arcuèlh

dissabte, d’octubre 21, 2006

Quin modèl francés o modèl per la democràcia ?
Which frenchie patern or patern for democracy ?
Quel modèle français ou modèle pour la democratie?

Recentament escriviái a La Setmana per parlar de la causida del candidat a la presidenciala ; La Setmana a titolat «Lo candidat francés modèl ?». Aquesta causida se podrà far de manièra collectiva, en foncion de la lenga de cadun o de la nacion de cadun. Mas tanben se podrà far transversala, en foncion de la comunautat d’apartenença, borgés, professor, postièr, etc., que es pas brica collectiu, nimai nacional. Uèi un exemple es aparegut dins l’actualitat.
La colèra de l'Inter-LGBT encausas las promessas non tengudas per l'UDF e l'UMP.... A l’esquerra s'esperava aquò, i sem. L'Assemblèa Nacionala a gaitat lo projècte de lei de finanças 2007 e a daissat de caire aqueste maitin los dos amendaments socialistas que visávan de donar un regime fiscal per las successions en vigor per lo PACS suls coplas maridats.
«Rien ne justifie en effet qu'au moment du décès, le partenaire pacsé survivant ait des droits inférieurs à ceux des époux. Dans le cadre d'un pacs, le niveau de l'abattement et les taux appliqués sur la succession ne permettent par exemple pas au survivant de conserver un appartement de valeur moyenne. Pour les couples de même sexe à qui le mariage est refusé, c'est une discrimination insupportable.» explica l'Inter-LGBT dins un comunicat que capita de difusar. Tal coma lo Centre Gai & Lesbic de Paris pron actiu sul subjècte, l'interassociativa LGBT a cridat la majoritat parlementària de notar las declaracions del Nicolas Sarkozy que, al meteis moment refusa la dubertura de la via parlamentària pel maridatge per coplas del meteis sèxe e que se declara favaorable a una «égalité des droits successoraux, sociaux et fiscaux ».
Parier tòrna dire l'Inter, François Bayrou s'èra engatjat ambe clartat de sosténer, al moment del debat budgetari, tota iniciativa que bota una finala a aquesta discriminacion. «Alors qu'un consensus aurait pu réunir l'ensemble des députés de l'hémicycle, l'UDF et l'UMP ont finalement rejeté ces amendements ce matin. De bonne foi, l'Inter-LGBT avait pourtant alerté tant les présidences des groupes parlementaires que les directions de ces deux partis, et de nombreux citoyens avaient répondu à son appel en écrivant au député de leur circonscription.» alara malcontenta, s’explica l'Inter.
Lo cinisme o ironia, se sap pas, vòl que aqueste quite govèrn, al moment de las precedentas discussions sus mantunes aspèctes civils ligats al PACS, aviá demandat que les mesuras que an una incidéncia dinerièra siaguèsse reportadas al debat budgetari ; aital l'Inter-LGBT exprimís «sa consternation et sa colère» e espèra l'examèn del tèxte al Sénat en demandar a «François Bayrou et Nicolas Sarkozy (à) faire la preuve que derrière leurs promesses, il reste des convictions».
Aqueste afar es pron important per veire coma lo caminament per una lei per las lengas de França seriá tanben desvirat a l'Assemblèa Nacionala e al Sénat. E l'ipocrisia politica es atanplan granda per l'occitan en França, i a mantunes nacionalistas e imperialistas franceses que vèlhan atanplan ben que mantunes conservadors, son tanben sovent dins lo meteis camp.
Puèi dins lo camp de l’occitanisme politic mantunes pensaràn que cal pas mesclar la defensa d’un lenga –que es pas comunautarisme, e perqué ne seriá pas ?- ambe la defensa d’una comunautat de biais de viure sexual. Aquí, cal dire que la comunautat dels eleits que nos govèrna estima plan de nos botar los uns contra los autres, per damorar al poder. Car es ben una comunautat d’eleits que nos govèrna, coma dels tempses dels nòbles, que, per argusias financiaras, son damorat al poder dinca 1789, dinca quand los eleits de la finança republicana damoraràn al poder ? Mantunes explícan que cal redusir lo mandat dels elegits a un an pels deputats, mas qui votarà la lei ? Los deputats se sábon votar leis per empruntar als banksters, mas sábon tanben damorar sus la branca del poder, sense la resegar. Lo comunautarisme dels deputats e senadors es ben comprès de faiçon collectiva e amagada, lor umús es lo partit politic francés.
Es vertadierament lo problèma de la democràcia que, dins cap país o Estat, es natre del punt de viste de cadun… Se pausa sempre lo problèma del modèl que cal aver per la democràcia occitana, pensi que cal un modèl que cambièsse cada cinquanta ans e aquò radicalament ; çò que es vertat per Occitània, l’es tanben per França. E soi pas segur que lo cambiament de modèl se fasquèsse sempre dins la patz e la bonastrada.

dilluns, d’octubre 09, 2006

Diversitat lingüistica : practicatz !
Linguistic Diversity : do it !
Diversité linguistique : pratiquez !
Catalans e Catalanas
fasètz saber aquò !


Quand los elegits d’Occitània refúsan dèstre normals en l’emplèc de l’occitan, quand Chirac discorseja mas fa res concretament per la diversitat lingüistica dins l’Estat francés …. Lo camin es diferent de l’autre bòrd de la frontièra :

«material electoral
Les paperetes seran en català, aranès i castellà
Lleida – La circumscripció de Lleida serà l’úncia que disposarà de paperetes trilingües de cara a les pròximes eleccions autonòmiques de l’1 de novembre. Així, hi haurà deu mil paperetes que estaran escrites en català, catellà i aranès. A més, s’imprimiran m és de set milions de paperetes bilingües per cada candidatura. El secretari de Governació i Obres Públiques, Antoni Fernández, va presentar ahir més de 130 milions de paperetes que s’imprimeixen des d’ahir a la imprenta Rotocayfo Quebecor, a Santa Perpètua de la Mogoda. Les primeres seran destinades al vot a l’estranger e per correu, procés que obliga a treballar a contrarellotge per acabar la impressió i distribució.
» Segre de dimenge passat.

La demanda meuna serà que cada elector e cada electritz del Principat de Catalonha poguèsse mandar dempuèi La Poste de St Beat (Comenge e pòrta de la Val d’Aran, Estat Francés) una letra a Mn Jacques Chirac, la mandadissa es gratuïta, ambe aquestes documents, TRILINGÜES… per probar que mai que los discorses, son los actes que son importants per salvar las lengas e la diversitat lingüistica. L’adreiça es simpla de reténer :
Jacques Chirac - L’Élysée – F75000 Paris.
E doblidètz pas de i botar un comentari, l’occitan es lenga del Principat de Catalonha dempuèi lo novèl estatut aplicat dempuèi lo 9 d’agost de 2006 ; e puèi totes los comentaris son planvenguts : - avem pas botat tant de temps per l’aplicar, la novèla lei constitutritz del Govèrn de Catalonha – sabem aplicar los discorses vòstres, mas pas la vòstra administracion, mandat per un ciutadan catalan (lo vòstre nom es important se es pas d’origina catalana) e europèu a un autre ciutadan europèu, etc…

Mercés per Occitània e la dignitat de la lenga occitana, e la diversitat lingüistica.

dissabte, d’octubre 07, 2006

Kurdistan - Bretanha - Occitània

SOLIDARITATS DE LAS NACIONS !
NATIONS SOLIDARITIES

Gràcia a l'Askol, associacion dels Elegits Bretons per la Democràcia, que exprimís lo seu sosten als 56 cònsols curdes gravament amenaçats pel regime turc.
Coma França, la Turquia respecta pas las nacions minorizadas dins la seuna istòria, Curdes e Armenians, mas tanben Grècs (e es pas simplament una question de religion, mas puslèu de laïcitat e d'Estat al modèl francés!).

Lo ligam : http://www.askol.org/

dijous, d’octubre 05, 2006


Ont cal mirar per un projècte nacional occitan ?

Where have u to watch for an occitan nacional routes ?


Qui faut-il regarder pour notre projet 'comunautariste' LOL ?

Digatz-me dins aquestas bordilhas de Sent Lís [la miuna fòto], ont cal mirar ? La bandièra amaga la plaça de la 'liberté' ! E jo que soi per la LIBERTAT d'Occitània ; e la bandièra fáuta de l'estèla que amassa totas las regions d'Occitània, l'estèla del felibritge, ambe set brancas.... Sense aquestas set brancas, a Sent Lís de Gasconha se parla alara del Comtat de Lengadòc, que seriá Occitània sancièra ? Puèi al mièg del 'vide grenier' de Sent Lís podètz veire Catinou e Jacouti, e malgrat tot, es la nòstra propriament reconeguda consciéncia politica actuala en Occitània : sentimentalista e pre-istorica ! Podem far melhor en mirar endacòm mai ? Mirar endacòm mai, mas ont ?
Un ligam utile es aquí : http://jacmetolosa.spaces.live.com/?_c11_BlogPart_p=1&_c11_BlogPart_handle=cns!49914F5702C5C72E!847&_c11_BlogPart_FullView=1&_c=BlogPart

diumenge, d’octubre 01, 2006

Nation / Nacion / Nació / Nación
-
Nationalisme / Nacionalisme


Dins la revista francofòna e basca Enbata, editada a Baiona (Gasconha e Euskadi), Peio Etcheverry-Ainchart a mestièr d’una cronica per explicar : «Non, je ne suis pas nationaliste !»….

E l’article debuta sul terrenh «Qu’es-ce que le nationalisme ?» e alara dona la definicion del «Petit Robert (Bob pour les intimes)». Ai dos diccionaris Le Robert, un de 1967 e l’autre dich «Dictionnaire Culturel» de 2005.
Es la definicion francesa aquesta que servís de basa a l’escrit dels franceses, jornalistas o pas, quand mantunes sábon la definicion e sábon l’emplegar normalament.
Peio Etcheverry-Ainhart li agrada pas d’èstre qualificat pels jornalistas francofònes tal un nationaliste car es un militant Aberzale, promotor de la dignitat per la lenga basca, lo seu pòble, e sa cultura e istòria.
Pausa lo problèma de l’anterioritat dels concèptes politics de nacion e de nacionalisme, quí es lo primièr dins la vida del pòble concernit : «Le politologue Ernest Gellner affirme que le nationalisme crée la nation, c’est-à-dire qu’il s’agit d’une constitution “par le haut”, per laquelle une idée de nation se constitue puis se propage par un processus à étapes au sein de la société jusqu’à ce que tout le monde s’y reconnaisse. Gellner a eu ses adeptes et ses contradicteurs ; certains comme Delannoi ou Hobsbawn lui opposent l’idée que c’est le contraire la nation crée le nationalisme. En fait, il est difficile de trancher car la diversité des cas que l’on a pu observer dans le monde et notamment en Europa fait qu’aucune norme n’a pu être établie de manière incontestable».
Lo concèpte d’Estat-nacion fa acabar la discutida o lo procèssus en far frontièras per una administracion, e sos limits de poder, dichas pel ben de la nacion en foncion de la viruléncia del seu pròpria nacionalisme. D'aquí avem agut totas las guèrras europencas pendent mantunes sègles.
Se pausa aital lo problèma de las frontièras, e sobretot de las talvèras [e pas simplament per saber si Baiona es basca o occitana ( gascona), car farem pas la guèrra als bascos !] :
>las guèrras europencas, africanas, nòrd-americanas, sud-americanas, asiaticas, etc.
>los estudis sociolingüistics, car l’etnisme vòl estudiar la realitat lingüistica per establir l’espaci nacional al nivèl geografic (causa que la sociolingüistica francesa s’assaja d’oblidar, per èstre politically correct.)
>l’oblit de las nacions migrantas que an pas de territorialitat lingüistica, mas espaci de migracion costumièra, dins l’annada o dins l’istòria.
>la dificultat d’establir una pensada nacionala per las zònas de creolizacion lingüistica, tal en país charnego per Occitània, o suls limits nòrdencs d’Occitània.

Mas Peio Etcheverry-Ainhart oblida de dire que la definicion de nacion càmbia d’una lenga a una autra, dedins un temps istoric donat, o dins la meteissa lenga (ex, la francesa) en foncion dels bessonhs politics [diacronia lingüistica], aital s'oblida de donar los cambiaments de la definicion francesa e la datacion de sa definicion presa dins sa cronica.
La definicion que m’agarda es la de l’enciclopèdia catalana, per sa precision e pel pès donat a cada mot, car los catalans sábon las consequéncias de totas las terminologias al nivèl politic, e los jornalistas catalans particularament, per opausicion als franceses o espanhòls.

Nació [que los occitans escrívon ‘nacion’] f. dr/polit. Comunitat d’individus als quals uns vincles deteminats , però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història pròpria, diferenciada i diferenciadora i una volontat d’oganització i projecció autonòma que, el limit, els porta a voler-se dotat d’institucions polítiques pròpries fins a constituir-se en estat.
Nacional adj. 1 polit. a Relatiu o pertenyent a la nació b Estatal (oposat a estranger i a internacional). 2 Dit de les escriptures merovingia, visigotica, beneventana i insular (irlandesa i anglosaxona).
[…]
Nacionalisme m 1 polit. Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny ètico-politic, un valor altissim al fet nacional o a la nació […]

Los sinònim donat pel Diccionari dels sinònims Franquesa son :

Nació, El Poble català, Els pobles hispànics.
...per analògia
Estat (escrit generalment amb majúscula), la nació o conjunt de nacions sotmeses a un meteix govern. L’Estat espanyol.
Potència [en occitan poténcia], estat sobirà, esp. D’importància i força militar o econòmica. Espanya va èsser una potència durant el segle XVI.
País, territori d’una nació ; s’usa també com a sinònim d’Estat.
Cp. Pàtria (> Estat)

Los diccionaris franceses díson que lor definicion es legalista, donc pas universala, dixit l’interessant e long tèxte donat dins lo Dictionnaire Culturel de 2005.