entendre es la resulta del procès Bonnemaison a Pau (vist sus Facebook). Aital un mètge (per èstre mètge cal èstre listat dins un club montat per Philippe P. un «democrata» sampitèrne modèl francés, mas aquel es del temps dit d’occupacion) a donat la mòrt a malauts en fin de terapia, impossible de suènhar, e bravament sostengut per lo seu environament gascon e basco.

Ai agut vesins que son estats campions d’Euròpa de batèu amb rams, èran neerlandeses, e un jorn an decidat d’anar morir als Païses Baïsses ; èran pas inocentasses de la darrièra plèja, èran estats deportats pels «democratas» amic de Philippe P., per èstre josius neerlandeses ; e son tornats de Dachau, magre, de magre, puèi an agut una vida de productius europèus multilingües, avián una bibiotèca que cada libre aviá una lenga diferenta, e jamai una lenga pariera costejada una autra lenga sus lo taulet, la television èra alucada que per l’informacion, e en França parlavan francés, jogavan ambe los vesins en serada o velhada (integrat d’integrat), e un jorn son quitament tornats ajudar la recerca, en plena retirada, de l’entrepresa Shell. Puèi un autre jorn an decidat de partir de l’umanitat. Es una causa qu’en la meuna familha èra pas costumièr, aquela causida ; avèm aprèp qu’èran tornats a Maatricht, a l’edat de 95 ans, e avián viscut en Occitània de 1974 a 1990, integrat coma un Parisenc o sap pas far en Occitània ; per els, aquò pausava pas ges problèma que lo país que i an viscut fosquèsse Occitània e pas França. Quora avèm après l’informacion, i a jamai agut dins la granda familha nòstra, nimai dins lo vesinat una protestacion integrista catolica, jamai res ; lo tristum èra present, mas jamai un comentari sus la causida personala. E totes o sabiam, integristas catolics d’Occitània, tot parier.

D’aqueste fenomèn social e politic, ai tirat una leiçon : las leis per Occitània devon pas èstre las leis de l’integrisme pòst-catolic francés, las leis de la casta parisenca, dita leis republicanas. Las leis francesas devon èstre diferentas de las occitanas. Perqué ? Perqué la societat, quitament se parla pus occitan, es una reaccion bravament diferenta, la societat occitana es pas una societat francesa. E tanben perqué las leis parisencas son adaptadas a una casta e pas brica aquelas aplicadas per egalitat republicana, a totes, la pròva per l’afar BYGmalion-Sarkozy.

Alara quora vesi arribar un «ciutadan normal» que parleja sus la cadena francesa, TV Bouygues (un amic seu), e una radio dels seus amics, per nos explicar que la justícia francesas (lo personal de justícia) es politica, e engana los ciutadans (del o dèu plan saber far) ; aquò me far rire.

Sarkozy en presons francesas

Dos actes de justícia establits per la casta parisenca (e cal pas pensar que los representants que mandam alai a París posquèssen cambiar la via, lo cors, de la magouille made in France per establir las leis ; lo sistèma es pron plan fait per amagar aiçò e enganar los meteisses escolhit pel sistèma francés d’eleccions en Occitània.

Mais c’est pas fini. RFI lista 7 afars coma los 7 jorns de la setmana. Nicolas Sarkozy es un dieu de la republica francesa, la dolça republica castica parisenca, que los pregadieus son los militants UMP.

sarkozy a la justícia francesa e las 7 afars misteriosament avuglantas pels militants

Lo Made in fRANCE mata Occitània, per las leis tanben. Alara demandar una lei per l’occitan es una exigéncia del sistèma francés que nos escanarà melhor, es pas una assegurança per salvar l’occitan, sa dignitat e sa sobrevida tal que l’esperiariam, tal que los vesins-amics neerlandeses Groot o aurián poscut esperar, per la dignitat manténguer.

Sarkozy e egalitat

-°-

Apondons cartografics

Mapa de França 2Mapa dels mèdias parisencsmapa de frança 9mapa reformada realament1732 províncias reputadas estrangièrasMapa lingüistica de l'espaci europèu occitanò-catalan-aragonés e arpitan

-°-

Editat ièr en Catalonha, gentes catalans :

Sarkozy e justícia francesa Sarkozy las errors

-°-

Umor en lenga francesa, berlusconizacion o Sarkozy la chance !

Sarkozy La chançaSarkozy e berlusconizacionSarkozy e bisounours 2Sarkozy e auto-umorista