arcuèlh

diumenge, de gener 30, 2011

Unrest against theocracy would be everywhere around Mediterranean Sea

Ashraf Talfik BBC

Al Caire, lo pòble crida Via Hòra al planèta, especialament de las autoritats democraticas… Semblan qu’an dins las aurelhas sonque los pseudò-democratas del govèrn d’Israël, que prepausa coma MAM de las armas contra la votz del pòble, 800 sordats per anar al Sinaï ajudar l’armada egipciana. Al Jazeera en anglés, pòrta la paraula del pòble egipcian mentre que lo regime de Hósni Mobàrak censura los ligams d’informacion forana.

Lo pòble crida : “MUBÀRAK DÉGAGE” o “GAME OVER” .

Unrest es normal en Egipte,, coma èra normal en Tunísia. La democracia es lo respecte de la votz del pòble, e de sa diversitat ; de representacion n’an pas, es normal, la cal bastir dins un procèssus democratic ; lo complèxe fòrma la basa de la democracia.

Aprèp la frasa en francés per un bilhet ancian, una frasa en anglés per títol … zo caliá far, pel bilhet de sosten a l’unrest in Egipte.

Unrest contra teocracia republicana* se fabrica pertot al entorn de la Mar Nòstra ?

Unrest es un mot que los Occitans an pas la costuma d’entendre, puèi de comprendre encara mens, e çaquelà dempuèi dos meses, avèm las novèlas de Tunísia e Egipte que nos an ajudat, vist que val melhor los veire en anglés qu’en francés, sabèm que los mèdias franceses an la famosa tendéncia d’èstre prèp del poder teocratic puslèu que prèp dels pòbles, o dels pòbles que, mòrdicus o miladius, vòlon pas parlar sonque la lenga del rei-president (!).

Unrest, èra del periòde o del temps que … Jacme Servat ne fasiá un libre, de las revòltas occitanas abans 1789. Mas aprèp aver trabalhat per un sistèma centralista, es devengut propagandor del regime, e per las darrièras eleccions... Lo seu libre sobre las revòltas en Occitània l’ai legit, mantunes còps, e me soi questionat, en trenta o quaranta annadas, coma se fa que lo pòble occitan es passat de la revòlta quasi permanenta pels tempses istorics, a la collaboracion ultranacionalista franchimanda, sobre las quaranta darrièras annadas e sobretot aprèp la guèrra d’Argèria ; ai pas encara trapat de responsa. Lo libre de Colette Milhé, antropològua e occitana, recentament sortit (e qu’aurà dreit a un bilhet sancièr dins mantunes jorns sobre aqueste blòg), a tocat lo problèma, mas sonque sul costat lingüistic, mas en evitar de parlar del problèma politic, o puslèu en talverisant lo politic dins lo costat “partits politics occitans" en Bearn”.

Qu’es aquò un unrest ? Dins lo diccionari, imperfait, d’En Ryan C.Furness, ai pas trapat l’informacion, malgrat que fosquèsse normalament adaptat a las traduccions de l’anglés a l’occitan.

Alara, me cal un còp de mai trapar mon diccionari anglés, vist la rapiditat de cambiament de la semantica anglesa, espèri que la definicion i serà encara uptodate ; mon diccionari anglés es estat crompat vaquí quinze annadas. Notatz donc : « I.a / troubled or rebelious state of discontent. 2. an uneasy o troubled state.»

La revòlta es un unrest, un estat de rebelion, un estat rebeliós, un grèu malcontentament [l’estat es pas l’Estat]. E podèm èstre segur qu’un malcontentament s’acaba en cambiament de regime ?

En Síria sembla que la gáitan tot parier de prèp, segon Al Jazeera.

Syrians a watching AlJazeera 300111

Dins la teocracia republicana d’En Alem Surre Garcia, libre qu’acaba de sortir L’Harmathan, soi pas encara segur que lo lectorat i traparà motius de revòlta, d’unrest… non pas pel contengut, mas simplament per fauta de formacion politica del pòble occitan, o de ligason de l’argument pron fin d’En alem Surre-Garcia e dels eveniments qu’an de suportar en Occitània los ciutadans, e donc, a la finala, d’un eventual cambiament de regime per l’Estat francés, o d’un regime mai prèp de las realitats nacionalas per Occitània.

To rest en anglés, es damorar al luòc ont sètz, dinca vóler dormir, damorar tranquille, sotmetut. Un (privatiu) + rest (dormir) se podrà alara melhor entendre. L’anglés es una lenga basica, populara, aisida d’entendre, dincal simplisme (que podèm sovent entendre dins las populassas anglesas que venon esquiar dins los Pirinèus). Lo pòble occitan rèsta plan, es sotmetut coma cal, mas dinca quand ? To rest one’s… = To stop doing anything for a time …  e lo temps que lo pòble occitan damora silenciós, a-rebeliós, es tròp long, estimi – e sembla que fosquèsse pas lo sol, malastrosament sèm pas pron nombroses.

Sirians gáitan, al sibercafé, l’unrest d’Egipte… benlèu que se bolegaràn mai aviat que lo pòble occitan, contra lo seu poder teocratic republican.

Avètz idèa de la data de l’unrest pel pòble occitan ? La farèm al XXIen sègle ? O encara un còp lo farèm pels Franceses, que faràn coma per la Révolution française de 1789, nos la panaràn ?

Los Arabes en libertat an rason de se mesfisar dels Franceses, de lor diplomàcia, de lor armada, del sistèma politic parisenc, de lor partidocracia, del biais que fan rampèl per se dire «La Patrie des Droits de l’Homme», etc. ; los Occitans n’an a dire sul subjecte, e lo dire se trapa pas dins mon cap, mas simplament dins l’Istòria (nòstra) que França, pauc impòrta lo regime, amaga al pòble del Sud (los Occitans), coma un borrolhatge mediatic en Egipte, Istòria que los sotmetuts refúsan d’ensenhar o transmetre a las generacions jovas occitanas [un sotmetut del regime jacobin es sovent un bon collaborador del regime].

Dins la lista dels sotmetuts al regime francés podèm listar l’IGB (nacionalista engatjat al pus prèp del FN), o los provençalistas del Couleitieu prouvençaou qu’en Avinhon an de suportar, dinca Arle.

Per se desfar d’aquestes sotmetuts, per periòde XIXen (final) e XXIen sègle (debuta), se cal recordar los ancians qu’an deguts parlar tanben de dignitat per Occitània. Justament lo mot Occitània, o quitament occitan, agrada pas als sotmetuts, als collaboradors del regime francés o parisenc ; es per aiçò d’Éric Gonzalez fa un brave trabalh de reviscòl de las letras ancianas a prepaus del tèma : Dia per Dia es lo títol del blòg. Vos conselhi de legir lo blòg regularament, mas uèi de legir lo tèxte sobre Fabre d’Olivet a prepaus de l’emplec del mot Occitanie.

Fabre d’Olivet èra provençal, e la dignitat de la lenga l’aviá, per aver trabalhat dins un periòde que las umanitats èran realitats de l’ensenhament, lo grèc modèrne e ancian, lo latin, de còps lo gaelic… ; on savait d’ou on venait, podriá aver dich un franchimand que prega sovent al nacionalisme francés en Occitània.

E per clavar lo bilhet del jorn, e passar lo lindal de la sapiença, de la coneissença, e per saber d’ont venèm, per dignitat, vos pòdi tanben conselhar lo libre de las conferéncias de Cornelius Castoriadis, lo darrièr sortit es : «Thucydide, la force et le droit – Ce qui fait la Grèce, 3», edicion Seuil. Son los seminaris del filosòfe francofòne de las annadas 1984 e 1985.

* es lo títol del libre d’Alem Surre-Garcia, un libre de conselhar tanben – es en francés.

E tanben …

Oligarquia quatrena pagina de cobèrta Hervé Kempf

Nos cal regaudir tanben e encara …

La primièra novèla per se regaudir es l’eveniment en Egipte, depuèi tres jornadas (dempuèi lo 25 de genièr) e especialament uèi (dimenge), que, ambe l’arribada de cambiaments, que ne son gaire çaquelà, lo pòble egitcian s’es levat maitin per anar a Tahrir Square per protestar pacificament.

Sobre la television oficiala e sul net censurat, res apareis. Es la pròba que lo poder a páur.

Al meteis moment en Barcelona, es un simbòl del Franquisme qu’es sortit fòra ciutat catalana, enfin !

Barcelona estatua del franquisme Vilaweb 300111

La Question se pausa clarament, perqué sonque ara, aquesta estatua es tirada de las carrièras catalanas, perqué sonque ara ? La fin del franquisme èra en 1974 … la transicion a tardar la presa de consciéncia e la volontat de pas pressionar las elitas del franquisme, per aver una transicion en patz, son la causa ?

Quora vesèm uèi, lo biais que las autoritats tunisiana fan ambe los fugitius de las familhas Ben Alí e Trabelsi, nos podèm pausar las questions de la qualitat dels politicians que son al cap del regime dich democratic qu’avèm en Espanha e França. La partidocràcia francesa e lo biais espanhòl de fabricar eleccions, an portat una elita de s’adaptar ambe los pòbles, mas realament pas cambiar d’actitud per respectar los pòbles.

Jà Egipte en en vista de Al Jazeera, ambe la censura egipciana en marcha contra lo seu pòble, mas los jutges son sortits dins las carrièras totparier qu’en Tunísia lo avocat.

Al Jazeera parla de «dramaticas scènas».

Çò que vesèm now es un replay, un crit dels protestadors son montat dins la granda ciutat de cairo, dinca las aurelhas de las TV internacionalas, qu’an mal de poder transmetre, censura.

E coma en Tunísia, i a milícia de vesins per protegir la populacion dels barris, non pus la polícia, ni mai l’armada.

L’armada es al centre de la ciutat, mas es lo pòble qu’es contra-rotlant las carrièras. Coma en Tunísia.

Mas es clar, lo pòble d’Egipte vòl la fin del regime.

Lo filh de Mobárak es jà en occident, coma se l’occident èra lo sol endreit per poder salvar la pèl d’aquestas autoritat qu’an fait foncionar los partits-administracions, sense vóler donar al pòble lo real poder de gestion dels territòris.

La familha Trebelsi es en partida al Canadà, etc.

E pensatz que los partits-administracions son pas l’organizacion que faguèran U.R.S.S., Cúba, Alemanha de l’Èst, Ongaria darrièr la paret, Polònia e Romània dels «amics» Causcescu, etc. ? Mas tanben totes los Estat bonapartistas coma França, lo modèl … Avètz vist quina es la qualitat de candidat pels partits de govèrn qu’avèm en França ?

Nosautres tanben avèm quicòm de reténer per aquestes unrest en Tunísia e Egipte, e sancierament dins lo monde arabe ? Ièu pensi qu’òc, coma Vicent Partal sobre Vilaweb... Puèi podèm tanben afortir que la francofonia es un instrument per servar las dictaturas sobre aqueste planèta ; la francofonia ajuda al comèrç d’armas, als mercats de las entrepresas parisencas (coma pels tempses dels reis quora las familhas prèp dels Capecians avián lo mercat dubert e las règlas adaptadas als besonhs lors), ambe una elita francesa militarista (es encara melhor), e l’avèm uèi ambe los amics de Dassault e del Figaro, o d’Europe 1 (grope Hachette, lo meteis grope qu’a facilitat borsièra per aver plus valua en borsa en vendre las accions d’AIRBUS), mas l’avèm perqué França pòt pas èstre governat per autra clica que los militaristas, exportadors de violéncia sobre aqueste planèta.  Per exemple los camions de combat contra lo pòble egipcian son de marca francesa.

Quí participa al mercat de las ricas botigas de Vendôme a París ? Quí ajuda lo mercat-Estat-nacion França de reglar per votacions partidocratas lo conservatisme del sistèma republicanista ? Quí s’agrada a parlar de Palestina en oblidar Corsega, Bretanha, Euskadi, Occitània, Catalonha, Alsàcia, etc. ?

Me vos cal escriure un raconte que m’es arribat mantunas annadas farà !

Sobre un programa de radio a Bordèu, i aviá un programa sobre la democràcia en Argèria ; los animadors avián una granda consciéncia que la democràcia en Argèria podiá pas èstre similara a l’Union Europèa. A-n aqueste moment ai telefonat per explicar lo contrari, mas soi estat plaçat dins lo camps dels fòls, dincal moment qu’ai donat un exemple concret, «un cantaire amazigh que canta ambe un cantaire breton, segur que…». Ai pas poscut contunhar a l’antena. la censura foncionava en 1990 dins l’Estat francés, dins la comunautat argeriana sul subjecte. uèi vesèm una causa qu’auriá pas poscut veire de ma vida. Es un pauc coma la caiguda del mur de Berlin.

Ara, m’auriá agradar d’entendre aqueste animador e de saber son punt de vista sobre çò que se debana en Africa del nòrd…

Lo XXIen sègle serà grandament diferent. SONQUE AMBE LA VOLONTAT DELS PÒBLES.

Un pichon apondon d’espèr dins un article qu’acabi de legir, dins lo jornal catalan ARA.

Ben Carod Ara.cat

dissabte, de gener 29, 2011

Lo camin serà long, mas se cal regaudir de mantunas causas :

teatre en occitan formacion a barcelona (1)occitan Sud-Gironda Sud-Ouest 280111

Pauc a pauc, se debuta una visibilitat melhora per l’occitan. E las presentacion son melhora, normal per Aran, mas melhora per aver un dorsier especial dins Sud-Ouest de uèi es un eveniment editorial, perqué ?

Perqué avèm pas manifestat ! Perqué avèm pas los mejans de pression politica ! E çaquelà i a un dorsier. Es que Sud-Ouest auriá enfin comprès l’importança de l’identitat occitana ? Sembla que Òc, endefòra de las campanhas electoralas o occitanistas.

Mas nos podèm regaudir d’aver a la vista unes documents aital :

Image Image (2)

Puèi regretar d’aver encara associacions qu’an pas encara lo mejan d’aver encontrar un cargat de mission per modernizar lor comunicacion, e la presentacion de la cultura occitana en Bigòrra. Los cargats de la lenga occitana devon pas èstre dins Burèu, mas sul terrenh per saber los besonhs de las associacions, ia pas mestièr d’assisas de la cultura, i a mestièr de desvolopament de la diversitat de las ofèrtas per la cultura occitana. I a urgéncia. Un cargat de mission es al servici de la populacion, sul terrenh.

Image (3)

Cal pas cercar un cap per un occitanisme cultural, un ensemble coërent d’associacions, cal desvolopar la pluralitat de las ofèrtas culturalas occitanas. Es lo complèxe, e donc la realitat umana, que tornarà far/har/hèr viure Occitània e sa dignitat.

LO SUPLEMENT

suplementon 1954, la populaicon de lenga francesa en Belgica refusa lo bilingüisme total dins lo reialme, per referendum. D’aquí los problèma qu’avèm uèi en Belgica… la territorializacion de las lengas e la migracion europèa de las populacions son pas que problèmas futurs per Belgica.

Es plan sonque l’ensenhament de la dignitat lingüistica qu’ajudarà a la melhora coneisséncia de totas las lengas e dels nivèls lingüistics d’emplec adaptat a l’individú e als gropes o collectivitats.

Podrèm aprèp pensar que lo modèl belga, per las lengas, es pas adaptat a l’Euròpa que volèm en patz e tranquillitat.

Per contra lo modèl belga per aver pas de govèrn dempuèi mai de 250 jorns, serà benlèu la solucion per pas aver de novèla impausicion lingüistica per una casta al poder, casta ara franco-anglofila.

l'oblidança belga francofòna

dijous, de gener 27, 2011

L’Oltra-Mar cámbia d’estructuras e nosautres ?

Es un eveniment important car cap poder politic parisenc aviá pas capitat d’aver aquesta simplificacion territoriala dins los diches «outre-mers», las colonias republicanas que son jamai estada egalitàrias. Es evident que quora d’unes s’en va cap a l’independéncia, la situacion politica de la decentralizacion es pus d’actualitat dins un sistèma qu’a gardat totas sas administracions centralistas, França.

E coma sempre, se farà lentament, per nafrar pas l’Estat centralista francés e la seuna potenta administracion (antiquitat del bonapartisme) e sobretot son foncionariat (e los estatuts e pagaments unifòrmes), foncionariat que mescla lo bon estat de servici public e l’Estat, lo poder administratiu e sas estructuras.

Portada ARA 26.1.11

Me soi ajudat d’una nòta de la fondacion «Terra Nova» del 25 de genièr per publicar aqueste bilhet. Lo seu director es estat candidat socialista en Catalonha del nòrd. Lo partit socialista francés debuta tanben una pensada sobre l’introduccion de règlas legalas per las regions, un recent collòqui parisenc ne fasiá estat.

Presentats en Conselh dels ministres lo 26 de genièr, los projectes de lei "portant création de la collectivité unique de Guyane et de la collectivité unique de Martinique" fabrícan una etapa istorica per las institucions de la République francesa, aital qu’una fòrma d’acabament d’un debat institucional longàs dins los departaments franchimands de las Americas, païses caraïbeans : Guiana e Martinica, uèi al encòp departament e region administrativa franchimandas, seràn pus bric caduna qu’una sola collectivitat, ambe las institucions unicas de lor biais. Segon Jean-Philippe Thiellay e Marc Vizy, aquesta novèla situacion impausa grandas obligacions a l’Estat centralista : aquela de respectar las garantias democraticas fixadas per la ConstituTion jacobina, en partir del principi que las institucions parisencas son democraticas e las garantias per aiçò ara, e enfortir lo ministèri d’oltra-mar.

cfdt estat e Estat

 

SINTÈSI

Lo conselh dels ministres del 26 de genièr de 2011 dèu adoptar los dos projectes de lei relatius a l’oltra-mar ; marcarà una etapa istorica per las institucions de la Republica jacobina : un còp que lo primièr tèxte votat pel Parlament, en principi abans l’estiu, Martinica e Guiana, departaments d’oltra-mar dempuèi 1946, auràn abandonat l’estatut e seràn doptadas d’una assemblèa e d’una collectivitat territoriala unica, en luòc e plaça del departament e de la region. Deman, aquestas tèrras colonizadas pels comèrç triangular, dich «bouts de France» que compta mai o mens 600 000 abitants seràn administrats per una sola assemblèa, ambe d’institucions unicas per la republica jacobina e uniformizatriça. La simplificacion de la carta administrativa frnacesa serà alara reala.

Lo tèxte, que lo Parlament dèu examinar dins las setmanas venentas, marca una mena d’acabament d’una evolucion engimbrada a la debuta de las annadas 2000, en conformitat ambe las volontats de las populacions localas (çò qu’espanta encara lo landernau democratic de las autras regions francesas), e demandat pels independentistas que, tre las annadas 1990, darrièr Michel Rocard o Louis Le Pensec, estimava que las situacions particularas dels DOM cridávan responsas adpatadas, comprès d’un punt de vista institucional. La conversion de la dreita sobre la question es recenta, mai que tot dirigida aital perqué son a prendre totas las eleccions dels departaments aquestes... Dins l’encastre contitucional renovelat en 2003, cada collectivitat dispausarà d’un estatut particular e de las règlas aplicablas a cadun dels 12 collectivitats d’oltra-mar que seràn pus jamai las meteissas. La traduccion legislativa de las aspiracions martiniquesas e guianesas aurà portat, sense dobte legitimament, a una complexificacion absoludament sense precedent del dreit. L’èra del « prêt à porter institutionnel », ambe d’un caire los DOM e de l’autre los TOM, es clarament acabat al profièich del «sur-mesure raffiné» ; se notarà aital l’abséncia de la Goadelopa sul projecte novèl de lei.

Dins lo contèxte, es jà avertit per l’esquèrra centralista francesa que «l’Etat doit se garder de la tentation de jouer les apprentis sorciers et de manipuler l’élaboration en cours des textes complexes.», mai que tot l’esquèrra parisenca.

Dins aqueste sens, lo segond moment del projecte de lei que deurà èstre adoptat, que faràn règlas particularas adaptadas al departament concernit, donarà aital règlas legalas per donar similitud ambe las regions autonòmas d’Espanha, es salutat per la meteissa esquèrra centralista francesa, e que la Fondacion Terra Nova aparten. Terra Nova explica qu’es «de natura d’ajudar a las collectivitats d’aver instruments politics adaptats. Pel jorn de uèi, sol a Goadelopa es estada abilitada d’adoptat aquestas règlas sul seu territòri, e l’a fait, dins lo maine politic de las politicas ecologistas.»

Totparier, l’Estat, «garant de l’unitat nacionala», coma l’explica sa constituTion e mantunas lotjas maçonicas franchimandas, se deuriá pensar en prigondor, ambe los elegits (pas ambe los pòbles ?), a l’installacion de mecanismes politics de contra-poders (constitucions regionalas) dins los diches «territòris dotats de collectivitats unicas», çò que faguèt pas fins ara: l’unicitat de l’administracion locala, comunas de costat, pòrta a pensar a Terra Nova un risc de redaccion del contra-poder representat per una autra collectivitat competenta sul meteis territòri. Podèm aital notar que per la ConstituTion francesa i a de l’imaginacion, per las constitucions regionalas se fauta d’innovacion, o benlèu simplament de gaitar dins los autres Estats europèus.

«Enfin, dins lo contèxte de complexitat, lo renforçament del ministèri de l’oltra-mar es una prioritat (pels centralistas franceses), pas sonque sul plan de la qualitat de las expertisas mas atanben per un pausicionament dins lo trabalh interministerial.» Vesèm aital la fauta de fisença dels centralistas, fauta de fisença dins los pòbles de França d’una gestion autonòma, d’un potencial uman per gerir los territòris. La garantia de la securitat jacobina es plaçada dins los burèus d’oltra-mars, mena de « bureaux miroirs » que díson, o espia de l’autonomisme novèl, dins cadun dels ministèris podriá ajudar de melhorar la qualitat de la nòrma d’oltra-mar.

Per legir la nòta franchimanda: http://www.tnova.fr/note/les-outre-mers-plus-pluriels-que-jamais

Se cal pausar la question perqué las institucions aquestas son pas un modèl de projecte politic pel PSF-EE e l’UMP-NC per unas regions occitanas federadas, per èstre reconegudas clarament al nivèl europèu ? Perqué fariàn pas un debat sul tèma a Tolosa, per ameritar lo títol de capitala europèa e occitana !

Ligam per Vilaweb Jordi Pujol

dijous, de gener 20, 2011

Òsca la nacion : que díson…

Vive la nation ! 
(re-edicion d’un tèxte ancian - dilluns, març 26, 2007)
Mélenchon Marine LePen Es una exclamacion pron francesa e pron d'actualitat, aquí negarai sa singularitat, e malgrat totas las pression, aquí, cromparai pas la tri-colorada-bandièra e cantarai pas l'imne de guèrras europèas que se sona La Marseillaise.

La nacion que serà definida serà l'occitana en contra-punt de la francesa, per esclarir l'afar francesa, lo problèma francés en Euròpa es ben aquesta mescla que i a en França entre nacion e ciutadanetat. França e sos concèptes politics son problèmas per las nacions de França.

L'escrit aqueste es fait sus la basa següenta, i a una ancion occitana e un occitan podrà èstre de ciutadanetat francesa e europèa, l'anciana, matadoira e vièlha francesa e la modèrna e apatzimadoira europèa (la meuna causida es clara : soi per la patz, e los franceses per esséncia institucionala e concèptes politics jamai).

La recenta polemica suls propauses de Na Ségolène Royal sus la sobeiranetat del Quebèc demostra que lo subjècte de la nacion, e lo simbòl d'aquesta Estat-nacion, damora sempre pron sensible. Çaquelà, s’aquestas paraulas èran maladreitas al nivèl diplomatic, s'en damoran pron fondada sul tèma nacionalisme francés, un nacionalisme d'expansion, costumièr e istoric per França : se podrà alara demandar se una nacion, quina que siaguèsse, posquèsse capitar de donar sempre a la sobeiranetat se lo pòble seu zo vòl e donc se i a referèndum. Mas aquí, e coma sempre, l'esquèrra francesa considera lo dreit a l'autodeterminacion dels pòbles limitat a la volontat de l'expansionisme nacional francés, limitat a las "frontières naturelles" francesas, primièr es lo nacionalisme francés, per exemple quand se parla d'un departament "pays-basque" se pensa pre-auto-determinacion del pòble basco per França, aital un dangièr per l'unitat de França; Woodrow Wilson fa páur e sa teoria trapa alara unes frens sense cap possibilitat de discutida e d'ataulament per parlar e discutir de modalitat d'evolucion del sistèma de pression politica francesa en Euskadi, Corsèga, Savòia, Bretanha, etc.
Abans d'anar mai luènh, cal totum definir clarament çò que es la nacion vist de França, l'hymne e la bandièra comprèsa.

Nacion à la française, nacion a l'alemanica

Doás visions de la nacion s'opáusan :

  1. la concepcion alemanda, segon que la nacion se definís per la seuna istòria, la seuna cultura, la seuna lenga (Herder parla de Volksgeist, "gènium nacional", la teoria es adaptada per l'etnisme de Francés Fontan, mas se cerca encara de gènis occitan per se despertar.). La definicion alemanda es çaquelà l'istorica, la que farga lo mot latin, e l'occitan es ben una lenga latina.

  2. la concepcion francesa, venguda dels pensaires dels Lumières, bazada sus la volontat d'èstre ensemble, d'associacion ; aital, Emmanuel-Joseph Sieyès, l'un dels grands arquitèctas de la Révolution Française, fargava en 1789 dins"Qu'est-ce que le Tiers-État ?" la nacion tala "un corps d'associés vivant sous une loi commune et représentés par la même législature"

En practica, las concepcions son mens trancadas qu'aquò : los Franceses comprendràn lèu que la melhora volontat possibla d'union pòt pas foncionar qu'ambe al mens un minínum d'istòria comuna ; los Alemanics, longtemps estacats al dreit de la sang (la nationalitat se transmetent de parent a enfant, un estrangièr nascut en Alemanha podiá pas devenir Alemand), acabèran per introdusir un dreit del sòl quand son estats forçats d'aver una fòrta immigracion extra-europèa (qui èra donc de cultura e d'istòria sancierament diferenta). Mas cadun perseguís, auèi encara, per defendre la seuna vision de la nacion.

La definicion d'en Ernest Renan

Ernest Renan, escrivan e filosòfe francés del XIXen sègle, foguèt primièr, tal zo dís Alain Finkielkraut dins "La défaite de la pensée" (1987, Gallimard), de los que criticávan los Lumières e la vision francesa de la Nation.
Mas se debana alara un eveniment important : l'anexion de l'Alsàcia-Lorena per l'Alemanha, aprèp la guèrra Franco-Alemanda de 1870, la desfaita de Sedan [coma que las teorias an ben a veire ambe lo moment istoric de lor desvolopament ideologic]. De per la lora lenga e la lora istòria, los Alsacians son alemanics de vertat, e francés per expansion del nacionalisme francés ; es çaquelà peraquò que aquestes darrièrs, los considèran tal coma èran jamai sortit de l'esfèra alemanda, e l'anexion sembla normala per els. Mas los Alsacians, aprèp aver viscut dos sègles dins França, e per rasons evidentas de proximitat ambe d'autres alemanics que son en Suïssa, son pas mai alemands que los Suïsses de Basel, e donc mantunes an preferits damorar Franceses : crídan alara,
per la votz de los lors representants, "le droit des Alsaciens de rester unis à la terre française". Aquò faguèt capvirar las conviccions de Renan, que descobrissiá los limits d'una concepcion bazada sus mantunes caractèrs sonque culturals e lingüistics, e prenguèt aital l'importança de la volontat per èstre d'una nacion, alara que èra puslèu de l'Estat francés que desirávan, mai democratic que l'Alemand dels tempses aquestes.
Renan acabarà per dire un discors intitolat
"Qu'est-ce qu'une nation ?" en 1882, un títol sonava aital una responsa al "Qu'est-ce que le Tiers-État ?" de Sieyès (prèp d'un sègle mai d'ora). Aquel discors es damorat famós car es sense dobte pels Franceses lo que definirà la nacion "à la française".
Quals son los critèris que fan la nacion francesa ? Renan refusa successivament la raça [concèpte vièlh e de mòde d'aquestes tempses, se parlava de raça latina per oposicion a l'alemanica], la lenga e la religion. Puèi, tot en remembrar la necessitat d'una certana istòria similara ("un riche legs de souvenirs"), enfortiguèt sul "le désir de vivre ensemble"[se recordarem ensemble e aital lo "désir d'avenir" de Na Ségolène Royal], declarant que "l'existence d'une nation est un plébiscite de tous les jours". Mas en 1992, lo Parlament francés de majoritat socialista a integrat la lenga francesa dins la Constitution... E avem cambiat de nacionalisme en França, èra ben una nacionalisme d'expansion lingüistica, l'etnia francesa imposava a l'Estat sa vision del monde.

Lengas, geografia e nacion

La question de las lengas baila l'avantatge a la nocion francesa.
Una unitat de lenga es èla sinonim de nacion unida ? Non, vesètz los Estats-Units d'America del nòrd e lo Reialme-Unit : los colons, que avián a la debuta la meteissa cultura e lenga que los Angleses, per los de Londres, an acabat per crear lor pròpri Estat nacional, lor pròpria cultura, de l'autre costat de l'ocean. Aital podem pensar parier per Algèria, se los europèus d'Argèria avián participat a la basteson de l'Estat novèl, e aviá pas causit lo vièlh continent europèu.
Dins l'autre sentit, se i pòt aver una diversitat de las lengas dins una meteissa nacion ? La nacion es aquí un Estat ; Oui, la Confederacion Elvetica, o Suïssa, n'en es lo melhor exemple. Mas la volontat d'èstre ensemble es ontologica als pòbles de la Confederacion Elvetica. Lo cas de la Belgica es particular car l'Estat es volgut per poténcias foranas, Reialme-Unit per exemple. E la volontat francofòna se vesiá aital imposar als neerlandeses de Belgica un poder lingüistic que aviá pas capitar ambe las Províncias Unidas ancianas...
Per Renan, la geografia pòrta "una partida considerabla dins la division de las nacions". Los 2 exemples zo demóstran d'aprèp el : se pòt far la separacion d'una nacion en causa de la distança [causa que es negada ambe lo fait dels DOM-TOM franceses actual, e son pas las multiplas visitas politicas de la campanha electorala de 2007 que m'ajudaràn pas], o crear una nacion multilingüa gràcia a la proximitat [l'exemple oblidat es l'exemple destrusit per la guèrra de 14/18 e la doctrina de Woodrow Wilson, l'Empèri Austriac e Ongarés èra a man d'èstre un exemple de federacion de nacions, tal l'UE de uèi].
Segon Renan, coma se pòt dire qu'un Estat multilingüe farga una sola nacion nation (aital la Confederacion Elvetica o Suïssa) o mantunas nacions (aital Belgica o Espanha modèrna) ?
L'un dels principals critèris es la manièra que se mescla la vida politica ambe las comunautats lingüisticas [çò que es pas lo cas en Euskadi que la nacion basca a refusat en Euskadi e per referèndum las institucions democraticas madrilencas, me sembla que èra en 1975] : los ciutadans serián representats o non en foncion de lor lenga ? Es pas lo cas en Suïssa, los partits politics s'adreiçan a totes los Elvèts. Es lo cas al Canadà, al nivèl dels francofònes del Québec, mas realament car i a tanben francofònes endacòm mai que al Quebèc. Èra pas lo cas brica en Belgique, dinca las annadas 1970, que los partits se son alara separats en doás brancas francofònes e neerlandofònes (mai tanben germanofònes), un trencadura que es una consequéncia de la federalizacion de l'Estat sus las basas lingüisticas, en seguida de fòrtas revendicacions lingüisticas del pòble neerlandés de Belgica que èra mesprezat pels Franceses (sovent nauts borgeses, e sovent los mai grand cantaires èran d'una arrogància francesa tarribla, escotar Jacques Brel cantar dels flamengants). Belgica es devengut l'Estat e tres nacions son nascudas : la partida francesa o Wallonie ambe un tròç germanofòne e de la partida neerlandofòna, o Flandra.

Estats-Nacions

Un dreit generalament admetut al nivèl international, dempuèi 1918 [Woodrow Wilson], es lo dreit dels pòbles de se dire d'els-meteisses ("pòble" dèu èstre comprès aicí tal quicòm que fa referéncia a una nacion, pas a una religion o una origina etnica). Cada pòble pòt decidir de mesclar sa nacion dins una autra, o al contrari de revendicar d'èstre una nacion sancièra. Se se vòl èstre una nacion, dèu siá acceptar de participar a un Estat multinacional, siá se revendicar d'èstre un Estat-nation. Un pòble pòt per exemple botar de costat las seunas revendicacions nationalas per s'aligar dins un Estat ambe un autre Estat pus ric e sobretot potent, car i a pas realament aligança de sentiment positiu, l'aligança es la mòrt d'una nacion febla. [informacion mai importanta www.ciemen.org]
Un Estat pòt èstre uninacional e unilingüe (França per la fòrça de l'ensenhament e del poder central e de l'esperit collaborador dels politicians dels pòbles dominats), uninacional e multilingüe (la Confederacion Elvetica o Suïssa), multinacional e relativament unilingüe (lo Reialme-Unit o Espanha). Mas un Estat multilingüe es pausat coma instable per Renanistas ? Belgica es alara l'exemple donat que i cal apatzimar las tensions ditas "communautaires" en passant per l'òrre Estat binacional, òrre car destrusís lo simbòl de l'unitat factiça establida per Belgica, de faiçon extèrna e ges ontologica de l'union belga : sols "le roi, l'équipe de foot, certaines bières" serián tot çò que damora en comun als Belgües, caldrà remarcar que aquò es sovent vertat quand l'istoric e lo geografic son pus una necessitat demandada per l'educacion dins los Estats. E aital i auriá pus de fraternitat entre Wallons e Flamands, alara que fargan ensemble l'Union Europèa.
Se la lenga es pas un critèri per definir una nacion, pòt donc çaquelà ajudar a l'elonhament de doás nacions, aital pels Sèrbes que párlan la meteissa lenga que los Croats, lo serbo-croat, e çaquelà se faguèran una guèrra europenca pendent dètz ans a la fin del XXen sègle, sense intervencion de l'Union Europèa.

Nationalismes, pòst-nationalisme e supra-nationalisme

Cal primièr èstre prudent ambe lo mot "nacionalisme", car serà emplegat de doás manièras diferentas : tal la volontat de liberacion nacionala, o tala una idèa segon que la seuna nacion dèu dominar d'utras (l'expansion, es lo nacionalisme francés de vertat), o tala una idèa segon que la seuna nacion dèu ne dominar d'autras, la primièra es la valorizacion de la dignitat d'una nacion, la segonda es condemnabla, car es causa de guèrra e de destruccion de la diversitat d'expression umana. Se conven atanben de destriar sus quina concepcion de la nacion se pausa lo nacionalisme : la nacion-expansion à la française, o la nacion-etnia a l'alemanda (la primièra a creat los problèmas de vesinats que an fargat totes los problèmas europèus del XXen sègle, la segonda a resistir e per extrèma resisténcia a annexar l'Alsàcia-Lorena e l'Àutria, mas pas un o l'autre a annexar la Confederacion Elvetica). Cam sotalinhar que los nacionalismes (ambe l'accepcion xenofòbe) son alonhat d'èstre mantunes modèls de patriotisme (per la segonda Guèrra Mondiala, la majoritat l'extrèma-dreita francesa odiava talament çò que èra França que a preferit la collaboracion ambe lo regime nazi ; e de l'autra banda, avem un Napoleone Buonaparte que nega a Corsèga la republica de Pascula Pauli, donc la democràcia).
En reacion per tot aiçò, notament dins lo corent pacifista, s'es desvelopat una pensada anti-nacions : dins aquesta vista, la nacion es forçadament sorga de nacionalisme (e donc de guèrra), cal donc abolir las frontièras e n'èstre que "citoyens du monde", se designa aquò per lo mot de "pòst-nacionalisme". Aquesta vision pòt èstre vista coma libertaria, e puèi donc liberala : pas mai de frontièras per las personas que pels capitals. De mai, s'acara a la realitat : los Franceses d'origina extra-europèas crídan d'èstre considerats tal Franceses e semblan se ne fotre d'èstre "citoyens du monde".
Enfin, i a mantunes projèctes supra-nacionals, tela que l'Union Europèa. Los supòrters d'aquesta union pòdon lèsêtre per mantunas rasons pron mescladas : per pòst-nacionalisme, per volontat d'unir mantunas nacions per fin que aguèssen pus cap risc de s'escarnar, o per mantunas rasons estrictament economicas. I a çaquelà ara un problèma de defnicion, entre los mai vièlhs membres que vòlon bastir una Euròpa politica, e los darrièrs, enganats pel R.-U. que son interessats per sol aspèct economic. Aquò pausa çaquelà un problèma als pòbles tal los de França, que acceptan de perdre de la lora sobeiranetat per bastir una union europèa politica, mas beucòp mai dolent quand an l'impression que n'es sonque qu'una union economica per las multinacionalas (e que alara an perdut una partida de la lora sobeiranetat sense cap retorn utile per la ciutadanetat), çò que a fargat que una bonapartida de l'esquerra francesa a votat non a un Tractat Constitucional, sovent orientat per èstre pron-nacionalista per una familha politica vièlhament retrograda coma M.Aznar e lo PP.

Nacion, nacionalitat e ciutadanetat

Lo mot "nacionalitat" es lo que èra emplegat a la revolution francesa per dire la diversitat dels pòbles de França, cal escriure que lo primièr 14 de julhet èra la fèsta de la federacion, puèi es devengut la fèsta nacionala ; lo mot es alara devengut pron ambigut, coma sol los franceses sábon far de la politica, car sembla pus definir lo fait d'èstre de la nacion, mas lo de l'Estat (se dirà aital que un Québecois es de nationalité canadienne). La ciutadanetat, per èla, es un estatut que baila mantunes dreits e mantuens devers particulars, en particular lo dreit de votar per participar al debanament de la vida politica. Es l'embrolhaminís francés, coma de costuma.

Per me, la diferéncia es çaquelà clara, soi de nacionalistat occitana e de ciutadanetat francesa.

Un Estat francés pòt donar la nacionalitat sens sempre bailar la ciutadanetat (Aital lo republicanisme colonial es estat desvolopat, dins un sistèma democratic, o aficat aital : es França e las seunas ipocrisias), çò que es discriminatòri, mas atanben accordar la ciutadanetat sense passar per la nacionalitat (francesa ben segur)(es lo càs dels Estats que bailan lo dreit de vòt als forans). França, a l'encòp nacion (per netejament lingüistic) e Estat (per organizacion bonapartista e donc militara) (e donc nacionalitat : on est de nationalité française si on appartient au peuple français - e l'article 2 ajuda bravament a la purificacion lingüistica de l'Estat), confond parier nacionalitat e ciutadanetat ; l'engana politica francesa es bravament aquí, e pausa un problèma per bastir una Union Europèa per la patz.

L'Union Européenne considèra tal ciutadan europèu tota persona que a la nacionalitat d'un dels Estats-membre. Aital, per un Francés, la ciutadanetat europèa se subtitua a la ciutadanetat francesa.

La nacion francesa, jacobinisme e integracion/assimilacion

Dins la vision francesa, la nacion arriba abans l'unitat [causa que es faussa istoricament per França, es lo mite francés], dins aqueste faussa vision se dèu de crear lo melhor per bastir condicions d'aquesta unitat (puisque celle-ci ne va pas de soi), aquò es pas un astrada se la paraula fraternité fa partit de la devise de la République Française. Aquò es l'assimilation que es estada etiquetada intégration (en imposar lo sol francés coma lenga de la republica, coma se la republica podiá pas viure ambe una o doás autras lengas, lo Ducat d'aquitània perlèt doás lengas de 950 a 1470, arribada dels franceses e del monoteïsme lingüistic reial, une referéncia per l'esquerra francesa en 1992, segon M.Morrouy a l'Assemblée Nationale), mas sobretot al nivèl politic, a travèrs lo centralisme -devengut democracti ambe los sovietics- que data de Loís XIIIen e puèi finalizat per la Révolution Française. França, l'unitat passa pel rei e sa religion, puèi la suposada égalité entre los seus membres, al nivèl del dreit, quand lo ciutadan podrà se pagar un avocat o que lo sistèma li aurà pas negar totas possibilitat d'aver una justícia equitabla, par exemple.
L'égalité, autre mòt-engana de la devise de la République, es çaquelà çò que recláman los Occitans quand demándan que l'administracion lor parla la lora lenga, per fin d'èstre comprès melhor, o quand los Franceses d'origina extra-Europèa demándan d'èstre considerats de la mesma manièra que los autres Franceses.
Çaquelà, l'integracion es realament assimilacion francesa e per lor far plaser e per aver la patz, los non-francofònes se son calats fins ara, donc los Franceses an l'impression que i a integracion, quand es reala assimilacion car las lengas e la diversitat lingüistica umana es destrusida. De cultures totalament diferantas, los francés es lo matador oficial de la diversitat dels pòbles de França ; l'etnia francesa nega los autres pòbles en los matar en docina, dinca instrumentalizar las religions per mesclar los problèmas qu'an los Franceses ambe la mescla tanben entre las paraulas respècte e tolerança.

E per negar l'assimilacion se parla alara de "régionalismes pseudo-nationaux" en França.

Los "régionalismes pseudo-nationaux" en França

S'entendrà aital los estonaments quand se compara lo Québec o la Wallonie als problèmas franceses en Bretanha, de l'Alsàcia, País basco (Euskadi del nòrd), Occitània o Corsèga. la mau-coneissença sus aqueste terrenh es totala del costat francés, coma èra incomprès lo fait que lo partit Comunista podiá èstre d'Argèria, e ges francés en Argèria d'abans 1962... Las mentalitats e la volontat de coneissença an pas ges cambiadas a la debuta del XXIen sègle, e çaquelà los partits de las dignitats dels pòbles de França se son multiplicats e pas forçadament sus las basa del concèpte francés de "régionalista" o europèu de "nacionalista", o del concèpte esquerrista de "cosmopolitista".

La coneissença errada se basa sul fait breton, sovent fòrt limitat ... mas perqué se limitar a la Bretanha ? Es benlèu lo fantasme francés de la celtitud ? E tanben la talvera de la collaboracion ambe los Alemands-nazis es sovent valorizada sense cap de proporcion istorica, sobretot quand se compara ambe França e la seuna pròpria collaboracion, en pensar al parlament a Bordèu que a votat los plen-poders a Marescal Pétain, 1939...
Alara la question es jamai pausada per las eleccions de la volontat d'èstre diferent politicament, es lo cas breton que es preposat car es lo cas que foncionarà mal, mas jamai lo cas còrs o basco, polinesian o kanak, martiniqués o etc...
Alara en cas de volontat d'un pòble francés ontologic a l'espaci del pòble concernit de la libertat nacionala, lo que demanda l'aplicacion del dreit internacional, lo dreit de Woodrow Wilson, se li pausa sistematicament lo dreit socialista e parisenc de 1992
d'aprèp la Constitution : son monde que párlan francés e donc son franceses (l'etnisme alemand aplicat en realitat per çò que èra negat per Ernest Renan e sa definicion, es lo problèma de Kossòva e Sèrbia, es tanben lo fenomèn rus en Lituània) e per aquesta rason son integrables aquestes pòbles fellons, e los bretons an de se calar (punt), puèi se lor prepausa quitament pas l'aplicacion del dreit internacional sus las minoritats que l'UE impausa a tot Estat que se vòl integrar a l'Union.

Cal remarcar que en Suïssa tanben párlan francés e son pas integrat a l'Estat parisenc, perqué los franceses de Bretanha podrián pas èstre ciutadans de nacionalitat bretona dins l'Union Europèa ? Parier en Occitània, Euskadi, Corsèga, Catalonha, Elsàcia, Flandra, Picardia, etc. ?

Alara se nega lo fait en minorant l'objècte la nacion minorizada, en tractant lo pòble e sa volontat de "regionalisme", la region es çaquelà un espaci de poder, coma França l'es per e dins l'Union Europèa ; es que lo nacional-expansionisme francés es pas un regionalisme europèu ? Mas es un vertadièr e istoric regionalisme guerrièr, donc dangierós per la patz.

Las nacions existísson en França, es pas la Fête de la Nation del 14 de julhet de 1791 que podrà negar la pluralitat de las nacions en França, e la dignitat de França es d'emplegar la ciutadanetat coma ciment per un Estat reformat e de patz entre las nacions, per l'Union Europèa e per la fin dels extremismes dreitans o esquerristas franceses.

M2 lança lo debat : quin mélenchon amarinat pel futur de França ?

Quora se critica un dessenh per aver frustrat unes musulmans integristas, sembla èstre normal a esquèrra, la nacionalista francesa.

Quora fasèm lo retorn a l’escut pel plaser de la marinada françAIse ?

Quora se critica un papa (e soi pas papista) dins un dessenh d’umor, l’esquèrra francesa aplaudís sense copar en res a l’afar, quitament en la desvolopar.

Un amic del papa m’a un jorn questionat prèp del mercat Carmes a Tolosa, per m’explicar que l’integrisme èra musulman e que zo caliá combatre, li ai conselhiat d’anar legir sobre l’integrisme catolic, principalament en Occitània contra los eretges en Lengadòc (mas aiçò de l’istòria d’aqueste integrisme francés, los nacionalistas d’esquèrra, republican e tot e tot, l’an tanben oblidat).

Quora se compara lo JL Mélenchon e la Marine Le Pen, la causa sembla vulgara per l’esquèrra o puslèu de maissant gost, e alara totas las accusacions arríban, dinca l’excomunicacion democratica, santa e republicana ; es de dire s’arríban al poder, seràn bravament dangieroses, per las libertats individualas ; es la pròba que cal per afortir que l’esquèrra francesa a pas cambiat, a la seuna extrèma.

Mélenchon contra Plantu per un dessenh d'actualitat Marianne2 190111

Dins mantunes jorns, soi segur que podrèm trapar quicòm que fosquèsse pas un pojadisme franchimand, benlèu un front national d’esquèrra, un nacional-socialisme novèl ? Una «dictature bienveillante» coma Alexandre Adler l’espèra… dempuèi sas cronicas a France Culture. Es un inquietud particulara. Es la republica de Weimar qu’a portat democraticament lo pòble alemand a votar pels Nazis, coma solucion darrièra ; avèm vist la resulta ; de tot biais es tanben l’oligarquia rus al poder qu’a portat lo leninisme e l’estalinisme al poder, e avèm vist la resulta sobre l’umanitat.

Sembla que tot aiçò fosquèsse enterrat per l’ensenhament republican e dins lo mitan dels professors, sovent sindicalistas, que sostenon lo projecte del Front de Gauche.

Mélenchon contra Plantu per un dessenh d'actualitat Marianne2 190111 comentaris seleccionats

E benlèu qu’i a una tresena via, que l’Àngel Gabriel dèu pas aver en amira… L’Àngel Gabriel dèu pas saber çò qu’es escriure en occitan e zo gausar revendicar, segurament pas de «lècheculisme-propagandiste». E personalament, me batrai perqué el posquèsse s’exprimir, quitament se pensi que sa paraula es una manca d’informacion e de desvolopament. Mas l’espèr damora.

Benlèu que Pierre Briens, coma fòrça ciutadans de França, an mestièr de legir Cornelius Castoriadis, o Pierre Rosanvalon, o Arendt, o Montserrat Guibernau, La Boétie, Montesquieu, Montaigne, etc. per melhor entendre las errors francesas, e lo gap que sons incapables ara d’emplenar en patz pel conviure entre los pòbles. França es autanplan que l’URSS d’un còp èra, aquò petarà e i aurà mòrts…. mas avèm la diversitat dels partits sobre una basa de pensada uniformizatriça e nacionalista d’expansion, sense cap d’excepcion culturala.

Benlèu que lor cal legir los tèxtes de la primièra partida de la Révolution française abans que l’Ernest-Renanista aguèsse panar los dreits dels pòbles, la fête de la fédération e lo Dreits de l’Òme en 7 lengas del novèl Estat-ciutadan, e que l’installacion del dreit unic en francés formèsse un novèl intégrisme republican pel mercat-Estat-nacion, ambe una lenga unica que serà dintrat en 1992 dins la ConstituTion sense que sonque un nacionalisme posquèsse ne cridar la demanda, talament urgenta que totes los deputats n’an votat la linha de l’article 2, sense pensar  a la diversitat lingüistica, e donc a la paruala dels pòbles.

Felicitacions a Plantu d’aver portat lo debat, es pas aisit, e felicitacions als democratas de contrar l’integrisme politic d’esquèrra o de dreita, element del nacionalisme francés.

Perqué lo dessenh de Plantu es la realitat politica del nacional-expansionisme francés, res d’autre.

Quora un vertadièr debat, non pas en prefectura, sul N portat per totas las formacions politicas franchimandas e nacionalistas d’expansion sense zo saber ?

francés in memoriam

Le Droit au silence

Un títol en francés, per una lenga administrativa que nos engana e nos escana, es novèl. Mas ne me sembla important per entendre melhor la societat dels plega-esquinas qu’en Occitània nos envirónan.

cors suprèma bilingüa LeDevoir 200111

Farai silenci sobre la volontat de mantunes Occitans de tornar a la borsa de Cáurs per regular los escuts (novèla volontat dels FN de tornar al Franc Francés, e perqué pas l’escut del rei, me sembla una lei monetària que li cal pas daissar passar), los escuts de cada Estat europenc novèl se l’Estat francés èra destrusit, e donc lo N d’Ernest Renan (tant estimat per Chevènement o Valls, Hollande o DSK, mai tanben Alain Juppé, MAM, e certans militants socialistas de Lengadòc e Catalonha del nòrd) dins lo logotipe d’una novèla ipocrisia de dreita franchimanda, lo FN amarinat. Farai silenci sobre aiçò… mas per un autre bilhet, segur que non.

Dins una lei sobre los empresonaments, acabèm d'aprendre que los elegits an conservat le droit au silence. Dins un Estat republican francés qu'a una lenga administrativa considerada coma superiora a la lenga del pòble, e donc emplegada coma una preson, a l’aire liure, sul “territoire”, per elevar la votz als pòbles, podèm considerar que Le Droit au silence es la sola arma que nos damóran per explicar als pionts de l'administracion (per fòrça de còps), e son sistèma politica partidocrata, que sèm en situacion de presonièr del sistèma, e de son sistèma de dreit en lenga imperiala, francesa ?

O escrivi aquí : soi Francés per fòrça, la fòrça del dreit, la fòrça del papièr d’identitat, aquel qu’es escrich a París o en prefectura, qu’es pas mon país, mas l’Estat que supòrti, e son organizacion bonapartista e militarista.

Mas abans vòli escriure un comentri sobre aqueste droit au silence. Lo dreit es un verbiatge per assumir un sistèma contra un autre, lo dreit repressiu contra lo dreit de la persona, la dignitat de la persona contra la possibilitat de saber sense mendre còst (per la polícia e lo sistèma dich de justícia), la vertat de la fauta directament de la boca del prevengut ; alara me pòdi que questionar de qu'es lo dreit sense lo silenci pel presonièr fàcia a la polícia ? De quina manièra la polícia farà parlar un presonièr que vòl pas emplegar le droit au silence e que sense lo dreit aqueste, parlarà pas ? Que faràn ? Reprimaràn ? De quina manièra “republicana” ? Sèm bravament dins un sistèma dictatorial, o coma l’escriure Alexandre Adler “la dictatura planvolenta”. Lo dreit francés es una dictatura perqué viu ambe sa gloriosa lenga administrativa, la lenga imposada contra los pòbles e aiçò dempuèi las premissas de la Révolution française, aont la tecnocracia politica establís la lenga coma un instrument contra los pòbles, acompanhat pus tard pel militarisme.

Sul subjecte de l'occitanisme, aquel que dèu acarar lo sistèma francés, que lo dreit n'es lo rebat, lo dreit actual es votat per una casta partidocrata, Alem Surre-Garcia parla de Teocràcia Republicana, amai d'èstre de mantunas castas francmaçonicas o d’extremistas catolics, que devèm installar coma silenci a prepaus de nosautres, que devèm installar fàcia a un sistèma occitanista qu'es pas perfait, mas se nega tota expression de las causas negativas al pichon occitanisme associativista e subvencionable (pel sistèma politic que vòta lei sobre le droit au silence) ?

Es que devèm acarar qu'avèm pas cap mèdia de la libertat, levat la libertat de pensar coma lo cap-redactor ? Es que podèm escriure que lo cap-redactor es amagat perqué pòt pas amolotlar subvencions per sa premsa1 e son títol d'elegit dins un organisme que subvenciona e vòl una politica2? Tot aiçò es pas aisit d’escriure, mas es la realitat. Es que devèm escriure la realitat o s’enfonsar dins un sistèma de negativitat ?

Es que devèm acarar qu'avèm un sistèma professoral administratiu (Estat) qu'es al nivèl d'una associacion Calandreta per bastir una escòla d'Estat, bilingüa, cada 10 annadas ? Las associacions zo fan cada semestre, ambe totes los bèls frens installats per d'experts autodesignats e autosifisents, republicans e laïcs, scientifics  e diplomats del sistèma intèrn … dempuèi mantunas annadas ; es çaquelà nos devèm agradar d'aver d'ajuda de mai en mai clara dels elegits locals d'Occitània, es novèl. E alara es que podèm criticar lo sistèma de las subvencions dels CR en estar pas pron claras per çò que seriá clarament una politica innamovibla e definitiva per l'occitan ? Es que lo sistèma sap la diferéncia entre la cultura de l'Aver3 e la cultura de l'Èstre4 (es que sábon çò que dignitat vòl dire, e que la dignitat pel presonièr es pas d'aver un dreit del silenci, mas d'aver lo dreit de dire çò que vòl e d'èstre respectat, tot en aguent una polícia que trabalha per aver la vertat en defòra del presonièr, sortir de l’òrt juridic per aver la realitat, los faits e ne saber descriure e escriure la sorga de l’afar condamnable).

Es que devèm criticar un occitanisme qu'a jamai pensat l'occitan coma una aisina de transmission lingüistica, dels sabers, de las valors d'una societat nacionala, e donc s'es jamai pausat las questions que las familhas se páusan al moment de pensar l'acarament lingüistic entre francés e occitan, al moment de causir l'occitan contra l'imposicion unica francesa, es de dire de sautar dins lo baus republican sense aver una mendra ajuda conceptuala de l'occitanisme politic ? Lo paracaigut republican e son alfabetizacion francesa nos son pas estats sufisents.

Es que devèm criticar lo pus feble de l'occitanisme politic que s'es questionat politicament e s'es enganat de camin en sciéncias politicas ? Es que podèm criticar lo sistèma politica occitan flac per aver pas entendut la societat qu'i vívon dedins ? Es que podèm criticar de s’associar ambe los autres sotmetuts politics ? Per poder sobreviure …

Es que podèm escriure qu'i a tròp de foncionaris5 dins lo sistèma de l'occitanisme ? Es que zo podèm escriure en aguer una assegurança qu'i a pas pron d'avocats, de notaris, de comerçants, de policièrs, d’imprimaires, de païsans, d'escobaires, de mètges, d'engeniaires, de curats o preires, de menaires de camion de bus, de tram, etc. ?

Es que podèm en Occitània non pas gardar lo silenci del presonièr, mas escriure e criticar una faiçon tòrta del jòc politic prepausat per França, qu'installa la subvencion coma una aisina de clientelisme6, e non pas coma dins los parçans normals del planèta, coma una volontat d'aver la diversitat lingüistica normala per l'uman ?

Es que podèm criticar un elegit per donar son nom, l’ortografia de son nom, per explicar qu'a res contra l'occitan ? Lo dreit a l'esquiva es jamai installat dins lo dreit franchimand, mas lo personal politic zo practica, uèi, en sistèma partidocrata, per damorar en plaça.

Ecole bilingue1

Es que podèm criticar las chifras ? Recentament un militant -dels vertats zo cal pas negar- a donat dins La Dépêche du Midi doás chifras non verificadas : 14 % dels tolzans per una generacion serián a pujar a 30 % per salvar la lenga occitana e sa modernitat. Las doás chifras son enganadoiras. Se cal pausar la question perqué son donadas aital sense verificacion ; lo problèma l'a La Dépêche du Midi, mas z'avèm jà dich, lo mestièr de jornalista sembla pas èstre lo mestièr de saber comptar o donar  vertats, mas considerar que la vertat es sortida de la boca de los qu'entrevístan7 , es pas previst dins la formacion (?), nimai demandat per las redaccions (?), sèm al simplisme de las novèlas brutas (una novèla bruta es sense pensar, prendre aital sense comentari o estudis) ; la paradòxa es que la novèla bruta es aital esqueletica e melhor esqueletica serà, alara passarà al cap de la redaccion -una aprèp l'autra- dins La Dépêche du Midi , dins una repeticion sampitèrna de la mediocritat.

En mai, l'installacion d'aqueste tipe de foncionament ajuda pas lo locutor que sortís l'informacion, a trabalhar son informacion, a l’argumentacion melhorada, donc se pausa lo problèma de saber quina es l'utilitat de l'argumentacion quora lo mèdia es de mendra qualitat ? Coma la cadena de l'informacion es sense qualitat, las donadas chifradas son jamai verificadas.

Mas aquesta chifra, del locutor qu'es près en referéncia dins l'article, d'ont ven ? Quí a poscut donar talas chifras ?

A/ pel 14 % : coma podèm traire la chifra ambe ~0,8% d'escòlas en occitan a Tolosa, una 14 % d'una generacion per èstre locutors d'occitan a Tolosa ? Explicatz-me ? Soi benlèu pas encara pron bon lector d'un autre article de La Dépêche du Midi que donava la chifra aquesta de 0,6 % per aver creat una escòla d'Estat, bilingüa e suplementària, aprèp un vòt del Conselh Municipal tolzan, e tres annadas de batalha per obténer una magra resulta. Se pausa lo problèma de la presentacion oficiala de l'informacion per l'occitan dins lo fialat dels professors legitimistas en Occitània. Per ensenhar l'occitan, ambe la lei Deixonne, votada per astrada extraordinària, lo professor èra volontari, e respectat per son administracion, perqué sovent un grand professor qu'aviá a bodre de la promocion intèrna. Per la generacion següenta, l'abséncia de formacion politica, autre que lo sistèma de plega-esquina, sotmetut al nacionalisme d’expansion (e seleccionat aital), e ambe l'istoric de ancians maltractats, serà una autra musica, que l'occitan ne patís, uèi ; uèi, al moment que lo sistèma politica debuta un leugièr ajornamiento.

B/ Puèi pel 30 % d'una generacion, 30 % salvarà, explica lo grand militant, l'emplec lingüistic digne per una lenga. Es alara una causa extraordinària, perqué totas las convencions dels especialistas8 sábon, e n'an portat mantunes escriches, que la generalizacion de l'ensenhament del gaelic en Irlanda, aprèp l'independéncia (1921) e la mesa en disgràcia de l'ensenhament administratiu anglés, a pas donat un nombre de locutor natural9 en creisséncia dinca l'arribada dins la fin del sègle XXen de la television en gaelic, e la presa de pausicion del cap d'Estat d'Irlanda, aprèp una volontat mitterrandiana de sortir lo gaelic de las lengas oficiala de l'union Europèa. Donc, 30 % d'una generacion donarà la solucion per l'occitan, dins un sistèma administratiu francés que lor cal dètz annadas per sortir una escòla per equitat lingüistica dins una zòna urbana que la lenga occitana s'i parla fòrça, en Bearn ? Ne soi espantat.

Es que devèm gardar la lei republicana e laïca del silenci francés ?

L'imposicion del francés, la lenga del rei-president, en Occitània a desqualificat lo dreit, ambe lo dreit d'aqueste escantilh, Le Droit du silence.

Se devèm gardar aqueste dreit al modèl francés, enganaire, ontologicament, es que sèm encara pauc liure d’èstre occitan en Occitània.

-°-

1 essenciala çaquelà per aver un reviscòl de l'emplec lingüistic.

2 e zo far ambe grandor, e benlèu pas pron de dignitat e d'assegurança. La magra politica es çaquelà de clientalisme amagat. Lo contrari d'aiçò impausa, una decision poltiica, d'aver una politica lingüistica en defòra del sistèma cultural, mas dedins los burèus de l'administracion a totes los nivèls, per exemple a la societat sancièra. Mas aquò vòl dire estauvi de moneda en general e sobretot los estauvis pòdon aital passar a las associacions, dinca pensar un sistèma en evolucion permanenta, per èstre eficaç per la moneda publica.

3 (aver ma subvencion)

4 Èstre respectat passa de fòrça per la presa en compte de la persona e de son Èstre, le moi, mas pas en lenga francesa en Occitània. Montaigne pel assages aviá mestièr dels mots gascons (lenga oficiala en Aquitània dinca a 1470) per escriure la filosofia a las populacions sotmetudas pels reis francs, uèi los Occitans (los novèlas locutors de la lenga oficiala per Occitània) an mestièr del francés per escriure la filosofia e sa semantica ; çò que pròba al mens que la politica de l'ensenhament e dels desvolopaments parsimonioses e leugieràs, de la lenga dins l'ensenhament a pas capitat a res per la lenga, e son sistèma de pensar liurament. Quora aurèm una politica lingüistica que fosquèsse pas sonque per ensenhar la lenga ; es la mendra de las causas per èstre segur d'una lenga modèrna, l'occitana.

5 d'Estat o sense Estat ; lo foncioanriat sense engatjament politic clar es una maquina tòrta, sense fial coërent per èstre actor e desvolopaire d'una politica, desvolopar en estauviar la moneda publica.

6 e que ne farà un argument per non pas respondre a las questions de conferéncia de premsa.

7 e lo personal politic l'a plan entendut, el que nos mentís dempuèi sègles, perqué non pas contunhar.

8 Jamai retransmetuda per Le Monde, mas çaquelà quora una convencion preten lo contrari Le Monde n'excriurà fòrça ; recentament un jornalista m'explicava un article sobr elo Luxemborg e sas dificultats a aplicar lo multilingüisme e las consequéncias negativas ; aquel jornalista s'es pas jamai questionat de las referéncia, e es incapable de las transmetre, mas es capable de sortir aiçò sense grand dobte e sobretot una assegurança que cal pas de multilingüisme, e donc la lenga unica francesa favoriza los sabers. La question de l'arribada de l'anglés li pausa ges de problèma, nimai lo faiut que Le Monde n'aguèsse jamai escrit un article sobre los multilingüismes (la nòrma pertot) e sos ensenhaments a travèrs l'Euròpa. Ma conclusion, soi un crompaire de Le Temps e Le Soir, per averun jornal de dreita, e de bona qualitat, donc en defòra de pensada parisenca, e en lenga imperiala. Per aver un jornal d'esquèrra es mai complicat, vist que L'Humanité es autanplan tòrta que Le Figaro. Tot aiçò son pas de blablà de jornalista, l'ai comprobat.

9 Natural, vòl pas dire geneticament occitan ! Mas de locutors qu'an la cotuma de parlar la lenga sense aver de dubrir un diccionari, cridar un professor en permanéncia, o d'aver a telefonar a un locutor mai assegurat dins la lenga. Un natural podrà èstre d'origina japonesa en Occitània, coma berbèra, o indigèn d'America del nòrd, un natural parlarà occitan naturalament en Occitània.

dilluns, de gener 17, 2011

Cartagèna, una ciutat de Tunísia, presenta a Tolosa…

I soi estat e s’i parla plan e fòrça sobre lo trepador tolzan quora sèm Tunisian, a Cartagèna. Ai notat en gràs sobre un tèxte publicat per L’Expansion, la confirmacion d’un Tunisian recentament vengut en França per fugir l’abominable regime dels Trabelsis, los franquistas tunisians, lo regime qu’agrada als vilegiatores  Bertran Delanöe o Frederic Mitterrand, o autres màgers personatges de la television francesa…

Avèm una critica fòrta del regime dins un vídeo que circula sobre You Tube : sobre la vídeo, una sola frasa, «pòble tunisian se remembrarà çò que los poders franceses an pensat de Bel Alí and co» ; soi segur que la francofonia e l’axe Miègeterranenc del Nikolas ne prendrà un bon còp al cap. Es que lo pòble occitan aurà la meteissa memòria que los Tunisians ?

Mas ambe mon encontre aqueste vrespe a Tolosa, vos pòdi confirmar : L’expoliacion organizada e oficiala de las entrepresas se fasián coma es explicat dins L’Expansion, e cal pas èstre professor d’economia per zo saber ! Totes los economistas europèus zo sábon, e coma dins lo Catagèna de Tolosa, un Tunisian urós d’èstre questionat per un jornalista, parlava. An pas vist passar un sol jornalista de La Dépêche du Midi, els fan ambe l’AFP, coma L’Expansion ambe Reuters, çaquelà los tèxtes son diferents.

Trabelsi conforama L'Expansion 170111

Se cal ara questionar sobre lo capital de Conforama, tornarà al pòble tunisian ? Quin capitalista occitan a coorperar ambe los Trabelsi per finançar un fialat de botigas ?

Se cal question sobre las qualitats d’un poder franchimand qu’a sempre ajudat aquesta familha dins totes los caires dinca los sosténer per d’actes mafioses en Corsega (legir los archius de Mediapart.fr). Aital, nos podèm assegurar que lo qualificatiu de la familha politica parisenca (en plaça uèi e pel passat) es plan d’o dire mafiós, vist que son capables de reconéisser la qualitat democratica per un poder terrorista e mafiós, los Trabelsi-Ben-Alí.

Aquesta familha amerita una condamnacion internacionala e un procès en Païses Baisses.

diumenge, de gener 16, 2011

Doás umanitats que m’agrada de far melhor saber: Relativitat e Diversitat.

Relativitat segon Cornelius Castoriadis20110122_Sulauze_p1a pensa diferent pensa diversitat lingüistica

Ai recebut recentament un document informatiu sobre una conferéncia aeronautica tolzana, èra en anglés, ai demandat una traduccion en une lenga latina, la còpia de la demanda l’ai mandada a professors progressistas franchimands e d’universitat.

De la persona qu’a mandat lo tèxte en anglés ai obtengut una traduccion en catalan ; se cal demandar perqué lo monolingüisme de sa comunicacion es aital acceptada sense qu’una demanda de traduccion en lenga latina se fasquèsse un retorn sul pic del public franchimand o aparisenquit ; se cal questionar sobre lo mal del monoteïsme lingüistic, e l’assegurança de los que se fan una vida en monolingüisme del pensar que los autres son coma els, de locutors «normals de la lenga imperialista».

D’una professora d’universitat, ai obtengut un comentari : te cal demandar l’aplicacion de la lei Toubon, ambe lo ligam Internet de coma cal aplicar la lei franchimanda. Ai sul pic respondut que la lei Toubon l’aplicarai pas jamai, vergonha imperialista franchimanda, car es una lei qu’es, fins ara, estada aplicada sonque contre l’occitan e lo breton, pels franchimands los mai imperialistas e nacional-expansionistas potencials. E alara qu’es normal per una pensada de dreita, lo fait qu’es una professora d’esquèrra m’espanta… Es l’expression d’un nacionalisme francés que la dreita francesa a plan assimilat, a ofèrt a l’esquèrra que se ne fabrica sa pròpria utilitat d’extrèma-esquèrra. Es lo meteis Toubon que demanda al poder turc un respecte de las minoritats lingüisticas… dins lo Parlament Europèu ; espantent aital tot lo Parlament que s’en sovent encara malgrat los cambiaments 2 còps dels deputats. Donc la lei Toubon la boti a las lordèras de l’istòria del nacional-expansionisme francés, dins lo recanton ipocrisia conservatriça francesa, dins lo recanton excepcion francesa, l’ignorança (es una avuglament diplomatic coma per l’afar Ben Alí en Tunísia).

Es normal que pels Franceses que se páusan pauc questions sul tèma de la democracia lingüistica, es normal de crear leis liberticids per favorizar lo monoteïsme d’una teocracia republicana centralista. Aiçò es la descripcion de l’integrisme francés, de dreita coma d’esquèrra. Zo tòrni escriure, soi pas Francés, o Franceses de fòrça, coma un dels meus aujòls que ne fasiá una revendicacion abans 1939. E me fa cagar que los Franceses vegèssen pas dins lor afar tota una relativitat politica republicana, en foncion de las lengas que lor auriá calgut respectar e aprendre, totas las lengas mesprezadas.

Revolucion Facebook o la jasmina en Tunísia

Anuèit ai mantunas linhas a escriure sobre la revolucion pacifica (pel pòble qu’es pacific) de Tunísia (s’i a agut mòrts e desaparicions es la fauta del regime encara en plaça, quitament lo dictator e sa familha partits). Ai quasiment legit tot çò qu’èra prepausat sul net, de las manifestacions de ‘jòia’ e d’espèr a Ginèbra, Marselha, París, Montpelhièr, Brussèllas, Montreal, las manifestacions reprimidas en Jordània, Egipte, etc. Seguit la cobertura de la BBC e d’Al Jezeeràs, de la premsa francofòna en Occitània, o en França, sobre las ribas del Leman.

«Mohamed Bouazizi, un diplômé chômeur de 26 ans», e pensatz que lo sistèma educatiu francés fabrica pas lo meteis problèma ? Qui mesura la qualitat de las formacions en foncion del mercat de las necessitats entreprenarialas en França ? Quí fabrica diplòmas qu’an sonque la valor del papièr ? E que fòrça los(as) estudiants(as) de perségre los diplòmas dinca trapar lo bon, o lo biais de dintrar dins lo mercat de l’emplec per un sistèma mafiós sovent dins l’administracion … o un camin de travèrs, la talvèra, per sobreviure !

Un jorn ai agut un comptable, professor d’una escòla de marqueting e comptable d’un grope de premsa, el m’a explicat que mon CV èra pel mercat american, donc pas brica per França … Se tròba qu’ai trapat una finèstra dubèrta en Catalonha, pas sul mercat estupid francés.

Donc …

In memoriam Mohamed Bouazizi

Mohamed Bouazizi es un fenomèn qu’es tanben conegut dins l’Estat francés, suportat per Occitània, ambe un fum d’emplecs fictius dins las nòstras universitats o escòlas superioras que fabrican diplòmas sense conéisser lo mercat o ambe uèlhs clucs del professorat.. Quí causarà far parier dins l’Estat francés per levar una revòlta ? Quí es prèste de far una revòlta en França, republicana e colonialista.

Soi pas d’aquestes de donaràn leiçons als Tunisians, nimai a las Tunisianas, per contra ne vòli prendre per mon país, Occitània. Avèm çaquelà una istòria de França, per la dicha Révolution française qu’a probat que lèu las revolucions son capviradas al profièit d’una casta, en França los centralistas, los Parisencs ; aiçò es tanben constatable per Rússia, 1917, mas Anglatèrra tanben ambe Cromwell, etc.; d’aquesta casta, los Tunisians an poscut veire de qu’èra capables, per exemple sosténer Ben Ali tres jorns abans sa fugida (MAM e lo Ku(l)tureux Frederic Mitterrand son estats d’una clartat politica evidenta en reconéisser d’egals dins la familha Ben Ali, e donc que lo caliá ajudar). Podèm tanben dobtar de las capacitats de l’ambaissada de França en Tunísia per bastir e ajudar los democratas (en Tunísia e benlèu pertot sobre aqueste planèta)…. L’administracion republicana francesa es sempre estada contra los pòbles, la guèrra dels republicans espanhòls, bascos, e catalans ne faguèron la pròba abans 1939… E los tempses de l’arrogança diplomatica francesa son pas acabats, ni en Euròpa, ni en Africa, ni mai pertot ont es supausadament aquí per i portar la democracia dicha republicana.

Tunísia Marselha e la revolucion jasmina LaProvence 150111

Caldrà pas aver d’estonament –donc- se lo personal politic qu’es supausat governar França sembla politicament al sistèma teocratic que Tunísia a suportat 23 annadas, e segurament tanben a la sortida del protectorat francés, e puèi que se deurà desfar ; lo sistèma teocratic republican francés es estat solidari del regime Ben Ali sense dire mots, en acceptar la provincializacion toristica de Tunísia, en acceptar lo sistèma de la milícia per governar un país (nosauts avèm los ex-RG), en acceptar congrèsses interncionals a Tunís o una representacion internacionala per aqueles regimes, per la francofonia per exemple.

Un amic planvesent, qu’a gaitat la situacion belga de prèp, sense govèrn dempuèi longtemps, m’a fait remarcar que sense govèrn, França podriá tanben sobreviure e al mens la casta al poder seriá pas tant costosa, coma la familha Ben Ali en Tunísia. Avèm un autre parallèl ambe Tunísia, e contrariament a totes los sistèmas politics qu’avèm agut en Occitània abans l’arribada dels Franceses, sabèm gaire de que còsta la Familha Sarkozy al poder republican francés, car son budgecte es malastrosament tanben englobat ambe l’Estat, coma del temps dels reis dels Francs e qu’èrem subjectes del rei franc, e autanplan sotmetut (actitud que La Boétie aviá assajat de descriure, ambe son assag sobre sotmission volontària).

Tunísia, Estat de l’entorn Miègterranenc, acaba de cambiar de regime, e benlèu tanben de sistèma, del feudalisme importat per França (ontologica teocracia, coma auriá poscut l’escriure Alem Surre-Garcia), a una novèla era installada naturalament pel pòble, pacific pòble (car zo cal plan dire son violents non pas los pòbles, mas los poders que vòlon damorar en plaça, poders d’Estat, militars o d’administracion –la bonapartista francesa o parisenca per exemple)

Es coratjós, felicitacions al pòble tunisian e espèri que donarà granas pacificas per totes los pòbles del continent arabe, mas perqué pas en França per destrusir lo centralisme e la partidocracia qu’a gaire sotlevar las montanhas per criticar Tunísia, o lo franquisme, e qu’i anávan en vacanças… Se cal mesfisar dels Etats o regions qu’an un rebat politic sonque ligat a la toritalha.

Justament, la revolucion facebook tunisiana m’ajuda per envisatjar d’anar en vacanças ailà, mas pas ambe los tour-operatòrs en plaça, pel moment. Tunísia m’es devengut un Estat agradiu, melhor qu’Argèria e Marròc.

Lo dreit d’expression a aumentat sobre aqueste planèta, mantunes èstres umans l’auràn pagat de lor vida, pel feliç interior brut de castas ; es donc una bona debuta per 2011, un cambiament de paradigme per totes los Estats qu’an un sistèma de casta al poder ? Mas lo dreit d’expression sufís pas per la dignitat d’un pòble, nimai per un individú o sas comunautats aprosmadas, cal anar mai luènh e apondre un sistèma democratic (aiçò demanda temps, e quitament ambe lo temps, quora vesèm França, pauc a pauc lo sistèma democratic se destrusís) e puèi lo dreit obligatòri de la critica per tot sistèma, critica plurala diversificada, complèxa, multipolària, umana (vóler veire un sol cap es pas democratic). Internet podrà ajudar e ajuda jà un fum de pòbles en mal de libertat nacionala.

revolucion facebook SudOuest 150111

Las novèlas tecnologias dichas de l’informacion an probat que son del costat de la democracia, e de la circulacion de las informacions, pel dreit a totes/as de saber de quina manièra se pòdon desfar de las manipulacions teocraticas, tunisianas o franchimandas. Zo pòdon èstre se lo pòble es pron ben format, se lo pòble sap jà emplegar aisinas per saber ont cercar l’informacion, ambe una formacion que fosquèsse pas al servici de la casta dirigenta, mas al servici del pòble concernit.

La revolucion tunisiana, es pas una simpla crisi coma ai poscut lo legir dins la premsa franchimanda, dona tanben un rebat pron interessant d’una generacion de diplomats qu’an pas agut la chança d’aver un emplec e que son estats la cavilha politica per despertar un pòble. Es un modèl per Occitània, mas nosauts nos cal un luòc de formacion ! (atencion als faus nasses de las autonomias universitàrias franchimandas).

In memoriam Mohamed Bouazizi.

Facebook e la revolucion jasmina LeSoir 130111los parrains franceses e italians LeSoir 140111

E coma l’escrich debuta sul tèma, vaquí un document d’Edwy Plenel pron utile de legir; es acompanhat d’una maissanta novèla sobre la mòrt d’un jornalista en Tunísia. Es encara lo sistèma paramilitar en plaça a Tunís que mata. Caldrà far lo voide en Tunísia ; RCD Barra-te ! es lo novèl tèma Internet de la diapòra dels Tunisians e Tunisianas que se báton per la democracia, e donc contra lo sistèma francés, del govèrn UMP-NC al FMI qu’a al cap DSK. Tunísia es lo combat per la democracia e contra las elitas centralistas francesas, es donc un grand espèr. La fatalitat de la servitud, assimida pels Occitans e per las Occitanas, es tornada sobre las taulas de las libertats de l’espaci miègterrean.

Letra Mediapart 160111de qu'es França 

Alara podèm dire clarament : LO COMBAT DE TUNÍSIA, SON PÒBLE E SA DIÀSPORA, ES UN COMBAT PER LA LIBERTAT EN OCCITÀNIA TANBEN…

nawaag.org

Lo bilhet s’alonga, pauc a pauc, car acabi d’èstre solidari ambe lo tèxte publicat ièr dins Le Soir (un jornal qu’es pus censurat en Tunísia, lo «país ideal» segon Frederic Mitterrand). Soi un Occitan, amic dels Tunisians, e de las Tunisianas, vivent per fòrça dins l’Estat centralista franchimand o parisenc.

Tunísia França e LeSoir 170111 

Je suis fier de ne pas être Français.

dimarts, de gener 11, 2011

Quin ròtle per las lengas ? En Corsega se páusan la practica…

Se pòt evidentament pausar la question de l’emplec de las lengas localas (aquelas qu’an pas de lei per las promòure dins lo mercat-Estat-nacion francés), la compassion lingüistica se limita a donar subvencions, a ajudar las associacions, a plaçar pancardas, a distrubuar documents, a falsificar las chifras de lor ensenhament dins l osistèma dich public republican, mas concretament, de qu’es una lenga que se pòt pas practicar. Aital cada còp qu’una lenga, fòra la francesa, es emplegada dins los territòris politics de la decentralizacion, o dins los territòris politic determinat per las democracias grègas, i a polemicas, perqué ? La polemica es l’expression d’un nacional-expansionisme de las idèas parisencas ; supausa que parlar francés es melhor se comprendre, coma lo serbo-croat en Bòsnia e Serbia benlèu ? Supausa que las leis escrichas en francés son segurament compresas, melhor qu’una traduccion ? Perqué las leis de la meravilhosa republica parisenca son pas tradusidas en occitan, còrs, breton, alsacian, savosian, creòls, lengas de Kanaki, lengas de Polinèsia; flamand, lenga de Lotarengia, basco e catalan ? Perqué ?

Perqué l’esfòrç zo dèu far lo pus feble ? Es de dire, perqué los Occitans se devon tradusir en francés, per ajudar los Franceses a melhor los entendre !

 LES QUESTIONS ORALES EN LANGUE CORSE DEVRONT ETRE TRADUITE

CORSE MATIN - 11 GENIÈR 2011- Lo document farà jà polemica, perqué lo subjecte es tractat dins la premsa en Corsega.

Ambe la constatacion de la darrièra linha, vesèm que lo bilingüisme ensenhat en Corsega (emlhor qu’en Occitània de l’Estat francés) es mens eficaç que lo quadrilingüisme en Val d’Aran… perqué ? Una vídeo de Barcelona TV l’explica.

Se pausa jamai la question, perqué los Franceses aurián pas l’ obligacion de tradusir dins las lengas mesprezadas las loras intervencions politicas publicas, en Corsega en còrs, en Occitània en occitan, en Bretanha en breton, en Euskadi en basco, en Savòia en savosian, en Alsàcia en alsacian, en Catalonha en catalan, en Martinica, Goadelopa, Guiana, Réunion en creòls, en Polinèsia dins las lengas localas, parier en Kanaki, etc.

Quora se tracha de comunicar, los Franceses fan l’esfòrç de parlar anglés, quitament al Quebèc !… E alara los Quebequeses protestan, mas aiçò es jamai retranscript dins la premsa en çò nòstre.

Lo bilingüisme es un bilingüisme a sens unic, del còrs al francés, pas al revèrs e amb egalitat !

Perqué l’adapatacion es sonque dins un sens, facilitar la comunicacion als Franceses, perqué ? Es un imperialisme e aiçò tòca totes los caires politics ; aital recentament es un anticolonialista francés (sobretot en Africa) que me demanda de tradusir mon tèxte occitan en francés, e soi forçat de li mandar un ligam de la Generalitat de Catalonha per aquesta traduccion…

Car es ben clar, la Generalitat de Catalonha sap çò qu’es defendre e promòure una lenga (sul modèl del francés al Quebèc), e n’a pensat los frens, eliminar los frens pels locutors e per las locutriças d’una lenga mesprezada es la principala tòca de l’ensenhament per immersion (veire un reportatge de Barcelona TV sul tèma en Val d’Aran, Occitània), la visibilitat lingüistica, la transmission lingüistica, lo desvolopament d’una cultura populara, e scientifica e literara, etc. Soi segur qu’i aguèsse gaire mestièr d’assisas per explicar aiçò al personal politic que lo vòl entendre en Occitània. E çaquelà aquestas assisas son presentadas coma essencialas per debutar una reala politica, per melhor entendre, o …. per perdre temps ?

Ai ausit lo darrièr devís del Cònsol Màger de Tolosa, Pierre Cohen. A docina, volèm una politica lingüistica, car lo monolingüisme sembla damorar dins la páur de la pluralitat lingüistica ambe un ròtle important per la lenga locala e istorica. L’egalitat entre lo francés (lenga legala e decretada superiora) e l’occitan (lenga mesprezada e cantonejada al pus bais ròtle) sembla fa encara e encara páur. Aqueste ròtle ciutadan per la lenga occitana, DIGNITAT, es descrivut dins lo devís en francés del cònsol dins l’ancian temps, sonque ; l’occitan es luènh d’èstre una lenga fabricada, ortografiada, en 1990 coma lo creòl de Haïtí, e çaquelà n’aurà mens de ròtle practic dins las escòlas de Tolosa qu’al Port-au-Prince pel creòl e lo francés. Podètz legir lo devís de Pierre Cohen sul site de País Nòstre.

Aviá jà parlat sobre mon blòg del document d’en Vilòta a prepaus de la lenga occitana emplegada dins la novèla Carta democratica de la comuna de 1189 ! Sièis annadas mai tard, avèm gaire avançat per l’emplec de l’occitan a Tolosa, dins lo dreit ciutadan tolzan avèm recuolat grandament, al profièich e lo sol profièich de la lenga parisenca, lenga d’una elita, un poder del mercat-Estat-nacion a l’Oèst de París, Versailles ou Neuilly i vesèm gaire de diferéncia.

No English Day in France comentat