arcuèlh

diumenge, de setembre 30, 2012

Pressions politicas de tot escantilh contra l’onda d’independéncia en Catalonha

Quora escrivi Catalonha, vòl dire aquí Principat de Catalonha.

Avèm jà parlat de las pressions pòst-franquistas, mas uèi es la pression o l’Union Europèa que dintra en jòc dins la campanha electorala.

Mantunes jorns faràn, lo president de la Comission Europèa en Manuel Barroso aviá respondut a la BBC sul tèma, se una region d’un Estat membre se separa, la region serà membre de l’Union o pas ? Responsa : Escotatz en anglés, la responsa de la Comission Europèa a una question d’un deputat europèu, lo pòrta-paraula de la Comission Europèa, e Barroso dins una entrevista de la BBC.

Article sobre Barroso dins ElPuntAvui

Uèi, es la segonda presidenta de la Comission Europèa qu’installa una informacion que Catalonha tòrna prendre, sul pic, dins totes los mèdias catalans, e sobretot jamai dins los mèdias espanhòls (ABC, El País, La Gaceta, El Mundo), sobretot qu’excplica una causa qu’an pas realament enveja d’ausir :

Union Europèa nega las afirmacions que supausan la sortida de l'UE

Cap lei (supaudament votada pel Parlament Europèu) dís qe Catalonha deuriá sortir de l’UE se lo procèssus d’independéncia catalan  fabrica un Estat novèl.

La corsa als arguments contra l’independéncia a debutat a partir de debuta de setembre 2012, quora l’Espanha centralista a vist que la mobilizacion per la manifestacion del 11 de setembre èra gròssa (tot en la desvaloriza lo jorn dich), puèi dempuèi aquel moment a pas jamai arrestat d’emplenar los mèdias espanhòls quora los arguments èran negatius, e quora èran positius an ajudat a vendre jornals catalans, coma per exemple El Punt AVUI lo dimenge passat, 23 de setembre, ambe un Pinocchio que farà data ; aquel pinocchio simbolizava las mentidas espanhòlas a prepaus de l’arribada imminenta de l’independéncia. En Artur Mas, president de la Generalitat de Catalonha, aviá confirmat que las pressions serián de maissanta fe e grèva, mas que caldrà acarar ambe dignitat e seriós, lo camin serà long. Pel moment lo camin es quasiment seguit normalament per totes los mèdias mondials, levat los parisencs e los regionalistas de l’Estat francés, una pietat !

Es una causa –encara un còp- que se revela vertat : luènh d’èstre una democracia Espanha, lo reialme borbonic de Madrid e los afidats del PSOE e PP, preferíscan amenaçar ambe tot tipe d’arguments falçes, puslèu que de convéncer sul terrenh electoral ; quitament an assajat de trapar federalista aont Espanha a jà probat qu’èra impossible de ne trapar. Aital lo vòt independentista puja de mai en mai, car lo pòble catalan, que serà lèu una nacion e un Estat luire europèu, es confirmat dins lo biais d’enganar dels espanhòls, un pauc a l’imatge dels Franceses quora lor avián prepausat un Estat al moment de l’arribada de las tropas borbonico-bonapartistas dins un Estat que los napoleonians sonaràs Espanha, en eliminar Castilha-e-Aragon de la semantica politica europèa. Es estranh çaquelà de veire que l’argument revolucionari frnacés es sovent reprès pel PSOE-PSC, los meteisses quie de la revolucion francesa se ne fan una idèa que podriá ajudar al centralisme… tot en cridar pendent la campanha que son federalistas (lo federalisme de la revolucion francesa s’arrestèt a partir de una annada de la dicha Révolution française).

La setmana qu’acaba de passar, lo Parlament de Catalonha, democraticament elegit a votat per organizar un referèndum d’autodeterminacion, per menar a la creacion d’un Estat novèl en Euròpa, es de dire la via independenta de l’Estat espanhòl. Tot aiçò aprèp d’eleccion pel 25 de novembre per assegurar un Parlament Catalan clarament votat per establir lo camin de l’indepdendéncia, de l’Estat novèl europèu.

Uèi, tot parier, mantunes mèdias espanhòls an manipulat los sondatges per assegurar que lo vòt independentista recuolèsse ; al contrari de dos mèdias catalans (los mai grands – La Vanguardia e El Periódico) assegurava lo contrari. Lo vòt CiU e ERC anava pujant, mas se coneis pas encara los candidats e los partits (lo tipe de co-campanha) que seràn presents, se parla d’una candidatura gròssa independentista. Donc pel moment las enquèstas fan chifras, caldrà portar la tendença dins tres setmanas, per saber  quina son las realitats politicas de votacions, puèi la granda data serà lo 25 de setembre 2012.

Tot aquò es un procèssus democratic, aquel procèssus interessa gaire los mèdias franceses ; els fan lo resumit simplista, l’independentisme es nascut de la crisi (punt), coma s’i aviá pas antecedents politics e movements o una onda de fons per far melhor pujar l’independentisme e los arguments.

Portada ElPuntAvui

Pel moment lo nas dels Pinocchio espanhòls se perlongua, la campanha serà cauda e los jornals se vendràn a granda dimension, las audiéncias de television iberica pujaràn ! Mentre tot aiçò es la València que se prepara una autra manifestacion, lo modèl del Principat farà créisser envejas, pertot en Païses Catalans, mas tanben en Escòcia, Euskadi, Bretanha, Corsega, Kanaki, Guadelopa, Martinica, Savòia, e per estranh que fosquèsse pas granda esperanças en Occitània..

aficha Diada Nacional de València

Ròms e Marselha - Lo son [u] s’escriu OU en francés, O en occitan… e alara ?

Lo son [u] s’escriu OU en francés, O en occitan, U en espanhòl e itlaian… alara legirètz d’una autra manièra aquel article que valoriza la manièra fonoca que de pronóncia ROM a Marselha ?

Image (16)

L’article es alara tirat del jornal parisenc Journal du Dimanche e publicat anuèch, anuòch que díson en país provençal d’Occitània. E me sembla èstre mai clar que los comunicats dels partits politics qu’ai recebut, particularament d’EELV.

La populacion qu’a sortit lo camp dels Ròms, son los migrants argerians de Marselha, occitan de vertat de la societat de Masrelha uèi… Se cal recordar que lo camp es estat installat sense o poder legalament tirar, malgrat totas las impossiblitats sanitàrias, sanatàrias que son bonas en majoritat e son costumièras  als barris de Marselha (enfin o pensi).

Cal remarcar tanben qu’es la ciutadanetat qu’a considerat que se caliá prendre en man, e que la polícia es rara dins los barris aqueles. Es per aiçò que son devenguts o assimilats a militants d’extrèma-dreita ? Del FN ? Marselha vòl pas dire FN, çaquelà !

Pertot ont aquesta populacion Ròm passa, daissa en partir, las daissas – o podèm comprebar aquí tanben a Tolosa sul riba de Garona. Pel moment res es estat fait a Tolosa per netejar, vist qu’i a pas un sol vesin… S’espèra segurament qu’ecologicament o naturalament que Garona montèsse netejar ? Garona seriá alara la portuguesa d’una borgesiá tolzana que non vòl prendre en man lo problèma. La ciutadanetat de Marselha o faguèt.

Encara la fòto es fosca (presa sul bòrd de la pista cliclista en passar), vos podètz imaginar perqué Marselha a netejat las daissas dels Ròms.

IMG02650-20120722-2111

E alara aprèp la legida de l’article, se cal questionar de qu’es l’emplec de la migracion aquesta, quí un jorn explicarà qu’es la fauta del govèrn de Romania e del seu racisme ontologic que fan las migracions aquestas ? Quí o gausarà escriure, dire, e cridar dins un comunicat, al nivèl europèu ? Quí acceptarà de dire que lo govèrn de Romania es la cara civilizada d’un pòble roman que refusa la populacion minoritària Ròm sul seu supausat «territòri etnic de lenga romana». Lo nacionalisme roman, de netejament etnic, es tanben contra la minoritat ongaresa… Tornèm a las situacions etnicas d’un còp èra, e Romania es de cap manièra natre sus aquel subjecte.

Que pòt far Euròpa sul subjecte ? Que pòt far per evitar als politicians franceses de mandar comunicats estupids sl tèma, e se mostrar realament tal que son, es de dire manipuladors dels problèmas per trabalhar la clientèla electorala, manipular conceptes en los vóler aplicar pels Ròms, al moment que lo pòble occitan, de tota provenéncia (es aiçò lo pòble nòstre), pòble de Marselha n’a pron de las estupiditats europèas a prepaus de las migracions.

Car fòra las migracions forçadas pels racismes nacionalistas romaneses, avèm tanben las migracions «civilizazadas» que son simplament unas causas economicas que son las consequéncias de l’abséncia politicas federalas (bastida la Comission Europèa o la regulacion dels Estat-nacion de l’Union Europèa), e l’incompeténcia europèa de non aver bastiur un sistèma democratic regulat pel Parlament.

Letra per signalar la migracion catalana cap a Alemanha

Eurasmus es pels joves quadres qu’an decidit Euròpa, l’Union Europèa, los camps de páures son las consequéncias de las politicas d’aquestes quadres politics europèus.

A E I O UUUUUUUUUU !

dissabte, de setembre 29, 2012

Perqué dels jornals franceses, es estat l’unic de far de bon trabalh ?

Sud-Ouest lo melhor article de l'Estat francés

Es realament pietadós de veire que lo trabalh de l’AFP es quitament pas estat reprès pels mèdias franceses. SOL SUD-OUEST FAGUÈT UN BON TRABALH.

Quora Sud-Ouest en en venda pertot en Occitània ?

divendres, de setembre 28, 2012

Vidal Quadras vice president del Parlament Europèu es antidemocrata

L’intervencion de deputat europèu Vidal Quadras dins los mèdias espanhòls pòrta cap de dobte : demanda al govern madrilenc d’intervenir militarament en Catalonha.

Gaitatz l’article en lenga espanhòla aquí.

Vaquí la seuna fica al Parlament Europèu :

PPE signaletica PPE-PP Vidal Quadras fica sancièra

Dins lo Parlament de Suèda, jà un deputat a demandat de qué farà lo seu govèrn de suèda per ligar relacions amb Catalonha, per ajudar a bastir la democracia.

Lo soixante-huitard Dany Cohn Bendit se trapa, en estent contra la democracia en Catalonha, se trapa èstre dins lo camp de los que pensan que lo modèl franquista èra lo melhor per Espanha, e que «Catalonha se cala». Corsega : Se compren alara melhor perqué Libera es pas membre del PNC e dons de l’ALE dins lo Parlament Europèu…

Per totes los «grands» democratas de l’Estat francés : quina son las loras intencions a prepaus d’aiçò, la democracia en Catalonha ? Que faràn ? Que ne pensan ? Los mèdias lor fan l’amertà informativa pel moment, benlèu que los ‘grands’ democrata republican franceses espèran l’intervencion militara per aver un punt de vista. Mas que las questions fosquèssen claras :

- que faràn al nivèl del Parlament Europèu contra la presa de paraula militarista de Vidal Quadras, vice-president del Parlament europèu, quí lo questionarà sobre aquesta presa de paraula autidemocratica ?

- que faràn los deputats dels ‘grand sud’ per questionar lo govern francés sul tèma de la democracia en Catalonha ?

Se cal recordar que l’UMP a deputats al Parlament Europèu que son suls meteisses bancs que lo PP, o simplament qu’an votat per l’installar al cap de la vice-presidéncia del Parlament Europèu; pensan qu’es democratic de demandar una intervencion militara per contrar la democracia ? Un referèndum seriá interdich dins l’Euròpa occidentala per una constitucion qu’es dicha democratica o supausadament pòst-franquista ?

Que farà lo grope EELV-ALE per questionar l’intervencion dins La Vanguardia del Daniel Cohn Bendit per aver negar als Catalans d’aver un punt de viste dinamic sobre l’independéncia a Barcelona, contra donc la dignitat catalana, contra la dignitat politica e la democracia catalana ? Que faràn al Partit Occitan o al Partit de la Nacion Corsega, Région Savoie o a l’UDB, o a EA, EAJ-PNB o a CDC-Catalunya-Nord per directament questionar Daniel Cohn Bendit ?

Europèu bandièra ambe l'estalada catalana

Responsa del Parlament Europèu CiU-ERC-ICV

Espèri que los elegits de l'Estat francés se faràn sòci de la demanda parlamentària aquesta... gaitarèm. Pensi a EELV-ALE, PSf-PRG, Front de Gauche, Centristas franchimands, e totes los democratas europèus, contra un retorn de las barbariás e barbaritats franquistas.

dijous, de setembre 27, 2012

Dins lo tunèl de la terror, La Croix imprimís a Paris, las falcetats madrilencas.

tunèl de las terrors franquistas

Sabètz pas çò qe Mariano Rajoy aurà de reglar en Espanha … dins los quatre punts, i a pas cap problèma d’independentisme catalan per La Croix ! Normal la redaccion es estada delegada a una madrilène, pensar centralista fabrica redaccion centralista dins lo camp «gloriós » dels jornals pòst-franquista ABC, La Gaceta, El Mundo (lo jornal qu’ajuda Libération a comprendre perqué cal empresonar Artur Mas per non pas seguir la lora ConstituCión) o dins lo jornal que cerca desesperadament lo federalisme diferenciat dins los seus rengs partesan, ElPaís (la redaccion qu’ajuda Le Monde a èstre jacobin).

pägina 1 LaCroix 270912Pagina 2 LaCroix 270912

Los cinc defís listables per la redaccion de La Croix, son :

- assajar d’aver un punt de vista que fosquèsse pas madrilenc, e donc lo punt de viosta plan conegut del franquisme, «España, una y indivisible».

- assajar de trapar unes interlocutors del PSOE per parlar e explicar lo federalisme diferenciat, qu’a jamai foncionat en trenta annadas de supausadas democracias madrilencas. E verificar que lo PSC a pas gaire lo meteis punt de vista, çaquelà dins los meteisses rengs al Congrès de Madrid.

- assajar de trapar informacion sobre las delegacions socialas regionalistas que son estadas amplicadas pels govèrns PSOE e PP pendent d’annadas e d’annadas, contra la multiplicacion dels budgectes centralistas sense los redusir, sul quasi-modèl francés donc. E alara al moment que cal retalhadas de moneda publicas, es encara l’Estat centralista, bonapartista e franquista madrilenc que demanda a las regions de fabricar l’esfòrç los mai bèls.

- assajar de parlar de las màfias estructament associadas a l’immobilièr de la logistica urbana e de mudason, mai tanben estrictament associada a una vision politica del pòst-franquisme, lo PP a Madrid e València.

- assajar de comprendre perqué i a violéncia a Madrid, e que per las meteissas manifestacions a Barcelona la violéncia es absenta. Es pas simplament una question de polícia, e çaquelà la polícia es diferenta ; mas aquí cal èstre sul terrenh, e non pas pensar coma a París, que lo terrenh dels territòris ‘espanhòls son de veire sonque dempuèi la platafòrma nacionalista e expansionista madrilenca.

Tot aiçò es un defí per la redaccion de La Croix, e benlèu tanben per Rajoy !

Per totas aquestas rasons, lo jornal La Croix amerita pus la crompa, perqué fabrica de manipulacions politicas, e ajuda Madrid a desvolopar lo projecte installat pels militars franceses, d’un Estat centralista borbon. La Croix, organe de premsa prèp dels poders catolics centralistas franceses, Bayard Presse, se plaça aital dins lo camp del vaticanisme qu’a sempre negat a Occitània lo dreit d’existir, de decidir sa religion e sos poders politics, ambe sa lenga e sos poders parlamentaris legals (dins lo meteis camp que los que nègan l’istòria de la Révolution sanguinària française); son dins lo camp de los que faguèron los camps republicans franceses per albergar los dangieroses republicans (bascos, catalans e espanhòls) ; fan pas gaire de diferéncia per Catalonha, malgrat la leialtat de la glèisa catalana dempuèi sègles.

Europèu bandièra ambe l'estalada catalana

-°-

Image (11)

GEOHISTOIRE manipula l’istòria de 1793

Dins una simplassa mapa se podrà veire de quin punt de vista istoric son partits per bastir aquel numèro ; es la França etèrna ambe las frontièras naturalas, que de 1793 dinca anuèch an pas cambiadas : es pura manipulacion politica republicana francesa. La revista se sona GEOHISTOIRE, supausadament seriosa.

Portada de GeoHistoire oct 2012GEOHistoire manipulacions istoricas

Cal recordar a GEOHISTOIRE que l’Alsàcia-Lorrena es esada perduda en 1780, mas que Argèria fasiá partit de fRANÇA jà en 1830, en una conquèsta militara un pauc foscosa, puèi que lo Reialme de Savòia e la Comtea de Niça son estats assimilats e annexats per referèndum armat a l’Estat francés dich republican sonque en 1860….Lo Bonapartisme faguèt la guèrra a tota l’Euròpa per imposar la terror pertot en Euròpa.

Podèm segur informar los «istorians» amb diplòma republican francés, e grands universitaris, segur, segurament de las melhoras universitats que l’Alsàcia-Lorrena es estada objecte de re-integracion sonque en 1918, e que l’armada francesa a batalhat contra una republica sociala d’Alsàcia-Lorrena o Lotaréngia, 100.000 mòrt en un mes, al primtemps 1918. Podèm clarament se pausar question sobre la qualitat dels diplòma d’aquestas universitats francesas d’istòria, e de las loras capacitats de manipulacions politicas.

Dins un article que seguirà vos indicarai de quina manièra la premsa francesa desinfòrma a prepaus dels «problèmas de Rajoy». Es un pauc coma l’istòria de la dicha «Révolution frnaçaise», coma l’explica l’editorialista, cal virar las paginas, mas sopbre las donadas manipuladas francesas, republicana, «de religion laïca e supausadament a gratís» ! Per estauviar la crompa d’aquel bimensual, vos conselhi çaquelà un pichon libre de Jacme Servat, las revòltas en Occitània abans la dicha Révolution française. Vos costarà mens car.

Per èstre clar, GEOHISTOIRE me dèu 6€90cents lo prètz del numèro d’octobre. La mapa d’aquel bimensual desvaloriza tota la revista, e benlèu tanben lo grope prisma.

dimecres, de setembre 26, 2012

Dany deuriá escotar Radio Canada abans de desparlar e de se trufar d’una nacion.

Catalogne sus Radio Canada

La première es una cadena francofòna del Canada, lo servici d’Estat radiofonic de la federacion canadenca.

Es un programa qu’auriá d’escotar l’eròi ecologista Daniel Cohn-Bendit, en luòc de prepausar las non solucions democraticas espanhòla o europenca, trenta annadas fan que los Catalans an una pichona experiéncia de contacte ambe l’Espanha ; Paure Dany es informat pel sistèma francés de mèdia, alara cal afirmar es mal informat.

La fascinacion d’èstre sobre las cobertas dels mèdias europèus, li far dire simplicitats contra l’evejaire dels pòble e se trapar aital dins lo camp dels franquistas del PP, o del fantasmic federalisme.

Dany instrumentalizat per La Vanguardia

Lo mai grèu es lo biais qu’aquesta entrevista es estada emplegada per La Vanguardia… Lo jorn meteis que lo concènsus parlamentari se fabricava per l’independéncia, e per contrar las pausicions de la majoritat dels Catalans elegits al Parlament, Parlament, per manipular dins lo sens contrari, antidemocratic. Dany Cohn Bendit se trapa aital dins lo meteis camp que lo PP-PSOE. Alara me sembla que li cal explicar quicòm :

Dany e Catalonha

Per lo far rire e l’instruccionar, vaquí un dessenh d’umor, umor que li fauta.

federalisme en dessenh d'umor

Aparentament, los seus amics deputats europèus de Iniciativa per Catalunya (dich ecosocialista de Barcelona, dins la premsa en general), l’an pas pron informat. Es benlèu la pròba que se mestreja pas pron lo subjecte, o es benlèu Dany qu’es devengut un pauc sord, avugle, vièlh per tot dire, e alara que la paraula de las populacions la vòl pus escotar, una addicion d’experiéncias que son luènhj del BOBÒ land que costeja la familha politica de Dany. Dany es devengut la casta al poder.

E benlèu que Dany le Rouge© a pas entendut lo discors recent de Barack O’bama sul tèma de l’autodeterminacion dels pòbles, carta de l’ONU 1947…

Obama e lo dreit a l'autodeterminacion dels pòbles

dimarts, de setembre 25, 2012

La justícia francesa valida las immatriculacions Valletta, Malta

Elonhat de las platjas, pron elonhat per èstre dins las aigas internacionalas en fàcia Bretanha, es estat un accident maritime ; alara es la justícia d’un Estat imperialista qu’ajuda encara un còp los pichonetons Estats de desvolpar los piratas anti-ecologics, lo grope Total per exemple de l’accident d’Erika e de la companhiá qu’es estada afretada. Mas es pas sonque aquò lo problèma.

Erika Valletta

Quin es lo ròtle dels pichons Estats per ajudar los Estats imperialistas de far sobreviure los lors mercats ?

- ajudar a la piratariá maritima per aver produïts energetics de bais còst, e ajudar lo mercat a polluïr en permanença (Malta donc, tanben Singapor, Grècia, etc.).

- ajudar los que mínjan, e sobretot acumúlan, puèi encáissan cap al un paradís fiscal, coma lo Liechstenstein, Mónegue (aquel es un pauc especial, perqué es una creacion administrativa republicana francesa), Iscla de Jersey e Gernesey, Malta, Iscla Caïman, etc.

- reciclar familhas nobilièras per la tranquillitat, o ajudar egoïsmes de mantunes pichonetonas nacions a pensar entre els (Confederacion Helvetica e lo sistèma dels cantons sobeirans, Luxemborg ambe son sistèma bancari d’encond dels escambis monetaris).

- ajudar las populacions vesinas d’aver produïts destaxats per regulars a la talvera las iniquitats de las taxas d’Estats centralistas que sábon melhor taxar que non pas regular la renda en fioncion dels revenguts cumulats dins e gràcia a l’existéncia del mercat-Estat-nacion expansionista. (Andorra es pas en causa, mas la taxacion dels estats vesins, mas Andorra es una ajuda non volontària, per assumlir çò que l’Estat vòl pas practicar, l’etica fiscala).

D’aiçò, de tot aiçò pas jamai un Estat-nacion expansionista, un mercat-Estat-nacion, pòst-colonialista sistematic, vòl la destruccion d’aquestes pichonetons Estats, per n’an mestièr, per sobreviure. Dins tot aiçò l’Estat-nacion emplega la justícia per assegurar sa politica d’espòli fiscal e de dignitat als pòbles que trabálhan.

Estat francés pòst terreur francés

Car se pausa sovent la question de saber perqué Corsega o Bretanha, o Catalonha, o Euskal Herria fosquèssen economicament viable, portador de riquessa per las populacions, pas jamais pels mícro-Estat que fan la piratariá mondiala, alara soi segur que los pichonets Estats ne son los instruments perqué los grands imperialistas aguèssen mestièr per sobreviure. Es per aquestas rasons que devèm suportar aiçò ? La paradòxa d’Attac èra de combatre lo paradís fiscal al meteis temps que vòl de lEstat-nacion que necessita lo mícro-Estat. La necessitat es basada sobre la seuna existéncia pichon ligada al besonh d’establir piratatge planetari per èstre mai o mens independents, e present sus la planèta ONU dels Estat mai o mens jacobinista o bonpartista, idèa estructuranta pels mercat-Estat-nacions republicans o reials, puslèu Estats gròs bastits contra los pòbles, contra la nacion, pel plaser d’una casta, d’una elita (malgrat totas las etiquetas que se vòlopn donar).

signaletica dels colons franceses

dilluns, de setembre 24, 2012

Los filhs de republicans espanhòls se despertan per “España una y indivisible”

Los Républicains Espagnols se despertan mai franquista qu’abans, ambe la cara de salvar l’Estat per un èime social per l’Estat ; es tròp tard, ara.

Aquò se debana a París :

Manifestacion parisenca per Espanha

Alara la meuna primièra reaccion es estada aquesta :« bè les Catalans sont en train de la fabriquer....la démocratie, tranquillement, comme ils auraient du le faire après la transition, dès la fin du Franquisme. Cette manifestation sonne tellement pour sauver ... España, una y indivisible, que val melhor non ne parlar !»

Puèi aprèp un recuol sobre l’istòria e las coneisséncias economicas que me damóran, es possible d’analizar aiçò, de mai perqué la television espanhòla privada debuta los plors per non «pierder Cataluña» dins programas especials que son difusats en espanhòl madrilenc al principat de Catalonha ; la pression mediatica debuta per donar la páur als Catalans, e a las Catalanas per non votar la creacion de l’Estat pròpri, per non seguir lo camin de la dignitat democratica reala, donc catalana.

Catalans, si us plau, no marxeu

Mas la manifestacion parisenca sona coma los republicans espanhòls que son arribats a Barcelona en non pensar encontrar la republica catalana en 1939. Puèi aquestes républicains espagnols qu’an practicat la negacion istorica dins totes los collòquis, en occitània o França, a prepaus de la tres republicas que fasián la guèrra a Franco, e aiçò tanben dins totas las universitats francesas en Occitània. Aquestes républicains espagnols an fabricat un Manuel Valls, per exemple ; tot l’argument contra las nacions catalana o basca, per un sistèma bonapartista en fRANÇA o Espanha ; de còps los filhs se son trobats dins los rengs del FN o al servici comunicacion dels socialistas republicans franceses per frenar la pujada de l’occitan, las demanda de l’occitan.

Ambe la fòrça del negacionisme moderne espanhòl (per ex, l’abséncia sancièra de la liteartura catalana dins los Casas Cervantès, ostal de promocion de la sola lenga espanhòla, dins los festenals de cinèmas, etc, res de dres pel catalans, res de res pel basco), podèm dire que la resulta es aquí, la nacion catalana non vòl pus entendre res senon lo camin de l’Estat pròpri, son fortament sul camin de l’independéncia. Las cadena las an rompuda los espanhòls en desparlar sobre Catalonha e Euskal Herria (de còps en empresonar ciutadans bascos o interdissent partits bascos). E de còps pièger, en crear ligam politics per fòrabandir la ciutadanetat basca al poder en navarroa, ambe d’aligança PSOE ambe UPN-PP… causa qu’es aps estada possibla en Aragon, vist la flaquessa de la Xunta Aragonista. Al Vernet d’Arièja, per exemple, dins un camp de Républicains Espagnols, coma díson, se podrà confirmar qu’i son estats tanben republicans catalans, mas dins las memòrias dichas lo catalan es absent, l’èime republican catalan absent, la bandièra tanpauc es presenta (e la seuna abséncia es dicha quasiment normala per ciutadans locals). Se practica parier, dins d’autres camps franceses, pels republicans bascos en Bearn. La negacion istorica de las nacions catalana e basca es la basa del sistèma de pensar Républicains Espagnols. E son los filhs que fan una protesta a París per salvar España, una y indivisble, coma lo dictador F.Franco l’aviá «pantaissat», e sobretot castigat militarament pendent 40 annadas, massacrat, interdich las lengas, la vida de doás nacions basca e catalana.

«Aidez Espagne» es salvar España, coma Franco la pensava.

Non francament, la resulta de l’independentisme catalan, se la deu questionar Espanha, tanben, mas ara es tròp tard ! Los aplecs parisencs son talament un re-edicion istorica que non pòdon vóler aprèp mai de trenta annadas d’enganas espanhòlistas, de nacionalismes pòst-franquistas, de nacionalismes expansionistas sul modèl francés, non i a pus de camin pel federalisme en Espanha, de sampitèrna transicion o engana politica madrilenca ; tot aiçò es la consequéncia de la fauta politica espanhòla, de las estupiditats espanhòlas, la culpabilitat es dels meteisses Républicains Espagnols, filhs o descendents.

signe catalan

Adiussiatz ESPAÑA UNA Y INDIVISIBLE, per fin !

diumenge, de setembre 23, 2012

Rugbí, Coupo Santo o las ignoranças francesas… exprimidas Tolon.

S’acaba d’una dimenjada esportiva en Provènça ambe una pichona frasa del monde del rugbí, que tòca al prèp l’istòria de las relacions entre Catalonha e Occitània,
Coup Santo Tolon RugbyRama 200912
Boudjellal (president del club de Tolon) – "Soi pas fièrs d’una partida del public de Malhòu / Mayol, aquestes cretins an cresegut bon siular una persona venguda lor dire lo seu amor  (lo cantaire Youssoupha, vengut interpretar una cançon en luòc e plaça del cant tradicional Coupo Santo, NDLR). Quand se shiula qualqu’un qu’arriba per vos dire que vos estima, es cretin de veire un gorrin. Que los qu(an siulat anuòch volguèssen pas oblidar que La Coupo Santo, es me que l’ai installada a Malhòu e qu’i a ren d’acquesit dins aqueste club. Qu’aquestes gents dubriguèssent libres, que viatjèssen, que se dubriguèssen a d’autras culturas. Ai vergonha d’èstre president del RCT!
En aguent da cap manièra explicat un remplaçament d’una cançon identitària per una autra, l’afar se dubrís sobre aquesta pichona frasòta normala. La pedagogia es importanta en matièra de simbòl nacional occitan, malgrat la granda ignorança cultivada per la francizacion.
Se l’imne de La Coupo Santo èra estada explicada coma un imne de dubertura, e non pas un imne provençalista, benlèu que l’afar ne seriá pas aquí debutada aital !
Es vertat que lo monde del Rugbí jòga fòrça suls simbòls identitaris occitans (aquí en Provènça) sense los vóler explicar (parier que Les Identitaires en politica), o explicar que lo rugbí es fortament ligat ambe la civilizacion occitana, aiçò o devèm a un sistèma installat per la FFR per aver dreit a retransmission mediatica que se pòdon existir en Occitània vist qu’avèm cap politica per crear mèdias a la dimension occitana, lo sistèma de mèdia demanda una politica de la FFR al nivèl de l’Estat tot, es de dire al nivèl dels mèdias installats sonque a París. Per exemple a Tolosa, mantunes suportèrs s’acapbórran per cantar lo ‘Se Canto’, alara que las paraulas son clarament «- Se Canta que cante» per la debuta del refranh [pensatz que Gaston Fèbus èra analfabet?]… Lo monde dels suportèrs es manipulats per militants que vòlon pas dintrar realament dins una explicacion clara del perqué la Coupo Santo, o perqué lo Se Canta. O vòlon pas far, perqué es un acte antinacionalisme d’expansion francesa, es un acte çaquelà de dignitat occitana, que malgrat tot vòlon plan emplegar los simbòls mas per los rendre folclorics e non pas la dignitat e lo respect d’una civilizacion.
Coma faguèron jamai d’esfòrç sobre la sapiença dels cants occitans, se trápan ara ambe militants falords qu’an al cap regionalismes (cantas consideradas coma regionalistas pel sistèma colonial francés) e que son de cap manièra una vision occitana de la societat, e unes vòts al meteis temps del FN que puja dins lo public dels suportèrs, o de gropuscul Les Identitaires.
Un conselh per acabar, veire lo modèl catalan sul tèma, El Barça.
BNG estela esperana 2

Mas que fóton los mèdias franceses ?

Me soi pausat sovent la question de la normalitat informativa dels mèdias franceses, o avètz poscut remarcar sovent ; del dedins ai poscut verificar que lo tropèl dels jornalistas a páur de pausar questions en conferéncia de premsa ; avèm encara un còp de las pròbas de l’orientacion politica de l’ensemble dels mèdias franceses, lo jornalistas e las redaccions centralas, un exemple en Catalonha e l’autre en Escòcia.

‼paCatalonha Independenta Stars and Stripes

Lo jornal sul net Stars ans Stripes publica una ionformacion sul tèma, van devenir independents ; e Al Jazeera fa parier. Qué fot la premsa francesa ? Lo vesin los interessa pas o puslèu lor pausa un real problèma, un problèma politic e qu’o vòlon pas explicar a la populacion de l’Estat francés e las nacions sotmetudas, per póur de despertar idèas ?

Senon Stars ans Tripes es la revista de las tropas militaras dels Estats-Units d’America del nòrd, son melhors informats que las tropas de colhons ciutadans franceses qu’an pas sonque TF1 o France Télévision , Le Monde, Le Figaro del Dassault, Libération o La Croix, o Le Midi Libre, per èstre informats.

Dementre aiçò de la mala informacion jacobina, quasiment estaliniana sul tèma dels independentistas, en Escòcia manifestan, sense resson dins la premsa francesa, res del tot ! Bon èran pas mai de 5.000, mas son al poder en Escòcia los independentistas e… malgrat tot la manifestacion es pas brica una costuma sobre las Isclas colonialas anglesas. Daily Recòrd ne parla, Herald Scotland tanben,  e parier per Scotman (el a seguit la manifestacion en direte sul site Internet), e mens bon per la BBC, mai cortet (la chifra BBC), podèm aital veire una comparason potenciala ; la premsa en Occitània es mens bona que la premsa escocesa, per parlar dels fenomèns d’independentismes en Euròpa occidentala ; se o fan es sistematicament ambe lo paradigme jacobin que los independentismes son egoïsmes politics e fiscals, res de mai, o res de novèl devath lo cèl jacobin dempuèi la revolucion francesa (coma se la revolucion francesa èra pas tanben un problèma fiscal).

Bon per çò que concernís Escòcia (apondon pron utile la comparason), ièr an manifestat pas mai de 5.000 segon la BBC, dobti francament de las donada d’un mèdia centralista. Mas jà es una manifestacion qu’es ges costumièra en Escòcia ! Per èstre clar, lo monde dich angosaxons a ges la costuma de manifestar, vist que els son supausats aver un Parlament que s’i discuta plan las causas de la societat.

Mas cal notar que, çaquelà, s’es mai de 5.000 e mens de 10.000 Escoceses, la manifestacion aurà pas mai despertat, interesssat los mèdias franceses, ni espanhòls, que unes costumièrs 5.000 manifestants a Baiona per la lenga basca o per un problèma politic nacional, nimai los 30.000 manifestants per la lenga occitana lo 31 de març 2012. E çaquelà las chifras son mai grandas qu’Escòcia, e bravament mai pichona que BCN lo 11 de setembre 2012 !

Non francament i a un real problèma ambe la premsa franchimanda, escricha, radiofonica o televisuala. E ara, pensi que tot aiçò es volgut, programat epr aver un grope de colhons per poder votar coma cal, pel sistèma en plaça ambe una granda illusion que la democracia es representada per la republica francesa. Ne cal rire ?

La democracia es en dangièr en Espanha, quí ne parla dins los mèdias franceses ? Faràn a París coma al moment de la guèrra civila, 1939, contra las republicas en Espanha, Euskadi o Catalonha, clucaràn los uèlhs, e bastiràn camp de concentracions pels republicans bascos, catalans o espanhòls ?

manifestacion per la democracia en Euskadi

-°-

Colonna otatge de l'Estat francés

Lemosin la vacha es en colèra encara…

Lemosin la vaca es en colèra encara

dissabte, de setembre 22, 2012

En fòto vaquí la solidaritat espanhòla ambe las regions páuras «de Èspaña»

Dineros de España

Se parla sovent de la fauta de solidaritat del «Principat de Catalunya», Cataluña, pel resta «de España», de la boca dels presidents de regions páuras, especialament aquelas que son presididas pel PP-PPE.

I a de qué se trufar. Aquò farà mai de 30 annadas que la reparticion de Madrid per las regions páuras d’Espanha, non fonciona : aquò farà 30 annadas qu’aquestas regions páuras espèran una politica reala de desvolopament economic, una politica de retorn de las populacions per la creacion d’activitats economica establas, aquò farà trenta annadas que l’argent dels Catalans damora a Madrid pel solet desvolopament de la region capitala. Aqiuò farà trenta annadas que la sola politica es l’aumentacion del nombre de foncionaris. E uèi entendèm de la boca dels bonapartistas de Madrid e de París, que «los catalans son pas solidaris», en un mot «égoïstes» … d’aqueles bonapartistas me pòdon dire ont es passat l’argent que los Catalans an pagat ? Quina engana es estada de donar moneda als Madrilencs en non pas directament lo donar a las Astúrias, o Andalosia ?

Un exemple es la familha reiala borbonica. Aquesta familha l’a installada la politica militarista dels armadas napoleonianas, los militaristas franceses d’aprèp la terror, d’aprèp lo directòri (dos moments per panar al pòble sa revolucion federalista de 1789/1791), ambe una assag d’installar lo modèl francés d’uniformizacion de las estructura d’Estat, e lo monoteïsme lingüistic, entre 1813 e 1815 (me sembla).

Anuèch la nacion catalana es despertada, enfin ! Es un grand espèr per tota l’Euròpa latina, enfin l’influéncia francesa, revolucionària e de la terror, s’acaba, enfin !

Ièu m’agradariá d’aver cercaires franceses, supausats natres, que, coma supausats especialistas d’Espanha que párlan sus Radio France, posquèssen enfin mesurar lo mal que la dicha França militarista a causat pertot sul continent europèu, pertot ont aquesta armada napoleoniana es passada, en violéncias e mentidas politicas oficialas. En Espanha an installat la familha Borbon, aquela qu’èra presta entre 1789/1791 de fabricar un federalisme e que li a costat los caps a travèrs una guillotine, ne pòrta los recòrd. Lo mal es passat, mas damora lo drac militarista francés, en nom de armada francesa, ambe lo traïdor de Corsega, la familha Bonaparte. Ièu m’auriá agradar d’entendre de la boca del rei Borbon, que prestava lo seu filh per crear un reialme independent de catalonha, mas soi pas segur que los Espanhòls borbonistas fosquèsse madur epr aver una idèa que lor auriá traversar lo cap.

Alara es Le Figaro, jornal del militarista Dassault, de del deputat UMP-PPE, que signala la colèra borbonica del rei de Madrid per «la unidad de España», la famosa unitat franquista, parier faguèt Le Monde…. I a donc concènsus republican e nacional-expansionista francés ! (fauta pus que L’Humanité o La Marseillaise per exprimir lo punt de vista nacionalista e republican francés) - Es un pauc coma la recèrca francesa sul subjecte, orientada dins lo sistèma de la pensada unica francesa, imperialista e republicana.

Le figaro e lo rei Borbon de Madrid

Se cal recordar encara, qu’es aquesta armada que manipularà lo referèndum d’annexion de Niça, en 1860, e savòia tanben…. per la forçar a èstre francesa, e passar del sistèma reiala alpenc al sistèma dictatorial francés, e ara ambe la tecnocracia politica republicana francesa,  esuportar totas las guèrra per las frontièras naturalas de la «santa» republica parisenca.

fRANÇA es una granda malfasenta (reiala o imperiala, republicana o coloniala) sul continent europèu, en Espanha coma pertot en Euròpa.

-°-

L’occitan tanben :

Valencià

Novèla cara del franquisme, annular las eleccions es constitucional en Espanha !

Aqueste dissabte maitin aprenèm que annular las eleccions pel contengut dels debats pendent las eleccions es anticonstitucional espanhòl ; es plan la pròba que lo franquisme es pas acabat ambe l’arribada d’una constitucion dicha democratica (perqué se vòta per saber quí comanda a Madrid).

Mas coneissètz la cara d’aquel novèl franquisme ? Es etiquetat PP, es de dire PPE, es de dire per l’Estat francés, UMP.

la cara novèla del franquisme

Dins aquesta batèsta politica, lo PSC-PSOE, a decidit de prendre la via del debat, el del costat antiindependentista, lo fantasme del federalisme, qu’a jamai foncionat en Espanha. Lo PP es alara l’exemple tipic de bonpartisme, lo militar decidat pel cerntralisme, lo jacobinisme pòt far calar las nacions que se despertan, o le mentida bonapartista coma aisina de poder, de poder gerir e donc mentir.

La cara d’aquel novèl franquisme es çaquelà pron simpatic, polidòt, e donc capita d’èstre plan mai intelligent que lo militarisme de F.Franco… sul modèl francés ? Lo PP parla catalan al Principat de Catalonha, escriure en catalan lo seu nom. Un pauc coma lo discors de Joan Jaurès abans d’èstre matat per un integrista de dreita francesa, e que lo seu discors en occitan fosquèsse abandonat dels archius… per èstre tornamai reviscolat pels esquerristas pendent una manifestacion del 31 de març, per la meteissa tòca ? Picar lo pòble occitan a la dicha tolerança cap al poder colonial francés ? Del meteis biais que Jean Jaurès entre als doás guèrras de 14/18 e 39/45 ? A la guèrra de 1939, Paul Ricard se passejava en Camarga. Cal prendre aquel camin ? O protestar contra las manipulacions francesas o espanhòlas contra la democracia.

Cal notar que normalament lo Parlament catalan es majoritariament independentista, ara ; que farà aquel novèl franquisme quora lo parlament votarà per l’independéncia del Principat de Catalonha.

Car per aquel franquisme l’enjuòc es clar, es la vida d’Espanha qu’es enjuòc, clarament, ni mai ni mans… e aprèp Espanha, devinatz de qué vendrà ?

Se cal remembrar que los camps contra los republicans catalans e bascos, puèi contra los josius e autres e «autres extremistas» contra lo sistèma colonial republican francés, son estats bastits pels republicans francesas e puèi gardat pels gendarmes franceses, non cal oblidar.

Lèu tornarèm far la batalha de Murèth ? O quines seràn los borgeses tolzans que seràn lo fren per engatjar lo debat democratic sul dreit a l’autodeterminacion dels pòbles – carta de l’ONU de 1947, W.Wilson ne faguèt lo desvolopament, una plaça de Tolosa ne daissa la traça, pron famosa la plaça, mens per las idèas qu’i aviá darrièr al moment del cambiament de nom, de Napoleon III e W.Wilson en 1918, un mes abans la fin de la guèrra de 14/18 ?

portada ARA dissabte 22 de setembre de 2012

Apondon d’un amic internauta :

illegalitat del PP per Xavi Cassanyes

Que son aquestas gents que vòlon interdire la democracia, senon franquistas ?

socialistas en plena campanha electorala catalana

Lo productivisme es contra la vida

Un programa de France Culture explica clarament las basas economicas e agronomicas que fan las societats dichas de progrès, societat qu’es estada la basa per la destruccion de las transmissions populara pagesa e donc d’una economia qu’èra emplegaira de la man-d’òbra directament sense intermediaris, sense migracions, donc la lenga occitana n’èra en Occitània la clau per servar lo sistèma ancian e pagés, contra lo sistèma aristocratic (aquí en çò nòstre èra francés), mai tanben borgés (aquí en çò nòstre èra tanben occitan, veire la vida sociala a Bordèu dels temps de passatge del sistèma gascon al sistèma dictatorial francés). La lenga occitana es pas fotografiada dins lo programa mas es la victima collaterala del sistèma de frustracion generala creada per la debuta de las seleccions aristocraticas (Anglatèrra) puèi borgesa d’Angletarra e del Danemarc. Aquel sistèma de seleccion es degut a un esperit militarista, esperit que podèm encara un còp trapar dins las creacions d’escòlas republicanas dichas a gratís e qu’an format los sordats francofònes de las guèrras de 14/18 e 39/45 que son estadas la basa de la destruccion de la societat pagesa (encara viventa abans) en Occitània.

filosofia del productivisme

Podèm aital clarament pensar que salvar la lenga occitana es evidentament radicament cambiar lo sistèma, del dreit a las vision politica de las populacion ; i a d’òbras !

La lenga estent la clau per la transmission dels sabers, sa destruccion a destrusit mantunes modèls de creacions agrestas e urbanas sense aver mestièr de la tecnica e de la tecnocracia per poder sobreviure. Aital los sistèmas sindicals dels païsans actuals, mas tanben del sistèma sindical actual (per exemple la CGT en fRANÇA), mas tanben lo sistèma politica francés en Occitània (totes sense cap d’excepcion, per aver un sistèma electoral qu’es tanben una seleccion per l’argent e per èstre mai o mens prèp del creador del dreit dels Estat o de l’Union Europèa), an sempre agut mestièr de destrusir totas las fòrmas de transmissions dels sabers, per dins la cadena del productivisme se trapar un ròtle essencial.

Encara un còp, vesèm que l’occitan es tengut d’èstre dins la nòrma del productivisme, e benlèu qu’un occitan reviscolat serà pas al nivèl que cal per una umanitat que fosquèsse autonòme pels individús, per las familhas, pels gropes de vilageses, per una societat occitana balançada, plan installada dins la societat planetària.

Podèm encara somiar, podèm pensar qe la populaicon occitana aguent plan acceptat lo sistèma passat, posquèsse tanben acceptar lo sistèma futur, desierarquizat, mas serà mai dificile de tornar anté, sense i plaçar una esfòrç autanplan grand que per lo destrusr dempuèi la fin de l’Edat Mejan, es de dire dempuèi l’arribada dels Franceses en Occitània. Mantunes expansionistas franceses se trápan ara dels costat dels productivistas, lo nacionalisme d’expansion francesa es alara lo productivisme, una cara del productivisme politic parisenc, un desvolopament de la dictatura franca, contra lo sistèma parlament (Parlar e Ment) qu’aviam dins l’espaci latin, d’aquel espaci latin l’occitan n’est la clau.

L’occitan es donc la vida contra lo productivisme, contra la mòrt, contra l’esclavagisme, e pas sonque de las multinacionalas, mai tanben dels sistèmas estatals ‘franceses’ que s’impáusan en Occitània.

Per paradòxa, per capitar a tornar o capvirar la pensada del productivisme francés, caldrà èstre autanplan seriós e tecnocrata que lo sistèma qu’a destrusit l’occitan, la transmission, los sabers ligats a la lenga occitana abans l’Edat Mejan ; e aiçò lo sistèma occitanista es luènh d’èstre al nivèl. Vesèm çaquelà lo modèl catalan que capita d’èstre seriós e argumentat quora demanda l’independéncia, o lo camin de l’indepenéncia.

Occitània es la vida.

dijous, de setembre 20, 2012

Libertat d’expression en democracia

Soi d'accòrd ambe Charlie Hebdo per criticar los sistèmas religioses (Islam comprès e a tot moment), mas soi pas d'accòrd ambe lo biais que Charlie Hebdo fonciona, contra per aver de l'umor, contra los integrismes (suportable), contra los còrses, etc. I a tanben una solucion se los militants de l'Islam son pas democratas, i a la guillotine... coma en 1792, es la pensada que sembla èstre lo temps coërent per l'Islam. Ambe l'islam sèm tornat al XVIIIen sègle e XIXen sègle. Caldrà un jorn que los religioses fasquèssen ambe aquò : la libertat d'expression.

Govèrn e rason Voltaire 2

E totas las versions cámbian res al subjecte de la libertat d’expression.

Je défendrai mes opinions jusqu'à ma mort, mais je donnerai ma vie pour que vous puissiez défendre les vôtres. (926 occurenças dins Google)

Defendrai las vòstras opinions dinca la mòrt, mas cridarai tota la meuna vida de manièra que posquèssetz defendre las vòstras.

Je désapprouve ce que vous dites, mais je me battrai jusqu'à la mort pour que vous ayez le droit de le dire. (759 occurenças dins Google)

Soi ges en accòrd ambe çò que disètz, mas combatrai dinca la mòrt perqué aguèssetz lo dreit d’o díser.

Je ne suis d'accord avec vous ni sur l'essentiel, ni sur l'accessoire. Par contre, je me battrai jusqu'à mon dernier souffle pour que votre voix soit entendue. (2.630 occurenças dins Google)

Soi cap d’accòrd ambe vos ges sus l’essencial, ni sobre l’accessòri. Per contra, combatrai dincal darrièr buf perqué la vòstra votz fosquèsse entenduda.

Per remembrar las pensadas volterianas, las frasas se pòdon far multiplas, mas sembla qu’en legir los sites expecializats, las frasas sovent fosquèssen transformadas.

E caldrà apondre a la frasa aquela :  «La politique est le premier des arts et le dernier des métiers.» La politica (èstre elegit) es lo primièr de las arts e lo darrièr dels mestièrs, dichas de Voltaire. Sembla qu’aquesta frasa fosquèsse oblidat pels elegits que fan mestièr de la representacion.

Per desvolopar, lo mot TOLERENÇA me sembla important de gaitar, e un bon mot per recordar çò qu’avèm suportar mantunes sègles en Occitània, per non pas viure la CONVIVÈNCIA occitana (bravament mai vièlha que la revendicada per la filosofia espanhòla, veire sul net) non aver poscut viure car Occitània es estada conquesit pels Francs, dictadors reials, puèi tranformats en republicans franceses, sense cambiar res a la dominacion malgrat la republica.

Es pietadós de veire que los qu’an creat l’inquisicion, los papistas de Roma, aqueles fosquèssen encara un còp contra la libertat d’expression, dedins l’Observatòri Romana l’explica ; Occitània los a suportats pendent sègles e sègles ! Òsca a la libertat d’expression, totas las libertats.

dimecres, de setembre 19, 2012

LO CAMIN : Eleccions anticipadas al Principat de Catalonha

Ara, las eleccions son anonciadas pel Principat de Catalonha. Perqué ? Las rasons son primièr espanhòlas, lo govèrn PP-PPE refusa de discutir, ni pel pacte fiscal (una engana çaquelà pels nacionalistas catalans), ni pel camin de l’independéncia. La nacion espanhòla li agrada pas un tròç partir de la sanctificada territorialitat borbonica (aquela que faguèt las tropas napoleoninas). En segond, perqué es impossible de fabricar un referèndum dins l’Estat espanhòl (pauc democratic sul tèma, un pauc coma lo francés), donc las eleccions se faràn ambe la causida clara, majoritat d’INDEPENDENTISTAS contra la minoritat de FEDERALISTAS (PSOE-Estatistas e socialistas) e JACOBINS-BORBONISTAS-PÒST-FRANQUISTAS (PP-PPE) ; mas es que las divisions podràn jogar los unes contra los autres ? Es benlèu çò qu’espèra l’aligança PSOE-PP, los espanholistas, jà aligats en Navarra.

L’aligança deurà èstre la mai granda possibla dels centralistas en Catalonha, aital aquesta nuèch sobre una cadena espanhòla …. « AMB COMPTE!!, COM SEMPRE TENIM L'ENENMIC A CASA!! » s’escrida una amiga catalana ; vaquí las paraules d'Albert Rivera, sus canal 13 "de hoy a mañana" (nom del programa espanhòl autorizat al Principat de Catalonha: "Si és necessari fer pactes ocults el PP, C's i PSC I tots els que pensem amb l'unitat d'Espanya, procurarem boicotejar, tancar l'aixeta als independentistes, financerament, fent pedadogia de l'unitat.» La guèrra electorala es declarada ! Per astre l’Albert Rivera es un representant d’una pichoneta minoritat politica, ni PP, ni PSOE, mas bravament extremista espanhòl en Catalonha ; aital podèm confirmar que los enemics de l’independéncia de Catalonha son tanben a l’interior.

Es clar ARA que la decision de non vóler parlar que de provincialisme jacobin, Mariano Rajoy barra la pòrta a la nacion catalana ; lo federalisme èra estat parier ambe lo PSOE-PSC.

Portada ARA 20 de setembre

Se perdila donc, un problèma pels espanhòls ; los espanhòls e lo govèrn PP-PPE se fabrica aital un problèma de mai, la nacion catalana independentista.

Artur Mas aviá jà explicat lo 12 de setembre que lo camin de l’Estat pròpri èra dubert aprèp la manifestacion del 11 de setembre. Ara, gràcia al PP-PPE, als borbonistas de dreita e jacobin version madrilène, una autorota se dubrís.

La causa semblaz d’una granda evidéncia dins totas las cancelariás europèas, cancelariá qu’an contactat Artur Mas per saber quin seràn las seuna causida politica.

Lo cofondador del CAOC, en Batista i Ròca èra estat l’ambaissador de la republica catalanam 1930, per saber se una independéncia catalana seriá estada plan vista al moment de la guèrra contra lo franquisme ; uèi son las cancelariás europèas qu’an mestièr de saber quina sera lo camin d’en Artur Mas per l’independéncia ; realament i a quicòm de cambiat pel Principat de Catalonha, anuèch la nacion catalana es en fòrça reala. Es clar que la manifestacion del 11 de setembre aurà sa granda resulta independentista.

E anuèch a Barcelona es l’ambaissador del Estats-Units-d’America del nòrd en Espanha qu’explica que lo poder estanisian vei la transicion catalana de bon uèlh s’aquò se debana pacificament, coma el l’as poscut veire ambe la manifestacion del 11 de setembre ; "E aquesta es una region fòrça importanta e nos agradariá veire que las diferéncias s’acabèssen dins una reconciliacion d’una manièra o una autra pel benefici de las gent de la region e de tot lo país» (país que dèu vóler dire Estat espanhòl ?)

Portada ARA 20 setembre EUA ambaissador

S’espèra de saber quines son las reaccions de las cancelariás franchimanda, portuguesa, marrocana, argeriana, tunisiana, italiana, alemanda, turca, anglesa, irlandesa, helvetica, belga, neerlandesa, danesa, argentina, brasiliana, mexicana, canadenca, japonesa, chinesa, indiana, indonesiana, australiana, sud-africana, etc.

Cal notar tanben que las eleccions d’Euskadi s’anóncian plan pels nacionalistas EAJ-PNB, e independentistas pacifics d’esquèrra, Bildu, contra la majoritat en plaça actuala PP-PS-Euskadi. Lo XXIen sègle veirèm la petada de l’Estat fabricat pels bonapartistas en debuta del XIXen sègle ambe las tropas militaristas napoleonianas, que al cap i aviá un general collaborador lemosin ?

-°-

España

Tasio Gara-n

solidaritat per l'independéncia comunica

dimarts, de setembre 18, 2012

Quora l’integrisme musulman ajuda los argumentaris FN o la dicha ‘Libre Pensée’

Entendut anuèch a las informacions de France Inter de la boca d'un integrista musulman parisenc : « l'islam de França existís pas», per dire que la sola lei que respectarà es la lei de l'Islam, la seuna que reconeis, los supausats escriches del profeta seu.

13 oras de France Inter 18 de setembre 2012

Sèm tornat en 1830 (!) ambe un integrisme qu'èra catolic d'aquestes tempses. Lèu serà fabricat lo pelegrinatge a Lorda, e s’exilharà la Bernadeta Sobiron a Nevers en fRANÇA, la bigordana que parlava pas francés.

fotografia de l'integrisme catolic en Occitània en 1830

La lei comuna que fosquèsse francesa o catalana, o occitana, o europèa seriá aital una clau politica contra la lei de l'Islam ; aquesta frasa es la pròba que entre extremistas se pòdon entendre, se pòdon ajudar ; aital lo FN auriá rason ? Lo monde islamic seriá dangierós ? Quin me pòt dire las consequéncias politicas d'aquesta frasòta extremista ? Que contunhèsse aital, veirèm aviat lo vòt FN pujar, sense d'esfòrç politic, e l'expulsion d'una partida de la populacion islamica (encausa d'islamistas extremistas que l'esquèrra lor trapa totas las excusas per destrusir las leis comunas que fosquèssen catalana, occitana, francesa o europenca), l'expulsion se profilarà aviat...

Aprèp 1830, l’integrisme catolic aurà fabricat un fum de contrari, per exemple una lei sobre la laïcitat, engimbrada pel grope protestant de l’Estat francés, per contrar aquel integrisme. E coma per astre, se trapa que lo FN reprend aquel discors sobre la laïcitat… Laîcitat qu’es uèi emplegada coma argument per forçar las escòlas a la normalizacion en lenga francesa,  lenga supausadament cristiniana pels integristas catolics d’extrèma-dreita francesa.

Vesèm aital que los integrismes o extremismes s’ajúdan los unes los autres.

Un espèr damora, s’explica la velha sobre France Cultura que l’integrisme islamic es largament minoritari, mas la majoritat a pas brica lo sense de la pensada filosofica critica, lo sens critic suls seus pròpis dògmes, sus Al Còran.

Sèm tornat a l’ignorança d’abans l’arribada de la pensada dicha dels lumières per l’Estat reiala o republican en fRANÇA.

La question se pausa çaquelà, perqué es mai visible en fRANÇA qu’en Catalonha del Sud ? Lo futur Estat independent de Catalonha se vei bravament mens los integrismes musulmans ?

dilluns, de setembre 17, 2012

Château, Castèth, Castèl, defendèm-nos !

Quora la mai granda riquessa d’Occitània es atacada, cal mercejar Le Monde de nos informar, dins las paginas economias... Puèi cal informar los mèdias de tot escantilh, que la nocion de «château» es una traduccion del(s) famós(es) Castèth(s) del Ducat d’Aquitània, etiqueta(s) d’origina qu’assegurava(n) una riquessa al comèrç de Bordèu, la ciutat-pòrt d’exportacion cap a Bretanha (quora yèra independenta, e Vordel es alara la sol ciutat fòra Bretanha de portar un nom breton), puèi Anglatèrra e per fin los Estats hanseatics. A la finala es devengut lo vin mondialament conegut e apreciat. Anuèch es lo vin, mai tanben l’escòla enologica de Bordèu que fabrica referéncia, e una platafòrma mondiala de cotacions dels vins en botelha bordalesa. Es la perla de la riquessa d’Occitània. Coma Occitanista, es evident que non podèm daissar desgalhar aiçò per una tecnocracia legalista qu’es sempre de mai en mai luènh de las realitats occitanas.

Bordèu LeMonde 180912

Es normal que lo títol de «Château» fosquèsse protegit, mas es que las autoritats francesas o son pus ? Es que las autoritats europèas o seràn ? Fins finala, es que val pas melhor aver autoritats politicas localas per se-medish (coma díson a Bordèu) se prendre en carga.

E encara melhor, assegurar que lo nom «Château-Castèth-Castèl» fosquèsse plan lo nom de referéncia pertot al mond, en servar la lenga istorica del Ducat d’Aquitània abans 1453, e donc al moment de la mai granda riquessa de la ciutat ducala.

Aital en servar tot l’ensemble de las nominacion presentas, antropologicas, lingüisticas e passadas, Bordèu probariá d’anterioritat, l’istoricietat dels vins aqueths (coma díson a Bordèu), e donc l’assegurança d’èstre bravament diferent dels autres vins ! sense aver mestièr de quemendar a Brussèls o paris, un dreit que se farà sonque jorn quora los dreits del Ducat serà tornat a Bordèu, quora l’autoritat de Bordèu tornarà.

Benlèu que cal pensar al camin que los Catalans an sabut prendre dempuèi un sègle sul subjecte del dreit catalan e de la dignitat, per non pus quemendejar, benlèu qu’i cal soscar seriosament.