arcuèlh

dilluns, de setembre 30, 2013

Promocion de l’argent public investit

Lo Conselh Generau de Nauta-Garona explica dins article bèl, lo seu investiment dins la logistica rotièra en Comenge, a Sent Biat.

Ont se debana l’afar ? Dins un recanton que far pujar la Val d’Aran dedins la geografia de la region Miègdia-Pirinèus ; dons l’òbra purament dedins l’Estat francés a un interès pirinenc segur ; la pròva la farà simplament la circulacion dels camions europèus sobre aquesta via.

La N123 traparà una via costat ‘zòna de lenga occitana castigada oficialament” de melhora qualitat. Sèm dins l’Estat de non respecte de la lenga occitana, fRANÇA.

Mapa Michelin Aran --

De costat de Sent Biat, podèm encara veire panèu Lérida coma del “bon” temps del franquisme ; vesèm lo meteis panèu en Aragon, devath l’autoritat del PP Aragonés que guerreja contra l’aragonés e lo catalan; es una causa que cal informar las autoritats localas de la descentralizacion, Lleida (Lhèida en occitan) es lo nom oficial dempuèi la caduda del Franquisme.

Cal esperar que las òbras previstas a Sent Biat preveiràn una signaletica en lenga occitana, coma fan los Conselhs Generaus en Bretanha Oèst. Soi segur que los escolans de la Calandreta de Bertren podràn ajudar los elegits a dubrir los uèlhs, e practicar l’occitan pas sonque de faiçon compassionala.

Image (22)

Per clavar se cal felicitar d’aiçò, que la rota fosquèsse un bon biais de desclavar per anar a la Val d’Aran, Lhèida e l’Aragon ; se cal pausar tanben la question, perqué a Marinhac, res es previst en bus per rejúnher, juntar lo bus al Pont deth Rei, entrada de la Val d’Aran, e aital evitar laz copadoira de carga e de logistica de los que pensa a l’ecologia pels desplaçaments europèus, e sobretot occitan dins la val de Garona.

diumenge, de setembre 29, 2013

Elegits socialistas : un monde especial

A costat del novèl espital de Vilanuèva d'Òlt, espital dit Jérôme Cahuzac, se bastís un Mac Donald's (sense cap problèma de finançament), se bastís un òtel (sense cap problèma de finançament ...), tot aquò per l'espital ; sembla que las ajudas dinerièras vengudas de la plaça ideala de l'ex-ministre son pus autanplan fluidasssss.......Mas l’espital qu’èra succeptible d’arregropar (eveniment) lo sistèma privat e public ; las òbras son arrestadas perqué ... perqué las entrepresas qu'an fait òbras, aviat, son pas pagadas ! Quí vòl ensenhar al Le Canard Enchaîné que lo finançament de l'espital de Vilanuèva d'Òlt es pas estat de bona qualitat ? Ai pas vist pel moment un comunicat del POC local ... ni del PNO ! Dementre aiçò se cal questionar sul Drive d'aquel Mac Donald's que dèu "ajudar" a la melhora sentat dels futurs clients de l'òtel, per la “gastonomia locala” made in France segon las nòrmas FDSEA, e per la sentat dels ipotetics pacients espitalièrs, que serà tanben sul camin de Sant Jacme (e donc segurament en cura segura).
Image (17)
Segur que los amics en plaça a la comuna de Vilanuèva d’Òlt, amics declarats dins un reportatge TF1, e per un ancian ‘jornalista’ de Radio 4, devon aver los braçes mens longs per non pagar las òbras, tot en las aver !
Lo Marcat dona, dona desillusions, de Vielha al Lauragués (document junt en en Provença, costat oèst del Ròse) ... mas los elegits en plaça UDI-UMPSf-PRG o semblan pas veire; se cal demandar benlèu perqué ?
A prepaus de la fauta de clartat, nos cal anar tanben de Vilanuèva d’Òlt a Marselha (e auriái poscut puntejar dinca Niça, costat UMP PACA, ambe lo «magnific estadi» novèl); dins lo meteis Canard Enchaîné aprenèm que lo jacobin e chevènementiste Vauzelle s’encamina cap a problèmas ambe la justícia, per mantunes actes politics gaire del nivèl que el se presenta, o se vòl presentar. Podètz legir lo document publicar recentament dins Le Canard Enchaîné.
Image (15)
Los “emplecs fictius’ coma explica lo jornal son causa sovent discreta, mas vesedor per tot ciutadan qu’a lo temps de seguir las òbras socialistas ; efectivament la causa èra tanben discreta a Tolosa ; quora l’onorable sénher Kader Arif èra mai present dins los burèus de la comunicacion del Conselh General qu’a l’universitat, lo president socialista de l’universitat de Toulouse Mirail li signava los chècs mensuals del seu salari de cercaire de la meteissa universitat. Mas cal pas dire qu'en Kader Arif a jamai botat los pès dins aquela universitat, non es pas vertat ; quora lo seu amic Lionel Jospin es vengut veire las catastròfas d’AZF, Lionel Jospin a visitat l’universitat en companhiá de la diversitat d'en Kader Arif, ancian deputat de la diversitat socialista (autodesignat per la direccion del PSf parisenc e locala tanben) e ara ministre de govèrn, un dels «mai utile», aquel dels ancians combatents….

Lo bilhet es pas aquí per tustar suls socialistas en general (les ai regropat en foncion de l’actualitat), mas se cal practicament questionar sus la capacitat dels elegits de non pas daissar los pòstes a temps, per non pas èstre tantat per la discrecion financièra ligada a la capacitat de decision politica ; lo cumul dels mandats es de mai en mai en question ; mai tanben la perseguida de legislaturas en mandaturas de l’elegit que representa pus, mas dèu sa representacion al partit que lo causís (o pas – per la diversitat, es pas causit al PSf) per èstre lo representant, e aprochièicha del fiquièr politic per bastir quicòm qu’es pus de la collectivitat, mas dels interesses personals.
Es tanben important de notar que lo sistèma bonapartista de la decentralizacion fabrica pas contra-poders per verificar los comptes dels cars elegits ; e que cap universitat aurà lançat un estudiants sus los estudis dels finançaments de la decentralizacion (tròp dangierós per la perseguida de sa carrièra dins lo sistèma administratiu francés). La decentralizacion ajuda pas la bona coneisséncia de las finanças localas per part dels ciutadans qu’o voldriá far directament per lor pròpri compte de ciutadan elector.

-°-
Dia del 12 d'octobre 2013 movement de dormida

dissabte, de setembre 28, 2013

Asociación SÚMATE: Juntos vamos a construir un nuevo país - títol en lenga espanhòla


Es la darrièra vídeo en lenga espanhòla per explicar perqué son independentistas catalans. Pensi qu'i a tot, e pensi que los arguments son los meteisses per Occitània acarat al sistèma francés, res de mai.
La volontat de la vídeo es de somar per bastir un Estat novèla en Euròpa, non pas contra los autres, mas per Catalonha, e la populacion que serà aital realament ciutadan catalan e europèu e non pas subjecte dels reis d'Espanha, solidaritat ne vòlon, injustícia n'en vòlon pas brica.
Per Occitània, ieu tanben non vòli d'injustícia, e vòli dignitat, coma aqueles ciutadans de Catalonha, de lenga espanhòla.

Nos cal un Aran sus la via ANC

L’ANC es una associacion catalana de ciutadans, CIUTADANS EUROPÈUS ; imaginatz aquò, dins un Estat que los subjectes del rei, pacificament (es unic dins l’istòria de l’umanitat politica), an decidit coma en 1789, dedins l’Estat franc de París, decidit de se prendre en man per capitar de sortir de la sotmission del subjecte, a l’accion democratica, la vida de la ciutat, la ciutadanetat sancièra e plena. Es un eveniment politic grand pel XXIen sègle.

Fins ara, Aran (de Les a Vaquièra-Beret) èra voide de mission d’aqueste escantilh per l’ANC ; semblava que cap ciutadan volguèsse se levar per dire que vòlon tanben un futur dedins una marca juridica diferenta que l’Estat de sotmission actual, del reialme d’Espanha. E de cap manièra, coma en Catalonha vesina, Aran vòl atemptar a la qualitat de la nacion espanhòla e al “Jefe” que se vòlon donar, e al modèl que lor sembla melhor (es question de la dignitat ARANESI de pensar qu’Espanha tanben a dreit a una qualitat institucionala qu’Aran merita pel futur) ; aquò tanben es estat francament dit e pensat. Es estat dit tanben que Aran a sempre portat l’idèa de l’independéncia dels Montanhòls (cançons plan conegudas e cantada dins totes es Pirinèus, e mai al delai ‘sèm montanhòls e aiman l’independéncia’), mas aquí; al XXIen sègle, la causa vira a la realitat de cada jorn pel futur d’Aran, es pus cançon, cal actes politics.

Los Aranesi e las Aranesas an mai o mens tres meses per despertar una consciéncia de l’interès de tornar Aran sus la via dels Montanhòls pirinencs, en realitat, non pas sonque en cançons. E l’an sabut far dedins l’istòria aranesa, o cal pas oblidar.

Tornam a l’ANC per saber çò qu’es : picatz aquí ; evidentament caldrà un dia o l’autre, una traduccion en aranés de las paginas Internet de l’ANC ! Es evident que per Aran serà mai aisit de parlar d’aiçò als Catalans qu’ambe los Espanhòls, d’aver de respectar l’aranés, coma o an sempre far dempuèi Barcelona, sempre pensat, e sempre agir per, en concret. Coma actor de la reünion, un dementre los autres, esperèm de Madrid, per Aran, un contracte de bon vesinatge dins totas las institucions pirinencas, plaça que Aran a jamai agut fins ara, levat ambe lo relai provincialista pensat per Madrid, e los “federalistas” de tot escantilh, o a còps pensat pel sistèma regionalista de la decentralizacion francesa.

fòto de la primièra reünion d'Aranesi qu'an fargat la Via ANC per Aran

Donc vaquí la fòto que me fa pensar que la bandièra occitana ambe l’estela del Felibrige aurà un grand avenidor en Aran.

bandièra occitana 2

O podètz notar per las setmanas venentas, una crida a la plaça dels Occitans (d’aquela vesina) dita granda, aurà d’integrar lo procèssus, pels Aranesi (mostrar que son pas isolats en Montanha), pels Occitans mostrar a la planèta que la dignitat politica passa per Aran, dedins l’ANC contunharà. Perqué Mercadona non pòt èstre lo sol projecte de dignitat per Vielha e Mijaran, tot en aguent la seuna plaça normala dins una economia europèa pron granda pels Aranesi.

L’objectiu es clar : cal evitar la sindroma de Maiòta (nacion Maorí) o del referèndum de Savòia-Niça, 1830 o Sarreland, 1945, tot en pensar que la causa entre l’escòla aranesa e l’escòla bauzà, l’avenidor d’un aranés modèrne (occitan) s’i jòga a Vielha e Mijaran, mai tanben la dignitat de l’economia aranesa, per èstre sobre la mapa europèa continentala e benlèu al delai.

Pauc a pauc aquel blòg donarà lo resson d’aquesta via aranesa cap a una autodeterminacion pacifica e novèla, pel futur d’Aran ; ara, coma ai cresegut a l’Estatut d’Aran (soi estat lo sol occitanista a escriure a Jordi Pujols per l’aver, conselhat per l’amic e defuntat En Enric Garriga-Trullols), cresi qu’Aran se despertarà la seuna ciutadanetat montanhòla, e ne faràn un modèl pirinenc. Vos pòdi apondre tanben, coma una confidéncia, que soi estat hèra urós de poder parlar a una granda Aranesa Maria Pilar Busquets i Medan, la podètz veire sobre la fòto, sempre valenta e independenta coma una granda montanhòla pirinenca.

divendres, de setembre 27, 2013

Réponse al deputat Rochefort

Trabalh de nuèit dels òmes politics, per quand ?

rochefort dreit del trabalh

Es pas dreit del trabalh que cal reformar, seriá pas puslèu de questionar la qualitat de la formacion dels caps d’entrepresas, dels cargats dels emprunts d’entrepresas dins las bancas, que sábon pas anuèit emplegar coma cal lo dreit del trabalh, nimai finançar lo devolopament economic.

De mai, pensar que reformar lo dreit del trabalh seriá possible ambe los sindicats en discutida es pura utopia, vist las incompeténcias qu’i a dedins. La fauta reala de competéncias per reformar en règla per èstre balançat pel sistèma, e per las personas (salariadas o caps-d’entrepresa).

francofonia de dreita comentat

Dins aquel sens la creacion de la BPI, en region pels desvolopaments creatius, es una bona novèla socialista.

Lo cambiament imperatiu del dreit del trabalh es : los elegits devon regularament divisar per dos los salaris e trabalhar la nuèit (pendent 3 meses de seguida al mens), e de còps passejar pinguoinejar dins los mèdias parisencs lo jorn ; al mens nos serà utile e sobretot la factura serà mens polida.

Se cal cambiar lo dreit del trabalh pels parisencs e suportar aquò «en regions», « en provinces », es encara un problèma jacobin francés que se pausa – e los sindicats i comprènon gaire res tanpauc- ; caldrà far lo jorn que los elegits parisencs fosquèssen mai aluzerpits sus un cambiament de paradigme juridic, çò qu’es supausat utile pels parisencs, l’es benlèu pas pels «provincials».

A còps, d’unes me pensan en manca de règla sul sens critic (filosofic o politic), e alara me tòrna l’engatjament qu’ai agut en favor de la candidatura de François Bayrou ; aquí an la pròva qu’ai lo sens critic e pas sonque per las idèas politicas dels autres.

De mai, aquò me farà pas votar Jean-Luc Mélenchon o Front de Gauche, nimai Front de Droite, mas puslèu me donarà l’enveja de far coma los Catalans lo 12 d’octobre 2013, la dormida politica.

12 octobre

Las etupiditats dels òmes politics, e las femnas tanben, basicament francés, es puslèu lo fait d’aver jamai trabalhat coma salariat dins las PME, donc aver conegut la vida economica reala. De mai cal comptar que los òmes politics sortit del professorat, son pas tanpauc realament brancat sus las realitats.

dijous, de setembre 26, 2013

2026 coma serà la Sagrada Família de Barcelona


La Sagrada Família es una obratge dels grands a Barcelona ; volètz saber coma serà al final de las annadas 2026 : gaitatz la vídeo.
Dememntre aiçò tota visita ajudarà a l'acabament de l'edifici, coma èra de costuma a l'Edat dit Mejan per las catedralas occitanas, romanas mai que tot.
Avèm tanben aquí l'òbra a cabal sus dos sègles. Magnific edifici.
Bona visita exteriora.

lo prètz d'èstre espanhòls, e francés pels Occitans, qué ?



Aquel document es un trabalh d'economistas de grand nivèl, un trabalh que cap economista de l'universitat "Toulouse Capitole I" non a jamai fait. Es estonant alara qu'organizèsse en octobre 2013 un encontre sus aquel tèma sense aver trabalhat lo subjecte economic per Occitània.
Que còsta lo prètz d'èstre francés en Occitània. Que còsta d'èstre ciutadan ambe las leis parisencas ? Que còsta al nivèl integracion de las populacions migrantas ? Que còsta d'aver un sistèma nacionalista francés d'ensenhament qu'es avugle de las resultas que produsís en Occitània ? Sense parlar de las guèrras que los nacionalistas e republicans franceses nos an creat e an matat una granda partida de la joventut occitana ! o de la diplomacia que nos cal pagar per la gloriòla de mantunas entrepresas entre amics parisencs o per aver toristas e pregària al torn de la torre Eiffel.
Serai dobtós de l'interès d'èstre francés, e donc en partent del principi aquel, soi segur qu'avèm interès d'èstre dedins l'Union Europèa de las nacions sense estat, nacions liuras.

dilluns, de setembre 23, 2013

Diversitat electoralista e comunautarista

Dins las informacions d’anuèch avèm la susprèsa de veire que la cargada de mission de la Vila de Bordèu per las relacions internacionalas es autanplan presenta qu’un Kader Arif per las relacions internacionalas (europèas per exemple) dins la comuna de Tolosa.

Avèm aital l’informacion de Bordèu sobre l’elegida sobrecargada de voida dins lo seu agènda de Bordèu ; e sabèm que lo Kader Arif de Tolosa, lo seu agènda èra pas conegut del secretariat qu’aviá a la comuna de Tolosa, per trabalhar normalament per la comuna e las relacions europèas – resulta zèro, es lo Conselh Regional qu’a fait lo trabalh. Jà de l’utilitat de Kader Arif nos èrem questionat aquí.

Lo jornal Sud-Ouest anuèch se questiona sus una elegida de Bordèu ; s’esperava la meteissa causa per la DDM ; podèm esperar !

Diversitat ipocrisica francesa

Ne podèm tirar doás assersions : – lo personal politic es susvelhat per la premsa a Bordèu, lo personal politic es ajudat per la premsa a Tolosa ; – de qué servís la “diversitat”, senon per far calar los militants per non aver dreit de verificar la capacitat del candidat d’èstre a la nautor de sa preséncia comunala per trabalhar los subjectes que li son bailats.

La République française es campiona per destrusir concepte politic utila a la ciutadanetat. E lo personal politic partidocrata ajuda a destrusir pauc a pauc, los conceptes que fan la glòria dels artesans per los botar sul lindal de la escòlas, mas que son simplament una ipocrisia de mai de las institucions francesas. Son sistematicament dins la perversion politica.

Per contra, per conservar lo sistèma, lo comunautarisme es un element de la diversitat, es grandament emplegar per servar lo tot republican francés, l’engana oficiala e parisenca !

diversitat fòto comentada

dissabte, de setembre 21, 2013

Un lògo oficial e merdica significa fòrça

Aqueste vrespe recebi aquel lògo per una causa considerada coma marginala, e donc un preparatiu per las futuras eleccions de 2014. Gaitatz aquela mièg mèrda logotipica, segur qu’un ostal de marqueting parisenc a pas trabalhat lo subjecte, s’èra pel francés, lo patois parisenc praticat a Tolosa, la factura seriá pagada al un burèu parisenc de comunicacion (es la costuma tolzana) ; e tot lo monde seriá  tot content d’o dire, e far saber ; per l’occitan, ges d’aiçò, e avèm aquò, un logotipic electoralista :

Tolosa Metropòla

Dins los documents de ‘Toulouse Métropole” ai jamai vist una linha sobre la possibilitat de politica lingüistica occitana. La causa auriá poscut èstre andralha mai abans las eleccions de 2014 …  vist que d’exemple d’aglomeracion qu’an jà portat la lenga locala en valor son per me, pas mai que tres : BAB (sense demanda militanta fòrta), Perpinyà (per la lenga catalana), Niça (pel “nissart”).

Donc, la pichoneta avançada que vesètz aquí, sembla èstre una montanha que bolega… Se lo Francés en Occitània aviá agut de prendre los camins politics aqueles, seriá pas encara praticat per tota la populacion en 2013.

Aquel lògo pròva simplament que las partidocracia son pas capable d’acarar una administracion que n’en vòl pas, sense lei d’oficialitat, donc sense un vòt parlamentari. Causa que los socialisats vòlon pas, coma l’UMP, coma lo FN, coma lo FdG, coma lo PRG, coma … benlèu tanben EELV.

Podèm tanben pensar que l’occitan auriá pensar non pas copiar la lenga parisenca, lo patois parisenc, per determinar l’aglomeracion de Tolosa. Mas aquò vòl dire que los leegits an la mestreja de l’occitan ; çò qu’es pas brica lo cas. La compassion occitana del sistèma politic ajuda simplament a pensar que pendent las eleccions val melhor presentar d’illusions graficas, vist que lo son dins lo mètro es mediòcre.

De mai, Lo bilingüisme es installat a la talvera, sul costat explicactiu en companhiá del francés, lo nom oficial es pas tocat ... lo Francés es encara considerat coma sola lenga republicana, digun vòl cambiar l’artciel 2 de la ConstituTion e lo 75-1 èra de fotesa UMP-NC ; Lo patois parisenc es un simbòl de l'impossibilitat de refòrma reala per la via politica EELV-PSf-PRG-FdG, mas es pas melhor ambe la dreita ! aquel lògo franchimnandejat, es lo simbòl de l’incapacitat occitana de politica seriosa per la pròpria lenga occitana ; cal èstre al Biaona-Anglèth-Biarritz prèp dels Bascos, dins l’Iparralde, per aver una politica seriosa, i a pas cap astrada politica…

Lo sistèma politica francés en Occitània es pas capable de causa seriosa, perqué l’occitanisme es pas un movement lingüistic seriós, e digne.

La politica dels pichons passes mesura sonque la reala volontat politica de non avançar sul tèma, es contrari al modèl de Bretanha, per exemple !

Gausi pas ajudar, mas seriá talament mai simplàs de doblar lo logotip francés ambe l’occitan, lo tot, pas l’occitan a la talvera !

E pensi que dins mantunes jorns veirèm arribar un “Toulouse Métropole Amazigh” o “Toulouse Métropole Espagnol”, “Toulouse Métropole Allemand” perqué non ?

dijous, de setembre 19, 2013

L’Estat centralista e la politica fiscala

L’Union Europèa a remarcat que lo sistèma fiscal europèu fabrica la pèrda de TVA ; cal notar que se pensa que 40 % de l’activitat economica de las regions pauras occitanas se fabrica sense TVA, la TVA es un impòst d’Estat, centralizat es mal acceptat per las populacions ; cada sindicalista concernit explicarà que cal aumentar lo nombre de doanièrs per capitar (ròtle de crubar la frauda), capitar lo contra-ròtle melhor organizat e de repression. Lo simplisme politic, que governa gaire sense administracion, pensarà tot parier.

Jamai se parla d’eficacetat de l’argent public, es de dire del bon emplec de l’argent public. Jamai se parla de desplaçar lo personal foncionarial, d’un sistèma a un autre dels ròtles regalians de l’Estat ; mas es que los supausats ròtles regalians de l’Estat son pas de cambiar ? Aquí FO, sindicat majoritari de l’Estat francés dedins l’administracion, e que l’ancian secretari general es ara a la retirada president de la “libre pensée”, publiquèt un comunicat contra la decentralizacion. L’autre sindicat UNSA es plan conegut per èstre lo mai nacionalista dels sindicat de l’Éducation Nationale.

A un moment qu’en Occitània lo sistèma de la decentralizacion a per fin, capitat de comprendre que val melhor desvolopar l’economia en regions, e donc que la creacion d’entrepresas es pas sonque nomerosa al entorn del poder centralista (ambe problèma de banca que serà benlèu resolgut ambe la regionalizacion de la Banca Publica d’Investiment), mas fòrta tanben en Provènça e Lengadòc-Rosselhon, e Lyon-Ròse-Alps. Aquela chifra dèu de tot biais tanben gaitat, perqué, malgrat que fosquèsse dempuèi bèl briu de las estadisticas similaras, es tanben la fotografia dels cambiaments o transmissions de las entrepresas, per la creacion de novèlas… La descripcion de l’economia occitana es luènh d’èstre un cors de literatura occitana, a l’Universitat de Tolosa Miralh las foncions consomacion o produccion i trapan gaire de plaça per l’ensenhament.

Politica fiscala francesa

Pel moment sabèm que l’Estat francés se finança sul mercat mondial ; e donc que li cal donar una bona cara per aver los taus d’interèsses bons, e de dire los mens car per poder perseguir de se finançar sul mercat mondial. De qu’es lo mercat mondial ?

En general, lo mercat mondial son los estauvis dels revenguts e salaris (orientat dins un sistèma bancari, que fonciona mal dedins l’Estat francés, sistèma centralista e en mans dels tecnocratas de las matematicas financièras), revenguts que son aital orientats normalament sul mercat productiu que dona la melhora cara, la mai digna de fisença (e aquò pauc impòrta los regimes dins un sistèma economic mondial) ; es pas lo cas de l’Estat francés, e o serà jamai vist l’incapacitat d’adaptacion de las administracions a totas las mudanças de populacions europèas.

Las administracions son concervatriças, e faràn tot per damorar en plaça ambe aquesta pensada, sobretot quora la partidocracia lor causís un personal politic a l’imatge que vòlon, ambe la semantica e lo biais de pensar enquadrat

estat centralista francés es lo problèma

Occitans, e Occitanas, encara un esfòrç per plegar l’esquina, fRANÇA vos emmerda grandament e es pas una question solament de crisi de la finança !

VIA CATALANA - lo filme "La Via" de Pepet i Marieta

Agen Besièrs, comparèm doás antenas d’Universitat

Las universitats an un problèma de finançament ; çò qu’es clar es que l’estructura administrativa de las universitat es de reformar  ; aguent apssat mai de dos annadas en formacion contunha dedins las universitats, ai puscut veire al mens un secretariat ges dimensionat en foncion del trabalh necessari. L’administratiu de las universitats còsta tròp en foncion del temps ; es un emplec qu’es etat creat ambe d’orari de granda demanda de secretariat, entrada e sortida de las universitats (junh e mièg julhet, mièg setembre e octobre) ; la rèsta del temps, los secretariats d’universitat fan un sobre còst grand qu’es pas compensat per l’Estat que cerca d’estauvis.

Dins lo meteis temps, lo sistèma professoral de las universitats a creat pòst de secretariat ont ne cal pas. Es de dire qu’un professor d’universitat sembla aver mestièr de secretariat coma d’aver una medalha de reconéisser de la coorporacion.

Mas es pas tot : devèm comparar las universitats e lo sistèma regional de las universitats. Qui gerís las dubertura de cicle ? qui pensa que val melhor aver de diplomatas de dreit puslèu que de letras, o d’economia puslèu que de sciéncias ? La creacion de filiara universitària es en foncion de la demanda dels parents, e non pas de la demanda del mercat de trabalh ; aquò es la règla dins tot lo sistèma educatiu francés, levat lo sistèma agricòla clarament ligat a la profession (e qu’a tanben criticas potencialas).

S’anóncia la barradura de l’universitat de Besièrs, aprèp la destruccion de Perpinyà, per melhorar la gestion de Montpêlhièr ; se cal alara pausar la question : es que Montpelhièr es pas una universitat complicada, pel professorat e tanben per sa gestion centralista ? E alara coma es complicat, las autras antenas devon suportar lo centralisme montpelhierenc ? Lo jornal esquerrista de Montpelhièr ajusta la dòsi de sotmission editorialista… e de coorporatisme professoral. Lo coorporatisme ajuda pas a melhorar las competéncias…

Universitat de Besièrs barra

Dins lo cas de Besièrs, sembla qu’i a agut aligança entre l’UMP e los coorporatismes professorals universitaris per bastir aquela universitat ; e ara, Montpelhièr trapar qu’es pron car en gardar l’estructura montpelhierenca ; lo centralisme montpelhierenc es realament un grèu problèma ; zo an dit e escrit mantunes catalans de Perpinyà, mas Montpelhièr pompa clarament totas las finanças de las universitats, per aver ensenhaments que son jamai mes en causa pels professoras de Montpelhièr, qualitat e còst. Lo centralisme es un avuglament de gestion, pas una bona gestion de las equitats territorialas.

La causa es sabuda a Agen, qu’es dins la meteissa situacion que Besièrs de cap a l’Universitat centralista d’Aquitània. Aital la volontat politica, jamai descrivuda dins l’article del Petit Bleu, èra d’aver una universitat a Agen ; la feguèron de dreit. Son contents, la redaccion de Le Petit Bleu, de la propaganda de l’administracion de l’antena universitària d’Agen ; donc passa aiçò :

Universitat d'Agen ambe vam

La reüssida es notada en foncion del nombre d’estudiants escrits, de las aulas plenas, non pas en resultats a la sortida coma emplec segur ! Amai lo dreit fabrica los foncionaris … de l’Estat centralista francés, e la basa de l’Universitat es pagada per las autoritats de la decentralizacion ! La realtat occitana es crudèla, las formacions son pas adaptadas al mercat e sonque adaptadas a l’administracion centralista francesa en Occitània ; l’administracion es alara contenta d’èla meteissa perqué se sap pas adaptar e amai sap pas qu’ensenhar coma dintrar dins lo sistèma administratiu francés que nos escana o nos fòrça de pensar coma els, los Parisencs.

E per Montpelhièr la causa es pas melhora, car la quita universitat per las letras occitanas es grandament inadaptada al problèma educatiu occitan, mai tanben al problèma politic francés occitan en Occitània, e quitament al contengut lingüistic prepausat. Me pausi la question : val lo còp de se batre per l’universitat en Occitània, val lo còp de pagar per un sistèma largament inadaptat a l’economia occitana ? E donc per l’avenidor de la nacion nòstra ?

-°-

Trobada istorica en Aquitània

dimecres, de setembre 18, 2013

Manuel Valls, afar de Niça, e occitanisme

Que ne vau estonar mai d’unes : SOI D’ACCÒRD AMBE MANUEL VALLS. Lo Manolito Valse es per un còp dins lo meu camp, es causa raríssima.

Accòrd ambe Manolito Valse

Lo joeilièr de Niça es a l’encòp lo matançièr e la victima dins l’afar : la grèva consequéncia politica marca segurament la meuna divergéncia ambe Manuel Valls qu’es al poder e que representa l’administracion de la polícia e ieu, es lo ròtle ministerial.

Signatz la peticion de Niça

La peticion de sosten es normala, perqué ? Dins un sistèma administratiu francés que sembla que lo banditisme es sostengut en règla per l’estructura centralista francesa (l’ai viscut d’una autra manièra recentament), perqué se podrà aprèp manipular, veire l’afar Mohammed Merah, sense contraròtle administratiu e que la populaicon a degut suportar (sense un mot de l’occitanisme actual) ; non podèm que crànher aquela administracion francesa per protegir la ciutadanetat (tot ciutadan occitan dedins l’Estat francés donc), e donc contra las violéncias d’un truand de granda dimension, ambe un CV qu’auriá jamai agut concurréncia vist l’edat de la victima (malastrosa victima çaquelà, mas a causit clarament e en consciéncia) e lo nombre impressionat de condamnacions.

Es que cal abandonar lo sosten devath lo principi d’un ciutadan legalista qu’i a agut legitima defensa mal aplicada, mal pensada, mal gerida, mal biasuda ?

Es que lo sosten contra una administracion, sovent grandament contra los “bons” ciutadans sense veire las consequéncias sus la dinamica generala de la societat ; es qu’aquel sosten dèu èstre abandonat car lo truand a un CV de marbre ?

Es que la societat occitana que volèm serà aquela dels truands que respectaràn jamai la lei occitana ? O piège, es que las leis occitanas son pas utilas ? Donc perqué demandar l’independéncia s’es per aver l’anarquia ? Tota societat modèrna europèa a règlas e leis (fòrs e costumas en Navarra, o cal oblidar ?) ; un Estat independent, quitament catalan, aurà règlas, leis e una justícia e una polícia per las far aplicar (plan o mal, mas serà utile a la majoritat)… L’anarquisme es pas l’independentisme seriós, que fosquèsse de Libertat (movement marginal de Bearn), o la CUP de Barcelona.

Quora un ministre jòga lo seu ròtle, es que cal pensar que serà fascista e lo botar al cap de als manifestacions de promocion de l’extremisme de dreita, organizada per l’extrèma-gôch’ (ambe la preséncia del POC, puf !), coma lo FN o la Ligue du Midi o du Sud ?

Me questioni, perqué l’ai entendut dins la boca de l’esquerrisme o occitanisme actual ; es que l’occitanisme es seriós quora pensa aital ? Non, es que l’occitanisme que pensa aital, es pron seriós per li donar lo poder politic en Occitània ? La serenetat de la populacion occitana a pensat que non (resulta electorala clara), e me sembla qu’an plan rasons politicas e nacionalas occitanas ; la sapiença populara occitana non donarà jamai lo poder politic a un sistèma politic occitan que non pensa la societat per los que van respectar la lei occitana, contra los que la respectaràn jamai, que fosquèsse occitana o francesa per Occitània.

Ai pas poscut anar a Niça, mas soi d’aquel monde qu’auriá poscut manifestar aquí :

manifestacion de Niça setembre 2013

E malgrat la pensada parisenca sul tèma (85 % dels mèdias son parisencs), e vist la fòto, pensi que son mai de 1000 per protestar ; mai de mila personas-ciutadans a Niça, del jorn a lendeman, fan una manifestacion, es causa impressionanta, es pas simplament un fenomèn Internet ; la colèra puja en Occitània, l’occitanisme politic dèu damorar absent per respondre als ciutadans que respectan la lei de cada jorn e qu’an de suportar los truands de las grandas endronas republicanas francesas ? Frederic Mistral o pensava, lo Felibrige a perdut l’èime del pòble. L’occitanisme actual sembla prendre la meteissa via, aquela de l’error istorica e politica.

regret del joeilièr de Niçavida de comerçant RTL

-°-

Manuel Valls bolega lo Sénat, e aquí tanben se cal questionar sus la capacitat dels elegits franchimands de cambiar l’estructura de l’Estat centralista francés.

Manuel Valls e lo sénat

cumul dels mandats al Sénat

-°-

Lo partit d’esquèrra repotegaira e aligat de sempre, club de professors de l’Éducation Nationale, Partit Occitan, pausa una question utila a la democracia e es adreiçada als amics socialistas, sovent tanben de la sampitèrna Éducation Nationale :

Question del Partit Occitan

De l’utilitat de Kader Arif, ministre …

Mantunas personas tolzanas se son pausats la question de l’utilitat de Kader Arif, coma cercaire de Tolosa Miralh, puèi coma deputat europèu (2 còps), e coma conselhièr municipal (per aver una antena a Brussels) …. mas aquò es pas grèu perqué digun l’a remarcat, vist que la seuna abséncia èra generalizada, e que lo burèu tolzan del conselhièr municipal coneissiá quitament pas lo seu agènda.

Ara, coma èra sense utilitat a Tolosa, e que l’an plaçat, al Parti Socialiste (sense cap vòt dels militants de la seccion concernida), plaçat coma deputat de l’Assemblée Nationale, puèi ministre del ministèri lo mens dangierós en situacion politica e al govèrn. E çaquelà a capitat de dire estupiditat a l’Assemblé Nationale quitament quora se li demandava res.

Mas quora lo problèma dels Harkis es encara vivent dins lo sistèma nacionalista francés, e republican, la preséncia del famós Kader Arif a semblat mai utila aquí … Bè …. non aparentament.

Image (7)

L’informacion l’ai entenduda aqueste maitin sus Ràdio 4, qu’a plan legit los tres jornals de l’Agenés, Sud-Ouest, La Dépêche du Midi e lo Petit Bleu. Los dus darrièrs i an trapat un problèma de «société», son puslèu del grope de Jean-Michel Baylet lo pdt del PRG, l’aligat del PSf a Tolosa ; vertat que l’es, un problèma, mas es un problèma politic que fomenta un problèma de societat, causa deguda al nacionalisme francés, e la partidocracia, e lo tractament d’aquesta populacion de collaboradors republicans dins l’Argèria francesa, l’Argèria d’abans 1962, e dels filhs ara… immigrats per fòrça de l’installacion de dictadors en Argèria pel poder gaulista de l’epòca. E recordarèm qu’abans l’arribada de De Gaule, es plan lo François Mitterrand qu’an mandat conscrit per perseguir la guèrra republicana en Argèria.

Mai es mai que tot dins l’independent Sud-Ouest que la causa es la mai clara trè la primièra pagina :

Image (6)

Se pausa de l’utilitat del Kader Arif, lo deputat-ministre que la seccion socialista de Tolosa a pas agut de votar per lo determinar deputat, donc per la santa volontat de la partidocracia socialista e benlèu d’autres movements politics mai fosques e franc, veire ges del bastiment, avèm un ministre qu’es autanplan inutile qu’un conselhièr municipal, o qu’un deputat europèu, o quitament qu’un cercaire en sociologia de Tolosa Miralh.

Mas vist qu’es presat per la generacion fosca dels francs pensaires de lòjas, sèm benlèu pas a la fin del CV que Lionel Jospin aviá tractat de remirable, sus France Culture un diluns maitin, per èstre estat rugbiman e militant del partit socialista francés. aquel –pareis- vòl èstre president de la region Miègdia-Pirinèus ; pensi que podèm pas pensar melhora catastròfa politica, e benlèu ajuda per que la dreita tòrne.

Alara coma lo Harki de l’Agenés, qu’a amerita d’èstre suls jornals sonque en Agenés, soi roge de colèra quora vexsi lo camin d’un Kader Arif, l’incompeténcia politica valorizada per la tecno-estructura socialista, e absoludament inutile per la societat sancièra e principalement l’occitana.

Georges Frêche a donc rason quora parla d’aquesta populacion, se son fait menar pel cap del nas dedins un sistèma republican francés, un e indivible de Dunkirk a Tamanraset, un sistèma nacionalista que la reforma sap pas çò qu’es e qu’a mestièr de collaborador per non reformar lo sistèma. Los Harkis son donc l’element qu’ajuda de comprendre de quina manièra lo sistèma emplega las minoritats per poder servar lo tot, coma la majoritat de la ciutadanetat que vòl la democracia, e non pas lo militarisme del centralisme republican.

Me sentissi plenament solidari dels Harkis, mas comprèni pas qu’aguèsse pas comprès que cal jamai fa fisença a la paraula francesa ; avèm un provèrbi gascon qu’explica : non es bon francés lo que ten çò de promès.

diumenge, de setembre 15, 2013

Esquèrra nècia e independenta pensada

L’esquèrra francesa e occitana mescla sense cap de dobte economic lo capital e la finança, de mai sap pas de quina manièra los Estats que fosquèssen comunista, sovietic o liberal, son finançats sul mercat mondial … La devaluacion es l’illustracion de l’incapacitat de finançar sul mercat mondial, e los cambiaments de las règlas. Es pas una solucion economica, coma l’explica l’istòria alemanda e las seunas consequéncias, qu’es encara al cap dels quadres de la Banca de Francafürt, la BCE, mas pauc del ment de l’esquèrra altermondialista franchimanda, nacionalista tanben.

N’en vòli una pròva ambe un excambi escrivut per un ‘amiga’ de FB  que dona aquel escambi sul net :

Esquerrisme francés

La causa del mercat mondial es ligat a l’abséncia d’estauvi de las familhas, lo livret d’estauvi servís per bastir HLM, escòlas, licèus, collègis, maison de retirada, mai tanben per engraissar los bessonhs de l’Estat (la seuna administracion e la seuna diplomacia per exemple). Aital cada vagada qu’i a una necessitat per bastir unas escòlas o universitats, una autorota de totes (donc pas privada), una linha TGV, un musèu per la gloriosa fRANÇA, a l’Estat li cal moneda ; los dinèirs los traparàs dins los livrets de cadun, sus la pujada de la TVA o de l’impòst, o sul mercat mondial en préner las garantia de remborsament suls livrets. L’Estat emplega de capital per sobreviure ; alara los que son contra lo capital e anticapitalisme son donc contra TOT Estat, francés, catalan o occitan. Se son contra l’Estat, se cal pausar la question : se pensan qu’una estructura collectiva pòt viure sense leis ? Sense règlas collectivas, o benlèu que cal una bon dictador per mena la causa ?

Aital lo devís dels esquerristas franceses es gaire elonhat de l’estrèma-dreita ; aquela castigada pels anticapitalistas per existar dins un sistèma democratic que normalament la paraula dèu èstre liura, e la preséncia a las eleccions tanben, dins una manifestacion, ièr a Marselha. Es l’Estat lo problèma ? O disèm en Occitània, mas me sembla non pas èstre dins un  sistèma anarquic, o ambe un dictador que decidís lo tot per TOTES los ciutadans.

Lo simplisme economic de l’esquèrra altermondialista del Front de Gauche e del PCF e d’ATTAC sembla donc fòrça al Front de Droite o FN. Typical french. Son dangieroses per la democracia en Occitània, l’un e l’autre, e per l’Union Europèa. La pròva la dona dins un botiguièr del nacionalisme francés Jean-Luc Mélenchon, Front de Gauche, dins un vòt al Parlament Europèu que se trapa èstre dins lo camp del FN contra las lengas de França, e ambe mantunes UMP tot parier ! Es lo camp de Grand Orient de France o de l’ancian secretari del sindicat FO (majoritariament sindicat de l’administracion en fRANÇA e sindicat antidecentralizacion, la paradòxa) qu’es membre de la Libre Pensée, associacion d’extremistas conservadors contra la diversitat dels pòbles de fRANÇA, e sistematicament contra l’occitan o lo catalan.

Per èstre clar sul vòt contra l'occitan

Mas tornèm a l’idèa de remborsament dels emprunts o de las possibilitats de melhorar los fluxes financièrs de las autonomia o dels novèls Estats, e donc coma l’Estat es nosautres, de la vida de totes los ciutadans (l’Estat centralista es un Estat per una casta, res mai). Abans de pensar lo tot, se cal remembrar las capacitats actualas dels Estats Baltes per dintrar dins l’€, aprèp aver agut d’acarar sense gaire de problèma al mercat mondial del finançament dels Estats independents.

Mas donam explicacions a los que díson que la Generalitat es pas capabla de se trapar emprunt sul mercat mondial, coma l’indica un supausat cercaire sus Espanha, donat a France Culture dins un jornal de 22h00 lo dijòus passat, sense responsa de la part dels jornalistas de France Culture. La responsa serà tanben la responsa que cal donar als militants esquerristas e antiliberals franceses.

Dins lo cas catalan, la causa es clara :

1 / actualament lo deficit fiscal de Catalonha a l’Estat espanhòl es de la dimension de las finanças de l’Estat grèc (cal explicar çò que vòl dire deficit aquù ?) ; es un pagament d’impòst enòrme dels Catalans per l’estructura madrilenca qu’es de cap manièra solidària ambe las autras regions d’Espanha; ambe aquel argent la Generalitat de Catalonha se podriá financiar grandament, donc s’autofinanciar, e decidir la seuna solidaritat ambe totas las autras regions d’Euròpas, donc segurament las que son doblidadas per Madrid, la centralista, l’egoïsta politic; de mai, sul mercat mondial, lo taus d’emprunt d’un Estat espanhòl (sense resorga pròpria levat las catalanas) serà diferent d’un Estat catalana ambe las resorgas pròprias e que passan pas per Madrid ! Per un public d’esquèrra francés cal apondre que, per la gestion d’un Estat, cal la finança ontologica a l’Estat (l’estauvi de las familha, directament), o sul mercat mondial trapar finança (ambe garantia dels estauvis de las familhas, sempre). Lo taus d’emprunt sul mercat mondial es alara establit en foncion de las garantias pausadas a la taula del mercat mondial de la finança. Evidentament se los rics son destrusits sul modèl Cúba independent (causa que los esquerrista an acceptat e jà èra una independéncia contra Espanha per finançar dedins), es evident qu’i aurà pas mercat mondial de finança, e donc possibilitat de presa d’emprunt de l’Estat, mas qual es aquel modèl d’Estat ? Senon lo modèl sovietic … dura 60 ans, puèi s’acaba per fauta de finança… L’avèm viscut non ? La caiguda de la paret de fèrre ; quí l’a oblidat a esquèrra, jà ?

2 / lo cas 1/ estent près en compte, lo problèma de l’independéncia catalana es pas a Barcelona que se pausarà, mas a Madrid, perqué los finançaments venon pas de l’industria militara, nimai del sistèma administratiu d’Estat, ni dels militars que vòlon copar Catalonha en dos, que fan, anuèch, totes l’activitat actuala de l’economia madrilenca… Donc sul mercat mondial, l’independéncia catalana aurà consequéncias, mas pas pels Catalans de l’independéncia, mas pels Espanhòls (los dependentistas e los autres qu’an de suportar, sense fòr e costuma de Nafarroa o Euskadi), e dedins la zònas €, donc pels finlandeses o pels occitans (etc !) ; es clar. Donc dins aquestas condicions economicas dangierosas per Espanha, e non per Catalonha (Principat), l’Union Europèa aurà necessitat d’aver Catalonha per los ajudar a rescatar los deutes dels Espanhòls, d’esquèrra o de dreita. Donc dins lo sistèma actual, L’Union Europèa aurà interès d’explicar a Espanha l’interès de fargar un referèndum de patz per ajudar Espanha a despertar politicament e economicament, coma l’esquèrra altermondialista francesa.

Per clavar, totas las manifestacions contra un element de la democracia, que fosquèsse d’extrèma-dreita o d’extrèma-esquèrra, me sembla una paradòxa granda, son la descripcion de las incompeténcias ontologicas a l’extrèma-dreita o l’extrèma-esquèrra, o del PP-PSOE-PSC-Unitat-Aran, dins lo camps dels dependentistas ; lor cal explicar çò qu’es la presa en carga de se meteis, l’autonomia ; l’autonomia es una etapa ambe l’independéncia de las nacion, mas una nacion pòt èstre independenta se crei qu’es capable de se prendre en carga, per se prendre en carga, li cal saber, li cal saber gerir e definir las seunas competéncias, en globalitat de la nacion. Es luènh d’èstre lo cas per Occitània, l’esquèrra nacionalista francesa i trapar un terrenh de granda qualitat per i desvolopar las seunas estupiditats economicas, l’anticapitalisme essencialista.

dijous, de setembre 12, 2013

Votèron contra l’occitan

Al Parlament Europèu, una proposicion de sosten de las lengas patrimonialas en perilh, es estada votada a la granda majoritat ; avançarà pas grandas causas per las lengas mesprezadas de l’Estat francés, coma sempre per las prepausicions europèas del Parlament Europèu, mas es utile de veire qui a votat contra.

Per èstre clar sul vòt contra l'occitan

Juste en memòria la granda campanha per nos far engolir que Jean-Luc Mélenchon es per las lengas e lo seu ensenhament dins una conferéncia manipulaicon YouTube per la campanha presidenciala 2012, Marie-Joana Verny vos podrà explicar perqué lo seu ase del FdG a votat en companhiá del FN, lo Front de Dreita, del Front Anglés, e de l’UMP lo mai francmaçonic possible … Explica MarridaJoana !

Pels Occitans qu’an encara una fisença a la seuna associacion per defendre los interèsses dels professors d’occitan, la FELCO, vos vòli rassegurar sètz pas los sols inocents que lo jacobinisme d’esquèrra engana. La malfesença d’un gropuscul comunista, jacobin e nacionalista francés, es conegut dempuèi 50 ans a Montpelhièr.

Letra a Mélenchon

Quora i a un vòt Òc per las lengas al Parlament, non vòl dire que los socialistas faràn quicòm per accordar lo vòt ambe l’accion dels socialisats en vila : aital lo sénher Briançon a Tolosa, s’aucupa de la comunicacion mondina e fabrica aital un netejament lingüistic tolzan (magasine especial en setembre, veire www.toulouseinfos.fr d’aquesta setmana), mas vòta pas al Parlament Europèu… pel moment, car sembla que cerca la bona plaça calfada per un Kader Arif, amic de Jospin. E avèm escapat al vòt de Kader Arif, el qu’aviá la costuma dempuèi Conselh General de caçar los militants del POC que afícan una pensada politica encontra lo PSf –raríssim mas a agut d’existar ! El qu’es estat d’una ineficacetat sancièra per la projeccion exteriora de la vila de Tolosa al nivèl europèu, levat pels fraises de visitas del Parlament Europèu que l’an plan ajudat per se passejar e far creire que trabalhava coma deputat europèu.

Perqué aquela lista negativa es importanta ; perqué cal sempre saber qui serà lo que manipula las còrdas per donar los arguments que l’administracion lor agrada, per fòrabandir l’occitan de la via publica. Aital se cal informar sobre els, e verificar que la lista dels arguments negatius se pòdon contrar aisidament, cal simplament aver la costuma e una maleta neuronica granda per los contrar al moment que cal ; son d’una utilitat contrapositiva, contrapausada. Es important d’aver los arguments de l’extrèma-dreita francesa, semblan fòrça als arguments de l’extrèma-dreita espanhòla ; aital lo 11 de setembre avèm poscut veire a Madrid de quin nivèl èran ! Donc cal sortir de l’idèa que l’extrèma-dreita es pas utile a l’occitanisme, es utile car estupida. Lo problèma es sovent los que son autanplan estupids, mas que s’amagan. Aital un deputat europèu que vòta NON, es un deputat visible, que podèm argumentar sempre contra e se los jornalistas èran capables d’enquestar (dobti), anar cercar l’informacion a la sorga provençala d’un Roatta, per saber quin problèma personal aquel trigòssa a prepaus d’aiçò ; alara o demandar sistematicament a tota intervencion publica… E o podriam far per Mélenchon tanben, e sos amics de Montpelhièr.

Estudiants d’occitan a Montpelhièr o endacòm mai, cal causir…son camp ; aquel de la sotmission a l’esquèrra nacionalista francesa, o causir la libertat de pensar. Soi pas segur que per aver un diplòma cal pas aver la sanctificacion divina de la MarridaJoana, puèi parier per aver un pòste ; donc i a plan urgéncia : LA CAL SORTIR !

Etron de fRANCE Mélenchon

divendres, de setembre 06, 2013

VIA CATALANA Vols sortir al videoclip de La Via? - Llibertat Països Cata...

Ipocrisia socialista tolzana

Los socialistas de Tolosa an explicat perqué vòlon pas de la manifestacion de l'ANC, "Assemblea Nacional per Catalunya" e lo tèma per la "Via Catalana" per l'independendència ; Londres, Nòva York, París, Mur de China, Hong Kong, etc. l'an acceptat ; las rasons es la «braderie des deux jours à Toulouse" ; volètz saber de qué sembla aquò ? Se debana jà divendres, vaquí cinc fòtos, plaça del capitòli (1) al moment de la "braderie", en fàcia lo mercat Victor Hugo lo mai frequentat de la vila mondina (3), plaça General de Gaule (2), avenguda Lafaieta (4), avenguda Alsàcia Lorrena cap a la plaça de la puta nacionalista francesa Joana d'arc (5),  :

20130906_11505720130906_11531120130906_12034420130906_11535320130906_114902

Las fòtos son estadas presas a 11h50, al moment “gròs” d’afluéncia lo divendres.

-°-

Al meteis moment dins los “Pyrénées françaises” son contents de recebre la “Vuelta de España” … a aquí tanben los socialistas non o vòlon veire !

Vuelta de España e nacionalista catalan

Lo nacionalisme francés pròva qu’es autanplan estupit que lo nacionalisme madrilenc, e los socialistas encara mai.

I'am basque EAJ

Lo consulat d’Argèria protegís bandits ?

La question se pausa, la comunautat argeriana de Tolosa se deuriá inquietar, per aver un consulat que s’engatja per albergar los bandits tolzans. L’informacion es estada tractada per France 3 Midi-Pyrénées ; la pagina engatjada a l’esquèrra Carré d’info, leva l’idèa de suspicion del bandit e parla d’error diplomatica.

Lo consulat d'argèria protegís los bandits a Tolosa

Ai sovent près mon partit contra l’identitat nacionalista francesa de la polícia, es una expansionisme politic ; mas aquò vòl pas dire que son pas professionals de l’afar, la caça als bandits, la securitat civila, publica, per la majoritat dels ciutadans.

E sabi d’ara enlà que d’unes occitanistas, esquerristas bornats, faràn coma Carré d’Info, s’engatjarà directament del costat del bandit, per assegurar una fugida e l’albergar fòra las leis francesas.

Se Occitània viu un jorn, serà pas sense lei, e quitament sense lei internacionala, mas cal de tota fòrça pensar que la diplomacia se farà en Occitània dins lo respecte dels Estats d’albergament de las administracion dels Consultats, o Ambaissadas. Alara, donc, lo consulat d’Argèria dins l’Estat francés, coma dins un supausat Estat occitan, aurà de protegir e respectar tanben las leis dels ciutadans de l’Estat qu’i son albergats.

Los bandits argerians, qualitat juridica que cal supausar s’i van trapar refugi, an pas de trapar dins l’administracion forana algeriana una salvagarda, salvagarda contra la ciutadanetat tolzana.

bandits argerians e polícia tolzana

dimecres, de setembre 04, 2013

Istòria aleugerida a l’escòla francesa

Vist lo contengut que damora dins lo cap dels Tolzans a prepaus de l’istòria de Tolosa, se podriá jà demandar : es pas jà aleugerit lo programa de propaganda istorica de l’escòla francesa ?

istòria a l'escòla francesa

Ai jamai entendut un licean o collègi me contar l’istòria de la seuna vila, nimai encara las vilas vesinas ; e ai jamai demandat l’istòria d’Occitània !

Donc lo problèma es plan de saber de qué servís lo programa d’istòria de l’escòla d’Estat, privada o publica ; la responsa es simplassa : es un instrument de desvolopament de las idèas nacionalistas francesas. Donc, a al sortida avèm incompeténcia en istòria nacionalista francesa e un escolam qu’es desligat de las coneisséncias istoricas localas (e donc incompetents per arcuelhir plan los toristas, que sovent ne sábon mai que la populacion occitana en aver legir lo libre del guida toristic)

Puèi quora se sap l’istòria, se cal demandar de quina manièra es manipulada ; un exemple : Orador de Lemosin anuèch per arcuelhir lo president de la Republica Federala Alemanda, drapèu francés al còl. Cal escotar simplament lo cònsol del vilatge d’Orador per entendre de quin costat es manipulat. Puèi ai escotat lo discors d’Orador, que pòsta l’Estat francés coma exemplar de l’umanitat ; aquò fa plan rire a l’estrangièr, Síria comprès !

Mas pas sonque lo cònsol e l’oligarquia francesa que gerís Lemosin e dons tota Occitània ; ai escotat lo discors de François Hollande ; e n’ai retengut aiçò :

Ipocrisia d'Estat França a Orador de Lemosin

L’afar es normal, perqué un president de l’Estat centralista e militarista francés, non es mai que la capitada del sistèma, que fosquèsse de dreita o d’esquèrra ; la partidocracia estent sonque l’instrument per èstre elegit e escolhit per una oligarquia politica ; e sobre l’esquina del militarisme francés, jamai lo sistèma educatiu francés (public o privat), aurà listat las atrocitats de las tropas napoleonianas, entre autras atrocitats …. per comparar ambe las atrocitats de las tropas de regime nazi dedins l’Estat francés.

Dins l’estrada dels discorses èra plan estranh, mas las colors occitanas èran sonque portadas per la bandièra alemanda, aquela de l’Estat federal d’Alemanha. Dins los devís franchimand se podriá entendre ‘république française’, mas lo mot federal per qualificar Alemanha semblava fòra bandit del discors… E çaquelà es plan normal, vist que lo president alemand, diplomata, non pòt comparar diplomaticament Hitler e Napoleon, mas cadun al seu nivèl e ambe los instruments del sègles de cadun aurà marcat plan l’inumanitat.

reduccion de l'apreneson de l'istòria oficiala republicana francesa

dimarts, de setembre 03, 2013

Tolosa, identitat e lenga… anglesa

Las elitas economistas francesas de Tolosa, las meteissas qu'an abandonat l'occitan, fan 'avançar' la francofonia ambe una novèla identitat ; la lenga anglesa sembla èstre una identitat per els ... jà un etiqueta, lèu la carta d'identitat !

Image

Dins un sistèma bancari qu’es pas al nivèl de la creacion d’entrepresa e de las transmissions de las entrepresas pichonas occitanas, las escòlas de comèrç fan la pròva que lo sol biais de l’integracion economica es lo cambiament sampitèrna a Tolosa d’identitat ; ara l’identitat es en lenga anglesa, abans èra de lenga francesa.

Dins lo meteis jornal, la DDM, una jornalista presenta Mac Donald’s coma element de desvolopament de la creacion d’entrepresas ; es que l’article se podiá èstre d’un autre biais ? Soi pas segur. E concretament, pel sistèma bancari o pel sistèma de reclassament dels quadres de las grandas entrepresas (lo chèc de licenciament en man) an la possibilitat de crear un … Mac Donald’s ; çò que pròva ambe los ChichKebab la fauta d’imaginacion dels creators d’entrepresas, e tanben una adaptacion al cretinisme generalizat del public ; se cal demandar quí fòrma al cretinisme aquel ? Un indici : la majoritat dels cretins formats en fRANÇA sortiscan de l’Éducation Nationale !

Podèm notar que la lenga francesa sembla quitament pas èstre mestrejada per la jornalista qu’escriu sobre Mac Donald’s ; mas quí l’a remarcat ? McDo s’en trufa… e los professors esquerristas (son de dreita de còps ? non jamai a Tolosa, la ierarquia velha !) an lo combat contra Mac Do en cap, per la “malbouffe” e res d’autre !

Image (2)

Alara : «comment ouvre-t-on un Mac Do ?» explica plan una causa que sabi dempuèi mai de 20 ans ! Aprèp la primièra visita jornalistica al Mac Do d’Agen –aquel que s’agradís anuèch ; me remembri la primièra conferéncia de premsa ; lo Mac Do s’installava sus la plaça de las manifestacions dels païsans qu’avián de mal de vendre las tomatas de Marmanda … ara n’i a quasiment pus de plen camp. Mas Mac Do s’agradís e vendrà sempre las tomatas de las sèrras irrigada e calfada al nuclear. Pende la dubertura aquela ai plan vist que lo sol interès dels mèdias locals del moment èra las campanhas de publicitat de Mac Do dins los lors mèdias (Europe 2, DDM, SO, RFM, Frequence 47). Lo sol a pausar la question de la lenga, es estat jà ieu ! Tot èra en anglés dedins, lo manager de París –pas la proprietari- me respondèt qu’an fait d’estudi sul tèma, los clients an mestièr (demanda clara) del francés (cal pas imaginar qu’an demandar l’occitan dins las enquèstas) per l’endefòra, lo Mac Drive ! La question èra ligada a la descripcion que faguèri dels Mac Do de barcelona, que tot es en catalan.

Es pas la lenga çaquelà que farà lo bon minjar, e lo biais de minjar occitan. Se podrà sonque explicar que Mac Do es de ‘restauration’ dins la DDM ? O devon pas saber çò qu’es se restaurar a l’occitan dins la redaccion de la DDM ? Remarcarèm qu’es mai que tot, una question de moneda, la soma d’entrada per aver un Mac Do, a pas cambiat en 15 annadas. Los quadres de las grandas entrepresas parisencas podràn crompar un Mac Do, mas 15 ans aprèp serà mai complicat de tornar en Occitània ambe un projecte aital, coma se fasiá aisidament 15 annadas fa. La densitat de Mac Do es granda en Occitània, es la rason primièra. Mas se cal pas imaginar qu’i a pas d’autre sistèma entreprenarial similar per davalar en Occitània, sense aver la mendra idèa de comèrç original… e sobretot bancable. Car lo sistèma bancari, quadres mai que tot sortits de las escòlas en referéncia ante o de las escòlas de matematicas, a pas cap idèa de çò qu’es una entrepresa individuala o basicament licada al territòri, la lenga francesa ajudada pas per Occitània en 1950, l’anglés tanpauc per 2013 !

Dins aquel article s’aprendrà donc gaire de causa ; senon qu’i a una confirmacion : lo mercat-estat-nacion francés fabrica cargas economicas que son de crompar per poder viure sul territòri, un pauc coma l’ancian regime se crompava carga e un territòri per crubar moneda. Dins un cas e l’autre, lo cargat de mission economica per crubar l’argent, serà ligat a la desoccitanizacion, descervelament de la populacion, per melhor pagar lo sistèma que lo castiga. Anuèch, lo sistèma mediatic ajuda al tot per plan entendre que res non val per resistar.

Un jorn, a Tolosa, ai confirmat a un ciutadan, que dins dètz annadas se parlarà sonque anglés a Tolosa ; ai obtengut un somrire dobtós ; en 1950 o en per aquí, 80 % de la populacion parlava occitan a Tolosa …50 ans aprèp se parla a 99 % un francés de mèrda. 2070, Tolosa parlarà un anglés de mèrda, nostalgics de la francofonia (o poder francés ancian), e i aurà, segur, encara associacions occitanistas d’esquèrra per demandar subvencions.

ajudar lo francés

-°-

Tolosa, plaça del capitòli, i aurà una manifestacion pacifica, coma pertot sus la planèta, #viacatalana per l’independéncia de Catalonha (Principat), 16h.

manifestacion catalana a Baila Átha Cliath 

A Baila Átha Cliath an pensat qu’emplegar las doás lengas oficialas èra causa normala.

E a Tolosa, de qué se debanarà ? La manifestacion #ViaCatalana serà disolguda per la polícia coma per París ?

1921, Éireann èra una republica independenta, lo gaelic d’Irlanda deveniá lenga oficiala e ensenhada (pertot). Lo succès de l’ensenhament a pas reviscolat l’emplec del gaelic dedins la populacion, ni al nivèl republican, ni en Ulster colonizat. Per encoratjar o pas, los Francés qu’an pauc d’aver Occitània que fòrabandiriá ambe l’occitan oficial la lenga imperialista francesa. E per indicar que lo sol ensnehament, cambiá pas la frequéncia d’emplec de la lenga mesprezada.

Puèi pel problèma del dissabte 7 de setembre 2013 (e per non pas parlar sonque istòria), e la preséncia de l’occitan dedins la manifestacion podrèm apondre : l’occitan es lenga oficiala al Pricinpat de Catalonha, ara, o serà tanben aprèp l’independéncia ? E pendent la manifestacion de Tolosa ?

Lo Partit de la Nacion Occitana –me sembla qu’es aital que se nomma, quitament s’ai agut un dobte recentament- explica dins un comunicat que cal venir lo 7 de setembre acompanhar l’iniciativa catalana #viacatalana per l’independéncia. Ai pas vist d’autres comunicats occitans sul tèma. Ai remarcat que l’ora sembla pas èstre la meteissa : es que cal èstre sistematicament en retard quora sèm occitan e de Tolosa ?

comunicat del PNO cadena Via Catalana per l'IndependénciaExpress francofonia avançamanifestat per l'independéncia de Catalonha

-°-

Ribombu e l'anglésFrança patrimòni

-°-

E Bordèu es pas melhor … dins la nostalgia a l’anglofonia maniaca.

Bordèu cultura