arcuèlh

dijous, de gener 30, 2014

Destrusir Catalonha, solucion e dialògue ?

Una organizacion que se presenta aital : Nueva Economía Fórum es la organización de debate de referencia en España, installa pertot en Espanha una pensada que me sembla dobtosa per la democracia en Euròpa, dedins l’Union Europèa ; quin tipe de terrorisme es aquela faiçon de presentar la democracia en suprimar las institucions democraticas ? Legissètz la faciada «De carácter privado, independiente y no partidista, su objetivo es el de promover el debate y el diálogo a través de sus foros abiertos, neutrales y plurales. », darrièr sabèm pas los finançament, coma una organizacion que seriá condamnada pel PP coma terroristas, coma zo sábon far per ETA.

L’article 155 es constitucional espanhòl e preveire un castig constitucional contra la democracia que prejudicariá a la casta al poder a Madrid ; quin Europèu, quina institucion europèa, a protestat contra aquel article ?

Organiza en Andalusia, un «fòrum Europa», per entendre los punts de vista politics de faiçon independenta ; aquí l’autre partit franquista espanhòl UPyD. L’objectiu es segon l’associacion «Nòva Economia Fòrum» es lo dialògue.

Suspendre l'autonomia de Catalonha complement

Qu’es aquel tipe de dialògue : la supression de las institucions democraticas catalanas ? Franco es d’accòrd. Lo PP, Vox, Ciutadanos o son tanben …. e dinca quora l’Union Europèa se calarà sus aquel biais de pensar la democracia, la patz en Euròpa ?

Quina entrepresas privadas independentas gáusan pensar qu’es bon per la democracia aquel tipe d’actutuds politicas, destrusir unilateralement pel sol benefici d’una casta espanhòla e madrilenca PSOE-PP-Vox-Ciutadanos ? Sul site podrèm pas saber los finançaments d’aquesta organizacion dobtosa per èstre democratica.

Nòva Economia

dimecres, de gener 29, 2014

Inauguracion d’una gara a Agen

Mantunes militants i an pensat … vaquí un document mandat a mantunes personas normalament concernidas per l’occitan o pel desvolopament d’una estacion RFF en Aquitània : Res es previst per l'occitan a la gara d'Agenletra Gara d'Agen

Doman : inauguracion de la gara d'Agen modernizada, pendent las òbras i a agut mantunas demandas d'installacion, pas sonque en decembre 2013, installacions a gratís pels budgectes piblics e collectius, de la signaletica occitana, jamai de responsa. ni pels conselhièrs regionals, ni de la part de l'administracion del Conselh Regional d'Aquitània (sols concernits per aquesta politica e en relacion directa ambe RFF).

De que servirà d'aver una lei sobre las langues régionales se l'occitan es pas installat en public ? Se las novèlas construccions an pas la signaletica en occitan que Bretanha, Euskadi, Languedoc-Roussillon, Corsega, Elsàcia a jà plaçat sense lei parisenca.

Gara d'Agen

Quand los militants vòlon pas lor trabalh de sensibilizacion a la lenga occitana, perqué los elegits serián mai capables de comprendre coma cal far per aver una signaletica en occitan dins d’estructuras modernizadas, ambe una politda etiqueta PNO-Bastir !, sense que lo còst public fosquèsse grand. Èstre elegit es la gestion de l’argent public ; lo ròtle de l’administracion francesa en Occitània es de mostrar al public qu’una politica per la visibilitat de la lenga occitana es una politica que costarà car a totes ; es faus se prenèm los projectes a la debuta.

La gara d’Agen sonque en lenga imperialista es la pròva de la falhida de l’occitanisme politic e associatiu.

gara d'Agen 2

-°-

Complement sul tèma de l’ipocrisia francesa e tanben d’una casta professorala occitana al poder de l’imatge politica occitana en Occitània.

tribuna sobre l'ipocrisia francesa

apondon : es ministra de la cultura o del nacionalisme expansionista francés ?

Socialistas manipuladors son minoritaris ?

S’avèm la confirmacion de l’informacion de la VoixDuMidi, perqué l’article es puslèu leugièr al nivèl assegurança de l’informacion, la causa la podètz legir aquí sote, non podrèm comentar qu’aiçò en seguida ; es de dire la supausada exclusivitat de la negociacion aquela :

informacion segura de la Voix du Midi

Malgrat çò que pòt escriure aquel setmanièr, sembla qu’i a d’autras negociacions (se cal informar melhor, benlèu). O alara l’informacion que circula aital a un interès per mantunes socialists comunicant, per botar la colèra dedins l’occitanisme ? Donc prenèm l’informacion al sens que La Voix du Midi e las seunas sorgas las vòlon publicar e confirmar per poder emplegar lo present o lo futur aprosmat, futur de campanha electorala.

Malgrat l'integracion del POC-Bastir! a la lista socialista per las eleccions municipalas, lo projecte de Sant Miquèl (transformacion de la preson d'Estat en centre cultural europèu occitan) qu'èra una perspectiva de desvolopament per la lenga occitana, aquel projecte seriá pas estat causit o negociat pel cònsol socialista de Tolosa, l'amic de la campanha del POC per la municipalas 2014. La votacion parisenca per la Carta Europèa de las Lengas seriá alara un element important per assegurar que los socialistas serián pas contra lo desvolopament de la dignitat per l’emplec la lenga occitana.... Se cal sempre mesfisar dels socialistas, son manipuladors de primièra, dedins los socialistas son pas totes per aquel desvolopament, e son a pòste plan plaçat (administration de la cultura o elegits comunicant) (e lo POC pensa los manipular del dedins edr!), e sobretot sábon assegurar que los projectes publics assegúran lo desvolopament economic dels amics politics (ai mantunes exemples al cap e que pòdon verificar).

Far west occitan tolzan

Se comprendrà melhor aital la causida d’un redactor segur per la pagina en lenga occitana, al CG e a la comuna de Tolosa ; es una intervencion que fa mestièr per ajudar los gentes amics, tanben. Es un bon istorian, tras que bon çaquelà, ambe un carnet d’adreiças e de telefònes pron cargat, segur, mens bon per la transicion administrativa e autonomica de «servici public» quora èra professor d’universitat.

Image (19)Image (4)

-°-

se mesfisar

-°-

ecoloccitan

Podèmù notar l’esfòrç per plaçar l’occitan dins aquesta aficha de convidacion per la campanha electorala a las municipalas de Tolosa. Se ne cal felicitar ? Òc plan segur, mas cal notar que pels autres subjectes politics en vila, las convidacions se faràn sonque en francés, e que jamai i aurà un * per indicar la traduccion en francés, lenga d’importacion recenta e de l’article 2 de la constitucion de junh 1992.

Seriái curiós de saber se lo modèl qu’indiqui aquí serà aplicat per la lista POC-BASTIR-PSf-PRG ? Segur que per bastir una politica, e per l’assegurar seriosa e digna, val melhor non pas emplegar lo poc-BASTIR, mas èstre segur de bastir plan e grand, en l’emplegar sempre, e pas sonque per far plaser a la clientèla occitanista.

dimarts, de gener 28, 2014

Felicitacions als deputats occitans !

Farai cort, car me sembla que lo camin legislatiu es pas acabat.

Votacion de l'Assemblée Nationale subre las lengas

Los deputats Lemorton, Bapt e Moudenc an votat per. L’ancian deputat europèu de Bordèu, Gilles Savary a votat per,  sembla qu’es estat oblidat e qu’a demandat d’èstre notat aital. Lo deputat Lassalle de Bearn a votat per.

Notarèm que lo deputat Charasse, d’Auvernhe, a seguit la consigna dels extremistas nacionalistas de la Libre Pensée, o del club Voltaire , abstencion. Parier pel deputat Glavany, de Bigòrra, en companhiá del novèl deputat de Vilanèva d’Òlt, Jean-Louis Coste.

Traparèm una confirmacion de l’extermisme nacional expansionista lingüistic franchimand (lenga del rei franc) al FN, 100 % contra, en companhiá de Gilles Bourdouleix e Nicolas Dupont-Aignan, e del deputat de la Ligue du Sud, Bompard que confirma aital que la Ligue du Sud es plan anti-Provençal.

Ai recebut, sul pic, los contentaments dels partits d’Occitània, POC-Bastir e PNO.,

-°-

28 de genièr de 2014

LaTeleLibre presenta lo procèssus catalan

Un reportatge de granda qualitat es en lenga francesa per ajudar als Manolito Valls, los Merlichonetons, o Chevènement, o jacobins e nacionalista de lenga francesa, d’evitar de dire estupiditats sul procèssus independentista catalan. O cal dire es un reportatge que prendrà lo temps d’encontrar lo pòble catalan, dels intellectuals, a la populacion, en evitar lo personal politic. Car es pas CiU que pòrta l’independentisme, CiU e Artur Mas respóndon coma representant del pòble catalan independentista, es pas lo sol partit (o cal sotalinhar), perqué Catalonha es un pluripartisme normal europèu.

LaTeleLibre

Segon mantunes Franceses l’ensenhament d’una lenga regionala –aquí lo catalan- frena per saber lo francés ; lo reportatge pròva que non ; pertot ont la TeleLibre es passada a encontrat francofòns. es la pròva que la Catalonha independenta es plan la vesina digna d’un Estat que mespreza çaquelàa la lenga catalana a Pezrpinyà.

Los catalans del programa explica tot e clarament, en lenga imperialista francesa …. Uu gròs present als fenhants francofòns que refúsan d’entendre la lenga catalan, l’apréner, e sobretot comprendre lo procèssus catalan. es un messatge tanben als estupids de Montpelhièr (universitat de letras occitanas) als membre del FdG (que sovent son del meteis escantilh), an pas comprès que Catalonha es un exemple per la ciutadanetat, locala (Catalonha Principat), e la ciutadanetat planetària.

Aquel exemple nos dona una fenèstra a çò que se debana en Ucraïna. Lo politic es totalament descredibilizat, per èstre lo mai prèp de la facilitat d’èstre corrumput (çò qu’es pauc lo cas en Catalonha, mas real en Ucraïna), alara lo pòble dels ciutadans reprendrà la man politica.

Ucraïna, Bretanha, Catalonha nos monstran lo camin de la democracia ciutadana, se prendre en carga.

Lo reportatge ensenha plan lo camin del procèssus catalan, e zo far dins la lenga dels filosòfes des Lumières ; es un magnific reportatge qu’assegura que aplegat un pòble-ciutadan-nacional, alegre e pacific, ganharà sempre contra los imperialismes republican o pòst-franquista. la formacion politica catalana es çaquelà d’un grand nivèl politic e plan al nivèl de la sapiença que nos fauta en França, vist la malaqualitat de l’ensenhament dedins lo sistèma educatiu d’Estat francés.

Dignitat, libertat, egalitat, tres mots pel procèssus catalan, fòrman la semantica del procèssus d’un grand trabalh d’una nacion despertada, mas en lenga catalana, lenga regionala de referéncia, oficiala e que demanda la dignitat reala, pas sonque d’aficatge politic.

M’agrada de saber que la democracia catalana futura serà exemplara per l’Union Europèa, exemplara.

M’agrada de pensar que podrai aver la carta d’identitat de l’Estat catalan… un Estat democratic e europèu de lenga bessona.

L’argument contra l’occitan : lo globish

Lo globish se transforma aviat en anglés, quora se passa a la cultura populara.

La populacion nacionalista francesa e mantunes actors de la cultura francesa en Occitània (Letras), an páur de l’anglicizacion de l’Estat francés. La question se pausa del perqué ?

En junh 1992, lo primièr ministre de l’epòca installa l’article 2 de la constitucion republicana parisenca, en explicar que l’anglés amenaça, donc cal assegurar que lo francés fosquèsse pas abandonat. Es un páur clara, l’administracion francesa aviá capitat fins ara d’installar lo francés dins la societat francesa sense legitimitat constitucionala, aviá capitat d’eliminar las autras lengas ; la tecnica èra donc coneguda a París ; mas es benlèu oblidar de quina manièra lo poder anglés fabrica sa gestion de la diversitat lingüistica, dins lo dominium actual e ancian ; o sabèm dedins lo seu empèri … Es pas conceptuala l’informacion, es realitat imperiala, e podèm comparar ambe l’impèri francés, lo dopminium actual e ancian, e las manièrasd de foncionar a l’estrangièr dels nacionalistas francofònes.

amenaça anglesa

Donc, i a d’unes Ginette dins Le Figaro, qu’explícan «farián melhor d’apréner melhor lo francés», mas pas contra l’anglés-globish, contra las lengas ditas regionalas, sempre lo mal es exterior (anglés) e interior (langues régionales). Lo popular sap pas coma la constitucion francesa de 1992, destria las lengas (apartheid lingüistic francés) e fabrica una ierarquizacion constitucionala (contrari a la nocion d’egalitat republicana), donc quora lo francés es supausadament amenaçat, son totas las lengas, lo dangièr de l’estrangièr, l’anglés o un Ernest Renan qu’explica que la perversion politica parla breton (èra supausadament un grand lingüista segon los intellectuals franceses ièr sus France Culture) ; el pensava que l’alemand èra lo dangièr per annexat Lorrena e Alsàcia.

Mas la páur la fabrica tanben una intelligencià culturala e letrada francofòna. Aital aquela casta letradorenca monopoliza las cadièras universitàrias per parlar de letras («es universal») e non pas ensenhar las lengas («es fòlclòre» e estudis scientifics de lingüistica) ; aquò perjudica a las lengas ditas regionalas que son soletas a l’interior del territòri e qu’an pas d’exterior per salvar la qualitat lingüistica de l’ensenhament. Aquò prejudica sonque, o quasiment als creòls, a l’occitan, al savosian, al francic, e als parlars de la lenga francesa (que cal pas oblidar). Lo catalan en França se salva per èstre una lenga considerada coma lenga estrangièra ; mas avèm deputats franceses per negar al gaelic lo dreit d’èstre lenga oficiala al nivèl europèu (François Mitterrand se faguèt aital d’«amics» en Irlanda-Éireann dins un famós discors al Parlament Europèu), e donc son dins lo camp de l’extremista de dreita Vidal-Quadras, vice-president del Parlament Europèu, per NON donar un ròtle al catalan al nivèl europèu, malgrat d’èstre emplegat mai que l’estonian, lo lutuanian, lo letonian, l’eslovac, l’eslovèn, lo croat, lo maltés, o quitament autanplan emplegat que lo finnés, lo danés, lo suedés, (per parlar de las lengas qu’an pas vesins mondials de pès lingüistic gròs).

Discriminacion del catalan

Non l’anglés amenaça digun ; los francofils an de se rassegurar tanben perqué la lenga francesa e sobretot la populacion a sabut redusir –modèl cosin,ièr- las arribadas de mots (semantica) forans de manièra ortografica e tanben fonetica, e de manièra regulara l’occitan es estat una sorga, pron plan assimilada… sovent ambe l’error dels diccionaris que díson «sorga : vieux provençal». L’ignorança es dins los diccionaris franceses (Larousse, Robert, per exemple), la páur es installada dins lo diccionari coma per preparar una páur de l’estrangièr, e lo seu desvolopament. Los podèm rassegurar tanben, l’occitan lor farà gaire de mal, tanpauc, visty la desctrussion qu’an praticat pendent mai de 800 ans, coma l’indica Guaino l’immigrat arlatenc en region imperialista parisenca:

Retour au Moyen-Âge

O cal dire, aont los «Angleses» an fòrça migrats en Occitània, Peirigòrd, de moment qu’i a una politica lingüistica (puja pauc a pauc, enfin), los «Angleses» de Perigòrd an una curiositat d’apréner l’occitan ; çò qu’es pas vertadierament lo cas dels Franceses que venon a Tolosa atirats pels emplecs aeronautics tolzans, anuèch ; me recòrdi lo sovenir d’un occitanista plan conegut qu’aviá migrat en Grècia, e que coma li semblava normal aviá après lo grèc modèrne e ancian, vist que viviá  al país d’emplec d’aquesta lenga ; l’usina èra 300 emplegats franceses, tres sonque an trapat normal aiçò.

Non, i a cap d’amenaça ontologica de l’anglés o globish, o de la populacion anglesa, contra las causidas de la populacion de parlar tala lenga collectiva o tala autra (lo francés, l’occitan, lo catalan, lo basco, lo còrse, lo savosian, lo breton, etc.). Ne vòli una granda pròva : los «Angleses» de Catalonha (Sud) son integrats pron plan per entendre que los filhs se devon d’apréner lo catalan, coma totas las migracions en Catalonha ; i a una politica reala, mas los anglosaxons son volontaris per l’apréner. E per aiçò far, son los meteisses «angleses» qu’an amanat una revista mensuala en Catalonha per ensenhar la cultura e la lenga catalana, la revista se sona «Catalonia Today».

Catalonia Today

I a pas de revista d’aquel tipe pels francofònes en Catalonha, alara que son autanplan nombroses, per contra i a un Institut Français que s’interdit de comunicat en catalan…

I a una revista anglofòna en Occitània qu’explica qué ? Çò que los Occitans an pas jamai comprès : l’occitan interessa totas las populacions que vívon en Occitània, e pas simplament çò que los nacionalistas e etnistas franceses díson «les occitans de souche», ia pas d’occitans de soca, ni una lenga occitana uniformizatriça, mas simplament una lenga unica ; l’occitan es la lenga de totes-as que vívon en Occitània.

dilluns, de gener 27, 2014

Ecologista d’EELV contra Calandreta

Ecologistas d’EELV contra Calandreta - lo Bearn es un parçan estranh .... lo POC-Bastir ambe los Mélenchonistas, per la campanha de la ciutat d’Artics, e socialistas jacobins favorable l'occitan, una plega-esquina jacobin que virariá lo vestit ! (es lo novèl candidat) Lo Bearn es un parçan especial, e especialament discret sobre de qué s’i debana, un país de montanha…

ecologistas contra Calandreta

Un conselh de campanha : prendre los candidats qu’an fait jà una politica per l’occitan, pel desvolopament, e non pas la conservacion coma o vòlon los mélenchistas, o la destruccion coma los jacobins de l’UMP e del FN-Ligue du Sud.

L’extrèma-dreita aviá Vidal-Quadras coma vice-pdt del PE

O cal recordar, es un vièlh militant del PP que se descrobrís ara, afinitat ambe un partit de dreita, o veire d’extrèma-dreita espanhòla, Vox ; es simplament una confirmacion que l’independéncia de la Catalonha aurà consequéncias evidentas dedins l’Estat espanhòl que damorarà ; l’extremisme de dreita tornarà, e assegura una realitat Catalonha es per la patz e la democracia sul modèl europèu, plan elonhat d’una vice-pdença del Parlament Europèu (PE), mas prèp dels pòbles europèus.

Tot es explicat dins l’article que podètz trapar aquí.

La rason principala es la «sotmission de las autoritats europèas» aprèp las demandas democraticas de las «nacions fanaticas» bascas e catalanas. 1 / la demanda de las populacion catalan es democratica, e fonciona en patz, 2 / aprèp las decisions europèas, la patz es tornada en Euskadi – aiçò es la realitat politica que Vox-PP non li agrada.

sísi Vidal Quadras

La premsa espanhòla explica que l’eurodeputat, seleccionat pel Parlament Europèu per èstre vice-president en 2014, s’es aprosmat dels militars del Partido Popular … aqueles qu’an demandat una intervencion militara a Barcelona, o que son venguts amenaçar la nacion catalana aquel dissabte passat.

Per donar una idèa de qu’es la patz dins lo projecte europèu, vos conselhi de gaitar lo programa d’ARTE-TV de dimenge passat. Jean-Marc Ferry explica l’importança de la patz dins lo projecte europèu.

Donc podèm considerar, a la vista de las intervencions multiplas catalanas per avertir lo Parlament Europèu del risc d’aver un fascista al cap del Parlament Europèu (intervencion populara, CiU, ERC, etc.), simbòl de patz e de democracia per l’Euròpa, que lo sénher deputat e vice-president Vidal Quadras es estat acceptat per una majoritat PSE-PPE per èstre vice-president del Parlament dels Europèus …. un real pòst-franquista al Parlament Europèu, jà. Nos podèm questionar sobre la páur que nos vòlon far aver per la votacion venenta, per explicar que lo populisme arribariá al Parlament Europèu ; i es estat jà vice-president !!!

Comprenèm melhor la version europèa que pòrta lo Parlament Europèu… Es la fauta de quí ? Segurament pas de lo qu’escriu aquestas linhas, mas puslèu dels deputats qu’an costejat lo personatge e que li an donat una valor politica.

De quina manièra l’Union Europèa finança l’armada espanhòla ?

Vox Partit d'extrèma-dreitaVox Partit d'extrèma-dreita 2Vidal Quadras Vilaweb

Vidal Quadras confirma que Ciutadanos es pas luènh ideologicament de Vox, partit d'extrèma-dreita. Li cal far fisença, non ? La frasa se plaça al moment de preveire las eleccions europèas en Catalonha.

Vidal Quadras Vox extremisme

-°-

Una convidacion que lo novèl militant del partit extremista Vox, lo guerrièr e militarista Vidal Quadras, i serà pas, ni cap membre del PP de València o dels Balears, perqué son concernits ; e malgrat tot i aurà membres del PPE que son pas espanhòls :

Discriminacion del catalan

-°-

Revòlta del pòble d’Ucraïna per la democracia, pica sul ligam per veire lo directe.

Revòlta en Ucraïna

diumenge, de gener 26, 2014

La publicitat es un acte sociologic bèl

Cada publicitat aurà de convéncer, es normal e alara totes los mejans son bons, quitament trabalhar l’ignorança. Mas de còps, la publicitat despista :

despistat geografic

Ambe Austràlia-Territòri-Nòrd sèm despistat quora lo personal politica del plega-esquina nacionalista francés, de la decentralizacion, nos explica que sèm del «grand sud», enluòc de dire lo nom real del país, Occitània, al nòrd e al sud al meteis temps. Es parier per la DDM, cada jorn per las paginas del «Grand Sud».

Es qu’Occitània es un país d’indigènes coma Austràlia-Territòri-Nòrd ?

Australia publicitat

Keranove nos pensa jà, per las femnas, en «revolucion en marcha», pensi que las femnas devon apreciar d’estupiditat d’aquesta prepausicion politica….

frenchies ads

Meetic aurà trapat per vosauts los «perfials certificats», segurament ambe l’ajuda del depistatge Internet. Volkwagen o Opel nos explica çò que son las «das auto», vist lo nombre de poliglòtas franchimands, aquela publicitat dèu èstre pels Alsacians, o la publicitat aquela auriá per ròtle de promòure segurament antigermanisme d’una populacion sensibla a l’anglofilia, puslèu qu’a la germanofilia : avètz escotat la manièra Chevènement de los presentar los vesins del nòrd-èst ?

Lo melhor qu’ai trapat, al fial de las visitas de familha se debana al fenestron publicitari francés, es la publicitat de Liebig que renformarà segurament lo sentiment chevènementisme d’envasion de la vision alemanda de las regions fòrtas… Liebig es tanben un grand fabricant d’armas pendent la guèrra de 14/18, tot per ajudar (…), donc.

Aital lo tèxte d’aquesta publicitat de sopas industrialas es en resumit : «tomatas [….] maduradas en Provença [….]. La crèma de sopa […] fabricada en França […] » ; me sembla que la manièra de difusar aiçò sense reala confirmacion objectiva per la localizacion, daissa pensar, coma Chevènement, qu’i a –es segur ambe el- un complòt germanic que pensa que Provença es pas França….

La confirmacion de l’idèa de l’enemic exterior es confirmada docetament per una marca de biscuïts anglés, Mac Vities : lo biscuït «es anglés MAS es bon»…. Benlèu qu’un Francés ; lo Francés aquel, concernit per aquesta publicitat, dèu pensar que lo minjar anglés es pas bon, e alara se podrà entendre lo nivèl maissant de coneisséncia de l’anglés dins la populacion francesa, populacion que determina la qualitat de la nacion imperialista al nivèl de sa cosina…. e non pas de la sapiença lingüistic sobre sa lenga.

-°-

La Vanguardia PP BCN en visitaportada franquista de La Vanguardia

Classas immersivas pel numeric a París

Lo sistèma de l’Éducation dita Nationale refusa, ambe l’ajuda dels coorporatismes (professors e administracion), las classas per immersion lingüistica. Es un biais coma un autre de refusar l’ensenhament normal, une formacion pels professors, e de futur de las lengas, e principalament l’ensenhament en lengas ditas regionalas ; totes los mejans son bons per refusar lo sistèma que garantís un succès pedagogic per las lengas e una bona politica per las lengas.

Mas quina susprèsa al vrespe quora ai legit l’ecran de M6, per presentar una classa numerica, dita classa … immersiva (marcat sul tabeu blanc, preste per èstre emplegat per recebre un supòrt ecran numeric tanben).

classa immersiva

Aquò se debana dins l’Iscla de França, donc se comprèni plan las classa immersiva per las lengas refusada en regions occitanas, es una causida politica de l’Éducation dita Nationale.

Las classa immersiva an un gròs avantatge d’emplec lingüistic, e una granda capacitat pels escolans d’integrar una lenga activa, a 100 % de l’activitat de la classa.

Coma indicat dins lo comunicat de Diwan, las classas de l’Éducation dita Nationale son las classas que segon la ministre de la culture devon èstre valorizadas, son de las classas a equitat lingüistica ; es de dire que lo francés a supausadament lo meteis temps orari que la lenga occitana, per exemple (jamai verificat, sonque pel bon avejaire del professor e pòt èstre annulat aviat per l’administracion, del jorn al lendeman per rason de gestion del personal). Es pas comptat dins aquel sistèma que 100 % de l’environament exterior de l’escolan es pas en lenga occitana, per la television, per la vida dins lo campèstre, dins las carrièras, suls camps esportius, etc. Òr per salvar una lenga, l’empelc de la lenga mesprezada (pel seu reviscòl, sa normalitat e lo seu bon desvolopament) dèu èstre presentat coma seriós e non pas una alternativa compassionala, un fòlclòre d’identitat regionalista ; los escolans e las escolanas, quitament a mens de 7 ans, son luènh d’èstre estupids-as per determinar lo non interès de la lenga en minoritat. L’ensenhament per equitat lingüistic plaça donc l’occitan dins la situacion d’un-a escolan-a qu’aurà lèu comprès qu’es pas utile lo seu ensenhament, e que l’utilitat es marginala, demai es quasiment impossible pels parents de trapar un ligam ambe aquel sistèma.

Lo numeric sempla èstre melhor considerat pel sistèma d’educacion nacionalista francesa.

classa immersiva 2

Lo fait de legir que las classas de numerica son per immersion, pròva al mens que l’immersion lingüistica refusada per l’Éducation dita Nationale es un sistèma nacionalista francés que non realament vòl de las lengas minorizadas, mas del numeric, sí que ne vòlon : «c’est utile» e las lengas ditas regionalas o son pas ontologicament pel sistèma educatiu francés.

Lo sistèma per immersion lingüistic es un sistèma europèu d’ensenhament de las lengas. En Aran es lo sistèma aplicat dempuèi 30 ans, es un sistèma ambe succès, quitament los pedagògues vesins de l’Éducation dita Nationale i an jamai botat lo pès en Aran, e an jamai gausat l’estudiar (cap estudi dins las “magnificas” universaitats francesas de letras occitanas, ni cap estatgi). Benlèu que son pas pron eficaças ; vesèm donc l’eficacitat d’una escòla a la ciutadona Les (nòrd Aran, 30 km de Luishon o Sent Gaudens, Lanemejan, Montreiau, etc.) escòla que ganha regularament lo prèmi de Barcelona d’ensenhament del francés, mas las classas mestrejan lo francés, l’occitan, lo catalan, l’espanhòl e quitament ara l’anglés ; segurament pron eficaças per non meritar una visita dels estudiants letrats d’universitat tolzana de Toulouse Mirail o dels pedagògues de l’Éducation dita Nationale… es vertat tanben que l’ensenhement de las lengas dèu èstre al “nivèl superior” per l’Estat francés e lo son sistèma nacionalista francés d’ensenhament ; avètz remarcat las resultas al nivèl europèu ?

Lo modèl d’ensenhament dèu èstre visitat tanben a Mónego ; mas aquí es lo mistèri …. perqué quitament format d’ensenhants de l’E.N. e de las nòstras famosas universitats francesas de letras, las escòlas aquelas son jamai presas en referéncia per las escòlas del país nissart…. I dèu aver una rason, encara. Sembla mai important pels letrats de las uiniversitats de cercar las frontièras ambe panèus sobre las carrièras departamentalas.

Signaletica nissarda demandada pels politicians

La demanda es signada per una anciana redatriça, competenta en letras, redactriça de la revista poetica ÒC. Ara, podèm dire qu’es competenta en panèus per determinar los departament al moment que lo govèrn central pensa a una simplificacion de las tèrras administradas pel sistèma bonapartista e regionalista d’expansion parisenca. E soi segur qu’aquesta president socialista dèu èstre d’aquel coorporatisme professoral que refusa l’immersion lingüistica…

Quí coloniza sobre las arènas francesas ?

La colonizacion de la lenga anglesa dins la lenga colonialista francesa dona una descripcion dels Franceses (e del sistèma diplomatic de la Francofonia)....e de la manièra de pensar regionalista d'expansion reiala e republicana parisenca e las collaboracions universitaris, politicas e sindicalistas de tot escantilh, res de mai.

De cap mesura politica, lo francés es pas amenaçat, per contra amenaça dempuèi sègles.

colonizat

Aquesta reaccion, bilhets, tribunas, estupiditats modèl Onfray, arríban sistematicament quora se parla al Parlament francés de las lengas de França, sistematicament.

Es Julian que m’a mandat lo messatge-bilhet, e l’an legit un del seu amic ; mas sembla que Guilhem aguèsse interpretar lo remandar de Julian coma se Julian èra Julien ….

colonizat reaccion

I a jamai un pagan o intellectual aparisenquit per parlar de colonialisme lingüistic francés en Occitània. Aquel colonialisme es constitucional dempuèi 1992, politic ambe un sistèma plutocrata de prepausar candidats dedins los partits que fosquèsse pas perturbador pel sistèma colonial republican (èra parier pel sistème reial) ; es tanben lo desvolopament d’una pensada politica en Occitània que fosquèsse directament lo descendent de la sindròma de Stockhòlm, un sistèma plega-esquina que valoriza lo colonizador coma un sistèma de pensada politica e cosiala.

De mai, sabi pas se un Francés (o un centenar de Franceses), me sap explicar en tres minutas, e sense consultar, las definicions de lenga, lengatge, dialecte e parlar, e de colonialisme ; lo darrièr concepte es talament integrat dins la via de l’Histoire de France, istòria re-escrita per pegar a las realitats republicanas novèlas que se volián imposar pendent la tresena, ambe l’instrument escolar francés obligatòri, en confusion –encara- de francizacion e alfabetizacion, qué ….

O tornarai dire e escriure ; la confusion entre l’etnia francesa, Français (etiqueta etnica e nacionala al sens antropologic) e lo concepte politic de La Terreur de Francés (Ernest Renan o/e Maurice Barrès), Français, es un grand problèma per l’Estat francés, per Occitània, e per tot lo sistèma europèu. La confusion es estada entretenguda per Ernest Renan e Maurice Barrès per integrar Lorrena e Alsàcia al reialme devengut republican, e perqué èran d’aqueles païses estrangièrs, e la confusion agradava per manténer lo sistèma d’ancian regime pels dictators de tot escantilh dins l’Estat centralista e dit jacobin francés (utilitat financièra, car los Occitans, Bretons, Còrses, Catalans, Bascos, Flamands, an pagat per París e sa riquessa d’ancian regime).

Bis, terç, legir Cornelius Castoriadis e Fichte !

Image (5)

-°-

responsa a La République Pyrénées

Ai res de cambiar al comentari vièlh aqueste, e se cal mesfisar sempre dels Franceses, nos an talament enganat al fial de l’Histoire de France.

dissabte, de gener 25, 2014

Comunicat Diwan sobre las lengas

Se tracta d’un comunicat que reagís a las volontat de l’esquèrra de fabricar una lei per las lengas, una trapèla de mai que los socialistas an la costuma de fabricar …. coma fòrça militants pensan, ara.

comunicat Diwan debat sobre las lengas regionalas

Da betra a servij peurwiriekaat karta europa ar yezhoù rannvroel ma vez lakaet er vonreizh strishadurioù evit treuzkas hag implijout ar yezhoù rannvro.

Gwashoc’h e vefe c’hoazh stad ar gwirioù evit kelenn hor yezhoù. Koulskoude eo bet raktreset an dra-se en destenn bet votet d’ar 14 a viz Genver gant izili bodad lezennoù ar vodadenn vroadel. Kinniget e vo anezhi da izili ar vodadenn vroadel d’an 22 a viz Genver.

Chomomp war evezh !

Etre 1989 ha 2004 ez eus bet roet 15 ali gant ar c’huzul stad war ar yezhoù rannvro. Strizhet eo bet diorren ar yezhoù rannvro gant 14 anezho. Ouzhpenn-se ez eus bet atav alioù a-enep ar yezhoù rannvro roet gant ar c’huzul bonreizh. 

Dinac’het eo gant rouedad ar skolioù Diwan peurwiriekaat ar garta dre ma vefe nac’het kelenn ar brezhoneg, dre soubidigezh evel er skolioù Diwan pe divyezhek evel er skolioù publik ha kristen.

Setu perak e c’houlenn rouedad ar skolioù Diwan :

1- e vefe cheñchet ar vonreizh hep strishadurioù pe frazennoù digomprenus gant an dud a-raok peurwiriekaat karta europa ar yezhoù rannvroel evel ma z’eo bet lavaret gant Prezidant ar Republik e koulzad an dilennadegoù.

2- e vefe kaset war-raok diorren ar yezhoù rannvro goude bezañ bet peurwiriekaet ar garta.

Trugarekaat a ra rouedad ar skolioù Diwan dalc’husted an dilennidi-parlamant evit kas war-raok peurwiriekadur ar garta hag o youl, e maez tabutoù ar strolladou politik, evit sevel un emglev etrezo ha cheñch ar vonreizh.

Chom war evezh gant an hentenn ne dalv ket ankouaat ar pal : lakaat e pleustr ar framm gwiriel evit treuskas ar yezh d’ar rummadoù yaouank. Gouzout a reomp e vez graet berzh er skol gant al lodenn vrasañ a-drugarez d’al liesseurted

-°-

De que servís la ratificacion de la “Charte européenne des langues régionales” s’es pas inscrivuda dins lo marbre de las grandas restriccions a la transmission e a l’usança de las lengas ditas regionalas ?

Una tala ratificacion se fariá qu’agreujar l’insecuritat juridica coneguda qu’es pesuga sus l’ensenhament de las nòstras lengas. es çaquelà çò que prevei lo tèxte votat, dimarç 14 de genièr 2014, per la comission de las leis de l’Assemblèa dita nacionala e qu’es aquel tèxte que serà sotmetut al vòt de l’Assemblèa dita nacionala al moment de la session parlamentari que debuta lo 22 de genièr

Cal pas èstre nècis !

Cal pas oblidar que sus 15 avejaires renduts, entre 1989 e 2004, lo Conseil d’Etat a prepaus de las lengas regionalas, 14 tocávan un fren al desvolopament de las lengas regionalas. Cal pas oblidar que lo conselh constitucional a jamai rendut una sola decision que fosquèsse favorabla.

Las escòlas Diwan denóncian lo procèssus actual que capitarà a la ratificacion de la Carta, tot en crear las condicions juridicas que frenan l’ensenhament de la lenga bretona, que se tracta d’un ensenhament immersiu tal que Diwan o baila, d’un ensenhament bilingüe a paritat orari tal que lo baila las escòlas publicas e las escòlas catolicas.

Es perqué lo fiala de las escòlas Diwan demanda :

1- qu'afin de permettre la ratificacion de la Charte européenne des langues régionales e cotria a las promessas de campanha electorala del Président de la République, fosquèsse modificada la constitucion, sense condicion restrictiva, ni formulacion alambicada inaccessibla als ciutadans.

2- qu’en plena reconeisséncia de la nòstra diversitat lingüistica, la ratificacion de la Charte s’acompanhèsse d’una vertadièra politica de desvolopament de las lengas regionalas

Lo fialat de las escòlas Diwan saluda la tenacitat dels parlamentaris que pòrtan lo procèssus de ratificacion e que lo lor engatjament, sortit dels debats partesans, per fin, capite de bastir l’indispensable consènsus necite a una modificacion constitucionala.

Lo metòde nos dèu pas far oblidar l’objectiu : botar, per fin, l’encastre juridic qu’ajuda a transmetre la lenga bretona als joens. Car sabèm que la diversitat lingüistica participa de la capitada educativa del mai grand nombre.

-comentari personal-

Es un document essencial que pel moment avèm pas legit dins cap redactor occitanista.

L’estrambord occitanista sul tèma, me fa pensar que los partisans socialistas dedins lo sistèma occitanista son mai nombroses que la volontat de transmetre las lengas amenaçadas pel sistèma constitucional francés, conservador e retrograda.

Aquel afar es una trapèla que ne sortirà quicòm coma en junh 1992, un mes funèsbre per las lengas amenaçadas en França, lo mes de l’article 2 de la constitucion.

Logo Diwan Occitanista e lei sobre las lengas de França

-°-

il y a encore des Français pour dire que les Catalans veulent le replis sur soi ?

mercats de Catalonha

divendres, de gener 24, 2014

La Dépêche : tractament de l’informacion

Ai sempre agut l’idèa que per la redaccion de La Dépêche, sièti La Pradeta, los “regionalistes” son mai o mens delinqüents. Anuèit, dins la pagina “Grand Sud”, una region al sud de l’Estat francés, mas al nòrd dels Pirinèus, avèm aquel document excepcional que pròva que La Dépêche fonciona aital pels “regionalistas” amai se son independentistas.

tractament de l'informacion

Dins l’article del jornal de Barcelona, ElPuntAvui, que podètz trapar aquò per abonament per Internet (mai o mens  € / an, avètz aquel document, amont de la pagina, avètz aquò :

Occitània Euroregion aplec de Tolosa

E lo contengut d’aquel « una polida idèa per plan avançar» …. de qué ne podèm dire ?

Image (16)

Caldrà explicar a la jornalista que l’Euroregion es faita de quatre presidents de regions europèas : Lengadòc-Catalonha, Miègdia-Occitània, Catalonha e Balears ; e que dementre aquestas regions tres son centralistas, Miègdia-Pirirnèus, Lengadòc-Rosselhon e Balears, ambe una mençon especiala pels Balears qu’es dirigida pel PP que, actualement, neteja al nivèl visual l’emplec de la lenga catalan, coma del temps del franquisme. Mas segur que lo redactor de l’rticle DDM a pas agut lo temps de gaitar tot l’istoric d’aiçò, vist que la DDM se desfugís per tractar l’informacion subre los vesins del grand sud catalan.

Se Artur Mas es nacionalista catalan, es pas un nacionalisme d’expansion ; per contra Rajoy qu’es indicat dins l’article es tanben nacionaliosta, mas d’expansion es un conepte que pròva que la redaccion de la DDM capita pas de comprendre, benlèu que lor cal una visita lo 31 de genièr a l’universitat del Capitòli per melhor entendre, l’afar e l’article de ElPuntAvui.

Tanben, vist l’ignorança dels redactors tolzans, val melhor lor explicar que lo partit politic Convergència i Unió es simplament forçat per un movement de ciutadans per aver l’independéncia, decidir en un referèndum, puèi bastir una estructura d’Estat, e donc qu’en Artur Mas es un vertadièr representant de las volontats de la nacion catalana, que vòl l’independéncia, es de dire un sièti al nivèl europèu coma Danemark, Païses Baisses, Croàcia, Lituània, etc. ; i al mens tres associacions ciutadanas fan lo trabalh de desvolopament de la consciéncia independentista catalana, e de l’estimulacion dels partits politics : – AMI (los elegits de las comunas), Omnium Cultural (associacion dels professors e electes catalans), e l’Assemblea Nacional de Catalunya (al mens 43.000 sòcis). Donc, malgrat tot, es plan un movement ciutadan, e ges LA causa d’en Artur Mas, o de CiU.

E donc, per èstre independentistas e serioses, dèu pas èstre simplament una volontat d’un partit politic… O cal explicar a La Dépêche du Midi ? Es pietadós de veire lo nivèl de coneisséncia dels redactors d’aquel article, e de la recèrca d’informacion sul tèma, alara que son a tractar un subjecte important per totes-as –totes-as- los ciutadans-anas occitans-anas, e pas sonque los delinqüents del Grand Sud o los militants anti-independentistas del POC-Bastir-Socialistas-PRG.

Per clavar, vos conselhi de gaitar l’article en seguida sul tèma.

-°-

Responsa al «filosòfe» o manipulator nacionalista d’esquèrra Michel Onfray a prepaus de las estupiditats ligadas a las lengas de l’Estat centralista francés. Es en lenga francesa e una redaccion bretona.

-°-

publicitat Gaston Fèbus Libre

La paradòxa socialista es tanben UMP

Pendent que lo govèrn explica que cal destrusir los departaments d’Iscla de França, lo meteis primièr ministre refusa la fusion del departament de Naoned a la Bretanha e lo president de la region Ausiette li repròche d’aver lançat l’idèa, anuèch dins la premsa locala en emplegar los meteisses arguments que los que son per l’unitat bretona, d’abans lo pétainisme.

De que se debana en Occitània ? A Niça, los esperits socialistas e radicals nissarts vòlon un departament ambe panèus a l’entrada (donc un còst que refúsan a la lenga de Niça ont son al poder dins las comunas), a Castelnau de Lès vòlon regropar ambe «Midi-Pyrénées», alara que lo projecte Datar los vòl ambe Provença. Aquela demanda de panèu sembla fòrça als panèus numerologics “31” en gròs a l’entrada del departament «Haute-Garonne», per un país que se sona tolzan, Comengés, o Varonés.

socialista e departamentalista

Pauc a pauc, pensi qu’aquesta reforma serà enterrada, pels frens dedins lo sistèma jacobin, pels conservatismes nacionalistas franceses que son en bocas o al calam d’un Mechanlon (FdG) o  de l’arlatenc migrant Guaino (UMP).

L’unic biais de resoldre lo problèma es simplament enlevar totes los poders de gestion del territòri a l’administracion centralista e daissar als pòbles de França se governar,  plan segur la casta republicanista parisenc dèu abandonar lo poder sobre las «províncias» del regionalisme d’expansion parisenca, lo regionalisme constitucionalista francés.

Quí pensa Occitània en Occitània ?

Ai sovent l’impression que lo mot Occitània pausa problèma a mantunes militants (IEO, Felibrige, POC, professors d’universitat francesa en Occitània, FELCO, CREO, CFPO, gropes folclorics, Cambra de comèrci, botiguièrs, restaurants, partits politics e los militants, sectes de tot escantilh, glèisa de tota mena, elegits de tot partit, jornalista de premsa o de l’audiovisual, sindicalista, …).

E çaquelà avèm donadas estatisticas que nos rassegúran mai que la volontat dels militants, tant fòrta que volguèsse èstre, o se manifestar, vist que sovent se manifesta en pensar coma un franchimand colonialista, una expression de la sindròma d’Estockholm.

Mapa de fRANÇA 1732mapa de frança 9

Los Franceses sábon ont cal combatre las lengas d’un pòble, lo mai grand problèma qu’an pel regionalisme d’expansion parisenca es … OCCITÀNIA, es per aiçò que del nom ne vòlon pas. E pas sonque perqué lo nom es pas estat una etiqueta politica de l’ancian regime, mas perqué un pòble sus un grand espaci coma aquel, e que li dèu treure sa lenga, es un lingüiscidi cultural, e aiçò n’en vòlon pas la publicitat, per las causas diplomaticas exterioras, per aver una francofonia que posquèsse èstre talament ignoranta que posquèsse enganar la planeta sancièra dempuèi la region parisenca estent.

L’annada que Frederic Mistral donèt sa vida al nacionalisme francés (en pura pèrda o cal plan apondre), podèm encara un còp assegurar que sèm pas oblidats, la nacion nòstra, mas per quí ? Aquela copa (santa) que nos ven ….

Occitània Euroregion aplec de Tolosa 2

Mas anuèch en legissèm lo jornal, soi rassegurat :

Occitània Euroregion aplec de Tolosa

Al recanton d’un frasa, la farèm pas mai granda qu’una cimada dins lo ròdol d’Arle, mas l’avèm lo mot, OCCITÀNIA associat a EUROREGION…. Es dins la bota de DILPOCAT lo servici exterior de la Generalitat de Catalunya.

Es un messatge tanben a los que pensan que Catalonha non pensa a Occitània.

Acadèmia de l'occitan

La primièra iniciativa per la dignitat d’Occitània es passada per l’estatut de la Val d’Aran, 1989, puèi en 2006 per la primièra lei votada per un Parlament democraticament elegit (en contra lo PP, partit qu’es associat ambe l’UMP al Parlament Europèu e que pensa coma Guaino e Mechanlon).

Es pas un astrada se l’universitat francesa d’Occitània, principalement Montpelhièr, refusa d’aver contactes serioses ambe l’universitat de Barcelona, quitament en letras occitanas ; per l’universitat de Prada (dins la meteissa region administrativa francesa), quantes universitaris i son estats, Robert Lafont sovent e aprèp ?

I a pas d’autras solucions seriosa actualament que l’arribada d’un actor màger en Euròpa, per salvar la dignitat d’Occitània, aquel actor serà coma per aver cadièra d’universitat per l’occitan, serà una salvacion que nos vendrà de Catalonha, ambe lo procèssus d’independéncia que democraticament vòl la nacion catalana.

Quand una glèisa catolica refusa en Occitània la dignitat del sistèma lingüistic occitan, al modèl de l’Éducation Nationale ; es pas unes pichons preires o un curats per aiçí o per ailà que seràn pron per la dignitat lingüistica occitana dins lo mitan cristian d’Occitània, nimai dins lo sistèma educatiu d’Estat. Quora aquesta glèisa capita pas d’aver bonas relacions ambe la glèisa catalana, podèm comprendre clarament, perqué en Catalonha : «La Glèisa vòl pensar e non pas imposar», e l’Éducation Nationale es parier, es un glèisa francesa d’Estat ; cal recordar las paraulas d’un professor d’universitat de Bordèu qu’explica que tot es fait dedins las escòlas d’Estat per refusar la preséncia dels parents, l’ai entendut personalament e dabans professors d’escòla d’un sindicat de professor a Tolosa.

Glèisa catolica catalanaGlèisa catolica catalana 2

En Catalonha, la Glèisa catolica es democrata ; en Occitània, la Glèisa catolica es imperialista. es parier per l’Éducation dita Nationale, e aiçò malgrat totes los pichonetons documents que pòdon editar sul tèma e que son unes piuchonetons instruments socialistas a l’Assemblèa dita nacionala per enganar mantunes elegits e fabricar l’illusion d’una debuta de politica, ambe aquel debat abans las municipalas 2014. Lo deputat Le Fur l’a explicat, se pel primièr còp dempuèi lo vòt en 1992 de l’article 2 pels socialistas de la francitud de la constitucion dita francesa, i a agut un debat, es plan –o disi ieu- en causa de mantunes socialistas extremistas e nacionalistas que fan l’òbra sosterranament contra las idèas d’un Jean Jaurès (assassinat pels nacionalistas franceses, o cal pas oblidar, e al quasi meteis temps que Frederic Mistral), e n’i a a TOLOSA coma a Carcassona, per Montalban o sabi pas encara …. I a Occitanistas qu’an la memòria corteta.

Se un avesque a la fin del XIXen sègle refusa la frasa en occitan de Bernadeta Sobiron sus l’entrada de la cauna de Lorda, es del meteis escantilh que l’administracion franchimnada que refusa de legir en breton lo famós «Liberté, Égalité, Fraternité», Frankiz, keit-ha-keit, kenvreuriez, Libertat, Egalitat, Fraternitat.

Son pas los Occitans que vòlon mesclar lenga e politica, son las multiplas intervencions nacionalistas francesas que fan que la mescla es ontologica al sistèma francés, supausat democratic, e pas sonque dempuèi 1992, junh 1992 que los socialistas an votat l’article 2 de la constitucion dita francesa, e qu’al meteis moment JP Chevènement trabalhava coma Jean-Luc Melanlon contra un debat a l’Assemblée dita Nationale. Es amusent d’escotar los meteisses argument dins la boca dels jacobins a cara liure, coma los autres que s’amágan, perqué an los meteisses arguments que los ancians franquistas que refúsan un referèndum en Catalonha per rason de la vièlha constitucion que non caldriá toca, per èstre suprèma, sobrepausada sus l’èime d’un Parlament, sorga de l’inspiracion de l’Edat Mejan.

Donc, malgrat tot aiçò dels Franceses en Occitània, o cal plan dire, i a politicians que sábon l’interès d’Occitània, son en Catalonha. Mercés a els e elas.

Donc, l’arribada d’un candidat ecologista Romeva sobre las listas europèas de 2014 per la region electorala dita Sud-Oèst, es una bona novèla.

Copa Santa

Lo Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan, e sa version catalana, auràn trabalhat e trabálhan sempre per aquestas bonas relacions, e sabèm perqué … Vos podètz solidarizar en préner una cotisacion per sosténer l’associacion culturala qu’a favorizat sempre los ligams e los escambis, sense gaire de subvencion dempuèi 30 annadas.

Catalunya Independent