arcuèlh

divendres, de juliol 29, 2016

FN o la patria de l'ignorança

Quand se parla sense saber, un Còrse respondrà directe ! 
@JJBourdin_RMC @RMCinfo Vòli saber un jorn çò qu'es la "culture française" ? En Provença, l'ignorança ai una idèa ...
Mas atencion, quand entendi un Manolito Valse refusar de cambiar la lei sus la Corrida devath lo pretèxte que, per el, catalan, «sap çò que pòrta en Espanha», me pensi que tot lo personal politic francés dèu pas saber çò que cultura es per la populacion indigèna, la populacion sotmetuda al poder parisenc o madrilenc.

Vos signali que sabi çò qu'es la culture française ; es una cultura d'importacion, invasiva, en Occitània, l'invasion debuta ambe l'invasion de sa lenga, l'article 2 votat en 1992 (sonque) per una majoritat immensa ; nos recordèm los elegits republicans en 1848 que parlavan occitan per combatre la dreita reaccionària e antirepublicana ; nos recordèm qu'an ganhat mas qu'an oblidat -un còp a París (sindròma Enric III de Navarra)- la lenga que los a portat al poder d'èstre supausat «representant» del pòble (sempre al singular).

dijous, de juliol 28, 2016

État d'urgence ineficacetat francesa

I a que van dire qu'es costumièr de legir aquò aquí ; l'Estat francés es estupid (pas mai que l'Estat madrilenc çaquelà) e amai ineficaç, mas pas sonque dins la polícia, centralizada plan segur, i a tanben ineficacetat dins l'ensenhament (díson Éducation Nationale), a l'universitat (las díson autonòma, mas pas dels lòbis politics d'esquèrra nacionalista francesa), dins mantunas entrepresas d'Estat (de capital d'Estat o privat), e aquò s'amaga sovent darrièr la diplomita modèl francés, una sapiença tota universala car de République française, una «eficacetat» bleu blanc rouge.

Aital lo jornal Reporterre explica plan al nivèl de l'État d'Urgence, sanctificat per una lei republicana del jacobin Manolito Valse e son patron François dels Pays-Bas, vesèm lo problèma de l'ineficacetat francesa ; malastrosament jà o sabèm amb l'afar Mohammet Mérah... quí èra al poder a l'epòca ?

Donc avèm una lei votada per rason d'ineficacetat per l'ensemble del personal politic de dreita coma d'esquèrra, levat excepcions pichonetas ; ne fau d'excepcions pichonetas coma en 1939 al Parlament de Bordèu que se votava los plen-poders a l'ineficacetat militarista Philippe Pétain, per recuperar lo sistèma après una «bona» guèrra.

Mas de qu'es aquel poder ineficaç ? Jà anuèch avèm un exemple condamnat per la justícia :

E lo mai piège es que la reforma vendràn pas jamai car lo personal politic pletoric e jacobin coma un Claude Guéant (que vòlon tornar al poder encara !), aquel personal sap plan coma contravirar lo sistèma, a l'amagat (article DDM), per reservar una clientèla plan docila dedins lo sistèma administratiu. E i a plan de monde per jogar ambe els...

Aquel fenomèn exista pertot dins lo sistèma politic francés, se parla de lòbis, mas es puslèu una corrupcion sancièra del sistèma ; se dís en francés pourri jusqu'à la moelle

Lo sistèma es coma un teston ronhat, las letras de dignitat lor mancan. E i a encara pron de monde per creire en Donald e Nicolas, dinca ne fabrica gloriòlas politicas ! 

E me soi pausat la question, vist que lo personal politic es superiorament senators mascles .... Es que lo modèl turc seriá pas un bon modèl per reformar radicalament l'Estat d'Urgéncia de las ineficacetats francesas, republicanas e santas ? 

_°_
E coma la premsa francesa sembla aver pas vist l'afar ... me sembla urgent de vos informar ambe una revista escocesa :

Paris peta sistematicament l'ambient politic !

Un curat mòrt assassinat (un pauc coma Henry IV de France per un catolica extremista) e lo simbiòsi politic tornava, dolçetament, mai o mens sense la dreita del show permanent francés ... mas a l'amagat un esquime arriba lèu, la realitat se farà viva de mai en mai ufana ; es impossible de calar la realitat parisenca, lo regionalisme d'expansion parisenca es un extremisme.

Puèi arriba un puilet, twitter es una gàbia, per los que pòdon pas frenar las pensadas nègras del modèl nostalgic francés :
 Las devianças francesas son jamai gaitadas dins lo miralh de las glèisas, los temples catolics, jamai. E quitament s'estónan d'aver de s'entendre dire çò que son per origina, descendents ambe l'ADN d'extremistas.

Mas d'unes se díson que per astre la justice française es diferenta, car respecta la République française ; segur ?


De la manièra de dire, semblava a un inquisidor dominican al moment de condamnar los "bons cristians", aqueles deviants del cristianisme qu'an gausat legir la Bíblia, al sègle 11en, dins la lenga de la populacion d'Occitània (la granda) abans que lo papa o lo curat de Paris lo decidíscan, en 1954 !

D'aquel bon temps d'inquisicion la legalitat èra escrita pel papisme, per la glèisa pensada a París ; la fronta matarà -fins finala- lo rei borbons que fasiá enfin concènsus dins lo reialme de fRança e qu'a portat causa politica tarribla, la patz entre la glèisa catolica e los temples protestants.

Entendi jà : demission cridada pel curat de Paris ! Mas es un afar ontologic e ligat la pausicion ierarquica d'aquel curat, prèp del poder jacobin ; las cridas i faràn res a l'afar francés ; es un curat qu'oblida que lo cap de la glèisa de Roma en fRança es a Lyon, aquí s'i salva -perqué del Sant Impèri Germanic- la Bíblia en lenga occitana, mas auèi que fRança i domina, la publicacion i es impossibla al XXIen sègle.

La sola justícia que fau per curar lo curat e sa pensada parisenca, regionalista d'expansion capitalana, es l'independéncia de Paris e que las autras regions sotmetudas fasquèssen lor vida politica autonòma.

dimecres, de juliol 27, 2016

Manolito assegura : "il n'y a pas de prisonniers politiques"

Al moment d'una visita en Corsega, Jean-Michel Baylet, l'indigène occitan de la collaboracion jacobina, fasiá la cara dels maissants jorns dels jacobins en visita, escotava lo seriós de la demanda oficiala còrsa, e Manolito Valse, lo catalan devengut republican modèl generalissim "democrata" Franco e parisenc, assegurava del naut de sa jacobinitud : «i a pas de presonièrs politics còrses», fàcia als elegits del Conselh Territorial de Corsega, elegits democraticament, per un sistèma politic qu'an pas causit, els.
Uèi aprenèm que lo bracelet de la justice française es pels dangierós terrorista militant de l'EI (e aquel èra plan conegut !)... Mentre que los presonièrs politics còrses e bascos, emplenan las presons per assegurar que l'enemic es plan vençut, sotmetut, docil, alara que lo FLNC a longtemps abandonat las armas e ETA tanben, e zo fan saber dempuèi annadas e annadas ; quin es donc l'enemic pels jacobins en Corsega o en Iparralde ?

 Justice en France, volètz rire nègre ? L'Estat jacobin nos explica donc que los terroristas devon èstre en preson, òc mas pas pels militants de l'EI donc, alara pels Bascos e pels Còrses, òc es evident e puèi matar un prefecte es mai dangierós que matar un preire, e encara nos o díson "ils sont pas prisonniers politiques" dixit Manolito Valse, lo prefecte es pas politic (LOL en patois parisien), mas auriá poscut èstre un ministre de l'interior coma Nicolas Sarkozy ... De quin costat es l'Estat francés ?
L'enemic de l'Estat francés son donc : lo pòble còrse e basco, mas non pas los militants de l'EI que el assegura lo manten de l'Estat militarista ambe un «État d'urgence» que servís en res a la securitat de las populacion ; per l'Estat francés lo problèma es la populacion ! L'Estat francés a lo meteis combat que DAESH, lo pòble que pensa per se-meteis es un problèma.

Tot lo demai, del personal politic es de teatre republican francés, un Estat qu'a jamai sabut pensa la politica ambe las populacions suls territòris dominats pels regionalismes d'expansion parisenca.

Un jorn se farà pagar a l'Estat francés çò que castiga a la Turquia de Tarip Erdogan ?

Tuar un curat e la fronda tòrna

Tuar un curat e la fronda tòrna, se fau remembrar la Sant Bartelèmi ? Aquela volontat de la fronda prolegitimista d'una casta nobiliària per préner lo poder als Borbors fàcias als Valois ? Lo regionalisme d'expansion parisenca o nacionalisme francés fabrica una pensada especialament dangierosa e militarista, una pensada qu'a una longa istòria e las consequéncias collateralas son sempre oblidadas: 

O fau clarament indicar, es basicament pastat de catolicisme, mas fòra la glèisa del Vatican que sap que se seguís perdrà tot en fRança, e tot un pòble (n'a jà perdut fòrça) ... la Glèisa a una pichoneta memòria ; lo pòble francés catolic que dintra dins sos temples, a pas cap memòria istorica, e ne vòl pas aver, encara mens en santa République française.

Dins aquel dessenh i a tota la ràbia regionalista d'expansion parisenca ; l'espasa musulmana fa pus rire per l'ancian regime reial, mata simbòls que per un al mens, es pas francés mas occitan, lo berret ... e sa tòrre Eiffel ; vesèm lo nívol nègre mas aquel nívol es autofabricat pel sistèma politic francés, es l'istòria de fRança qu'o fabrica, l'ignorança francesa, l'avuglament blu-blanc-roge e La Marseillaise per ajudar, sense oblidar las pichonetas bandièras que se passejan dins las carrièras dels vilatges ... l'an tot oblidat.
Ai oblidat los colonialismes variables de la santa republica d'oltra-mar, quand en Argèria s'i anava recuperar l'argent turc per pagar la campanha del futur Napoleon III, que, coma Recip Erdogan, fabricarà sa dictatura republicana... An oblidat las campanhas de la crosada en tèrra de Jerusalèm, puèi la delegacion de la Societat de las Nacions de Ginèbra en «Síria», delegacion per destrusir l'impèri turc ; an oblidat fòrça causa e talament gròssa (los chaples de Madagasacar per exemple) ; car pel nacionalisme francés ... coma an doblidat, els los franc de totes los regimes, els se pòdon pensar que los autres tanben an oblidat e donc podèm legir Roselyne Boutin :

La barbariá es FRANCESA ! 
La lei franca es santa, e quora s'aplica, es definitiu ... règla lo problèma segon els, los jurats francs ! Mas la lei franca a jamai reglar un problèma, e pauc impòrta lo regime politic, l'a simplament empiejorat, rendut complicat, en matar populacions sense realament pensar, als vesins, al futur dels pòbles sotmetuts. fRança -d'una Roselyne Boutin- es dangierosa, es la «fRance eternelle» coma díson Les Deschiens (comics franceses) que fan pas dins la dolçor, mas que al segond degran me fan pus rire.

E lo tipicament blanc franc, francés, es agenolhat, lo cap levat mas cobèrt pel berret coma per assumir l'oblidança tipicament francesa ; car oblidar fabrica l'Estat, sense oblidar que l'Estat francés es basicament fabricar sobre la sang dels autres (sotmetuts), l'Estat s'autodestrusirà - e zo sábon que fan pas dubrir mantunes tiradors istorics sens tot petarà. E fau salvar lo sordat fRança ! 

L'integrisme musulman sap que l'Estat francés es pas reformable ; donc, assaja d'o reformar a sa manièra en trapar ajuda ambe los autres integrismes franceses, lo catolic es pron estupid per seguir. 
Lo regionalisme parisenc d'expansion parisenca, o nacionalisme francés fabrica perturbat del ment; fRança es dangierós, o ai sempre dit e escrit, e pas sonque en julhet 2016. La pròva son mai de dètz ans de bilhet sul meu blòg que revendiqui per una lectura per totes e totas, e especialament los Franceses quitament se la lenga emplegada la vòlon destrusir constitucionalament, oficialament ; mas un còp èra un Francés sabiá legir l'occitan, la mai vièlha lenga latina vulgara normalizada en primièr (entre 950 e 1050 en demanda dels Ducs d'Aquitània, demanda politica), e donc la mai conservatriça per rapòrt al latin ; mas ara, lo sistèma educatiu francés a abandonat d'ensenhar lo grèc e lo latin, e l'occitan s'en trufa ; i a pas sens que legir los diccionaris del gropuscul de letrats que se dís Académie française e l'industria editoriala en seguida.
 
Tuar un curat catolic fabrica mai de revòlta que matar 84 personas a Niça, mai d'un centenars a Paris en novembre, matar una redaccion, matar unas familhas tolzanas (Merah, que fau pas oblidar).
Tuar un curat, la fronda papista tòrna contra la santa puta de République française.
 
Bon mas lo nacionalisme francés fabrica tanben l'extermisme musulman aquel :
 
L'ignorança educativa francesa que fau pas parlar de las causas que pertúrban, fabrica extremismes a cada costat. La maquina a fabrica estupiditats politicas es FRANCESA.

fRança es un sistèma educatiu dangierós, o tòrni escriure e o afortirai sempre, vist del punt de viste occitan, perqué es lo punt de viste lo mai aisit per o entendre melhor, e non pas perqué -en aguent aportar fòrça causa a la santa republica parisenca- nos podèm encara un còp calar per los daissar contunhar d'enganar lo pòble occitan, en supausar que la santa republica parisenca es pacifica, per exemple, car o es jamai estada pacifica, sempre guerrièra, bonapartista de sempre ; lo primièr enemic de la santa republica parisenca son mantunes pòbles sotmetuts, lo pòble occitan es lo mai grand assimilat o en via d'assimilacion (ambe simptòmas bèls de reviscòl de temps en temps) ; l'assimilacion francesa es la fabricacion d'ignoranças; la fabricacion d'inocentàs que pòdon tot engolir sense bolegar, préner la santa paraula republica coma segur e se calar, coma fasián per l'ancian regime ; lo catolicisme papista a fabricat sotmetuts de bon gerir ; es pas simplament la fauta dels mèdias concentrats a París, i a una basa per aquela salça politica de mèrda, es pron vièlha, e se conserva gràcia a las institucions parisencas, bastidas jà per traïdors, coma Enric III de Navarra, o rei qu'an patit la preson coma François Iièr...

dimarts, de juliol 26, 2016

Finança, mètro tolzan e occitan

Un document aquel vrespe daissa esceptic la ciutadanetat ; la competéncia en matièra de finança publica fauta dins l'entrepresa publica TISSEO-SMTC ?
 
Aquel twit pel vrespe, assegura donc que lo montatge financièr per pagar la linha novèla de mètro entre Labèja e Colomièrs es un montatge mal preparat per l'administracion TISSEO, puèi acceptat aital pel personal politic en carga de la gestion. Es evident qu'aquel personal politic, dins aquela fauta de seriós, aurà encara de mal a installar l'occitan sus la linha novèla, acceptar a una administracion TISSEO qu'es pas seriosa tanpauc.
L'administracion es pas seriosa e amai es contra l'occitan dins lo mètro sobretot quand lo personal politic es pauc seriós tanpauc, e amb pauc d'arguments sul tèma.
 
Es un montatge qu'amerita çaquelà l'ajuda europèa, çò que pròva que l'Union Europèa sap pas tanpauc gaitar los compte abans de donar l'argent public europèu. E ne faguèron talament de rambalh, qu'ai agut un dobte sul finançament de tot lo dorsier. Soi «rassegurat», aviái encara rason, las finanças de la vila de Tolosa son talament claras que fan al mens d'especialistas de la City de London o de la BCE per n'entendre quicòm. La cort francesa dels comptes publics, partisana coma es sovent, podrà de tot biais i veire pas grand'causa, coma sempre pels projectes d'avenidors.

La conferéncia de premsa de diluns passat, èra simplament per far un corrièr a la segonda vila de l'aglomeracion de Tolosa (mai de 110000 habitants que semblan pas important per l'aglomeracion UDI-Les-Républcains de Tolosa vist que vòtan a l'esquèrra), aital faràn sense passar per l'assemblèa de la Metropòla ... un jòc de pòker mentidèr que costarà car als ciutadans de la vila o de la granda metropòla ?
 
Nos podèm questionar sul pichon jòc mediòcre que fan dedins lo sistèma jacobin binari tolzan per èstre amassa a las governas de TISSEO-SMTC totes e per non pas s'informar !

dilluns, de juliol 25, 2016

Quand un francés escriu l'istòria se fau mesfisar

L'exemple es un aniversari o commemoracion ; la conversion Enric III de Navarra en Henry IV de France ... Es una conversion dedins lo sistèma religiós cristians, mai tanben ambe l'oblidança francesa, es una conversion d'un sistèma politic de Navarra-Bearn-Labrit a un autre sistèma politic franc, mai centrlaista e sobretot sense Parlament per votar la borsa del rei, son budgecte. Mas es utile de veire de quina manièra los istoriadors franceses ne fan la redaccion, exemple Histoire.fr ; es un apolida fabla politica :
Lo tèxte en occitan es pas una traduccion, mas es la realitat istorica ; l'escrit en francés es la version del nacionalisme francés de la santa IIIena republica francesa ( fable historique, Henri de Navarre, fable, Enric III de Navarra òc !)
La majoritat de la cort del rei a París quand Enric III de Navarra arribava, parlava l'occitan oficial en Navarra, Bearn o Labrit. Èra causa correnta que las corts europèas parlavan la lenga de la familha coronada o del maridatge del rei, aital castilhan o toscan. Ni espanhòl ni italian qu'existava pas !

Dins aquel tèxte se parla del «roi d'Espagne», la corona de Castilha èra una, e l'autra èra Aragon (amb un Parlament a Barcelona sul modèl dels Parlaments en Occitània), donc lo rei al delai dels Pirinèus èra lo Rei d'Aragon e Castilha, jamai d'Espanha, aquò d'aquí qu'existava pas ! Navarra passava dels dos costats dels Pirinèus, e anava dinca Nerac (per la Cort reiala de Navarra).

Donc vaquí lo tèxte occitan e l'illustracion dels Franceses, Histoire.fr : 


La sindròma politica Enric III de Navarra es la potencialitat dels politicians elegits o pas, dedins la partidocracia francesa en Occitània, potencialitat de cambiar d'opinion autanplan viste que de passar del protestantisme al catolicisme per aver mai de poder, per ajudar las resorgas personalas o melhorar un CV politic o religiós.

Aquela sindròma Enric III de Navarra tòca tot lo personal politic en Occitània, al XXIen sègle. Joana d'Albret o de Labrit se ne vira dins sa tomba. Enric III de Navarra es lo traïdor de las volontats politicas de sa maire, reina de Gasconha, cort de Nerac, Parlament de Bearn, e cap religiós d'Ortès.

Marselha dins la granda Occitània, Siméon Flaissières

Quand una persona se sona Simon a Tolosa, se sap clarament qu'es pas de Tolosa ... Quand se sona lo pichon Simon, Simeon, se sap pas encara quina son las resorgas intellectualas d'oblidança occitana que fasquèron qu'es possible de lo dire aital, el lo protestant, lo filh de pastor protestant : mas aquel Simeon èra de Lauragués, se marridèt amb una ciutadana de Lauragués ; es estat un migrant de la Granda Occitània, per devenir mètge dels Paures a Marselha, lo pòrt colonial republican dels tempses ancians del XIXen e XXen sègle.

Conselh de lectura «Histoire universelle de Marseille» Alèssi Dell'Umbria, filh o pichon filh, o rèire-pichon filh dels migrants italians que son tanben passats per Marselha abans d'anar o pas a las Americas.

Donc segon la fabla occitana, siam pastat de convivéncia ... en remembrança dels trobadors, e sobretot se remembra dels chaples contra los catars, contra los protestants ; mes el, aquel cònsol de Marselha, malgrat d'èstre mètge e donc pro saberut per l'epòca, o dèu aver oblidar...

Es de la meteissa manièra que cap a las annadas 1980, lo cònsol de Marselha, Defferre, cridarà l'Estat per lo salvar de la gestion complicada de la vila, d'una granda vila o pòrt cosmopolit ; el fargarà lo concepte de delegacion de poder jacobin, la decentralizacion, debuta en 1982.

Mas Simeon aurà de recebre migrants, en nombre grand, donc aprèp aver de recebre un onda de migrants armenians, serà lo temps de dire pron, n'i a pron ; coma s'entend jà ambe Manolito Valse al govèrn fàcia a l'arribada dels Sirians musulmans, Assirians de totas las religions, Curdes, Afgans de tot tipe, joves Eritreans, Somalians, etc. O tanben coma un Michel Rocard quand «desirava pas recebre tota la misèria del monde» ; se fau tanben pensar que migrar dins aquelas condicions fabrica que problèmas de sentat directe o indicrecte, los desbalançats mentals se fabrícan aital tanben : 

« S'anoncia que 40 000 d'aquelei òstes son en camin cap a nosauts, çò que vòu dire que lo biton, lo tifus e la mòrt nègra se caminejan cap a nosauts, se son pas jà en granas pulluentas dempuèi l'arribada dels primièrs d'aquelei immigrants, despoderats de tot, refractaris de las manièras occidentalas, rebèls de totas las mesuras de sanitat publica, immobilizats dins las loras indoléncias resignadas, passivas, ancestralas. [...] La populacion de Marselha crida pel govèrn qu'interdise de vertat l'entrada dels pòrts franceses a-n aquestei immigrants e que los tòrne sense delai aqueleis lamentables tropèus umans, gròs dangièr public pel país tot sancièr. »
— Siméon Flaissières, cònsol de Marselha aprèp-guèrra de 14/18
Marselha èra lo pòrt de la coloniazacion francesa, representa fRança al mens pendent tot lo temps del colonialisme republican francés.

Tota la pensada del sègle XIXen es dins la semantica de la frasa famosa, lo XIXen sègle a pas cambiat aquela semantica francesa, nacionalista francesa ; se fargava un monument a Joana d'Arc a Tolosa al meteis temps.

Lo Lauragués, filh de pastor protestant, es estat cambiat en arribar mètge a Marselha, o en arribar cònsol de Marselha ? Moriguèt senador francés e al pòst de cònsol de Marselha, elegit dinca 1931 !

Victor Gèlu èra encara dins los caps, mai qu'en 2016 :
Èran pas feniants, e cresián al meteis Diéu que los de la Provença que se remembrava las grand'messas dels Felibres, d'un Frederic Mistral, mas èran jà al ment las tiradas d'un Maurràs... nostalgic d'ancian regime o de la restauracion del sègle XIXen.
Èran pas feniants, faguèron la riquèssa de mantunes cap-d'entrepresas qu'i trapèran lèu de man-d'òbra mens cara, per las usinas novèlas creadas pendent la guèrra de 14/18 quand lo nòrd del país vesin èra en guèrra.
Èran pas feniants, faguèron una novèla economica dins tot lo val de Ròse pendent mai de las 50 annadas que seguiràn.

Èran los Armenians percaçats pels novèls poders kemalistas turcs, lo sol problèma que la guèrra de 14/18 a far sobreviure, diplomaticament, dinca pausar problèmas grèus per tot lo sègle XXen e dinca ara al XXIen sègle, ara. E lo poder dels joves turcs es en camin de tornar en 2016 ... e digun en Euròpa ne sembla aver paur, sobretot pas l'OTAN...

Las annadas d'aprèp 14/18 s'encamina tornar mai al XXIen sègle, de fargarà d'un autre biais, mas aprèp Niça, l'atemptat de Niça, s'entendrà jà que la remembrança del passat es pus d'actualitat ; siam ambe la dificultat d'aver -en mai- una societat inculta, e aculturada, çò que dona mai grèu lo problèma de societat ; e amai son pas los mai paures, los mai incultes ! Sovent son professors d'universitat... legitim per parlar en public pel sistèma politic ; l'incultura se cultiva a tot festenal per un sistèma administratiu net de tota pensada politica, tecnocratica.

Lo problèma d'aquel personal politic que pensa local quand s'arriba a li èstre utile, oblida de pensar a la politica francesa en Siria-Liban, sobretot d'aquel temps elonhat ... e de las causidas diplomaticas francesas (espaci blau es jamai estat respectat per las autoritats francesas, veire mapa) ; las causas an pas cambiat ; l'estructura trabalha pel mercat-Estat-nacion francés, dedins coma defòra ; e las migracions son juste elements de regulacion fosca a desfaut d'aver una potinga politica ambe lo problèma economic, la causida economica que favoriza sempre una casta de govèrn, pauc impòrta lo regime republican o pas ; d'unes díson corrupcion, d'autres lòbis.... eficacetat economica per un poder dedins una entrepresa qu'ajudarà pus tard lo politic a damorar al poder.


Lo malastre, es que lo sistèma dit anticapitalista faguèt del meteis biais, en fabricar sa pròpria casta roja de tota las pensadas politicas ; car l'URSS èra un impèri colonial del meteis biais, un mercat pels amics qu'an una economia a desvolopar (vesèm en China). Sovent l'ideologia d'esquèrra, dita d'esquèrra, confond lo capital e la finança... fauta de saber coma fonciona un compte de foncionament e un balanç d'entrepresa, ont lo capital es indicat ; enfin totas las estructuras que fan la vida de las entrepresas pichonas e grandas.

Lo problèma es que la migracion creada per far fòra una populacion d'un territòri, es manipulada pel meteis mercat dins lo territòri novèl e forçat, aprèp migracion forçada e violenta. Lo ciment Lafarge es lo meteis ambe DAESH, pseudò Estat mas militarament potent, o dedins lo mercat-Estat-nacion dita fRança. Los projectes inutils e betonizacions d'acompanhament son la responsa del politic per la casta dels quadres e de la familha Lafarge qu'an mestièr del mercat-Estat-nacion per betonejar per sempre la tèrra qu'es supausar noirrir la populacion.

Siam dins una societat turifarària d'autodestruccion de la planèta umana, de l'umanisme. Lo sampitèrne Simeon de Marselha es una pichoneta votz de la mòrt que pòrta lo regime francés sus aquesta planèta.

divendres, de juliol 22, 2016

L'Estivada 2016, jorn tristàs > bilhet d'umor triste donc

Totes espèran un bilhet sus L'Estivada, la fèsta occitaniana de Rodés ; lo local ganha a èstre promòugut. Donc, ai agut d'aurelha numerica ailà e digun per enregistrar la cagada, coma sempre las cagadas politicas son jamai enregistrada pels mèdias que devon pensar coma fau ; donc vaquí una illustracion per Rodés L'Estivada 2016, una fèsta devenguda locala (los jacobins an ganhat).
Per l'inauguracion, totes los que recebon subvencions i èran per escotar las cagadas politicas, perdon los discorses. Es una question de standing segur.

Al final se cerca qual es lo #pokemonGO qu'èra dins lo cap del personatge occitanianianian que donèt lo discors d'inauguracion (pareis que sap jogar la fótbol, se vei que los neurònes son dins los pès) ; dins los ans passats, ai agut de fotografia Rodés, es qu'i traparai solucions ?


O benlèu que la cultura se limita a las subvencions comunalas ? Donar subvencions clientelistas dona de cultura a l'occitanianianian Christian Teyssèdre ? Benlèu, dins lo discors s'entend melhor aital ; e de tot biais, val pas lo desplaçament.

Per las carrièras l'occitan es encara pas la nòrma, l'occitan e l'Estivada fan sempre, sempre dins una politica de faciada per amagar la mediocritat culturala de Rodés.


E per desolat que soi, aquel bilhet l'auriái escrit tanben per la dreita RIVENQua, tanben. La talvera es la riba per la dreita RIVENQua.

dimecres, de juliol 20, 2016

Un atemptat caça l'atemptat de Niça

Un atemptat de nuèit encara en fRança, coma lo Parlament de 1939 donava los plens poders el «gente» Philippe Pétain, lo poder socialista (Parlament e govèrn) fabrica una politica de l'«État d'urgence», dirigida per una administracion que sap pus que fa d'aqueles pòbles «amb problèmas», la ciutadanetat francesa. E lo politic qu'a pas cap idèa d'una politica pròpria fa fisença a l'administracion militarista francesa, parier que lo Parlament de 1939 fasiá fisença a Philippe Pétain e l'«État français». 

Ni l'«État français, ni l'«État d'urgence» an provat una mendra eficacetat per tornar la democracia, nimai per tornar la dignitat a un pòble manipulat !

Dinc aquel Estat novèl qu'es supausat èstre d'urgéncia (dempuèi qu'un atemptat a tocat Paris, alara que sabèm qu'a debutat a Tolosa ambe l'afar Merah, aquò farà ....), avèm donc lo retorn de las milícias, de las perquisicions modèl ancian regime, d'una fòbia institucionala car lo pòble (unic evidentament) fa paur a la generacion politica dels partidocratas. La jacobiniá e sa casta a paur, paur a totes los nivèls, mas sobretot a paur del pòble, e sobretot aquel que vòta pus, car favoriza lo vòt FN, l'enemic de l'interior (ne fau aver sempre un - lo FN en blau marina a un conservatisme, l'enemic es exterior, es immigrant).

 De la guèrra al «communautarisme» (tal que France Bleu emplega lo mot, Radio París es tornat dins la semantica) es tornada dins lo camp del verbiatge d'extrèma-dreita ; i veson una escasença, tornar al poder ; totes los instruments institucionals de repression son, dins la nuèit passada, installats democraticament per una representativitat qu'a paur per sa sentat electorala, e sa sobrevida politica.

La crisi politica genertalizada es volguda pels terroristas de l'extremisme d'Orient-Mejan e fabricat -via Internet- dedins una populacion escolarizada per la santa République française. L'ai sempre escrit, lo problèma de la ciutadanetat musulmana es sa fauta d'educacion politica, istorica e quitament geo-politica, al mens 3 generacions de problèma educatiu francés. E amb aiçò, soi segur que soi dins lo camp capitolat per Barcelona, Lo Jornalet, d'islamofòb.

Veire la realitat en fàcia, l'extremisme serà pas oblidat per las santas leis republicanas e jacobinas ; fau un autre sistèma politic, fau cambiar de sistèma (pas pus de reforma), e donc fau urgentament la fin del sistèma politic francés, la fin del somiat passat republican que fau ; pas lo retorn de las estupiditats de 1939 ! Ni besonh d'una messa catolica per compassion a Niça, alara que la messa ortodòxa amerita pauc d'interès del personal politic qu'es lo primièr a se dire laïc, çò que son pas jamai estats, ni vengut del pòble (etimologia de laïcos en grèc), ni de religion non catolica.

Lo personal politic al govèrn es en causa, mas la dreita es pas melhora, farai un apondon long sul tèma.


Niça soi en dòl, duelh per tutes/as, mas en dòl per èstre estat enganat per las institucions francesas, dempuèi 1870 ; e Occitània granda dempuèi 1792.

Un atemptat referendària francesa, bonapartista, que se paga en 2016, encara e encara. Los atemptats a fabricat lo centralisme francés, ne fan una pregària perqué damora cada vagada que van al monument Mort-Pour-La-France ; la democracia es mòrta ambe l'atemptat de Niça, car los Franceses ne fan la gestion republicana.

_°_

Dins las listas de las estupiditats politicas, los elegits UMP-UDI-Les-Républicains ne faguèron tonassas ; vau creire que vòlon emplenar Le Canard Enchaîné de la setmana venenta.

Las mai estupidas son Guaino e Barèges que vòlon armar la populassa, evidentament de lor camp, per far la guèrra a l'autre, plan segur ; Barèges de Montalban deuriá saber çò qu'es una guèrra entre catolic e protestants ... dos camps armats. Evident, es una solucion contra lo caumatge !

Mas avèm tanben una patologia clara per non pus aver de memòria politica, Nicolas Sarkozy :
 
E dire que coma ciutadan, li pagatz una retirada dracosa per nos messorguejar cada jorn sus TF1 o totas las televisions de fRança !
O aquel elegit de Niça, motorista de tria, que parla sovent, mas qu'oblida aviat çò que dís ; malastrosament es lo cumulardòc Christian Estrosi, lo president de l'aglomeracion de Niça, e qu'a demandat a cònsol actual de Niça de se calar.

o aquel qu'es president del Conseil départamental qu'explica seriosament :
Aquel a votat leis, e n'en sap pas lo contengut ; patologia : cumul dels mandats. Ièr la votèt l'ineficaçetat «État d'urgence».
O encara piège, car es estat jutge, aquel qu'un diluns maitin en directe sus una ràdio parisenca, oblida qu'es vice-president de la la comission d'amitat fRança Aràbia Saodita ; fau tornar dire que la moneda de l'Aràbia Saodita a servit a bastir una mosquèa a Niça ... lo salafisme s'i pòrta plan mercés. E Les Identitaires i podràn trobar sorga de comunicats de protestacions ! Mercés lo Fenech.

Lo piège es qu'aquel deputat es lo president de la comission sul terrorisme de l'Assemblée dita Nationale de país vesin del nòrd ; de qu'as poscut oblidat dins la redaccion del document mandat al govèrn ?

La dreita del Parti Socialiste Français a tanben son cabal per la corsa a las estupiditats politicas : 
 De qué en mai per la dreita ? A si, lo FN Bleu Marine e los arguments qu'ai jà recebut, fan que : 


e fau pas oblidar que son exemplars per donar dins la critica :


Me fau arrestar aquí perqué la colèra puja encara ! 

I a 1 policièr municipal per 800 habitants a Niça, mas totes/as sábon pas diferenciar un camion frigorific d'un camion normal.

 L'Estat politicièr, la polícia pertot a Niça, res es la solucion contra lo terrorisme ...

diumenge, de juliol 17, 2016

Quand las informacions fan la semantica complotista

La semantica complotista es una manièra de far correspondre de las informacions e assegurar que lo grand public es capable d'entendre que lo complòt, la manipulacion de las idèas, la manipulacion de la realitat es possibla. E los sistèmas politics centralistas i ajúdan grandament car son basat sus una maufisença de la compreneson democratica dels eveniments.

Tot d'un còp, per l'atemptat de Niça, sus la passejada, la rota de la platja, siam passat, en tres jorns e nuèchs, d'un menaire de camion de l'ISIS, a un perturbat mental (en procediment de separacion de cople), a una revendicacion ISIS pel canal costumièr e tardiu de l'atemptat de Niça. I a de qué postular del problèma informatiu francés, e tanben del pauc de coneisséncia del terrenh de las autoritats politicas jacobinas francesas, autoritat que son supausat gerir la Comtea de Niça al sègle XXIen, ambe l'ajuda de la partidocracia jacobina de dreita o d'esquèrra (dreita o esquèrra del rei, sabètz la referéncia al mens ? Vos vau pas contar tota l'istòria ?).

I a de qué se demandar de qué fabrica la polícia municipala de Niça -condicionat al nacionalisme francés dempuèi 1860-,  quand un camion arriba sus una manifestacion del nacionalisme francés, un ser de 14 de julhet de 2016, lo jorn que la preson dels parisencs es estada presa per liberar los presonièrs politics del reialme franc... una data que Niça li dèu pas saber, mas a l'epòca Niça èra pas "francesa" ; donc lo 14 de julhet del modèl francés actual, la Comtea de Niça n'aviá a fotre en 1792, o puslèu un pauc coma los Angleses anuèch párlan de #BastilleDay. Per confirmar la donada istorica, vaquí una mapa francesa de 1732 qu'explica plan çò que son las «provinces réputées étrangères» ; estranh (!), en 2016, Niça s'en remembra pas ! Lo complotisme encara ? O simplament l'istòria manipulada per las santas escòlas republicana francesa, e los sants regents, escòla de la tresena republica que despís aquel temps, res a cambiar, escotèm Regís Debray per n'èstre convençuts.
Alara comprèni melhor per una data e commemoracion qu'es pas de Niça, fau bolegar son monde nacionalista per far oblidar l'istòria. Dins un programa politicament militant, fRance CULture explica lo seu pensament sus «L'adieu à l'histoire» ; oblidar l'istòria ...Alain Finkielkraut convida un nacionalista francés per nos explicar que los Franceses oblídan l'istòria, l'istòria de la gentilhessa politica francesa, de la sapiença parisenca, de la patz parisenca e republicana, plan segur ! Lo nacionalista francés, Régis Debray, li explica bravament tot aquò ; mas oblida d'explicar que la Comtea de Niça a pas la meteissa istòria dita «francesa» (francesa tal qu'o pensam en 2016), e benlèu que la supòrta sonque despís 1860 per un referèndum sul modèl Putin en Crimèa (2014), e en realitat de gestion francesa sonque aprèp la patz europèa de 1870.
Cada còp qu'assagi d'explicar l'istòria tal que los Occitans, e los Nissarts autanplan, la veson, d'unes nacionalistas franceses me fan la remarca «qu'anèm pas tornar a Adam e Eve» per gerir lo present... An plan rason ; l'istòria de Niça devenguda francesa (tal qu'o pensam en 2016) es una istòria recenta que Niça ne paga lo còst anuèch en 2016, per la gestion catastrofica de l'atemptat de Niça, gestion qu'es pas d'Adam e Eve, mas de Christian Estrosi, sos amics Éric Ciotti e Nicolas Sarkozy, E Bernard Cazeneuce e sos amics Manuel Valls e François Hollande ; avèm donc una gestion de Niça que se pensa a París en majoritat ; es benlèu aquí lo problèma de l'atemptat de Niça, basicament, ontologicament gestion jacobina. E despís París, los dos costats del reialme republican francés, se pausan coma solucion : 1/ la religion de Roma (la messa de condòl me faguèt duelh, coma díson a Niça), o 2 / la religion d'Estat, que per èstre de l'Estat francés son semblantas.


Dins la religion d'Estat, la dreita o l'esquèrra del rei-president, pensa que l'Estat es sant, e que pòrta totas las solucions de gestion de la Comtea de Niça despís 1870 ... Mas l'avèm plan vist, quitament decentralizat la polícia municipala d'en Cristian Estrosi, la collaboracion francesa a Niça, a pas poscut frenar un falord en camion.
Dins la religion d'Estat de tipe vaticanesc, es lo decorum qu'es important, e lo luòc de la novèla glèisa es essencial, santa reparada, (los Franchimands  díson reparate) es per aiçò que Nicolas Sarkozy o lo FN-BM i son estats ; fau plan reparar las errors del nacionalisme francés. Mas darrièr lo decorum, i a la guèrra a l'eretic, coma se l'Istòria de las guèrras de religion cristiana aviá jamai tocat Niça, çò qu'es vertat en partida, car lo reialme de Piemont-Savòia, Comtea de Niça èra pas del reialme francés a l'epòca, ni lo poder totalitari franc (sense Parlament) ; tornèm a l'istòria per explicar lo present. La Comtea de Niça pendent la guèrra de religion cristiana europèa, Niça, e lo parçan d'aquela Gavotina alpenca, èra debans un dictament vaticanesc de la religion, la religion novèla del Sant Impèri li es pas arribat pro fòrt per crear l'esquisma ecclesial, lo sant impèri germanic a assajat al sud de servar lo monopòl de la legida de la Bíblia.
Mas vist d'Occitània fòra impèri germanic (fasèm sempre istòria coma Regis Debray o demanda), vos podèm escriure que l'istòria de las guèrras de religions, las sabèm ; e donc sabèm çò que dona l'acarament entre un poder vaticanesc e una religion que demandava al pòble simplament de legir la Bíblia directament dins SA lenga... Es la primièra guèrra franca e papista contra los Catars ; mas avèm tanben conegut la guèrra dels cristianismes, papistas contra calvinistas o lutherians, los protestants d'anuèch. La guèrra que l'islam impòrta en Euròpa es similara a-n aquela guèrra cristiana d'un còp èra ; e malgrat l'evolucion de la pensada modèrna sul tèma, se vei desvolopar las meteissas responsas estupidas del sistèma politic francés, e del sistèma imperialista mondial, de l'economia de mercat pensat per la meteissa finança, modèl escòla de Luc en Toscana ; coma qué la vida istorica de las idèas pòt passar la pensada francesa, en lenga francesa, es autanplan, gregària.

Mas lo problèma es que de l'autre costat de Ròse, tot aquò -de la pensada gragària francesa- sembla encara tocar lo public, sovent gràcia a las glèisas catolicas e un esquèma ecclesial qu'a pas gaire cambiat, segur perqué la solucion politica del decorum papista damora en plaça ! 

Quand se sap melhor l'istòria, lo complotisme se comprendrà, e se ne rirà -nègre- de veire de quina manièra lo poder politic parisenc, centralista e pauc democrata, socialista o de la dreita bonapartista, farlabicarà los eveniments per s'adobar sa «genta» politica en país de conquèsta, per enganar encara mai la populacion, «réputées étrangères», mas sobretot sotmetuts a la pensada unica francesa, la pensada gregària francesa. E aquí los mèdias parisencs, que son 99 % çò qu'escota ara lo pòble de Niça, e lo pòble occitan, ajuda fòrça al desvolopament de l'engana jacobina francesa, ambe una còlha d'intellectuals, de tipe Académie française, que son lo relai clar de las idèas nacionalistas/regionalistas d'expansion parisenca.

Senon, Niça es en duelh, segon lo primièr ministre Manuel Valls, per tres jorns !

dissabte, de juliol 16, 2016

Niça, quin es lo problèma ? Lo show politic !

La dreita francesa es sus la critica dels socialistas ; mas concretament e sul terrenh, qui me podrà explicar de quina manièra una vila sobrecargada de camèra pertot e d'una polícia municipala modèl de l'UMP-Les-Républicains, podrà pas respondre de las incapacitats politicas de la dreita francesa a Niça.
Camèras pertot (Modèl Les Républicains de gestion comunala), polícia municipala pertot (Modèl Les républicains e FN-BM de gestion municipala), una organizatriça de viatge explica que li a calgut 20 minutas per son bus de torista per arribar a l'òtel e al final, li a calgut demandar als toristas de partir a pès a l'òtel.

Coma un camion frigorific amb un VTC dedins, a 22h, lo #BastilleDay, a poscut passar el ?

La dreita autoproclamada republicana prepausa tanben un novèl modèl, aquel dels potchistas contra lo dictator Erdogan. Fau ajustar aquel arganhòl es estat un conselhièr de Nicolas Sarkozy, ai la paur a l'esquina que tòrne !
Los protagonistas de dreita son cumulars, son adeptes de la politica de costejar los mèdias a la primièra catastròfa qu'arriba (modèl Nicolas Sarkozy que n'avèm vist jà l'ineficacetat) e lo sistèma mediatic los ajuda grandament (benlèu sense vóler) ; los avèm entendut tota la nuèit del 14/15 de julhet e tota la jornada del 15 de julhet. Per nos explicar : es la fauta del govèrn socialista. Fau tornar indicar qui a suprimit lo mai de pòste de foncionaris dedins lo sistèma policièr francés dins los vint darrièrs ans ? Responsa : Nicolas Sarkozy e son govèrn !

E els de qu'an coma responsabilitat ? Son pas els que fan la politica en PACA, dins lo departament de Niça, e dins l'aglomeracion de Niça ; son pas els a l'òbra ? O benlèu que la delegacion, per causa de cumul de mandats e d'occupacion a l'inauguracionisme, facilita una gestion administrativa de totes los problèmas. E per aquò far en securitat, fau aver administradors afidats, causits en foncion de l'afidança (los DRH son alara una clau del sistèma), donc forçadament del concènsus politic que farà que lo patron serà re-elegit, per poder contunar coma abans ; mas pas question d'èstre imaginatiu, pas question d'èstre fòra las règlas establidas per un sistèma electoral que participa del jacobinisme francés, del bonapartisme o militarisme republican francés.

Puèi una messa catolica coma sola vision politica per un drama uman per la populacion de Niça, me sembla un pauc cort, un pauc electoralista, comunautarista e d'una vision de futur dobtós, car «fau seguir çò que lo FN-BM practica», fau pas daissar lo terrenh liure al FN-BM, lo Varton e la Maréchal-le-Pen son tanben dins la glèisa catolica.

Donc, mens de 20 minutas aprèp l'atemptat d'un des-balançat, un falord, per rason de familha (ça sembla grandament), la dreita bonpartista francesa fasiá son show.

De l'autre bòrd, al govèrn se vòlon amagar darrièr d'estructura d'Estat. «C'est la guerre» explica Manolito Valse ; mas dins una guèrra fau aver un enemic, e pel moment, ça sembla qu'es un des-balançat mentalament e per rasons personalas qu'a cometut l'atemptat, ambe las armas de son trabalh de cada jorn, un camion, e pistòlas factiças dedins la cabita, una bicicleta dins lo camion frigorific. Benlèu que lo falord sap copiar lo modèl precaunizat per ISIS, mas es pas brica un integrista politico-musulman.

«Gagner une guerre» sense poder saber quin es l'enemic ? Quin militar podrà avalir aiçò coma una causa eficaça ? Una guèrra i a un enemic clar, i son militars fàcia a d'autres... i a un clar sistèma d'un estat faàcia a un autre ; lo terrorisme es pas una guèrra.

Alara, fau aver un Manolito Valse per assegurar qu'es un atemptat modèl ISIS e donc fau manténer «L'État d'urgence», sistèma que visiblament es eficaç sense que per protegir la casta republicana que se passeja sus los mèdias d'informacion en contunha.
L'«État d'urgence» es una fotesa per protegir lo personal politic jacobin, pas las populacions, basta que vòton per els; l'armada non podrà protegir tota la populacion ... donc lo perlongar, perlongar una causa inutila, cambia res al problèma politica que Niça e Occitània a de suportar, los poders parisencs e bonapartistas ; fau pas oblidar tanpauc los afidats al sistèma, l'administracion centralista francesa, agís mal, mas s'amaga darrièr una partidocracia turiferària de la populacion nissarda, e donc, per extension e proximitat lingüistica, occitana ; lo modèl terrorista djihadistas es francés, sembla a l'AOS de l'Argèria abans l'independéncia (la santa republica a oblidat), e aiçò es conegut dempuèi vint ans.

Puèi i a l'esquèrra francesa costat pacifista :
 Al meteis moment se cantèt a Montmartre, en memòria de las victimas. La filiacion es clara :

 "Le courage, c’est de chercher la vérité et de la dire ; c’est de ne pas subir la loi du mensonge triomphant qui passe et de ne pas faire écho, de notre âme, de notre bouche et de nos mains aux applaudissements imbéciles et aux huées fanatiques." Jean Jaurès

Lo coratge es cercar la vertat e la donar ; es de non pas suportar las messorgas triomfanta que se passejan, e de non pas far lo resson, de la nòstra anma, de la nòstra boca e de las nòstras mans als aplaudiments imbecils e las cridas fanaticas - dixit Jean Jaurès

Plors, show e compassions, mas cap solucion. Car lo problèma es lo sistèma politic jacobin  que cap dels partits politics franceses an en cap de destrusir, de reformar radicalament, encara mens Los amics del FN-BM, Les Identitaires.

Es que la crida a l'«Unité Nationale» salvarà aquel sistèma jacobin ? Salvarà la partidocracia francesa que s'encamina cap a una autra engana dels ciutadans en fRança.

divendres, de juliol 15, 2016

Una mapa estiuenca qu'acabarà pas de far parlar

Las aglomeracions d'Euròpa e territòri de "desvolopament".
Una novèla presentacion de la realitat europèa : lo territòri europèu dividat en foncion de la mai proxima ciutat de mai d'un milion de ciutadans.
Made by ?

Sabi pas se los geografes son a plaçar dins lo quasèrn tecnocracia europèa, mas aquela mapa la caldrà plaçar aital ... mapa tecnocratica europèa.

Lo desvolopament passa per ciutats de mai de un milions d'abitants ?

O alavètz es un instrument per mesurar lo voide de desvolopament que las politicas europèas (politicas dels Estats imperialistas) an pas capitat en cinquanta annadas d'emplenar ?