arcuèlh

dimecres, de maig 31, 2017

L'Indépendant de Perpinyà confirma ....

L'Indépendant de Perpinyà confirma Espanha es pas una democracia que las consultacions fosquèssen la basa de la democracia. En francés, lo jornal de Perpinyà, Narbona e Carcassona nos indica que lo procèssus democratic catalan contunha sul camin, long, de la declaracion d'independéncia.

 L'Indépendant, qu'es luènh d'èstre d'esquèrra sapient los filtres politics sul tèma qu'an, illustra la via politica pòst-franquista ambe la fòto del novèl president del PSOE. Mas fau notar que lo PSOE a preferit l'aligança ambe lo PP, e Ciudadanos (ALDE al Parlament Europèu, es de dire En Marche !, afidat de Emmanuel Macron, ambe l'ajuda del MoDem). Aital aquel detalh del govèrn actual de Madrid, es oblidat ; Ciudadanos qu'a sostengut En Marche !, puèi LREM, lo partit d'Emmanuel Macron, es la negacion de la democracia en Catalonha, la democracia es acceptar la consultacion ; l'acceptar pas es èstre del constat de l'antidemocracia, es lo pòst-franquisme. La paradòxa politica francesa es qu'un Michel Rocard auriá comprès aquel fenomèn catalan (coma a entendut los Còrse, los Kanaks, etc.), alara que los afidats a las idèas de Michel Rocard e que son al govèrn d'Emmanuel Macron, o que fan campanha per el -Emmanuel Valls , son contra aquela consultacion de la populacion de Catalonha ; son dins lo camp que Michel Rocard a criticat en Argèria d'abans 1962, quand èra foncionari d'Estat jacobin e expansionista francés.

La question del camin per l'independéncia en Catalonha es acarat a l'integrisme politic espanhòl o francés que refusa totas las consultacions, en aficat un constitucionalisme pòst-franquista que confina al franquisme de l'Old-Time. Es pas gaire estonent ; aquel integrisme politic es ligat a un centralisme de la pensada politica, al centralisme de la logistique d'Espanha (que fabrica un fialat de ralh cap a Madrid, sul modèl parisenc), ligat a un fantasme politic qu'explica que la corrída es de totes e la vòlon quitament imposar en Catalonha (alara que la comuna e lo Parlament de barcelona o refusa), ligat a un modèl francés de La Terreur de 1792. Es una causa que se mesura melhor quand sèm en Occitània, e que devèm suportar un sistèma jacobin, lo modèl pels socialistas dits espanhòls.

Fau tanben notar qu'Artur Mas, ancian president de la Generalitat de Catalonha, per aver ajudat los ciutadans de portar las urnas dins los ostals comuns, e donc a s'exprimir per las urnas, serà condamnat a pagat 32.000 € ! E lo sosten favoriza encara l'independentisme ; de pensar que l'expansionisme espanhòl en Catalonha es clarament estupid....

E la repression espanhòla es pas sonque politica, constitucionala o del tribunal de la constitucion dels madrilencs, es tanben contra entitats essenciala per la vida economica catalana, l'aeropòrt de Barcelona. E l'article tròp cortet dins L'Indépendant non podrà indicar la darrièra informacion, es de dire aquela donada pel jornal ARA a Barcelona, lo document que dona la clartat de la repression espanhòla contra lo desvolopament de barcelona, lo cas de l'aeropòrt de Barcelona-El-Prat es caracteristic d'aiçò.

Tot aiçò es sistematicament oblidat quora se parla de la situacion en Catalonha, sobretot pels mèdias franceseses ; car son considerats coma arguments independentistas e donc orientats ... e « coma son independents » que nos explícan los jornalistas franceses ! Avèm donc clarament un grèu problèma per la descripcion del problèma espanhòl, es un sistèma que LO pòble espanhòl vòta, mas los partits (levats PODEMOS e aligats bascos, valencians e catalans -CUP, l'extremisme d'esquèrra) pensa coma lo franquisme, al centralisme coma París li agrada.

Fau notar que l'unic element que fa qu'i a pas de majoritat d'esquèrra a Madrid, PODEMOS + PSOE es que lo PSOE refusa lo referèndum en Catalonha ; i a pas d'autras rasons ! Cap mèdia francés a l'indicat clarament, e se díson independents.

Lo tèma es donc vièlh, mas vist la manièra que la premsa parisenca tracta lo subjecte, non pòt que donar a L'Indépendant un rebat un pauc especial ; ne parlan !  

Se fau ara questionar de quina manièra los Estats europèus van  reagir ; dins l'editorial d'anuèch Vicent Partal indica de quina manièra es mal vist lo sosten balte per aquel camin d'independéncia pels catalans. 

Autre ligam d'interès en lenga francesa : picatz aquí o ailà. E en Catalan, per çò que concernís l'avuglament espanhòl. Fau notar que l'afar es vièlh, data de las annadas 2005 ! E que lo problèma es espanhòl que refusa de veire lo problèma del centralisme dempuèi bèls brius.

L'Indépendant de Perpinyà a rason de confirmar que lo bordèl espanhòl es pas acabat e que lo referèndum anonciat per setembre doncarà de clartat democratica als vesins del sud d'Occitània (region administrativa francesa). 

L'article es cortet, mas segur que n'i aurà d'autres ; mas fau notar que Albert Ribera, catalan (lo «traïdor» segon los independentistas catalans, e democratas de Catalonha) es deputat europèu e membre del grope ALDE, es de dire costeja lo grope al Parlament Europèu que sosten clarament Emmanuel Macron per la constitucion del govèrn parisenc aprèp las eleccions legislativas de 2017 en fRança. Albert Ribera pròba en refusar lo referèndum de Catalonha qu'es LUÈNH d'Èstre DEMOCRATA ; malgrat aiçò es membre de l'ALDE al Parlament Europèu ... atencion : l'ALDE es pas l'Asociación de Lucha contra la Distonia en España; es lo grope dels Liberals al Parlament Europèu.

  Te daissa pas enganar... explica un document espanhòl sul tèma de Ribera.


La politica en jacobiniá es la weed en vila de Tolosa

Ah òc, vertat, totes/as sábon pas çò qu'es la "weed", es un novèl mot en patois parisenc per indicar la podra blanca que se consoma un pauc coma l'indica lo jornal en linha de Tolosa, Toulouse7 :
Toulouse7 explica que la "weed" es la "death" al cap del nas, es cremar. Es un biais d'illustrar que la "weed" e sa prmocion son interditas en fRança, fins ara ; la "weed" a un autre simbòl sul net, la fuèlha del canadà blanca.

Me recòrdi una dopla pagina de La Dépêche du Midi, que trobava de la prostitucion industriala (es pas una metafòra) a L'Empordà....  Els, jornalistas professionals, que son editats en banlèga de Baissa Camba, Polida Font e La Reinariá, un pauc luènh del Canal a Matabuòu ...

Quand la majoritat dels Tolzans de la dita classa mejana s'en va a Barcelona, es clar per ne trobar a Barcelona o sa corona urbana (rarament a Andòrra), Girona, Figueres, etc.

Mas i a un grand comèrci a Tolosa de las "èrbas de Provença" (vièlha semantica per indicar qu'arribava un còp èra de Marselha!) ... e aiçò, ara, dins las carrièras de Tolosa centre, Matabuòu, Marengo, Joanjau, W.Wilson,  Arnaud Bernard, a la pòrta de l'universitat de Tolosa-Miralh,  etc. Ai pas fait la lista segura d'aqueles luòcs de venda, mas soi quasiment segur qu'i a mai de luòcs de venda (en totala libertat, e sense taxa, lo liberalisme aplicat segur) que de luòcs de venda de tabac o d'alcòol, que fan quinquanèla ambe lo comèrci illegal del tabac vendut d'Andòrra per trens, cadenas de veituras, o busses sancièrs.

Dins un article publicat anuèch una ràdio catalana confirma que la consomacion de "weed" es de mai en mai correnta, lo percentatge de consomacion es sovent mai fòrt que los percentatges politics per arribar al poder en fRança. Fau notar dons 25 % dels joves en Catalonha (Principat) son consomators de "weed" ... 25 % quin es lo candidat qu'es arribat a 25 % de la populacion per capitar las eleccions ?

 Vesèm aital qu'i a urgéncia de reglar lo problèma e que la repression es pas la solucion ; arrestar un "weed trader" a Matabuòu arrestarà jamai lo trafic de la podra detaxada.

Quand serà taxat e qu'engraissarà los comptes de las regions, Conselhs Regionals ? Aital la venda serà mai segura e lo CR aurà enfin un finançament autonòme. Puèi la polícia francesa se podrà aucupar d'autras causas, coma la reala securitat dels ciutadans. Una lei d'Estat (car los CR son pas competents suls subjectes legals, es pietadós) serà necita.

Mas la dròga es tanben viventa en Occitània (ambe lo regime jacobin) es tanben la politica ; avèm dreit a un tsunami de candidats per las legislativas 2017 ... la politica es una dròga, e coma la "weed" dona una sorga de finança per la populacion que sortís de sciences-po !
 

dimarts, de maig 30, 2017

Dins los conflictes lingüistics podèm conceptualizar ....

Coma l'ai vist aplicar a las entrepresas, me sembla que se podrà tanben aplicar tot parier als conflictes lenga imperiala(sovent a l'unitat) e lengas sotmetudas (sempre al plural), locutors arrogants / locutors sotmetuts. Ai lo document tradusit en occitan, e lo pòdi completar amb exemples... correspondents.

 La colèra es la partida de l'emocion. A travèrs lo questionament, la tòca del negociator (quora n'i a un pels conflictes lingüistics) o pel comercial (botiguièr), es de compréner las sorgas...

Las sorgas dels problèmas lingüistics son sovent reglats per intervenents exteriors al sistèma del conflicte, rarament de l'interior. Aital l'occitanisme o l'independentisme catalan, espèran de l'exterior una intervencion. Pels Catalans sembla que lo camin aquel es de mai en mai clar. Fau legir lo bilhet editorial de Vicent Partal del 29 de mai. Foguèt lo cas per l'Irlanda del nòrd, e tòrna ambe lo #Brexit !

Alara que Le Figaro debuta una alèrta sul tèma de Corsega .... ligam aquí. L'alèrta es sul tèma de la preferénncia d'emplec còrse, coma i a una preferéncia de l'emplec francés dins l'administracion francesa ; l'eglitat es aquí negada pels imperialistas franceses, serà alara subjecte de colèra còrsa, per fauta d'egalitat republicana, non ? E la colèra còrsa serà pas freda, mas legitima.

La sola causa que fauta en Occitània, es lo conflicte ... n'avèm talament agut ambe l'imperialisme francés, que la potinga guerrièra sembla pus la bona per reglar aquel conflicte lingüistic entre l'occitan e la lenga del rei-president. Es talament grèu que los Occitans an abandonat d'aver la dignitat lingüistica, e lo manteniment que se cridava als sègles precedents.

dilluns, de maig 29, 2017

Istòria de las religions en Occitània

Ai gaitat aquel programa, o conselhi, malgrat que fauta las mapas istoricas per melhor entendre la situacion istorica e politica del vilatge, dels tempses de las creacions. Es un programa d'ARTE TV, suls vilatges de fRança. Anuèch lo 29 de mai se passeja en Droma-Provençala, Èst-Occitània.

Dins lo temple protestant lo prèire assegura que la Bíblia (que mostra, veire fòto d'illustracion) es en francés e "la primièra Bíblia -bien sûr- en lenga vulgara"... data de 1678! Èra dins la lenga del rei (e segur que ne fau dire mai) ; mas passèm car a Lo-Puèg-Laval la lenga vulgara èra la lenga dels trobadors e pas la lenga del rei. - Detalh un : la Bíblia primièra en lenga vulgara (e lenga del país de Lo-Puèg-Laval) es estada la Bíblia dels bons cristians o "catars" del IX, X, XIen sègles. - Detalh dos : lo sol exemplar que damora es de Lyon, car al moment pas brica lo reialme de fRança (se cerca encara moneda per l'editar tornar, un exemplar damora, sonque) ? - Detalh tres : Joana d'Albret a demandat la traduccion pels protestants de la Bíblia en lengas basca e bearnesa (occitan de Bearn). Fau donc informar la glèisa protestanta de fRança que li fauta elementS de coneisséncia de l'istòria de las religions en Occitània. fau notar que la Bíblia de Joana d'Albret èra la Bíblia d'un Estat independent protestant oficialament, e que la caça als Catolics an debutat quand los catolics an caçat los protestants del damorat d'Occitània ; l'istòria d'#Occitània [#Occitanie] fauta d'ensenhar dins los convents #protestants per Droma e Ardècha [#Drome et #Ardèche], e l'ensems de Provença [#Provence ].


Un prèire del Gavaudan me confirma d'autres detalhs : Lo calvinisme a tradusit en lenga del rei es pensar s'adobar las bonas vistas del rei dels Francs, rei dels Parisencs e de l'expansionisme borbonic en Occitània ; faliá conviure al melhor ambe la violéncia del rei François Ièr, qu'a probat ambe l'edicte de Villers-Cotterêt sa gaire pichona volontat pacifica per imposar una lenga : mas la tòca politica a pas capitat, vist los chaples ordenats contra los protestants, pels poders imperialistas reials francs ; fau notar que lo cambiament de religion aviá notadament consequéncias grèvas sus l'administracion del reiala ; èra pas simplament un pantais reial d'aver solament la religion del rei, l'ecclesià èra una administracion pel rei dels Francs, dels Parisencs ; aiçò tanben es d'ensenhar dins los convents protestants.

Fau notar tanben que los Vaudeses (sortits violentament d'Occitània per la fòrça del rei dels Francs) an finançat una Bíblia que n'èra que per els. Los Vaudeses o Valdeses, los de las Vals.... literalament.

Dins lo temps protestant lo prèire assegura que la Bíblia (que mostra) èra en francés perqué la region èra « naturalament » francesa dins lo país de Droma e donc un espaci politic del rei dels Francs, dels Parisencs. Çò qu'es una error istorica granda. Se trapa que Provença èra pas gaire que tèrra de guèrra entre lo Rei dels Francs e los poders politics de Provença...  e que la val de Lo-Puèg-Laval èra una terminèra de la guèrra.

Ai sul pic notat aiçò sus la meuna novèla pagina Linked In, vist que soi estat fòra bandit de FB. E lo bilhet aquel serà mandat sus PInterest e Twitter.

Fau notar que Linked In a pas encara acceptat la lenga catalana, ni l'occitana.

divendres, de maig 26, 2017

Irlanda dona l'emplec en matièra de signaletica ?

Al moment de l'independéncia del Reialme-Unit (fin de la guèrra entre Angleses e Gaelics d'Irlanda èra en Julhet 1921), Irlanda a causit de promòure sa lenga pròpria, lo gaelic d'Irlanda ; mas es sonque dins las annadas 1990 que la television arriba en lenga gaelica sancièra pels programas. Alara que l'escòla donava la lenga a TOTES/AS (la lenga èra de totes/as), ambe l'unic contra-exemple de l'Irlanda del nòrd (ensenhar a totes/as dona pas una regularitat sancièra a la lenga, o fau pas oblidar) ; es encara aquel problèma d'ensenhament que se pausa dins la partida d'Ulster del Reialme-Unit, costat Belfast, pausat per part dels unionistas, e tornat a l'actualitat ambe lo Brexit. La comission europèa pausa en problèma grèu aquela situacion d'Irlanda... que lèu un referèndum donarà la unitat a Irlanda ?

Pel moment es una signaletica junta ambe una novèla maissanta que me dona l'idèa d'aquel bilhet. 

L'informacion (ligam) dona una fòto que m'agrada de veire. Dún Droma es Dundrum en anglés, e la signaletica Dún Droma es pausada primièr per las autoritats d'Irlanda.

Es un modèl de signaletica : donar lo nom del vilatge sus un meteis panèu e la lenga locala en primièr ; es jamai lo biais que se causís en Occitània per valorizar la lenga locala, l'occitan de totas las variacions fonicas; se preferís crompar un panèu separat (còst sul budgecte donc) e plaçar l'occitan devath, desota lo francés, lenga santa per la republica (article 2 de la bíblia republicana o constitucion), quora s'i pensa. la regularitat d'aquela pensada es sistematicament ligada a la vida bureucratica de l'administracion centralista francesa ; aital sus una autorota en Iparralde, los panèus en basco an desaparegut al moment de la privatizacion de la via !... L'Estat-nacion francés es una mercat-Estat-nacion... e cambia pas en foncion dels regime, quand Paris mana, es un mercat per s'imposar a els, ambe lo regionalisme parisenc, expansionista.

Podèm çaquelà notar que lo Conselh Territorial de Tolosa, Garona-Nauta, a causit de crear una VIA GARONA de Tolosa a Sant-Bretran-de-Comenge (ont i a pas de panèu en occitan) e qu'anirà dinca la Val d'Aran, aquela VIA GARONA es una via pedonestra, fau debutar per quicòm ! A pichonas piadas l'occitan es pichonetament respectat, pel Conselh Territorial ; fau una pichona avançada sul terrenh e una clara presa de decision politica al cap, ambe lo president del Conselh Territorial [Numèro 143 de mai e junh 2017 de la revista del Conselh] ; lo sistèma bonapartista francés assegura una administracion rassegurada...

la VIA GARONA es lo nom OFICIAL e que serà aital emplegat dins totes los oficis de torisme e totes los documents editats ; quand un francés vòl pas de l'occitan (lingüiscidi classic francés), la frasa en seguida es : « comprenèm pas, podètz tradusir » (es sovent los unics locutors o locutriças d'una lenga pòst-latina que fan aital), veirèm aital que la VIA GARONA aurà çaquelà franceses que l'emplegaràn ! e seràn autorizats d'escaraunhar la prononciacion ... Se la dignitat dels Occitans exista, los Occitans lor explicaràn de quin biais fau prononciar VIA GARONA als Franceses, e PUNT.

Mas la prononciacion e sa merdica grafia de la populacion de la lenga de l'edicte de Villers-Coterêt s'imposarà pas per los que fan a pè lo camin entre Tolosa e Sant-Bretran-de-Comenge. EXEMPLAR.

dimarts, de maig 23, 2017

La finança es lo problèma

Quand los ciutadans franceses an votat per un ex-banquièr, es pas vertadierament per reglar los problèmas economics que son venguts del sistèma bancari ; volètz una pròba ? Vaquí : 
Dins lo sistèma bancari europèu es mai utile de jogar ambe los taus dins la borsa de cada zòna monetària, que non pas ajudar las entrepresas ; las bancas privadas son mai aisida a desvolopar que non pas prestar a las entrepresas ; la BPI que se voliá regionala, ajuda actualament mai los projectes portats per l'Estat centralista francés, que non pas unes projectes occitans (vist qu'es inexistent).

Aquela constatacion la far lo candidat del PNO en Comenge e Savès : « L'impôt et l'épargne de toutes les régions occitanes de la République Française (Occitanie, Nouvelle Aquitaine, Provence-Alpes-Côte d'Azur, Auvergne-Drôme-Ardèche) doivent être majoritairement réinvestis dans les dites régions Occitanes. »

Fau èstre plus concret.

Las bancas fan pas lo trabalh d'investir ambe las vòstras asseguranças (asseguranças vida o asseguranças sociala gestion mixte sindicala e patronala) dins lo país, Occitània. E l'Estat favoriza lo centralisme bancari (defiscalizacion, lei, urbanisme), mas tanben los investiments de l'Estat son per la region de Paris (exemple del projecte dels jòcs olimpics o de las super-infra-estructuras del grand Paris), non al regionalisme parisenc de la finança !
Las consequéncias son grèvas sus las vòstras pensions de retirats, o dins lo remborsament de la CPAM... directament o indirectament.
 
E coma vòstra argent es emplegat dins lo mitan del sistèma borsièr mondial, fons de pension que fan puslèu barrar las entrepresas puslèu que las ajudar, ajudar projectes faranoïcs non pas per las populacions, mas per las multinacionalas del bastiment ... avèm de qué dire ? Imaginatz qu'un ancian banquièr farà çò que fau per retrobar l'argent que l'Estat a despausat per salvar las bancas ? E quitament se las bancas an remborsat, imaginatz que ne son reconeissentas ? Pas brica, los burèus per ajudar los investiments d'entrepresas son de mens en mens ligats als besonh de las entrepresas, de la creacion d'entrepresas o de la represa d'entrepresas. Las bancas associativas o ONG de la finança an pas encara la capacitat de remplaçament, e l'Estat Macronista contunha de favorizar las mentidas bancàrias de La Défense.

Lo cooperativisme bancari a mostrar qu'es dintrat dins lo sistèma bancari mondial e las ajudas legalas que fan pas l'economia en Occitània, ni a l'investiment en Occitània.

Se critica del sistèma bancari La Défense per finançar la destruccion de l'environa, als Estats-Units-d'America-del-Nòrd, mai tanben a l'Estat francés, en Occitània, donc, los investiments son gaire clars sul tèma.
 
Los candidats occitanistas de Bearn seràn tanben dins aquela dralha de pensar que los investiments bancaris devon èstre majoritariament per respectar l'environa. 

E la regulacion del sistèma bancari se podrà far -primièr- per l'Union Europèa, que ambe la BCE ajuda las bancas a fabricar resorgas financièras de grand benefici ; donc l'abandon recent es una linha politica clara per favorizar la non regulacion, es de dire una politica contra los pòbles.

La linha politica es donc una linha que favoriza las manipulacions bancàrias contra la vida economica de totes los pòbles europèus, Occitània comprèsa.

Detal : totes avèm los dreit en Occitània, de se dire OCCITAN, mas totes sèm pas OCCITANISTA. Aquela diferenciacion semantica me sembla autanplan important que diferenciar COMUN e COMUNISTA, SOCIAL e SOCIALISTA, LIBERAL e LIBERALISTA, EXTRÈME e EXTREMISTA ....sovent la -ISTA dona mal d'estomac, e la basa semantica es pauc entenduda...
 

diumenge, de maig 21, 2017

l'etiqueta, lo liure-comèrci, las leis, e l'ignorança del marqueting

Ai recentament agut de minjar e crompar un taboulé oriental tal coma èra marcat sus l'etiqueta, èra un produït Carrefour, la multinacionala francesa del comèrci de la dita granda distribucion. Carrefour es una ensenha que li fa pas paur d'imposar als Estats, las règlas que lor agrada pas (sobretot en Euròpa) ; mas quora de las leis lingüisticas, fau una lei per imposar l'etiquetatge en neerlandés per Flandres per exemple, soi pas segur qu'aquel taboulé oriental fosquèsse vendut en catalan a Barcelona ... benlèu anglés e espanhòl ?

Sabi pas çò qu'a d'oriental aquel taboulé [taboulé (arabe : تبولة tabūlah)] benlèu que Provença es a l'orient de la granda Occitània ? Mas es una ignorança granda del groupe Carrefour que me faguèt pro rire. Lo tabolè es una ensalada, un plat freg a la basa de jobèrt e de blat aboçinats, originari de Síria o del Liban (l'ancian maine dels conquesidor de la crosada de las tropas vengudas dels comtats e ducats d'Occitània actuala). La tradicion vòl que fosquèsse servit amb una leituga romana, mas tanben de fuèlhas de caulets blanc o de las fuèlhas de vinhas frescas ; aquela cosina la sabèm plan en Occitània, e especialament en Provença, car l'importacion del sègle XIIen e XIIIen la faguèt devenir provençala. E ambe l'importacion del plat, lo mot arab es estat aclimatizat a l'occitan, l'ensalada araba es lo tabolè.



Donc sabi pas perqué Carrefour a mestièr d'indicar oriental, alara que lo tabolè es forçadament oriental ; es benlèu que en cultura cosinièra neerlandesa lo tabolè es pauc conegut...

Quí a imposat l'«oriental» sus l'etiqueta ? La traduccion en neerlandés, la lei qu'imposa lo bilingüisme en Belgica e donc lo liberalisme que nos imposa l'etiqueta bilingüa ambe una lenga puslèu forana ? Mas quí me podrà explicar perqué nosautres en Occitània, lo bilingüisme de Carrefour es francés/neerlandés, alara que l'occitan es pas sobre l'etiqueta, alara que lo tabolè es causa de l'integracion e istòria de Provença (Occitània de l'Èst ) en cosina tanben !?!? 

Ieu espèri una lei francesa de la consomacion coma en Belgica, qu'imposèsse la lenga occitana (lenga de la Provença a l'Èst d'Occitània) a la plaça del neerlandés (lenga de dos Estats europèus plan luènh de Provença, e dels parçans de consomacion del tabolè).

dissabte, de maig 20, 2017

Vomir en politica, dedins lo sistèma jacobin

Fau jogar al melhor xenofòb (los que fan virar l'afica per legitimar la xenofobia francesa o autra) o assajar d'entendre que lo jacobinisme es coma lo franquisme, emplega la migracion per destrusir una lenga e un país Provença ?

Lo franquisme a mandat Andaloses en Barcelona, per emplenar las usinas catalanas de trabalhadors que fautavan. Aquela populacion andalosa s'intergrèt ambe las dificultats imperialistas espanhòlas al cap, sovent plan en retard (annada 1980/90/2000) de l'integracion d'autres migrants venguts per rasons economicas e fòra d'Espanha.


Aquela candidatura es autanplan dangierosa que lo sosten de Jean-Luc Mélenchon (míting de Marselha) per son sosten a Palestina, en mesclar dins la meteissa selha l'Estat d'Israël e lo govèrn nacionalista,ebrèu e extremista de Binyamín Netanyahu, per una conferéncia de la patz sense josius ! Lo clientelisme de Jean-Luc Mélenchon, lo migrant marrocan, me fa pietat autanplan...

Anuèch, la politica d'integracion de la Generalitat de Catalonha es exemplara. E fau un occitan per indicar als Franchimands la direccion de Barcelona per anar vistalhar, e importar en Occitània aquela politica ; es una politica ligada seriosament a la politica lingüistica pel catalan e per l'occitan ; es donc una politica exemplara, modelica. E quand se parla d'una politica lingüistica en Occitània (es urgent), dèu pas èstre sonque per la populacion qu'o demanda, los sensibilizats, dèu èstre una politica per totes.

Los veïculs son cramats a Barcelona de temps en temps, mas son pas una catastròfa de lèse-majesté. Lo trafic de l'èrba non taxada, lo trafic de veïculs, etc. economia sosterrana sovent ligada als barris despoplats dels servicis de l'Estat, es una economia qu'exista a Barcelona. Es la voida urbana e alara en plaça s'installa los mossos d'esquadra e la polícia formada prèp de Peirigüers, e sembla mai eficaça que la nacionalista polícia francesa...

Donc i a se sembla un interès grand d'aver una polícia occitana per reglar los problèmas socials que la polícia francesa es incapabla de gerir correctament, a Marselha coma endacòm mai. Lo centralisme politicièr es tanben un problèma del jacobinisme, gendarmes comprès.

La candidatura aquela me perturba pas, mas es involontariament una candidatura que dona arguments politics a una pensada iperjacobina, que jà suportèm en Occitània sense aver agut aquela migracion d'oltra-mar...

Lo jacobinisme me fa vomir, aquela candidatura es pietadosa, es pas sa fauta, mas es la fauta del sistèma jacobin que refusa que los problèmas (totes) se reglèsse non pas a París, mas al País : Occitània de l'Èst, Occitània de l'Oèst, del nòrd, o de Tolosa-Marselha-Niça-Bordèu.


_°_

Fau pas oblidar que la migracion èra bretona, occitana, basca, catalana, e còrsa, amai picarda, alsaciana, savoisiana, puèi goadelopeana, martiniquesa, reunionesa.

Es pietadoses qu'aquela candidata o sapiguèsse pas.

Quand lo Pôle-Emploi es mal fotut per nosautres

Dins un article publicat per fRanceInfo nos podèm questionar sus la manièra que lo jornalisme publica o pas informacion sense realament cavar l'informacion sus Pôle-Emploi.

 Pôle-Emploi fan tot çòque pòdon per ajudar los sense-emplec, mas o fan ambe aisina que son mal fotuda, mal pensat, de mala informatica. 

France Info fabrica una informacion aprèp aver recebut de Pôle-Emploi un avejaire, una pista sul tèma e lo jornalisme francés autoproclamat « indépendant » capita pas d'èstre sens que la ròda qu'engana sul sistèma,sus la descripcion del sistèma.

Aital pel Pôle-Emploi se podrà pas indicar dins lo CV del caumaire totas las lengas que lo sense-emplec sap parlar ; per exemple lo sistèma es fotut de tal biais qu'es impossible de notar las lengas següentas : breton, occitan, catalan, basco, alsacian, savosian, còrse, totes los parlars polinesians, o de Kanaki, ni mai las lengas de La Réunion, Goadelopa, Martinica, Guiana dita francesa [Péyi]. Se questionam lo personal de Pôle-Emploi sul tèma la responsa es simplassa e jacobina : « anèm pas nos plegar a totes los regionalismes qu'existísson en fRança ; sèm en fRança se parla francés » lo verbiatge nacional-imperialista parisenca.

E quand se lor pausa lo problèma de diplòma obtengut dins lo sistèma educatiu del ministèri de l'agricultura, absent de la basa de donada del CV pels sense-emplec, la responsa es : « sabèm pas ; es pas normal, mas es aital » ... e l'informacion faussa es alara cridada. L'engana Pôle-Emploi sul tèma del ministèri de l'agricultura m'es estada confirmada al fòrum de l'emplec sus la taula de l'APECITA, associacion qu'assaja de potingar lo malfotut sistèma Pôle-Emploi.

De mai, se per astre avètz l'idèa «estupida» de cercar un emplec que fosquèsse pas à Paris, mas a Barcelona, que fosquèsse en « Nouvelle Aquitaine » o « Occitanie » tot va plan, mas de l'autre latz de la frontièra la responsa es : « i a pas digun qu'a Paris cerca un emplec a ... » Figueres, Girona, Aran, Bilbo, etc. es de dire de l'autre latz de las regions Novèla Aquitània, e Occitània. Pôle-Emploi cerca « français » ! per tot comprendre ...

Donc se las anóncias per cridar a un emplec que son faussas, es la fauta de .... l'entrepresa ; mas ambe l'article de fRanceInfo sèm segur que l'administracion francesa es neta, alara que sabèm qu'es mal fotuda, ontologicament e principalament per las causisas informaticas parisencas, acceptadas per tot lo personal en region sotmetuda al nacionalisme francés.

Lo problèma es donc dins totas las administracions francesas, es pas al servici del public mas al servici del jacobinisme, del poder central.

dijous, de maig 18, 2017

Musèu en Catalonha E ARAN

Quand los musèus d'Occitània ( granda de l'Estat francés ) son virats siá sul localisme, regionalisme cultural, siá la legitimizacion de la cultura borgesa parisenca, jacobinisme cultural ; a Lhèida (Catalonha l Nòrd-Oèst) .... es lo multicultural que doblida pas l'occitan, mas que fabrica una diversitat que pòrta l'universal.

Multicultal (doás lengas e dubertas a totes los publics, car lengas de totes/as), solidari (es pas limitat a l'ecologia), reflexiva (la pensada es pas sonque per l'intellectualisme), engatjament o engatjat (compromès en catalan).... Avèm aquí los mots per una politica culturala per Occitània, una politica lingüistica en Occitània. Quí o gausarà legir en Arles (Provença de Camarga) ? Dins lo país de l'editriça devenguda ministra de la culture del jacobinisme, de EN MARCHE.

A despart del marqueting museual, podèm assegurar que los musèus de Lhèida son totes d'una granda qualitat e totes de visitar en urgéncia sobretot se sètz de Varossa, Comenge, Corserans, Bigòrra o quitament de Tolosa ; son musèu los mai al prèp d'Occitània garonenca, gascona o tolzana.

Fas fisença a Nicolas e Édouard te lo rendrà en ...

Es que devèm far fisença a un govèrn que durarà 1 mes per aplicar una politica en respecte de l'ecologia, una urgéncia planetària ? 
Es que devèm far fisença a un govèrn per donar una dignitat a una lenga occitana alara que trente annadas son pas estadas sufisentas per aver una lei d'egalitat lingüistica (en Occitània) (lei d'Estat) e votada per Paris, pel regionalisme jacobin parisenc e « sa représentation provinciale » ?
Es que devèn far fisença a un govèrn que del clientelisme fabrica un comunautarisme de cada parçan de populacion que li dona un interès per aver vòt per els ?

D'unes que creson al sistèma jacobin an encara la fe republicana al cap, díson òc .... a tot çò que Paris trogòssa coma estupiditats politicas.

Mas lo govèrn de Mèstre Hulot durarà pas mai d'un mes !


Ièr a Tolosa, Catherine Lemorton, « la picarda », nos expliquèt que fau una « bretona » per gausar al darrièr moment (al final de 2016), dins aquel fotut bordèl jacobin, installar una lei que capitarà d'èstre enterrada pel Sénat (aquel dels conservatoires de las vièlhas ! 75/1 de la constitution ) ; mas l'occitan en Occitània es jamai en vacanças per èstre castigat a mòrt (coma dins la selha de la corrída qu'agrada a la novèla ministra de la cultura .... francesa), e es la lenga de totes / as qu'es castigada, pas la lenga dels sols locutors o de las solas locutriças, es la lenga tanben dels « immigrats de Picardia » en Occitània e de la ministra de la cultura novèla ! Mas sembla que Catherine Lemorton l'aguèsse pas encara integrat dins las accions urgentas que la « représentation » dita « nationale  » dèu portar a París quora es elegida d'Occitània, Tolosa ; e çaquelà es pro simpatica sul tèma, mas talament encombrada de comissions parlamentàrias, que l'occitan passa al final. E serà parier pels autres représentants qu'auràn segur una manifestacion LGBT mai urgenta en vista.

Es un pauc parier per l'ecologia, i a un mestièr d'un ministèri alara qu'es la causa de totes / as ... e que fan los autres ministèris per adralhar lo respecte de la planèta, sus qué fan una politica que seriá ni ecologica ni solidaris e donc per totes los ciutadans ? Édouard Philippe vos podrà explicar, el lo cònsol LR de Le Havre.

 Donc soi plan d'accòrd ambe Pierre Hurmic, fau esperar ... un mes ? L'esperança dura sonque un mes ? 

Personalament, sabi que lo sistèma jacobin transfòrma tot elegit en afidat del sistèma, en afidat conservator del sistèma tre que puja a Paris, la santa capitala.

Nicolas Hulot es donc parisenc e amic d'EDF, serà benlèu mens transformat qu'un « provincial » que puja d'Occitània ; alara fau creire en la fe République Française, fau creire en la fada jacobina ; mas per quina resulta en una mesada ? La causa podrà far pantaissar mantunes / as ; las illusions jacobinas fan viure en Occitània, e fan tanben votar... candidats pietadoses.

Donc fau una fRança sense govèrn pendent 1 mes, car lo sistèma jacobin e constitucional es mal fotut ? O benlèu qu'en region -Novèla Aquitània, Occitània, Auvernhe, Provença-Niça- ameritèm un sistèma democratic (benlèu plural) que posquèsse gardar tranquille la vida politica mentre que Paris fan çò que lor agrada ? Lo sistèma belgüe a mostrat lo camin, un Estat sense govèrn pendent una annada ; donc tot es possible... en Belgica, car las institucions de poder son vertadierament federalas. Es un modèl que dona la dralha per destrusir l'Estat jacobin, centralista e governat per ÉNArques ; car pel moment avèm en Occitània fotut de totes los pertèrras de flors dedins lo jardin polluat parisenc, es segur pas una bona tecnica per desvolopar la democracia.

 

Quand los viracamins politics son talament ... urgents, que ne podèm pensar del vent ? La viroleta de primtemps es del govèrn d'Emmanuel Macron / Édouard Philippe (l'especialista de las eolianas AREVA a Le Havre). Serà la soleta viroleta aital ? Donc n'avèm al mens tres aquí presents : Bruno Lemaire, Édouard Philippe e Emmanuel Macron.... faràn d'enèrgia renoveladoira segon las règlas que Nicolas Hulot es supausar vóler ?

_°_

Se fau remembrar ....

 Ligam d'interès ciutadan (en lenga francesa)

Législatives 2017 : Convergéncia Occitana convidava

Ièr se debanava un reünion politica a Tolosa, convocada per Convergéncia Occitana, coma an la costuma d'o far (sus l'idèa de País Nòstre que els o faguèron diluns passat), convidavan los candidats a las Législatives 2017 (notatz l'abséncia de La Dépêche du Midi, Ràdio Occitània e de Actu-Toulouse); l'objecte politic èra sempre aquel : quina politica per l'occitan. An questionat los candidats, an agut responsas; seràn segur publicada sul site de l'associacion de gestion de l'Ostal d'Occitània (ostal de la comuna de Tolosa que ne fan la gestion, gestion publica e oberta a totas las associacions tolzanas).

Sortir d'una ajuda d'un amic en vrespe, soi arribat en retard, coma n'es la tradicion a Tolosa (lo retard tradicional es de 15 min, aital los dantistas o sábon plan clar dins l'enregistrament dels RDV dels dentistas), soi arribat donc un pauc aprèp 18h00. 

Soi arribat al moment que quatres candidats an donat lo punt de partida de las loras reflexions sul tèma ; res es cambiar, l'occitan es encara considerat coma un element del clientelisme politic ; jamai la lenga de totes/as, la politica per totes/as. I a encara a EELV d'unes que pensan que podèm nacionalizar (estatizar Calandreta !) ; bon sèm sempre dins lo n'impòrta qué politic francés ; soi donc partit a la fin de las intervencions politica.

Soi estat minjar. Causa utila.

Puèi en tornar ai poscut entendre : « EN MARCHE son pas present perqué sobre overbookat d'aver agut la nomminacion coma candidat farà dos jorns », la causa se podrà entendre. O  benlèu que quand on es candidat dempuèi bèl briu, e professor a Clarmont d'Auvernhe, e capitolièr e sus la fòto de EN MARCHE a París e pertot sus FB, serà complicat de bessonar ambe lo clinetelisme occitanista ?

La meuna pre-aucupacion èra reala car sus la plaça del capitòli se plegava la manifestacion que lo candidat EN MARCHE i èra ...

 La bandièra LBGT èra mai importanta que la bandièra publica occitana, publica valent de dire la bandièra de la lenga occitana per totes/as.

I a sempre un grèu problèma ambe lo personal politic jacobin, la lenga occitana es -per els- una causa del comunautarisme, una region de la campanha electorala (espaci de poder, ont faut èstre per èstre reconegut del chef indien dels occitanistas).

Una lenga es un patrimòni (75/1) de la constitucion, non normalament amerita uina politica lingüistica per totes/as car « aquela riquessa » amerita donc d'èstre coneguda de totes / as ; mas que fa lo sistèma politic jacobin per la donar a totes / as ? 

Alara, quand se parla a la representanta EELV d'aquò, se questiona sul pic ... en esperar que la question es pas sonque per ela, vist coma se debanèt lo debat (m'imagini) ... l'ai rassegurat, la critica val per totes los partits, ai pas d'ostracisme sus aquel subjecte, pensi que totes los partits del jacobinisme francés son dins una trapèla politica que podràn JAMAI, EN MARCHE o pas, establir una dignitat per la lenga occitana, e basta pas de ratificar la convencion europèa de las lengas.

Èra present lo cònsol adjunt, Jean-Michel Lattes [UDI], encargat de la lenga occitana a la comuna ; foguèt al final questionat sus la politica de dubertura de classas bilingüa a Tolosa ; se notèt la dificultat dins la creissença del collègi e la causida maissanta del Conselh Departamental per l'exilh territorial prepausat a Colomièrs.

Es una illusion occitanista de pensar que lo sistèma politic d'Occitània amana pro de competéncias (dins lo cap, particular, o dins l'entorn, secretariat parlamentari) per desvolopar una dignitat per la lenga nòstra manténer ; lenga nòstra qu'es dignament la lenga de tota la populacion d'Occitània granda, a Tolosa, aglomeracion, Occitània -administrativa, Occitània granda, fRança e Union Europèa).

M'imagini que País Nòstre es tanben sus aquela onda de la pensada jacobina, e ne podrà pas mai far quicòm del departament d'Aude estent. 

dimecres, de maig 17, 2017

Fau creire dedins l'Estat jacobin

Creire es coma pensar en religion republicana francesa e jacobina.

La transparéncia es lo subjecte del jorn ; pareis que lo govèrn actual s'espèra perqué la transparéncia es demandada als futurs ministres. An pas oblidat que lo darrièr govèrn a agut las cassòlas de la fauta de transparéncia politica e lo interès particular de mantunes.

Édouard Philippe es clar, coma cònsol de Le Havre, e deputat clar de Les Républicains, installèt eoliana ambe lo seu ancian patron AREVA ; es clar donc. Es un pauc coma la clartat del PP en Espanha ; aquò sabut, vesi jà los rires dels Bascos, o Catalans, o democratas en Espanha (se aquò pòt existar) ; es un pauc coma la clartat de l'eleccion de Jean-Claude Junker al cap de la Comission Europèa, per èstre estat lo primièr ministre truand de vòl de la fiscalitat dels pòbles europèus al sol profièich de l'Estat que governava, Luxemborg.

Donc parlèm de clartat en politic dins los Estats qu'an un sistèma centralista o forçat de panar per sobreviure, e donar a la clientèla de qué saber plan votar (coma en Espanha)... La clartat !

La caça al ministre jacobin net es duberta.
E soi segur vist lo matracatge mediatic, la causa serà entenduda pels inocents electors del jacobinisme. E coma mandrats en Anglatèrra anirà votar ambe fòrça per la persona jacobina qu'enpasta la clartat (coronada pels mèdias plan venguts d'èstre una ajuda al sistèma centralista francés).

Mas çaquelà qui se podrà tapar los uèlhs quand un deputat Les Républicains (dins la granda tradicion d'aquel partit) de la transparéncia (la lei) s'en trufa ; e l'etica politica, lo François Fillon del castèl de Sablé sur Sarthe, lo capolièr e candidat Les Républicains, nos a plan fait remarcat que s'en trufava tanben. Lo sistèma partidocrata jacobin es fosc ontologicament (nos fan jogar ambe la dreita o l'esquèrra), demandar la transparéncia es demandar l'autodestruccion politica. Lo fosc es la basa del jacobinisme, d el'existéncia parisenca e dels poders al entorn, en debutar per l'elonhament del sistèma representatiu de la basa dels electors, tot en comptar sus la muditat de l'«independéncia» del jornalisme francés.

Jà coma sabèm que lo primièr ministre nommat, l'Édouard Philippe, es jà clarament contra aquela lei, podèm clarament pensar que lo retard a la sortida del govèrn es un teatre mediatic orquestrat per donar de contengut a l'abséncia d'accion positiva personala sul tèma (un exemple per la politica futura ?). Es tanben de notar qu'abans de govèrnar pels pòbles de fRança, son jà els -la còlha del president actual- que son a non pas brica vóler s'aplicar la lei de la maudita esquèrra de l'an passat.

 Donc al vrespe o doman, aurèm lo « govèrn de la transparéncia » de la cort macronista. Los enarquistas son de grand nivèl per enganar los pòbles, e aquò es pas fosc, es clar.

Las accions qu'arribarà aprèp seràn segur dins la dralha de l'engana politica tradicionala (75.1 de la constitucion), perqué nos fan creire dempuèi bèl briu que 65 % de vòts son una majoritat per governar SA politica (la politica del novèl rei jacobin), apareguda i a gaire, justament per damorar dins lo fosc que lor agrada talament.

Una còlha de jornalistas parisencs a poscut remarcar en sortida mediatica del rei-president Emmanuel Macron en Alemanha, Federacion Alemanda, que lo fosc èra tanben la règla.

dimarts, de maig 16, 2017

mèdias franceses e la françafrica

Ièr lo sistèma jacobin a sortit un primièr ministre pro-elitocracia jacobina, es normal non... ; mas ont lo jacobinisme tròba la finança per far sobreviure los quadres del sistèma sense se far veire fins ara. La via françafrica es estada publicada mantunes annadas e es la sola causa que la premsa francesa oblida dempuèi ièr d'explicar dins lo CV del novèl vengut al cap del poder centralista. Estonent non ? 

Estonent RT ne parla, mas pas un mèdia parisenc ! Los mèdias que se díson sempre per l'«indépendance nationale » modèl importacion nigeriana (Africa) d'uranium per las centralas nuclearas ?
 Estonent, la falha la tròba una RT en francés, e pas los « indépendants » jornalistas franceses ? I a segur quicòm d'amagar als ciutadans franceses donc. E lo sistèma satellitari de las redaccions parisencas, vira al entorn del jacobinisme elisian, o dèu saber ; o dèu saber çò que fau pas dire del CV de Edouard Philippe.

Alara la pausicion politica de Les Républicains es tanben desvelada ... son finançats aisidament per la françafrica de l'« indépendance nationale » ligada al nuclear del Niger (e de las guèrras del entorn + las intervencion que la fiscalitat dels ciutadans franceses se pagan de manièra inocentassa) ; e l'intervencion militara al Malí s'explica tanben sus aquel parçan per aquela rason. Se parlava de la primièra visita internacionala per l'Africa pel novèl president del jacobinisme, mas sembla qu'aguèt una melhora solucion ; Es donc tanben normal que Africa interessa mai a Bordèu (Alain Juppé afidat del primièr ministre novèl que portava sa paraula a las primaires de Les Républicains) qu'a Tolosa (mens concernida per l'Africa, malgrat l'anaian postala qu'anava de Tolosa al Marròc puèi America dita Latina)... e donc que totes los biaises de saber sus l'Africa se tròban a Bordèu (es la rason de l'installacion de la Barclays Bank pels clients de Bordèu e d'Africa, a Bordèu, Novèla Aquitània). Podèm melhor entendre la politica en fRança, a la mesura del pès politic de la nucleocracia ... e soi inquiet ; ont son los dangièrs politics per desvelar que la Françafrica a mestièr d'èstre al cap de l'Estat coma primièr ministre ? E se Emmanuel Macron èra tanben per salvar sonque aquesta filiara industriala francesa del nuclear (las autras es puslèu a la talvèra !).

Car pel moment Edouard Philippe es pas un deputat pro-competent, es Les républicains, nimai coma cònsol de Le Havre, Normandia ... A-n aquel se li podrà pas castigar per non pas aver votat per las lengas ditas regionalas, contra l'occitan, es de Normandia, Le Havre, primièr pòrt jacobin, d'una marina qu'impòrta de China !
 En costatejar aiçò, Jean-Luc Mélenchon es devengut de mai en mai simpatic.

dilluns, de maig 15, 2017

Edouard Philippe, persona de la vida politica francesa es clar : dobtèm

L'« Observatoire du nucléaire » comunica lo 15 de mai de 2017 - 



Edouard Philippe (1), implicat dins lo pilatge de l'uranium al Niger per AREVA…




… e dins un conflicte d'interès coma cònsol de Le Havre al profièich de l'ancian emplegaire AREVA





L'Observatoire du nucléaire denoncia la nomminacion al pòst de primièr ministre d'Edouard Philippe ; es res del tot una persona « moderada » que la comunicacion macroniana assaja de botar en figura positiva. Plan al contrari, Lo sénher Philippe trigòssa afars foscs amb el, o p, quand trabalhava per la multinationala atomica Areva, participèt a man-òbras foscas dins l'obscuritat uranifèras de la Françafrica.



En octobre 2007, Edouard Philippe es nommat director de la comunicacion e director dels afars publics d'AREVA ; la seuna activitat màger es alara de s'assegurar la collaboracion genta de parlementaris acquisit al lòbi de l'atòme. Es aital en contacte proxíma ambe Marc Vampa, deputat de l'Eure e president del grope d'amistat França-Niger a l’Assemblée Nationale (2).


Es per segur pendent aquel periòde, lo 13 de genièr 2008, qu'un accòrd es signat entre Areva e lo poder del Niger concernent l'explotacion de l'uranium, accòrd sul pic contastat pel Mouvement des Nigériens pour la justice, moveament toareg en rebelhon contra lo poder central de Niamey. D'efèit, los magres revenguts d'uranium, largament sospagats dempuèi detzena d'annada per AREVA, benefiscaràn en res a las populacion, e encara mens als Toaregs, alara que las minas d'uranium son situadas en zòna de vida de la nacion amazigh.



Es donc logic de considerar que las man-òbras en dolçina de M.Philippe son pas estrangièras als grèus susmauts que se son debanats en seguida dins la zòna sahariana (Niger/Malí) e de facto, que, engatjat dins una via de misèria, mantunes gropes Tos son estats aligats dels movaments jihadistas.



Mas, sobretot, es legitime de se questionar perqué trabalha M.Philippe quora es en carga dels afars publics, que fosquèsse coma cònsol màger o ara coma primièr ministre.



Una primièra responsa es portada pel fait que, tre nommat coma cònsol de Le havre (aimablament ofèrt per son predecessor qi'a demissionat al fial del mandat), Edouard Philippe a bailat un brave pont d'aur… al seu ancian emplegaire AREVA, Aital s'installèron doás usinas d'eolinana off-shòre, projecte al final abandonat pitosament en setembre 2016 : seriá interessent d'enquestar per veire ç'aquò de la simpatia d'Edouard Philippe per AREVA fins finala a costat al ciutadans-contribuables de la vila....


Se notarà çaquelà que, de 2007 a 2010, M. Philippe a cumulat sense cap de problèma etic son pòst en çò d'AREVA e lo seu mandat d'adjunt a la comuna de Le Havre mas, atanben, que la Haute autorité pour la transparence de la vie publique (HATVP) li a mandat una crida per aver refusat de donar las informacions sus sa declaracion de patrimòni de 2014, çaquelà una demanda legala (4).





(1) es elegit Les Républicains a Le Havre... e ara novèl primièr ministre d'Emmanuel Macron, la nucleocracia arriba al poder clarament.
(2) cf Charlie Hebdo, 29 avril 2009
(3) cf AFP, 17 janvier 2008
(4) Pel grope o familha Les Républicains, l'aplicacion de la legalitat es una resorga o un « fren a la democracia » coma díson ara per aver viscut l'afar François Fillon. I a elegits Les républicains vertadièrament clars ambe l'argent public ? Coma ancian d'AREVA e Les républicains lo novèl primièr ministre serà clar ambe l'argent public e la politica en favor de l'evironament ? Se podrà pantaissar. 

"langues régionales" lo subjecte tòrna en jacobiniá o ipocrisiá

Quora un grope de militants escrívon a prepaus de las « langues régionales » e notadament l'occitan ; es supausar que l'occitan es una « langue régionale » ; sembla que l'istòria de l'emplec d'aquela semantica aguèsse pas percorregut las generacion, per fauta de transmissions dels sabers en sciéncias politicas dins los corses d'occitan ; es normal lo sistèma e lo bonapartisme politic n'en vòl pas de politica qu'expliquèsse clarament los concepte de sotmission a l'autoritat santa e republicana jacobina. E que fosquèssen pas lector del meu blòg dedins que ai poscut escriure mantunas linhas sul tèma.

Donc an escrit...

E an las sampitèrnas responsas, d'unes jorns abans las legislativas, non pas per respondre mas per informar lo verbiatge e semantica que faudrà donar al pòble que se leva per pausar la question sul tèma ; lo problèma es que lo pòble que se levarà, aurà lo coratge de se levar, mas pas las aisinas per -del tac al tac- respondre sus las estupiditats vomidas en responsa del grèu problèma qu'es la destruccion d'un patrimòni utile per pensar lo politic.

Donc van repotegar... 

E la responsa serà : 

Concretament .... las causas son autanplan foscas que la candidatura d'Emmanuel Macron en genièr 2017 per son programa.

Lo sistèma jacobin francés, pas una escòla de sciéncias politicas (per resumir), a jamai estudiat l'installacion del francés coma aisina lingüistica per un Estat, mas per imposar las idèas politicas d'amontnaut en bais, al bais pòble, l'elita politica o lo sistèma educatiu.


Sobre aquela tèrra cremada dels cervèls dels inocents sotmetuts, dels pòbles sotmetuts, s'i podrà installar la lenga de l'elitocracia reiala o republicana.

Es pas question de donar una autonomia lingüistica als pòbles sotmetuts e que -per malastre- se despertan.


L'etapa següenta, una manifestacion en Avinhon  o Nimes ?

diumenge, de maig 14, 2017

L'espaurugal o espaventalh politic = FN-BM

Dins la mesura que lo nombre de vòts del primièr torn al FN-BM a pas gaire cambiat, sapient que la populacion en fRança a aumentat ... lo FN-BM èra lo perfait espaurugal politic per plaçar lo sistèma de la casta republicana al poder, tornar. Mas a calgut un « bon candidat » per la finança del sistèma jacobin, La Défense. Sempre an paur dels pòbles de fRança, se avián votat pel mal, pel FN-BM ! La borsa baissava abans lo segond torn e aumenta aprèp.

La prestacion de Marine Le Pen es estada -dins lo debat d'entre dos torns- la confirmacion del ròtle que -els- se vòlon donar : far pro paur per servar lo sistèma, mas sobretot pas arribar al poder. Es lo ròtle que vòlon jogar. Donc la guèrra programatica als immigrats es un biais coma un autre de far votar las (jovas) banlègas de las immigracions colonialas francesas pel sistèma jacobin. Es un pauc coma lo Jihadisme qu'ajuda la polícia de donar los biais politics al ministèri de l'interior.

Dins un bilhet Nathacha Polony explica clarament las causas ; lo podrètz fintar sus Polony.tv en lenga francesa o patois mediatic parisenc, una bona lenga que fau servar segur. 

Sus aquel bilhet de Democracia per Occitània, aquel blòg d'opnions, trobarètz donc la traduccion en lenga mespresada, en lenga occitana, non pas per multiplicar las traduccions, mas per indicar als Occitans que lo jacobinisme trobarà totas las solucions politicas per damorar al poder e servar un Estat francés que serà jamai democratic.
__________________________________________________________________________________

Faudrà estudiar la cartografia del vòt, mas una causa es segura : - los ancians an votat majoritariament e grandamentper Emmanuel Macron, - tot parier que las classas dominentas, - de mai que los mai diplonats o graduats d'universitats, car los dos, malastrosament en fRança, van amassa. 

Es donc un vòt de ciutadans que van plan ; e que van acabar los autres, los que van mal ? E al final lo balanç del vòt, que ne faràn ? Car lo dimenge al ser, s'enguèron aviat suls platòs de television de las gents que nos explicavan que l'eleccion aquela èra un referèndum per o contra l'Union Europèa e donc que l'Union Europèa a ganhat ... d'unes an parlat de plebicit ! 

Quitament diluns maitin se vegèt -per exemple- Juliette Méadel (1) explicar sense rire que sus las ordonanças, Emmanuel Macron dixit : « acaba d'aver 65 % dels franceses ; vòl anar al cap de sa refòrma del còdi del trabalh »

Fau tornar explicar a Juliette Méadel que 65 de cent de votants es pas 65 % dels Franceses ; que 65 de cent exprimit e non nul es pas los 65 de cent de votants ;  que sobre los 65 de cent, la proporcion de los qu'an votat PER la refòrma del mercat del trabalh per ordonança es sense dobte gaire majoritària.

Tot aquò nos compte çò que devendrà lo lendedia de vòt, çò que devendrà las interpretacions ; avèm evidentament un buf d'aire clar, un bèl sospir de solaç, de totes los Europeïstas religioses e edeptes del liure mercat escambista, car dins aquela campanha lo Front National a -un còp mai- jogat son ròtle ; Marine Le Pen a jogat lan, èra esperat, es de dire probar qu'es pas un dangièr, mas un espaurugal ; es pas brica parier.

E donc se tòrna veire totes los que vòlon que RES NON CÀMBIA.

Alara evident, se son trobat un candidat diferent, mas avèm entendut jà .... un Pierre Moscovici (2) per explicar que « fRança tornava comptar en Euròpa », Angela Merkel faguèt çaquelà d'anóncias dins aquela via ; tot parier que Jean-Claude Junker (3) ; de qué vòl dire ? 

Vòl dire que fRança podrà comptar dins « le concert des nations » que quora se confòrma a çò d'esperat ; aquò vòl dire que per existar fRança se dèu sotmetre a çò que vòlon los poderoses ; i a quitament grands politics qu'an parlar de capitada « à la Bonaparte » 

La vitessa es un pauc tròp granda en besonha.

__________________________________________________________________________________

(1) secrétaire d'Etat chargée de l'aide aux victimes
(2) Moscovici es aquel ministre ancian de Jospin que declarèt un còp èra a Bucaresti que sabiá pas perqué Jospin li demandava de signar la Carta Europèa de las lengas. 
(3) lo primièr voleur de la fiscalitat dels pòbles europèus, al simplàs profièich del seu Estat quora n'èra lo primièr ministre, lo Luxemborg. Adobat al cap de la comission europèa per la majoritat castica Dreita liberala e Esquèrra Liberala al Parlament europèu.

Mas es caracteristica de la besonha francesa, destrusir sul modèl bonapartista las vidas democraticas o pas dels Estats vesins ; es pas un pantais, es l'istòria del continent europèu. Car, tornèm en Occitània, destrusir la lenga occitana es destrusir tanben una autonomia de la pensada politica occitana, es essegurar la sotmission al poder jacobin, e sempre centralista francés, un poder militarista al modèl de la prefectorala (sistèma bonapartista installat per l'impèri primièr del Napoleon Ier que odiava la republica de Paoli en Corsega). Car Occitània a existat ambe mantunes sistèmas democratics (flac segur) qu'èran exemplars per tot lo continent europèu levat lo centralisme reial borbonic e capecian.

Per existar l'extrèma-esquèrra a tanben mestièr de l'espaurugal aquel ; la liga antifascista an un ròtle similar a la casta parisenca dels jacobins sul tèma. E quand manifestar, dona un ton, una unitat, sense qu'an se lo FN-BM exista aital, en espaurugal o espaventalh.

Es que fau aver un FN-BM seriós per arribar al poder del cambiament (es pas brica ma causida, tròp de trabalh per cambiar un partit tanben jacobin), o es que fau votar per d'autres ( atencion la lista jacobina es longassa ) per las legislativas per non pas daissar la mèrda castica damorar al poder ? 

E atencion als faus amics, lo regionalisme qu'amaga un jacobinisme sense s'en rendre compte ...  Ligue du Sud. Lo Sud es vist sus la mapa exagonala francesa, plan segur, senon Aurenja es plan a l'Èst de Ròse e dedins un Comtat venaissin central pels escambis entre lo nòrd d'Euròpa e los Estats de la Mar Miègterranèa.


Per esclarir las causas, ni FN-BM, ni Ligue du Sud o du Midi, o nimai lo parti de fRance, mas lo vòt anti-macron me sembla ara una necessitat democratica.