arcuèlh

dijous, de setembre 29, 2011

Una enquèsta lingüistica occitana : la caldrà pas amagar !

Lo títol daissa una evidéncia, las enquèstas lingüisticas per l’occitan son sistematicament amagadas pel sistèma administratiu francés, la decentralizacion es aiçò (enlevar del centre ambe los metòdes del centre) … Es benlèu que lo sistèma administratiu francés es mai que de l’administratiu, es tanben l’expression d’una vision politica, e donc aital es pas un “servici public”, un servici al pòble occitan.

L’enquèsta lingüistica d’Aquitània es estada tristament abandonada dins los arquius de la numerizacion informativa. Cap usança publicitària dins los mèdias d’Aquitània. es pietadós.

L'informacion aurà pas capvirada las linhas d'avions cap a Hamburg o Madrid, mas l'enquèsta lingüistica sobre l'occitan a Tolosa, dona una autra vision de las demandas socialas per l'occitan, son bravament positivas. Lo personal politic es çaquelà un pauc frenat... per aver aquela politica concretament demandada pel public –nombroses- enquèstat.

Es benlèu que aiçò que los departament de Nauta-Garona, Tarn-e-Garona, Òlt e Roèrgue an refusat de completar l’enquèsta sobre los lors departaments. Quora l’enquèsta es precisa, las demandas son mai fòrtas. E benlèu que ne vòlon pas de demanda clara e ciutadana per l’occitan.

Enquèsta lingüistica

En companhiá de Guilhem Latrubesse, Conselhièr Regionau de Europe Écologie Les Verts - Partit Occitan - Martin Malvy, pdt del CR de Miègdia-Pirinèus TOLOSA, a presentat l'enquèsta lingüistica sobre l'occitan.


La publicitat de l'enquèsta en Aquitània, a pas agut lo resson que cal, alara per Miègdia-Pirinèus es temps de la far conéisser, melhor conéisser. Se pensava fòrtament dins lo mitan occitanista present dins l’aula

S'espèra las enquèstas per Lemosin, Auvernha, Peitieu-Charentas, Ròse-Alps, Provènça-Nissa.

Las consequéncias politicas de l'enquèsta seràn presentadas al fur e a mesura dels projectes per l'elegit en carga de l'occitan, Guilhem Latrubesse (EELV-Parti Occitan). Martin Malvy li fa grandament fisença, e per astre es aquí (50 % per Guilhem, en occitan, e 50 % per Martin – los percentatge enregistrat en Miègdia-Pirinèus).

Pel moment s'espèra una visibilitat de l'occitan mai bèla dins lo Tram de Tolosa, sobre los panèus signaletics del mètro de Tolosa, dins los TER e los trens trans-Occitània, dins los aeropòrts de gestion CRCI, dins la signaletica gerida pels Conselhs Generals e l'Estat, dins la preséncia dins las escòlas per cicles coërents e dinca l'universitat, per mai que las letras. S’espèra tanben dins las maison de retirada, dins los luòcs publics en generals, ETC.

La politica per l'occitan espèra encara un seriós e una coëréncia, en periòde de restriccion budgetària, la causa es rampelada sistematicament per Martin Malvy, l'occitan aurà sa progression dins los budgectes, mas la presa en compte de la comunicacion del CR en lenga occitana, es pas encara per doman.

La volètz es aquí, picatz.

La meuna conclusion aprèp la presentacion es aquela : me sembla que politicament, cal demandar un referèndum per la visibilitat de l’occitan.

Sense aiçò serà complicat d’explicar que cal botar una urgéncia sul tèma.

S’espèra un article dins La Dépêche. Dins Le Parisien es la represa de l’article de l’AFP.

occitan LeParisien 290911

Sul tèma de las «Assises de la Culture Occitane» de Tolosa, cal legir tanben lo trabalh de Carré d’info, son joves e son a tractar l’actualitat importanta de la vila de Tolosa. Es multimèdia.

Carré d'info

dimarts, de setembre 27, 2011

Jean-Pierre Bel, un Occitan al cap del Sénat ?

Los comunicats de sosten arríban quaisment d’en pertot en Occitània, l’occitan Jean-Pierre Bel serà candidat al cap del Sénat.

occitan al cap del Sénat

La seuna fòto es pas encara arribada a wikipedia, mas las colors catalanas sí, colors que son tanben las colors del Comtat de Fois, de Provènça, de totas las tèrras occitanas qu’an agut ligams ambe la futura nacion catalana de uèi.

Tròp cuentat aquesta setmana, per zo contactar, veirèm al fial de las sesilhas novèlas quina tòca lo Sénat podrà donar a la lenga occitana, abans las eleccions de 2012. D’ara enlà, Jean-Pierre Bel es convidat a la manifestacion del 31 de març a Tolosa, per la lenga occitana.

Pel moment lo Conselh Regional de Miègdi-Pirinèus confirma la presentacion de l’enquèsta lingüistica sul tèma de l’occitan :

anóncia d'una conferéncia de premsa occitan

L’Arièja es lo departament que demanda lo mai aquela politica lingüistica talament demandada pels Occitanistas dempuèi cinquantas annadas.

Jean-Pierre Bel es d’Arièja, donc OCCITAN.

Tot Occitan o Tota Occitana non podrà qu’èstre content de l’arribada d’un Occitan al cap de l’Estat francés ; perqué ? Perqué caldrà far bolegar las causas a prepaus de l’occitan, caldrà segotir los Parisencs e las Parisencas.

Es tanben normal qu’un Occitan arribèsse per l’esquèrra al Sénat, vist que lo contengent d’elegits locals d’esquèrra es uniformament del “Sud-Ouest”, coma díson los Parisencs.

Podèm pantaissar que lo prochèn president fosquèsse tanben de “Sud-Ouest”, del nòrd del “Sud-Ouest”, de Lemosin o, del Sud, Gasconha ? Podèm pantaissar que serà del ‘Sud-Ouest” mai a l’Èst, d’Occitània, l’aprosmat president de l’Assemblée Nationale, de Provènça o del Dalfinat o Auvernhe ?

Occitània seriá alara al poder a París, LOS OCCITANS E LAS OCCITANAS seràn capables de donar la dignitat que cal a l’occitan ? Es que zo pòdon explicar abans las eleccions, seriá plan.

occitan dreits Euròpa

dilluns, de setembre 26, 2011

Doás visitas : Perpinyà e Tolosa al Consul de España

Mantunes dels movements politics e associatius occitans se son faits conéisser per èstre presents a la delegacion occitana als Consuls de España ; totes e totas i podián pas èstre. Mas mantunes an pensat de l’inutilitat de la visita, la rason èra lor faiçon independentista de veire Occitània, coma s’Occitània se fabricariá sense administracion…. Me sembla estranh de pensar fabricar un Estat (independéncia) sense parlar a totas las administracions antecedentas ; e l’independéncia aital n’en vòli pas.

Jean-Francés Laffont a mila còps rasons, una delegacion duberta èra lo modèl que caliá préner per visitar las representacions administrativas del govèrn de Madrid.

sortida del consulat

PN al Consul De España Perpinyà dissabte passat

Totas las delegacions son estadas pron plan recebudas, aprèp lo primièr estonament foncionarial de la demanda d’encontre.

Las doás delegacions èran faitas de militants, de l’occitanisme politic (Partit Occitan per Tolosa, o País Nòstre per Perpinyà), de l’occitanisme associatiu (Convergència Occitana per Tolosa), o simplament militants politics (nacionalista, catalanista, sindicalista, comunista, o sense etiqueta, non partesans), mai tanben del professor Gamissans, president del Casal Català a Tolosa.

Que fosquèsse lo PNO o Libertat an pas volgut participar.

L’objectiu èra de presentar l’interès de servar la «lei der occitan, aranés en Aran», perqué es una aisina de desvolopament per abaissar las frontièras e fabricar un monde diferent, mens violents, e per una Euròpa transformada, que l’occitan n’èra l’aisina.

Vos pòdi donar –sobre demanda- lo tèxte qu’es estat remetut als Consuls de España e que serà mandat a l’ambaissada de España a Paris, per transmetre al govèrn Zapatero.

(per rason tecnica soi pas sobre las fòtos, mas èri de tot còr ambe la delegacion a Tolosa, Perpinyà e benlèu tanben Bordèu).

Nicolas Sarkozy demission !

Es la exclamacion qu’entendrèm pas de las bocas dels UMP-NC al govèrn actualament. Perqué ? Perqué la plaça es bona e la partidocracia UMP-NC es pas capable de lor tornar la plaça. e çaquelà, seriá una bona estratègia per ganhar en 2012, ambe los meteisses UMP-NC al govèrn.

enquèsta Internet Sud-Ouest

Mas concretament, del punt de vista estratègic, una demission de Nicolas Sarkozy seriá un polit còp dins l’esquina de las ‘primaires’ socialistas, avançariá la presidenciala e rendriá lo vòt al Sénat mai crusial per la cadièra magèra. Los socialistas an pas de candidat pel moment, e l’enjòc seriá de ganhar per l’UMP-NC, tot sembla dins lo ment UMP-NC plan clavar : avèm perdut per 2012. Se lo Sénat es per un socialista al cap, serà tanben per l’interim en esperar lo jorn de l’eleccion, aurián aital un candidat UMP –perqué pas Nicolas Sarkozy- dins l’oposicion al govèrn installat dincal jorn de l’eleccion.

O considèri aital, perqué ai jà entendut un membre del govèrn, pareis qu’es primièr sinistre, explicar que la campanha electorala presidenciala debutava ara. Coma cada frasa del triste sinistre primièr, es una frasa que nòta pas que lo president a pas encara demissionat. S’èra lo cas, se podriá aital considerar que la campanha es lançada, sense sa demission avèm pas de campanha, ambe las bolegadissas presidencialas, mas bolegar es pas agir. Los pòbles de fRANÇA l’an vist. 2012 s’anoncia mal pel l’UMP-NC. Lo còp mediatic de la rompadura serà impossible aqueste còp.

sénille Sénet

Curiós, la corrída s’en va de BCN, lo camp franquista tòrna…

portada papièr ARA 260911portada papièr de ElPeriódico 260911

Se podriá pensar que la premsa francesa i pensa pas, o talament pauc, e alara al entorn d’un article de la premsa catalana, podèm legir qu’èra presenta. Mas presenta, assegura pas una cobertura redaccionala parisenca, de bona qualitat (nimai a Madrid çaquelà, ex: El Público). La presentacion es sempre jamai ligada al contèxte politic e l’imposicion de la nostalgia del nacionalisme d’expansion, del franquisme.

La corrída es confirmada dins los mèdias tala una expression del nacionalisme d’expansion parisenca o madrilenca.

La corrída es presenta de faiçon negativa o positiva, perqué las redaccions parisencas o vòlon. Lo fenomèn de mòde “corrída du sud” o del “grand sud” es alara plan confirmat dins una vision politica del jòc pels pòbles, sul modèl de la republicana dictatura romana.

La fin de la corrída a Barcelona es la fin del nacionalisme d’expansion madrilenca a Barcelona ; es aital que lo nacionalisme espanhòl capita de reconéisser lo nacionalisme catalan (qu’es pas d’expansion, e qu’es pas del PP per las eleccions), mas pas lo seu nacionalisme d’imposicion culturala, d’expansion, descendent del Franquisme e del liberalisme economic (confondut ambe la libertat). Zo vesèm dins la portada de La Razón, lo Parlament de Catalonha a donar l’estocada a la corrída, mas tanben las estupiditats nacionalistas espanhòlas, coma lo verbiatge del PP sul tèma, dedins las paginas sul net. La Razón es la votz ultra-catolica de l’Espanha PPista, pòst-franquista.

Corrída ABC 160911 LibertatCorrída portada de La Razón Mas del costat catalan, e donc en lenga catalana, podèm legir causas diferentas :

Corrída ElPuntAvui 250911

Dins l’Avui se notarà la fòto.

L’Avui nos confirma l’obediença franquista dels “aficionats”, que venguèssen del PSOE, del PP o Ciutadanos. L’ancian ministre de la cultura espanhòla èra de desplaçament, de se questionar sobre lo fach cultural pensat a Madrid pel PSOE … Un imaginari franquista per Catalonha ? e la pluralitat lingüistica de la corrída es gaire presenta aquí ; corrída = espanhòl.

Vesèm tanben ambe la proprietat de l’arèna qu’es plan un govèrn dictatorial a ajudat una entrepresa privada d’aver un luòc sanguinari d’espectacle public. L’Estat fabrica un mercat (la lei e las règlas), e zo dónan mai que tot e sovent als amics, per desvolopar lo nombre de clients (EPADländer es aiçò). Balañà a perdut un luòc de venda e de clients, venguts d’un pauc pertot en Espanha e Midi de fRANCE, per provar que los Catalans an perdut una “tradicion” (coma so explica un certan Michel Vauzelle d’Arle, coma se la corrída èra una sampitèrna tradicion aquí !), se sap pas encara que quina importacion es aquela “tradicion”, nimai dempuèi quantes tempses es imposada, conselhada e objecte del mercat de la sang ; en sapient un pauc l’istòria, sabèm que Franco e l’Estat dictatorial espanhòl (l’amic de Musolini, d’Hitler puèi dels nòrd-Americans) aurà plan ajudat a son installacion al còr de Barcelona, e an país catalan per destrusir la vida d’una civilizacion catalan aprosmada de l’occitana. E coma es gente lo pòble catalan, en lo seu nom lo cònsol actual de Barcelona, Convergència i Unió, ajudarà l’entrepresa a portar las meletas fòra, en Espanha, o las transformar al modèl catalan de civilizacion. Qué pòdon demandar de mai los sanguinaris espanhistas, nacionalistas d’expansion … nostalgics del Franquisme.

Qué seriá pas nacionalistas ? Lo jornal ARA explica los eslògans, an seguit lo cortègi qu’a passejat dins Barcelona aprèp de prendre los buses o trens per tornar a Madrid, o Besièrs, o Nimes (se pròva aital que son pas Catalans e que las arènas son estadas emplenadas per clientèlas d’immigracion, la corrída es pas catalana) :

Corrída ARA 250911

La clientèla es nostalgica del franquisme, viatja aisidament ara, los eslògans del franquisme sábon prendre los transpòrts collectius, son adaptats al tip supòrter de Madrid Fótbol club. Es la meteissa clientèla qu’avèm que nos explica qu’Occitània es lo «Midi de la France», encausa de l’espectacle sanguinari espanholista ; Lamartina en arribar en Avinhon pensava tot parier, «arribava en Espanha», èra Provènça e lo sièti de la civilizacion qu’a fondat lo Felibrige ; en partir d’Occitània, sa sapiença li faguèt donar un nom al país traversat, un nom digne.

Lo NYT –el- pausa plan l’afar ambe las fòtos sanguinàrias

Corrída NYT 240911

Lo NYT pausa tanben una comparason que cal mèdias provincialistas d’Occitània an gausat presentar. Lo cas del Portugal, mas se podriá tanben ajustar lo cas de Canària que la corrída es tanben acabada.

Dins l’Espanha mitica, aquela qu’agrada als Franceses per i anar en vacanças, en vacanças en país distatorial (avètz remarcat coma an arrestat d’anar en Tunísia dempuèi que lo pòble parla…), en dimenjada per anar cubar las caissas de bièras mondialistas sobre las platjas de las discotècas a musica sense gost, sense identitat, avètz remarcat que la dictatura accepta fòrt plan un sistèma de liure mercat, e pauc que los pòbles decidíscan d’atudar las sanguinariás en espectacles. Avètz remarcat que las bancas pòdon prestar per aiçò, sense cap de problèma de fisença, la fisença i es sancièra, coma pel Franquisme.

Radio France = la voix de la France, de la corrída e del franquisme.

Es estranh coma lo representant de Radio France uèi gaita sonque los panèus en catalan dels «aficionados» alara que la premsa mondiala veirà lo contrari e los panèus masqu’en espanhòl; es estranh coma lo representant daissa dire «qu’es una interdiccion per monde sense sensibilitat», de la boca d’un Catalan de la ciutat, alara que lo NYT explica las sanguinariás e lo biais portugués o presentar uèi ; cal remarcar que la chifra de 18.000 aficionats es clamat pel jornalista, sense donar de comparasons chifradas. Es estranh coma RF manipula l’informacion… RF es coma dels tempses de las autoritats de la republica francesa de 1920/1939 [d’esquèrra o de dreita], quora fabrícavan camps de concentracion pels militars africans o pels republicans en fugida de las repressions franquistas, aqueste còp, ajudadas per Mussolini e Hitler. RF se plaça dins aquel camp, ambe la corrída, contra la civilizacion catalana e occitana, la convivéncia ambe la vida sobre aquel planèta.

RF es dins lo camp del PP, sol partit qu’es nascut pendent lo franquisme [«lo PP es un modèl per l’UMP» dixit Alain Juppé], Ciutadanos, esquèrra nacionalista espanholista, e lo PSOE, partit nacionalista pòst franquista, nascut dels republicans espanhòls e del sindicalisme de l’exilh e qu’es uèi dins la dreita linha de las idèas franquistas (Espanhòl, flamenco e corrída – es una pietat culturala e umana, umanista).

Cal èstre clar : CORRÍDA = expression del NACIONALISME d’EXPANSION.

Publicitat RF dins France Soir

Las autras portadas :

Corrída ElPuntAvui 160911 fin de fiestaCorrída Lavanguardia 160911 Història i fí

diumenge, de setembre 25, 2011

Lo Sénat es d’esquèrra nacionalista francesa.

Sénatoriales LesÉchos 250911

Se podrà escriure qu’es la fauta del govèrn Sarkozista, sense cap de dobte editorial o de la pensada politica modèrna.

Malgrat totas las intervencions politicas UMP-NC, l’esquèrra nacionalista francesa es elegida per la politica menada per l’UMP-NC.

Totas las candidaturas piratas a dreita, de sa majoritat e candidats excludits pel principi, son passadas, son estadas elegidas. Aital podèm pensar qu’es una critica de la partidocracia de la dreita.

La familha del CAC40 e son burèu de desfiscalizacion, seràn castigar lo candidat de la maison, e sos amics de Neuilly/Seine ?

Dins mantunes jorns, soi segur que la dreita francesa tindrà dins son programa la supression del Sénat, perqué ? Perqué es ara de sinistre ! E soi segur que las criticas de l’esquèrra sul Sénat se van adoçinar.

Los avantatges e privilègis dels senadors seràn redusits ; lo budgecte del Sénat serà esclarit ?

Las eleccions presidencialas fan  pensar que lo sistèma republican francés se podriá radicalament cambiar ?

Novèl Sénat 2011 Resulta Libération 

senatorialas LaCroix 250911senatorialas LaCroix mapa 150911

-°-

Vist sul site oficial del Sénat :

envasion d'Andòrra lo Sénat ataca

divendres, de setembre 23, 2011

A la sortida del Consul de España

A la sortida del Consul d'Espanha a Tolosa ambe Joan-Françès Laffont (6), President de Convergència Occitana, Pere Gamisans (3), President del Casal Català e Guilhèm Latruvessa (4), conselhièr regional Partit Occitan de Mieidai-Pirenèus, e Jacme Delmas (7 - lo fotografe), periodista independent :

sortida del consulat

La fòto es estada faita pel vòstre servidor e tanben lo qu’a cridat a l’encontre, visita e corrièls… La dignitat occitana fauta de faciada e sobretot per l’encontre, una prioritat.

dijous, de setembre 22, 2011

Calandreta e la «Lei der occitan, aranés en Aran», reaccion oficiau

22 de setembre de 2011 14:05

Comunicat Calandreta 220911 

no comment

Bric de comentari

No comentari

sens commentaire

no comentario

Sobre Vilaweb

Un encontre es previst ambe una delegacion, los Consuls d’Espanha a Tolosa (deman) e a Perpinyà (dissabte) encontraràn elegits de l’Estat francés sul tèma.

-°-

aficha Festenal Occitània velhada del 30 de setembre 2011aficha fèsta calandreta 081011Ben a Tolosa en mai 2011

-°-

Troy Davis remembèm

España : Las atacas contra lo catalan e l’occitan fabrícan INDEPENDENTISME(S).

enquèsta de La Vanguardia pr Internet

L’ataca contra l’immersion lingüistica es estada presentada totparier que l’independentisme a pujat. L’ataca contra la «lei der occitan, aranés en Aran» aurà tanben ajudat a far pujar l’independentisme.

Cal notar aiçí, que l’enquèsta a petat lo plafons del nombre de clicatge, ambe una responsa mai que clara : vòlon un referèndum per determinar l’independència.

La tactica del PP e de Ciutadanos per atacar lo catalan, l’immersion lingüistica de tres dròlles e los lors parents ; la tecnica del PSOE per atacar l’occitan, aurà jugat encontra, en contra l’Estat centralizat espanhòl, en contra l’assimilacion en lenga espanhòla.

Un Internauta –JP- m’assabenta de mantunas causas utilas, zo cal mercejar, per la melhora compreneson del subjecte, e sobretot nos pausèm encara la question : perqué la premsa provincialista en Occitània ne parla pas brica ? …

Tirat deu webjornal "La voz de Barcelona", julhet de 2011 (en lenga espanhòla) :

"El Consejo de Ministros ha acordado este viernes, con el dictamen favorable del Consejo de Estado, instar al presidente del Gobierno a que interponga un recurso de inconstitucionalidad contra varios artículos de la Ley del aranes (u occitano) por establecer esta lengua como 'preferente' de la administración en el Valle de Arán. La norma fue aprobada gracias a los votos de CiU, PSC, ERC e ICV-EUiA; PP y Ciudadanos votaron en contra por considerar la norma inconstitucional.

El Gobierno, según señala en una nota de prensa, considera que ‘desde el punto de vista competencial, y de acuerdo con el artículo 3.1 de la Constitución, el castellano es la lengua oficial del Estado y todos los españoles tienen el deber de conocerla así como el derecho a usarla. En cuanto a las demás lenguas españolas, su apartado 2 señala que serán también oficiales en sus respectivas Comunidades Autónomas. Pero, la norma resulta contraria a la Constitución en la medida que declara el carácter preferente del aranés’.

Se alarga la lista de leyes presuntamente inconstitucionales

Además, ‘el Gobierno también considera que una Ley de la Comunidad Autónoma de Cataluña no puede entrar a regular el uso de las lenguas cooficiales en la Administración General del Estado en la instrucción de sus procedimientos administrativos. Asimismo, la jurisprudencia del Tribunal Constitucional ya ha declarado inconstitucional ese carácter preferente de la utilización de la lengua cooficial’."

Confirmacion ! 

Tirat de "El Pais", 20 de seteme de 2011, (en lenga espanhòla sempre) :

"El Gobierno se ampara en el artículo 3 de la Constitución, que establece que el español es la lengua oficial del Estado. Y el aranés no puede tener los mismos privilegios. La admisión del recurso ha provocado la suspensión de la vigencia y la aplicación de dichos artículos."


Per los qu’an problèma per legir l’espanhòl, l’internauta gente apondrà :

Juillet 2011, avertissement sans frais : il va y avoir un recours par le gouvernement Espagnol CONTRE la loi sur l'occitan aranais votée par le parlement de la Région Autonome de Catalogne (Comunidad Autónoma de Cataluña).

"Le gouvernement (Espagnol) rappelle que le castillan est la langue officielle de l'Etat, et tous les Espagnols ont le droit de la connaitre et de s'en servir. Quant aux autres langues Espagnoles, elles sont aussi au même titre officielles dans leurs régions respectives. Toutefois, déclarer "le caractère préférentiel de l'aranais" est anticonstitutionnel, d'autant que la Région Autonome de Catalogne n'a pas vocation à voter une Loi régissant l'usage des langues co-officielles au sein de l'administration générale de l'Etat"

20 septembre 2011, c'est officiel : la loi est annulée. Pour rappel, la "Comunidad Autónoma de Cataluña" avait voté cette Loi qui étendait l'officialité de l'aranais à l'ensemble de la Catalogne (l'Aranais était toutefois déjà officiel au seul Val d'Aran).

"L'espagnol est la langue officielle de l'Etat. L'aranais ne peut avoir les mêmes privilèges. L'aboutissement du recours annule donc la Loi (sur l'officialité de l'aranais en Catalogne) et l'application de ses articles"

Per meditar...

L’internauta J P. se cala pas aquí, apondrà un comentari en PS : Es que qualqu’un me saupriá dire se la premsa frnacesa se fa lo relai de l’annulacion de l’oficialitat de l’occitan aranés en Espanha ? es curiós, me sembla qu’ai pas res legir, nimai ausit... 

Per contra, France-Canada, sabi quí a ganhat ! (e çaquelà, Dieu sap que m’en bati los colhons dal rugbí) ; E DSK autanplan, ne minjam cada jorn, entre los rebondiments, las frasas assassinas pre-electoralas e la Banon que punteja lo nason (çaquelà, soi a annadas-lum d’aqueles individús, ambe quí ai pas d’amistats particularas). E los 10 annadas d'AZF... Òc, aquò farà 10 annadas jorn per jorn … Plan, es plan de zo tornar remembrar… Mas persò, soi pas superticion, alara las datas precisas, los aniversaris simbolics… la memòria, es totes los jorns, pas un còp cada 10 annadas ! A despart d’aiçò... senon, Carla, arribarà lèu ? ...

-°-

Dissabte 24 de setembre, acabi de recebre lo comunicat del PNO :

comunicat del PNO lei der occitan aranés en Aran

-+-

falsificació de la Història de CatalunyaManòsca

dimecres, de setembre 21, 2011

20 annadas per Armenia !

Felicitacions a la deputada d’Europe Écologie d’i aver pensat.

Felicitacions a Armenia per 20 annadas d’independéncia.

independéncia d'Armènia

Se pausa sempre la capacitat d’un Estat pichon d’aver l’independéncia, vesèm Armenia 20 annadas aprèp.

L’independéncia es una question de volontat politica.

Bayrou e sa politica economica

S’acaba un programa ambe Peyrelevade sus France Culture. Lo convidat explica qu’a participat a la think thank Terra Nova, club de pensada politica socialista, lo president es estat candidat en Pirinèus Orientals mantunes còps.

M.Peyrelevade explica que la politica economica de François Bayrou seriá la meteissa que François Hollande : «a agut la susprèsa de veire que lo contengut del libre de François Bayrou –escrich deseparadament- es lo mesma contengut que lo seu, contengut per establir una politica economica coërenta per fRANÇA.» Lo libre de François Bayrou es estat una de la granda venda de setembre en librariá.

Seriá una politica per la produccion industriala, abans de pensar als revenguts dels salaris. Es la politica desvolopada per Ségolène Royal en Peitieu-Charenta, coma indicat disn son libre qu’ai poscut legir per l’aver agut en man, en region Peitieu-Charenta sense aver la possibilitat d’influenciar los cambiaments salarials que cal.

Image (3)

La question se pausa encara en çò dels socialistas, quí es lo mai prèp per poder aplicar una politica ? Es que ne seràn capables ? faràn la politica que díson dins lo discors ?

Quina serà la politica economica de Europe Écologie arribat al poder, çò que los militants e candidats son segur esperant ?

Perqué podriam esperar una politica economica coërenta a  l’UMP-NC, diferenta de la qu’aplícan ara ?

Lo liberalisme economic es la sola politica del FN ? La demondializacion o establiment de barrièras economicas es la sola politica portada per l’esquèrra nacionalista francesa del FdG ? La politica imperialista pòt pensar autrament qu’en desvolopament de «barrièras naturalas».

Pichon viatge en Israël, un Estat democratic e agressiu.

La signaletica d’una autorota :

Signaletica trilingüa en Israël

Se podrà remarcar que la signaletica es en tres grafias e tres lengas. L’Estat es pas mai pichon que dos departaments coma la Gironda e las Lanas, ajuntats. L’Estat francés es incapable de plaçar una signaletica trilingüa sobre la rota entre Euskadi e Bordèu, sense oblidar l’anglés aquò fariá benlèu quatre lengas, entre Estrasborg e Lyon-Marselha, o trilingüa encara entre París, Lille e Gent.

Volètz mai de signaletica, picatz aquí.

signaletica en Israël seguida

Los toristas cristians i pòdon anar sense se perdre, car las mapas d’Israël son disponiblas a la venda, coma las mapas en lenga occitana zo podrián èstre.

Lo partit politic arabo-israëlian es representat a la Knesset ; la Knesset es una assemblèa dicha nationala, ambe un fum de nacionalitat e una sol representativitat israëliana, una ciutadanetat plurinacionala ; donc, picatz aquí per una informacion sobre la Knesset.

Sul site de l’Assemblèa dicha Nacionala israëliana, se podrà constatar qu’es revirat en ebrèu, arabe, anglés… e rus (degut a la fòrta migracion russa dempuèi una detzena d’annadas, mas es pas la sola immigracion uèi i a tanben l’Africa nègra !)
http://www.knesset.gov.il/ Podèm tanben remarcar que la migracion nègra es tanben existenta en fRANÇA dempuèi mai de trenta annadas.

Israël es un Estat plurinacional, de facto. Es un Estat organizat aital, dempuèi la debuta de sa creacion. La resulta politica de las eleccions son benlèu pas çò de melhor per resoldre los problèmas de las nacions d’Israël. La causida de la proporcionala integrala dona de resulta que fan que las aliganças electoralas donan problèmas de gestion de l’Estat.

Sonque al nivèl lingüistic, Israël es un modèl per l’Estat francés.

Es l’Estat lo mai militar de la Mar Nòstra, es un Estat violent coma seriá l’Estat francés se los militants occitans èran estats violents. La violéncia basca, o còrsa, a pas gaire agut de consequéncias sul continent o a París.

Aprèp Israël coma tot autre Estat, mas benlèu uèi ambe mai de problèmas urbans, es un Estat qu’a mestièr d’aumentar lo nombre de lotjaments ; Israël es tocat per l’abséncia de politica urbanistica coma Tolosa que n’a jamai agut.

Aquel subjecte lingüistic en Israël es jamai objecte d’informacion dins cap mèdia francés, sempre orientat sul subjecte.

dimarts, de setembre 20, 2011

Lei de l’occitan ? Lei de l’aranés ?

L’ivèrn arriba, Zapatero ajuda lo Tribunal Constitucional per la promocion de l’occitan en Espanha, e dins los Consulados Españoles en Occitània.

An pas encara remarcat qu'èra pas notat sobre lo libre novèl : «lei der occitan, aranés en Aran» ! Ambe l'occitan i a sempre dos còps mai de problèmas.

E alara en patués madrilenc podèm escriure, per acompanhar l’umor catalan :

Cómo otro idiómo ? Estos Catalanos ?

Cómo otro idioma

Vesèm sobre aquel acudit, dessenh umoristic, una realitat, l’ignorança francesa s’expòrta ! L’ignorança francesa es una excepcion parisenca, una excepcion culturala, mai tanben madrilenca, se sembla.

Remarca : podètz legir l’emplec del Ç transformat en S qu’agrada d’entendre de la boca dels Espanhòls, los Catalans ne sábon rire.

L'excepcion francesa es l'ignorança, mas sembla tanben que fosquèsse pòst-franquista. Zo pòdi escriure car la majoritat del Tribunal Constitucional madrilenc es del PP.

Alavètz en non-exclusivitat, e disponible dempuèi una annada sul net, e aital reviscolat per una decision del govèrn Zapatero de la presentar al Conselh Constitucional de Madrid, la primièra pagina : ORROR ES PAS EN FRANCÉS, NI EN ESPANHÒL, mas dins una lenga pirinenca que se parla d’un costat e de l’autre de la “frontièra naturala” del nacionalisme francés e espanhòl, fabricada pel tractat dels Pirinèus, Madrid e París, e non pas pels pòbles pirinencs.

Lo govèrn Zapatero es un govèrn PSOE, los sostens politics en Catalonha e Aran son lo PSC e Unitat d’Aran (que çaquelà èra per aquesta lei… der aranés). S’espèra los comunicats de protestacion contra lo despaus del planh de Zapatero, e la decision del Conselh Constitucional. Aital la decision estona pas al Josep Sans Socasau, cargat de la politica lingüistica del CDA al Conselh Generau dempuèi la novèla majoritat elegida al primtemps passat, coma l’explica dins una entrevista dins Vilaweb.

pagina un de la lei der occitan aranés en Aran

Una demanda oficiala de rencontre dels consuls de Perpinyà e Tolosa es estada mandada, per explicar la perturbacion que pòrta lo tribunal constitucional dins l’Estat francés, la primièra «lei der occitan, aranés en Aran» votada per un Parlament democraticament elegit, primièra lei de l’existéncia de la lenga occitana, es estada tocada per un tribunal qu’i coneis res en lingüistica, e sembla descobrir l’existéncia de l’occitan en Espanha ; podèm assegurar que l’ignorança se desvolopa en Espanha.

Los encontres de Tolosa e Perpinyà se faràn dins los jorns que venon.

Recordam totun la lei e la premsa sul tèma :

Segre Lei der occitan 220910

Podèm ambe l’afar notar que lo Tribunal Constitucional Espanhòl es lentàs… dins las reaccions. Lo centralisme ajuda pas al desvolopament democratic.

vaquí una annada aviá recebut un comunicat oficial del Conselh Generau d’Aran. Un polit comunicat, eficaça comunicacion, document que cal descodar melhor ara.

remembrèm Unitat d'Aran per sosténer la Lei der occitan, aranés en Aran

La semantica ‘Lei der aranés” es mediatizada pels mèdias e dedins los mèdias de Barcelona, es en contradiccion ambe lo nom oficial sul document qu’ai reviscolat directament del site Internet de la Generalitat de Catalonha, e del seu Parlament.

Ne cal tirar un conclusion quora avèm pas encara vist passar un comunicat d’Unitat d’Aran sul tèma del tribunal administratiu, uèi en 2011 ?

D’ara enlà, podrèm listar totes los comunicats que recebrai sul tèma, totes. Los elegits dels Partit Occitan e los militants de Libertat son estats los mai rapids. L’afar e son actualitat m’es estada mandada per Àlex Moga, CDA, via lo seu Facebook, eficaç tanben.

Lo comunicat de PN es un pauc cort, sonque en francés, mas anonciador de la delegacion a Perpinyà.

comunicat en francés de País Nòstre.

Alfons López Tena explica lo punt de vista de Solidaritat Catalana per la Independència : Vos penji l’entrevista sancièra d’anuèi, als «Matins de TV3» ambe Ariadna Oltra. Interessant per saber que fasèm e que volèm far a Solidaritat Catalana per la Independència. Non te la perdèsses!
http://www.youtube.com/watch?v=JCfaHmAZRlM

Gabriel Bibiloni explica que cal gaitar l’istòria de la dominacion espanhòla en Catalonha : Un document que s’a de veire. Es fòrt bon, mas es pas perfèit.
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1814/Historia-del-cafe-%28para-todos%29 Lo “café per tots”, café para todos, es lo modèl francés de l’imposicion lingüistica, es lo modèl franquista, es lo modèl d’uniformizacion dels Estats pòst-colonials.

L’informacion sobre l’occitan en Aran e lo Conselh Constitucional de Madrid inspira mantunes Internautas en Catalonha, legissètz aquel, picatz sobre la fòto per o legir tot :

Josep Bargalló

aran

-°-

Previstas dempuèi longtemps a Tolosa, las causas cinematograficas tolzanas son d’actualitat.

Image

Arrr, mein hearties!

Perqué cal cambiar lo personal politic, e zo cal cambiar radicalament ? Lo partit pirata davala d’Escandinàvia per arribar dins l’Estat de Berlin.

Arrr (1)Arrr (2)

Ai notat dos elements importants per l’occitanisme dins aquel article :

1 / Berlin es un Estat. Los partits al poder dins l’Estat, son los de la federacion d’Alemanha, son en maissant estat.

2 / lo biais de votar e poder suprimir lo jorn de l’eleccion, per una eleccion permanenta de las leis d’un Estat. Serà lo XXIen sègle ?

Un modèl es a man de nàisser pel XXIen sègle ? Podèm pensar qu’un republica federala occitana podriá prepausar un vòt permanent per poder èstre al pus prèp de las realitats occitanas en occitània ?

Lo sistèma electoral francés frena l’expression democratica, e sa diversitat.

dilluns, de setembre 19, 2011

Lo tribunal constitucional espanhòl tòca a l’occitan

Avèm agut la trsitessa de legir que çò que cresegut sobre lo tèma de l’intolerança lingüistica espanhòla, èra pas un raconte d’extremistas. Es la realitat de cada jorn, encara uèi contra l’occitan, una realitat fabricada pel PP e pel govèrn PSOE actual.

Lei de l'occitan arenés en Aran ARA 190911

Cal notar tanben que la lei es tocada aprèp una presentacion del govèrn actual d’Espanha, es un govèrn socialista, PSOE-PSC e sostengut per Unitat d’Aran fins ara. Se parla d’una obsecion de l’Estat central, incapable d’escotar los pòbles, «aquel Estat non nos sersís» explícan mantunes elegits del Principat de Catalonha ; es un atac frantal contra l’occitan.

Es important d’aver manifestacions occitanas de tot escantilh a Pau, Bordèu, Tolosa, Perpinyà, o Marselha, aont i a un consulat d’Espanha. perqué ? Perqué los Consulats d’Espanha son las representacions de l’intolerança lingüistica en Espanha, “democraticas” benlèu tanben.

Aquestas manifestacions de nacionalismes d’expansions espanhòlas son estupidas, e afavoríscan –ambe las manifestacions- de la presa de consciéncia del pòble occitan.

Vos vòli contar l’istòria de filhs de republicans catalans. An après un jorn que podián demandar lo passapòrt espanhòl ; e que zo pòdon demandar al consulat de Perpinya en espanhòl e catalan. Èran dos, zo faguèt un en espanhòl e l’autre en catalan al meteis moment e lo meteis jorn. La version espanhòl gastèt una setmana per l’aver, e l’autre gastèt quinze jorns, segur que dèu èstre mai complicat d’imprimar en catalan qu’en espanhòl …

Los Occitans e las Occitanas an d’èstre solidaris ambe los Occitans e las Occitanas d’Aran. Zo serai e farai protestacion, isolat o en grope.

La lei de l’occitan, aranés en Aran, es una lei votada democraticament e es tanben la lei de l’occitan primièra votada democraticament de l’istòria de la lenga occitana, es per aiçò que concernís totes/as.

Espanha es la diversitat lingüistica, occitan comprès.

Es evident que se volètz de las informacions, cal escotar Catalunya Informació, estacioon que ne fa una novèla de primièra borra del jornal de ser