arcuèlh

divendres, de novembre 29, 2013

Lo pòst-franquisme de qu’es ? Lo PP a València.

Tancar una television publica es possible, lo franquisme èra capable d’aiçò, o pròva ara encara ; lo PP o fa ara a València, ambe la Radio e Television Valenciana. Alara, coma es una aisina de totes los Valencians e de totas las Valencianas, l’entrepresa resista al pòst-franquisme, resista a l’accion del PP. O cal recordar lo PP es setat a costat de las dreitas europèas, dins lo meteis grope se trapa l’UMP, e los centristas de l’anciana UDF (UDI o NC).

Dins lo camp de la resisténcia a la paraula en lenga valenciana, i a l’esquèrra socialista e comunista, mai tanben los nacionalistas valencians (CiU, SI, ERC, etc.). Quora s’apaga una fenestra per l’expression democratica, s’ataca a la democracia europèa. Lo PP e Fabra, lo presiodent de la Generalitat Valenciana, s’ataca a la democracia en València.

Se tanca una television publica valenciana

La difusion en directe per Ràdio 9 e Canal Nou se faguèt per Internet e s’arrestèt de difusar a las 8h30 sul site de Vilaweb ; pel moment e per çò qu’es donat, res indica que l’antena es pas definitivament arrestada pels poders pòst-franquistas del PP.

Sembla que tòrne, de temps en temps, vist l’aflux de connexions. Es clar qu’es un eveniment sense equivalent en Euròpa. Es lo primièr còp que se tanca una television e una ràdio, non pas per rasons economicas, mas per decision politica d’un partit politic.

Podètz picar sul lògo de Vilaweb per perseguir de gaitar la resisténcia de la RTVV al poder franquista del PP en València.

Lògo Vilaweb

Per astre, avèm pas en regions occitanas ni poder comunautari (lo centralisme bonapartista a plan arregalt las causas), ni expression d’una television autonomica (la redevança la pagèm per aver la dictatura mediatica parisenca), e donc lo poder decentralizador non podrà aital copar una antena de servici public ; per contra, podèm clarament explicar que la pèrda d’una television autonomia e de la seuna ràdio, es una granda pèrda per la vida d’un País, coma lo País Valencian. Aquò pòrta clarament una ataca contra l’expression del «pòble valencian», es un ataca de tipe franquista. Es una ataca universala, jacobina, franquista, bonapartista, contra l’expression d’un pòble.

Ai viscut aiçò a l’antena pendent mai de tres oras, per m’èstre levat pron d’ora.

I a actualament la polícia e agent del poder PP (al Parlament Europèu es lo PPE) qu’assajan de sortir los ligams tecnic de difusion d’aquesta television.

Alberto Fabra i Part lo pòst franquisme valencian

Cal notar tanben que cap autra cadena de television, ni cap autra solucion de privatizacion son estada estudiada. Se tracta plan d’una censura de modèl franquista, dels meteisses que fasián i a pas gaire las manipulacions fiscalas o los grands eveniments de vela de València, e/o quitament que son jamai estats encausats per un accident de mètro per aver causit tecnicas de maissanta securitat, etc.

Es de dire lo Partit Popular.

Es pas simplament una question de crisi economica. Es plan un acte politic, de granda dimension, de reire fons franquista.

L’emission actuala, al moment qu’escrivi las linhas aquestas, damora encara en plaça, dementre que la polícia assaja de dintrar dins los estudis de difusion. Se cal recordar tanben que la polícia aucupa totes los autres luòcs decentralizat d’aquesta television e ràdio de servici al pòble del País Valencian.

De quina manièra al nivèl internacional, los poders europèus pòdon reagir en urgéncia democratica ?

-°-

Eitb infòrma de la RTVV

dimarts, de novembre 26, 2013

Coma l’Estat francés manipula foncionaris

L’Estat francés, republican e centralista, engana los pòbles de mantunas faiçons; L’Estat a aital un instrument de pression grèu contra la democracia e per botar dins son camp lo foncionariat de l’administracion francesa, centralista o pas : las caissas de pensions per las retirada e las negociacion per pagar las pensions dels foncionaris d’Estat e de la decentralizacion. La darrièra sortida d’informacion sul tèma es aquela :

La retirada que l'Estat a pas pagat

Las pension de retirada dels foncionaris son pas un prelevament per pagar a una caissa de gestion dels prelevaments suls salaris. La pension de retirada dels foncionaris es supausada èstre pagada per totes los govèrns a las caissas dels prelevaments, çò que lo patron dirà la carga, e que lo salariat e lo jornalista deuriá dire coma una cotisa per la retirada dels conciutadans qu’i arríban quora tu las pagan. Es efectivament rarament fait per l’Estat francé”s, per aver un element de regulacion e una faciada al nivèl europèu ; son donc lo sistèma salariat privat que paga la retirada dels foncionaris d’anuèch, dins un sistèma que la gestion es una collaboracion, al sens petainista del mot, entre los sindicats professionals e patronals e l’Estat centralista francés.

Lo prelevament de cotisa per las pensions de las retiradas es de cap manièra de l’argent accumulat e que te serà redistribuar a la teuna retirada. La gestion es donada per un organisme de paritat, que díson ; aquel sistèma es estat refusat pels païsans (e zo pòdon pus pagar ara); aquel sistèma es pas lo sistèma dels entrepreneires independents (e se lor es estat conselhat de prendre un sistèma per capitalizacion per poder n’aver de retirada). Lo sistèma dit general es fin finala, lo sol del salariat privat, e per tota la populacion ; es donc una majoritat de salariat del privat (entrepresas privadas) que paga los autres sistèmas (variables per rasons istoricas e sovent coorporatistas).

L’Estat se deuriá de pagar regularament las somas de retirada qu’a de donar a las caissas de retirada, aquelas que son geridas per un sistèma de sindicats patronal e dels salariats del privat o associat ; es la situacion francesa, pertot en donc en Occitània, la situacion qu’es d’Occitània granda tanben.

Donc aprenèm anuèch, mas es pas que novèla amagada fins ara ; es una novèla donada pel Figaro, car lo govèrn es d’esquèrra ; es una novèla partesana, mas es pas faussa, es lo tíming de sortida de la novèla que basa lo sistèma jornalistic que la manda encara al grand public. Es un biais per la dreita de laissar un messatge, mas quora l ogovèrn es de dreita la situacion es la meteissa, mas ambe un govèrn qu’es sistematicament accusat d’èstre contra los foncionaris ; la situacion de non pagament regular de las caissas paritàrias es fabricada per totes los govèrn en plaça dempuèi la creacion de las caissas per las pensions de retiradas.

Alara, es çaquelà la pròva que los foncionaris d’Estat son gents qu’an cap de resorga per pagar las loras pròrias pensions de retirada, e donc aital es un biais de conservar lo sistèma centralista, car sense l’Estat centralista francés s’en va, i aurà pas de pension … pel poder estatal que s’en anirà. Es normal alara d’aver un sindicat FO contra la decentrlaizacion, e qu’a una majoritat de sòci foincionari de la decentralizacion. An mestièr de l’Estat per las pensions de retirada donada per las caissas paritàrias, dins una negociacion annadièra, e sovent amagada de las règlas europèas de las finanças publicas… Es lo centralisme que los foncionari non pòdon abandonat sense risc clar per l’ensemble de la coorporacion e principalament los retirats del babyboom foncionarial francés.

D’un autre costat, vesèm aital que los professors de Montpelhièr (e los autres professors de tot lo sistèma francés), engatjats clarament dins lo nacionalisme francés (FELCIO e redaccion de La Setmana), son plan informats d’aiçò, e malgrat cap tractament dins La Setmana del subjecte ; sense èstre militant del centralisme francés, son sense pension de retirada, sense pension, en fin de vida professionala. L’Estat centralista es aquí per salvar lo sistèma dels foncionaris franceses, en escambis se devon calar quora lo pòble lor demanda lo poder, es de dire quora lo pòble lor demanda d’èstre a lor servici e pas lo contrari.

Es un biais tanben pron francés per conservar lo sistèma e los ajudar a bastir discorses politics centralistas, bonapartistas. Es una pression sobre la democracia qu’a pas que una realitat segura pels bonapartistas. Aital se podrà entendre melhor que los extremistas nacionalistas son pas per la liberalizacion, car son concervador del sistèma tòrt francés. Defendre Occitània es jà demandar un sistèma pron balançat e sense cap privilegiats per una organizacion sociala que fabrica egalitat e non pas la des-egalitat en matièra de pagament de las pensions redistribuadas.

-°-

Una solucion per la connivéncia politica entre l’Estat centralista parisenc e l’administracion d’aquel Estat bonapartista, e lo seu coorporatisme sincronizat pels sindicats FO-UNSA-CGT-CFDT-FSU, mas es que França daissarà votar Occitània ; en Espanha, Madrid non vòl que Catalonha votèsse :

democracia directa

-°-La batalha de l'Ebre en Catalonha

Dels extremismes politics franceses

Un occitan de Marselha li agrada pas d'aver d'amics d'amics FB, del FN, de las municipalas 2014 present a Chastèurenard en Provènça ; proteccion politica, alara suprima lo contacte.

Un occitan de Marselha li agrada d'aver d'amics del FRONT nacional DE GAUCHE. dèu èstre content lo POC li agrada a ARTICS per far lista comuna. (veire l'article de La setmana)

Redaccion de La Setmana

Remarcatz lo tractament de l'informacion de La Setmana sul tèma ; la causa de l'Estat sobre l'occitan es un pichoneton article, alara que l'article sul FRONT nacional DE GAUCHE es mai amont e mai gròs, personalizacion o egò politic del David Grosclaude (!), remarcatz ... La Setmana pòrta-paraula de l'extremisme jacobin occitan !

Es la resulta de l'endoctrinament de las universitats en Occitània ? Sembla que òc, e aital podèm dire que sèm mal partit per aver un movement occitanista unit ambe aqueles extremismes franceses en Occitània.

La Setmana es devenguda en pauc de temps, tres annads mai o mens, lo jornal pravda del Front de Gauche entrista dins l’occitanisme. La pravda es utila de crompa, cal saber legir entre las linhas, mas la cal pus sanctificar coma utila, coma o ai poscut far un còp èra.

Bastir ! es aital present per èstre dinbs la linha editoriala de La Setmana sonque promòugut ambe las aligança d’esquèrra, estonant ! Bè non pas gaire … l’oblidança es tanben una linha editoriala. Bastir se trapa aital una gròssa manipulacion politica d’una persona per un egò dels gròsses. E l’egò aquel s’adoba de las idèas extremistas francesas basadas a Montpelhièr e que la FELCO e MarridaJoana ne son lo vector.

La Bona Maire Marselha

Jacobinisme vist pels Bascos

extremisme francés en OccitàniaExtremisme francesesFront de Gauche Jules Ferry discors

dilluns, de novembre 25, 2013

Miquel de Palol es interessat per Occitània

Dins un encontre libresc e tolzan organizat pel CRL Midi-Pyrénées (un jorn portarà lo nom en occitan tanben), Miquel de Palol èra un pauc despistat perqué li fautava informacions sus l’occitan a Tolosa ; per astre, la productriça catalana de Veu dels Països Catalans a Tolosa, Mireia Baeta a presentat un militant occitan de Tolosa. La conversacion es devenguda un enregistrament que podrètz escotar en linha d’ara enlà. Es la fotografia de la situacion occitana ambe las basas seguras e seriosas d’un catalan Miquel de Palol que se questiona, un catalan que ne vòl saber mai sobre la lenga bessona occitana. Es tanben una fotografia independenta de la vida lingüistica e politica occitana, d’ara.

La conversacion se debanèt en occitan e catalan. L'o document audiò es brut e ajuda aital a veire la compreneson que podèm aver entre Occitans e Catalans.

Miquel Palol a Tolosa

Es clar que non podèm listar aqueste encontre dins l’istòria de las relacions occitanas e catalanas, mas es un moment de plaser pels dos pzersonatges de l’entreten, de la parladissa dins lo bar del palatz dels Congrès Pierre Baudís a Tolosa.

Entrevista es en ligam aquí

Nos cal plan mercejar totes los qu’an ajudat a l’entreten aquel, e donc sense oblidar l’Institut Ramon Llull que trabalha per la lenga catalana a l’Estat francés. Aquel Institut de promocion de la lenga catalan farà present la lenga al Festenal d’Avinhon en 2014. Es pietat de veire que las universitat francesa de letra occitana posquèsse pas i trapar un relai per poder ajudar l’occitan ; es pas fauta de volontat catalana, dels tecnicians de l’Institut Ramon Llull.

divendres, de novembre 22, 2013

Felicitar lo POC pel comunicat següent :

comunicat del POC 2

Es un document escrit per David Grosclaude, que cal felicitar tanben per portar una certana modernitat al POC, document que me recòrda un autre document preciós tanben :

Option Nationale

Lo document commentat es estat establit vaquí mai de doás annadas e publicat aquí sul meteis blòg. Soi pas brica en concertacion ambe lo POC sul tèma, brica, nimai ambe d’autres partits politics en Occitània. Es una confirmacion que lo meu blòg damorarà independent e que notarai de faiçon balançada lo meu avejaire, sense autocensura, ni critica que fosquèsse pas establida al nivèl segur. donc aquí o tòrni dire, cal felicitar lo POC per aiçò. E benlèu aprèp se pausar la question de coma arribar a obténer la resulta esperada. I a pas que las eleccions, mas abans se cal formar, e lo POC es pauc de monde (e pauc de resulta electorala), coma totas las autras organizacions politicas occitanistas.

Bon, se tracta de repartir melhor la carga de la fiscalitat (Canadà-Quebèc e Occitània) ; e se parliam tanben de l’eficacetat de l’emplec de l’argent public ; aital lo temps perdut per crear las escòlas d’Estat en lenga occitana, podriá èstre estauviat en passar directament a crear Calandreta. L’ideologia etatista e del Front NATIONAL de Gauche engimbrada per las letras francesas dins las universitats d’Occitània ajuda gaire, o la FELCO e la MarridaJoana, professor de letras (magnifica professora que deuriá pas far de politica, coma Robert Lafont un còp èra) de l’universitat de Montpelhièr. La MarridaJoana jòga un papièr de destruccion de tota pujada de movement politica al nivèl de dignitat que cal per Occitània, es per aiçò que li caldriá interdire de parlar o militant sindicalament ambe l’etiqueta “langues régionalistes”, la botar endavant es un suïcidi politic per l’occitanisme.

Es evident que cal una fiscalitat pròpria a Occitània, e qu’aquí l’interegionalitat es una clartat politica que non pòt qu’èstre mal entenduda per los que fan l’occitan dedins un sistèma escolar qu’an jamai quitat de la lora vida, es un conservatisme economic per professors de letras occitanas dins las universitats francesas d’Occitània.

Mas de qu’es OPTION NATIONALE al Quebèc e de qué vòlon ?

Vaquí un exemple trobat ièr sus FB :

Option Nationale Quebèc

Las organizacions republicanistas expansionistas francesas pòdon negociar la ficalitat regionala occitana sense aver un arma politica coma aquela d’un programa independentista ? Es que l’occitanisme podrà aprendre l’estratègia politica per negociar ambe mai fòrt, e de quina manièra se pòt negociar ; lo professorat actual en Occitània o sap pas far, brica.

Pensi que non, e encara non ; son pas al nivèl que cal per la societat nacionala (non expansionista) occitana, la que costeji cada jorn a Tolosa e que podriá parlar se …. la lenga èra dignament e politicament representada dins assemblèas occitanas democraticas en regions de l’Estat francés, per debutar lo camin long de la dignitat nacionala nòstra, dixit Lluís Llach.

Aprèp es plan evident que la societat occitana es pas encara al nivèl de formacion en sciéncias politicas (vòl mas pas al nivèl e se mesfisa de las prepausicions politicas), nimai lo POC (quora i aurà de formacions en sciéncias politicas al POC o fòra ?), per poder assumir una tala demanda politica clara e potenta. Quora se gaita la sortida dels diplomats d’occitan a l’universitat, se gaita persona que son mal formadas a l’argumentacion contra lo nacionalisme d’expansion francesa en Occitània ; e avèm sonque un professorat de Montpelhièr que contra-ròtle plan lo MEDOC per saber de quina manièra se dèu pas alinhar ambe la prepausicion politica occitana de dignitat nacionala ; lo biais de foncionar MarridaJoanenca es de negar l’existéncia –tèxte publicat en francés a París-, vist qu'i a cap òbra d’estudiant aguent trabalhat lo subjecte politic dins una tèsi o un doctorat. E çaquelà per capitat d’installar l’idèa d’una dignitat nacionala occitana, caldrà aquela formacion, generalizada. L’estranh es que comerçants de la vila de Tolosa l’an, mas pas lo que fan occitan a l’universitat, perqué ? Perqué son totes desligats de la realitat economica, aquela que pensa impòt abans de pensar a una melhora usança de l’argent public. Son monde que sábon pas gerir l’argent public, un exemple la falhida de l’associacion “Sem e Serèm” (i a de qué dire aquí sobre)…

Lo camin de l’independéncia non pòt passar que melhor dins los caps dels electors e de las electriças se l’idèa de la reparticion balançada de l’impòt es dins lo cap de totas las revendicacions nacionalas en Occitània. Aprèp podrèm parlar d’ecologia, evidentament.

De mai, aquel novèl sistèma fiscal occitan, dèu èstre implantat segon las nòrmas democraticas que devèm revendicar, e benlèu tanben oblidar las nòrmas bonapartistas de la decentralizacion ; lo modèl es aquel de l’Assemblea Nacional Catalana :

Assemblea Nacional Catalana en campanha de signaturalògo Assemblea França

dimecres, de novembre 20, 2013

OCCITANS : cal reagir !

Lo nacionalisme tribandierat francés anirà al mondial, avèm la chança de pensar qu’i anirà tanben ambe l’Alemanha. Donc una reaccion politica se dèu marca, marcar als pès, aviat :

Lo modèl occitan

Vos costarà un pauc mai de 60 € (li fauta l’estela per tot Occitània, granda, mas farèm ambe aquò). Mas val lo còp per marcar plan lo còp, lo còp nacional que l’equipa de França la vesètz melhor vestida al vestiari en cauçuras d’aquel tipe qu’en cauçuras tricoloradas.

dimarts, de novembre 19, 2013

The Catalan Project: Quin projecte vòlon los Catalans ?



Atencion als Franceses, es un document plurilingüe (sobtitolat en francés), un document excepcional e quasiment impossible de bastir d'aquesta manièra dedins l'ESTAT FRANCÉS, republican e centralista.

Multiculturalisme contra lenga francesa

Lo multiculturalisme del Canadà es un instrument politic d’expansion anglesa al Canadà bilingüe per destrusir la politica lingüistica del francés al Quebèc ; lo multiculturalisme de superficia comunautarista es emplegat aquí en Occitània, dins las banlègas pels socialistas e Jean-Christophe Sellin, per destrusir la politica de la pichona politica per l’occitan a Tolosa, e per emplegar los «immigrats» coma instrument d’aquel nacionalisme ; devenon aital nacionalista expansionista francés sense saber çò qu’es.

multiculturalisme

La politica de Jean-Christophe Sellin a Tolosa, dins las associacions que lo sistèma socialista subvenciona, fabrica aquel tipe de programa politic nacionalista francés (superficial e de bandièras tricolorada), aquel de Robin des Bois en matièra de nacionalisme francés e l’equipe de fótbol francés en competicion :

Viure en Occitània

Caldrà tornar dire que Catalonha ambe la politica lingüistica qu’an los ciutadans catalan subjecte del rei d’Espanha, refusada per Jean-Christophe Sellin, perqué es pas lo «meteis sistèma» (vertat en Espanha son subjectes del rei), an integrat (e non pas assimilat), mai de 1 milions d’immigrats del periòde de creissença, sense aver un element politic coma lo FN o la Ligue du Sud que faràn mai de 15 % dels vòts a totas las eleccions de la république française.

La falhida d’aquesta politica en Occitània, lo multiculturalisme o cosmopolitisme cultural, se mesura pas al nivèl dels vòts del FN, mas al nivèl de l’abstencion a las eleccions. mai es gròs, mai la politica dels representativismes franceses pòrta una falhida politica republicana e francesa.

Lo Parti Québécois assaja de se defendre d’aquesta politica assimilacionista anglesa per la populacion francesa. Es un modèl que cal associacion ambe las politicas aplicadas en Catalonha per integrar las populacions recentament vengudas : los nous venguts.

Autre exemple, Flandra que pòt integrar tanben e en lenga neerlandesa, en Flandra de l’Estat francés :

Integracion made in Flandras

E al Quebèc los catalans que fan ? Aquí una idèa :

Casal Catalan del Quebèc

-°-

Blòg de France 3 e entrevista de david grosclaude

( la vídeo es sul blòg de France 3, picatz sobre lo document. Se fan aiçò l’Estat francés, regime socialista, aurà avançat grandament sul tèma)

Option Nationale QuebècOption Nationale

Quin espèr ambe lo govèrn socialista ?

Lo subjecte es d’aver unas règlas legalas per las lengas de fRANÇA ; quin espèr ambe lo govèrn actual socialista ? Nos podèm questionar. E sobretot quora legissèm aiçò :

Confirmacion los socialistas faràn res de legal per las lengas de l'estat francés

PS 1 : es un ecologista breton, jamai un ecologista d'Occitània, que nos explica tot aiçò sul site dels ecologistas. los ecologistas d’Occitània an pas jamai emplegat l’occitan autanplan. an pas una coneisséncia granda del problèma, e quora so fan, zo fan sense la coneisséncia istorica del movement politic occitnaista. Per exemple, dins las relacions entre Occitània e Catalonha, cal explicar qu’i a sempre agut ligams, mas que los interlocutors qu’an en Catalonha, son autanplan ignorants qu’els ; ICV es l’interlocutor de EELV, dona lo questionament dels ecologistas sul tèma. An una practica de l’occitanisme politic que fauta totalemnt de coneisséncia.

PS 2 : cal res esperar del FdG (PCF + PdG), nimai dels Alternatius, nimai del PdG. pel aquel regropament es lo FdG qu’es realament lo problèma, es un Front NATIONAL de Gauche. L’avèm jà abordat aquí, veire bilhet següent.

PS 3 : encara mens del PRG ; lo PRG a sortit un ministre de Guiana, Christine Taubira, es la sola qu’a comprès lo problèma, la sola. Los autres fan dins la faciada, un pauc coma los socialistas en Occitània; la Federació en Catalonha l’a explicat a Perpinyà un dijòus de ser, las conclusions se podràn veire sul site Internet d’aquela associacion d’associacions de promocion del catalan en Catalonha del nòrd. E lo PRG coma l’UMP es pas brilhent per l’emplec de l’occitan a Bordèu, Marselha, Niça….

PS 4 : Jean-Luc Moudenc arriba a sosténer Calandreta en questionar lo ministre, Vincent Peillon. e vaquí la responsa :

Moudenc questiona per Calandreta

PS 5 : cal res esperar de l'UMP, nimai associat ambe l'UDI o NC, per far una lei a París. dins lo govèrn ancian avèm agut la pròva de l’esterilizacion de l’associacion politica a prepaus de las lengas de França. Cada còp qu’un representant UMP breton o Occitan portava lo messatge sembla que los arguments èran pas pron per passar lo problèma ; lo problèma es lo nacionalisme d’expansion francesa, l’expansionisme ligat per Ernest Renan e Maurice Barrès pendent la terreur a l’emplec de la sola lenga francesa, e l’installacion pels socialistas (Chevènement) en junh 1992, de l’article 2 de la Constitucion actuala.

PS 6 : cal res esperar del FdG (Front NATIONAL de Gauche), nimai del FN. Se lo FN podiá èstre un espèr, d’una autra manièra que de portar una bandièra regionalista (de la region administrativa de L.-R.) dins una manifestacion parisenca, las ligues del Sud o del Midi se serián pas elevada per exprimir un punt de vista occitan sul tèma regionalista. Mas o cal tornar dire, lo regionalisme es pas la solucion, cal pas tornar al sègle XIXen.

PS 7 : Geneviève Darrieussecq, una elegida de Dacs, consolessa de Dacs, del MoDem, explica per son accion, qu’i a pas de politica per l’occitan a Dacs.

Avèm aquí una lista corteta de comentari sul tèma, la representacion dita «républicaine» es pas la solucion per las nacions mesprezadas de França. Los pòbles sotmetuts, e sobretot l’occitan, non serà pas jamai plan representat pel sistèma «République française».

La constatacion es aquel dels Catalans aprèp aver de suportar pendent 30 ans l’ipocrisia de la «democracia española» de l’aprèp franquisme, o supausat «aprèp-franquisme». Es evident coma l’explica Jean-Christophe Sellin, per non res comparar, que las situacions juridicas son pas las meteissas, mas los «fors e costumas» aplicats en Nafarroa-Navarra, son tanben nòstres, abandonats per una casta de representants bearneses lo 22 de setembre de 1792, mai tanben d’Avinhon a la meteissa data, per daissar París organizar lo legislatiu a París e non pus al país nòstre. Ara 200 ans aprèp, sabèm qu’es estat la data d’una catastròfa per la lenga occitana, e son establiment legal, a l’imatge del francés al Quebèc (lei 101), causa que podèm somiar se volèm salvar l’emplec normal de l’occitan a Tolosa e endacòm mai en Occitània. Contrariament a las ignoranças politicas e juridicas francesas, l’occitan es estat una lenga de la lei, pron abans lo francés, los arquius de Peirigüers, e Bordèu (que sabi) ne son la pròva.

Los Occitans an agut las pròprias leis, e segur èran mai eficaças per assegurar la democracia ; per exemple, sabèm pas encara cal es lo budgecte de l’Elysée, d’un president que se dís de la «République française», mas del Duc d’Aquitània o del Rei de navarra, o votaviàn en decembre de cada annada politica. Es tanben un parlament de representants, autanplan representants que los que van a París ambe una abstencion de mai de 60 de cent coma a Vilanuèva d’Òlt en 2012….

La productriça de Veu dels Païses Catalans sus Ràdio Occitània e lo CAOC occitan auràn la bona idèa de convidat Vicent Partal per nos explicar la situacion en Catalonha :

trac 2 en occitan format a4 aficha

Tota la jornada per poder parlar e questionar lo convidat tolzan. Lo moment es rare. E per assegurar un bon debat, vaquí un document que vos ajudarà a questionar lo convidat a las 14h00, dissabte 17 de decembre :

una question a

-°-

Mellaerts

diumenge, de novembre 17, 2013

L’egalitat republicana farà crevar l’occitan

Coma lo patois e la «langues régionales», la semantica de l’«égalité républicaine» o farà tanben.

Mantunes personatges fangoses e candidat a Tolosa, òme de musicas de tot escantilh e promotor de la manipulacion dins las banlègas tolzanas (per un tractament diferenciat dels joves), pensa que l’occitan amerita pas una egalitat de tractament, perqué sèm en République Française. Es un francés immigrat a Tolosa e qu’a portat una idèa simpla, Occitània es lo seu terrenh de conquèsta republicana francesa, es un colonialista d’esquèrra. Aquel personatge se sona Jean-Christophe Sellin. Aquel pudós lo FRONT nacional DE GAUCHE, es lo cofondator del meteis movement politic extremista francés.

Jean-Christophe Sellin 2Olivier Dartigoles

Es d’aquel personatge que, a l’amagat, dedins lo sistèma d’Estat francés, Éducation Nationale, frena al desvolopament del bilingüisme dins las classas ; aital la promessa socialista d’aumentar lo nombre de classa a jamai poscut èstre realizada car l’administracion Éducation Nationale trabalha coma lo franquisme e a l’amagat per destrusir l’occitan ; e lo paura Ronjat que serà l’objecte d’un collòqui, n’en cambiarà pas res ; l’estupiditat del FRONT nacional DE GAUCHE serà sempre majoritari dedins l’estructura d’endoctrinament francés que se sona Éducation Nationale. Per èstre professor de l’universitat de Tolosa Miralh cal mostrar pata blanca, per èstre de gôch o mut politicament per l’occitan, es pus aisit d’ensenhar l’occitan, per exemple. La formacion subvencionada pel Conselh Regional correspond pas a las necessitats pels professors que van sul terrenh, fauta de causa en sciéncias politicas, e quora se lor explica, explícan que «je ne comprends pas» ; aquela formacion es utila çaquelà per mantunes, al nivèl del revengut, pas del contengut car lo CR n’en trufa, l’afichtge a pas mestièr de saber lo contengut… e l’eficacetat de la formacion, cal emplenar las classas e punt.

Mas mantunas chifras fan saber que l’egalitat republicana aplicada sufirà pas per reviscolar l’occitan. L’impulsion positiva sul modèl nord-american per las minoritats lingüisticas o socialas es lo sol modèl que valguèsse ; lo Quebèc l’a plan comprès per aver votar la «loi 101» per salvar la lenga minoritària francesa ailà ; e ne soi solidari …ailà ! Mas pas aquí a Tolosa. Çò qu’es vertat al Quebèc per vesinatge plan entendut, perqué seriá pas seriós a Tolosa ; l’engeniering d’AIRBUS pròva plan qu’avèm mestièr de totes las sapienças per bastir un avion eficaç, e non pas damorar ambe la sola pensada parisenca. Per bastir un projecte lingüistic occitan avèm mestièr de totas las fòrças e quitament las que tòrtas son a matar l’occitan, oficialament e ambe las medalhas politicas que cal.

La mal nommada «discrimination positive» es una traduccion francesa que me fa dòl e que reberta pas la realitat, e ai pas botar d’aiga dins lo vin aquí : es simplament una potinga per ajudar los mesprezats a èstre valorizats, los locutors occitans que son mesprezats dels Franceses a Tolosa, Franceses coma Jean-Christophe Sellin ; l’esquèrra es normalament per l’afichatge los melhors plaçats per aiçò, mas concretament, e aprèp la basa ideologica de la «terreur», son los pus dangieroses militants en favor de l’expansionisme parisenc, e contra l’occitan, sempre.

Quina es la resulta de las politicas diferentas per una meteissa lenga ? Las avèm dins un tablèu publicat recentament pel servici lingüistic catalan, per totes los espacis politics que s’i parla catalan.

resulta d'una politica lingüistica

La resulta es simpla (resultat complet aquí), ont i a una reala politica lingüistica (Principat de Catalonha) lo catalan es en via de normalizacion e aprèp 30 annadas es pas acabat d’èstre al nivèl d’emplec que cal per salvar la lenga dins totes los maines de la societat (justícia, espital, diplomacia, etc.).

Se confirma pel tablèu aquí que lo regime republican d’egalitat e de faciada d’una politica catalan a Perpinyà ajuda gaire a cambiar los emplecs, son encara los vièlh que la parlan, mas son a morir… Es la situacion occitana actuala en piège, car els pòdon aver una television en numèric gràcia a las leis europèas, e una literatura modèrna e sapienta.

La segonda zòna d’emplec del catalan en lo País Valencià, aquí lo PP Fabra, l’amic de Jean-Christophe Sellin perqué aplica los meteisses modèls que li agrada, ajuda a la destruccion lingüistica valenciana, en «comunidad valenciana» tranquillament en destrusir per exemple la television locala en valencian. Es aquel modèl qu’assumiscan los Institut Cervantès pertot a l’estrangièr, vist que los Catalans pagan tanben, mas aqueles Instituts Cervantès an pas un libre en, lenga catalan, nimai un CD o DVD, per la páur de l’«endoctrinament nacionalista», perqué els son pas nacionalistas d’expansion e españols, non non …. son «duberts sul monde e fan musica classica » coma lo meu FRONT nacionalista DE GAUCHE candidat a Tolosa.

Dins las Isclas Balears, es lo PP Bauzà, un amic de Jean-Christophe Sellin, FRONT nacional DE GAUCHE, que vòl aplicar dins las escòlas lo modèl que agrada a l’universitat de Montpelhièr letras occitanas, es de dire lo modèl de percolacion lingüistica, sense resulta concreta per la sobrevida de la lenga, perqué la lenga lor agrada totes de la veire crevada, a Tolosa –Sellin FRONT nacional DE GAUCHE e sos amics, lo PP de Balears, o los professors de la FELCO que fan la guèrra a Calandreta en Occitània.

Lo PP mata lo catalan, l’egalitat republicana tanben. Jean-Christophe Sellin es programat coma lo PP, lo partit pòstfranquista. Es estranh que quora es lo FN, l’occitanisme repotega, e quora es lo FRONT nacional DE GAUCHE, lo convídan a minjar aquel arganhòl…. Dèu donar subvencion o èstr euna ajuda dedins l’administracion d’èstr eplan vist per aqueles «faux culs» del nacionalisme francés.

dissabte, de novembre 16, 2013

Racisme lingüistic francés

Es ontologic del sistème politic francés, del FRONT nacional DE GAUCHE, al FRONT National. E lo racisme etnic es valorizat pels nacionalisme d’esquèrra per combatre lo FN, e segur que quora escriurai aquesta linha l’esquerrisme per solidaritat de classa politica me tractarà coma amic del FN, causa que soi pas brica. Mas lo modèl del FRONT nacional DE GAUCHE, es un modèl nacional-socialista francés, sul patern germanic.

Per una volontat d’èstre democrata al pus prigond de la filosofia politica, un grope de democratas occitans an convidat lo candidat FRONT nacional DE GAUCHE de Tolosa ; aital avèm poscut confirmar que l’etnisme francés, immigrat francés a Tolosa (lo candidat e professor FRONT de GAUCHE), aplica una politica de netejament lingüistic dins las seunas accions, amai ajuda a la ierarquizacion de las lengas en negar a l’occitan lo dreit que li es necite, e donc participarà sistematicament a l’installacion de clientelisme associatiu per servar dins un musèu la lenga occitana; l’actitud del FRONT nacional DE GAUCHE es confirmat per aquel encontre. Lo Front de Gauche de Tolosa es bravament elonhat de las idèas de Jean Jaurès… Causa rara, pendent aquela genta convidacion a un repais republican associatiu, soi estat forçat de sortir a la seguida del discors d’aquel fachô de gôch, Jean Christophe Sellin, co-fondador del FRONT DE GAUCHE ambe Jean-Luc Mélenchon. Es un professor qu’es a Tolosa per practica lo netejament ideologic e clarificar que l’occitan forguèsse encara en sistèma d’apartheid lingüistic, a la talvera de la democracia, e dins dins un sistèma jacobin d’exclusion dels locutors occitans de Tolosa. Es vengut dins un debat sense conéisser per exemple l’enquèsta lingüistic del Conselh Regional sul tèma ; es un personatge ideològue e dangierós, pas mai dangierós qu’Adolf Hitler al moment qu’arribava al poder per las urnas dins la republica de Weimar. Es tanben plaçat pel sistèma d’esquèrra per endorctrinar las banlègas socialament sensiblas de Tolosa. Es tanben un candidat qu’es a las 19% de vòts a Tolosa.

Aquel personatge franquista e del FRONT DE GAUCHE es sense consequéncias politicas (la republica la vòl mas sonque en lenga francesa, coma Franco fabriquèt Espanha) e co-fondator del FRONT DE GAUCHE ambe Jean-Luc Mélenchon ; e donc ai agut confirmacion que valon pas melhor que la familha Le Pen. Lo domatge es que lo grope de democratas tolzans convidarà pas lo FN a l’encontre, alara qu’es tanben candidat a la vila de Tolosa…e autanplan dangierós per Tolosa que lo FRONT DE GAUCHE (la collaborazcion al fazchisme francés d’esquèrra es presta dedins lo mitan professoral occitan tolzan, directament importat de l’universitat de Tolosa Miralh). E çaquelà lo nacionalisme d’expansion es lo meteis e autanplan dangierós per la lenga occitana, e la seuna sobrevida. Lo problèma es qu’aquesta ideologia jacobina del FRONT de GAUCHE es al poder a Montpelhièr a l’universitat de letras occitanas. Es una catastròfa de cada jorn dempuèi mantunas annadas.

Lògo Église protestante de france

Acabi de recebre de la Glèisa protestanta de França lo comunicat següent :

racisme Église Protestante de france

Lor ai mandat una letra personala, vaquí lo contengut :

Adiu,

Acabi de verificar lo racisme lingüistic d'un candidat del FRONT national DE GAUCHE. Es la ierarquizacion de las lengas. E es pas sonque lo FnDG qu’o pòrta.

De qu'avètz l'intention de far contra aquel racisme republican d'esquèrra francesa.

Los plens poders de Pétain en 1939 son tanben estats votats per l'esquèrra nacionalista francesa.

E pòdi alongar la lista del netejament etnic francés d'esquèrra en Occitània.

De qu'avètz de declarar sul tèma qu'ameritarà mon interès e per m'ajudar a considerar la possibilitat de racisme que donatz dins aquel document. Fins al moment que recebrai pas un comunicat oficial de la vòstra part, legirai pas los vòstres comunicats vist que son pauc balançats sul tèma del racisme ontologic de la RÉPUBLIQUE FRANÇAISE.

BEN CORALAMENT.

 

Per respondre tanben a los que pensan que soi un extremista de dreita, tal que lo pensa lo FRONT nacional DE GAUCHE e mantunes endoctrinats de l’universitat francesa en Occitània, ai votat per Christine Taubira a las eleccions presidencialas, un còp èra, e o tornarai far se cal. Es una femna qu’amerita pas d’èstre criticada de la manièra que l’es. Tanben soi per l’egalitat juridica a totes los nivèls, pels maridatges e tanben per las lengas, l’egalitat totala pas ierarquizada.

Mas de moment que lo racisme lingüistic francés es ontologic a la RÉPUBLIQUE FRANÇAISE, soi mut, e damorarai mut per seguir l’esquèrra nacionalista francesa dins la seuna condamnacion de l’extrèma dreita nacionalista francesa que desqualifica lo seu discors en qualificar aital la Dauna Taubira. E alara totas las campanhas de l’esquèrra francesa (ultrtanacionalista e expansionista, de netejament etnic a Tolosa, concretament lo candidat Jean Christophe Sellin ; aquel candidat foguèt un problèma d’extremisme cultural e lingüistic a Tolosa, dins las seunas accions de cada jorn ; del meteis a acceptat que l’administracion del Conservatòri Occitan netejèsse l’emplec de l’occitan en ligason ambe sa politica musicala occitana. Es estat plaçat aquí pels socialistas que ara, per astre, li an retirat la delegacion e que sabèm ara votarà contra lo budgecte socialista ; lo FRONT nacional DE GAUCHE es similar al FRONT NATIONAL. Se lo FRONT NATIONAL es clarament non volgut pel mitan occitanista, benlèu que per egalitat democratica de tractament e egalitat republicana (per fargar lo meteis nacionalisme que lo FN), lo FRONT nacional DE GAUCHE deuriá èstre estremat de totas las campanha per la salvagarda de la lenga occitana.

-°-

extremisme d'esquèrra occitan comentat

divendres, de novembre 15, 2013

La Belgica de Brussels assaja d’oblidar …

La Belgica de Brussels assaja d’oblidar e emplega de mai en mai l’anglés.

En francés es Bruxelles, en neerlandés es Brussels, en occitan Brussellas …

Una fòto publicada per un jornal francofòne, La Libre Belgique o La Libre (ara), assaja de descriure la campanha electorala, i a una illustracion que me questiona. Es un jornal d’esquèrra e legitimista, o reialista.

Fòto de Campanha publicada dins La Libre Belgique

De qué vesèm ?

1 / una publicitat en anglés, dins un jornal vendut o legit majoritariament a Brussellas, dins una ciutat europèa e tanben internacionala, sièti de l’OTAN. L’OTAN a coma lenga de «trabalh» o de guèrra, l’anglés.

2 / una publicitat en anglés dins un jornal de lenga francesa, un jornal francofòne. Es la responsa a la politica demandada politicament de preséncia del neerlandés, sovent oblidada pels publicitaris, e per las autoritats europèas…

3 / la fòto prepausada es una color per candidat, un òme ambe una femna o simplament tanben e encara un òme ambe un òme … la paritat es pas encara vesedoira per totes los Partits en Belgica de Brussellas.

4 / la fòto del jornal francofòne prepausa las fòtos dels ceandidats e una color associada, mas fauta de tèxte, lo tèxte, un eslògan es esperat ; sabèm pas s’es una volontat dels candidats o de la redaccion ; mas pauc impòrta, vist que coma lo publicitari emplega l’anglés per non pas respectar lo neerlandés per un public o una clientèla majoritariament francofòna en zòna lingüistica considerada coma neerlandesa, avèm las afichas sense tèxte. L’abséncia del tèxte es alara un element de responsa al refús francofòne d’acceptar la politica lingüistica neerlandesa.

Aquestes quatre punts son pron interessants per descriure l’esquizofrènia francofòna que non vòl integrar realament las decisions politica en matièra lingüistica sobre Brussellas, es una vila de la zòna neerlandofòna de Belgica, istoricament, mas que la pression diplomatica o europeïsta, veire mondialista e cosmopolita fabrica unicament francofòna (vergonhós) e que comunica d’ara enlà, enluòc d’apréner lo neerlandés, en lenga anglesa, pel comèrci.

Aquel esquizofrènia la sabèm, quora se demanda aficha dels balètis en lenga occitana, avèm sovent la responsa : «on ne parle pas occitan», mas aquò vòl realament dire, farèm segurament l’esfòrç d’integrar l’occitan mas n’avèm pas las capacitats ; la question se pausa alara : de quina manièra capitaràn d’apréner l’occitan se assájan pas de l’emplegar, pauc a pauc. Car es pas l’emplec del francés que salvarà l’occitan ! Coma a Brussellas l’emplec de l’anglés que donarà un melhor respecte del neerlandés dins la capitala europèa, per la populacion dels locutors e de als locutriça de lenga francesa. Al nòrd (pichon) o al sud (grand) de París, lo francés es lenga OGM per las societats e frena per son emplec (o aquel de l’anglés), frena per aver lo plurilingüisme estimat melhor per totes e totas.

dilluns, de novembre 11, 2013

11 de novembre occitan a Aniana

Lançat per think tang Iniciativas per Occitània, l’idèa de florit un monument als mòrts que i presenta una frasa en Occitània, a agradat a un grope de ciutadans occitans. E tres ciutadans d’Aniana i son venguts, sabi pas per quí son estats prevenguts. La promocion de la commemoracion occitana se faguèt a pichona dimension, per una simplassa pagina Internet sense voler realament despassar lo ròdol occitanista classic.

14h00 anuèch i soi estat e soi estat acompanhat de 15 personas volontàrias. Vaquí mantunas fòtos personalas :

20131111_14330020131111_142033

Soi estat d’aqueles.

-°-

Mantunes jorns abans soi estat a la famosa –jà- botiga de Macarel a Tolosa ; Denis Cantournet convidèt un fum de monde, o soi estat tres o quatre còps dins las seunas mandadissas, e segur a degut convidar los amics seus del Partit Occitan ; lo jorn de l’inauguracion i son pas venguts. Lo jorn de l’inauguracion ai près papiers de promocion de la botiga per las botar als endreits que l’occitanisme frequenta gaire ; serai mens volontari a partir d’ara.

I soi estat perqué pensi que la botiga farà un brave trabalh de difusion de l’èime occitan dins la vila mondina. Jà client de la meteissa carrièra lor an dit, es bona causa, e espèri grand succès per la botiga al delai del 1er de genièr de 2014.

Cap borrut que soi, a còps, m’arriba de passar dins la botiga novèla, e sovent m’arriba de criticar tanben l’occitanisme, e los occitanistas que son pas tanpauc los meus clients. Lo Macarel Shop es dubert.

20131011_122459[1]

E donc coma cal èstre correcte ambe las autras activitats occitanas de Tolosa, que fau rarament de publicitat a gratís, tot en me far escupir dessús quasiment sistematicament pels militants del POC, vaquí mantunas flors per illustrar la botiga indispensabla a los que lor agrada l’assegurança del Denis Cantournet quora critica l’occitanisme e que lor demanda, o exigís un article dins la premsa o dins un blòg.

Mas macarel quin aplomb, quin  aplomb en demandar, exigir, tot en criticar los eventuals clients occitans. Caldrà explicar tanben a la futura borgesiá occitana de respectar tanben los ciutadans, son pas totes del nivèl financièr de la familha POCociana de Cantournet Denis, un grand classic tanben.

Un pauc de modestia farà sempre de ben, a io, tanben, e a d’autres.

-°-

Un grand classic del Partit Occitan : la recuperacion del trabalh dels autres …. un autre exemple, Niça :

Un grand classic del POC

diumenge, de novembre 10, 2013

La Guèrra de 14-18, un site ne parla

La guèrra de 14/18 a tocat principalament Occitània ; es la debuta de la destruccion de tota una societat rurala e urbana occitana, una societat que parlava sa lenga e que ne fasiá la transmission. Cal notar qu’un mes abans la fin de la guèrra la comuna de Tolosa donarà lo nom de W.Wilson a la plaça de l’Òrt de Godolin ; Lo president estanusian Wilson es lo paire de la societat de las nacions, e ajudat per França e Anglatèrra (dos imperialisme d’oltra-mar) establirà lo dreit a l’autodeterminacion dels pòbles per destrusir l’empèri Austro-Ongarés, e donc lo ligam entre Prússia e Itàlia, una federacion imperiala en devenir.

remembrança

Aprèp 14/18, en Occitània, la transmission s’acaba d’una classa sociala a l’autra, e l’imperialisme francés trapa una expression nacionalistas dins la basteson dels monuments de 14/18, una vergonha militarista e nacionalista d’expansion. Ne damora encara plan viu, per èstre lo luòc de commemoracion ambe bandièra tricolorada e imne sanguinari, per la jornada del 11 de novembre.

Guèrra de 14  18 e Occitània

Mantunes monuments en Occitània an la lenga occitana gravada sul monument ; un sol es estat pas inaugurat es a Genciòu en Lemosin, un sol. tot los autres son subjecte de la manipulacion nacionalista francesa devath lo títol de «bon républicain», per amagar l’existéncia de las frasas en lenga occitana ; e plan segur, díson qu’es pas de nacionalisme, e aiçò en Occitània que sábon totes los elegits de qu’es Occitània. L’ipocrisia del 11 de novembre es real, es la granda fèsta nacionalista francesa, los mòrts son simplament objecte de manipulacion administrativa e militarista francesa, ambe l’agrement de l’administracion e del personal politic nacionalista francés.

Un site Internet vos ajudarà a comprendre lo chaple de 14/18 per la societat occitana, es malastrosament sonque en lenga francesa.

-°-

promòure la guèrra fRANÇAbandièra francesa per la campanha 2012 reralitat colonialista

Federalisme : malautiá politica d’esquèrra.

federalisme = federar (en occitan) – Per federar, cal partenaris de meteis pès politics ; senon lo «fédéralisme» podrà pas federar, l’avèm vist dins lo cas d’Espanha de las autonomias que ne son la pròva viventa, e malgrat tot l’esquèrra socialista o acaba pas de veire, nimai l’UDB en Bretanha. Pel moment dedins l’Estat francés, la sola causa potenciala es una decentralizacion maximala, es de dire levar a París çò que sábon pas gerir, e jà es pron bèl.... Basta que lo pès constitucional dels centralismes fabrica lo desbalanç, i aurà jamai possibilitat de reala decentralizacion, encara un còp veire lo cas espagnol. Un professor de las sciéncias politicas de l’universitat de Tour o expliquèt, l’ai entendut a Tolosa dins un collòqui organizar sus la descripcions de las situacions de las independéncias e las autonomias en Euròpa ; èra organizat per l’universitat de dreit de Toulouse Capitole I, Tolosa Capitòli I en occitan. Ai jà escrit sul tèma en lenga occitana aquí : toulouseinfos.fr bilhet TOLOSA.

Lo federalisme pòt benlèu donar la páur al personal de las prefecturas al moment de la negociacion, mas pels personals politics jacobins franceses aquò los deuriá far rire :

Federalisme

Alara es ambe plaser e un drin de somrire sucrat de septicisme que vos doni lo contengut del collòqui UDB :

UDB acaba de colloquejar

« Le centralisme à la française a été instauré avec la monarchie absolue, renforcé par la Révolution et l'Empire, de manière si puissante et autoritaire qu'il a imprégné les esprits au point de le banaliser.
C'est ainsi qu'il est ressenti aujourd'hui comme une gouvernance naturelle en France, vécu comme allant de soi, très rarement remis en cause par les médias, par les institutions ou les élites. Cependant, si le système centralisé français se maintient, au-delà des intérêts bien compris, n'est-ce pas aussi un système qui a ses mérites, ou qui a fait ses preuves ?
La centralisation à la française se porte bien, dans une France qui va mal.
Récemment, par les différentes lois de décentralisation, la République, a tenté de tempérer ce centralisme parisien, pour redonner du dynamisme à la France et à ses territoires.
"L'effort multiséculaire de centralisation qui fut nécessaire ne s'impose plus aujourd'hui", général de Gaulle, discours de Lyon du 24 mars 1968.
"La France a eu besoin d'un pouvoir fort et centralisé pour se faire; elle a, aujourd'hui besoin d'un pouvoir décentralisé pour ne pas se défaire" François Mitterrand, 15 juillet 1981.
"La France asphyxiée par le centralisme a été libérée par une réforme apportant aux communes, aux départements et aux régions davantage de pouvoirs et de moyens en conférant aux Français une nouvelle citoyenneté faite d'une grande participation avec davantage de liberté et de responsabilité" Pierre Mauroy, 2 aout 1981.
La République centralisée : Liberté ? Égalité ? Fraternité ?
L'État a pris conscience qu'il ne pouvait pas tout faire ! Néanmoins la déconcentration qu'il a mise en oeuvre s'apparente plus à vouloir se défausser qu'à réellement transférer des compétences ou donner un nouveau souffle à la République. Malgré les expériences concluantes menées par les collectivités territoriales (trains, lycées...), pourquoi l'État rechigne-t-il toujours à faire confiance aux pouvoirs locaux ?
La décentralisation demeure un objectif, mais le centralisme à la française peut-il être dépassé ? Est-il soluble dans le projet européen ? »

La causa es sampiternala e se perseguirà tant que lo rapòrt de las fòrças seràn pas clarament del costat dels ciutadans bretons, occitans, bascos, alsacians, savosians, còrses, etc. es de dire quora las votacions donarà a Bretanha, Occitània, Iparralde, Alsàcia, Savòia, Corsega, etc. una majoritat clara d’elegits bretons, occitans, bascos, alsacians, savosians, còrses. Senon, res cambiarà.

-°-

Unser Land Le parti Alsacien

Novèla prepausicion de lei per las lengas de fRANÇA. es sortida d’un deputat breton, cap deputat occitan (!), e aquel deputat es puslèu UDB-EELV. S’espèra encara e encara una lei per las regions e las lengas de fRANÇA venguda dels socialistas o del PRG.

Doana e federalisme contra moderacion

Aquesta dimenjada, per fin, unes politicians espanhòls an clarament explicar çò que vòlon imposar al pòble catalan. Las solucions politicas prepausadas fan rire vist de l’exterior del sistèma espanhòl ; e son seriós lo PP, Rajoy, o los PSOE federalistas ? Pensi que non, m’en vau desmontrar aiçò :

1 / la doana de rajoy es concretament una frontièra, e concretament benlèu que Rajoy sap pas que las frontièras europèas son tombadas, coma l’explica Artiur Mas dempuèi Israël (ont i a frontièras de guèrra entre Israël e lo monde arab). De qué vòl Rajoy ? Una guèrra ? Fonccionaris suplementaris per l’Estat centralista e borbonista espanhòl ? Mas los va pagar ambe qué ? l’Estat espanhòl es de falhida. Es clar qu’es pas seriós per un partit que se classa dins los liberals al Parlament Europèu … O lo PP se trufa dels Europèus ? Me sembla mai que tot que si. Lo gat economic espanhòl non serà arrestat per la doana.

Federalisme

2 / lo federalisme imposat l’es estat sonque per Alemanha, mas jà Alemanha èra una sotiacion politica particulara ; lo federalisme pòt èstre imposar quitament dins certanas condicions politicas que son pas presentas en Espanha ; la primièra condicion de la volontat de federar es de considerar al meteis nivèl las partidas federadas, e que dels dos costats a federar la consciéncia de saber aquel balanç politic equilibrat fosquèsse real ; lo federalisme pòt pas existir quora una partida de federar se considera superior a l’autra partida, quora Espanha se vòl imposar lei, o constitucions, a Catalonha, e al pòble que demanda de votar, per un acte democratic fondador. L’acte de votar per saber quina quantitat de ciutadans de Catalonha vòl l’Estat, aprèp se parlarà benlèu de federalisme, mas serà al pòble de decidar, pas al PSOE, d’Andalosia o d’Extramador o de Madrid.

federalisme en dessenh d'umor

Se cal pausar la question : podèm far fisença als partits que son los representants del centralisme dels estats per una negociacion de secession ?

La truandariá constitucionalista es la basa politica del nacionalisme expansionista espanhòl o francés.

E sovent se trapa ajuda dins las redaccions dels jornals centralista e legitimistas franceses per explicar que cal servar la dominacion. Le Monde o faguèt aquesta dimenjada ambe lo suplement sonat Week-End, es plan notat per un jornal en patois parisenc, week-end. La maissanta fe editoriala d’aquel article es gròssa, sense dimension.

Catalonha Le Monde aqueste dimenjada del 10 de novembre

Tot aiçò pròva çaquelà que l’independentisme catalan es causa seriosa e moderada, e donc donc qu’avèm de tractar estupiditats politicas (PP e PSOE) o de legir las redaccions centralistas francesas o espanhòlas ambe l’uèlh d’aquel que non pòt que ríser d’aiçò.

Un pòble seriós e moderat non pòt que capitar l’independéncia e ne trendrà leiçons politicas e democraticas de las grandas, per donar leiçons als ciutadans de nivèl europèu, atanben pels imperialistas e pels pòbles sotmetuts e dominats, e per valorizar negativament las estupiditats nacionalista e expansionista espanhòlas e francesas.

-°-

Dins lo camp dels federalistas, o de la sotmission al mèstre avèm l’universitat de Montpelhièr, e la companhiá al entorn. Son los amics e las amigas de Mélenchon.

Vaquí un document que ne fan propaganda e qu’ai corrigit, per las errors qu’i a sobre.

ideologia de Montpelhièr

Es un document que pròva l’incapacitat intellectuala de l’universitat de Montpelhièr d’èstre al nivèl que cal per bastir una politica lingüistica per l’occitan o lo catalan (se vòlon imperialista quitament dedins la region administrativa francesa).

N'ai mon cofle de veire l'ideologia francesa imprenhar clarament la semantica e l'ideologia de combat de mantunes occitanismes que sortiscan de las universitats francesas de letras occitanas, o de las universitats francesas de letras bretonas, alsacianas o savosianas; Per vesinatge las letras basca, catalana o còrsa son mens tocadas, mas la dimension occitana impausa causas o ideologias (FELCO e autres movements esquerristas occitans) que son lo contrari de la sapiença actuala sul tèma.

Correccion per l'universitat de Montpelhièr