Imaginèm un poder politic reala en Occitània, imaginèm que lo sistèma legal tornèsse en Occitània (perqué n’avèm agut, e zo cal cridar perqué ignorança francesa nos explica que volèm lo voide, o çò que els pensan voide), aprèp una acceptacion reala d’una dignitat politica autrejada pel poder centralista francés (podèm pantaissar). Mas aiçò es possible unicament se la populacion occitana se despertèsse, coma al Quebèc dins las annadas 1960/70, o pel vòt del 4 setembre 2012 passat (encara que fosquèsse dividit per tres movements independentistas francofònes).
Uèi lo PQ tòrna minoritari al poder, e lo fait minoritari ajuda los Anglofònes de suportar lo cambiament.
La lei 101 imposa una règla de respect e d’emplec normal del francés al Quebèc ; la lei existís pas dins los autres Estats del Canadà, la lenga francesa es alara en dangièr ; aiò zo oblida plan los convidats de Radio Canada al programa del 6 de setembre.
Dins lo ment anglés, lenga e pensada d’imposicion al Quebèc (coma dins tot los Canadà de l’Èst), i a pas cap reflexion sobre lo ròtle imperial de l’anglés al Canadà ; e l’anglés imposat pensa que tot s’anirà a la facilitat, daissar las causas sense lei e lo francés anirà coma pòt, s’en trufa son majoritari al continent. Quitament dins la boca del militant der Quebèc Solidaire que çaquelà pòrta una relativitat eco-politica sobre aquesta valorizacion del debat lingüistic.
Car es clar que l’atemptat èra de caire politic («les Anglais se reveillent» cridat es lo simdròma d’una folia perqué es associat a un atemptat politic en sistèma elctoral, mas es una realitat d’una situacion pensada e viscuda pels Anglofònes, al folia aquesta es nascuda d’una cursus de pensada antifrancesa, ne pòt pas èstre d’un autre biais), mas es que ne cal far una instrumentalizacion, per daissar las causas en plaça ? Los tres convidats de radio Canadà ne fan la basa de la parladissa de Radio Canadà, ràdio de l’Estat federal. I a pas de mèdia oficial pel Quebèc.
Mas l’argument es que lo bilingüisme es pron sufisent e que parlar sonque francés es una engana per una societat modèrna e poliglòta ; los arguments son vièlhs, e sistematicament los meteis quora lo majoritari a un poder real sobre los emplec de las lengas. Es amusent car pas cap francés o francofòne en Occitània pensarà que lo bilingüisme seriá una causa normala, es de dire que los Franceses en Occitània aurián d’aprendre la lenga mesprezada, l’occitan ; e donc devenir bilingüisme ; lo bilingüisme es sempre la solucion de lo que se trapa èstre superior, e a los mejans d’èstre superior sense lei lingüistica.
Los francofònes de l’Estat francés son els qu’oblídan sempre que la cançon francesa o lo cinèma frnacés existariá pas sense unas leis per protegir las seunas produccions (es parier pel teatre) ; cal notar que per evitar una lei lingüistica, l’Estat republican francés aurà creat un sistèma de division culturala, pels productors facilitats, puslèu que de pensar las lengas dins las loras globalitats e usanças popularas (o pas); evitar la globalitat lingüistica ajuda de far passar lei qu’imposa los 40% de cançons francesas per la difusion (aquí es pas question de suportar las règlas del mercat anglofòne o de lenga anglesa). Mas aquesta règla s’aplica tanben sense saber çò que francés vòl dire ? E aprèp reflexion las autoritats an agut de plan remarcar que francés es la ciutadanetat del productor e non pas sa lenga, quitament se la populacion a pensat la lenga e pas lo luòc de produccion de la cançon difusada dins lo quotà ‘français’.
Imaginèm ara, qu’una lei coma la francesa (Estat repoublican francés) s’apliquèsse al Quebèc … lo francés seriá donc pas la règla per la difusion ; e la produccion de cançon en francés al Quebèc seriá nulla, lo francés seriá absolument pas la lenga de la comunicacion ! Seriá la situacion de l’occitan en Occitània, una situacion qu’agrada fòrça als republicanistas franceses, de l’Estat jacobin francés.
Lo camin del Quebèc es lo bon camin per salvar l’emplec de la lenga mesprezada, e los elegits d’Occitània ne deurián préner sorga per salvar l’occitan, e lo seu emplec public.
Las pichonas placas son pas brica sufisentas, per salvar lo francés a Quebèc, o l’occitan a Tolosa.
-°-
Un ligam que cal legir ambe interès, e veire que demandar una lei 101 per l’occitan o una lei 101 fortificada pel francés al Quebèc, es pas qu’une demanda moderada …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada