arcuèlh

dimecres, de gener 05, 2011

Yvon Colonna, presonièr politic còrse en França, e Aurore Martin…

1 / Al jorn d'auèi, sèm 54 533 personas a travèrs lo monde sancièr per sosténer lo combat per la libertat d’expression en França, aquela de yvon Colonna, e aital de creire a son inoncéncia !

Lo seu tresen procès se farà pas en Corsega, mas fòra país seu, per èstre segur de mestrejar la resulta nacional-expansionista francesa, se debanarà lo 2 de mai de 2011 ; me sembla alara important de remembrar a Yvon Colonna, un dels presonièrs politics lo mai famós de l’Estat francés ; al final esperèm sa libertat, e que l’estat li fasquèsse un pagament clar per tot un cambiament injustificable dins sa vida; èstre inocent e tant d’annadas empresonat se paga, cal que l’Estat francés pagèsse !

http://www.yvan-colonna.com/joomla/index.php/petition

2 / E puèi es lo moment de veire tanben que lo dreit d’expression politica es pas respectat en França, ambe lo cas de Aurora Martin. Soi pas de son bòrd politic, mas çaquelà…

I a tanben una peticion per protestar per son expulsion per delicte d’opinion cap a l’estat espanhòl ; es una ciutadana de l’Estat francés. L’Estat francés pròba aital que la justícia fonciona per una ciutadanetat que fòrça a l’adobament del sistèma republican centrlaista francés, e que se as agut lo malastre de lo criticar, aurà pas la meteissa «justícia», nimai l’aplicacio nde las leis ; la polícia francesa es un instrument del poder centralista francés, pas de la ciutadanetat..

Aurore Martin FIDH enbata (1) genièr 2011 portadaEnbata (2) genièr 2011 Enbata (3) genièr 2011

Un sistèma de repression.

Los dos cases son l’illustracion clara que la justícia francesa es un instrument del poder centralista, s’aucupa de la tranquillitat de las personas, se lo poder central viu en tranquillitat, senon si la tranquillitat del poder central es questionat, la justícia jòga del costat del poder central per castigar los ciutadans e los individús, sobretot per evitar la creacion de collectivitat nacionala que posquèsse l’embassar dins l’avenidor, refusar aital la primièra partida de la Révolution dicha française, per establir l’òrdre de la repression de la segonda partida, per sempre. Lo poder central, son administracion e sa justícia son aital lo principal instrument actual d’aqueste poders, a desfaut de poder installar las dragonadas coma dins los ancians tempses.

De mai, dins aquel sistèma de repression legala e republicana francesa, laïca e egalitarista, se questiona sempre del costat de las idèas vengudas d’Espanha (nons Euskadi e Catalonha son Espanha per aqueste poder de l’Oèst parisenc, Neuilly o Versailles pauc de diferéncia), encara mai dempuèi que lo franquisme es tombat (los republicans son sempre estat un problèma per França, republicana o vicheista). Se sap que La Vanguardia es lo sol jornal de Barcelona qu’es distribuat en França, perqué ? Es legitimista, coma dèu èstre la persona o individú vivent dins lo sistèma francés se vòl pas èstre castigat (i a mantunas manièras d’èstre castigat, per aver donat una opinion contra la santa republica francesa …).

I a encara d’unes que pensan que França es la patria de las libertats, son immigrats que sábon pas dins quin Estat son tombat. Es l’excepcion francesa, l’ignorança cultivada, per la majoritat dels mèdias suls tèmas de las nacions reprimidas. Es un metòde que lo E.-U.d’America del nòrd conéisson plan. Aital se podrà qualificar de sindròma de Cahokia, del  nom d’un tuc simbòl d’una civilizacion destrusida en America del nòrd, per l’arribada dels immigrants europèus, els meteisses castigats pels sistèmas autoritaris europèus dels tempses de la fin del XVIIen, XVIIIen, XIXen e de la debuta del XXen sègle.

sindròma de cahokia

Pel moment, los Occitans son pas estats pron fòrts per èstre d’aquestas longa lista dels presonièrs politics que lo dreit francés n’es una excepcion culturala jamai questionada, o gaire questionada, per las autoritats europèas.

E dins l’Estat que la democracia se dèu qualificar de participativa (la paradòxa franchimanda), vos tòrni los vòts de las nacions reprimidas en França :

Bloavezh mat d'an holl!
Bónn anaèy!
Urte berri on!
Bon any nou!
Pace e salute!
Gelukkig Nieuwjaar!
Bon lanné!
Bone-érèz ané!
Güets nëies johr!
Bona annada 2011!
Assugas amegaz!
Baxtalo nevo bersh!

cauna de Lordas

Bona Annada ambe los bons oraris (presons, caunas, còstas, etc.).