Dins un tèxte qu’ai a posite e que serà publicat per Infòc al mes de genièr 2014, Jordi Labouysse, istoriador tolzan, explica lo ròtle politic dels Franceses dins la debuta d’una guèrra (per exemple dins los camps de l’Armanhac per l’entrainament militar), que los sols beneficis son de comptar dins las entrepresas que son ara La Défense a París. Mas tanben d’unes personatges del «grand» nacionalisme e militarisme francés. Dins la lista, i a lo famós e republican Jules Ferry ; Jordi Labouysse confirme ambe lo tèxte en referéncia e a posita sus demanda, mantunas causas :
Jules Ferry es l'expression d'un dangièr contra la democracia, lo dreit dels pòbles a decidir, es l'expression del nacionalisme e militarisme francés. Es Jules Ferry que François Hollande li a portat flors per commemorar un «òbra» jutjada pels socialistas, benfasent per la «santa republica» francesa (en campanhiá del seu govèrn), un servici al pòble o «service public» coma díson totes los nacionalistas franceses. Los dangièrs nacionalistas franceses son dins totes los partits en França, es aiçò lo dangièr, mai que lo FN que n'es sonque una expression odiosa mas pas mai que lo nacional-partidisme socialista o UMP-UDI, o PRG, o PCF, o NPA, o LO, etc.
Non cal oblidar que son tanben los socialistas qu’an debutat e organizat la guèrra finala d’Argèria (se cal recordar que França èra una e indivibla de Dunkirk a Tamanraset), e al meteis temps sonava la famosa expression «une et indivisible» França dins las escòlas d’Estat o de la propaganda, coma Franco aviá la costuma de dire al meteis periòde, e que lo PP gausa encara dire anuèch ; es gaire estonant alara quer veire que los camps dits de concentracion son antirepublicans, pels republicans catalans, bascos o espanhòls ; son estats bastits pels «republicans» franceses, puèi emplegats contra d’autras comunautats, per exemple per ajudar los nazis a «netejar» Occitània de la populacion josiva, mas pas sonque.
Lo netejament contunha pels socialistas, es pas question per exemple de parlar de la fèsta dels reis pels socialistas de Bretanha, Brest, o a Tolosa d’afrairar los orquèstres de Budapest e Tolosa per jogar una òbra escrita dins la vila mondina sobre los chaples francs contra lo catars, los «bons cristians» ; lo document en lenga occitana es estat orquestrat, es estat escrit per un tolzan, Peire Vidal, se sona La Cançó : «non podèm far d’actes religioses», qu’an dit per legitimar la decision negativa ; pels menús pels musulmans, i van de faiçons diferentas los socialistas de Tolosa del XXIen sègle.
Los socialistas franceses son al poder en Occitània e fan jogar lo «dreit» parisenc per damorar al poder. Es lo modèl del PP per interdire un referèndum pel dreit de l’autodeterminacion dels catalans, al XXIen sègle.
Non podèm pensar d’una autra manièra, lo nacionalisme francés es un dangièr per la convivéncia en Occitània. E quora s’aficha lo mot CONVIVÈNCIA trobadorenca, los socialistas e integristas de la laïcitat d’anuèch son en colèra contra l’afichatge public del mot.
E la guèrra de 14/18 serà l’expression d’aquel nacionalisme, una catastròfa pel continent Europèu, e per Occitània, Bretanha, Catalonha, Iparralde, Corsega, Savòia, Flandras, Alsàcia e Lorrena, e qu’es estat preparada pendent mai de 20 annadas ; la preparacion es estat l’impèri colonial francés, impèri republican, o la francofonia d’ara (!) ; l’impèri abans d’èstre per aver tropa, es estat per panar las resorgas per bastir un sistèma d’aisinas militaristas, de materials per far la guèrra (l’usina AZF de Tolosa èra la descendéncia d’aquel biais de fabricar una industria quimica). Anuèit es AREVA qu’a mestièr per «l’independéncia nacionala» de l’uranium per las centralas nuclearas, aprèp aver destusit l’environament en Lemosin, territòri considerat coma francés per eles, los nacionalistas franceses (socialistas o comunistas), mas agotadas, las minas d’uranium de Lemosin son unas nafradas nacionalistas francesas en Occitània, tèrra de colonialisme francés, per aver las resorgas AREVA per «sant» nuclear francés.
Lo nuclear francés es simplament la continuacion d’aquel imperialisme militarista francés debutat ambe una pensada portada per un Jules Ferry, 20 ans abans la «santa» guèrra supausadament onorejada pels monuments militaristas de 14/18, e tanben per l’escòla en francés, coma per la destruccion de l’environa, o lèu per la gestion de las descas que i caldrà plan trapar un luòc per los enterrar, un jorn o l’autre, e veirèm que serà pas la vila de Paris per l’estòc aquel ! Quin partit gausarà dire que las descas del nuclear francés son melhoras a La Défense qu’en Lorrena o Occitània o dins la mar «francesa» que lo dreit internacional autreja ?
Es pas lo nacionalisme lo dangièr, es lo nacionalisme francés d’expansion, associat a una industria militarista francesa qu’es devengut una aisina de malfesença contra l’environa e la planeta, aprèp èstre estat desvolopat dins lo mercat-Estat-parisenc de Dunkirk a Tamanraset, qu’anuèch, lo sièti dinerièr parisenc es La Défense e la City a Londres, o tanben lo cap politic de mantunes extremistas qu’anuèch son un Chevènement, Mélenchon o Le Pen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada