Las nocenças francesas, bonapartisme

Las nocenças francesas son politicas, se sónan bonapartisme. Es istòria, mas las lescas istoricas aquestas son encara viventas, son nocenças seguras e pauc diplomaticas. L’arrogança francesa se basa sobre aquesta ignorança istorica.

Lo bonapartisme es un modèl de governament qu’es supausat agradiu pel pòble francés, jamai pels pòble sotmetuts dedins l’Estat francés, o fòra. Lo bonapartisme es coma l’hitlerisme, una catastròfa europèa, dedins fRANÇA o fòra sul continent. Lo bonapartisme es un causa militarista, ne damora un costuma per la prefectorala, e la nocença dedins l’Estat francés, mas pas sonque… las feridas son politicas e gròssas pertot en Euròpa.

La data d’anuèch es donc una data importanta per determinar las nocenças francesas.

Sobre aquel document :

‼

1 / la nocion de guerrilha es estada fabricada per combatre las tropas francesas invasidoiras en Castilha per remplaçar una familha reiala per una autra, qu’agrada al dictator parisenc Bonaparte Ier. Las populacions de Castilha van resistir e crear un modèl de defensa, la guerrilha. Lo general present en Castilha es encara valorizat per las populacions occitanas, aquò pròva encara la servitud occitana, aquela que La Boécia, de peirigòrd legadocian, parlava dins un famós libre (libre qu’es a la traduccio nen occitan) ; se debana en Lemosin, la plaça Bugeault e l’avenguda, encara son pron en vist a Lemòtges ; Bugeault es d’aqueles generals qu’an provat la violéncia contra los pòbles, e pas sonque en Castilha, tanben en Argièr, 1830, per recuperar moneda dels Turcs (e l’emplegar de manièra fraudulosa per una campanha electorala, jà en fRANÇA dita «novèla») e castigar los Amazighes.

2 / L’installacion dels Borbon a Madrid, e que la nocença es encara granda gràcia al «democrata» F.Franco, encara d’actualitat a Madrid, e emplena las corses de justícia espanhòla en temps dits democratics, l’installacion dels Borbon es la fauta de las decision de Bonaparte Ier, donc de l’imperialisme francés, d’una volontat de dominar Euròpa, coma Hitler o a volgut far un sègle aprèp. Adolf li agradava legir la biografia de Napoleon Ier. Pareis que lo rei installat per Franco a Madrid, lo pair e lo Felip VI, son tanben estats reis madrilencs amb un títol per Corsega…

3 / las messorgas francesas en politica, son unas grandas tradicions, dedins l’impèri, la republica, o per la diplomacia francesa. Los casses de la messorgas catalanas, per lo aver calmes, tranquils, e servar d’aver sonque dos enemics en «Espanha», forçèt los bonapartistas de messorgar en Catalonha, Separar los Catalans d’'e «l’Espanha» pantaissada, crear departament coma per Perpinyà (la lenga catalana seriá alara desapareguda). D’aquesta politica de messorga ne damora l’illusion espanhòla de fabricar un Estat modèl de las prefecturas francesas, estructuras que son encara anuèch en Occitània, un grèu problèma politic (gaitatz la cobèrta de Enbata d’aqueste mes). A l’Estat espanhòl la deputacion es una descendéncia estructurala bonapartista. Se cal imaginar que los Catalans an una memòria de las messorgas francesas, contrariament als Occitans qu’an una facultat de las oblidar amai de n’èstre negacionistas d’universitat.

I a aquí tres gròssas rasons (pas gaire foranas) per pensar que fRANÇA e pauc impòrta la color politica o lo sistèma politic (reial, legitimista, imperialista, o republican a cambiadissime numèro, mas pas estructuras), fRANÇA es un gròs problèma politic per l’Euròpa e dempuèi 3 sègles.

Waterloo a pas acabat lo problèma, ni lo retorn de l’imperador Napoleon Ier. E tot retorn d’imperador francés ajuda jamai al sistèma francés de devenir democratic.

-°-