La question dels tractats ambe França

La question dels tractat manipulat per França questiona las anterioritat de l’establiment de l’Estat reial francés, acceptat pel regime de La Terreur, a partir de 1792. La revolucion dita francesa a simplament cambiar las castas al poder, pas lo regime d’engana francesa. Los tractats d’expansion francesa o parisenca ne dónan un resson pron clar, un resson sobre l’engana francesa e del respecte dels pòbles e del biais de fabricar un politic diferenciat. Donc França es un dangièr pel continent europèu sancièr, e per l’Union Europèa en particular.

Que fosquèsse Savòia e Niça (ambe un referèndum foscós), o l’annexion de Lorrena e Alsàcia en 1918 (que volián èstre una republica tempon entre Prússia e França, coma lo Benelux, e melhor que la famosa linha militarista Maginot), amai lo tractat dels Pirinèus sense aver fait participat los pòbles concernits (Bascos, Catalans, o Occitans), sense oblidar lo mai recent referèndum de las Comòras que contrariament al dreit internacional s’a pas respectat l’entitat territoriala del referèndum, França es sempre un problèma de dreit internacional ; una d’aquesta rason faguèt que los Estats-Units-d’America del Nòrd an pas volgut que França organizèsse lo referèndum en Sarrland, aprèp 1945, dins un Estat germanic que la lenga francesa se parla encara, amai del francic (donc sense França la diversitat lingüistica sobreviu), e donc que la situacion lingüistica èra la meteissa qu’en Mossèlla o Alsàcia.

Anuèit se podrà questionar : perqué los Bretons an estudiat lo tractat d’assimilacion de Bretanha a França, e non pas cap occitan an trabalhat las votacions de 1791 pels Parlament de Navarra o pels Consuls d’Avinhon ?

Dins lo document, çai-junt, podèm veire que intellectualament, Bretanha es en avança sus Occitània. Aquí, en çò nòstre, lo debat se limita de saber de quina manièra comunicar, o participar a las eleccions, o escriure una frontièra sus Garona, Ròse, o Var, o a escriure tal accent sul tal mot en pensar a l’ultraminoritari de l’elonhada val d’Alps e dels Pirinèus, en oblidar sempre una certa solidaritat nacionala ; al contra, Bretanha dona lo là del sistèma politic coërent :

«Lo pretendut « TRAITÉ » de 1532, proclamant unilateralament l’union de Bretanha amb França, es jamai estat validat juridicament. En dreit internacional, Bretanha es sempre un Estat sobeiran, França es qu’una potencia aucupanta.» es la primièra frasa de la pagina Internet, resson d’un estudi seriós e istoric de l’engana del tractat de 1532 de Bretanha amb França, jamai respectat.

Es la debuta de la pagina que tracta del problèma francés en Bretanha ; sense zo dire, es benlèu la rason que fa màger, la responsa que França dona mai sovent a Bretanha puslèu qu’als Occitans qu’an generosament donar lo poder legalista a França ; encara que fosquèsse estudiar qui a votat e coma an votat dedins los Parlaments de Navarra e de Comtat Venaissin. Serai curiós de saber que fosquèsse fait generosament, democraticament ; car pel referèndum de Niça, foguèt una granda engana d’un referèndum ambe los òmes en armas a l’entrada e sonque un butletin OUI per s’exprimir… Alara Niça es estada assimilada de faiçon grandament antidemocratica, èra en 1860… de l’«une et indivisible» França de Dunkirk a Tamanraset s’espandiguèt contra lo pòble de Niça ; aquel «une et indivisible» republica parisenca èra expansionista e sense vergonha assimilatriça, ambe una expression politica jacobina sempre en vigor ara a París ; alara podèm veire qu’aquel regime francés es pas ges estat democratic dinca la guèrra de 1914, que foquèt realament destrusit, per una expression extremista de l’arrogança armada francesa. Aprèp 1918, e lo chaple francés de las populacions de las colonias (Corsega, Occitània, Bretanha, Iparralde, Catalonha, Senegal, Marròc, Argèria, Tunísia, Vietnam, Laòs, Cambodge, Guiana, Martinica, Goadelopa, La réunion, etc.), lo regime a gaire cambiat, e benlèu encara mai radicalizat, per crear aviat conflictes quasiment pertot ont installava la dictatura republicana francesa.

Aquela dictatura republicana e militarista francesa, autre modèl de bonapartisme, s’espandiguèt ambe l’ajuda de tractat internacional, respectat (rarament), e sobretot enganadoira pels pòbles en via d’assimilacion, dincal moment qu’un jurista vertadièr i botèsse un uèlh…

-°-